Passen vuit minuts, al punt just de dos quarts d'onze del migdia.
Continuem al matí de Tarragona Ràdio.
Tal com els avançem abans,
un grup d'estudiants de la Universitat Rovira i Virgili
han participat conjuntament amb alumnes d'altres universitats de Catalunya
en una simulació d'activitat parlamentària
que es va concretar la setmana passada,
en tota una setmana al Parlament de Catalunya.
Alguns d'aquests estudiants ens acompanyen avui aquí a l'estudi
i, vaja, és força interessant veure com gent jove,
doncs juga, entre cometes, a parlamentari.
I qui sap, perquè ells són estudiants de dret
qui, possiblement, dins d'uns anys, són ells qui ocupen,
gràcies a que els han escollit vostès de Ciutadans,
un escó al Parlament de Catalunya.
Ens acompanyen la Sabrina. Sabrina, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
El Walter, què tal, Walter?
Hola, bon dia.
L'Òscar, Òscar, benvingut.
Bon dia.
I Àlex, què tal? Benvingut també.
Molt bon dia.
Expliquem, primer de tot, qui s'apunti,
exactament en què consisteix aquesta iniciativa,
qui la va organitzar, d'on va partir.
Sabrina, tu mateixa.
A veure, consisteix en una simulació parlamentària
en què estudiants de diverses universitats de Catalunya en general
s'apuntessin per fer feines de diputats,
per saber en què consisteix exactament la feina de diputat,
conèixer més la política
i més o menys conèixer el funcionament de la institució
que és la Generalitat de Catalunya.
Heu estat, comentàvem abans,
gairebé des del mes de desembre fins ara,
per tant, gairebé sis mesos ben bons,
mitjanyet ben bo,
treballant a distància,
comenteu, a través d'internet entre tots vosaltres,
treballant aquestes qüestions.
És així, no?
Sí, bàsicament ha sigut un treball fet per internet
i també des del propi Departament de Dret Constitucional
de la URB ens van preparar unes xerrades en parlamentaris
de la demarcació de Tarragona
en què venien i ens explicaven la seva experiència
i va ser bastant positiu
perquè més o menys sabíem a què ens podíem enfrontar
i ens explicaven una miqueta el funcionament
del propi Parlament de Catalunya.
I tota aquesta preparació prèvia va concretar-se,
si no tinc mal entès, la setmana passada,
en què va ser tota la setmana al Parlament de Catalunya
fent la vida normal d'un parlamentari
amb les vostres comissions, amb el vostre plenari
i repartits en cinc partits polítics ficticis
però que teníem força a veure, em sembla, Àlex, amb la realitat.
Sí, en efecte.
Bé, ens vam dividir en comissions
on hi havia representants de cada grup polític
d'acord amb la proporció dels grups parlamentaris
i vam treballar per separat en quatre comissions diferents.
Després vam aprovar en el plenari les conclusions
i també hi havia, com molt bé deies,
cinc partits polítics
que no es deien exactament com a realitat
però sí que tenien la ideologia semblant a la realitat.
El que passa és que no hi havia iniciativa de fer partidisme.
Però cada alumne a qui li tocava formar part d'aquest grup
òbviament havia de defensar la ideologia d'aquest partit
en les comissions, en el plenari i en cadascuna de les sessions.
Correcte.
Però el divertit del joc era potser agafar un grup parlamentari
o ideologia parlamentària completament oposada a la teva
per entrar dins el joc.
A més a més em sembla que durant tota aquesta setmana
fins i tot hi havia un govern de coalició
i s'ha mogut trasbalsar també fins i tot
amb emocions de censura, no em sembla, Walter?
Sí, sí, la veritat és que
ens ho passàvem tan bé
que potser ens vam creure fins i tot
una mica massa el nostre paper
tot es va animar molt i al final, cap al final de setmana
es va presentar una emoció de censura
que es va votar el divendres per la tarda
jo no hi era, per exemple, però em sembla que es va perdre
si no m'equivoco
No es va arribar a votar
No es va arribar a votar
Això em sona, això em sona
Va passar fa poc
I va ser molt divertit
perquè també, clar, si hi ha una emoció de censura
doncs també segueix el reglament del Parlament
i totes les compareixences es fan de la manera normal
i també vam aprendre una cosa més
que en principi no teníem per què aparèixer dins de la simulació
Durant tota aquesta setmana
heu estat, suposo, força ben atesos
per part de la institució del Parlament de Catalunya
i també heu mantingut converses, reunions habituals
amb representants de cadascun dels cinc partits polítics
Com ha anat tot plegat?
Correcte, doncs al final de cada dia
se'ns tenia previst una visita a cada seu d'un partit polític diferent
en què ens presentava més o menys la ideologia del grup polític
i algun diputat s'animava a xerrar-nos la seva experiència
vull dir, durant tota la setmana hem vist totes les ideologies
és a dir, hem entrat enterament en política
Heu notat diferències amb el funcionament de cadascun dels grups?
Home, sí, hi havia de tot
és que, per exemple, jo no vaig poder assistir a tots els partits
però el bo era més que l'exposició que et feien ells
les preguntes que els fèiem potser nosaltres
que, clar, també com que érem gent que ens agradava la política i tot això
i directament tenies la possibilitat de parlar amb una persona que s'hi dediqués
per exemple, a Convergència i Unió
vam tenir la possibilitat de fins i tot parlar amb Artur Mas
va ser una de les figures així en els partits polítics
que va estar bé
i li podies plantejar preguntes directes, més o menys
d'això, i va estar
l'intercanvi entre el jovent i el d'això potser era el millor
L'activitat parlamentària era
ara, després que l'heu tastat durant una setmana
24 hores al dia
era com us la imaginàveu?
Sí, i a més
és una tasca que
si t'agrada la política, doncs etxala bastant
perquè
vius en directe
allò que moltes vegades ho pots sentir per la ràdio
o ho veus per la tele
o ho llises als diaris
i mentre estàs allí al Parlament de Catalunya
ets tu el protagonista
depèn més o menys de la feina que fases
que allò et tiri endavant o no
o no tiri endavant
dels suports que pogués tindre
bàsicament ha servit per a
poder viure des de dins
allò que es cou al Parlament de Catalunya
Hi havia converses de passadissos
per intentar pactar emocions?
Converses d'alberg en aquest cas
perquè dormíem tots en un mateix alberg
i per la nit es feien algunes reunions
improvisades a les habitacions
dels partits
sobretot de cara a la moció de censura
i aquestes coses
sempre
després apareixien com un xampinyó l'endemà
coses que no s'havien parlat el dia abans
i era perquè havien aparegut
en alguna habitació en alguna hora
de la matinada
Com és l'activitat d'un parlamentari?
Perquè moltes vegades
els ciutadans a peu tenim la sensació
que és gent que cobra uns diners
em sembla que força
i exactament
els veiem un cop a la setmana
pel canal del Parlament
veiem com més o menys
s'esbatucen dialècticament
però l'activitat diària d'un parlamentari
és molt més que tot plegat
Sí
Bé, jo el que vaig poder comprovar
personalment és que
la gent té la sensació
que els parlamentaris
no fan res
o estan sempre a la butaca
i van cobrant el seu sou
i en realitat
el complex
de l'activitat parlamentària
és una cosa complexa
on s'ha de treballar molt
amb comissions
en el plenari
i doncs
vaig poder constatar
que no és tan fàcil
com sembla
i com ens venen
per la televisió
de vegades
doncs que sembla
que sigui una cosa
doncs més de pas
No és còmoda
doncs la vida del parlamentari?
Té de tot
però vull dir
personalment
crec que és molt més complex
del que podem veure
pels mirats de comunicació
Després de tastar
aquesta setmaneta
al Parlament
i els mesos
de preparació prèvia
us interessaria
us agradaria
dedicar-hi
si sortís
l'opció
entrar
formar part
en un partit polític
i si expressés
l'oportunitat
entrar dins una llista
per anar al Parlament
de Catalunya?
Jo
el que aniria
és a una altra simulació
parlamentària
rapidíssimament
perquè em vaig divertir molt
ara
la feina seriosa
treballar com a parlamentari
ja ho veuríem
nosaltres teníem
la possibilitat
que no hi havia
els companys de premsa
per allà al mig
que potser
ens haguessin
ficat les coses
més malament
i per nantros
va ser un joc molt divertit
ara a l'hora
de la veritat
ja ho veuríem
Això us ho van comentar
els diferents diputats
en qui vau parlar
que la premsa
distorsiona
o complica
l'activitat parlamentària?
Sí
sí sí
quan venien
les xerrades
dels nostres diputats
aquí a la província
la primera cosa
que ens deien sovint
i que coincidien tots
era vigilar molt
el que dèiem
de cara a la premsa
nosaltres no
perquè no teníem
l'experiència de fer-ho
perquè no teníem periodistes
on que teníem
el nostre propi diari
que editàvem cada dia
però vam poder veure
que has de vigilar molt
com dius les coses
perquè fins i tot
altres companys teus
d'altres grups parlamentaris
poden distorsionar
molt fàcilment
paraules
i a més avui
avui en dia
bàsicament
qui marca l'ordre del dia
de l'agenda política
són els mitjans de comunicació
no el polític
sinó que moltes vegades
és el propi mitjà de comunicació
el que està
posant
a les 9 del matí
els diaris
de què se parlarà
o les interpretacions
de l'activitat política
perquè moltes vegades
llegim pels diaris
o veiem pels mitjans de comunicació
una notícia
d'un ple del Parlament
per exemple
i veiem dues aclaracions
de 10 segons
del president
de la Generalitat
i del cap de l'oposició
que possiblement
només és una ínfima part
i potser tampoc
no és el més important
del que ha passat el dia
heu tingut aquesta sensació
també vosaltres
que us podria passar
en efecte
hi ha molt de treball darrere
i de vegades
sembla que els mitjans
de comunicació
només ensenyen
una petita part
que és una intervenció
o perquè s'ha dit
una interpel·lació
referent a un tema
de transcendència
als mitjans de comunicació
però en realitat
no només és això
sinó que darrere
hi ha tot un seguit
de parlamentaris
que pacten
que acosten posicions
que negocien
i tot això
és un treball previ
que no es veu
exactament
Servideu va tenir l'oportunitat
una vegada
d'anar al Parlament
de Catalunya
i vaig veure una cosa
que no la sabia
i em va sobtar molt
i és que abans
de cada votació
en un plenari
clar, molts diputats
no saben exactament
de què es parla
i és el president
o el portaveu
del grup parlamentari
qui es fa
amb la mà
un gest
si aquest s'ha de fer
sí o no
això
ho heu fet
també vosaltres
sí, sí, sí
perquè per exemple
el funcionament
de les comissions
és a dir
que dins
de cada grup parlamentari
hi ha una persona
especialitzada
del teu grup
amb un tema
en concret
per això
que va destinada
a aquella comissió
llavors
si tu estàs
amb una altra comissió
està clar
que amb aquell
projecte de llei
o el que sigui
tu no sabràs
què hauràs de votar
o què
haurà pactat
el teu grup polític
per això tens
el president
o el portaveu
perdó
del teu grup parlamentari
que t'indica
que hauries de votar
al final d'aquesta setmana
si no tinc mal entès
el divendres
l'última sessió
la va presidir
l'autèntica
la veritat
president del Parlament
el senyor Ernest
Benach
que us va explicar
bé
doncs va ser
una sessió
molt solemne
perquè nosaltres
estàvem acostumats
a estar a la sala
de les comissions
a fer els nostres treballs
i inclús al plenari
doncs com que no érem
135 diputats
doncs anàvem allà
i va ser la sensació
que estaves realment
a les butaques
dels parlamentaris
i la sensació
que eres un parlamentari
en aquell moment
i que tenies
el president del Parlament
el senyor
molt honorable
Ernest Benach
allà davant
doncs va ser
va ser molt
una cosa
que si ens agrada
la política
doncs jo crec
que va ser
una bona experiència
se us ha enganxat això
perquè ja li diu
el senyor Benach
molt honorable
molt honorable
sí
té el tractament
de molt honorable
igual que el president
exacte
és tant
a l'última
una cosa
quan vaig anar al Parlament
jo vaig veure
que la sala
és molt més petita
del que m'imaginava
això és
del que més em va
sorprendre a mi
però per la televisió
es fa molt més gran
i els descentos
una mica incòmodes
sí
també
per això
la majoria
parlamentaris
no està durant
les sessions
probablement
us imagineu
que és diferent
del dia a dia
del Parlament
de Catalunya
amb qualsevol
altra institució
amb un ajuntament
en un Parlament
espanyol
al Congrés
dels Diputats
o fins i tot
alguns dels que heu
participat aquí
havien anat
amb una simulació
semblant
al Parlament
Europeu
pot ser igual
diferent?
diferent
per suposat
més complicat
menys complicat
més feina
menys feina
jo trobo que la feina
de parlamentari
és molta feina
moltíssima
i a l'opinió meva
després d'haver fet
aquesta experiència
per mi un diputat
hauria de dedicar-se
exclusivament
a la feina de diputat
i moltes vegades
no ho fan?
moltíssimes
moltes vegades
compagin en alcaldia
en diputat
i si poden
tindre algun càrrec
orgànic
important
dins del partit
és a dir
una acumulació
de càrrecs
en una mateixa persona
que
ens fa preguntar
si és
completament eficient
la seva feina
si
si se dedica
completament
a la feina
de diputat
que és prou complexa
i a més a més
se dedica
completament
a la feina
d'alcalde
que
en ciutats
importants
com és el cas
en què
esta
conjunció
se dona
a la Carta
de Jordi
Tortosa
això és perquè
sou massa joves
llavors si feu més gran
ja voldreu acumular càrrecs
i sous
i sous
senyors
Sabrina
Walter
Oscar
Alex
moltíssimes gràcies
felicitats per la iniciativa
que no sé si està previst
que torni a repetir-se
i l'any que ve
entre nosaltres
serem els organitzadors
d'aquest mateix projecte
en teniu ganes
sí
moltíssimes
estan tots
amb una cara
de felicitat
senyors
moltíssimes gràcies
reiterem les felicitats
per aquesta iniciativa
i vaja
en tornem a parlar
de cara l'any vinent
d'acord?
gràcies
gràcies