Ara són dos quarts de dotze del migdia, en gairebé dos minuts.
Seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Dèiem que l'actualitat de la ciutat,
quan arriben aquests mesos de juliol i agost,
es transforma en opcions, en propostes relacionades
amb el lleure i la cultura.
I afortunadament aquí a la ciutat de Tarragona,
d'un temps cap aquí, tenim opció d'escoltar música.
Música en directe i música en escenaris realment extraordinaris,
com és el cicle de concerts a les Muralles,
que enguany aquest estiu acompleix la quarta temporada.
És un cicle de concerts que organitza
i impulsa el Museu d'Història de la ciutat.
Es va estrenar la passada setmana
amb tot un clàssic amb Cecilio Tieles
i aquesta setmana, el torno aquest dimarts,
concretament demà, serà per una jove soprano
i una jove pianista.
Soprallem jove, però això no vol dir
que no siguin dues persones amb una formació extraordinària
fruit de la dedicació de moltíssims anys,
com normalment passa amb la gent que es dedica al món de la música.
És l'Elisenda Pujals. Bon dia, Elisenda.
Bon dia.
Soprano i la pianista Marian Márquez.
Bon dia, Marian.
Bon dia.
Benvingudes a totes dues.
Jo deia que eren joves d'edat,
però amb molta experiència,
si més no, amb molta formació en l'àmbit de la música.
Més que res, perquè si parlem de música,
només es pot fer d'aquesta manera,
amb moltíssims anys, començant molt jovenetes
i dedicant-hi pràcticament tota la vida.
No hi ha cap altre remei, no?,
qui vulgui dedicar-se a la música.
Sí, sí, ben bé ha estat així.
Totes dues estudiants del Conservatori
Professional de Música de Vilaseca.
A quina edat vau començar tu, per exemple, Elisenda?
Doncs als cinc anys em van portar a cantar el cor infantil
i a partir d'aquí va ser quan als set anys vaig començar a tocar el violí
i ja entres a fer les altres assignatures més teòriques,
el solfeig, l'harmonia més tard
i la part més teòrica de la música.
Sempre comences amb el cant, no?,
com si diguéssim cantant en grup,
que és una manera, doncs, d'estimular aquest ganxo cap a la música
i a partir d'aquí va ser quan em va començar a agradar molt
i tocar el violí.
És l'am, eh? Com aquell que diguis, és l'am, eh?
Entres per aquí i després...
Sí, sí.
Maria, en el teu cas va anar una mica més o menys igual?
Sí, una miqueta més tard, però més o menys...
Jo vaig començar als vuit anys
perquè m'uns pares em van apuntar a piano
i, bueno, any rere any...
Algunes vegades quan hem parlat de joves músics
perquè, afortunadament, aquí hi ha una gran afició
pels estudis musicals.
Abans, antigament, anaven una mica forçats els joves
a estudiar música.
Avui en dia, doncs, no tant, no?
Els pares diuen, no, no, que provi, a veure si li agrada.
I alguna cosa tindrà quan bona part dels joves
que comencen a les escoles de música
a una edat tan jove s'hi queden.
Tot i que a mesura que vas avançant en la formació,
l'exigència és més gran, no?
Sí, home, jo crec que sí que és un àmbit molt exigent
i que demana moltes hores,
però a la vegada el fet de tocar en grup, no?,
amb orquestra o de cantar amb cor,
és una cosa que és molt agraït, també.
Que no només és l'esforç, no?, i l'assaig,
sinó que una qüestió social, també.
I aquí és on crec que enganxa.
Una mica entrant en el símil del món de l'esport,
sempre es diu, no, no, és que entrena no sé quantes hores diàries.
Vosaltres, des del moment que entreu ja en un cicle molt concret
de la formació musical,
quantes hores us podíeu dedicar en les èpoques
allò de més intens aprenentatge, al piano, a la veu?
Moltes, moltes.
Moltes diàries?
Sí, sí.
Bueno, és que no pots dir mai un dia més i un dia menys,
però sí, has d'estudiar molt.
Però, vaja, quasi una jornada laboral, no?
Sí, sí.
Quasi, quasi.
Sí, sí.
Segurament sí.
Una regularitat, sobretot, i moltes hores.
Sí, és la constància, jo crec, que el que t'arriba a poder ser bon pianista
o un bon cantant, és la constància dia tras dia que...
Però això implica renunciar a moltes coses de la vida personal,
d'allò que et toca per edat, que diuen, no?
Bueno, no, si t'organitzes la meva vida...
Dóna't, hi ha temps per tot?
Sí, home, jo crec que sí.
Ui, que bé, que bé. Així m'agrada.
No, però bueno, en algun moment t'has de sacrificar.
Una mica de sacrifici personal ha d'haver-hi, no?
Sí, has de saber el moment que t'has de sacrificar
i encabat, doncs, saber disfrutar una mica de la vida,
si no, què has de fer?
Clar, és que també és experiència, no?
Que després recau en la interpretació musical.
Una persona que no tingui experiència vital,
m'imagino que a l'hora d'expressar...
Sí, sí, és ben veixent.
I alguna vegada heu sentit la temptació de deixar-ho córrer?
Perquè dius, ui, després de tantes hores,
tant d'esforç i tant de tot,
el panorama que m'espera...
Bueno, jo no, jo tampoc, eh?
Una vegada que ja estàs al món de la música,
jo crec que ja t'hi quedes.
D'una manera o d'una altra, eh?
Tampoc vol dir que hagis de fer...
Com a vegades.
Només una cosa o només una altra,
però jo crec que s'ofereixen moltes coses, no?
Vull dir, pots ser mestre,
pots tocar, pots ser concertista...
Pots fer de tot, no?
Una mica, si t'aferres només al cant,
doncs potser sí que només faràs cantant.
Però que hi ha moltes altres coses, no?
Relacionades i que en realitat això és...
Bueno, i que és un món que t'omple realment, no?
Per mi, a mi m'omple realment.
Vull dir, no plantejo el fet de deixar-ho perquè...
Això es diu molt, no?
Les persones que han arribat a aquest punt,
que podeu haver arribat vosaltres,
dir no, no, és que a més és una cosa
que no puc concebre la meva vida
sense la música.
Està allà, no?
És a dir, és una cosa que tinc ja tan interioritzada
que no podria, doncs, estar d'una altra manera.
Deu ser així, eh?
Perquè, de totes maneres,
com que hi ha tanta afició últimament a la música,
ha augmentat el públic també,
han augmentat els circuits,
ja sabem que hi ha molts temes
que sempre són objecte de queixa, de crítica,
no és el tema que avui ens ocupa,
però tot i així, vull dir,
el fet que s'hagi format i creat
noves generacions de públic musical
també us afavoreix a vosaltres, això.
I tant.
El tema de formació a l'estranger,
tinc entès que poc o molt heu tingut ocasió,
teniu ocasió també d'estar fora d'aquí, no,
formant-vos, que és una experiència interessant.
Sí, jo crec que el més important,
de totes maneres,
és quan ja has acabat el conservatori, no,
aquí, quan ja has fet el sisè de grau mig,
en aquest cas,
doncs, és buscar ja una persona, no,
buscar el professor que realment t'interessi
i que creguis que va més
amb les teves aptituds també, no,
i que ja no només musicalment,
sinó que personalment també t'hi puguis entendre
per acabar-te de desenvolupar, no.
I aquest ha estat el meu cas a l'hora de sortir, no,
i de decidir-me a marxar a l'estranger a estudiar,
aquest ha estat el factor d'or.
Estàs a l'AIA.
Sí, a l'AIA, a Holanda, estudiant.
Concretament fent el grau superior.
Grau superior de cant,
és a dir, el casferial és MOOC,
a Barcelona,
doncs, jo vaig decidir de fer-lo fora,
però va ser ben bé la raó
d'haver trobat una professora
que m'interessés, no,
no només musicalment, sinó personalment.
És diferent formar-se fora,
formar-se aquí pel contacte que tens
amb altres intèrprets,
d'origen diferent?
Sí, jo crec que sí,
que val molt la pena, no, també,
no només formar-te aquí,
sinó també viatjar d'alguna manera, no?
O sigui, pots estudiar a Barcelona,
l'ESMUC, i després marxar,
o fer-ho com jo he fet, no?
Al revés, que segurament després tornaré,
el que sigui, però uns anys fora,
jo crec que és molt interessant,
en algun país on els estudis superiors,
doncs, facin més anys que estan funcionant
d'aquesta manera que s'han encarat ara a Barcelona.
La Maria Antot i la seva joventut
té unes certes tables a l'escenari, no?
Déu n'hi doa.
Has participat en diferents convocatòries,
has guanyat algun que altre premi?
Alguna cosa.
És modesta, eh?
És modesta, eh?
Li farem explicar a l'Elisenda el teu currículum, eh?
Bueno, jo vaig acabar el superior
i havia fet algun curs a Anglaterra,
també, però a l'estiu jo no em vaig voler anar fora,
perquè hi vaig trobar un professor
que m'agradava a Barcelona
i volia ampliar la meva formació
com a acompanyant i música de cambra,
i estic estudiant amb l'Àngel Soler,
o sigui que estic contenta allà,
i en principi, vull dir,
allà em quedaré, no marxaré de moment.
No és casual que actueu juntes demà
i que les vostres actuacions siguin justament aquest binomi, no?
L'Elisenda i la Marian no és una casualitat,
perquè, de fet, us coneixeu des de ben jovenetes
perquè heu estudiat al mateix conservatori.
De tota la vida, eh?
Heu estat en contacte, també.
A banda d'aquest contacte, diguem-ne,
de formació i contacte professional,
ha fet que tingueu una certa amistat, m'imagino.
Sí, tota la amició.
Que sigueu amigues, que això deu ser molt bo, no?
Això és molt important, també.
Per a lo bon i per a lo mal,
o què deien abans els matrimonis, no?
Sí, sí, exacte.
I que no només musicalment, no?
Que personalment també t'entenguis amb la persona
és molt important, jo crec,
a l'hora de sortir en un escenari, no?
I t'ho part en una situació, doncs,
que no és una situació...
Havíeu actuat casualment juntes
i és en guany que decidiu, doncs,
han fet una proposta de concerts juntes
i bé, és la primera vegada que us decidiu a fer-ho.
Sí, sí, sí, perquè, mira, ja tocava, no?
Havíem dit sempre, bueno, sempre havíem...
No professionalment, doncs, havíem actuat
però ara ja hem dit que, bueno, ara o nunca, no?
Teniu els mateixos gustos musicals?
Sí, bastant, sí, sí.
Perquè també a l'hora de triar repertori?
Sí, sí, és molt important.
Imagineu-vos, si no...
Sí, si no, no...
Sou crítiques l'una amb l'altra?
Bastant.
Constructiva.
Constructiva, home, això sempre, eh?
Molt.
A veure, escolta, Elisenda, aquí, potser que no, eh?
Sí, és l'important, perquè poder dir les coses amb sinceritat...
Home, és que si no, si has de dir mentides a la teva companya...
Clar, que si no hi hagués aquesta relació personal...
És com tot, una relació mentides...
També ho diries, però queda una mica malament, si no hi ha confiança.
No, no, jo crec que has de saber acceptar els teus...
La crítica...
Tot s'ha de poder fer.
Llavors, sí, són molt crítiques, però...
Demà sou a les Muralles, però tindreu ocasió d'actuar en algun circuit al llarg de l'estiu?
Sí, no? Allà...
Prades, a l'església de Prades.
Tenim un concert el dia 14 d'agost, també.
I, bueno, de moment, això.
I el que surti.
Encara estem pendents de confirmació.
O clar, si és ara que comenceu com aquell que diu...
Voleu donar continuïtat després de l'estiu a aquest tàndem que heu format.
Sí, segur.
Molt bé.
I el repertori que heu triat pel concert de demà ens el podeu avançar una miqueta?
Sí, home.
A la primera part començarem amb dos sonets de Foix, música de Salvador Brutons,
i seguirem amb les 7 canciones populares de Falla.
I d'això consta la primera part.
Farem una pausa i després farem una cançó de Salvador Puello,
Cap al meu silenci,
i una cançó de Morera, una altra de Tuldrà.
Després passarem a Guastavino i Ginastera,
dos compositors sudamericans, argentins.
Després dues cançons brasileñes, de Villalobos.
Després una vanera de Sánchez de Fuente,
Un cubà,
i acabarem amb Montsalvatge,
de les 5 canciones negras.
Cantarem les dues últimes cançons d'aquest cicle.
El repertori ha de ser molt acurat,
perquè sou conscients que el públic al qual us adreceu un públic d'estiu
i en un espai obert ha de ser un repertori diferent,
un repertori fresquet, d'estiu.
Això ho heu de tenir molt en compte.
Què us agrada interpretar juntes?
Aquest és el repertori que heu triat,
però quina seria l'obra que abordeu
i que us encanta interpretar juntes?
Molt bé.
A mi és que m'agrada tot, no?
T'agrada tot, que bé.
Ens agrada molt, de fet.
Sí, ens agrada.
Home, és que la primera part és molt més...
No sé, és diferent, no?
La segona és moltes peces i realment...
Molt variat.
És molt variat.
Molta dansa, no?
I ara és...
És diferent.
Jo crec que està molt bé escoltar-ho, no?
Tot clar, perquè la primera part és més solemne,
l'altra és molt distesa, és molt...
Sí.
Com porteu el tema nervis?
A l'escenari bé, sí.
Abans deu ser, no?
Com...
No, jo...
No.
No, aneu molt sueltes, ja.
No, ni hi ha, ni...
Vull dir, tu has de plantejar,
vull dir, si tu has de...
Si has pres la decisió de pujar a un escenari,
doncs, bueno, ja, perquè t'has de posar nerviosa.
Exacte.
Forma part del mateix, no?
No serveix de res, saps, allò?
No serveix.
Clar, sempre hi ha aquesta mica de tensió, no?
Sí, clar.
Però jo crec que és bona, no?
Crear aquest ambient, no?
També és...
Una miqueta de nerviosisme és bo.
Una mica per estar allà.
És bo.
Molt més, sí.
Molt més concentrat.
Que tremolin les cames, no.
No.
Aquesta cosa així és bona.
El suficient perquè estiguis molt concentrat.
Actiu, molt actiu, no?
Home, també et dona...
Sí.
Et dona això, sí.
Ara, quan passi l'estiu,
aquest cicle de concerts,
que esperem que tingueu moltes actuacions,
cadascuna tornarà a l'Oceu.
Tu tornaràs a Barcelona,
tu tornaràs a l'Aia...
Sí.
I fins l'estiu vinent o què?
No.
Ah, això.
Ens hem de trobar molt encara.
Sí, sí.
Ja hem ficat allà...
Sí.
Un calendari bledes, aios i d'actuacions.
Jo cada mes i mig o dos mesos
tinc una setmana de vacances.
Sí, i ampliarem repertori
perquè és el més interessant, no?
Conèixer...
O sigui, per poder fer això bé,
jo crec que hem de fer moltes més coses.
O sigui, s'ha de poder fer
un repertori molt ampli
per conèixer-s bé tot això.
Demà ens agradarà moltíssim
escoltar-vos a totes dues
i avui ens ha agradat molt
conèixer-vos una miqueta de més a prop.
A vegades veiem aquella soprano,
aquella pianista interpretant
i costa d'imaginar, no?
Si és que cal imaginar-s'ho,
doncs com poden ser.
En el vostre cas,
ens hem fet una lleugera idea
i del que no hi ha dubte
és allò que deia la Maia abans,
que realment,
quan no es pot viure sense fer música,
no pots viure.
Per tant, val la pena tirar-ho endavant
i d'aquesta manera.
Anirem demà, sens dubte,
i moltíssima gent ho farà
en aquest nou concert
del cicle de concerts a les Muralles
que organitza el Museu d'Història
de la ciutat.
Elisenda Pujals,
Mariam Márquez,
Ruiz,
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
i molt d'èxit.
Adéu-siau.
Gràcies.
Adéu-siau.
A?
A?
A?
A?
A?
A?
A?
A?
A?