Un matí com qualsevol hem anat fins a la residència de la Mercè
per veure un recital molt especial de poesia
a càrrec dels nens i nenes de l'escola Mare Nostrum
i dels avis de la mateixa residència.
Perquè els nens sempre estan acostumats a jugar amb els nens
i no coneixen altres àmbits.
Pràcticament tenen els nuclis familiars molt reduïts cada vegada més
i llavors vam pensar que una manera de conèixer altres realitats
era conviure, encara que fos per petites estones, amb gent gran.
Va sorgir aquesta ocasió d'aquest intercanvi a la primavera,
poemes de mar i vam decidir ensenyar-los als nens.
I així ha sigut, són tres poemes d'Olga Xirinax.
Ella ja sap que existeix aquesta música i està conforma i encantada.
Doncs ja ho tenim tot a punt perquè comenci el recital.
Els nens ben situats damunt de l'escenari,
el piano que comença a sonar de fons
i el primer hit del matí,
el primer dels poemes d'Olga Xirinax que l'Ester Domingo ha musicat
perquè els tabalets, cantin, comença a sonar a la sala d'actes.
Quintana Xirinax que l'Ester Domingo ha musicat
que l'Ester Domingo ha musicat
que l'Ester Domingo ha musicat
en malparat, amb mallottes
abratant totes i llorar.
Tothom ho sap.
Els aplaudiments són un gest evident
de que ha agradat i molt.
I els nens somriuen i es miren uns als altres
sense saber ben bé què fer.
Canviem i fem un salt generacional
per anar a escoltar les veus dels més grans
el Carles, la Maria del Carme i l'Albert
són els rapsodes que s'encarreguen de llegir poesies
de Maragall, Sagarra, Pere Oliva i pròpies
sí, sí, pròpies
ves per on hem descobert una poetesa entre el grup
quan a mi pertoca
de Maragall, Guimarà i Sagarra
molt cortetes
per no cansar els nens
doncs mira, jo faré un recull de poesies
meves, faipinitos
ja amb això de la poesia
i m'agradarà, com són així senzilletes
que no són complicades
doncs suposo que a la canelleta
doncs els agradarà
Pere Oliva, doncs més aviat així de la natura
o sigui, parla del mar
de les estrelles
o les plantes, en fi
molt de la natura
i ara sí és l'hora d'escoltar
en la veu dels que més en saben obres tradicionals
innovadores
Per part meva us vull
ensenyar estimats nens i nenes
i nenes, futurs
del nostre país
com se pot dir
millor dit, com se pot escriure de bé
en català
Sant Jordi d'una rosa mig d'esclosa
pintada de vermell
i de neguit
Catalunya és el nom d'aquesta rosa
i Sant Jordi
la porta sobre el pit
la rosa
li ha donat
gaudis i plenes
i ell
se l'estima
fins qui sap on
i en ella
té més sang
a dins les venes
per poder vèncer
tots els dracs
d'aquest món
avui ha arribat la primavera
quina joia sento jo
la meva ànima
està alegre
tot somriu al meu entorn
l'ambient
sembla més clar
el sol
brilla amb esplendor
els ocells volen i revolen
sense parar pel cel blabós
la mar
sembla un mirall
lluent
brillant
tranquil i quiet
no es mou ni una ona
tot reposa
menys jo
és una mena d'inquietud
que no cesa
sento una mena de formigó
que em fa escriure
aquestes línies
que em surten
de dins del cor
per vosaltres
poesia que els recitaré
és d'en Pere Oliva
i es diu
enyorança
no has sentit mai
nostàlgia de l'infinit
aquest no fer res
perdut
en el plec
displicent
d'una gardèmia
enyorança
qui sap
si de les tardes
sendroses
o bé l'aire dormit
de la meva ànima vella
camins del sol
i en la fona
una estrella
per llençar-la
a la cripta
arrecerada
del record
un cop acaba el recital
dels avis
comença el dels més petits
amb els nervis habituals
i deixant enrere
la traïdora vergonya
el Carles
la Maria
o la Nerea
s'apropen tímids
cap al micro
que els espera
davant de l'escenari
es presenten
i comencen a recitar
bon dia
em dic Maria
i la meva poesia es diu
tinc un jardí
mediner
tinc un jardí
mediner
amb un espré
un magrener
i amb un petit
mandariné
a les perdets
hi ha ragons
que es mengen
els papallons
ara avançen
una pota
ara fan
una ganyota
ara s'hi acosten
del tot
obren la boca
i el pot
em dic Cristina
la meva poesia es diu
la Marina juga al sol
la Marina juga al sol
amb la closca d'un cargol
s'ha volgut tombar d'esquenes
i troba un cranc a l'arena
el cranc és petit
li puja pel dit
li passa pel nas
li baixa pel braç
el cranc s'ha espantat
i ja s'ha amagat
em dic Carlos
i la meva poesia es diu
l'avió em demana escopinyes
l'avió em demana escopinyes
ha dit pinyes
no són pinyes
són patxines de gallet
un gallet i un baletet
caminàvem del placet
l'avió us posarà les l'os
clans de sol
les grans de l'os
ens falta
el músculo ben gros
un cop tots ja han recitat les poesies
i abans de marxar
els nens obsequien amb un regal
als avis
un coel·lo que va fer
els pares del Carlos
perquè era hipoteonista
i va dir una poesia
de l'avió escopinyes
finalment la valoració
de la trobada és positiva
tant per part dels nens
com dels avis
que han aconseguit
passar una bona estona
escoltant els poemes
i les cançons
que han omplert
la sala d'actes
de la residència
la Mercè
home bé
a veure
no es pot demanar res més
pensa que clar
els nens estan aquí
en un lloc on no han estat
o han hagut d'aguantar
doncs pràcticament mitja hora
molt més de mitja hora
aquí a Tets
jo penso que la valoració
és molt positiva
ells ho han passat bé
i és el que importa
els avis també se'ls ha més content
i és una iniciativa
que em sembla molt positiva
per l'aprenentatge
de nens d'aquesta edat
molta alegria
i s'ho passen molt bé els nens
s'ho passen molt bé els avis
tot perfecte
això sí
abans d'acabar-ho tot
encara queda un vist
a petició popular
nens d'acabar-ho tot
ara
i s'ho passen molt bé
adon Whoops
Està ganyotes, estigressant totes, i lliurà tot el serà.
Hi ha una vegada que no ho sento més fort, ja.
Lliurem de pina, fa som alpina, l'hiurem pescant, te n'anarà.
Està ganyotes, estigressant totes, i lliurà tot el serà.