posteriorment al del 33.
L'any 32 és un any d'efervescència castellera.
L'any 26, quan es funden els xiquets de Tarragona i els nens del Vendrell
que dinamitzen, van donar peu a la dinamització del món casteller,
però no va ser un moviment d'auge instantani,
sinó que va estar dos o tres anys de maduració.
I llavors ja pot dir que a partir de l'any 30
l'activitat arreu del territori està engrescada.
I aleshores això va quallar, diguéssim, l'any 32.
I aleshores, a part que l'any 32 es retroba aquesta idea
de celebrar-se un concurs a Tarragona,
perquè 30 anys abans ja s'havia fet el primer,
bastant desconegut, a les festes de la Mercè de Barcelona.
L'any 32 és un any de força, d'empenta,
perquè això es palesa perquè es recuperen una sèrie de construccions
que feia unes tres dècades que havien estat perdudes.
I aleshores és quan es recupera el 3 de 6 a cap per sota,
càrrec de la Colla Vella,
també la Colla Vella recupera la Torre de 7 descarregada
i també aconsegueix coronar el 4 de 8,
el carrega 4 de 8 a l'Arbós.
El 3 de 6 a cap per sota el va descarregar a la Festa Magia de Granova
i la Torre de 7 descarregada i el 4 de 8 carregat a l'Arbós.
Aleshores, és uns anys, i això no va ser una gesta aïllada,
sinó perquè les colles del Vendrell també apretaven,
que es van posar quasi també al nivell de la Colla V de Valls,
i la Colla Nova de Valls també apretava,
perquè també va aconseguir el 3 per sota,
també al final el concurs de Tarragona va aconseguir carregar la Torre de 7,
vull dir que no van ser les fites d'una sola colla,
sinó que era en general tots els nuclis de castellers
on estaven amb empenta.
Aleshores, fins i tot, al mateix 32,
a Barcelona es refunda una colla, els xiquets de Barcelona,
que també feia uns 30 anys que no tenien colla local.
És a dir, l'any 32 és un any de dinamisme, d'empenta,
i aleshores això, entre altres coses,
es va materialitzar que aquí a Tarragona
no ens recuperessin aquesta idea d'organitzar un concurs.
Una idea que, com d'abans, fa 30 anys enrere,
ja es va celebrar a organitzar la idea a Barcelona,
però que en els 3 o 4 o 6 anys enrere
ja hi havia algú que havia llançat la idea,
per exemple, el Pou Casals,
vull dir que ell mateix s'havia ofert l'any 27,
a partir del primer cop l'any 27,
ell va fer pública que es prestava a lliurar mil pessetes
a l'organització d'un concurs.
El que passa és que en lloc de celebrar-se el vendrell com ell proposava,
doncs es va celebrar a Tarragona.
Agafo el fil que m'has llançat.
Per què a Tarragona?
Hi ha algú que, no sé si està escrit o és només conversa oral,
que ha assenyalat que Tarragona va ser el lloc
que va agafar el testimoni de Cassells
d'una banda potser per dos factors.
Volia exercir una certa centralitat en el món que s'havia,
aquesta capitalitat que s'havia pressuposat en moltes ocasions,
i d'altra banda que també podia servir com a centre neutral,
tenint en compte que en aquells moments,
i posteriorment s'ha demostrat,
a Tarragona sí que ha estat un focus important d'activitat cassellera,
però mai ha estat l'epicentre.
Als anys 20 i 30 teníem la polèmica entre la rivalitat,
amb més exacerbada entre les colles de Banys i el Vendrell,
i que possiblement el fet d'escollir Tarragona
com a escenari del concurs
podia servir com una mena de neutralitat.
Com ho veus, això, Xavier?
Pesi qui pesi,
la capital pretèrita dels castells és Tarragona.
Les grans gestes dels xiquets de valls del segle XIX
van tenir per escenari,
els records mítics van tenir escenari a Tarragona.
És a dir, la gesta màxima dels xiquets de valls vuitcentistes
és el famós 4 de 9 net.
Aquesta fita va ser possible a Tarragona.
És a dir, les dues colles de valls,
que en aquella época era qui capitalitzaven el món castell,
diguéssim, les grans proeses,
la construcció dels grans castells,
s'esbarallaven per poder ser cridades per acudir a Tarragona.
Vull dir, no va ser casual que Tarragona
tingués la idea de reunir les millors colles del moment
i concentrar-les en una diada concreta
i que es ventilés quina era la millor colla.
Llavors, l'únic que va fer Tarragona l'any 32
és recuperar, diguéssim, la seva història,
és a dir, recuperar el concepte aquest
de que Tarragona era la capital dels castells.
Que això fos considerat un escenari neutre,
sí, també podia ser considerat en aquest sentit.
Però jo, sobretot, incidiria en la idea,
en el concepte que Tarragona l'únic que va fer a l'any 32
és recuperar la seva història,
és a dir, convocar les millors colles del moment
en un escenari i que entre elles es decidís
quina era la colla puntera.
Que, desgraciadament, al final no va ser del tot possible
perquè a última hora les colles del Vendrell
van incomparèixer per una qüestió local.
Ara parlarem de la FET, més aviat, de caire polític
que impedeix la participació de les colles del Vendrell.
M'agradaria, abans d'entrar també en el tema de les bases,
que es va moure diferents vegades
i fins i tot al matí del concurs,
el tema de la tria del lloc, de la plaça Drus.
És una tria polèmica, ja que la persona
que en principi havia d'estar escollida
per ocupar la presidència del jurat,
com l'Albert Bonet,
finalment descarta la invitació
pel fet aquest, que s'havia triat a la plaça de Torus
com a lloc per celebrar el concurs.
D'altra banda, hi ha qui apunta que, clar,
la plaça de Torus, deixant de banda possibles coincidències
de que era nacionalista o no,
és l'únic lloc on podien tancar-se, entre cometes,
8.000, 10.000 persones i poder cobrar entrada.
Això a la plaça de la Fona era impensable.
Com evoluciona tota aquesta polèmica?
Des d'aquella plaça de Torus a Tarragona,
aquest escenari és plaça castellera.
El mateix any 1883,
quan es va inaugurar la plaça de Torus,
el mateix any, els mateixos dies que es va inaugurar,
ja va acollir exhibitions castelleres.
I des de les hores d'ençà, des de 1883 fins avui dia,
i evidentment fins a 1932,
la plaça de Torus ha estat acollir regularment
les actuacions castelleres.
Aleshores, l'únic que jo veig que podia ser
motiu de desconsiderar aquest escenari,
a banda de fer-se pagar a l'entrada,
és el tema que això no es va tenir, evidentment...
Amb això li dono roma a l'Albert Bonet,
quan va criticar la tri d'aquest escenari,
és que no es va permetre, ni el 32 ni el 33,
que el públic participés més activament
de les actuacions castelleres.
És a dir, quan un va a haver una exhibició castellera,
si vol fer pinya, doncs fa mans en una colla,
o amb la que vulgui, o amb totes,
i si es vol més acudir com a espectador,
doncs es posa en un lloc reservat
i furia l'actuació només observant-los,
la construcció dels castells.
En canvi, a la plaça de Torus,
l'any 32-33,
no es va permetre que el públic participés activament,
sinó que des de les grades, còmodament,
doncs observés el desenvolupament del concurs.
Aleshores, això és l'únic que jo trobo
que podria ser, diguéssim,
un factor que fes qüestionar la validesa d'aquest escenari.
Evidentment, no és el medi natural,
però, com tu ho has dit,
clar, és un lloc idoni,
idoni entre cometes,
perquè és l'únic possible,
que fa possible que un gran nombre de persones,
molts més del que pugui acollir
una plaça com pugui ser la plaça de Font,
que en aquella època pogués acollir
tant un nombre important d'espectors
i, a més a més,
per minimitzar les despeses,
que al final va ser deficitari
l'organització del concurs,
doncs, a falta d'espònsors
prou importants a l'època,
doncs, fer el...
poguéssim fiscalitzar l'entrada de públic
perquè passéssim per taquilla.
Però, recapitulant,
la plaça de Toros,
des de que és de Tarragona,
sempre, des del primer moment,
va acollir actuacions castelleres,
vull dir, dels escenaris,
diguéssim, més tradicionals,
avui dia,
de castellers de Tarragona.
Parlem ara de les colles participants.
En aquells moments hi havia set colles,
teníem quant a xiquets a Barcelona, després?
Havien vuit colles, vuit colles.
Dues d'abans?
El concurs,
el cartell del concurs de l'any 32
va anunciar, casualment,
potser no tan casualment,
que hi participarien totes les colles de xiquets
de les comarques tarragonines.
I aleshores, aquí n'eren set,
que són les dues de Valls,
l'Avella i la Nova,
les dues de Tarragona,
perquè les dues de Tarragona,
el mateix any 32,
els xiquets de Tarragona
es van desglossar en dues formacions,
l'Avella i la Nova,
els que van continuar fent costat
amb el cap de colla,
amb el pomerol,
van passar a ser coneguts com Colla Vella,
i la gent que va marxar
o aquests van dir la Colla Nova.
I després hi havia tres colles al Vendrell,
els Nens, els Mirons i els Caneles.
Són set colles.
El que passa és que l'agost del 32
va reparèixer a Barcelona,
al barri de Gràcia,
uns xiquets de Valls,
colla a Barcelona,
com anunciava la propaganda
d'aquesta formació.
El que passa és que aquesta colla
es movia amb les construccions
de Castell de Cís.
I aleshores,
una de les bases del concurs 32
és que especificava
que com a mínim
havien d'afrontar el 3 de 7.
Havien de tenir a l'abast el 3 de 7.
I aquesta formació de Barcelona,
barcelonina,
doncs es movia en castells de 6 pisos.
Un xiquet de Barcelona,
posicionament per aquest factor,
segurament és una colla nou-novella,
potser no prou parada,
no hi pren part,
i tampoc hi pren en part,
a última hora,
les colles van de l'agenques,
per un aspecte de caïda polític,
hi ha hagut l'empresonament
dels castellers,
com era exactament aquesta història?
Es veu que hi havia un líder
rabassaire vendrellent
que va tenir uns problemes
amb l'Ajuntament
per la qüestió d'un pagament
d'un tribut,
i aleshores,
per la circumstància aquesta,
a part que l'Ajuntament
li va reclamar aquest pagament
d'aquest tribut,
perquè se li havia mort un familiar,
i aleshores era el...
es veu que no tenia el dia
el pagament del nitxo del cementiri,
i aleshores l'Ajuntament
li va posar pegues,
bueno,
va haver un...
va haver un sèrie de malentesos,
i aleshores,
hi havia la circumstància
que era un líder rabassaire,
aleshores s'hi va involucrar
a qüestions polítiques,
que si els de l'Ajuntament
van posar aquestes pegues
en aquesta circumstància penosa,
i pel fet que era un líder rabassaire,
la qüestió és que es va involucrar,
es va fer una pilota tan gran,
que al final,
amb un cop de geni,
doncs,
les colles del vendrell,
doncs,
algú va...
va encara involucrar més la troca,
i al final es va medellitzar
amb la...
amb la renúncia
de participar a les colles del vendrell
a concurs de Tarragona,
com a mesura de pressió.
El que passa és que a última hora
es veu que el tema aquest
es va solucionar,
però ja era massa tard,
i aleshores les colles
ja no van estar a temps
d'organitzar-se,
de reunir una altra banda
a la colla,
i per poder acudir a Tarragona.
I aleshores,
per una qüestió, diguéssim,
personal,
es va embolicar molt la cosa,
i desgraciadament,
doncs,
l'any 32,
doncs,
el concurs sobretot
va...
va trobar a faltar,
doncs,
a la participació
de les tres colles,
però sobretot dels Mirons del Vendrell,
que eren els...
la colla que havies pogut fer
més també batalla
amb les dues colles
de Valls.
Bases del concurs
d'Aquest Séns,
una de les bases
es fixa en força punts,
ho hem esmentat abans,
com a mínim,
uns mínims de nivell,
que finalment
no s'acaben de complir,
si no merro.
Són unes bases,
podem explicar una mica
el procés,
perquè també,
en últim moment,
sembla que es va voler
dedugar algun punt
perquè es poguessin
provar construccions,
perquè hi ha
ajudes entre les colles,
com funciona
tot aquest procés,
Xavier?
Bé,
al final,
potser tothom
haurà d'admetre
que
bases del concurs
és igual a polèmica,
vull dir,
ja des del primer dia,
del concurs
de l'any 2
no han arribat
les bases,
però des de totes
les edicions posteriors,
ja a partir de l'any 32,
sembla que
sempre la gent,
sempre hi ha algú
que està disconforme
amb les bases.
I aleshores,
les bases
de l'any 32
van ser consensuades
entre les colles,
es va arribar
a un redactat
final,
però
sobre la marxa
a l'última hora
es van
canviar.
I aleshores,
sobretot això
va venir
perquè
com al final
es va demostrar,
més que
el
redactat
de les
bases,
en lloc, diguéssim,
d'incentivar
la construcció
dels
màxims
castells
possibles,
van estar
d'aquesta manera
que les colles
anaven a assegurar
la jugada.
És a dir,
si l'any 32
la fita era
el 4-8
carregat
i la torre de 7,
abans de la gent
abordés
el 4-8,
la fita
d'aquell any,
doncs les colles
el que van fer
és anar sumant punts,
anar sumant punts
i per assegurar
la jugada
i més aviat
esperant
endur-se la victòria
amb els errors
dels contraris.
això del que era
el redactat,
diguéssim,
inicial.
El que passa
és que al final,
com que els
terrenons
em van adonar
que d'aquesta manera
no podíem
gaudir
del 4-8
que era
el castell
que la gent
esperava
que es dués
a terme
alguna colla
a Tarragona,
a última hora
van canviar
les bases
i aleshores
ho van fer
d'una manera
que al final
de les tandes
de castells,
a més a més
de l'espuntuació
pels 5 castells
puntuables,
si algú
s'atrevia
a fer el 4-8,
aleshores
sumava uns punts
adicionals
que a més a més
el curiós
és que sumava punts
si col·locava
dosos,
si el carregava
o si el descarregava.
És a dir,
si al final
de les 5 rondes
doncs
estaven
dues colles
empatades
a punts
o una
estava una mica
endarrer de l'altra,
si s'engrescava
i tirava
el 4-8
i col·locava
dosos,
com que es puntuava
uns punts adicionals
es podien dur
la victòria.
Que això del final
és el
del 4-8
amb l'agulla
si surt
del concurs
del 82
si es desmunta
el pom de dalt
i es queda carregat.
I aleshores,
això,
doncs,
amb el seu moment
amb el lloc
de
el mateix escenari
també va donar
polèmi
perquè hi havia algú
que no va estar
al cas
d'aquest canvi
d'última hora
d'aquesta normativa
i a més a més
resulta
que la normativa
com que
una de les normes
del concurs
del 32
impedia
que
les colles
s'ajudessin
unes a les altres
sinó que
cada colla
havia de vestir
els castells
amb les seves
pròpies forces
amb els seus
propis castells
que estaven
limitats
a 100 individus.
I llavors,
clar,
com que van passar
les 5 rondes
i ningú
va tirar el 4-8
perquè les colles
van anar
a puntuar
i asseguir
la jugada
els organitzadors
van pregar
amb les colles
que aviam
si algú
es veia
capaç
de tirar
el 4-8
i llavors
com que van veure
que amb 100 persones
ningú el tiraria
llavors
sobre la marxa
van decidir
anul·lar
aquesta disposició
que impedia
l'ajut entre colles
i sobretot
el que van fer
és
la colla nova
es va atrevir
a intentar
el 4-8
i llavors
els organitzadors
van pregar
les dues colles
de Tarragona
que ajudessin
a la colla nova
de Valls
a construir
el peu
del 4-8
i llavors
aquí és quan
va haver
discussions
crits
d'algú
que es va esbarallar
i algú
de la vella
que no s'hava
de tenir raó
perquè hi havia
un redactat
i els redactats
si estan pactats
és per complir-los
la qüestió
és que
la cosa
es va emmerdar
tot i al final
la colla nova
va aprovar dues vegades
el 4-8
no va col·locar
dosos
i no va tenir al final
cap mena de resultat
la qüestió és que
es va muntar
un pollo a la plaça
es van dir les cròniques
i que això fa
que sumar
una mica més
el mite
que
concursos
i les normes
es tradueixen
en raons
amb tot plegat
amb la pregunta
aquesta
també hem parlat
del desenvolupament
del concurs
que crec
una mica
que
sobretot
en els casos
d'aquests històrics
potser no és el més important
el desenvolupament
del propi concurs
potser és més important
les altres característiques
que l'envolten
potser per entendre
com són després
els concursos
però sí que m'agradaria
preguntar-te sobre
una última qüestió
del concurs del 32
de la mesura passada
del 33
és l'expectació
que genera el concurs
en un doble sentit
d'una banda
pels castellers
i per l'altra
pels aficionats
sembla que
va ser una expectació
important
a la plaça de Toros
es va congregar
una jornació
més que considerable
i a més a més
pels castellers
una companyia ferroviària
va organitzar
un tren especial
un doble tren especial
em sembla
un des de Vilafranca
i l'altre des de Banc
com va anar tot
la consulta
de la premsa
dels mitjans
de comunicació
a l'època
de la premsa
el que tots
donen a entendre
és la gran expectació
que va crear
la convocatòria
d'un concurs
de Tarragona
és a dir
no és que la gent
s'esbarallés
per anar a Tarragona
però va haver
una febre
entre tota la facció
per citar-se
a Tarragona
i aleshores
tu
com acabes
de comentar
doncs
com que
en aquella època
la gent
es refiava molt
del transport públic
per viatjar
i sobretot
amb tren
doncs
ja es va preveure
que els mateixos organitzadors
del concurs
ja van
pactar
van establir
amb la companyia
ferroviària
doncs
la sortida
d'uns trens especials
de les places
importants
castelleres
perquè poguessin
transportar
doncs
el nombre
d'afectionats
i fins i tot
les colles
doncs
a Tarragona
i aleshores
els mateixos organitzadors
ja es van
encarregar
d'anunciar
l'organització
d'aquests
trens especials
anant pels pobles
fent anuncis
als pobles
i intentant
diguéssim
esbrinar
quanta gent
més o menys
utilitzaria
aquest servei
el tren
per
preveure
el nombre
de vagons
i aleshores
a banda d'això
doncs
els taxis
camions
i autobusos
de l'època
doncs
amb altres poblacions
que no tenien
el transport
ferroial
per exemple
una població
com és Vilanova
que té
línia
del tren
directe
a Tarragona
fins i tot
els mateixos
afeccionats locals
doncs
es van engrescar
i van organitzar
un autobús
i doncs
es van reunir
tots els
un nom important
d'afeccionats
castellers
de Vilanova
per organitzar
un viatge
col·lectiu
a Tarragona
però això
i gent de Creixell
i d'altres pobles
vull dir
va ser
va crear
molta expectativa
molta expectativa
molta més
que la del 33
el 33
va estar una mica
la cosa més aigualida
ara
per veure si
esperem que no
ens morin de calor
però no sigui
que el soroll
aquest no
si fa molta calor
no
què?
m'enrotllo
m'enrotllo
m'enrotllo
tranquill
cap problema
passem al concurs
del 33
si et sembla
vinga va
quan estem parlant
possiblement
de les bases
pateixen
algunes
modificacions
doncs
sembla que són
més concretes
i una modificació
important
és que
fent referència
ja a una
de les característiques
principals
del concurs
de castells
és que significa
una més que important
font d'ingressos
per a les colles
els castells
ja no són valorats
en punts
sinó que són valorats
directament
en pessetes
en pessetes
a part dels diners
que rebrien
les colles
en funció
del lloc
que ocuparien
al final
del concurs
doncs
com bé
acabes de dir
doncs
tant castell
es remunerava
el castell
en pessetes
qui feia
un 4 de 8
doncs
rebia
em sembla que
eren
450
pessetes
i qui feia
una torre de 7
doncs
400 pessetes
ara parlo de memòria
però
com aquell que diu
a preu fet
aleshores
això
és una
de les
novetats
de les bases
del 33
però
el 33
també les bases
van ser conflictives
vull dir
hi va haver raons
i aleshores
arran d'això
també va
va passar
que una colla
puntera
la guanyada
de l'audició anterior
l'any 32
la colla vella de Valls
per estar disconforme
amb el redactat
de les bases
doncs
va decidir
doncs
plantar
els terragodins
i no es va
i no
tot i que s'havia inscrit
pel concurs
doncs va decidir
no presentar-se
no concursar
per una
una sèrie
de
dues
bases
normes
de les bases
del concurs
que no
va estar
conforme
una
doncs era
una
bueno
si era important
però
sobretot
la que va fer
la que li va fer
decidir
no acudir
a Tarragona
és
que
a banda
dels
castells
que
per guanyar
el concurs
a banda
de la suma
de castells
per ser
per endur-se
la victòria
obligatoriament
la colla guanyadora
havia d'aconseguir
el 4 de 8
o el pilar de 6
i aleshores resulta
que
la colla vella
el 4 de 4 de 8
no el tenia de cara
i el pilar de 6
l'havia treballat
l'havia intentat
diverses vegades
però no se n'havia sortit
cap vegada
el que sí que tenia
la colla vella
era la torre de 7
i clar
resulta que
els seus rivals
la colla nova de Valls
el pilar de 6
tampoc el tenien
però el 4 de 8
ja el començaven a tenir
n'havien carregat un
feia poc
i n'havien descarregat dos
i llavors clar
i la torre de 7
també la tenien una mica
la colla nova
i llavors clar
havia aquest
havia aquest lleuger
diguéssim
avantatge
en funció de les bases
a favor de la colla nova
i aleshores
els de la colla vella
el que van fer
és
demanar
que
per endur-se la victòria
a part del
conjunt de castells
assolits de plaça
doncs
aquesta
obligabilitat
d'aconseguir
el 4 de 8
o el pilar de 6
també fos ampliable
a la torre de 7
i el 3 de 8
i llavors això
inicialment
doncs
els organitzadors
els terragonins
van dir
van estar disconformes
van dir
no no
nosaltres hem redactat
unes bases
que s'han consensuat
entre totes les colles
i
i
i les bases
són
igual per tots
i
i que se n'en surti
doncs guanyarà el concurs
i
i això
i aquí estava
i així estava
la qüestió
el que passa
que a última hora
els terragonins
s'ho van repensar
i aleshores
van
van fer possible
que
per poder guanyar
el concurs
amb la torre de 7
com aquesta
estrella
també
també
també
també valia
però clar
es veu que també
van fer-ho massa tard
la colla vella
es veu que ja havia
ja s'havia fet la idea
de no acudir
es veu que havia deixat
d'entrenar-se
i bueno
i al final
tampoc no es van presentar
i llavors
desgraciadament
doncs
si l'any 32
es van faltar els mirons
doncs l'any 33
els mirons es van presentar
a Tarragona
però va faltar la vella
el 33
una mica
mal capaç
és el que reformaves
les bases
i
bases i concurs
és igual
sempre polèmic
sempre polèmic
hi ha coses que no canviaran mai
el que passa
que això també
clar
tothom
estira la menta cap a casa
i aleshores
clar
dius
bueno
sí
també es podia
haver conciliat
d'entrada
aplicant el criteri
que defensava la colla vella
que
també un castell estrella
era la torre de set
doncs
també
es podia haver conciliat
aquest castell
de la torre de set
un castell estrella
però clar
després resulta
que mires
el que era
diguéssim
l'ideòleg
de la colla vella
a l'època
un periodista
molt bo
francès Gassel
doncs
aquest membre
simpatitzant
de la colla vella
que fins i tot ajudava
amb el cap de colla
amb les qüestions
administratives
i de relacions públiques
doncs
aquest home
a més a més
era cronista castellà
i molt bo
i amb les seves cròniques
de quan descriu
que un any abans
la colla vella
havia aconseguit
carregar
el 4-8
a l'Arbós
l'any 32
la mateixa diada
també la colla vella
va descarregar
la torre de set
i aleshores
si aquest criteri
que la torre de set
també era un castell
important
i fins i tot
d'ella
més important
que el 4-8
resulta
que la crònica
destaca
el 4-8 carregat
però en canvi
menys té
com aquell que diu
la torre de set
i aleshores dir
bueno
en què quedem
si m'estàs defensant
que la torre de set
és un castell estrella
fins i tot
més important
que el 4-8
segons el parer
de la gent
de la colla vella
de l'època
aleshores
quan un dia
que soliu
al mateix dia
les dues construccions
m'hauries d'assegar
més la torre de set
i a més a més
descarregada
no no
van destacar més
el 4-8
vull dir que al final
al final
arriba del conèixer
i diu
bueno
tothom estira la manta
cap a casa seva
i si surt bé la jugada
bé
i si no
doncs mala sort
de
parlem ja si et sembla
del propi desenvolupament
del concurs
les cròniques
si no t'hi manentés
destaquen
un fet
no sé si qualificant-ho
gairebé d'espectacular
l'entrada en particular
d'una colla
la nova de Banys
comandada
pel seu mític
cap de colla
Blanco
les colles
se'n fan
les cròniques
se'n fan molt
molt de ressò
van entrar
imitant la formació
de la 4-8
com va ser
van entrar
ben vestits
uniformats
que en aquells anys
és quan ja es va
institucionalitzar
el tema
de la
ja es va
dignificar
el bastoni casteller
i aleshores
van entrar tots
amb les seves camises
uniformades
i aleshores
van entrar
doncs
la canalla
al davant
doncs
ben alineats
i aleshores
clar
van causar
una impressió
diguéssim
van entrar
van fer
un bon imatge
un cop d'ull
molt vistós
perquè
en lloc d'entrar
de manera desordenada
allò
així
un per aquí
un per allà
doncs
van entrar
tots
ben posats
i arregladets
i aleshores
la gent
al sol de gralles
i aleshores
la gent va
a la canalla
al davant
acompanyats
del cap de colla
l'antic cap de colla
a l'escolar
i aleshores
clar
la gent
doncs
els va agradar
la presentació
de l'entrada
de la colla nova
i aleshores
el desenvolupament
bueno
al final
el concurs del 33
el va guanyar
la colla nova
que finalment
va poder
finalment
Tarragona
va poder
veure un 4 de 8
descarregat
l'únic
d'aquells anys
d'aquella dècada
a Tarragona
i la resta
de construccions
de l'època
la torre de 7
el 3 aixecat
per sota
el 5 de 7
el 4 de 7
amb l'agulla
i en canvi
el concurs del 32
doncs
que el va guanyar
la colla vella
doncs
com a castella estrella
només es va poder veure
una torre de 7
descarregada
per la colla vella
la colla nova
només
la va carregar
i aleshores
aquest factor
va fer que la victòria
es decantés
per la colla vella
això l'any 32
i aleshores
l'any 33
els mirons
van intentar
també el 4 de 8
i aleshores
el van col·locar
a l'aixecador
però va fer llenya
si l'any 32
es va trobar a faltar
la intervenció
dels mirons
del vendrell
doncs
el 33
es va trobar a faltar
la colla vella
de valls
que vaig cap a
ui perdó
m'he aixecat el rotllo
que em sent
Josep
em queden dues preguntes
després
si creus que hi ha
algun detall
important
que he deixat
podem ampliar-ho
dues preguntes
la primera d'elles
referides
a la valoració
de la participació
de les colles
de Tarragona
en què
com he comprovat
no entren
ni d'agun tros
en la lluita
per poder assolir
les primeres
classes
del concurs
tant l'any 32
com el 33
el nivell
de les dues colles
locals
a Tarragona
no eren per
per
per intentar
endur-se
la victòria
el que passa
que
bueno
tampoc no
tampoc no cal
no s'ha de menysprear
doncs
la seva participació
vull dir
no
perquè l'any 33
la
la colla nova
va fer
va assolir
construccions
importants
a l'època
perquè va aconseguir
descarregar
el 5 de 7
o el 4 de 7
amb l'agulla
vull dir
i el 3 de 6
aixecat per sota
vull dir que
si avui dia
ja són construccions
que algunes colles
locals
de Tarragona
ja voldrien
el seu abast
imagineu-vos
l'any 33
vull dir
no són
castells
menys pegables
vull dir
són castells
molt importants
ara
no estaven
en un nivell
per intentar
endur-se la victòria
perquè encara
hi havia un esgrou més
que el tenien
les dues colles
de valls
i amb
l'intromissió
dels
mirons del vendrell
jo dic que els mirons del vendrell
estaven
una mica per sota
però
potser amb un cop de geni
mai se sap
l'última pregunta
que jo tinc
pensada
tenim concurs
l'any 32
hi ha continuïtat
l'any següent
el mateix escenari
gairebé
les mateixes altres
em sembla que el 32
també havia de ser
el 24 de setembre
però ha hagut
la celebració
d'unes eleccions
el 33
va ser
el 32
es va posposar
una setmana
la celebració
del concurs
perquè va coincidir
que venia
el president
de la república
Manuel Assanya
a lliurar el text
de l'Estatut d'Autonomia
i aleshores
arran d'aquesta visita
es va organitzar
una actuació castellera
a Montjuïc
a Barcelona
i aleshores
hi van actuar
els mirons del vendrell
i la vella de Valls
i aleshores
això va fer posposar
d'una setmana
el concurs
però era per Santa Tecla
una similitud
en qualsevol cas
entre les dues cites
la mateixa data
la mateixa marca
de la cesta
de Santa Tecla
el mateix president
del jurat
que era el Pau Casals
vull dir que
si fa no fa
l'únic que va variar
són les bases
perquè
amb l'experiència anterior
es va haver
una sèrie de modificacions
no de retocar
potser per incentivar més
la propera
castellera
i cinc grans castells
ara bé
això
es trenca
no hi ha més
continuïtat
no tindrem concurs
de terramona
fins als anys cinquantes
què fa
que
allò que el 32
semblava
que havia anat molt bé
tot i petits
problemes econòmics
del 1500
bueno petits
1500
sí sí
hi ha molts diners
a l'època
com és que al final
no hi ha continuïtat
l'any 32
va haver
una eufòria
unes ganes
boixes
de
tomnes de l'ia
pel concurs
al final
la gent del Vendrell
no va
concórrer
però
es va crear
una gran expectativa
l'any 33
no hi havia
tanta expectativa
fins i tot
el temps
no va acompanyar
va ploure
i aleshores
la plaça
no va estar
no va estar
tan plena
com
no va estar
tan plena
com l'any anterior
aleshores
a part del tema
de la climatologia
el fet
que una colla
important
com la colla vella
i no oblidem
la guanyadora
de l'edició anterior
tampoc
decidis
en aquella ocasió
no presentar-se
aleshores
potser va
sumant-hi
els temes
de
problemes
econòmics
i les rons
de les bases
potser al final
van fer
deixar córrer
el tema
de l'organització
també s'ha de pensar
que l'any 34
l'any 34
va haver canvi
l'Ajuntament
i aleshores
el tema
també
les economies
municipals
les caixes municipals
tampoc
anaven
massa
plenes
i aleshores
clar
fer-se càrrec
d'aquesta despesa
al final
l'idea
es va deixar
de córrer
potser
se'm van
donar que
la pilota
era massa grossa
i van deixar-ho
córrer
i afortunadament
al cap
d'unes dècades
Tarragona
va recuperar
la idea
aquesta
el tema
que jo
tenia més o menys
pensat
jo ja
el que volia
preguntar-te
el tinc
no sé
si ens han deixat
algun aspecte
significatiu
o alguna curiositat
algun fet
que tu consideris
remarcable
i que creus
que no
no
tampoc no cal
atabalar massa
els
els
ollents
però
incidir
en això
que
Tarragona
en definitiva
el que va fer
l'any 32
i 33
és recuperar
diguéssim
la capitalitat
dels castells
i aleshores
l'únic que fer
és recuperar
la seva història
va fer
una aposta
important
necessitament
només va tenir
continuat dos anys
i després
incidir
en la part
diguéssim
negativa
que això encara
és un llastre
que s'acompanya avui dia
que desgraciadament
castells
redactat de bases
és sinònim
de polèmica
i sempre
sempre
l'han acompanyat
del concurs
de l'any 2
no hi ha polèmica
per les bases
perquè no han arribat
avui dia
les bases
el redactat de les bases
però també hi ha
la polèmica
perquè encara hi ha algú
que discuteix
quines són
les dues colles
que van concórrer
perquè les cròniques
esmenten
que van ser
la colla vella
la colla nova
de Valls
i hi ha gent
que diu que no
que va ser
la colla vella
i la colla nova
de l'escolar
es veu que al final
el concurs
és igual
sinònim
de polèmica
i de rons
però bueno
en definitiva
això el que ve a dir
és que és una activitat viva
perquè la gent
se l'aprèn amb ganes
perquè se la fa seva
i si veu
Pegues i rons
vol dir que
en té ganes
que està il·lusionada
i que en definitiva
és una delció dels castells
és una activitat viva
i que si una cosa
no portés
aquest dinamisme
vol dir que
s'hi ha coses
que no interessaria a ningú
doncs perfecte
Xavier
moltíssimes gràcies