Hola, molt bon dia.
Estem aquí a Constantí, a la vila romana de Sencelles,
una vila que avui es fa aquí una jornada de portes obertes
que organitza el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
En parlarem de la singularitat d'aquest lloc,
de què és el que va passar en el seu temps,
que fa que avui sigui un lloc, un enclau romà important.
I per fer-ho ens acompanya una persona que ja entén molt
de la vida romana i també d'aquests monuments que tenim aquí a Tarragona
que s'han fet que siguéssim patrimoni de la humanitat.
Es tracta del conservador Museu Jurapentón de Remolà.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Estem, de fet, a un lloc que, no sé, però per l'estat de conservació
diria que és una peça fonamental, no?
Habitualment els arqueòlegs no trobem restes que estiguin conservades
fins a la coberta i el cas de Sencelles és un d'aquests casos excepcionals
i, per tant, això la fa ja de per si singular.
Aquesta coberta justament és un dels fets que tu deies, singulars.
Per descriure-ho ens hi passaria en bona sombra
perquè hi ha a sobre la cúpula molts dibuixos.
Què és el que representen exactament?
Bé, aquesta sala on estem ara, que és la sala que conserva la cúpula,
està decorada interiorment per una sèrie d'escenes,
d'escenificacions.
Una d'elles, que és la que tenim a la part més baixa,
està feta amb una tècnica de pintura
de la qual es conserven molt poques restes.
Just damunt hi ha una altra franja
que representa una escena de cassera.
Llavors, la franja ens l'hem de mirar
des de la posició on estem ara nosaltres,
des de la porta principal, i podem observar
com damunt de la finestra justament
hi ha un grup de caçadors,
un grup de persones que s'estan preparant
per una cassera.
I a banda i banda, s'ha de fer aquesta lectura,
a banda i banda d'aquest eix primordial
que en dóna la finestra,
veiem com es desenvolupa una cassera en època antiga,
com les mules condueixen les xarxes,
com a l'altra banda es paren les xarxes
perquè el sistema de cassera era per seguir els cèrbols
fins que quedaven entrempats i llavors es caçaven.
Damunt hi ha una altra franja decorativa
que té escenes de l'Antic i del Nou Testament
i que, per tornar a marcar aquest eix primordial
d'observar el monument damunt de la finestra,
veiem que també damunt de la finestra
hi ha la representació del Bon Pastor,
és a dir, que tornem una altra vegada a recalcar
que el punt primordial de visió és aquest.
Damunt hi ha una escena decorativa
i encara més amunt d'aquesta escena decorativa
hi ha una representació de quatre personatges
representant actes difícils d'identificar
perquè és la part que pitjor està conservada.
Aquests plafons que representen aquestes escenes
estan separats per les representacions de les estacions.
Podem veure, sobretot, molt bé la tardor,
que la representa aquell noi nu que porta la mà al raïm,
que és la representació de la tardor,
i les altres estacions de l'any.
Aquesta part precisament és la que resultaria
molt interessant de poder arribar a entendre
perquè ens podria donar claus per entendre
el conjunt de què s'enselles,
que és un dels temes que encara està a debat.
Quan es va fer la descoberta d'aquesta cúpula,
d'aquesta vila romana?
A veure, la cúpula es va descobrir a finals del segle XIX,
cap a 1877, de forma casual,
perquè aquests mosaics existien
però estaven coberts per una capa de calç
que impedia que fossin vistos.
Aquesta capa de calç se li va ficar
quan això, durant un període de la seva història,
va ser una església.
En època medieval va ser una església
i en aquesta època, probablement pel mal estat
de les representacions que hi havia a sota,
es va decidir cobrir-ho tot de calç.
Per això, diguem-ne, que el mosaic es descobreix,
tot i que ja existia, es descobreix cap a finals del segle XIX,
de casualitat, pràcticament.
Se sap qui ho va descobrir?
Va ser un equip d'arqueòlegs?
Va ser algú per casualitat, un pastor?
No, va ser senzillament el propietari de l'edifici.
Amb la desamortització,
és a dir, quan els béns passen a propietat privada,
un propietari de Tarragona
adquireix sencelles
i ho vol convertir en un mas.
Llavors, durant aquest procés de conversió del mas,
en mas és quan, per casualitat,
t'apareixen els mosaics.
Un cop apareguts els mosaics, què s'hi fa?
M'imagino que aquesta capa que hi havia superficial,
es treu, es restaura.
Qui ho fa, aquest treball?
Com es fa? Quant temps dura?
El propietari, l'Antoni Soler,
era membre de la Real Societat Arqueològica de Raconense
i es va ficar en contacte amb la gent
que més o menys sabia de què anaven aquests temes,
com l'Hernández Sanaúja,
que va visitar Sencelles
i entre tots van arribar a la conclusió
que es tractava de representacions de gran interès.
El que passa és que els primers intents
que es van fer de restauració van ser nefastos,
perquè resultava que el mosaic
estava més fortament enganxat a la calç que el tapava
que no a la calç que l'aguantava la paret.
Llavors, els primers intents es van haver d'aturar
perquè existia l'inconvenient
que l'intentar netejar desapareixia també el mosaic.
Llavors, aquest edifici,
per raons que encara resulten difícils d'entendre,
acaba convertint-se en un mas,
el qual vol dir que tota aquesta cúpula que ara podem veure
es converteix interiorment en un espai
en planta baixa, planta principal i les golfes,
el qual ocasiona certament danys el mosaic,
perquè encara pots veure allà al costat de la finestra
els forats de les vigues que aguantaven el primer pis.
Llavors, a més a més que es fan aquests forats,
a més a més, diguem-ne que s'aproxima el mosaic a la gent.
ja no tens 15 metres d'alçada, sinó que els pots tocar
i això, inevitablement, també el va deteriorar.
És a dir, que va estar habitat, no?, durant la temporada?
Sí, sí, sí.
Hi ha unes fotografies magnífiques dels anys 40 del segle XX
on es veu la decoració de la planta principal,
amb una taula ovalada, amb els armaris.
Aquesta part on som ara nosaltres és on guardaven el carro,
on guardaven tot l'equipament del camp.
o sigui que es va convertir en una masia pròpiament dita.
És cert que van venir investigadors de fora,
concretament alemanys, per tal de fer la restauració?
Sí, sí.
Aquest edifici va ser descobert pels alemanys,
que tenien un interès considerable en Tarragona,
van estar estudiant les muralles,
i una de les coses que vam veure va ser aquest mousoleu
i donat que en aquells moments l'Institut Arqueològic Alemany
tenia els diners suficients per poder afrontar un projecte d'aquesta envergadura,
van comprar Sencelles i van iniciar un procés d'excavacions
i de neteja i consolidació del mosaic.
Si pots observar, la cúpula es conserva en un estat considerablement bo,
malgrat que la restauració ja té uns quants anys.
Ells són els que han portat el pes principal de la investigació que s'ha fet
i dels treballs de restauració que s'han fet en aquest edifici.
Una investigació que no està en punt mort ni molt menys,
perquè encara queden moltes coses per descobrir aquí a Sencelles.
Jo no sé si hi ha alguna previsió de fer alguna excavació en algun futur immediat o llunyà,
però una de les grans incògnites que hi ha actualment
és saber si aquí hi ha efectivament un mousoleu o no.
El Museu Nacional d'Arqueològic de Tarragona, com a gestor del monument,
té un interès accentuat en poder endegar tota alguna campanya d'investigacions i tot això,
però és una qüestió que s'ha de mesurar i que s'ha d'articular de tal manera
que els resultats que s'obtinguin siguin clarament justificables
en la intervenció que s'hagi de fer en el monument Sencelles és un enigma encara.
És a dir, per una banda, és una vila romana, això no ho podem qüestionar,
és una vila romana que es construeix en època tardana,
cap al final de la Romanitat, damunt d'una vila ja existent,
però que té una sèrie de característiques que porten a pensar
que en algun moment de la seva història hagués estat també un mousoleu.
I els alemanys van arribar a plantejar la possibilitat que aquest mousoleu
acollís la figura de Constant, fill de Constantí el Gran,
que va morir al sud de l'actual França.
Llavors, els alemanys plantegen que aquesta vila es va convertir
en un moment determinat en un mousoleu imperial.
El problema és que no hi ha més proves que una suposició,
per tant, hem de ser encara prudents fins a tenir dades suficients
com per poder interpretar correctament aquest monument.
Si això arribés a ser així, seria molt important.
No sé fins a quin punt donaria més importància a aquesta vila romana
que d'altres, per exemple, com la de la vila romana a les mons
o alguna de les restes que hi ha a Tarragona mateix.
Home, de fet, no, perquè la interpretació que això sigui un mousoleu imperial
està molt extesa, és a dir, que hi ha molta gent que ara pensa
que és un mousoleu imperial i que, bé, no ho sé,
com una llegenda pot quedar inclús adherida a la història del mateix monument.
Però realment resulta molt difícil d'entendre com s'enterra un emperador
en un lloc que era Tarragona, que en aquesta època era a l'extrem occident,
o sigui que estava fora del nucli central de la política romana,
fer-li un mousoleu, i no hi ha a Tarragona, ni a Tarragona,
sinó a 5 quilòmetres de Tarragona al costat del riu.
no té molt de sentit.
Hi ha algunes qüestions que s'han pogut després revisar,
inclús la decoració, porten a pensar que hi poden haver altres possibilitats,
que sigui, per exemple, simplement una sala noble
d'una gran residència, d'un propietari de grans terrenys,
de grans extensions de terra, que es construís una vila
i se la decores amb el seu gust.
d'aquesta manera altres han pensat que poder va ser la vila d'un bisbe
per explicar aquesta gran dedicació a la temàtica religiós
que representa part de la decoració.
És a dir, encara estem en aquesta fase d'intentar veure cap on ens encanten
les hipòtesis més sòlides, més semblants,
en la situació de difícil, que per altra banda, com tots ens observar,
és magnífic.
Si ens remuntem amb el temps, si ens situem en l'època
en què aquesta vila estava no esperament activa, aquí hi havia vida,
d'entrada que és anterior o posterior, per exemple,
a l'Odol de Munts, o el conjunt arqueològic que tenim a Tarragona-Ciutat,
és anterior o posterior?
I què és el que s'hi feia exactament aquí?
Què feien aquí els romans?
A veure, Tarragona té la sort de comptar una mica de tot, no?
Els Munts és un magnífic exemple d'una vila residencial d'època altoimperial,
de l'època de màxim esplendor de l'imperi,
i Sant Celles és un exemple també excepcional d'una vila
de l'època tardana, de la baixa romanitat.
Les dues tenen una entitat suficient, però són dues coses diferents.
Són dos models, són dues maneres d'entendre l'arquitectura,
són dues problemàtiques diferents.
Però, tant l'una com l'altra, ens ajuden a explicar perfectament
quina ha sigut la relació entre la ciutat i el seu territori,
el camp que l'envoltava, on s'ubicaven aquestes viles.
Aquestes viles són explotacions, en principi,
els romans tenien una manera molt pràctica d'ocupar el territori,
que es veu que últimament s'ha oblidat,
que és que ocupar un territori significava assentar-s'hi i organitzar-lo,
i els romans l'organitzen mitjançant aquest sistema de viles,
reparteixen la terra, estableixen aquestes viles,
i són les que, diguem-ne, d'alguna manera gestionen el camp
i les que es relacionen amb la ciutat
i les que, en certa manera, mantenen a la ciutat l'aliment
i, a més a més, la possibilitat d'exportar, etcètera.
És a dir, és en principi una explotació rural,
però que després pot esdevenir moltes altres coses,
i pot ser una luxosa vila amb uns banys comparables
dels que algú pugui estar a Tarragona
i es converteixen en alguna cosa més.
Però, en principi, són explotacions agrícoles en el camp.
Imagino que la proximitat de la Gera de la Francolí no és casual, no?
Home, la ubicació de Sancelles no és en absolut casual,
perquè està al costat del riu
i està al costat del que en època medieval s'anomenava
el camí de Montblanc, el camí vell de Montblanc.
Aquesta via, en realitat, està, en certa manera,
reproduint el traçat de la via romana
que passava per aquesta mateixa banda del riu.
Tot això d'anar avall per l'altra banda del riu
és una cosa molt recent.
La línia de comunicació natural de Tarragona cap a l'interior
era per aquesta banda del riu, per la banda del dius de Constantí,
seguint aquesta planície que hi ha fins a arribar a la part final.
Aleshores, la presència d'aquesta via
justificava plenament la presència també d'aquesta vila
al costat de la via,
que permetia en un moment estar a Tarragona
o de Tarragona dirigir-se a la vila.
Per als que avui vinguin aquí, Jura Pantón,
a veure aquesta fantàstica cúpula, d'una banda,
però també d'altres objectes per aquí.
Hi ha alguns objectes originals que s'han trobat
que estan exposats a l'altra part, si vols anem cap allà.
Els estem veient, són objectes que estan dintre d'una vitrina.
Què és el que s'ha trobat?
En primer lloc, a veure,
dir que la cúpula és l'element més destacat del conjunt,
però que el conjunt és molt més extens.
Hi ha també uns banys d'època tardana,
hi ha també altres estructures
i tenim també una petita mostra dels objectes
que es van trobar durant les excavacions.
Aquí pots veure que hi ha ceràmica de totes les èpoques,
des dels primers moments d'ocupació d'aquest lloc,
de presència humana en aquest lloc.
Molt ben conservades.
Sí, sí, sí.
És una mostra, vull dir que s'ha escollit també
el material més representatiu i en millor estat.
I llavors, si anem pujant la vista,
ens anem allunyant d'època romana
i aproximant-nos a les altres períodes
en què Sencelles va tenir vida.
En època medieval, per exemple,
la seva església de la veïna vila de Sencelles,
de la qual actualment no podem veure res,
però en el segle XIV i XV,
Sencelles era un poble com el mateix Constantí aproximadament
i tenia la seva pròpia iglésia parruquial,
que era Sencelles.
Doncs d'aquest moment també tenim una sèrie
de ceràmiques i de restes.
Ja potser la part interior,
que és on estem nosaltres ara,
i la part exterior,
que també hi ha restes,
hi ha algunes parets que es conserven encara en peu.
A veure, en realitat,
jo recomanaria que vingués,
que perdés una miqueta el temps
i ho veia Sencelles per la façana del darrere,
no per la façana del davant,
sinó per la de darrere,
perquè allà es donarà compte
que aquest edifici no és una sala amb júpula,
sinó que és un edifici de 90 metres de llargada
que ara actualment només una part conserva la coberta
o se li ha restituït la coberta,
com la sala on estem ara,
però la resta continua en estat d'arrunar.
Però tot formava part del mateix edifici,
tant el que està ara cobert
com el que està en estat d'arrunar.
No cal dir que el fet de poder excavar aquest poble
que ara feia referència,
aquest antic poble,
també ens permetria treure a la llum moltes coses interessants
de la manera de viure d'aquella època.
Sí, sí.
De fet, les excavacions que van fer els alemanys
van trobar restes corresponents a aquest període,
a l'altra banda del camí de Montblanc,
i eren restes d'una certa entitat corresponent a això,
aquesta fase dels segles XIII, XIV, XV,
que és el moment en què té més vitalitat aquesta vila de Sant Celles.
Hi ha alguna troballa que s'hagi fet aquí
que estigui exposada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona?
De troballes, és a dir, en aquest cas,
Sant Celles ha tingut una vida tan activa
que tots els que han transformat l'edifici
s'han emportat les restes dels anteriors, per així dir-ho.
És a dir, que quan es va convertir en mas,
evidentment, es van rebaixar els paviments,
es van treure els nivells d'enderrocs antics,
amb la qual cosa vol dir que contrasta una mica
l'entitat de l'arquitectura de l'edifici
amb les restes que no són tampoc excessivament destacables.
Tenim aquest problema.
Un edifici que és contínuament habitat,
és contínuament remodelat,
i això fa que els arqueòlegs ens trobem
que falten nivells de terra associats a aquests períodes
i, per tant, falta el material que contenen,
que serien aquestes restes significatives.
És més destacable com a edifici,
que no pas per les restes mobles proporcionades.
Josep Anton, remodelar,
recomanaries als que ens escolten
que vinguin aquí, no?,
i que s'hi passeixin per la part posterior, sobretot.
No, a veure, recomano a tothom que vingui
i que contempli la cúpula
i que es permeti el luxe d'imaginar-se
què podria haver estat això
i que després, a més a més d'observar
les restes que estan a l'exterior,
abans de marxar, passar-se un moment
i poder veure des del darrere
la continuïtat de tota aquesta façana
que dóna idea de l'embargadura original de l'edifici,
que no és únicament una sala molt ben decorada,
sinó que aquesta sala és part d'un conjunt molt més ampli.
Que ho visitin totes, la meva recomanació final.
I avui dia, en Sebastià, és una bona oportunitat
amb aquesta jornada de portes obertes
que puguin vindre fins aquí,
que vinguin a Constantí,
un cop a Constantí trobaran senyalització
per arribar a estar una mica amagat,
però s'hi arriba bé.
S'hi arriba molt bé i el dia avui és magnífic per venir-hi.
Això és veritat també, fa un sol esplèndid.
Gràcies, fins aviat.
A vosaltres, adeu.
Això és el que podem explicar des d'aquí,
des d'on avui, com dèiem,
hi ha aquesta jornada de portes obertes
perquè tothom que ho vulgui pugui venir fins aquí,
visitar-ho i fer aquestes descobertes
que ara ens ha costat en Josep Anton de Remolà.
Fins ara mateix, adeu-siau.
Gràcies.