Volem només pensar el que passarà quan s'hagin col·locat els sis pisos
i aleshores ja es vagin a col·locar els dosos perquè s'hi col·loquen els dosos
i ara només salta l'aixecador i l'enxaneta.
El castell és altíssim, ja passa del balcó de l'Ajuntament amb alçada.
És espectacular, a més no poder, però també és dificilíssim
perquè jo no havia vist mai, ningú havia vist mai una cosa semblant
de la lligaresa de la caralla de prendre l'èxit d'aquest castell.
Jo quan no pugui més, passaré el micròfon a l'Enric Pujol
perquè, ai Déu meu, si l'arriben a carregar.
La penya s'esbelluga, però ara puja molt bé.
Silència la plaça, silència tot arreu, menys els cors.
Ja pujan els dosos, s'han col·locat els dosos.
Ara l'aixecador es col·locarà, senyores i senyors.
Senyores i senyors, ja està, ja està.
Falta l'ençaneta, el que s'ha més vol, ja està.
Amics, l'hi va els quatre de nou.
Un quatre de nou carregat i potser es descarregarà.
És increïble, realment.
No es pot explicar en paraules, amics.
La passa és un clam, és un crit, realment.
És emocionant.
Els homes fent fort els oblaforla.
Estan baixant els dosos, baixaran els sisers.
El castell es descarregarà.
Està a punt de descarregar-se.
Estan descarregant el quatre de nou, amics odiens.
Quatre de nou, empurra.
Quatre de nou, una cosa històrica més que el poder.
Estan descarregant.
Baixen els quarts, baixen els cincs.
I ara els terços.
El quatre de nou, per primera vegada a la història,
es descarrega.
El quatre de nou, per primera vegada a la història,