D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
En aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
és moment de repassar alguns dels principals temes
de l'actualitat política municipal aquí a la ciutat de Tarragona.
La setmana passada un dels convidats va ser
el portaveu de Convergència i Unió
i de l'equip de govern en Joan Arejo.
I aquesta setmana anirem parlant també amb altres portaveus,
d'altres grups municipals, justament per comentar
des de diferents punts de vista
algunes d'aquestes qüestions de màxima actualitat.
de més interès a la ciutat de Tarragona.
I ho veurem fer justament en aquests primers dies del mes de setembre.
Inici simbòlic del nou curs polític.
Avui ens acompanya el portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya
vers la plataforma, el senyor Lluís Balard.
Senyor Balard, bon dia.
Molt bon dia.
En línies generals, com afronta el nou curs polític
el grup municipal d'Iniciativa vers la plataforma?
L'afronta en un sentit de continuïtat
respecte del que hem vingut fent ara,
tant com a oposició municipal,
com a propostes de desenvolupament d'aquesta ciutat,
alternatives a allò que s'està fent des de l'equip de govern.
Ha passat ja l'equador del mandat municipal,
per tant estem obrint d'alguna manera
el tercer exercici polític d'aquest mandat municipal.
Tot això, i tenint en compte que a poc a poc
es va aproximant la nova cita electoral,
farà variar d'alguna manera el discurs
i la manera de fer del seu grup?
El discurs respecte a l'activitat municipal ordinària, no.
El que sí el farà variar és respecte de la societat,
en tant en que els demanarem una participació
en la preparació de l'actualització, diríem,
del nostre programa municipal,
pensant ja en l'any 2007.
Què vol dir això?
Que s'adreçaran a particulars i entitats
i a col·lectius diferents de la ciutat
per elaborar el programa electoral?
Ens adreçarem a particulars,
a ciutadans i ciutadanes que tinguin interès
i simpatia pel nostre projecte,
que hi participin,
i més enllà obrirem un diàleg amb el conjunt de la societat
per contrastar les propostes que nosaltres fem
amb allò que pensa i diu la societat tarragonina.
D'aquest curs polític ara comença,
podríem dir simbòlicament,
després del petit parèntesi de les vacances d'estiu,
quina és la primera qüestió,
la prioritat per iniciativa vers la plataforma?
La prioritat probablement hauria de ser
acabar d'una vegada la revisió del pla general,
que fa molts anys que funciona,
i que la seva indefinació produeix greus distorsions,
com ha estat, per exemple,
l'autorització de la pedrera propera al mèdol.
Per tant, em sembla que és prioritari
fer els màxims esforços,
perquè en el curs de l'any
es debati i, a ser possible, s'aprovés.
De la proposta de l'equip de govern,
que hi ha damunt de la taula,
què en pensa el seu grup?
De la proposta que hi ha sobre la taula
en coneixem molt poca cosa.
El que en pensem és que és immadura,
que li falta treballar molt,
perquè el projecte,
un pla general,
ha de tenir mesures
tant de tipus d'ordenació urbanística
com de disposicions legals.
i nosaltres,
a part de dibuixos i d'un projecte global
al qual,
a línies generals,
podríem tenir molts punts d'acord,
el que no veiem
és que al darrere hi hagi el treball aquest.
Per exemple,
aquí s'haurien d'aplicar
d'una manera molt seriosa
mesures d'estalvi energètic
i de construcció ecològica
en els edificis,
i això encara no ho hem vist.
Per tant,
vostès miraran de fer aportacions
en aquesta línia
per incorporar la revisió del pla?
Nosaltres intentarem,
sí, efectivament,
fer aportacions en aquesta línia.
Nosaltres intentarem fer aportacions
en el sentit que venim insistint
de cohesionar tota la ciutat,
no que hi hagi una ciutat
a banda del riu
i una altra ciutat
a l'altra banda del riu,
sinó intentar fer tota una ciutat
i distribuir uniformament
a la població
de manera que evitem
que es produeixin situacions
que poden abocar
a la creació d'aquestos.
Són partidaris
des d'iniciativa
per Catalunya Vars la Plataforma
d'incorporar
un nou projecte
d'urbanització
de Terres Cavades
a la revisió
del Pla General
d'Urdenació Urbana?
Terres Cavades,
des de fa molt de temps,
és una reserva de sol
per al futur creixement
de la ciutat.
La nostra postura
és que s'hi ha de recórrer
quan aquest creixement
de la ciutat
ho faci inevitable.
Fins ara hem patit
un model
que es basava
en nova edificació,
fer nous carrers
i abandonar
el sol urbà
consolidat
i ens sembla
que en aquest sentit
no podem seguir apostant
per aquest model
de serròllista,
diguem-ne,
i que produeix
doncs
greus abandonaments
en els barris.
El fet
que a la part alta,
per exemple,
estiguin sortint
pancartes
contra l'alcalde
i l'equip de govern
i que aquestes pancartes
no siguin producte
d'una cosa puntual
sinó que dia a dia
es van sumant
més i més pancartes
és només una mostra
del sentiment
d'abandonament
que es viu
en general,
jo diria,
tots els barris de Tarragona.
s'ha cuidat
poc allò
que està consolidat.
Ha parlat
d'un model
de serròllista
el que s'ha fet
en els últims anys.
Quins proposen
vostès?
Proposen un model
alternatiu
de creixement
de la ciutat
fins a on ha de créixer
Tarragona,
segons vostès?
Tarragona
ens hem de posar
d'acord
en quin és el límit
de creixement
de Tarragona.
Joan Miquel Nadal
ha proposat
una data,
una xifra
i nosaltres
no hi estaríem
en desacord
si considerem
el que pot haver darrere
i ho avaluem bé.
Ell parla
de 175.000 habitants.
Podem estar d'acord
amb les disponibilitats
de sol,
d'aigua,
de recursos,
etcètera,
podem estar d'acord
i sobre aquesta xifra
podríem parlar.
El que estem dient
és que la ciutat
s'ha de cohesionar
i el que no es pot fer
és creixer indiscriminadament
amb nova edificació
i abandonar
allò que està construït.
Nosaltres parlem
de rehabilitar,
de recondicionar
i de tenir cura
de tot allò
que ja tenim.
Hem parlat
de Terrescavades,
de la revisió
del Palau General d'Urbanisme
i la façana marítima,
com veuen el projecte?
A mi m'agradaria saber-ho,
com està la façana marítima
perquè s'ha constituït
una comissió,
una comissió potent
que vam estar tots d'acord
que estiguin portaveus
o viceportaveus
de tots els grups municipals
i que tingués
una composició política important,
però aquesta comissió
no ha estat convocada.
Es va convocar
en una ocasió
per constituir-se,
perquè s'incorporés
una persona
en representació
de l'autoritat portuària,
però no han fet res més.
Que jo sàpiga,
no hi ha projecte
d'enginyeria
de soterrament
de les vies
i jo diria
que està molt,
molt endarrerit.
Aquesta opinió,
Seba,
coincidiria amb una
que va expressar
durant aquest mes d'agost
en una entrevista
al conseller de Política
Territorial i Obres Públiques,
Joaquim Nadal,
però la setmana passada
justament en aquest programa
el portaveu de l'equip de govern,
Joan Arejo,
confiava cegament
en que la Generalitat
s'incorporarà
i ben aviat
el projecte
i que, per tant,
el pas
del govern de Catalunya
li donarà
un impuls definitiu
a la façana.
Jo me n'alegraré
que s'incorporin
al projecte
i així potser
podrem saber
quin és el projecte,
perquè, insisteixo,
jo no el sé encara
el projecte aquest.
A part d'uns dibuixos
molt bonics
fets
per
el taller d'arquitectura
del senyor Bofill,
que es van presentar
com a preàmbul
a una campanya
d'eleccions municipals,
no coneixem res més
d'aquest projecte
i jo crec
que aquell projecte
parlava
d'edificacions,
de pisos,
de cases,
però s'oblidava
allò que és més important,
de què fem amb el tren
des d'un punt de vista
d'enginyeria,
de com se soterra,
de quines són les pendents,
on ha de començar
i on ha d'acabar
el soterrament aquest,
tot això
no ho sabem encara.
Per tant,
difícilment
podem tirar endavant
un projecte
del qual no coneixem
les seves línies bàsiques,
allò que és més fonamental.
I aquesta en parla,
senyor Ballard,
de qüestions urbanístiques.
Aquest estiu,
aquest mes d'agost,
s'ha sapigut,
i a més l'alcalde
ho ha reconegut públicament,
que s'està negociant
amb el Corte Inglés
un possible trasllad
dels terrenys
que el Corte Inglés
va adquirir en el seu moment
a la zona de Joan XXIII,
la possibilitat
de traslladar-se
a les antigues cases
dels mestres
per fer allà en el futur
un centre comercial
d'aquesta firma
i destinar
els terrenys
que el Corte Inglés
té a Joan XXIII,
destinar-los,
probablement,
si entrés en les negociacions
al Departament de Justícia,
destinar-los
a la futura ciutat judicial.
Aquesta mena de jugada
o de negociacions
a tres bandes,
com l'analitza
la seva formació política?
el model de comerç
nostre no és
el Corte Inglés.
Això ho vull dir
d'entrada.
Tots aquells metres quadrats
en vertical
dedicats al comerç,
situats en horitzontal,
a través de la xarxa
de la ciutat,
fan una xarxa
més atapeïda
de comerços
i donen més vida
a la ciutat.
El que passa
és que nosaltres
no ens hi oposarem,
és a dir,
tenim una postura
bastant neutral
si la legislació
permet la instal·lació
del Corte Inglés,
benvingut sigui
aquesta empresa
com qualsevol altra
que tingui interès
a instal·lar-se
a Tarragona.
I els botiguers,
les organitzacions
de botiguers
ens han fet arribar
la seva inquietud
i el seu desig
que sigui instal·lat
en el centre
de la ciutat
i que no estigui
en una zona perifèrica.
Nosaltres,
respecte d'això,
creiem que tenim
poc a dir.
hauria de ser
unes negociacions
que es facin
entre
els botiguers
essencialment
i
el Corte Inglés.
L'Ajuntament
ha de tenir
un paper
d'afavorir
que s'instal·li
qualsevol tipus
d'activitat
econòmica
a la nostra ciutat
i per tant
afavorir-ho
i evidentment
el terreny
aquell de la Casa
dels Mestres
se li ha de donar
una solució.
S'està configurant
una nova centralitat
a Tarragona
que està passant
per la zona aquella.
Aquella zona
és un terreny
municipal
que té
un valor important
i això ho ha de considerar
l'Ajuntament
a l'hora de veure
què s'hi fa
i nosaltres
creiem que
ens hi és tan interessant
que es posi
la ciutat judicial
com que es posa
el Corte Inglés
com que una altra cosa.
El que cal
és que el conjunt
aquest
de l'edifici
de la Universitat
a la pla
Sempre el Tàrraco
a la Casa dels Mestres
i tot això
l'ideal
fora que en féssim
un paquet
i decidim
d'una manera
consensuada
com negociem
amb tot això
i quin ús
se li dona
amb una finalitat
ciutadana
més que partidista.
També aquest estiu
s'ha parlat
d'un projecte
d'explotació
d'una pedrera
a prop
de l'àrea del Mèdol
això deu-n'hi
de la polèmica
que ha portat
entre l'Ajuntament
i la Generalitat
recordem a més
que el Departament
de Medi Ambient
de la Generalitat
està en mans
ara
d'iniciativa
per Catalunya
en fi
aquí hi ha hagut
una estira i arronça
en les últimes setmanes
què creu
que hauria de fer
l'Ajuntament
tal com estan
ara
les coses
i a partir
del que
del que
ha fet també
l'Administració
catalana.
L'Ajuntament
el que hauria de fer
l'equip de govern
és donar compliment
a l'acord
plenari
pres
adoptat
per unanimitat
en el qual
es va dir
que no es desitjava
que hi hagués
una pedrera allí
i per donar-li compliment
s'han d'adoptar
les mesures
de protecció
adients
que facin impossible
que s'autoritzi
una activitat
d'aquesta mena.
Vull recordar
que aquella zona
està qualificada
com a zona rústega
forestal
tant per zona rústega
com per forestal
s'ha d'autoritzar
l'activitat extractiva
que és una de les contemplades
allí
i en aquest sentit
es va pronunciar
l'assessoria jurídica
de l'Ajuntament
de Tarragona
i els tribunals
quan l'empresa
que sol·licitava
l'autorització
l'Ajuntament
li va denegar.
Per tant
no es tracta
que hi hagi
una voluntat
o no n'hi hagi
sinó
que l'Ajuntament
adopti
aquelles mesures
que impedeixin
que allí
es faci
una activitat
d'extracció
i això
no ho ha fet.
I passar la pilota
a una altra administració
és equivocar-se
a l'altra administració
ha seguit
un procediment
respecte
a allò
que se li demana
que era
en concret
que es pronunciï
sobre l'activitat
extractiva
aquella zona
específica.
En la documentació
que se li aporta
ningú no parla
de la pedrera
del Mèdol
per tant
no pot introduir
elements nous.
No s'aporta
documentació
sobre la pedrera
del Mèdol
fins al 8 d'agost
on
davant de la possibilitat
de fer un recurs
sí que l'Ajuntament
de Tarragona
efectivament
porta un informe
del Museu d'Història
i algun altre
que en parla.
Però
en definitiva
parlar
com algú
ho ha volgut fer
que hi ha hagut
una incompetència
per part
de l'administració
catalana
i que el Departament
de Medi Ambient
o que el Departament
de Cultura
a través
de Patrimoni
no han estat
a l'alçada
de les circumstàncies
bé
qui diu això
hauria de considerar
que
quan són diversos
departaments
el que falla
el que falla
és la conselleria
en cap
i potser
s'hauria de qüestionar
el paper
del conseller primer
de la Generalitat
jo crec que
no és aquesta la via
no hem de qüestionar això
sinó
que l'Ajuntament
de Tarragona
en defensa
de la seva autonomia
municipal
estableixi
totes
aquelles mesures
que serveixin
per protegir
el patrimoni
no sols
el mèdol
sinó
tot el que tenim aquí
una notícia
d'avui
del dia
també relacionada
per ser
amb temes
de medi ambient
val potser
la pena
preguntar-li
per la seva opinió
l'equip de govern
ahir
d'alguna manera
obria
tota la tramitació
tota una mena
d'expedient
per posar en marxa
una proposta
per demanar
al Ministeri
de Medi Ambient
que es creï
una reserva marina
al litoral
de Tarragona
tota la franja
del municipi
des del port
fins a la zona
de Tamarit
per preservar
doncs en fi
tota aquesta
una milla
diuen aproximadament
d'espai marí
estan d'acord
amb aquesta iniciativa?
Sí, sí
això ens sembla
una bona notícia
ens agradaria
també
que s'alteri
la qualificació
de la costa nostra
que va fer
l'anterior govern
de la Generalitat
que permetia
fer molts ports
esportius
entre ells
alguns que podrien estar
dins del nostre
terme municipal
i que això
s'hauria d'abolir
qualsevol mesura
d'aquesta mena
ens sembla interessant
pensem
que tenim aquí
unes platges
intocades
que sigui
perquè el tren
hi passa a l'hora
pel que sigui
que s'han preservat
de construcció
fins a primera línia
del mar
i tant el que és
la zona de terra
com la milla
aquesta de protecció
em sembla que és
un patrimoni
a defensar
i que en el futur
hauria de ser
una de les coses
que Tarragona
ha de vendre
cara a l'exterior
per tant
l'equip de govern
tindrà el nostre
recolzament
en aquesta qüestió
Més notícies
d'actualitat
senyor Valar
l'anunci
de convocatòria
de vaga
de la brossa
de la neteja
de les recollides
de escombraries
per Santa Tecla
creu que l'Ajuntament
ha d'intervenir?
Crec que l'Ajuntament
ha de ser enèrgic
en exigir
que s'acompleixin
els termes
en què s'ha donat
la concessió
per tant
ha de reclamar
a l'empresa
que adopti
totes aquelles mesures
que estiguin
al seu abast
perquè es garanteixi
la recollida de brossa
tal com està obligada
si cal aplicar sancions
i que aquestes sancions
es dediquessin
a garantir
que es recull
la brossa
i per altra part
jo crec que l'Ajuntament
ha de jugar
un paper d'àrbitre
i instar
a les parts
que arribin
a un acord
que dialoguin
i que arribin
a un acord
abans
d'arribar
a la mesura
de vaga
però si arribés
al cas
hauria de
fins i tot
posar diners
és a dir
ajudar econòmicament
a l'empresa
en fi
per
jo entenc que no
quan una empresa
es presenta
a un concurs
i fa una oferta
ha de tenir present
totes les variables
en què es pot trobar
aquesta empresa
i per tant
tal com
se li ha adjudicat
el contracte
en Balló
ha de fer
els seus números
i s'ha d'entendre
amb els seus treballadors
si això
hagués d'acostar diners
més valdria
municipalitzar
el servei
Aquest curs polític
ara comença
aquest mes de setembre
abordarà
com dèiem
al principi de l'entrevista
la revisió
del Pla General
d'Ordenació Urbana
i també haurà de debatre
el projecte de pressupostos
i d'ordenances municipals
de cara al 2006
ahir els socialistes
del principal partit
de l'oposició
van anunciar
que faran una mena
de pressupost alternatiu
amb la participació
dels ciutadans
hi havia algun cas
d'un cas precedent
anys anteriors
en què s'havia fet
una mena de pressupost
conjunt
de les forces
de l'oposició
no sé si
iniciativa voldria
establir
una mesura similar
de poder fer
uns pressupostos
alternatius

volem que sigui el pressupost
unes línies
que haurien de servir
perquè els tècnics
municipals
fessin la seva aplicació
en un altre pressupost
alternatiu
desitjaríem
per sumar-se
a la iniciativa
dels socialistes
si el PSC
els convidessin
Sí, no hem estat convidats
és a dir
si se'ns convidés
ho veuríem
amb molt bons ulls
ho valoraríem
i tot allò
que sigui
impulsar
un projecte
alternatiu
a l'actual
l'Ajuntament
de Tarragona
nosaltres
hi som favorables
i ho recolzaríem
Li preguntava
això dels pressupostos
del projecte
pressupostos
per si
una de les idees
un dels objectius
que té
el grup municipal
d'iniciativa
per Catalunya
per la plataforma
és justament
mirar de buscar
el suport
amb les altres forces
polítiques de l'oposició
per fer justament
més política d'oposició
a l'equip de govern
La nostra alternativa
és un govern
de l'esquerra plural
per l'Ajuntament
de Tarragona
em sembla que és necessari
i cal
totes les mesures
que tancin això
a fer-ho possible
nosaltres
hi serem favorables
si passa
per l'elaboració
conjunta
d'un pressupost
alternatiu
ja estem disposats
però parlem
d'elaboració conjunta
no de sumar-nos
allò que fa
un altre partit
en condicions
d'inferioritat
respectem
absolutament
les dinàmiques
dels altres partits
però igualment
demanem respecte
per la nostra identitat
i personalitat
Acabem ja
senyor Balabar
parlàvem de l'oposició
per acabar
parlem de l'equip
de govern
la valoració global
la nota
que li posa
iniciativa
a l'actuació
del govern
municipal
doncs
un insuficient
i digui'm
la
de això que vulguin
aquí
durant molts anys
s'ha fet
una ciutat
plena
de desigualtats
de diferències
i em sembla
que el que cal
ara és
suplir tot això
estem al final
d'una etapa
que no s'acabarà
fins que
unes noves eleccions
puguin
els ciutadans
de Tarragona
tinguin l'oportunitat
d'establir
una nova majoria
per aquesta ciutat
doncs
així acabem
aquest repàs
a l'anàlisi
el comentari
de l'actualitat
política local
que avui hem fet
amb el portaveu
del grup municipal
d'iniciativa
per Catalunya
vers la plataforma
el senyor Lluís Valar
senyor Valar
moltes gràcies
per haver acceptat
la invitació
del matí de Tarragona
ràdio
i en fi
seguirem comentant
l'actualitat política
en properes ocasions
gràcies
moltes gràcies a vostès
i bon dia
bon dia