Les 10 del matí, 13 minuts, us ho dèiem fa un moment
en el sumari del matí de Tarragona Ràdio.
Avui volem tornar a analitzar durant uns minuts
el projecte de pressupostos generals de l'Estat
de cara al 2006 i pel que fa a les comarques tarragonines.
Els oients habituals del programa saben que aquesta setmana
hem pogut conversar en diferents dies
amb dos diputats per Tarragona al Congrés.
En Francesc Vallès, diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya,
i en Francesc Enricoma, diputat del Partit Popular
també per la demarcació de Tarragona.
Amb postures, per cert, molt diferents,
la dels socialistes i la dels populars.
Avui volem analitzar aquests pressupostos
amb el diputat del Congrés per Convergència i Unió,
el senyor Josep Maldonado,
que ja ens acompanya en directe en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Senyor Maldonado, bon dia.
Bon dia.
Socialistes i populars ens han explicat en aquests estudis
postures molt diferents sobre els pressupostos de l'Estat
de cara a l'any 20.
Quina és la postura genèrica?
Després, si vol, hi entrarem en alguns detalls.
però quina és la postura genèrica de Convergència i Unió
davant d'aquest projecte pel que fa a la demarcació de Tarragona?
Miri, jo començaré pel final.
Vaig definir un company seu que fa uns dies em va preguntar
només saber com quedaven els pressupostos generals de l'Estat
presentats pel govern del PSOE.
Jo vaig dir que eren patètics.
Patètics és una paraula que ens pot donar a entendre
fins a quin punt són decebedors, no?
Jo entenc que el company del Partit Socialista
hagi tingut que venir aquí a defensar-los, és lògic.
També entenc que el company del Partit Popular
hagi vingut aquí a criticar-los, és lògic.
La gent pot entendre que nosaltres tenim una certa obligació
de criticar allò que no ens agrada.
Però la gent que em coneix a mi,
que coneix l'estil de Convergència i Unió,
sap que no és el nostre estil ni ser demagògic,
ni ser radical ni ser partidista.
Jo li garanteixo que si els pressupostos generals de l'Estat
per Tarragona, per Tarragona Ciutat i comarques tarragonines
fossin bons o per Catalunya fossin bons,
el meu missatge no seria aquest.
Els polítics no hem d'instal·lar-nos en la crítica permanent
i amb el desencís adreçat a la població.
Nosaltres hem d'intentar que els ciutadans aixequin
i siguin una mica més feliços que el dia anterior.
Per tant, que jo comenci dient
que els pressupostos generals de l'Estat a Tarragona i a Catalunya
són patètics,
doncs qui em coneix, qui sap el meu estil,
la meva forma de ser,
entendrà que alguna cosa passa.
I alguna cosa passa per segon any consecutiu.
L'any passat, un senyor, el senyor Maragall,
va fer una definició que va dir un any perdut.
El president de la Generalitat va dir un any perdut.
A seguit, els que són el senyor Maragall,
que a vegada tenen menys valor,
en base que està convertint el marriota del polític del país.
Però bueno, aquest any el senyor Maragall,
si segueix aquesta línia d'intentar definir-los,
ho haurà de dir un segon any perdut.
Jo vaig definir l'any passat que els Reis Mags d'Orient
havien passat de llarg per Tarragona i per Catalunya.
Aquest any jo diria que han passat de llarg
per Tarragona i per Catalunya
i ja porten el sac foradat,
el sac dels regals.
I això és preocupant.
Això és preocupant perquè són uns pressupostos decebedors.
Són uns pressupostos que a nivell Catalunya,
doncs, per segon any consecutiu, baixen.
Per segon any consecutiu,
són uns pressupostos que van clarament a la baixa
i que per Tarragona, doncs, encara baixen més.
Fixi's bé.
Jo li faré així dues ullades ràpides.
L'any passat, els pressupostos generals de l'Estat a Catalunya
eren un 15,6% de les inversions de l'Estat.
Eren més baixos que el del 2004.
Amb tota la crítica furibunda,
el suport que havia donat Convergència i Unió,
els dos primers anys de la legislatura,
el govern de l'Estat, etcètera.
Aquest any tornen a baixar.
Aquest any baixen al 14,4%.
O sigui, baixa un 1,2 punts respecte a l'any passat.
Per segon any consecutiu, baixen.
I això són molts mils i mils i mils de milions de pessetes
que es deixen d'invertir.
Però és que, curiosament,
si vostè això ho va mirant,
doncs, miri, resulta que...
Li faré així una ullada.
A Catalunya s'estan construint només 36 quilòmetres d'autovia
davant dels 200 que s'estan fent, per exemple,
a Castella i Llou, a Aragó,
Castella i la Manxa, Estradura, Andalusia.
Bé, escolti, això a mi és el que em permet,
em permet que jo li digui que nosaltres anem malament.
Miri, hi ha infraestructures, que cada any els pressupostos augmenten.
Mentre a l'Estat augmenten un 8%,
les que es fan a Catalunya un 2,5.
Un 2,5.
Un 300% menys respecte a l'Estat.
Bé, això és el que podríem dir del que està passant.
Està passant que tenim uns pressupostos
que una vegada més no són realistes,
que una vegada més anestèsien el tripartit,
el tripartit està anestesiat,
el suport del tripartit català al govern de l'Estat
no està servint per res.
Jo li tindria que dir que si vostè serenament
agafa els pressupostos en quant a infraestructures
i en quant a inversió, veurà que són continuació
d'obres ja previstes fa 3-4 anys,
que no hi ha res nou,
que obres tan importants com la façana de la ciutat de Tarragona,
una façana que ha de donar un nou aspecte
marítim terrestre a la ciutat de Tarragona
està permanentment boicotejat
per una actitud del Partit Socialista de Catalunya
que deu donar instruccions al PSOE que no ho atengui.
obres que podries dir, home, són obres que d'alguna forma
són novedoses, donen un perfil a un pressupost
de barrinar, de pensar de què és el que s'està fent continuïsta.
És un pressupost en el que d'alguna forma
es segueix fent el que estava previst,
el tema de l'alta velocitat,
el tema del desenvolupament de 340,
en aquest cas l'A7, etcètera.
Bé, l'únic que fem és continuar allò que estava previst,
a la baixa i sense ser imaginatiu, innovadors, etcètera.
Davant d'això, perdoni, senyor Maldonado,
aleshores queda clar la postura contrària de Convergència
i no aquesta proposta.
Sens dubte.
Hi ha la possibilitat de plantejar esmenes...
Nosaltres anem abocats a l'esmena de totalitat.
A la totalitat.
A la totalitat.
Anem abocats cap a aquesta esmena de totalitat
i falta una setmana, però,
veient que el tercer grup,
amb importància de l'Estat,
en aquest cas Convergència i Unió,
no està sent atès per segure any consecutiu.
Suposo que seguint instruccions del tripartit,
que deu dir a Convergència i Unió,
ni aigua,
i això el govern del PSOE ho està assimilant,
és una mica el xantatge,
jo t'apollo però al grup parlamentari català
no li doni res,
doncs si segueix aquesta actitud del govern de l'Estat
de no atendre cap reivindicació
de Convergència i Unió pels catalans
i veient que, si fos un pressupost bo,
nosaltres hauríem d'estindre'ns o votar a favor.
No podríem votar en contra.
Hauríem de pensar en els catalans i les catalanes.
Però com que és un pressupost expansiu,
de Sabadó a la baixa,
que castiga brutalment el que és Catalunya,
nosaltres primer no podem votar
i després presentarem les menes.
I sabem la resposta que tindrem.
Sabem, però bé, nosaltres ho farem.
No hi ha possibilitats de negociar,
de parlar amb el govern?
Escolti,
vostè sap que hi ha un polític que va fer una expressió
que deia,
parlant, la gent s'entén.
Nosaltres això ho tenim molt clar.
Però dos no parlen si un no vol.
Convergència i Unió ha parlat sempre amb tothom.
Amb el president Suárez,
amb el president Felipe González,
amb el president Asnar.
I li hem dit reiteradament
amb el senyor Rodríguez Zapatero
que amb Convergència i Unió s'ha de parlar.
Perquè representa un gruix molt important
de ciutadans d'aquest país.
Perquè representa una tradició històrica
de donar suport a la governabilitat de l'Estat.
Perquè representa el seny i el tarannà
del catalanisme moderat,
del catalanisme seré,
del catalanisme positiu,
del catalanisme que ha fet una hora de govern
durant 23 anys,
que ara molta gent ja enyora en molt poc temps.
I això no es pot obviar.
Sabem que el senyor Zapatero
vol i voldria pactar,
escoltar Convergència i Unió.
Sabem i entenem que el tripartit
li posa com a condició
que a Convergència i Unió n'hi ha aigua, no?
Però això és la mala política, no?
Perquè el que està fent és que estàs troncant
necessitats, il·lusions,
dels ciutadans d'aquest país.
I nosaltres estem preocupats.
Això en quant a Espanya.
Passem a Tarragona.
Miri,
jo començaré pel final, també.
Començaré pel final.
Miri,
Tarragona té, en aquests moments,
una inversió del 24%
menys que l'any passat.
Menys.
L'any passat, el 2005,
297,6 milions d'euros.
Aquest any,
a Tarragona,
a les comarques tarragonines
i Terres de l'Ebre,
225,6.
24% menys.
Jo entenc que aquí venen diputats
que tenen l'obligació
de defensar aquests pressupostos.
Ho entenc,
ho respecto,
i ho puc una miqueta comprendre.
Però el que no podem fer,
el que no podem fer
és tirar coets a l'aire.
Jo tinc el recull de premsa
dels companys
que han vingut aquí
a fer declaracions.
Ah, va,
i és
almenys preocupant
veure que hi ha gent
que dona a entendre
que això és la festa major, no?
És per tirar coets.
No ho és.
no ho és.
Miri,
temes tan puntuals
com
l'Observatori de l'Ebre,
que l'any passat
era el projecte estrella,
l'estelar
del govern socialista,
aquest any desapareix.
Desapareix.
Per tant,
el que l'any passat
era un gran projecte,
aquest any desapareix.
Miri,
a Tarragona
no hi ha
ni un projecte nou
de carreteres.
Ni un.
I la majoria
estan encallats
en projectes
amb la redacció
de projectes constructius,
que és el pas
previ a la licitació.
Alguns d'aquests projectes
continuen
amb la redacció
de projecte constructiu,
com és el Tram,
Mora i Montblanc,
Marian de la Aldea,
etcètera.
estem fent
fent molt dibuix
al laboratori,
però poca obra.
La Nacional 340
no serà
una autèntica autovia,
almenys
fins d'aquí
cinc anys.
Cinc anys.
Les partides
destinades a costes
bàsicament
es mantenen.
No hi ha cap augment
quan ja eren baixes
l'any passat.
ha desaparegut
totalment,
totalment,
les actuacions
per la protecció
integral del Delta
de l'Ebre.
Escolta,
nosaltres
vàrem donar
suport
a la votació.
Jo vaig votar
a favor
que es
derrogués
el pla
de lògic.
Però clar,
el que és trist
és que
uns diners
que estaven
destinats
a les zones
del Delta
de l'Ebre
i als Terres
de l'Ebre,
aquests diners
hagin desaparegut
i no vagin.
No es poden mantenir
amb infraestructures,
amb manteniment
de l'ecosistema,
amb millora
de les infraestructures
d'aquella zona,
o es treu
el pla
de lògic
i desapareix
la inversió.
Desapareix,
fixi's bé,
una transferència
tan puntual
com 6 milions d'euros
destinat al Consorci
per la protecció
integral del Delta
de l'Ebre
sense que s'hagi
compensat per res.
Hi ha una altra,
la situació
més vergonyosa,
encara pel fet
que hi ha una empresa
pública que es diu
Aguas de la Cuenca
de l'Ebre,
a CESA,
que ha pressupostat
90 milions d'euros
pel 2006,
1.500 milions,
dels quals
ni un sol euro
va a les comarques
de Tarragona,
ni a les Terres de l'Ebre.
O sigui,
ni un
dels 1.500 milions,
ni un
va
a la policia de Tarragona,
en aquest cas concretament
a les Terres de l'Ebre.
home,
dit això,
dit això,
què està passant?
Miri,
està passant,
està passant
que
deien
el
el senyor
Zapatero,
de Terres Record
per Catalunya,
deia,
Espanya va bé,
no?
Escolti,
Catalunya no va bé
i Tarragona menys.
I Espanya no va bé,
perdó,
quan Espanya va bé
que Catalunya no vagi bé
vol dir que el nostre vagó
s'està
ralentitzant
i es pot
desenganxar
del tren.
i dèiem
Catalunya
és la màquina
de l'economia
de l'Estat,
però necessitem carbó
i si aquest carbó
el dona
en un altre tren,
nosaltres
quedarem malament.
Miri,
i Espanya no va tan bien,
Espanya no va tan bien.
Això que Espanya va bé
no és una realitat.
Miri,
en aquests moments
el govern
de l'Estat
ha reconegut
que la inflexió
arribarà
al 4%.
Que això és un...
Ja sé que hi ha
la gent del carrer
que el PIB,
la inflació, etcètera,
o no els interessa
o no ho entenen
o tenen tanta angoixa
que diuen
escolti,
això els polítics
ja s'espavilaran.
Jo el que vull
és el dia a dia
el meu fill
que tingui feina,
l'avi que pugui
tindre una pensió
com correspon
i que jo el treball
el pugui mantenir,
ja ho entenc.
Però tot va lligat.
Miri,
mentre a Europa
la inflació
està a l'1,7,
Espanya està al 4%,
arribarà al 4%.
Som un dels països del món
que té el dèficit exterior
més alt.
Més alt.
Aquest any
ha pujat un 70%.
Aquestes dues situacions,
la inflació i el dèficit,
fan que les nostres
empreses
cada vegada
tinguin més dificultats
per exportar
cada vegada més.
I per tant,
cada vegada més
podrem tenir
problemes
de pèrdues
de llocs de treball.
I això és el que crea
ansietat
amb la societat.
Això és el que crea
ansietat amb la societat.
Per tant,
escolti,
Espanya va avient,
Espanya no va avient.
Espanya és el país d'Europa
que té els impostos
més elevats.
Més elevats.
Nosaltres creiem
que aquests
pressupostos
no ens ajuden
en aquesta situació
global
de l'Estat,
que no recull
una situació
de menyspreu
inversionista
a Catalunya
i que deixa
Tarragona
una vegada més
parlant malament
amb el cul
en l'aire.
Si hagués
de presentar
una esmena
amb un projecte
o amb uns projectes
que consideren
prioritaris
per la ciutat
o per les comarques
tarragonines
per incloure
en el pressupost
del 2006,
per quins
s'apostaria,
per quins projectes,
per quins temes?
Si nosaltres
reclamaríem
un estudi,
que ho hem dit
diverses vegades,
vostè recorda
la campanya electoral
i a aquella poca
algú podia pensar
l'oposició,
bàsicament.
Mira,
aquests parlen
de fer això
perquè és campanya electoral
però se'n recordem.
Nosaltres seguim
demanant
una mena de llibre blanc
d'infraestructura
a la Tarragona.
Tarragona,
sobretot Tarragona
ciutat,
però Tarragona província,
té un problema
de xarxa viària
i s'ha de fer
un estudi viari.
S'ha de fer
un llibre blanc
que contempli
tota una sèrie
d'infraestructures.
No fa gaire,
no fa gaire,
el company de
Convergència i Unió
del Canà
em deia
escolta,
al Canà
hi ha
l'entrada
a la cartera
general del poble
que hi ha
morts
reiteradament.
Demanem una
rotonda.
No hi ha forma
humana
que ens la faci.
Fa anys.
Clar,
vostè diria
escolti,
quina és
l'obra
que vostè
demanaria?
Home,
jo demanaria
la façana
per Tarragona
ciutat.
Jo demanaria
un estudi viari.
Jo demanaria
més inversió
al port de Tarragona
que es manté.
Jo demanaria
més inversió
a l'aeroport.
Ja sé que hi ha gent
que diu
aquest any
s'inverteixen
14 milions
en un pàrquing,
en no sé què.
No hi ha
una inversió real
d'infraestructures
per convertir
l'aeroport
de Reus
en un aeroport
potent
que ahir
Air Berlin
deia
que se'n va,
que se'n va,
que deixa
de fer servir Reus.
Reus
s'ha de convertir
en un referent
de la Costa d'Obrada,
de les Terres de l'Ebre,
però clar,
si és un aeroport
que es converteix
en un aeroport
de joguina,
les companyies
no apostaran.
Hem d'adonar
infraestructura,
hem d'adonar servei.
Per tant,
escolti,
nosaltres necessitem
prioritzar
el desdoblament
de l'autopista
i vostè recorda
que a mi se'm va dir
que s'ampliaria
l'autopista.
Una iniciativa meva
amb el govern
em va respondre
que sí,
que es faria
un nou carril
a l'autopista,
sobretot Trump,
per dir-ho així ràpid,
vendre-hi
hospitalet
de l'infant.
Se'm va dir que sí,
però on està?
Aquesta és una esmena
que ens haurien d'acceptar.
Per tant,
escolti,
hi ha molta feina a fer,
però sobretot,
nosaltres el que demanaríem
és que els pressupostos
fossin
novedosos.
De què serveix?
De què serveix
agafar els pressupostos
de l'any passat
i dir,
mira,
aquesta cartera
l'hem de començar,
posem-hi uns diners,
aquesta l'hem d'acabar,
posem-hi diners
i ja està.
Escolti,
no són uns pressupostos
socials,
no són uns pressupostos
pensats amb la gent.
Jo soc responsable
de pesca,
entre altres coses,
de defensa,
d'esports,
etcètera.
també soc responsable
de pesca
de Comerciència
i Unió
al Congrés.
Escolti,
tenim els pescadors
aturats?
Nosaltres demanàvem
partides
econòmiques
pensant
en la recessió
que haurà
el sector pesquer.
Nosaltres demanàvem
aportació econòmica
per ajudar
el sector pesquer
en la situació greu
que té
amb la pujada
del cru.
Aquest moment,
sortir a pescar
es pot convertir
en una ruïna
pels pescadors.
Els pescadors
necessiten una ajuda
afegida
mentre el petroli
tingui aquestes alces.
Tenim els pescadors
aturats
a Tarragona
i arreu
i no és que
el govern de l'Estat
en un moment
que es podria
posar una medalla
i afegim
el Partit Socialista
presenta una esmena
i afegim
aquestes quantitats
per ajudar
el sector pesquer.
Això no passa.
Per tant,
ni són socials,
ni són novedosos,
ni són inversionistes,
són decebedors.
Per tant,
jo ho deia
més gràficament,
patètics.
Déu-n'hi-do,
queda molt clar.
Acabem l'entrevista
igual que començàvem
amb aquesta definició
que fa Convergència i Unió
d'aquest projecte
de pressupostos.
Avui Josep Maldonador
farà justament
una roda de premsa
d'aquí una estona
per anunciar
la postura
de Convergència i Unió.
L'hem pogut escoltar
aquest matí
en directe a Tarragona Ràdio
i ara n'estarem pendents
en el debat
en les properes setmanes
per veure
si es pot negociar
i es pot incloure
algun tipus d'esmena.
Senyor Josep Maldonador,
diputat per Convergència i Unió
al Congrés a Madrid,
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i fins la propera.
Gràcies a vostès
per convidar-me
i per deixar una vegada més
explicar als tarragonins
què és el que ens preocupa
i què és el que volem
des de Convergència i Unió.
Molt bé,
gràcies senyor Maldonador
i fins la propera.
Adéu-sia, bon dia.