Jordi Giramé, bon dia.
Bon dia a tots.
Mira com tenim la taula.
Plena de papers.
A mi m'agradaria poder fer una descripció perquè, clar,
si fem la proporció, la proporció de papers que tenim a la taula
és la proporció d'activitat que tenim aquesta setmana
a la ciutat de Tarragona dins del FET 2005.
Avui tenim la sort, a més a més, de comptar amb bona part
dels protagonistes o els artífecs del que és la Setmana Cantant,
una de les convocatòries més destacades d'aquest festival, no, Jordi?
Doncs sí, la setmana que ve, com ja hem anat anunciant
en els darrers programes, és la Gran Setmana del Cant Coral a Tarragona,
marcada per aquesta setmana cantant organitzada pel Cor Ciutat de Tarragona.
Aquest certamen que reuneix diferents cors d'arreu del món,
jo diria que ells estan aquí els protagonistes i ho explicaran més bé que no jo,
més de 300 cantaires, i que és una convocatòria trianual
i que en aquest cas ja arriba a la quarta edició a Tarragona.
Per tant, jo parlaria ja d'un certamen molt consolidat
i que omple la música de Cant Coral pels quatre costats.
I que, com dèiem, aquesta setmana, si és la setmana
del Curs Internacional de Música, enllacem el cap de setmana,
perquè ells arrenquen el dissabte i el Curs Internacional acaba el diumenge,
anem de música a música, de música de tot tipus
i d'estàs amb grans solistes, a la música de Cant Coral.
Efectivament. A banda, tenim demà dimecres a l'OBC,
hem previst també en aquesta hora, dins del FET 2005,
conversar uns minuts amb el director de l'OBC,
que demà faran l'estrena de l'obra guanyadora del Premi de Composició Musical Ciutat de Tarragona
i, a més a més, completarà aquest programa,
la cinquena de Beethoven, si no m'equivoco,
i una obra magicana també singular.
Sí, Sensei Maià, del compositor Revoltes,
que el gran públic potser no coneixem
i la gent que ha tingut l'oportunitat de sentir-la
diuen que tindrà molt...
vull dir que té una obra molt d'interès,
aquí tenim el Pep Prat, segurament la deu conèixer,
que té molt d'interès, per tant, jo crec que és un programa prou atractiu
per a tensar-se al camp de mar, no?
Sempre és un motiu de notícia,
encara que a vegades no prou ben valorada en general,
que s'estreni una obra de composició sinfònica
en els nostres dies,
fruit d'aquest certam,
en aquest Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona,
que no ens cansem d'insistir,
que té un gran prestigi arreu del món
amb aquestes més de 200 partitures que es presenten,
música sinfònica, 20 minuts de música sinfònica,
i que sempre és un goig veure l'estrena mundial
que veurem aquest dimecres al Camp de Mart,
però també és veritat, és música sinfònica contemporània,
que a vegades ens costa més a Tansansi,
o l'Oïda no està tan acostumada a aquest tipus de proposta,
però que sempre ve completada amb una proposta
més popular o més amable,
com pot ser una obra cap dalt de la història de la música,
com és la cinquena sinfonia de Beethoven,
i per tant molts atractius per a tensar-nos al Camp de Mart aquest dimecres.
I el divendres, al vostre gust de Xespir,
al Teatre Auditori del Camp de Mart ja en parlarem també.
Molt bé, després.
Presentem els convidats.
Vinga, endavant.
Com que hi ha una miqueta de confiança, que ja ens coneixem,
hem comès la d'es curtesia de no saludar-los immediatament,
Núria Franzino, bon dia.
Hola, bon dia.
Josep Prats, bon dia.
Bon dia.
Jordi Guardià, bon dia.
Bon dia.
Benvinguts.
La Núria Franzino, dins del que és la Setmana Cantant,
té cura de la direcció tècnica,
i allà us reparteixo ràpidament les vostres tasques,
més que els càrrecs.
El Josep Prats té a cura de la direcció musical.
Això mateix.
I el Jordi té aquesta missió, a vegades complicada,
a vegades no tant,
de comunicar tot allò que fa l'organització,
responsable de premsa del que és aquesta Setmana Cantant.
Té caràcter bianual?
Com funciona una miqueta la seqüència de la Setmana Cantant?
L'última vegada va ser fa un parell d'anys, potser?
No, són tres anys.
Té un caràcter trianual.
Trianual.
És la quarta edició.
La primera repetició sí que es va produir al cap de dos anys.
O sigui, la primera va ser el 97,
la segona el 99,
per raons que volíem descavalcar-la d'un altre esdeveniment
que hi ha a nivell europeu.
I a partir de llavors és sempre ja amb caràcter trianual.
O sigui, el 2002, 2005, esperem.
Aquell esperit primer es manté.
Per tant, què pretenia i què continua pretenent
la Setmana Cantant aquí a la ciutat de Tarragona?
Home, la Setmana Cantant pretén portar el cant coral
i portar la música a la ciutat,
reunint gent de tot arreu,
que pretenem o tenim el mateix interès,
que és practicar la música,
i reunint-los en una setmana
amb la batuta de grans directors
per poder treballar obres que fins a aquell moment no hem fet
i oferir-les a la ciutat.
Ho diu d'una manera que diu no re.
No re, venia aquí quatre, quatre directors,
quatre experts, ens posem a cantar,
muntem uns concerts i ja està.
No, Núria, ha dit així, sembla tan senzill.
En realitat és això.
Perquè quantes persones esteu movent
per participar en aquesta setmana cantant?
A veure, participants inscrits,
hi ha al voltant de 300 persones.
Gent qui treballi,
la gent de l'Associació Cor-Ciutat de Tarragona.
Hi ha un grup de 10-12
que són els que estirem del carro
i dalt del carro hi van tots els altres.
Té una part docent, com bé deies,
però també té una part molt important
adreçada al públic en general,
una mica en la línia
del cinquè curs internacional de música del Conservatori.
Afortunadament, hi ha aquesta tendència
de les persones que s'hi dediquen
aprenem, compartim,
aprenem d'aquells que saben més que nosaltres,
però a més a més,
tota aquesta feina que fem
l'oferim al públic en general.
No es pot concebre d'una altra manera.
Per tant, podríem dir
que altres dels participants
d'aquesta setmana cantant
és el públic, sens dubte.
Sí, sí, sí, esclar, esclar.
I també tenim molt d'interès
en qui participi, doncs,
la gent que està formant part
dels cors de la ciutat,
no només del nostre cor,
sinó de tots els altres.
Els convidem,
intentem facilitar una miqueta la tasca
fent uns assajos previs
de l'obra que cantarem
en el camp comú,
en el gran concert.
I penso que ho aconseguim bastant.
Aconseguim bastant la participació
i que disfrutem tots
d'aquesta participació.
Sí, digues, digues.
No, no, això que deies,
em sembla que és molt important
que el certamen tingui aquest plantejament.
D'una banda, hi ha aquesta feina interna,
amb aquests tallers,
amb aquesta feina més especialitzada
per a tota la gent
que s'inscriu en la setmana cantant,
però d'altra banda,
que aquesta feina més amagada,
als matins,
més especialitzada musicalment,
tingui una repercussió a la ciutat.
Hi ha que tenim aquí cors,
que suposo que explicareu,
d'arreu,
i cors de molt alt nivell,
com explicava el Pep Prats
que es fa una estona a la roda de premsa,
que la gent pugui escoltar gratuïtament
un tast de la qualitat musical
d'aquests cors
en diferents pàties de la ciutat.
Em sembla molt interessant, això.
Sobretot,
perquè moltes vegades,
en fi, moltes vegades,
de vegades passa
que en el domini, diguem,
del cant coral,
els muntatges,
de vegades,
són una mica,
una mica endogàmics,
normalment,
quan un cor fa un concert,
els que hi van escoltar
sempre són la mare,
la tieta i el cosí de València,
jo què sé,
o i amics i això.
I hi ha molt poc excés
del cor amateur,
diguem,
en els escenaris professionals,
i això fa, diguem,
que sigui una espècie
com de món
una mica tancat.
I jo sempre he pensat
que els cors necessiten
obrir molt les finestres
i passar molt d'aire fresc,
perquè si no,
sempre, naturalment,
la mare que escolta el seu fill
o la seva filla que està cantant,
diu,
oi, nen, que bé que ho has fet,
que m'ha agradat molt.
I tothom queda tan content.
I està bé que sigui així,
diguem,
hi ha una cosa molt emocional,
molt directa, no?
Però,
si ho parlem des d'un punt de vista
estrictament musical,
tot això té uns límits.
Això no vol dir
que no pugui ser,
diguem,
en aquest medi,
que no pugui passar
una molt bona música.
Però només dic que,
moltes vegades,
és un muntatge molt tancat
i convé obrir les portes.
Per tant,
portar un cor de fora
que canti bé
o un cor d'aquí canti bé,
també n'hi ha,
naturalment,
aquí canten bé.
Però vull dir que simplement
obrir les portes
és veure altres directors
treballant,
no només sempre
el mateix director teu.
Veure altres directors,
veure altres cors cantant
amb obres que normalment
no les pots fer,
diguem,
el Té Déu de Quadali,
per exemple,
no és una obra que pugui fer
el cor de Tarragona sol,
perquè és una obra
que han estat uns efectius
molt importants,
no?
Bé,
doncs això és una manera
d'obrir les finestres
i de deixar passar aire fresc.
I el que està cantant
sempre té almenys
la possibilitat de pensar,
ah,
doncs mira,
el que estic fent
no està valent,
però puc anar segurament
una mica més lluny
perquè mira com feien
aquella música o l'altre,
no sé què,
o sigui,
és una descoberta
constant de coses.
Però,
perdona una cosa,
quan deies el tema
d'allò d'acabar la família
i poc més,
jo per contrapartida
tinc la sensació
que a mesura que les corals
es van obrint
a un repertori
molt més ampli,
també estan captant
més públic,
no?
Sí,
i amb obres universals,
on els feia fa,
no sé què,
ah,
si per anar a l'està
fèiem el de Xonses,
el Macíes de Gendel,
i el pla de congresso
està bastant ple,
i 700 persones,
em sembla,
no?
O fa poc,
amb la missa de Bòrgec,
allà als Caputxins,
també estaven plena
a l'església.
Vull dir que,
no,
això sí,
però és veritat,
diguem,
que la tendència dels cors
moltes vegades
és una tendència tancada,
el que passa,
com més nivell s'aconsegueix,
també hi ha una mica
més de projecció
i probablement s'agafa
un nivell d'exigència
més professional,
diguem,
no?
I per tant,
diguem,
la projecció és millor,
clar.
Té un,
també,
doncs,
un efecte socialitzador
molt important
al món coral,
parlaves de professionals
i amateurs,
qualsevol petita localitat,
qualsevol barri,
institució,
escola,
universitat,
tard o d'hora,
forma el seu cor.
Moltes vegades
hem parlat també
del teatre amater,
que és el que va,
que es mantinguin
vius molts clàssics,
del teatre català,
per exemple,
en el món coral
també passa,
no?
Quatre persones
una mica interessades
i amb ganes
de tirar del carro,
independentment de l'espai
que els aculli,
formen una coral.
Són els dos,
bueno,
has donat el clau,
diguem,
són els dos grans motors,
diguem,
culturals a nivell
de vivència
de la cosa artística
al carrer,
a Catalunya,
cors i grups de teatre.
Això ho estàvem parlant
fa poc temps
amb la gent de cultura popular
o la Generalitat
i això és així
i això és bo que sigui així
però,
però s'ha d'estar,
diguem,
quan estàs a dintre
has de vigilar molt
que això sigui una cosa
que es bellugui,
que camini,
que sigui dinàmica,
no?
Diguem que no,
està bé,
diguem,
que la gent es trobi i canti,
aquesta inquietud,
diguem,
de crear punts d'encontre
on tot això es mobilitzi
i hi hagi una sèrie
de fets,
de reflexions
o de vivència,
sobretot,
que facin que això
vagi endavant.
Perquè ara què diferencia
l'amatorisme
de la professionalitat
des d'una cura?
No és tan fàcil.
No,
jo he dirigit cors professionals
que són dolents,
directament,
i he dirigit cors amateurs
que són fantàstics,
o sigui que això,
fonamentalment,
la diferència és que a final de mes
uns cobrin
i els altres no.
Això no és la primera vegada
que sento aquesta definició
i amb els actors també passa,
eh?
No,
no,
ho he sentit
amb actors,
mira,
amb la Lloy de Bertrano.
No només això,
sinó que de vegades
l'atmosfera de treball
d'un cor professional
és molt avorrida
i quasi bé sempre,
en fi,
quasi bé sempre realment
és molt més atractiu
treballar en un cor amateur,
si és d'un bon nivell.
Jo no sé si està relacionat o no,
però crec que val la pena
aprofitar la vostra experiència
per analitzar determinats fenòmens.
Per exemple,
el tema de la música.
És curiós,
amb això que dèieu del canc oral,
que un dels discos
més venuts l'any passat
era la banda sonora
de la pel·lícula francesa
Los Chicos del Coro.
No la pel·lícula taquillera,
sinó la banda sonora
original de la pel·lícula.
Són fenòmens curiosos.
Això sí,
ja parla del públic,
analitzar com ens movem
al públic
davant de determinats fenòmens.
Dels mèdia,
Tolématandimoda,
per exemple,
i el disco del Jordi Saball,
no?
Ningú havia escoltat
fins aleshores
la música del compositor,
que ara mateix jo soc músic
i ara no me'n recordo
com se diu.
Marín Marés.
Marín Marés,
això mateix.
Això,
Marín Marés.
I Santa Colomba.
I són dos músics francesos
de...
No són els principals,
diguem,
hi ha altres músics
bastant més importants
que aquests,
però el Saball
va recuperar uns documents
que segurament eren molts,
la veritat és que la música
era molt bonica.
I com que va sonar
sortint una pel·lícula
i de punt va,
es va vendre
milions de discos
d'aquesta música.
Probablement molta gent
tingui a casa seva
només aquest disc de Can Coral.
I és una llàstima
perquè no és cap cosa
de l'altre món.
Per tant,
que arribem...
No, no,
però jo t'ho dic
que arribem a la conclusió
de que fa falta
més difusió.
Arribem a la conclusió
que...
Perquè quan ens ho ensenyen
ens agrada.
Arribem a la conclusió
que s'ha de treballar molt.
O sigui,
arribem a la conclusió
que el nivell de coneixement
d'aquestes coses
no és gaire gran.
I arribem a la conclusió
que normalment
la gent,
diguem,
li costa molt...
Cada vegada
costa més,
diguem,
esforçar-se.
Jo no sé
si hi ha un cert estrès
o què passa,
però diguem,
és...
Esclar,
diguem,
no és el mateix
asseure't
o anar-te a prendre
una cervesa
amb una disco
i sentir una cosa
que diuen
que és molt rítmica,
que no ho és,
que és un pàtic,
un pàtic,
un pàtic,
un pàtic,
que no és el mateix.
I que són uns codis,
diguem,
molt intel·ligibles,
perquè és un codi
que es va repetint
durant hores
i per tant la gent
no ha de pensar res.
I l'altra cosa
és escoltar una música
que t'obliga a pensar
i t'obliga a obrir els ulls
i a veure què està passant,
no?
I té una sèrie de codis
i són més complicats
d'entendre.
No em refereixo
a música contemporània,
em refereixo a vaca,
o sigui,
a entendre la música
de vaca és tot això,
no?
Per tant,
jo tot això
el que jo penso
que demostra
és que el nivell
d'educació
encara està baix
i que l'hem de pujar
i que la gent
l'hem de preparar,
l'hem de cultivar
perquè la gent
sigui receptiva
a aquestes coses.
La reflexió
em sembla molt interessant,
no tan sols
amb el Can Coral
sinó amb altres àmbits
de la cultura,
i aquí segurament
tots per aquests
tenim la responsabilitat
amb aquesta formació,
potser en aquest país
no hi ha sigut
durant uns anys,
jo crec que és l'única manera
de créixer,
la pròpia dinàmica
dels cors
que tu parlaves
és molt important,
però també aquesta formació
i d'estar una mica oberts
amb...
Jo diria que és una tendència
molt general,
vull dir,
estem acostumats
que en t'adonguin
tot molt fàcil,
i les notícies també
suposo que tu podries parlar,
cada vegada
són més sintètiques.
Les escoles de música
parles amb responsables
de les escoles de música
i determinats,
de banda determinats fenòmens
a televisió i mediàtics
han registrat
una demanda
de matrícules
de cant coral
extraordinari,
com no ho hem vist mai,
diuen que tothom vol cantar,
tothom vol venir
a aprendre a cantar,
però amb un objectiu
molt concret,
no apuntar-se a una coral,
sinó participar
de determinats concursos
i determinades convocatòries
és un altre fenomen
que també vosaltres
com a persones
que us dediqueu
a la música
de fa molts anys
i que n'heu vist
de tots colors,
i ho imagino
que poc o molt
us heu aturat
a pensar-hi, no?
Sí, però són modes
que passen molt ràpid.
Te'n recordes
de la moda del Gregorià?
Sí, oi, tant,
i que feien allò
a la discoteca
aquell de Gregorià.
Quin parla?
Los monjes de silos, eh?
Los monjes de silos
que s'han fotut
la motxaca d'or.
I algú es va lucrar
perquè el monje de silos
que havia fet aquells discos
va demanar dret
i al final va perdre els drets,
va haver-ho,
ho diu, tremendo.
Però són modes
que passen.
Per què són modes
que passen?
Doncs perquè la gent
no està preparada per això.
En aquell moment
algú va fer
una campanya
de màrqueting fantàstica
per vendre allò,
ho va vendre,
ho va aconseguir,
es va fotre
els botxaques
molt plenes de diners
i la gent després
va deixar els discos
abandonats de casa
perquè no se'n va recordar més.
Després van venir
discos de monjes religioses
de tot,
va sortir de tot.
Per això només
és una denúncia
del nivell
de precarietat cultural
que encara tenim al país.
Ara,
que és veritat també
que això està avançant
i que estem anys llum
del que passava
fa 30 anys
o 20 anys,
i dà molt
que la setmana vinent
la gent es deixi a portar,
vagi a escoltar
aquests concerts
al Pati Seminari,
però ara farem un repàs
suposo de la gent.
Sí, ara el farem.
I a més es divertiran
perquè, esclar,
hi ha música de tot el món
i coses molt interessants
i de molt bon nivell,
o sigui que
espero que puguem
oferir bons espectacles.
Precisament hi ha
una darrera reflexió
que m'agradaria
que féssiu
en el sentit
del repertori
d'aquesta globalització
positiva
en l'àmbit de la música
al poder assumir ritmes
a altres maneres
de fer d'altres països
també han enriquin molt
el cant coral, no?
Ens ha fet sortir
una miqueta
d'aquells repertoris
que són més nostres
culturalment
i obrir-nos a d'altres
que ens han descobert
unes tonalitats
i unes cadències
i uns ritmes
molt diferents.
Sí, sí,
aquesta és la cosa.
Per un cantó,
diguem,
el que porta cadascú
de casa seva,
diguem,
de les seves músiques,
dels seus ritmes
i de la...
en fi,
de la tradició musical
d'aquests països.
Per tant, diguem,
tindrem un cor d'Islàndia
que ens portarà
un tipus de música
molt diferent
a la del cor argentí
que ens vindrà
de Buenos Aires,
que és un cor
de primera categoria,
no?
O del cor mosaic
d'Algèria
o dels cors venezolans.
O dels cors catalans,
també tindrem
el cor de noies
del Vendrell Zóngora
de la Montserrat Venès
que és un cor magnífic
de noies
i també oferirà concerts.
O sigui que per un cantó
hi ha l'aportació
de cadascú
i després la cosa
més emocionant
de posar tota la gent junta
i donar-li un paper
i que cantin junts
i canten junts
els del Tlar,
experiències a Barcelona
de convidar la gent
que anés a cantar
durant algun dia.
Alguna cosa s'ha fet,
no?
No sé si era a l'auditori.
A l'auditori ho fem,
sí, jo també estic amb això.
I amb una resposta magnífica,
no?
Perquè a més no calia
ser un expert musical
ni tenir experiència.
El Jordi o jo,
jo no sé si tu cantes bé, Jordi,
no ho sé.
Jo no.
Intentem afinar la dutxa
o faig molt bé,
però aviam,
que persones corrents
del carrer
com ara nosaltres
podien anar allà
a intentar cantar
i formar part d'un cor.
Aquesta experiència
és envejable.
De fer alguna cosa
aquí semblant, Núria.
Sí, bé,
ja s'està fent.
Vull dir,
tots els cors
ho estan fent cada dia, no?
D'obrir-se a tothom.
Sí, evidentment.
El Jordi en bon criteri
fa estona que diu
bé, ja explicareu el programa.
Jo crec que sí
que han d'explicar el programa
perquè ens posem a parlar
de moltes coses
i no volem que se'ns escapi res.
Pel que té a veure
la part formativa
d'aquesta setmana cantant
i allò que dèiem del públic,
allò de dir al públic
escolteu,
no us perdeu això,
ni allò,
ni allò altre.
En programa a la mà
ens organitzeu
una miqueta la vida
per en gaudir
al màxim
de la setmana cantant?
Sí.
Jo crec que hi ha
tres activitats diferents.
Una és
els tallers
que es fan
als matins
dirigits
per directors
de prestigi internacional
i que fan música,
en un cas música cubana,
en un altre cas música
dels països de l'est d'Europa
per corda noies,
per veus de noies
i en un altre
música de tradició
sacra
anglesa.
Són els tres grans tallers,
diguem.
I després hi ha un quart taller
que és un curs de direcció
però que es treballa
en un repertori contemporani.
Aquests quatre tallers
s'ofereixen en concert
el divendres a la nit,
que és el dia 22,
pot ser?
22.
El dia 22 de la nit
es fan tres tallers
al Palau de Congressos
i el dissabte al matí
i al migdia
a les 12 del migdia
s'ofereix el concert
del curs de direcció
dirigit pels alumnes
del curs de direcció
amb aquest cor d'això
argentí.
Després,
durant la setmana,
a les nits,
diumenge,
dilluns i març,
al pati del seminari
i a l'auditori
de la Caixa de Tarragona
hi ha concerts
dels cors
que participen
al festival
individualment
i per tant
ofereixen música
dels seus països,
d'Islàndia,
de Venezuela,
d'Argentina,
d'Algèria
i de Catalunya
i després
el gran concert
de clausura
que és el Camp de Mart,
el concert
que està anunciat
en el FET 05
a dintre del mar
del festival
que és el concert gran,
el concert de clausura
que ve a la Barcelona
Sinfonieta,
a la primera part
ens ofereixen
la Sinfonina
que va a la de Schubert,
la número 8
i després
la segona part
fem el TDU
amb la Codali
dirigit per l'Aslo Heltai
que és el director
que hem tingut
a tots els festivals
en realitat fins ara
que és el que dirigeix
tot el grup
de Cantaires
són 300 cantaires
la mateixa orquestra
4 solistes
dels quals 3 són d'aquí a Tarragona
i no es en va
sinó perquè són bons
i perquè volem fer-ho
amb la gent d'aquí
que són la Marta Mateu
la Mercè Ubiols
i l'Àngel Odina
i a més a més
hi ha el Michael Terry
però aquest ha vingut de lluny
ha vingut d'Austràlia
viu a Barcelona
per això
té trampa
i que fa la part de tenor
i és una obra magnífica
és una obra de Zoltan Codali
Zoltan Codali
un compositor
hongarès
del segle XX
va ser professor del director
que el dirigeix
el Laszlo Heltai
i per tant
això ens garanteix
diguem
per un cantó
informació de primera mà
i sobretot
ens garanteix
una emoció
del Laszlo
dirigint-ho
que es transmet
directament a la gent
i suposo que el Paul
i vaja
n'estic segur
o sigui
que és una versió
molt especial
la d'aquest
de Zoltan Codali
que és una obra magnífica
és molt brillant
i la gent
li agradarà molt
on anireu fent
cadascun d'aquests concerts?
bé
els concerts dels cors
primer hi ha un concert d'obertura
és que he començat
al revés
és una mica roc
el concert d'obertura
és el dissabte a la nit
el dia 16
al Palau de Congressos
i el fem nosaltres
juntament amb les bars Santa Tecla
nosaltres ens refereixo
al Cor Ciutat de Tarragona
i les bars Santa Tecla
fem una suite
de cançons
del Manuel Oltra
per cor i piano
les bars Santa Tecla
fa unes coreografies
i hi haurà
els discursos oficials
de presentació
del festival
en els cantaires
els participants
i en el públic
i després dissabte
diumenge
dilluns i dimarts
que són els dies 17
18 i 19 a les nits
al pati del seminari
i a l'auditori de la Caixa
hi ha els cors
que assisteixen a la setmana
per tant cors
d'aquests països
d'Argentina
Venezuela
Islàndia
Catalunya i Algèria
i llavors
el dimecres
hi ha un concert
a les 8
de Llohan Doig
de piano
també a l'auditori
de la Caixa
de Tarragona
i llavors
hi ha els dimensers
a la nit
els tallers
o sigui
cada taller
de 100 cantaires
més o menys
en el Palau de Congressos
dirigits pels directors
d'aquests convidats
el dissabte
al migdia
a les 12
al plau
a l'auditori
de la Caixa
el concert
de clausura
del curs
de direcció
amb aquest cor argentí
i els alumnes dirigint
i a la nit
el concert
de Cluén
del dia 23
i val la pena
dir que
tots són d'entrada
amb l'auditori de la Caixa
s'ha de recollir prèviament
l'invitació o no?
No, no, no
Depèn de l'aforament
de la sala
en principi
s'entrada lliure
excepte
llevat del concert
aquest gran concert final
de la setmana cantant
del Bodavari Tedeum
del dissabte 23
al Camp de Mart
o dos quarts d'11
que bé
evidentment
aquest concert
no l'hem vist
el veurem el dia 23
però sí que
val la pena recordar
els altres 3 concerts
anteriors
al Camp de Mart
i realment
és una cosa
espectacular
jo diria
corprenadora
veure una orquestra
de 40-50 músics
més 4 solistes
i 300
en anteriors edicions
hem arribat
a 350
inclús 400
cantaires
a dalt de l'escenari
realment
és una cosa
jo diria que
més hi ha
a nivell plàstic visual
o a nivell emotiu
més enllà
de la pròpia partitura
que en aquest cas
a més a més
tal com esteu dient
és una partitura
molt important
una partitura
molt contundent
jo crec que
això és un espectacle
de primera magnitud
en realitat
tots els anys
diverses vegades
no ha guanyat el premi
del públic
del millor espectacle musical
diverses vegades
sí
ara no recordo quantes
però diverses vegades
en el Carme Ina Burana
i en l'Enriquem de Verdi
em sembla
sí
és que ara que deies
el Carme Ina Burana
és clar
espectacular
de sentir
aquesta gran massa coral
i a més
amb mà ferma
com porta
l'Eslohel
que és un director excepcional
i després
dintre de la setmana
també hi ha
el concert aquest d'agost
que és el dijous
exacte
jo diria que
el fet en aquest sentit
donant
per donar-hi més importància
que és la gran setmana
de la Cant Coral
a Tarragona
com a activitat complementària
en aquest cas
la setmana cantant
s'ha programat
un concert també
molt important
de Cant Coral
en aquest cas gospel
mitjançant
el següent gospel choir
que amb les visites
que ha fet
en aquest país
doncs
ha exagorit localitats
a tot arreu
i que mostra
bona part
de la tradició
del Cant Coral
a Sud-àfrica
al costat
de la tradició
d'estàndards
del gospel
un espectacle
molt vistós
amb un gran nivell
del cor
i que això serà
gairebé
com una aperitiva
el dijous
dijous també
al Camp de Marta
dos quarts d'onze
un aperitiu
en aquest gran concert
del dissabte
en aquest sentit
per potenciar
el del Cant Coral
això ho hem estat parlant
molt amb la Núria
s'ha ofert
a tota la gent
que vulgui assistir
i empapar-se
de Cant Coral
durant aquesta setmana
un pa
que estalvi
per assistir
als dos concerts
per tant
la gent que pugui
tenir interès
tant en un concert
com en l'altre
que sincerament
crec que valen
molt la pena
tots dos
es poden beneficiar
d'un descompte
comprant les dues localitats
m'agrada molt el gospel
aquí a Tarragona
a tot arreu
a tot arreu
agrada molt aquest tipus
de cant
sí
no ens ens propi
culturalment
i ho hem assumit
allò
sí
però és curiós
i ara
aquí a Catalunya
hi ha diversos grups
que es dediquen al gospel
només
a mi
escoltar
no m'agrada gaire
quan són grups d'aquí
quan són grups de fora
és diferent
però és clar
suposo que és difícil
d'imaginar
un cor de negres
cantant la Santa Espina
o sigui clar
cada cosa
potser canten
clar
ho poden cantar molt bé
però segurament
no és el mateix
perquè una cosa
que és quasi ètnica
amb aquesta música
però és veritat
més enllà de qualsevol
consideració
que és una música
molt
que surt de les entranyes
molt vital
i això
esclaríem
també t'arriba
molt a fons
com són aquests tallers
del dia a dia
ara deixem el públic
que com a públic
ja ens donem per informats
a més sempre tenen
a l'abast
tota la informació
com són els tallers
com és el dia a dia
de la setmana cantant
doncs mira
el dia a dia de la setmana cantant
la gent a les 9 del matí
es troba
cadascú
en el taller
que prèviament ha triat
quan una persona decideix
assistir a la setmana cantant
tria de l'oferta
de la setmana cantant
amb quin taller
li agradaria participar
del matí
són petits tallers
llavors la gent
es troba
cadascú al seu taller
durant tot el matí
de 9 fins a quarts d'una
alguna pausa
es treballa
amb el director
les obres
que aquest director
ha proposat
simultàniament
cada taller
després la gent
té una mica
de temps lliure
dinem tots junts
aigua natural
aigua natural
m'imagino
allà coses fredes
ni una
no
no
això és
la setmana cantant
a més a més
té alguns trets
que intenta proporcionar
una miqueta
de confortabilitat
i comoditat
a la gent
i és per exemple
que a la porta d'entrada
dels tallers
cada matí
i cada tarda
es dipositen
les capses
amb l'aigua necessària
i el punt correcte
perquè la gent
pugui estar
ben servida
en aquest aspecte
llavors com dic
després del matí
de fer el treball
corresponent
després hi ha el dinar
hi ha una estona
de lleure
una estona de descans
i després
tots els cantaires
els de tots els tallers
ens reunim
en el gran taller
o el cant comú
i fem l'assaig
a Palau de Congressos
amb el Nasdo Helte
i doncs exactament
amb el mateix sistema
del matí
o sigui cadascú
la seva partitura
i tots intentem cantar
el millor possible
el que ens demanen
això durant
tota la setmana
funciona així
hi ha després
els concerts
com ha dit el Pep
i també hi ha activitats
de lleure
o de diversió
també
intentem partir la setmana
la meitat de la setmana
el dimecres
s'ofereix una activitat
diferent
i aquest any
doncs serà
anem a la platja
a la Rebassada
doncs tots els cantaires
tenim barra lliure
de sardines a la brasa
que és un bon invent
està bé
no només heu de viure
de música
escolta també
sou humans
no?
mengeu
com tothom
doncs hi ha rom cremat
hi ha un grup de veneres
acostuma a ser
un vespre molt divertit
i un altre
cosa també diferent
és que el dijous
oferim
la possibilitat
de fer
o una visita a la ciutat
una visita guiada
a la ciutat
o una anada a Port Aventura
a part d'assistir
aquest any
al concert de gospel
o sigui
hi ha
tota l'activitat musical
però a més a més
s'intenta trencar
amb una miqueta
de coneixement de la ciutat
i una miqueta
de divertir-nos
i passar-nos-ho bé
d'altra manera
si agaféssim el conjunt
de tothom
que intervenc aquesta setmana
cantant
és un grup
molt heterogènic
en quant edats
procedències
maneres de fer
molt
perquè sempre
són una riquesa
la convivència
són molt joves
el grup d'Islàndia
són gent
cantaires francament joves
i bueno
i tenim gent de tota Europa
de veritat
em sembla que hi ha
alemanys, francesos, italians
anglesos
suïssos
suïssos, belgues
portuguesos
portuguesos
hi ha gent de tot arreu
hi ha gent de tot arreu
i a més a més
de moltes edats
s'entén que sigui
trianual
fora impossible
fer cada any
una moguda
d'aquestes característiques
impossible del tot
ja està bé que sigui així
jo en soc testimoni
i jo diria
que em fan un esforç
al Corcet de Tarragona
realment incumiable
un esforç
immens
per ser una associació
amateur
per organitzar tot això
no ho fan això
altres associacions
d'aquestes característiques
suposo que sí
però no són iniciatives
habituals
d'entitats
com era la vostra
sempre ho veig
més a una iniciativa
més institucional
per tot el que implica
jo vinc de fora
jo vinc de Barcelona
jo des de
recordo molt bé
quan vam fundar
això va ser
amb el Joan
ara jo fa 15 anys
o no sé quan
el 97
la primera vegada
que jo
bueno abans
del 97
al 95
vam començar a parlar
amb el Joan
un dia que vaig anar
al seu despatx
i vam estar parlant
jo li deia
el més important
d'aquí
d'aquí
de Tarragona
diguem del que jo veig
patrimonialment
no són les pedres
és la gent
que hi ha l'associació
diguem aquí
sempre estan parlant
de pedres
està bé
o sigui la muralla
és magnífica
i tot el camp
en fi
tot el que hi ha
és fantàstic
però
de vegades
tinc la sensació
que no sou prou
conscients
de la gent
que teniu aquí
ara aquesta gent
jo continuo parlant
des de fora
però ja
l'altre dia
fèiem reunió
i érem 17
no érem 10
érem 17
a la reunió
de gent que està
pom pom pom
treballant cada dia
el dia a dia
no hi ha gaire
no hi ha gaire
sucients
d'una Tarragona
a Catalunya
que funcionin així
jo ho conec
bastant això
almenys a nivell coral
i el Joan
ara jo s'hi va enganxar
amb la idea
diguem
i llavors vam tirar
endavant
a partir d'aquella reunió
vam començar
a parir la idea
pom pom
estructurar
obrir-hi voltes
i la gent
de seguida
es va remengar
i vam començar a treballar
jo trobo que
i és veritat
avui també ho deia
l'Albert Bellbé
a la roda de premsa
que era admirable
jo crec que sí
que és admirable
admirable
i subratllable
sí sí
totalment
i no és cosa
dels cantaires
és cosa de tothom
perquè jo insisteixo
en aquesta funció
d'absorbir
tanta música
que podem tenir
al públic
no tenim gaire
oportunitats
però d'aquesta manera
i d'aquesta intensitat
la veritat
és que és un gran
element pels amants
de la música
i en particular
del cant coral
demà tenim l'OBC
demà tenim l'OBC
sí sí sí
amb les nits
al camp de Mart
com dèiem
i bé
ja ho hem comentat
i per tant
doncs continuem
amb aquest to musical
amb aquest envi musical
dins el festival d'estiu
el dijous
continuem
amb un concert
dins el curs internacional
de música
que organitza
el conservatori
també amb una formació
de molt nivell
que és l'Endelion
String Quartet
a les 10 del vespre
a l'Auditori
del Caixa Tarragona
i qui vulgui
un altre tipus de gènere musical
en aquest cas
les músiques del món
continua el Quesse
músiques del món
i noves tendències
a Tarragona
en aquest cas
amb el seu escenari
més habitual
o més natural
amb el que ens ha sentit
més còmode
que és el Pla de la Seu
a dos quarts d'onze
Víctor Bocanegra
en aquest cas
el representant de Catalunya
dins aquest festival
que amb ell en parlarem
dijous també
amb Víctor Bocanegra
sí
hem de parlar
de moltes coses
suposo que aneu parlant
amb el Jordi Freix
el director artístic
hem de parlar amb tothom
perquè escolta
la ciutat té una banda sonora pròpia
perquè cada dia
hi ha activitats musicals
per tothom
i això és una gran cosa
sí
sí
en fotografia via satèl·lit
es veuria
tot de notes
tot de notes
que sortirien així
en volant
Josep Prats
Núria
Franzino
Jordi
Guàrdia
moltíssimes gràcies
per venir
us direm un fins després
perquè jo n'estic segura
que en els propers dies
estarem en contacte
hi ha molta cosa
per escoltar
però també per explicar
i ens agradarà molt
visitar-vos
si ens ho permeteu
en algun dels vostres tallers
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
és ja el final
de tota aquesta preparació
i ara vinc als mitjans
a partir d'aquest cap de setmana
a cantar
que és el vostre
que és allò que feu
Jordi Sorinyac
de bon matí
a les 9 en punt
ja el trucava
parlava amb ell
i aquest és el resultat
de la conversa
senyor Diemeke
bon dia
buenos días
bon dia
sí
primero de todo
¿cómo es la obra
The Stained Glass Island
el Premi Ciutat de Tarragona
que van a estrenar
a ustedes
mañana aquí en Tarragona
en el Teatro Auditori
del Camp de Mar
¿cómo es esta obra?
es una obra
de corte moderno
inspirada
sobre un poema
de Óscar Kokosca
que más bien
era un pintor
que fue
muy famoso
y muy conocido
por haber sido
uno de los amantes
de Alma Mahler
y este
pues es la época
esa época
que muchos pueden
identificarla
con Klimt
el pintor
y con la música
de Gustav Mahler
así es
expresionismo
alemán
austriaco
centroeuropeo
pero la obra
está inspirada
nada más
sobre ese poema
no se trata
de describir
el poema
en esencia
porque se
está haciendo
un poco más
en conceptos
entonces
tiene un corte
moderno
de sonoridades
siempre buscando
atmósferas
amplitud
de sonidos
orquestales
y buscando
también
en contraste
cierto movimiento
movimiento
rápido
movimiento
también
en la parte
central
de la obra
para dar
ese contraste
para luego
terminar
en una forma
más evocativa
haciendo
referencias
a algunas
como citas
en pequeños
rasgos
sin que se note
mucho
en esa presencia
a Bach
y a Monteverdi
una curiosidad
esta es una obra
que a usted le llega
no se hace
cuánto tiempo
cómo trabaja
un director
de orquestra
como usted
una obra
que le llega
por encargo
cuánto tiempo
necesita
para hacerse
la suya
qué referencias
necesita
cómo la trabaja
con sus músicos
en realidad
bueno
la obra
primeramente
va a ser
estreno mundial
por eso se le preguntaba
no la conocemos
desde el premio
Citat de Tarragona
del año pasado
y ustedes tienen
el honor
de estrenar
la mañana
sí
y estamos
precisamente
descubriendo
la obra
en esencia
porque hay cosas
que los autores
los compositores
pueden tener
en su mente
en una forma
que puedan
funcionar
pero ya cuando
se trabaja
con una orquesta
muchas cosas
tienen que ajustar
a lo que es
un instrumento
orquestal
y hacerla
de uno
pues es difícil
porque todavía
hasta la fecha
vamos a decir
hay obras
que son
del repertorio
mundial
y que uno
estudia en el conservatorio
y las estudia
en las escuelas
y la escucha uno
todos los días
y las toca uno
desde
lo más temprano
posible
al crecimiento
a la edad
de un músico
pues digamos
como la quinta
de Beethoven
y haciendo
referencia a ella
que es una obra
de las obras
que vamos a tocar
pues sigue uno
buscando todavía
que sea propia
de uno
porque ya que
por el paso del tiempo
nos hemos dado cuenta
de que no existe
una sola interpretación
de la quinta
de Beethoven
no existe un solo estilo
hay quienes han tomado
y optado
por hacer una
una interpretación
a estilo clásico
casi barroco
que porque así
era el periodo
otros que
en la época
muy romántica
lo interpretaron
muy romántico
otros en la
época moderna
aceleraron los tempos
los hicieron más rápidos
y le han ido cambiando
con el paso
de los años
entonces es difícil
decir que va a ser
una obra
nueva sobre todo
como una escena mundial
este
en
tiene usted
en cierto modo
una responsabilidad
de ser el primero
y de ofrecer
esta primera interpretación
así es
así es
entonces uno va abriendo
los espacios
va uno descubriendo
las cosas que
que puedan funcionar
mejor de cierta manera
en este caso
tenemos al compositor
que ha estado cerca
también para
hacer ciertos ajustes
que podrían funcionar
mejor
en
Paolo Bollinger
orquestal
usted lo comentaba
ahora hace unos instantes
el programa de esta noche
el programa de miércoles
mañana
no solo incluye
The Steinit Gras Island
en el premio
Ciudad de Tarragona
sino que también incluye
otras dos obras
en primer rugán
todo un clásico
la quinta sinfonía
de Beethoven
y después
si no tenemos mal entendido
una obra mexicana
de su tierra de origen
que se llama
Sensemayá
sí
Sensemayá
de Siloches Revueltas
un autor
que fue
muy importante
en México
pero también
en toda Latinoamérica
ya que
él escribe
en un lenguaje
nacionalista
que en la época
de principios
del siglo XX
se estaba llevando
en práctica
en todas las Américas
es un programa
a primera vista
muy ecléctico
mezcla
obras
de un tipo
muy distinto
es obvio esto
así es
está abarcando
tres siglos
está abarcando
el siglo XVIII
con Beethoven
el siglo XX
con este
vamos a decir
con revueltas
que principios
del siglo XX
y luego
una obra
de estreno
mundial
del siglo XXI
estamos hablando
de tres
diferentes épocas
que podrían
decirse
muy contrastantes
en tipo
de estilo
y en tipo
de manejo
de la masa
orquestal
porque este
programa
miren
nació
primeramente
la idea
porque la obra
de
Pablo
Boccio
fue la ganadora
de un concurso
que
se hizo
ahí en Tarragona
y
era la obra
vamos a decir
central
esa
estaba clara
sí
ahora
se pensó
en un programa
que pudiera ser
también
variado
y atractivo
para el público
que muchas veces
los públicos
hoy en día
no son especialistas
nada más
en ir a conciertos
con música
nada más
moderna
o clásica
sino que
se trata
a veces
de hacer un balance
para presentar
lo nuevo
lo tradicional
y
lo distinto
por cierto
qué tal
su relación
con
la OBC
pues
hasta ahorita
todo va muy bien
siempre es algo
que
que uno
pues va descubriendo
también con los pasos
del tiempo
los ensayos
hemos tenido
muy buenos ensayos
haciendo
un contacto
también
de conocimiento
de qué son
las cosas
que
uno como director
como
como estilo propio
busca
de la interpretación
de
también
de ajustes
porque pues
como
vamos a tocar
este programa
al aire libre
aparentemente
y estamos
haciendo los ensayos
en un teatro
también hay que pensar
que las cosas
van a cambiar
no es lo mismo
tocar
en un teatro
acústico
hecho para
una orquesta
sinfónica
como ir al aire libre
en donde puede estar
amplificado
en donde los micrófonos
van a ser más responsables
del balance
de la orquesta
que
que lo que puede hacer
un director de orquesta
porque uno puede estar
haciendo
todas las ideas
pero
sonoras
pero puede ser
un micrófono
o un micrófono
ingeniero de micrófonos
que puede estar
haciendo una
asignación
muy distinta
entonces
esas cosas
son también
las que tengo que tomar
en cuenta
y
sobre todo
lo más importante
para mí
con una orquesta
es el contacto
de artistas
de seres humanos
que creo que
eso es lo que
vamos a
estar
también tratando
de hacer
y de conocernos mejor
y este contacto
ya no solo con los músicos
sino también
con el público
supongo que es el que
intentará transmitir
usted mañana
con la orquesta
con la OVC
aquí en Tarragona
en el Teatro Auditorio
del Candamart
señor Enrique Diemeque
muchísimas gracias
por atender
la llamada de Tarragona Radio
y esperemos que
mañana nos haga disfrutar
con esta
The Stained Glass Island
el premio Ciudad de Tarragona
de la año 2004
muchísimas gracias
no, al contrario
muchas gracias a todos ustedes
y por allá nos vemos