El matí de Tarragona Radio.
El matí de Tarragona.
El matí de Tarragona Radio.
El matí de Tarragona.
Cada any i cada cop més es converteix en la festa de la cultura
i en una festa absolutament ciutadana.
Nosaltres a partir d'ara i fins a la una del migdia els oferirem un matí de Tarragona Radio.
No serem originals perquè creiem que no cal ser originals en un dia com el d'avui,
sinó el que cal és consolidar probablement aquesta tradició i aquesta festa.
I la millor manera, doncs, ens intentant agafar una mostra de tots els protagonistes d'aquesta diada.
És a dir, les persones que transiten per la Rambla, el Josep Sunyer ja està a punt amb l'inalàmbric amunt i avall.
Aviam a la casa d'aquell comprador del llibre el mes matiner.
També, naturalment, parlarem amb autors.
Amb tots? Impossible.
Perquè, Déu-n'hi-do, la quantitat de llibres que s'han publicat també a aquest Sant Jordi
i ens referim només als autors que ens toquen territorial més a prop, els autors locals.
Parlarem amb una representació i la veritat, i ho direm molt sincerament,
triats una mica l'atzar, eh?
Perquè dius, home, aquest o aquest, doncs vinga, tanco els ulls i aquest, que estiguin ben representants.
De totes maneres, els autors del col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona
pensin que avui estaran al llarg de tot el dia a la jaima que té instal·lat l'Ajuntament de Tarragona.
Serà escenari de moltíssimes activitats que s'impulsen des de diferents entitats
coordinats per l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Tarragona.
Són accions que volen ser molt participatives.
N'hem parlat aquests dies, al matí de Tarragona Ràdio, des del Mercat de Paraules,
l'enlairament de globus, els poemes a la carta,
o fins i tot una petonada popular que està previst que comenci a quarts de tres.
Hi ha un escenari a la jaima, davant de les Teresines, aproximadament,
i allà es faran moltes accions literàries.
També en parlarem amb els llibreters, que ens diran allò de cada any, no?
Quins són els més venuts?
Doncs aquells que tenen més propaganda, per què ens hem d'enganyar?
Però també parlarem d'aquests que en tenen més propaganda,
i parlarem amb les floristes.
I amb tot aquest seguit de joves que pertanyen a entitats,
i a col·lectius, i a organitzacions no governamentals,
que a través de la venda de la Rosa,
doncs volen també recaptar uns diners,
precisament per tirar endavant els seus projectes com a entitat.
I farem referència a una cita aquesta nit, també solidària,
ara que esmentem aquest tipus d'organitzacions.
Al Pati de la Xartres, aquesta nit, hi haurà un concert solidari,
organitzat per l'Associació de Músics de Tarragona,
i en benefici dels afectats pel tsunami,
per les víctimes del sud-est asiàtic.
una recaptació que es farà dels diners d'aquest concert
que vehicularà Unicef.
Recordem que el preu de l'entrada és de 3 euros,
que és un concert de música jove, fonamentalment,
però ho hem dit també al llarg de la setmana.
Hi ha una fila zero enorme, que no s'acaba mai.
Per tant, 3 euros compro l'entrada.
Si em ve de gust vaig al concert, però si no és igual.
Però jo compro l'entrada, que al cap i a la fi 3 euros,
que són concert solidari.
Parlarem amb Guillermo Soler del concert,
que a més també vindrà en qualitat d'autor,
perquè ja saben que és l'autor del llibre del periodisme castellet.
També perquè l'actuació castellera
és una altra de les cites destacades.
Com poden comprovar, insistim, no som originals,
però no perdrem detall d'aquesta diada de Sant Jordi.
Des del matí de Tarragona Ràdio,
però també des del programa Ja Tardes,
que estarà en directe des del mateix lloc
a partir de les 5 de la tarda.
En fi, que som tota una colla de gent de Tarragona Ràdio
que estem disposats a compartir amb tots vostès
i des del carrer aquesta diada especial, aquesta festa.
I no ens oblidem del més important,
de felicitar a tots els Jordis que ens puguin escoltar
i a les Jordines, que jo imagino que també deuen celebrar el Sant,
no ho sé segur.
D'entrada, com que el temps el volem aprofitar moltíssim,
sense cap preàmbul més, que ja hem parlat prou nosaltres,
donem la paraula a alguns d'aquells protagonistes
que esmentaven editors, no podien faltar
i és un bon punt de partida aquesta conversa.
I a més els agraïm que hagin matinat,
tot i que ells jo m'imagino que un dia com el d'avui
s'aixequen molt d'hora.
Saludem Alfred Arola, bon dia Alfred.
Bon dia, bon dia.
Sentim l'Alfred? Ara el sentim perfectament.
Arola editors, ja conegut.
Josep Maria Oliver, bon dia Josep Maria.
Bon dia.
Avui ens acompanya des de Cosetània Edicions,
que també us heu de repartir pertot arreu,
perquè teniu llibres mediàtics d'aquells que dèiem.
Sí, en tenim de tot tipus.
I avui us heu de repartir perquè la capital és la capital, eh?
No ens enganyem, Josep Maria.
Sí, està clar, està clar.
Aquell mercat s'ha de cuidar molt,
que és un mercat molt dur per les editorials,
allò més locals, no, Alfred?
Un mercat més dur, lògicament,
perquè hi ha molta més competència,
però a poc a poc n'entra en el peu, jo crec que sí.
Matineu molt un dia com el d'avui o...?
No, perquè...
La feina ja està feta.
En realitat, la feina ja està feta.
Avui la feina és dels llibreters.
Nosaltres, en tot cas, hem de ser presents aquí
i parlar dels llibres que hem fet,
però, en tot cas,
no hem hagut de matinar especialment.
No, no, vull dir...
Espectadors, avui som d'espectadors.
Heu fet un tomèdia, no?
Per la Rambla, per les parades...
Sí, sí, sí.
Deu fer goig mirar els teus llibres allà, exposats.
Sí, a vegades, quan els veus fets,
sembla que n'hagis pogut fer tants.
Sí, sí, fa goig quan els veus.
A vegades te fa una mica de ràbia
si no els veus fent posats, no?
Perquè sempre estàs vigilant i es posin bé, no?
Clar, perquè un, quan treu el llibre
i aleshores agafa aquella capsa
i dius, els llibres a la capsa,
dius, són llibres, no?
Però quan els veus exposats o en mans d'alguna persona
adquireixen una personalitat pròpia
perquè diuen que els llibres també adquireixen
la personalitat del seu lector, no?
Sí, jo crec que els llibres van fent-se un espai
amb el temps i amb els lectors que es compren, no?
Vull dir, quan tu l'edites massa bé
no saps quin perfil tindrà el comprador, no?
I a poc a poc van posant-se al seu lloc, no?
Jo deia que no podem ser gaire originals
en un dia com el d'avui.
Es repeteixen moltes frases fetes.
es repeteixen situacions com anys anteriors
perquè vosaltres que porteu ja molt de temps
en aquest món editorial,
noteu que hi ha hagut una evolució en un sentit o en un altre?
O hem arribat a una situació
en quant a publicació, en quant a interès,
en quant a vendes, en quant a autors?
Ens hem estabilitzat?
Tot anem fent ja i no cal arribar més enllà
amb tu que et sostre?
Jo crec que sí que va evolucionant al mercat.
El que passa és que potser va evolucionant lentament, no?
Jo crec que cada vegada van agafant més força
els llibres, per dir-ho d'una manera, pràctics, no?
Vull dir, llibres que no és literatura.
La literatura jo crec que s'ha estancat bastant,
vull dir, ni creix ni baixa,
però sí que hi ha, per dir-ho d'una manera,
els llibres de consum, no?
Els llibres de...
Si t'agrada, no ho sé, la bicicleta,
però hi ha els llibres de bicicleta,
si t'agrada el bricolà,
si t'agrada les excursions,
hi ha llibres d'excursions, no?
Això és més aviat com a eines
que estan a la disposició del públic
i aquest se va anar afiançant, no?
Perquè avui en dia no...
De tot, tenim un producte, no?
Tot el que necessitem, tenim un producte.
Els llibres és un producte més que també tenim a l'abast
i crec que això ha anat pujant molt, no?
I és l'especialització, no?
Com passa en altres àmbits econòmics,
és també cap on tiren les editorials.
Sí, sí, a vegades, doncs,
es repeteixen els debats cada dia de Sant Jordi,
això que dèiem del voltant dels mediàtics,
al voltant de llibres que no són la literatura.
Hem de pensar que la literatura és l'art de la paraula, no?
I, diguéssim, és la part aquella de l'edició,
més pròpiament, doncs,
que té un cos artístic al voltant, volíem dir, no?
Però el llibre no, és només això.
El llibre també és un mitjà de comunicació, d'expressió,
que també comprèn altres camps
i que són altres,
que no forçosament resten lectura a la literatura, no?
I realment, que l'oferta sigui molt àmplia,
jo crec que és bo.
El que s'ha canviat molt és, potser,
amb els 15 anys últims, no?
Vull dir, el panorama fa 15 anys enrere
era molt, molt diferent, eh?
Perquè, suposo, s'editaven molts més llibres
i ara s'editen molts llibres.
De todas maneres, el que l'últim any
ha baixat una miqueta, sí,
el número de llibres editats.
Per això, no sé fins a quin punt és bo i tot, no?
Que es racionalitzi, que s'endreci,
que s'ordeni una mica el panorama de l'edició, no?
Com deia la Fred,
va haver-hi un moment que es publicava molt
i una miqueta d'aquella...
I ara, doncs, sembla que s'hi ha posat
una mica de seny en el tema de l'edició,
des d'aquest punt de vista.
Sí, suposo que ha passat un seràs, no?
Els llibres que són una poca soltada,
s'han deixat d'editar, no?
I poca soltada potser n'han fet tots, no?
Sí, sí.
Aprens potser amb el temps.
Nosaltres i els grans, no?
Perquè, com te deia,
amb 15 anys he canviat molt el panorama
i amb aquest panorama nou
també som tan novells nosaltres com els grans.
Vull dir, hi ha una demanda,
es comença a editar
i després comences a racionalitzar
perquè veus que potser és massa, no?
Jo, perdoneu, però novells no us veig,
jo us veig bastant veterans.
No sé si és perquè ens trobem cada Sant Jordi,
però jo us veig allò, editorials, veteranes.
Curiosament, quan dèieu
que aquest llibre és un suport
per donar molta informació,
no només poesia o narrativa o assaig,
curiosament, amb el tema d'internet,
semblava que determinades informacions
útils, pràctiques,
com les guies d'excursions,
totes les dues editorials
que representeu en fan,
de cuina,
llibres molt especialitzats
i molt útils pel dia a dia,
però semblava que no tinguessin futur
i Déu ni dos hi en tenen.
Moltíssim.
I cada cop hi ha una demanda més gran
d'aquest tipus de publicacions, no?
Sí, sí, mira,
a vegades expliquem una anècdota
que és que nosaltres hem tret moltes guies
en BTT, en bicicleta de muntanya,
i, curiosament, al segle XIX
hi va haver una preocupació
amb certs sectors intel·lectuals
que la gent anava en bicicleta
i el anar en bicicleta
deixaria de llegir.
I va haver un moment
en què l'avei autors
que explicaven per internet
les seves rutes de bicicleta
semblava que potser aquestes guies
no tindran futur, no?
I realment ha sigut...
Molts autors vam contactar amb ells
a través d'internet,
a les seves pàgines web
i a partir d'aquí han sortit llibres, no?
Els mitjans,
informació de comunicació, etcètera,
moltes vegades no són incompatibles,
sinó que són complementaris.
Jo crec que de totes maneres
que internet ha ajudat, no?
Perquè, a veure,
el que està clar
és que portar-te un ordinador
si vas a fer una excursió a bicicleta
és com a complicat, no?
Sí que hi ha els portàtils
però pesa una miqueta.
En canvi, un llibre
el pots portar a la motxilla perfectament.
O sigui, a veure,
i quan busques informació de cuina,
internet,
doncs busques un plat
i et surten com a 3.000 referències, no?
Llavors, un llibre crec que és un...
el tens a casa
i tens una cita allí,
vull dir,
tens un referent allí
que quan el necessites
només cal que el vagis a buscar
i el tens, no?
O sigui, per consulta funciona molt bé.
Internet el que ha servit
és per que la gent coneixi
que hi ha aquest llibre.
La gent no d'aquí,
o sigui, nosaltres editem un llibre aquí
però automàticament
una persona de Girona o de València
pot conèixer que aquest llibre existeix.
O sigui, per la promoció del llibre
crec que ens ha ajudat força, no?
Hem posat l'exemple dels llibres de guies
que, per cert, ja en parlarem,
no abundaré molt en aquest tema
perquè després ens acompanyarà el Rafael López
i el Javier Martorell
i parlarem de les seves guies
però realment ha millorat molt
per la gent que s'hi dedica
a fer activitat d'aire lliure
perquè abans hi havia guies
que estaven més fetes amb més voluntat
que no pas altra cosa
perquè no hi havia aquests canals
i aquestes maneres de fer-les.
Amb els llibres de cuina el mateix,
la narrativa, la poesia,
aposteu molt per la poesia,
des d'ahora aposteu molt per la poesia.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Per coseta n'hi-do, aposteu molt també per la cuina,
per llibres d'història, compromesos,
per recuperar clàssics.
Exacte.
És una mica el paper també que heu de fer vosaltres.
Com està el tema aquell del suport genèric
que vam parlar a fons quants mesos?
Perquè aprofitem, mira,
per parlar una mica de la situació
i així ho sabem
perquè no n'hem parlat més, no?
Exacte.
I és molt important per vosaltres aquest tema.
És important,
és important sobretot per llibres,
com deies tu,
de poesia o de clàssics
o de teatre,
que són llibres que costen de vendre.
Història local, no?
Que és tan important.
Història local.
També s'ha d'entendre
que el mercat castellà
és un mercat molt més ampli.
Llavors, crec que l'ajut aquest
és quasi imprescindible.
Preguntaves com havia quedat.
Han canviat la forma,
però bàsicament continua sent
pràcticament el mateix.
Vosaltres podeu,
des d'aquest punt de vista
i a partir d'aquest suport econòmic,
podeu continuar fent la vostra feina
tal com la teniu plantejada
a les respectives editorials.
A veure,
s'ha d'explicar que aquest ajut
sempre ha sigut un complement
que moltes vegades és...
Era el factor decisiu
perquè un llibre fos viable o no,
però sempre representa
un percentatge petit de l'edició, no?
A vegades se'n parlava
com si les institucions públiques
paguessin algun llibre.
i de cap manera, no?
Però era una adquisició de llibres.
A veure,
que moltes vegades
doncs era el que decantava
la balança cap a que un llibre
fos viable o no ho fos, no?
I doncs realment,
tal com ha quedat,
s'ha substituït la compra de llibres
per un altre tipus d'ajut,
però diguéssim que no varia substancialment.
Jo no...
Aviam, dèiem,
la feina l'hem fet anteriorment,
s'ha de continuar treballant,
no només editant llibres,
sinó amb la promoció
i la distribució de llibres
més enllà de Sant Jordi.
Home, lògicament,
Sant Jordi és un dia,
sí que és un dia molt important,
perquè per nosaltres
pot representar potser...
És un dia parador, però...
Sí, parador i de vendes, eh?
De vendes.
Ui, i tant, ja ho diuen els llibreters,
que sense Nadal i Sant Jordi
no sobreviurien, no?
Pensa que per Sant Jordi
nosaltres potser venem el 35% o el 40%
de la producció nostra,
vull dir que és un dia molt important, no?
Però lògicament Sant Jordi potser,
com deies tu,
és l'aparador, no?
Vull dir, és l'aparador de la feina
que vas fent durant tot l'any
i és el dia per sortir al carrer, no?
Perquè tothom,
o gairebé tothom,
va mirant els llibres, no?
I vulguis o no,
encara que els teus no els comprin,
els veuen i tenen una presència, no?
Sí, el dia...
O sigui, Sant Jordi és el dia del llibre,
com passen molts altres dies commemoratius
de moltes altres matèries o fets socials,
evidentment, no s'han de limitar en aquell dia, no?
Clar.
Sí que és veritat que Sant Jordi
acosta a les llibreries o als llibres
gent que no acostuma a llegir,
que llegeix molt menys
que un determinat sector de la població, no?
Per això a vegades
quasi que es fan uns llibres
que sembla que estiguin destinats
expressament amb aquesta gent, no?
I això és el que genera controvèrsia, no?
De fins a quin nivell
s'ha de baixar el llistó
per acostar la gent a la lectura, eh?
I això és una cosa que porta molt a parlar
i està bé que se'n parli.
I tant, i que surti gent i que s'enfadi
perquè diguin que és una festa materialista.
Home, el llibre és un objecte.
Sí.
I és una indústria, també.
No ho hem d'oblidar, això, no?
És un objecte, és una indústria, però
jo crec que tots els mecanismes
que hi hagin perquè la gent llegeixi
són vàlids, no...
M'és igual, vull dir...
És que això fa una mica de ràbia.
Uns que es queixen
només venen els autors mediàtics.
Jo no sé encara què és un autor mediàtic, eh?
No ho sé encara ben bé, perquè, clar,
aquí pots posar...
O aquests que diuen
no, no, nosaltres fem una literatura
massa elevada
perquè es posin unes paradetes d'un passeig.
Al final arribes a la conclusió
que cadascú faci el que pugui,
que mostri el seu producte
i que la llibertat de les persones
sigui la que faci triar, no?
Jo a més crec que una cosa no treu l'altra, no?
Vull dir, perquè
si una persona està comprada
a comprar un llibre del Pini Soler,
el comprarà igualment
encara que compri el del Buenafuente.
Vull dir...
És que podem comprar més d'un si volem, eh?
Exacte.
No està obligada a comprar un només.
No posarà una multa, no.
Per comprar-ne més d'un, exacte.
La vostra experiència
del Sant Jordi de l'any passat,
per exemple,
allò que passeu per una parada,
el llibret de confiança,
què, com va?
Dels meus que has venut.
No diem títols si no voleu,
que no cal,
però en quana gènere,
el Sant Jordi,
del que vosaltres feu a les vostres editorials,
feu un producte molt heterogeni,
també és cert?
Exacte.
Perdoneu,
producte no us agrada?
Sí, sí.
Llibres?
Jo ho dic amb respecte,
no ho dic pejorativament.
Cap problema.
Només faltaria.
Dels llibres que...
Quin gènere és el que,
en quant a les vostres editorials,
veieu que té
més lectors
o més compradors aquí a Tarragona?
Home,
jo crec que el que deia al principi
crec que són els llibres,
a part dels mediàtics
que tu citaves,
que nosaltres no nevidem,
són els llibres més pràctics, no?
Perquè pensem que avui
molta gent
que no compraria un llibre
o que no compren llibres durant l'any
es veu en cas
amb l'obligació
de comprar un llibre
o per ell o per regalar-lo, no?
Llavors,
quin llibre busquen?
Doncs busquen el llibre
de les seves aficions,
si han de comprar per regalar-lo,
a qui li agrada a aquella persona?
Doncs que li agrada la cuina,
doncs li agrada un llibre de cuina
que li agrada fer excursions,
li agrada un llibre d'excursions,
a qui li agrada el bricolatge,
doncs li agrada un llibre...
que el farà servir més o menys,
però si li agrada el tema
segurament el mirarà
i entrarà encara que sigui
a poc a poc el món del llibre, no?
Josep Maria,
vosaltres és de Cossetània?
Sí, a veure,
els llibres anomenats mediàtics
perquè va lligat al fet
que els autors
surtin als mitjans de comunicació, no?
Per exemple,
a vegades sentim
que es queixen autors,
que es queixen
d'altres llibres mediàtics,
però és que aquests autors literaris
també surten als mitjans de comunicació,
i també són mediàtics, no?
Ni que sigui per queixar-se,
però surten!
Sí, sí, sí.
I si no surten
no són coneguts
i sembla que
el que no surt a la tela
no existeix.
Això és un altre debat.
Aquest és un altre.
Exacte.
Després, a veure,
aquí hi ha un altre tema
que afecta a moltes coses, no?
Que és que avui en dia
es viu molt la immediatesa,
la novetat.
Passa amb el cinema, també.
No es veuen pel·lícules clàssiques,
els cinemes,
quan no vagis a la Filmoteca Barcelona,
doncs, a veure,
s'hi veuen pel·lícules,
s'estrenen
i un cop s'ha fet
l'explotació comercial
d'aquella pel·lícula,
al cap de quatre dies
se'n fan vídeos...
Aquest és un fenomen
que està molt bé que el treguis
perquè tenim exemples.
Víctor Català.
La seva gran novel·la.
Fa cent anys que la tenim.
I està allà,
a les biblioteques,
als prestatges,
no està exaurida,
no és un llibre descatalogat.
Jo n'estic segura
que se'n vendran
molts exemplars en guany,
com s'han venut molts exemplars
del Quixot.
I són llibres clàssics.
L'exemple que posaves
de l'espai,
dius,
aquests llibres sempre han estat,
no són novetats editorials,
però mediàticament
es diu que és un aniversari,
ho reeditem i ho venem,
que està molt bé,
que es vagin venent.
Però que som d'aquesta manera, no?
Sí, sí.
Tot és molt efímer avui en dia.
I avui,
i amb els llibres,
es nota moltíssim.
O sigui,
funciona bàsicament per novetats.
Un llibre dura el mercat
vora un mes
i després ja s'ha acabat.
Després pot ser que vagi gotejant,
però bàsicament és així,
és impressionant.
A mi em sap greu
preguntar per autors,
per no menys tenir a ningú.
Algun dels autors
que han publicat amb vosaltres
passaran avui pel matí
de Tarragona Ràdio.
Hi ha llibres
que ja els coneixíem,
que s'aposta per Sant Jordi,
perquè com dèiem,
els llibres no s'editen
un dia per Sant Jordi,
al llarg de tot l'any
n'hi ho traien
i aleshores es fa un catàleg
i veiem tota l'exposició.
Però sí que és cert
que n'hi ha alguns
que probablement
surten més a la llum
aquests dies de Sant Jordi
perquè són els últims
que heu tret a l'edició.
En tot cas,
a partir d'aquest criteri,
perquè ningú se senti
menys tingut
des d'aquest punt de vista,
perquè tots són importants,
per quins títols
guiaríeu una mica
els lectors avui?
allò que dius,
escolta, jo vull comprar
un llibre fet a casa
i que parli de coses
que em són properes,
o no,
però que estigui fet aquí.
A mi m'agrada molt el TAT,
perquè tingui criatures
petites, canalla, no?
Jo crec que és una llibre
que qui tingui nens
de 0 o 3 anys
és quasi imprescindible,
no?
Perquè és una eina,
és una eina
perquè,
a més a més
d'estar acompanyat
d'un CD
on hi ha tot el...
el TAT és un llibre
de jocs
i cançons
i moixaines
o caranytonyes
pels nens petits,
no?
O sigui,
és el Relet-Relet,
són aquest tipus
de jocs tradicionals
que la Marta Badia
ha fet un recull
excepcional
perquè la Marta
amb el seu rigor,
és una persona
molt rigorosa,
molt treballadora,
ha recollit
més d'un centenar
de jocs d'aquests
amb les partitures,
amb el que treballen
pedagògicament
a cada joc
i acompanyat amb un CD
on estan gravades
les cançons,
o sigui que
és una eina
que està tan fàcil
per jugar amb el nen
que crec que és imprescindible
i està molt bé.
Amb la Marta
i amb l'Aleix,
cort,
en parlarem després
també de llibres infantils,
vaja,
jo he tret aquest títol
a l'atzar,
n'hi ha més.
Sí,
exacte,
nosaltres aquest any
hem apostat
no sé també per què,
una mica per l'atzar
i una mica per voluntat
de provar mercats
i per tocar
també el món infantil
perquè crec que el llibre
és un objecte
o un producte
que ha d'estar a la base
de tothom.
També,
una mica per l'atzar
hem coincidit
amb un llibre infantil,
no?
Amb el TAC,
com deies,
després amb l'Aleix Cort
i la Tanya Álvarez
que han fet una sèrie,
en sortien tres contes infantils
d'un personatge
que és Antonet,
Antonet i la seva companya
l'Anna,
que quan s'adormen
comencen unes aventures
amb uns llits
i bé,
hem sortit en tres números
alhora
perquè volien donar
la sensació de sèrie
i de col·lecció,
no?
I després hi ha
un altre llibre
molt important
en el món infantil
que crec que és
també una troballa
perquè hi ha molt poca cosa
editada
que és el llibre
de la fina anglès
que és
Vella lluna treu el nas
que són poemes
bàsicament
i unes endivinalles
però pensades
per la canalla,
o sigui,
per nens de 6,
7,
8, 9 anys.
Que és l'edat
que més els agrada
la poesia,
curiosament.
Exacte,
i a més a més
tenen la il·lusió
aquella,
de ser molt sensibles
i aquests poemes
estan escrits
especialment
per ells,
o sigui,
és que és per introduir
a la canalla
el món de la literatura
i crec que
es pot fer una bona feina
perquè hi ha molt poca cosa
editada
de poesia
per a nens.
Hi ha alguns reculls
però són de poetes
com Martí Pol,
adults,
que han fet
algun poema
assequible als nens.
No,
però aquest està
especialment
escrit
per
per la canalla.
Aquest és el món infantil
que per el que deia abans
com coincidència
i voluntat
han fet,
no?
Després,
lògicament,
el nostre cavall
de batalla
important,
com l'any passat
va funcionar molt bé,
és la guia
del Rafa López
de Peu per les Comarques
de Tarragona
que en té el seu volum
que jo crec
que és millor
que el primer
perquè...
Jo les he vist
molt fetes
fots,
aquestes guies,
d'utilitzar-les.
Estan totes
gastades.
Això és bo,
això és bo.
És que són per portar la motxilla,
clar.
Això és molt bo,
perquè,
ja et dic,
crec que
són molt bones guies
perquè no és una guia
que no és tècnica
que t'expliqui l'excursió,
sinó que és una invitació
a l'excursió,
no?
Vull dir,
és una invitació
a anar en aquell lloc.
Et diu el per què
té un encà
en aquell lloc especial
i t'invita a anar-hi,
no?
A més a més,
d'explicar-te l'excursió
com se fa
amb un mapa cartogràfic
i crec que és molt correcte,
no?
No vull,
de la vintena de novetats,
no m'ho explicaré totes,
però sí que vull ressaltar
és l'amat
d'una col·laboradora
treballadora nostra,
l'Aluna d'Esmalgrat,
que crec que ha fet
un treball poètic
molt important,
junt,
bueno,
està editat
amb la col·lecció
La imatge que parla,
que és poesia i fotografia,
junt amb l'Anton Roca
que ha fet
unes imatges
força potents,
no?
I tan sols per acabar,
només vull destacar
una dramaticulària
que és el,
nosaltres amb la col·lecció
de textos a part
de teatre,
amb el volum 95,
volíem celebrar-ho,
que arribem al volum 25,
i hem fet un recull
de,
hem demanat als autors
que havíem publicat
que fessin uns textos breus
i a més a més
hem ajuntat
un text inèdit
del Jaume Vidal a la CUE,
un del Joan Caballè,
que és el director
de la col·lecció
i un de l'Alurdes Malgrat,
no?
I a la redició
dels clàssics,
o sigui,
dels Pinissolet,
que ja estem
pel número 8,
o sigui,
creiem que reditar
tota l'obra completa
del Pinissolet
era quasi fonamental
a l'estat de Tarragona
perquè és el novel·lista,
crec,
més important
que hem tingut
a la ciutat, no?
I jo crec que s'ha de reivindicar
i amb força, no?
I anar donant continuïtat, no?
Que no sigui allò,
mira,
reditem un clàssic,
no ha anat bé,
si ha anat bé,
no, no,
seguir, endavant,
hem d'acabar
i hem d'acabar
amb aquesta edició.
Ja ho ha dit l'Alfred,
una vintena de novetats
a banda del fons
que està allà
i que són llibres,
els llibres no caduquen
per molt que es digui.
Pel que fa a Cossetània,
parlàvem d'autors mediàtics,
recordo que vam parlar
amb el Martí Gironell
i comentàvem això
i deia
no, no,
és que jo exploto
la meva condició de mediàtic
perquè la gent llegeixi
el llibre al compri
perquè els beneficis
van aparar justament
a l'organització no governamental
amb la qual jo he estat col·laborant, no?
Sí, sí, sí.
Aquesta és una de les apostes
que feu des de Cossetània,
aquest Sant Jordi.
És que, a veure,
vull dir,
jo em sembla que la gent
s'ha d'esforçar
a jutjar la qualitat
d'un llibre, no?
I a veure,
hi ha un periodista
que fa els telenotícies
del cap de setmana
que és el Martí Gironell
i que ha fet dos viatges
a Bombay
i ens explica
les seves vivències
i les seves reflexions
en un llibre
que és molt bo.
i el fet que sigui
un locutor televisiu
doncs, a veure,
segurament ajuda
perquè la imatge
és una persona i això
però no ha de ser...
Sembla en alguns sectors
que sigui una cosa dolenta
que pel fet
que aquella persona
ha sortit per la tele
el que faci
sigui un subproducte
i això és...
no té per què ser cert.
Sí que és veritat
que a vegades
gent que surt a la tele
fa coses dolentes
i amb la popularitat
n'hi ha prou, no?
Però, a veure,
jo crec que les editorials
d'aquí no...
no seguim aquest camí.
Existim els llibres
en funció de la qualitat
que tenen l'obra, no?
I aquest, ja que tu l'has anomenat
és un...
I he començat per aquí
però déu-n'hi-do-sí
també teniu novetats
per aquest Sant Jordi.
És una de les novetats
que presentem en aquest Sant Jordi.
Clar que sí, i moltes, no?
Continuem les guies,
aquestes guies
que també són magnífiques.
Sí, exactament.
En parlarem d'una d'elles
al final, de la Tarragona.
Sí, la col·lecció
ha sigut.
Fins ara portem 68 títols
i potser que parlem especialment
de la guia Excursions pel Tarragonès
del Javier Martorell.
Aquesta guia servirà a tothom
a qui li agradi fer excursions,
excursions a prop de casa,
però fins i tot per gent interessada
per conèixer l'entorn geogràfic,
per conèixer el passat.
Hi ha molt a prop de casa,
molts llocs insospitats,
quasi que diria,
que tenen una gran bellesa,
que ens serveixen per conèixer
el passat immediat
i el Javier Martorell
ho explica amb aquest llibre
a la perfecció.
Un llibre que no només interessa
a excursionistes, insisteixo.
Seguint amb autors
i temàtiques pròximes,
no puc deixar de parlar
del llibre Gràcia Reig.
Aquest llibre no sabíem
si incloure'l dins
de la col·lecció de Narrativa
o el d'Assaig,
perquè és una novel·la,
una novel·la
de l'autor Tarragoni
Àngel Octavi Brunep,
però a la vegada
també és un Assaig
perquè explica
una sèrie de reflexions
que fa el Joan Reig
al Bateria dels Pets
sobre temàtiques
molt diverses.
Al final l'han posat
dins de la col·lecció
d'Assaig,
però...
Era una mica inclassificable,
i els autors
el podien classificar,
recordo que en van parlant
i també quan es va presentar.
És les dues coses,
en realitat,
és com dos llibres en un,
diguem-ho així.
També heu fet un gest
cap al Quixot vosaltres?
També heu fet un llibre infantil
amb dos autors d'aquí,
el Lluís Albert Arrufat,
de Vilaseca,
el dibuixant,
dintre de la col·lecció
Els amics del Zum Zum,
he fet el segon volum
d'aquesta col·lecció,
que és
A les Terres del Quixot,
que això serveix
per aproximar
els més petits
a la figura del Quixot
i de rebot
i de rebot
també a la literatura
universal, no?
Sapiguer que al llegir aquest conte
serran també
que al darrere
hi ha una obra important
i que hi ha unes obres clàssiques
i això és molt important
que la canalla
ho conegui
des de petits, no?
També vull destacar,
parlant d'autors d'aquí,
l'obra del Chomet a la Birra
d'Imma Sagrera,
és una sigòloga
de Torredembarra
i vaja,
fins a 32 novetats
des de Nadal
És que veniu carregadíssims
Si parléssim des de Sant Jordi
de l'any passat
i de fet les novetats
foren respecte a Sant Jordi
doncs foren un centenar
Perquè vosaltres compteu
de Sant Jordi en Sant Jordi?
L'any, així com el curs escolar
de setembre al juny,
vosaltres com ho feu això?
Hi ha dues campanyes
que és Sant Jordi i Nadal, no?
O sigui, nosaltres les novetats
els comptem a partir de Nadal
o sigui, presentem novetats
tot el que hem fet
de Nadal a Sant Jordi
i després per Nadal
es presenten
tot el que s'ha fet
de Sant Jordi a Nadal, no?
O sigui, si no,
el que deia el Pep
que serien ells un centenar
i nosaltres una cincuantena
vull dir,
només en partem 20 ara
i 30 per Nadal
Doncs després de tants dies
de tanta feina
avui és el vostre dia
de descans, de passejar
avui no teniu cap altre compromís
per això us agraïm molt
que hagi vingut aquí
avui a la ràdio
perquè dius que
escolta, un dia que tenim
doncs us ho agraïm moltíssim
moltíssimes gràcies
que continua endavant
i que d'aquí un any
ens podem trobar
amb millor cil·labor
Alfred Arola
d'Arola Editors
Josep Maria Oliver
de Cosetània
moltíssimes gràcies
i bona diada de Sant Jordi
Gràcies a vosaltres
Adéu-siau
Arriba el Sant Jordi
Prepara't
Viu la festa de llibre
amb llibreria Azzerà
Et prometem emoció
suspens
enyorança
esperança
il·lusió
reflexió
no esperis a última hora
per comprar-li el llibre
a llibreria Azzerà
trobaràs el regal perfecte
per la diada de Sant Jordi
Llibreria Azzerà
a la Rambla Nova
número 94
BIS
telèfon 977
23 58 15
El 23 d'abril
t'esperem a la Rambla
no hi faltis
Aquesta setmana
viatgem a Galícia
Diumenge
a partir de les 5 de la tarda
escolta Tarragona Esportiva
des de l'estadi de Passarón
la retransmissió en directe
del partit de la Lliga de Futbol
de Segona Divisió
a Pontevedra
Nasti
amb la narració de Jordi Blanc
les entrevistes de Quim Pons
i la més àmplia cobertura informativa
des d'una hora abans
de l'inici del partit
a més
el joc de la porra
i el seguiment
de la resta de marcadors
de la jornada
Aquest diumenge
torna el futbol
a partir de les 5 de la tarda
Pontevedra
Nasti
la passió de la Lliga
a Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
Aquest dissabte
no te n'oblidis
del més important
La Rosa de Sant Jordi
A Floristeria Romeu
trobaràs la rosa tradicional
i una gran varietat
amb flors
per fer
de la diada
que el com més especial
vine a buscar
la rosa de Sant Jordi
a Floristeria Romeu
a la Rambla Nova
davant del Teatre Metropol
Alícia
Una casa sòrdida
aïllada al camp
lluny de Cualsebol Carretera
habitada per una família
plena de virtuts
Alícia
de Vicent Tur
Premi de Teatre
Joaquim Bertrina
2003
Alícia
Alícia
és un llibre
d'Arola Editors
23 i 24 d'abril
Campionat del Mont
de Trial
a l'Aire Lliure
a Tarragona
Sortida i arribada
al Moll de Costa
Les zones de competició
a l'amfiteatre
l'Espigó del Moll
i la Platja del Miracle
Des de les 10 del matí
fins a les 5 de la tarda
L'accés al circuit
estarà tancat
al trànsit rodat
El desplaçament intern
es podrà fer caminant
o amb autobusos municipals
Aquest cap de setmana
no et perdis
l'esdeveniment esportiu
de l'any
El Mundial de Trial
a l'Aire Lliure
Torra Comana
Tarragona Ràdio
La ràdio de la ciutat
i talent
Massala i merenllada
sa pell
Espanyà sa llat
i una pluja
suau
de pols estelar
Tau et sol
de s'hora baixa
i plàcidament
sa gent sa dulce
i omple es terres
Tau et sol
de s'hora baixa
dins es meu cor
tothom m'estima
i jo estim tothom
Falla sa corrent
Ses vireres
no vendran cacauets
I alegria
Ses vees
deixaven de riure
I es dies
s'acaben
I es fars
s'il·luminen
Ses góndoles
entre ses tases
I alegria
Ara són dos quarts d'onze del matí
i sis minuts
Aquí seguim amb tots vostès
des del matí de Tarragona Ràdio
en directe
des de la Rambla Nova
aquesta diada de Sant Jordi
magnífica
Si és aquesta hora
i la Rambla comença a estar
home, es pot caminar, eh?
Es pot caminar
tranquil·lament i bé
però jo no sé per què tinc la sensació
que cap al migdia
serà bastant poc transitable
Ja veurem, eh?
De totes maneres
això dona ambient
és el que diuen, no?
Que hi ha molta gent
i hi ha molt ambient
Nosaltres continuem parlant
d'aquells protagonistes
que els dèiem
hem parlat amb editors
Tornem a parlar amb altres editors
en la propera hora
i no ens faltaran els autors
Ens decantem
per autors
que han fet coses
al voltant del nostre territori
més proper
Els llibres d'història local
són importants
però no és fàcil
afrontar la tasca
per exemple
de resumir
els cent anys
d'una entitat
i a més una entitat
que no està en un museu
una entitat que encara és viva
Per què?
Perquè els testimonis
són vius
perquè la gent
que se sent propera
a aquella entitat
és viva
i poden ser
uns jutges implacables
Per tant
no és fàcil
plantejar-se parlar
d'una persona
o una entitat
quan encara hi és
És el cas
d'aquest llibre
un segle de cooperativa
obrera terraconense
1904-1204
d'Agustí Gutiérrez
Bon dia Agustí
Hola Iolanda
Bon dia
És molt compromès això
perquè clar
et diuen
escolta
ens has d'escriure un llibre
sobre una entitat
que ja ha desaparegut
que estava fa 400 anys
escolta
potser et veu una història
i diu
escolta
s'ha equivocat en aquesta dada
això no
perquè estem parlant
d'una entitat
i a més d'un edifici
i d'unes persones
que estan en actiu
que formen part
d'aquesta història
que tu has anat recollint
per tant
és un compromís
és el problema
on posar les primeres cometes
i on acabar-la
de veritat
però d'altra banda
era la idea central
del llibre
no fer tant
un llibre d'història
que ho és
en el sentit
que fa un recorregut cronològic
però
l'esquelet
el pal de Payer
que diria
un expresident
de la Generalitat
és sobretot
un conjunt de converses
converses amb persones
que han tingut a veure
directament
amb la vida de la cooperativa
o bé família seva
pares, avis, tiets
germans
han tingut també
a veure
a partir d'aquí
el problema era aquest
on posar o treure les cometes
perquè de vegades
no és només
enregistrar
i prendre notes
ja ho saps
tu també fas
periodisme
és el que estàs fent
ara mateix
sinó
interpretar realment
per on van
per on van
per on van els tiros
sobretot
en una entitat
que no s'ha caracteritzat
per tenir un paper polític
importantíssim
un paper econòmic
potser sí
sobretot
en el període
que anomenem
d'entreguerres
fins a la guerra civil
tampoc ha tingut
un paper cultural
importantíssim
de vida quotidiana
més aviat
clar
aquesta era
és la segona
pota
intentar
doncs
preguntar-se per què
la cooperativa
prenia determinades decisions
què sé jo
des del fet que
en un moment d'una
des de comprar
una màquina enregistradora
i això
què significa
doncs
significa que
la caixa
ja donava
tanta feina
que calia
no només
portar els llibres
a ploma
i tintet
sinó que calia
portar una contribuïtat
una mica més seriosa
i això vol dir
que el fet de crear
una entitat
per a baratir el pa
perquè la cooperativa
com la majoria
de cooperatives de consum
a Catalunya
arreu del món
neixen per a baratir el pa
per a eliminar intermediaris
una cosa
molt moderna
molt alternativa
molt antiglobalització
si vols
però que ja existia
en aquell temps
i això vol dir
que
la necessitat
de portar millor
els comptes
significava
que hi havia
moltíssima gent
que anava a la cooperativa
i que estava fent forat
és a dir
que la gent tenia
problemes per tirar endavant
en resum
és aquest seguit
de coses
d'elements
per tant ja a l'inici
t'has d'assenyar
un context
de començaments
del segle XX
molt concret
amb una manera
d'entendre l'economia
la domèstica
i la canora domèstica
molt diferent
de la que podem tenir
avui en dia
perquè per exemple
hem mirat també
una mica
diaris
no tots
la veritat
perquè
s'ha fet el llibre
també en un temps
una mica
rècord
massa ràpid
de punt de vista
que sempre
tot ara
te trobes
si m'ho haguessis dit
jo t'hauria portat
una foto
tots els llibres
d'història local
els autors
els passa el mateix
és que no
clar no s'acaben mai
però d'altra banda
has de posar un termini
perquè
si no primer
acabaria sent
una mena de bíblia
una mena
de
complex
recull
de coses
absolutament
il·legible
estaria tot
o pràcticament
tot
però no s'ho miraria
ningú
i no
sembraria
la llavor
de la curiositat
de buscar cosetes
això és molt interessant
perquè moltes vegades
o algunes vegades
en justus
els llibres
commemoratius
són un llibre
commemoratiu
que es regala
el dia de la celebració
es posa el prestatge
i normalment
aquest llibre
queda dormit
en un prestatge
i aquest llibre
és d'aquells
que crida molt l'atenció
curiositat
que sents la cosa
molt propera
no és un llibre
commemoratiu
de dates, xifres
sinó que
jo crec que has tingut
l'habilitat
de recollir
i equilibrar-ho
amb tot un seguit
d'anècdotes
de vida quotidiana
que és el que fa
que la gent
ho senti proper
i es vegi
doncs
encuriosit
a llegir-ho
clar
era l'objectiu
i això
és un tema
que vam
parlar
juntament
amb la Junta
de la Cooperativa
amb el Sergi
Sergi Sirinac
Joan Pasqual
i la Teresa
la Teresa Vall
tenim el Joan Pasqual
aquí per cert
que ara vindrà
després de tot
que també és autor
que si vols
seure el Joan
que sigui ja
ara és més conegut
perquè l'Antoni Penedès
es va fer el favor
de treure'ns
per televisió
i som més mediàtics
però la idea
ara sou autors mediàtics
doncs
ara sí
ja comencem
molt bé
Buena Fuente tiembla
que arribem
Pasqual i jo
molt bé
i és una idea
que es va discutir
i que es va decidir
des del principi
donar-li aquest caire
el fort d'aquest llibre
és un reportatge
llarg
llarg
més complets
en algun període
més difícil
de reseguir
en d'altres
sobretot
en la història
de la cooperativa
perquè té una
travessia del desert
per dir-ho així
sobretot després de la guerra
i fins a la revifalla
de finals del 60
juntament amb el catalanisme
polític i cultural
la creació de la lliberia
de la Rambla
per exemple
va ser un element
també fonamental
determinades trobades
clandestines
no clandestines
com l'assemblea
del 113
a Barcelona
però sí
d'entitats
l'Òmnium
per exemple
va començar a
tornar-se a dir
aquest activisme
polític
i alhora també
cultural
quan s'inicia
ja em coneixem
i ens has explicat tu
que els inicis
no eren aquests
però una mica
en funció
de com anava
evolucionant
la pròpia societat
i la pròpia situació
política del país
és la tercera pota
és un conjunt
de converses
reseguir actes
papers
fotografies
des d'aquest punt de vista
que parlàvem
de la màquina enregistradora
i d'altra banda
hemeroteca
i bibliografia
i clar
vulgui això o no
ja des del naixement
la cooperativa
pren partit polític
perquè el que vol
és abaratir
el prou del pa
i després
en el temps
de determinats articles
de primera necessitat
aquí a la ciutat
de Tarragona
hi ha anècdodes
per exemple
es planteja
ja durant temps
de la república
si a la botiga
es podien vendre o no
els retrats
de Pablo Iglesias
el fundador
del PSOE
perquè
de sempre
la cooperativa
obrera de Tarragona
s'ha declarat
laica
vull dir
absolutament
a la marge
d'ideologies polítiques
i religioses
però evidentment
com que es nodria
de capes menestrals
de capes
de dependents
de capes
de potser
el que diríem
ara auxiliars
administratius
capes baixes
subalternes
que diria Montalbán
bàsic de Montalbán
de la societat
tot això tenia
un caire polític
claríssim
fins i tot
en aquell temps
abans de la guerra civil
va acollir
trobades
d'Ateneus
de partits polítics
de sindicats
sempre demanant permís
i en aquell moment
no cobrant res
per fer ús
de les instal·lacions
però aquest és un altre element
que ja de bon començament
es notava
sobretot quan van inaugurar
l'edifici cap al 17
1917
aproximadament
que ja era un hotel
d'entitats
aquest aparel
hotel d'entitats
gran invent
de la societat contemporània
això estava inventat
feia molt de temps
clar
perquè
a més a més
en aquella època
encara hi havia més problemes
per trobar espais
per trobar locals
avui dia
i a Tarragona mateix
hi ha moltes entitats
que tenen problemes
per trobar
un local
on desenvolupar
si més no sent mal
l'activitat
clar
en el 1915
era encara més
complicat
i per això sempre
vulguis on ha estat
lligada
d'una manera o altra
a la vida política
a l'evolució política
i econòmica
de la ciutat
de Tarragona
home el que és apassionant
és veure que aquest mateix espai
després de cent anys
continua acollint
iniciatives
sobretot culturals ara
perquè la situació
també ha canviat
culturals d'entitats
de gent que té moltes ganes
des de l'àmbit
de la música
des de l'àmbit
del teatre
de la dansa
però també
doncs
un espai
que es presta
a que moltes altres entitats
treballin
entitats ciutadanes
cíviques
organitzacions
no governamentals
continua
doncs
ser
un punt
important
a la ciutat
de Tarragona
malgrat la seva
modestia
d'instal·lacions
que podrien
a mi m'encanta
el teatret aquell
i ara més restaurat
magnífic
un teatre de butxaca
com ens agrada
també
caldria ser
més ambiciosos
però sempre sabem
que és un tema
econòmic
tu has passat bé
fent aquest llibre
hi haurà
hi ha hagut estones
dures m'imagino
perquè sembla que es fa un llibre
però també t'ho has passat bé
que has après
sempre s'aprèn alguna cosa
quan es fa un llibre
o quan es fa una feina
d'aquestes
doncs
he après sobretot
mira
hi ha una
una situació
per exemple
que pot metaforitzar
el que ha estat
la cooperativa
els anys
durant els anys 20
a la cooperativa
de Tarragona
es mataven porcs
via subscripció
via llista
jo vull tants quilos
això
sobre els anys 20
i llavors
jo he parlat
amb la neta
diguem-ne
del que feia
de Tosinaire
en aquesta cooperativa
tot a més a més
sota control municipal
molt bé
perfecte
això passava
els anys 20
amb el temps
la vesneta
del que feia
de Tosinaire
la cooperativa
va participar
precisament
en aquest teatret
de Butxaca
fent
tot aquest reguitjell
de peces musicals
dramàtiques
que durant els anys 90
es van presentar
per carnaval
a la cooperativa
era una cosa
molt interessant
perquè
pràcticament
la majoria
de la gent que participava
era gent amater
des dels figurants
fins a alguns intèrples
sempre hi havia
sobretot
en la direcció musical
i escènica
algun
quasi quasi professional
o professional
directament
en formació teatral
per exemple
jo recordo que ara
el mateix Ramon Simó
i si no
el Joan Pasqual
m'ho corregirà
va dirigir
alguna
d'aquestes preces
de carnaval
Ramon Simó
és molt conegut
perquè porta escena
Fuente Ovejuna
un gran clàssic
doncs aquest home
si no recordo mai
hi va participar
doncs fixa't
en 70 anys
es passa
de fer botifarres
a fer teatre
a fer teatre
vull dir
és aquest altre
imperceptible
si vas seguint
una mica
la cronologia
si fas talls
de temps més gran
te n'adonas
però és aquesta
transformació
la que sobta
perquè també
és una transformació
de les societats
contemporànies
de com han anat
canviant les necessitats
des de baratir
el preu del pa
fins a baratir
el preu de l'oci
per dir-ho d'alguna manera
potser com a resum
és la cosa
que he après
així
és una mirada
és una mirada a la història
local diferent
parlàvem de teatre
de fet
les persones
que no estan
vinculades directament
avui en l'actualitat
vinculen aquest espai
només al tema
del teatre
no aquella imatge
d'hotel d'entitats
que ens comentaves
parlem de teatre
el Joan Pasqual
fa estona que estem
que estem parlant
de tu
no malament
sort perquè estaves
aquí davant
bon dia Joan
sí, sí
ja estaves aquí
amb l'Orella Vera
a veure què diuen
Enric Garriga
bon dia
bon dia a tothom
clar, el bonic
que tenim
en aquesta ciutat
és que tots tenen
una doble o triple
o no sé quantes funcions
d'un dels personatges
per tant
l'Agustí avui venia
en qualitat
d'autor d'aquest llibre
tot i que aquesta setmana
ha tingut una activitat
de narrador
de contes
de moltes coses més
de periodista de tot
també és veritat
l'Enric normalment
fa de tècnic
de normalització lingüística
al matí de Tarragona Ràdio
és d'un quart de català
avui ve en qualitat d'autor
avui vinc a parlar
del meu llibre
ve a parlar del seu llibre
i no li obren el micro
no ens ho perdonarà mai
ara sí
sí, veia que he vingut a parlar
del meu llibre
del llibre del Joan i meu
tu ets un autor mediàtic
ara que penso
perquè surts per la ràdio
sí, però
cada setmana
són personalitats esquizofrèniques
i tu ets un autor teatral
no sé Joan
una mica cooperativa també
una mica de tot
és que ja ho has dit tu
una mica
aquí a Tarragona
moltes vegades
has de fer moltes coses
per poder tirar endavant
projectes culturals
que estan lligats
en moments determinats
de moltes formes
i moltes maneres
i que de fet
és important
perquè és una forma
d'aglutinar esforços
i aglutinar inquietuds
i aglutinar gent
i al mateix temps
també serveix
per fer bons amics
la besta de la cooperativa
heu treballat directament
amb el món del teatre
amb el tema
de
de Tarraco Viva
i tot això
ho intentem lligar
d'una manera una miqueta
no diguem-ne molt encertada
però per arribar a dir
que aquests dos senyors
presenten
el seu llibre
Teatre Popular Romà
Memòria d'una excavació teatral
el títol és prou eloqüent
però bé
el teatre s'excava també
s'ha d'anar allò
traient amb un pinzellet
anar traient peces
i calla que la netejarem
perquè llueixi
i agafi una mica d'actualitat
en aquest cas
sí
perquè el Teatre Popular Romà
del títol
aludeix a les farses atalanes
que és un gènere menor
de peces petitetes
i que
per tant
estava molt oblidat
i era molt desconegut
i per arribar a fer
aquesta reconstrucció
de farses
que vam fer
per a Tarraco Viva
doncs sí
hem hagut de fer
una feina d'excavació
no amb piquipala
però sí
amb biblioteques
arxius
llibres
per internet
i coses d'aquestes
fonts documentals
aquest treball
ho hem vist als escenaris
ho hem vist als escenaris
no al llibre
però aquest treball
de les farses
sí
cada any
fa cinc anys
que vam començar
ara ja fa cinc anys
que vam començar
el projecte aquest
de reconstrucció històrica
al voltant del tema
de les farses atalanes
en concret
del Teatre Romà
i cada any
ho presentem
el mes de maig
dintre de les jornades
de reconstrucció històrica
de Tarraco Viva
per tant
vull dir
que continua estant
diguéssim
en cartell
que diríem nosaltres
en guany tornarem
a repetir-ho
i és diguéssim
potser el punt de partida
de tot un procés
de recerca
que se fa
des de l'aula de Teatre
i de la Universitat de Riberi Virgili
al voltant
de tot el que és
el teatre clàssic
en aquest cas
teatre romà
Aviam
el tema del patrimoni
a Tarragona
a vegades tenim la sensació
que només tenim pedres
amb tots els respectes
recuperar el patrimoni romà
no és només recuperar edificis
recuperar aquella cultura
allò que no es veu
com ara el cas vostre
del teatre
i donar-li
doncs
la gràcia
o l'atractiu suficient
per pensar que hi ha coses
per les quals no passa el temps
i que les podem continuar
doncs tenint presència
a la nostra vida
Sí, a veure
aquí hi ha moltes coses
clar
de moment
Hi ha coses que no canvien
en la història de la humanitat
i això ho explica molt el teatre
Nosaltres que tenim un
la nostra
el nostre inici
en el món del teatre
va estar
i continua estant
de fet
en un percentatge
molt elevat
lligat a lo que és
tota la recerca contemporània
el que és
les noves poètiques
escèniques
i per tant
a vegades
nosaltres
no havíem
no havíem mai
no ens havíem mai
introduït
en el món
aquest clàssic
per interessos
i circumstancialment
ens vam fer
aquesta oferta
o aquesta proposta
d'iniciar
tot aquest treball
al voltant
del teatre clàssic
i això ens ha permès
a poc a poc
a base d'anar
trobant materials
d'aprovant
d'investigant
veure que en realitat
no som tan diferents
o no hi ha tanta diferència
entre les propostes teatrals
que es feien
en l'època romana
amb les propostes teatrals
que fem
que fem avui en dia
i de fet
això en el món
de la creació
en general
ho podem veure
en realitat
nosaltres pensem
que evolucionem molt
que canviem molt
però els canvis
si són tan dematís
i moltes vegades
són tan petits
que jo diria
que continuem sent
per un costat
tan miserables
com sempre
per un altre costat
tan optimistes
com sempre
i creient-se
que som
el centre de l'univers
i poc a poc
en definitiva
el que veiem claríssim
és que tot aquest tipus
de treballs
i de recerques
ens serveixen
per intentar ser
una mica més feliços
i donar sentit
a coses
que moltes vegades
si no ho veiem
des de perspectives
d'aquest tipus
ens és difícil
d'explicar
és un llibre
que jo diria
que no es limita
a l'àmbit estrictament local
llibres especialitzats
de teatre
d'investigació
no se'n fan gaires
la veritat
no n'hi ha gaires
jo recordo
que hi ha
els 4 o 5 llibres
de teoria teatral
importants de tota la vida
però no es van afegint
al fons
d'investigació teatral
per tant
va més enllà
del que és
l'àmbit local
de Tarragona
sí
de fet
també aquest és
un dels motius
que ens plantejéssim
de recopilar
tot el que havíem estat fent
durant 3 anys
amb el tema de les farses
de després
deixar-ho plasmat
escrit
i recopilat
ordenat
i classificat
i posat de manera
entenedora
en forma de llibre
perquè precisament
una de les coses
que vèiem
quan començàvem
a investigar tot això
és que no hi havia dades
no hi havia fons documentals
i que és una cosa
que expliquem
al principi del llibre
la presentació
que fem nosaltres
parlem del fet
efímer del teatre
i que sovint
moltes coses
es perden a la memòria
del temps
perquè durant molts segles
la transmissió
del coneixement teatral
i de qualsevol altre tipus
ha sigut de transmissió oral
intergeneracional
de manera que
al moment en què
es talla el fil
d'una generació
a una altra
es perden les dades
i així ens trobàvem nosaltres
al voler
investigar
què era això
de les farses
que no hi havia
pràcticament res
després de 3 anys
de fer farses
i de tot el que havíem fet
vam pensar
que si això s'acabava
a l'escenari
amb la representació
que de fet
és l'objectiu
d'un procés teatral
és arribar a l'escenari
davant del públic
però nosaltres
vam voler fer un pas més enllà
i era aquest que
després de tot això
que havíem estat fent
en quedés constància
perquè si no
d'aquí a pocs anys
segurament
tot això
se'ns hauria obligat
a nosaltres mateixos
i tornaria a ser
una cosa perduda
en la història
que va tornar a sortir
durant 3 o 4 anys
a principis del segle XXI
però doncs
que hauria desaparegut
per això també hi ha
aquesta voluntat
que quedi tot escrit
i a més a més
ens adreveix
també per explicar
això que acabes de dir
és el tema
d'explicar
tot un procés teatral
des del punt zero
des de la idea inicial
de què fem
amb el teatre clàssic
què podríem fer
de teatre clàssic
i que no sigui una cosa
ni molt complicada
ni una cosa molt vista
com seria agafar una comèdia
o una tragèdia
de les que es coneixen
vam optar per aquesta via
que com deia el Joan
també ens esqueia
pel tema
de la nostra línia
de la recerca
des de molts punts de vista
de la recerca
de la història
del teatre
dels ressorts
i de les tècniques
i dels recursos
per a la creació teatral
i hauria moltíssim
a parlar
del contingut
del llibre
d'aquesta tasca
de recuperació
que ha estat una tasca
que ha intentat ser
molt fidel
a aquells orígens
del teatre
d'aquella
de Raco
per cert
el llibre
com a tal
fotografies magnífiques
que il·lustren
molt bé
tot aquest procés
tot aquest
diguem-ne
els tòpics
del que és
la comèdia teatral
romana
és un llibre
d'aquells
que escolta
es pot anar
amb el cap
ben aixecat
a vendre pel món
sí
nosaltres estem molt contents
està molt bé
sobretot perquè
la gent de teatre
i ella que ha de dir
si els té aquí davant
no parlarà malament
del seu llebre
però és que és veritat
sobretot per una cosa
que ho ha comentat
l'Enric
nosaltres la gent de teatre
ara amb les noves tecnologies
ens graven
tenim documentació
és a dir
tenim una documentació
visual
important
però sempre
sobretot els processos
de treball
queden oblidats
és a dir
la gent del teatre
tenim aquesta pega
que és un
que és un tipus
de creació
címera
és a dir
que es crea
i desapareix
al mateix moment
que es crea
i això
d'alguna manera
ens dona
la satisfacció
de continuar veient
aquest procés
de veient el viu
i veure que precisament
val la pena
i sobretot a nivell
també de connexió
amb estudiosos
del tema
ens han agraït molt
aquest treball
perquè
era un tipus
de teatre
de les farses catalanes
que com deia l'Enric
és que no ha arribat
pràcticament res
a nosaltres
nosaltres realment
hem fet una recuperació
important
i fins i tot així
en broma
amb professors
de la universitat
vull dir
que jo quan comentem
tot aquest tema
es diu
no és que vosaltres
sou ara els que més
sabeu de farses catalanes
nosaltres ho sabem més
perquè les hem posat
en pràctica
les hem posat
a l'escenari
que és una forma
diferent
és una forma diferent
de coneixement
és a dir
una cosa
és la racionalització
d'aquests processos
i de la història
i una altra és
fer viure
o reviure
aquesta història
d'un escenari
avui és un dia
de fer pica pica
de llibres
no un bon àpat
en tot cas
com que s'acosta
en les jornades
de Tarraco Viva
aquest llibre
serà un bon argument
per retrobar-nos
i entrar una miqueta
més en detall
moltíssimes gràcies
per venir
l'Agustí Gutiaret
gràcies Agustí
gràcies Jolanda
Enric Garriga
Joan Pasqual
moltíssimes gràcies
dues maneres
de contemplar
la història local
des del teatre
des de Roma
amb aquest llibre
del Teatre Popular Roma
a memòria d'una excavació teatral
o bé aquest darrer segle
d'història
d'una entitat
que encara és
més viva que mai
que és la cooperativa
obrera terraconense
amb un segle
bufarem tots plegats
a les espelmas
gràcies per venir
són les 11
a les notícies
tornem de seguida
gràcies
Bon dia, són les 11 del matí.
Els lliberters calculen que aquest Sant Jordi es vendrà amb més d'un milió i mig de llibres.
La festa literària està enmarcada aquest cop de l'any del llibre i la lectura
i el quart centenari de la publicació del Quixot,
dues celebracions que haurien d'impulsar la venda de llibres més enllà d'aquesta jornada.
I aquest migdia s'ha de fer la recepció de Sant Jordi
que ofereix el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que enguany canvia de seu.
Es farà al Palau de Pedralbes de Barcelona,
on s'oferirà un aperitiu d'alta cuina de restauradors catalans.
Prèviament i fora del programa oficial,
s'ha celebrat una missa al Palau de la Generalitat,
oficiada per l'arquivisme Martínez Sistach,
a la qual han acudit quatre consellers i el cap de l'oposició.
Els catalans regalarem avui Diada de Sant Jordi prop de 5 milions i mig de roses.
Representen el 60% de les vendes de roses que es fan durant tot l'any,
segons dades de Merca Barna.
16 detinguts i més de 10.000 obres d'art confiscades.
És al balanç una operació policial
que s'ha fet en diversos punts a l'estat espanyol
contra una xarxa de falsificadors d'art.
A Catalunya s'ha detingut un suposat integrant d'aquesta estructura.
El papa Benet XVI tindrà avui el primer contacte amb els mitjans de comunicació.
El pontífax fa aquest matí una roda de premsa
on se sotmetrà a les preguntes dels periodistes.
Demà oficiarà la missa solemne que obre el seu pontificat.
El president xinès Zhu Jintau i el primer ministre japonès,
Hunishiro Koizumi,
es trobaran avui a Jakarta per abordar la crisi que enfronta els dos països.
Prèviament, el cap del govern Nippo
havia expressat el remordiment de Tòquio
pel sofriment causat durant l'ocupació de la Xina als anys 30.
Els membres de l'organització dels Estats Americans
han decidit enviar una missió a l'Equador
per examinar les circumstàncies
que han envoltat la destitució del president del país,
Lucio Gutiérrez.
Catalunya Informació.
Els esports.
Miquel Schumacher ha marcat el millor registre
en la tercera sessió d'entrenaments lliures
del Gran Premi de Sant Marino.
El pilot alemanya ha superat el seu company d'equip
en Ferrari, Rubens Barrichello,
en una sessió on Fernando Alonso ha decidit noixir.
En futbol, Eto farà avui una última prova
durant l'entrenament que el Barça fa a porta tancada
per saber si pot entrar en la convocatòria
per al partit de demà en la Rosaleda.
Pujol torna l'equip, Silvinyo ja està a punt
i Márquez es baixa per sanció.
I en el G2 disputen avui les semifinals.
Ferrero, Davidenco i Nadal, Estepànek.
Ja acabem el repàs dels titulars amb el del temps.
Avui dia de Sant Jordi
les temperatures seran força agradables
i en alguns indrets del país arribaran els 20 graus.
A partir d'aquest migdia creixeran intervals de núvol,
sobretot a les zones de muntanya,
i podran caure també arruixats al terç nord del país.
Es mantindran bancs de núvols baixos
a la costa d'Aurada i a la costa central.
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Les 11 del matí i 3 minuts.
El matí de Tarragona Ràdio
Aquí seguim amb tots vostès en directe des de la Rambla Nova.
Aquest programa especial del matí de Tarragona Ràdio,
edició especial de Sant Jordi.
Déu ni tant de persones que comencen a omplir i a transitar per la Rambla Nova.
El sol no és que acompanyi gaire,
però la veritat és que fins i tot s'agraeix perquè és un ambient agradable.
No hi ha amenaça de pluja,
no hi ha amenaça de pluja.
El sol, ja diem, no el tenim gaire present,
però imaginem que anirà sortint.
Anirà sortint moltíssimes persones que es van aplegant.
Algunes hi ha amb el llibre i la Rosa.
D'altres jo m'imagino que el que fan és anar a mirar.
Aviam, que trien, que no trien.
Per cert, que aquí on estem,
a l'estudi mòbil del matí de Tarragona Ràdio,
estem davant del Motoclub,
davant del Metropol,
en aquest punt de la Rambla Nova,
parlant de punt, tenim uns punts de lectura preciosos,
està mal dir-ho nosaltres,
perquè els hem fet nosaltres,
però la veritat és que són preciosos.
Aviam, si els dic que són reproduccions de fotografies de Josep Maria Albaric,
vostès ja es poden imaginar que són magnífics.
Els hem fet en ocasió d'aquesta diada,
per tant, els convidem que vinguin aquí,
a Tarragona Ràdio, a l'estat de Tarragona Ràdio,
i els vinguin a recollir.
Que recollin també aquests punts de lectura
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
que puguin conèixer els més petits,
a la queta, la boqueta aquesta,
amb la qual hem de donar corda al català.
En fi, que es tracta d'una festa,
i per això cal posar tots els elements.
Una festa que té sentit,
perquè tenim llibres, perquè tenim autors,
perquè tenim paraules, que no ens falten.
Joan López, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Serà per paraules.
Serà per paraules i per lletres.
I saludem també, avui ens acompanya,
no podia ser d'una altra manera,
Manuel Rivera, bon dia.
Bon dia, i millor que s'obri que no que falti.
Sobretot que s'obrin,
que a més són gratis les paraules,
i no se les emporta el vent,
per molt que algú digui el contrari.
Joan López, edicions al Médul,
Manuel Rivera, edicions,
silva, edicions, edicions, silva,
tant o món, és igual, no?
L'ordre dels factors no altera el producte.
No, és un nom comercial,
no és un nom d'empresa.
És que és curiós, eh?
Això, el llibre, diem sempre,
el llibre és una indústria,
el llibre és un objecte,
però té una part de sentiment
que no es pot negar, oi, Joan?
No t'ho creguis que és una indústria.
No?
És una indústria per uns quants.
Jo no dic que es guanyin diners,
jo no he dit això, eh?
Jo no he dit que es guanyeu la vida,
però és una indústria.
Ja hem sortit amb els diners,
veus?
Oh, oh, però és que...
No, és que en realitat,
qui pensa en indústria editorial,
pensa en indústries i sinònim de benefici.
No sempre és així.
Si no hi hagués, doncs,
una activitat comercial i industrial
que dongués un benefici
o dongués, doncs,
una recuperació de les despeses
per poder anar pagant a tothom
i anar sobrevivint,
doncs no seria una indústria.
El que passa és que som uns quants,
potser no masses, editors,
que hem de funcionar com a indústria,
com a empresa,
però potser la mentalitat que tenim nosaltres
és més d'una altra cosa que una empresa.
Però bé, hem de funcionar d'aquesta manera.
Però aquí esteu, aquí seguiu,
amb els vostres llibres,
amb les vostres apostes,
moltes vegades molt personals, no?
Jo crec que totalment personal.
Vull dir, en el món de l'edició,
vull dir, qui estigui només per guanyar diners
o bé forma part d'un potent grup empresarial
que s'inverteixi molt
en poder fer un fons editorial consistent i perdurable,
o bé, doncs, hem de ser persones, doncs,
que bé, tenim una vocació,
que tenim una voluntat,
hem dedicat uns diners de les nostres economies
a començar a fer llibres
i ara, doncs, estem intentant
que la roda segueixi girant a un ritme,
doncs bé, en el meu cas,
en el cas d'Edicions del Mèdol,
en un ritme lent,
normal per nosaltres,
per la poca gent que som,
però bé, especialitzats en cultura popular,
que penso que és una de les coses
de les especialitzacions,
que és el que hauríem d'atendir
cada un dels que som editors més vocacionals.
Manuel, vosaltres aposteu també molt pels autors locals.
Sí, home, és que és allò del Picasso,
que dice, jo no busco, jo trobo, no?,
i llavors trobem escriptors.
I tu busques o et venen a buscar els autors?
Ja de tot, però jo no busco massa,
perquè també l'empresa la vaig muntar per a xar,
o sigui, jo m'edico a la comunicació,
al periodisme, sobretot,
de la manera de sobreviure,
i ens agradava,
pertanyien al món de les lletres,
i molta gent no tenia,
lo tenia molt difícil, això de publicar.
Tenia dues opcions,
i més els poetes, no?,
que nosaltres, sobretot, editem poesia.
Una, presentar-te a concursos,
que és una cosa molt atxarosa,
de vegades les edicions són molt dolentes,
o una altra, fer-te una autoedició,
que amb tots els defectes que tot això,
és com anar a vendre la cabra a tu sol, no?
Llavors, van començar,
i bueno, aquí estem,
ja hem editat de poesia,
aproximadament,
perquè jo no compto el número i tal,
uns més de 30 llibres,
uns 10 de narrativa,
10 tècnics i 10 de divulgació.
En Guanyas Sant Jordi presentem 7 llibres,
la majoria són de poesia.
És gairebé,
repeta aquesta proporció,
però és un atxar, no?
És que jo busqui,
jo estic totalment d'acord amb el Joan,
només viuen uns quants,
i els altres ho fem molt vocacionalment, eh?
Això és la realitat del país i del món editorial.
És important que encara es mantingui aquesta imatge
de l'editor que una mica dibuixava el Joan
a l'inici de la conversa.
És imprescindible com aquell que...
una vocació o unes ganes de fer coses que altres no fan, no?
I aleshores també aquesta vocació nostra
pensa que fa viure a molta altra gent,
com per exemple els distribuidors de llibres,
que nosaltres hem de pagar una quota molt important,
del 53% del que paga la persona que avui vagi a comprar un llibre.
Penso que les coses s'han de dir.
Qui compri avui un llibre en una llibreria,
a l'editor, nosaltres, a través de la distribuidora,
el cobrarem el 47% del que la gent pagui amb diners avui dia
i el cobrarem, en el cas nostre, de la nostra distribuidora,
el 14 de setembre.
Si això és justícia, doncs bé, és economia.
Continua, Joan, allò posant en els llibres els percentatges
i què costa fer un llibre perquè el comprador sàpiga exactament com va el tema?
Nosaltres ja fa dos anys ho vam anunciar
i ho hem seguit fent amb els 14 o 15 llibres que hem tret.
A l'última plana de cada llibre d'edicions del Mèdol
hi ha un requadre que diu Informació al lector.
Agafem aquest exemple. Aquest llibre costa 12 euros.
Aquest llibre costa 12 euros
i nosaltres fem el detall d'aquest requadre que acaba sumant 12
i diu que la producció editorial, o sigui, el fet de fer possible
el llibre, impressió, relligat, composició, disseny i tal,
d'aquests 12 euros a nosaltres ens costa 3 en 14 euros.
A l'autor es queda 1,15, que és el 10% dels 12 euros sense l'IVA.
La distribució comercial ens cobren 6 en 12 euros
i ens queda un benefici editorial de 1,13 euros.
Si a aquesta relació que he fet li afegim el 4% d'IVA,
que són 0,46 euros, dona 12 euros.
Què vol dir?
Doncs vol dir que nosaltres, amb 3,14 euros,
si poguéssim sortir a la porta de l'editorial
i posar a la venda els llibres que produïm i els venguéssim,
doncs ja en tindríem prou en 3,12 euros.
És allò que deia el Manuel d'anar a vendre la cabra, no?
Exacte.
Ho hem de vendre a 12 perquè bé ens hem entestat
que amb els nostres llibres, per les temàtiques que són,
i tal com estan presentats,
doncs es puguin adquirir a qualsevol llibreria de tot Catalunya
i això obliga a entrar en el sistema de distribució professionalitzada
que bé ens costa aquest 53% que abans he dit.
Cadascú s'ha de casa seva als seus comptes,
però la cosa va per aquí, no, Manuel?
Sí, home, però se poden fer coses, no, no,
jo continuo d'acord que és una iniciativa molt original
això de publicar els veritables comptes, no, del món editorial.
El que passa és que no s'hem de quedar aquí tampoc,
s'ha de fer més divulgació a les escoles,
que és important això de llegir,
és una base fonamental a la cultura,
i un altre tema és la difusió cultural,
que aquí a Tarragona està molt malament.
El diari fa coses, el punt fa coses,
l'Ajuntament fa coses i altres empreses
com la Guia Cultura i l'Ossi fan coses,
però la difusió cultural aquí se redueix a una agenda de notícies.
Falten mitjans perquè es prenguin la cultura
com altres àmbits, el laboral, l'econòmic, polític, esportiu, en sèrio,
i donin difusió cultural al que es fa.
I no tots mendigar un bitlletet a una publicació...
M'he ficat a la premsa, però també està a la televisió,
hi haurà televisió local, hi ha ràdios i tot això.
A vosaltres, veus, l'iniciativa que teniu avui
és força interessant per apropar a la gent al món del llibre,
al món de la cultura.
Es poden fer coses, no ens hem de quedar en la cançó del Lamentós.
Ara, la veritat és que Tarragona ha progressat,
tenim tres editorials a la ciutat de Tarragona,
hi ha una a Valls, hi ha una a Reus, hi ha una a Tortosa.
Abans no hi havia res, és veritat, els autors locals cada vegada
ho tenen més fàcil, això de publicar.
Ara, els contes també s'han de dir, perquè a vegades la gent pensa
que tothom pot arribar a tothom, i això és impossible.
Hem de filar molt print al món de l'edició,
hem de filar molt print, editar el que convé,
arribar al lector i ser molt selectiu,
perquè estem en un món que és així.
Parlaves de difusió, aquesta setmana abans ho comentàvem
també amb l'Agustí Gutiérrez, heu tirat endavant
la iniciativa d'anar a una escola de Tarragona
amb els autors que han anat parlant des dels més petits als més grans.
Els autors han parlat no de la seva obra,
sinó del fet d'escriure, del fet de llegir.
És per aquí per on s'ha de començar, sempre ho diem,
que els més petits són els que en esports, en cultura,
en tot absolutament.
Iniciatives com aquestes, diguem que es fan sempre
al voltant d'una data determinada,
a tots ens agrada celebrar i a tots ens encanten les festes,
no ho podem negar, aquesta és ben bonica,
val la pena que tot l'any parlem.
Per tant, jo no dic que agafin apunts,
però sí que retingen a la seva memòria
alguns títols que s'aposta per determinats temes,
per autors locals, per temes que són interessants,
que són importants, que estiguin en forma de llibre.
Per tant, per què no ens mostreu la vostra parada,
breument, en el sentit més positiu de la paraula?
Temes de cultura popular.
Joan, continueu per aquesta línia,
que no sé què faríem sense la vostra aposta per la cultura popular.
Bé, suposo, mira, si ho fem,
doncs la gent ho pot valorar bé o malament,
si no ho féssim no passaria res,
suposo que amb aquestes coses, vull dir,
l'amunt no se'nsorra perquè no existeixin determinades coses.
Però bé, nosaltres presentem aquest any per Sant Jordi
tres temes, i tots tres, de cultura popular.
Un tema que és l'Apatum,
el Corpus Christi de Berga,
escrit per Ramon Felipó,
un altre que es diu Nances, Nancers i Nansaires,
Torre d'Embarra, 1940-2005,
que és de Gabriel Comas,
que és un recull de l'ofici aquest artesanal
de construir les nances,
que són uns estris per poder pescar
determinades espècies marines semblantes als calamars,
que es feien amb joncs recollits,
els muntanyans de Torre d'Embarra,
es feien perquè ja fa uns 15 o 20 anys
que s'han deixat de fer,
i ara, com moltes altres coses,
es fan de plàstic.
Però bé, hem agafat l'últim Nancers que hi havia a Torre d'Embarra,
ens ha fet del principi al final
tot el procés de confecció de Catestri,
i bé, de moment,
la nostra contribució és que
qui agafi aquest llibre d'aquí uns quants anys
i el vulgui fer de la manera tradicional
ho podrà fer seguint
les explicacions del llibre.
I el darrer que presentem
és el Cel i el temps a la cultura popular,
que és el Premi Joan Amades de Cultura Popular
de l'any passat, que l'ha escrit Raúl Marcos Matamoros.
I si em permets,
doncs, et puc dir que
la nostra parada que tenim
aquí a la Rambla Nova,
cantonada de Sant Francesc,
a tothom que s'acosti
durant tot el dia que digui que ha escoltat
Tarragona Ràdio,
doncs li regalarem
el llibre Dies a la Ciutat,
del Jordi Tinyena,
que va ser un premi
narrativa pinísole,
i que bé, doncs, fruit, diguéssim,
de les promocions comercials,
resulta que va ser el primer premi
que des de l'Ajuntament
es va dotar amb molts més diners
dels que s'havia dotat
l'edició anterior.
Nosaltres vam apostar fort,
vam fer més llibres
dels que havíem fet anteriorment,
i ens han sobrat.
I com són llibres,
i sobretot del Jordi Tinyena,
que ha estat una persona
homenatxada recentment aquesta setmana,
i és un dels grans escriptors locals,
nosaltres, ja que no els hem pogut vendre
en el seu moment quan era novetat,
doncs avui,
durant tot el dia el donarem
pel simple fet que algú s'acosti
i ens digui que ens ha escoltat.
Què et sembla?
Em sembla que en la línia aquella
de transparència,
de dir, escolta,
aquests llibres estan de més,
no els tanquem en un magatzem,
els regalem.
Exacte.
Els regalem.
Però s'ho corren una mica, eh?
Si van i diuen que han escoltat
Tarragona Ràdio,
però donin alguna pista
del que han sentit.
He escoltat Tarragona Ràdio
quan parlava el Joan,
o quan parlava l'Agustí,
o quan parlava l'Enric,
o quan parlava el Manuel.
Sobretot, eh?
Una pista.
Doncs, Joan,
ho insistirem en el tema,
tindres la parada així.
Aneu dient, sí, sí,
fins que s'acaben.
Manuel,
per quins llibres,
per quins autors
i per quins títols
aposteu des de Silva?
Aniré molt ràpid.
He dit abans que
l'atzar ha fet
que editem sobretot poesia,
tenim quatre llibres de poesia,
dos que van sortir fa uns mesos,
Mari Carme Domingo,
que és una professora
i musicòloga,
concretament ara
és directora de la Coral Aleluya,
la Coral Amater,
una de les més conegudes
de la ciutat.
Un llibre amb títol musical
de capo al sentiment,
eh?
De capo, eh?
Tornar al sentiment.
Un llibre molt personal,
a més a més.
Molt personal.
Després,
Com qui cusa la gabardina de l'amor,
de Francesc Valls Calçada,
molt conegut a la ciutat
i vinculat
als mitjans de comunicació
públics de Tarragona.
Un llibre,
un alegat antibèlic,
és un alegat,
és d'opinió i és líric,
que té un títol
com qui cus la gabardina de l'amor.
Després,
un llibre molt,
molt interessant,
L'Anxura de los Puentes,
de Rafael Gómez Muñoz.
És un autor inèdit,
és un conserge d'un institut,
concretament del Martí Franqués,
és llicencià de Filologia Hispànica,
és possible que algun dia
acabi sent professor,
una cosa inaudita, no?
De conserge a professor.
És una antologia poètica
de tota la seva obra.
Ell havia rebut premis,
però mai s'havia preocupat
de publicar.
Aquests són els autors
que vaig anar jo a buscar.
Des del 89 al 2004,
L'Anxura de los Puentes.
No és d'enginyeria,
és de poesia.
És molt acollido,
a vegades la poesia
és una cosa crítica,
però aquest és un autor
molt, molt directe.
Després,
una mexicana,
afincada a Tarragona,
no sé si temporalment
o definitivament,
María García Velasco,
Letras Vencidas.
És una poesia breu,
però molt, molt,
de molta atenció emocional.
Està sobretot
la La Parada,
perquè a vegades
selecciono fins i tot la llibreria,
està sobretot
la Los Racunetes,
està tot a la llibreria.
El Racunetes, molt bé.
El Racunetes,
perquè ja se vincula
a aquest moviment
de la cafeteria i llibreria
que hi ha a la plaça de la Font.
Després,
un llibre,
mira,
la continuïtat editorial,
no?
El Joan López
va editar un llibre
en la Montse Dut
de la història
de la cooperativa obrera
i ara,
anys després,
a motiu dels centenaris,
s'ha fet un altre llibre
recontingut
que ha sigut
un segle
de la cooperativa obrera
tarragonense
en la que
es fa un paral·lelisme
entre la història
de Tarragona
en la ciutat
i la cooperativa obrera.
I després,
finalment,
dos llibres de narrativa
en castellà,
un professor de filosofia,
Enrique Gómez León,
Principio de Razón
Más que Suficiente.
Ell ja porta publicat
tres llibres
a la nostra editoria.
i va dir que dins
de la narrativa
ell ja té experiència.
Sí.
És un autor
molt, molt personal.
És un autor
que escriu
molt, molt bé
i sempre prepara
una intriga mínima
i et demostra
quant de novel·lesca
és la vida.
I després,
un altre,
que no el porto aquí,
Jaume Palau,
que ha escrit
L'amor,
Àngel Terrible,
també un llibre
de deu relats.
És un autor
que ja havia publicat
un llibre en solitari,
Històries en negre
i un llibre col·lectiu
que van editar nosaltres,
que era La Foscor.
És un autor també
tarragoní
i és això
és el que presentem.
Que no és poc
i apostem
per els temes,
per els autors,
pels llibres,
a los raconets,
sobretot,
el que és la producció de Silva.
El Mèdol
té la seva parada pròpia.
Pròpia.
Vam trencar mollos
també amb aquest aspecte.
Nosaltres som una gent
que vull dir,
no és que ens agradi
trencar mollos
o ser una mica...
No, que teniu una idea clara
i tireu endavant
per aquesta idea.
Vam ser la primera
editorial comercial
que es va voler
no enfrontar-se
els llibreters,
sinó, bé,
considerar ja que érem
una realitat,
érem de Tarragona,
per què el dia de Sant Jordi
no podíem tenir
els editors,
els que jugàvem
en principi
i fort
per la publicació local,
per què no podíem tenir
una parada
enmig de la rambla
com tenien els llibreters
amb altres editorials?
Ho vam fer.
Al principi
algú es va espantar,
es va enfadar,
va dir
ui,
que ens traureu les vendes,
però bé,
a nosaltres no ens va importar massa,
ho hem fet des del principi
i així seguim.
Doncs aquí continuen
i esperem que continuïn
per molts anys
i que d'aquí un any
ens podem,
si ens trobem abans millor,
però si no,
d'aquí un any
que ens podem trobar tots
i que porteu més llibres
i que doneu,
doncs,
cobertura
a tota aquesta creació
que fan autors d'aquí
i els que no són d'aquí,
que aquesta és una
de les grans fortunes també,
que de mica en mica
les pròpies editorials
poden traspassar perfectament
l'àmbit local.
Moltíssimes gràcies,
de debò
i que tingueu
una bona diada de Sant Jordi.
Gràcies per venir avui.
Josep Sunyer
fa una estoneta
que volta
i jo,
com que és un home més
que li agrada fer amics
i té aquest caràcter,
segur que ell ha fet
moltíssims amics i amigues
entre totes les persones
que hi ha per la Rambla.
El tenim amb l'inalàmbic
fent toms.
Josep, hola.
El teníem.
Potser s'ha aturat
a parlar amb algú.
No el tenim,
no l'escoltem,
però no perdem l'oportunitat
de poder parlar amb ell.
el Josep Sunyer
no el tenim de moment.
Doncs, escolta,
en tot cas fem una petita pausa
per la publicitat
i mirem de recuperar
aquest contacte.
Fins ara.
Arriba el Sant Jordi.
Prepara't.
Viu la festa del llibre
amb Llibreria La Capona.
Et prometem aventura,
riure,
nostàlgia,
suspens,
intriga,
amor.
No esperis última hora
per comprar-li el llibre.
A Llibreria La Capona
trobaràs el regal perfecte
per la Diada de Sant Jordi.
Llibreria La Capona,
al carrer Gasòmetre
número 40143,
telèfon 977-24-1233.
El 23 d'abril
t'esperem a la Rambla.
No hi faltis.
Teatre Metropol de Tarragona,
temporada de primavera 2005.
Prepara't per gaudir
de la millor música.
Diumenge 24 d'abril,
Nacho Mastreta.
Nacho Mastreta presenta
Música d'automòbil,
una de les propostes
més personals
i més sòlides
del panorama musical estatal.
Venda d'entrades
a les taquilles del teatre
al Cervicaixa
o al 902-33-22-11.
Primavera intensa
al Teatre Metropol de Tarragona.
Déu anys amb tu!
Aquest dissabte
no te n'oblidis
del més important,
la rosa de Sant Jordi.
A Floristeria Romeu
trobaràs la rosa tradicional
i una gran varietat
amb flors
per fer de la diada
quelcom més especial.
Vine a buscar
la rosa de Sant Jordi
a Floristeria Romeu,
a la Rambla Nova,
davant del Teatre Metropol.
Vella Lluna
treu el nas
poemes i endevinalles
per als xiquets
de fina anglès
amb il·lustracions
de Jasmín Berguedà
i Silvana Salvador.
Vella Lluna
treu el nas
és un llibre
d'Arola Editors.
No t'explicaré les meves penes,
ja sé que sempre ho faig,
i no voldria
que pensessis
que estic obsessionat.
Vull que sàpigues
que sóc feliç
malgrat tot
ho sóc.
Aquí seguim
amb tots vostès
en directe
des del matí
de Tarragona Ràdio.
Home, felicitat,
no ens regalem nosaltres,
fora massa pretensiós.
El que sí que regalem
són, aviam,
ara faré una descripció
de tot el que regalem
des del matí
de Tarragona Ràdio.
Punts de lectura,
especialment
fets
per al dia d'avui
amb fotografies
magnífiques
de Josep Maria Albaric.
Hem agafat
de les millors,
bé, ha estat difícil,
perquè l'obra
del disortadament
desaparegut
Joa Maria Albaric
és fantàstica.
Unes fotografies,
hem fet uns punts
de lectura
deliciosos
que els regalem
a totes aquelles persones
que passin
pel nostre...
Aviam,
ens veurà de seguida,
eh?
Tarragona Ràdio,
a més,
ens acompanya
la queta gegana
aquesta del Centre
de Normalització
Lingüística.
També regalem
punts de lectura
globus
del Centre
de Normalització
Lingüística
i mentre
quedin existències,
atenció,
regalem
llibres
de les editorials
i els autors
locals.
Els tenim aquí,
passen,
diuen, escolta,
jo vull algun llibre
d'aquests que esteu parlant,
que esteu comentant,
doncs venen aquí
i encantats de la vida,
això sí,
els regalem
mentre en quedin,
quan s'acabin,
doncs deixarem de regalar.
Els volem obsequiar
també aquesta diada
de Sant Jordi,
la seva fidelitat
com a uients
i que ens vinguin a veure.
El Josep,
jo crec que allò
de la petonada popular
no ha començat,
per tant,
no podia estar fent petons
a les senyores.
Josep, hola.
Hola, bon dia,
Jolanda.
No estaves fent petons, no?
No, no,
ara te n'envio uns quants
aquí baix.
Jo ara em menjaré un bombonet
mentre tu parles, d'acord?
Dic que ara te n'envio uns quants
cap aquí baix,
cap a...
De petons,
doncs mira.
No, no, cap a l'estat,
no, de gent, de gent.
De gent i de petons,
jo t'envio petons, Josep.
També, també.
Encara no hem pogut veure
la petonada popular, eh?
No sé si no he dit
petonada popular,
perquè a mi em recordo
d'una altra cosa,
això de petonada popular.
Bueno, caminada popular, no?
No, no ha començat encara,
intentarem esvinçar
si comença ben aviat
i el que es fa
és una de les activitats
que es fan aquí
a l'espai de la Jaima,
de la mateixa
del Col·legi de les Teresianes.
Hi ha això,
la petonada,
també hi ha alumnes
del taller d'escriptors.
Es diu taller d'escriptors?
Ho dic bé?
Sembla que sí, no?
Doncs hi ha alumnes
que estan fent poemes
per encàrrec,
per exemple,
és una de les activitats
que hi ha per aquí,
en aquesta Jaima,
i moltes altres
que aniran desenvolupants
en aquesta dia de Sant Jordi.
Té de dir que
el tram central
de la Rambla
en aquests moments
i aquí en aquest lloc
és pràcticament intransitable
de la gent
que arriba a veure
amunt i avall.
Hi ha com dues direccions
de flux,
uns que tiren amunt
per un cantó
i altres per l'altre
i és pràcticament impossible
passar pel mig de la Rambla
aquí davant
de les Teresianes.
Doncs jo no sé
si pots parlar
amb algú
que hagi comprat
ja algun llibre.
No, mira,
parlaré amb una senyora
que ha comprat un llibre.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Veig que el llibre
és pel nen petit, eh?
Sí, és per una xiqueta
de dos anys.
Ai, xiqueta, perdona.
Com es diu, la xiqueta?
Diara.
I l'ho comprat
d'un llibre de contes?
És un llibre
de la llegenda de Sant Jordi.
Molt bé,
li agrada escoltar contes,
m'imagino, no?
Molt, molt,
li agrada que li expliquin contes.
T'agrada que t'expliquin contes?
Sí.
Que sí, molt fluixet.
Com et dius?
Diara.
Molt bé.
Gràcies, eh?
A vostè, deu.
Estic al costat,
Iolanda, a més a més,
d'una parada
on saps què venen?
En comptes,
venen llibres,
però estan especialitzats
en còmics.
Venen llibres relacionats
amb el món del còmic
i tenim el seu responsable
per aquí.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Còmics, no?
Aquí estem venent
tota aquesta part de còmics,
còmic europeu,
una mica més pels jovents,
diguem, no?
Aquesta zona.
Aquí, clar,
és d'una tenda de còmics
que es diu Tarracocòmics,
que està al càrrec gasòmetre
i la majoritàriament
del material
és tot manga
i tot això,
còmic europeu
i, bueno,
el que es veu per aquí.
Què és el que més et demanen?
Home,
el que més he estat demanant
ara mateix
és el que és la part del manga.
Dóna molt per la televisió
i tot això
i tota aquesta part d'aquí
que és de manga
és el que més està venent
de moment, sí.
I aquestes figuretes
que hi ha per aquí
són les tres bessones, potser?
No,
això també és d'una sèrie
d'anime,
tipus d'aquestes sèries japoneses
tot i això
que ara està molt de moda
ja fa uns anys
es veu
i sí,
es va venent bastant bé
almenys
i hi ha molta gent
és l'únic.
No,
és veritat,
la parada mateixa
ha de molta gent.
Us agrada el còmic?
No,
no massa.
Ja ha passat el temps
del còmic.
O estic allà amb edat?
A certa edat
per veure-hi així còmics o no?
Sí,
jo pels nens
m'agrada
però
per donar-li als nens
per a mi no m'agrada.
Ja li has regalat la rosa?
Encara no.
Prefereixo un llibre.
Gràcies.
Prefereixo un llibre,
eh?
Gràcies, eh?
Gràcies, vinga.
També el company
d'aquí de la parada
dels còmics
d'aquesta llibreria
d'aquí de la ciutat
i el que et deia
i ara estic veient
la part de la Jaima
on estan acabant
de preparar l'escenari
en aquest escenari
d'aquí de la Jaima
davant del Col·legi
de les Terresianes
doncs tot el dia
hi haurà activitats
i haurà,
com hem dit al començament
aquella petonada
on cadascú,
doncs bé,
podrà fer petons,
no?
En canvi,
no sé si d'una altra cosa
em sembla que de paraules
pot ser,
vaig bé,
anar vaixillolant de la cosa.
Ja ho miraré,
hem de repassar
perquè hi ha tanta activitat avui
que ara farem un repasset
d'aquí una estona
de tota l'activitat
que hi haurà prevista
a la Jaima
a banda de la passejada
que estan fent centenars.
Jo començaria a parlar
ja de milers de persones
perquè,
Déu-n'hi-do,
i no repeteixen,
tenim una posició privilegiada
perquè estem al mig de la Rambla
i veiem com puja i baixa
la gent,
és un riu de persones
amb el seu llibre La Rosa.
Moltes,
afortunadament,
s'aturen aquí
a l'estam de Tarragona Ràdio
a recollir aquests punts
de lectura magnífics,
a recollir llibres
enganxines de la Queta,
punts de lectura,
en fi,
que els esperem,
que els saludarem
i que poden,
doncs,
aprendre
aquests obsequis
de Tarragona Ràdio.
Josep,
si et sembla,
ara farem una pausa,
saludarem els següents convidats
i després tornem a fer
una miqueta de repàs
del que està passant
més enllà de l'estam
de Tarragona Ràdio,
d'acord?
Fins ara mateix.
Doncs fins d'aquí una estoneta.
Ses alutates
com són petitates
cuen florates
de dins d'un jardí.
Ses alutates
com són més grandates
no volen florates
si no és un padrí.
Ses alutates
com són petitates
cuen florates
de dins d'un jardí.
Ses alutates
com són més grandates
no volen florates
si no és un padrí.
Són rufines
a finestra
que ja n'és vespre.
Són rufines
finestró
que fa foscor.
Nena,
no siguis tosuda
que surt sa lluna.
Nena,
no siguis mussol
que surt et sol.
jo que totes vespre
t'estic cantant
els meus desitjos
i els teus encants.
Jo que totes vespre
t'estic cantant
els meus desitjos
i els teus encants.
Ses alutates
com són petitates
com són petitates
cuen florates
de dins d'un jardí.
Ses alutates
com són més grandates
no volen florates
si no és un padrí.
Ses alutates
com són petitates
cuen florates
de dins d'un jardí.
Ses alutates
com són més grandates
no volen florates
si no és un padrí.
I una jove somiava
de Sant Lluís
somiava,
que ballava,
se n'hi morat.
Era escuixi
somiava,
que ballava
un balc saltat.
I era escuixi
que li feia
negu-nigu-nigu-nyac
negu-nyi-gui-gu-nyac
negu-nyi-gu-nyac
negu-nyi-gu-nyi-gu-nyi-gu
negu-nyi-gu-nyac
negu-nyi-gu-nyac
negu-nyi-gu-nyi-gu
negu-nyi-gu-nyi-gu-nyi-gu
negu-nyi-gu-nyi-gu-nyi-gu-nyi-gu
sa salutates
com són petitates
cuen florates
de dins d'un jardí.
Ses alutates
com són més grandates
no volen florectes
si no som pedriu.
Se salut actes
com som petit actes
cuen florectes
de dins un jardí.
Se salut actes
com som més...
Ara passa un minut,
un minut i mig, de dos quarts a dotze del migdia.
Escoltàvem la veu de Cris Joannico
des de l'estudi. La Núria ens ha posat
aquesta magnífica cançó que lliga molt
perquè el Cris Joannico el que fa és recuperar
velles tonades de Mallorca
les transforma, les adapta al dia
i de fet el llibre
llibre i disc també que ens ocupa ara
el que ha fet és recuperar
algunes molt velles, d'altres no tant
d'altres més recent, tonades, cançons
jocs, moixaines
per infants. Ens acompanya la Marta Badia
bon dia Marta
ella amb l'Àngel Sant Vidal han fet
aquest llibre que es titula
Tat, tots identifiquem
aquest so del tat, que és allò
d'aquell crit, què és tat exactament?
Explica-ho tu Marta
Tat és un joc dels que
encara està molt en bus, vull dir, molta gent el coneix
que senzillament és tapar-se els ulls
amb les mans i quan tu obres els ulls
o sigui quan obres les mans i apareixen els ulls
i fas tat el nen, no?
Llavors normalment el nen, com que això està dedicat a nens molt petits
el nen es pensa que no hi ets
llavors és la sorpresa aquella de dir
ja hi és, ai, torna a amagar, no?
llavors sempre va acompanyat d'aquest so que es diu tat
i vas fent
Clar, aquest so, aquest so, aquest joc
molts altres que trobem al llibre
alguns d'ells els tenim tan assimilats
des de la nostra pròpia infantesa
i de les nostres fills que fins i tot en so
veu-los reflectit en un llibre i en un CD
Sí, a veure, per una banda hi ha tot un recull a la nostra memòria
tota la gent que hem tingut la sort de tenir avis a casa i mares a casa
però per altra banda també hi ha tot un ventall de gent nova
o gent més moderna o gent, diguem-ne, més jove d'edat
que tot això ja no té manera de poder-hi accedir
perquè la línia de tradició oral
malauradament en els nostres dies actuals i en la nostra vida actual
s'ha estroncat
llavors ja no hi ha aquella estona en la qual s'expliquen els contes
ja no hi ha aquella estona de jugar endavinalles
ja no hi ha aquella estona de cantar o de jugar
llavors sí que hi ha gent que els té en la memòria
però hi ha molta gent que no els té en la memòria
llavors una mica tat és això, no?
intentar ser una baula que ajudi a lligar aquest folclore
que encara és molt actual i que pensem que és molt útil
per tornar-lo a tenir a la memòria, tornar-lo a tenir vigent
aquest folclore encara el tenim i no és per del tot
gràcies a la tasca de les escoles
sobretot a preescolar
que es manté molt que si no fos
i les llars d'infants
si no fos per això
per això, per això mateix
ens desapareixeria
sí, sí
llavors una mica el sentit d'aquest llibre és aquest
és un recull, una mica un receptari
jo diria que és com un receptari
per poder utilitzar rapidíssimament aquests jocs
i aquestes moixaines
que hi ha un treball de recerca molt laboriós
i llarg
no, hi ha un treball de molts anys
de posar-te en això
de treballar-hi
i d'anar recollint-ho
i d'anar fent de formigueta
de llegir molts llibres
com ho heu fet això, Marta?
és que és tota la vida, no?
i clar, tant l'Àngels com jo fa molts anys
que ens dediquem a l'ensenyament
i que ens dediquem a l'ensenyament musical
i que ens dediquem a l'ensenyament
de mestres
llavors, això ve
doncs, jo què sé, com les àvies
quan diuen
i com és que saps tants plats de cuina?
doncs, perquè ho hem fet tota la vida
i llavors nosaltres l'únic que hem fet
ha sigut sistematitzar-ho
o analitzar-lo
rentar-li la cara una mica
i explicar-lo
de manera que sigui entenedor a la gent
però realment el que és
és el fruit
de tots els mestres
que hem tingut nosaltres
i de tota la gent
que ha anat passant per nosaltres
la personora?
com ha anat la personora
per fer la personora?
ui, la personora va ser
tota una empresa
una mica complicada
perquè
malauradament en el nostre país
treure un llibre
en el qual hi ha música
sense CD
és allò que ni diuen tocar morts
i llavors ens vam veure
amb la necessitat
si volíem que el llibre
tingués
una presència
de vendes
mínima
doncs, que hi hagués un CD
llavors l'enregistrament
ha estat una de les coses
més difícils
i alhora més maques
perquè
hem anat a buscar
els amics de tota la vida
i a la gent
jo crec que hi ha
que hi ha la gent
més valuosa
en aquest camp
tant el Josep Baucells
per una banda
com el Joan Figueres
per una altra
són dos mestres
amb lletres majúscules
tant de composició
com de tractament
de sons
com d'harmonitzacions
llavors
està fet
amb molt de carinyo
és un llibre
que està fet
posant-nos-hi tots
perquè s'havia de sortir
i s'havia de fer
i gràcies a que l'Alfred
Arola va dir
vinga va endavant
necessiteu la gravació
endavant la gravació
doncs s'ha pogut fer
i jo crec que és un llibre
que si quan escoltes el CD
te'n dones compte
que hi ha aquesta part emotiva
que hi ha aquesta part
de relació
de sensació
de carinyo
que no sé per què
però passa
o sigui passa
jo l'únic que puc dir
és que el llibre
el vaig començar
a fullejar
em va cridar molt
l'atenció
de veure
escrita aquella lletra
aquella partitura
aquella cosa
però que quan vaig posar
el CD
et ve de forma natural
com un somriure
t'entra com una tonteria
a sobre
parlant clarament
és aquella
aquella actitud
amb la qual
tu t'enfrontes
amb un nadó
o amb la qual
tu et dirigeixes
amb un nen petit
i és això
o sigui
senzillament
és aquella tendresa
aquell moment de comunicació
aquell moment d'intimitat
aquell moment de relació
més visceral
i més íntima
que tenim les persones
que és davant
d'un ésser molt petit
és un treball
de tota la vida
com deies
i és un treball
que hi ha treball científic
per entendre'ns
perquè estic bé
però hi ha un gran amor
i una gran passió
en aquest lluit
a part vostra
això es nota
jo penso que sí
però clar
és que és de sempre
jo cada vegada
que faig cursos
cada vegada
que la gent
es queden com a boca
a vedats
cada vegada
que tu veus un pare
que somriu
perquè quan tu li has ensenyat
a fer les formiguetes
o quan tu li has ensenyat
a fer el relet
veu que el nen li respon
i veu que té una manera
de comunicar-se
amb aquell nen
que no havia tingut
fins aquell moment
això no
és que
és la base
és la base
de la humanitat
penso jo
la comunicació
ara deies allò del relet
agafes una canalla
que no coneixes
i el primer que fas
a relacionar-te precisament
no és parlar-li
ni dir-li
em dic tal
en bona tarda
no no
li agafes la maneta
li fas relet
relet
per un dineret
el primer que has de fer
és mirar-li els ulls
i connectar amb ell
després el que has de fer
és apropar-t'hi
d'una manera
sensorial
d'una manera
tàctil
i després
bé
aquesta cosa
que et surt de dins
que és fer una veueta
o fer una cantarella
o dir un rodolí
que no és una paraula
en si
sinó que és
tot un conjunt
de melodies
o de coses
molt ancestrals
que portem a dins
és la manera
que tens més directa
de comunicar-te
amb qualsevol persona
sense saber
quin llenguatge té
perquè com tu molt bé dius
no vas
amb la literatura
per davant
vas amb les emocions
pel davant
és un llibre carregat
d'emocions
i és un llibre
que en principi
no està pensat
per cap col·lectiu
en particular
és un llibre
que pot arribar
a qualsevol persona
sí
de fet el llibre
està dedicat
a qualsevol persona
que tingui al davant
un nen petit
parlem de nen petit
entre 0 i 2 anys i mig
de totes maneres
és un llibre
que pensem
que pot estirar-se
més amunt
perquè les ganes
de jugar
i els jocs
es poden fer
exactament igual
amb nens més grans
i com molt bé
deies tu
de vegades
hi ha nens
que són bastant
més grans
nens de 12, 14, 15 anys
que quan senten
diuen
ostres
això m'ho feien
a mi de petita
llavors els surt
aquella cosa
de dir
mou el resort
de la memòria
i les àvies
que diuen
i la padrina
això ens ho feia
la padrina
o les mares
que diuen
no, la tieta
ho deia diferent
jo no deia
aquesta paraula
sinó que deia
aquella altra
ho fèiem d'una altra manera
això em fa preguntar-te
també Marta
que aquest llibre
no és límit
a un àmbit territorial
en quant a tradicions
i recull
de moixanyes
i cançons
sinó que és un llibre
que és comú
a tota la cultura catalana
sí, perquè
el que hem fet
ha sigut
primer classificar tot
que això
vam anar a buscar
a la gent
que hi entén
vam anar a buscar
musicòlegs
i etnomusicòlegs
per intentar fer
una classificació
que fos
una mica rigorosa
a nivell científic
i a partir d'aquí
vam optar
per la nostra
classificació
que una mica
és la que
està endreçada
al llibre
i llavors
vam buscar
tot el nostre
calaix
o el nostre
diguem-ne
arxiu particular
quines
de les peces
que teníem
eren més curioses
o més diferents
o treballaven
en àmbits
més plurals
en cadascuna
dels apartats
del llibre
per això
hi ha coses
de Mallorca
hi ha coses
de Tarragona
hi ha coses
de Barcelona
hi ha coses
de Vinerós
hi ha coses
de la Sènia
hi ha coses
hi ha exemples
molt diversos
i n'hi ha molts més
perquè en el llibre
si la gent llegeix
el pròleg
i llegeix
les introduccions
veuran que
no es tracta
de dir el relet
exactament igual
que diem nosaltres
o de fer el maneta
blanca
exactament igual
que el diem nosaltres
sinó que es tracta
d'intentar
buscar
o de recordar
quin era
aquell que ens feia
l'àvia
o ens feia la tieta
o aquell que sabíem
nosaltres
i fer-lo exactament igual
perquè el que tu diguis
maneta blanca
maneta rossa
és el mateix
que diguis
relet, relet
el fet és
que tu
estiguis amb aquell nen
fent-li aquell joc
que el que fa
és estimular
el palmell de la mà
perquè ell reconegui
a través del tacte
que té mà
perquè si no l'estimules
el nen no sap
que té mà
no és només
un tema d'emocions
sinó que és un tema
de desenvolupament
del propi nen
de la seva intel·ligència
de la percepció
del seu propi cos
de la seva presència
al món
en definitiva
d'ensenyar els nens
a créixer
jo diria que aquest llibre
a més té
nosaltres estem
recomanant llibres
els que volem nosaltres
i sota el nostre criteri
crec que encertat
des d'aquest punt de vista
aquest llibre té
una gran virtut
que és un llibre
que el podem regalar
a un pare
a una mare
a un nen
a una nena
a una avi
és a dir que no és un llibre
que hem de limitar
com a llibre infantil
li regalem a un nen
no és un llibre
per a un mestre
li regalem a un mestre
sinó que és un llibre
que si volem avui
regalar un llibre
a qualsevol persona
li encaixa perfectament
sí
però jo diria que
millor
però has de tenir contacte
amb nens
sí
perquè si li regales
a un noi
o li regales
a un avi
i no té cap net
no aleshores no té sentit
però sempre algú
que tingui una vinculació
la seva memòria
però
el que hauria de ser important
o el que intentem
és que els nens
d'avui
tinguin algú
que els faci jugar
i que els faci sentir
aquelles emocions
aquella
aquella sensació
no sé si a tu t'ha passat
però quan a mi em seien
a la falda de l'avi
em feia la Rita Tanet
i de sobte
obria les cames
i jo caia en l'aire
aquella sensació
de caure al buit
de dir
m'abandona
i després em torna recollida
volem dir
estic segura
m'ha agafat
és un segon
aquella sensació
de dir
ostres no estic sola
m'ha agafat
jo em deixo anar
perquè tinc la seguretat
que aquesta persona m'agafarà
això és molt important
la Marta està també
molt contenta
perquè Arola
havia cregut
en aquest projecte
en aquest llibre
i això és molt important
és molt important
perquè
és molt difícil publicar
hi ha molta gent
que publica coses
i necessites
un editor sensible
i en aquest cas
a més a més
de ser un editor sensible
és un editorial
fantàstica
perquè
la visualització
o sigui
la materialització
del llibre
és un encàndum
o sigui
el llibre com a objecte
està molt ben fet
és molt entenedor
és molt
t'enganxa
o sigui
està molt ben acurat
no estem molt contents
de fet
aquest matí
l'Alfred
que ha passat a primera hora
ha estat dels convidats
més matiners
parlava
de l'aposta
pel llibre infantil
que també fan
en Desderola
editors
i en aquest sentit
a banda de parlar
d'aquest
recull
de Moixanyes
Jocs i Cançons
per a Infants
de Marta Badia
i Àngels Vidal
volem parlar
d'un altre llibre
d'un altre personatge
que acaba de néixer
però que
jo li alviro
una vida
molt i molt llarga
estem parlant
del Tonet
el Tonet
és un personatge
jo anava a dir
que
que és creació
de l'Aleix Cort
Aleix bon dia
bon dia
bon dia
però no sé jo
si ben bé és així
em penso que tu
no ets l'únic culpable
del Tonet
realment no soc
l'únic culpable
i portat d'una convidada
especial també
per parlar
de la creació
dels Tonets
ens la podries presentar
sí sí
ella es diu
Mar
Mar Cors
hola Mar
com que ets una convidada
i vens com a autora
se un una cadira
amb un micro per tu sola
només faltaria
perquè aquí
els autors i els convidats
els tractem molt bé
no vens d'acompanyant
vens com a autora
per tant
hola Mar
bon dia
bon dia
com estàs
qui és en Tonet
jo no el conec encara
en Tonet és un nen
que tenia molta por
i un dia
li va aparèixer
una fada
perquè ell
va desitjar
molt fort
poder-se dormir aviat
que tenia por
quan s'anava al llit
que malament
que es passa
te l'afoscó
ja
i li va aparèixer
una fada
fada poca traça
sí
que tenia
que el pare
diu que és molt jove
perquè sol té
cent
cent cinquanta anys
clar
eren una nena
això no rep
una fada
no?
però tu deus
conèixer
el món de les fades
que saps tu
que viuen molts anys?
sí
no?
Aleix
tens una
allò que en el món de la literatura
es deia que és lleig
no?
allò de té un negre
no?
sí
tu no tens un negre
tu tens una autèntica fada
a casa teva
sí, en tinc dos
en tinc dos
tinc una fada
i un dimoni
el dimoni no ha vingut
el dimoni no ha vingut
per si de cas
no és portant només
la fada
de fet
la inspiració
d'aquest personatge
i sobretot
parlant abans
amb la Marta
de l'important
que és
cuidar de la sensibilitat
dels nens
dels seus desitjos
dels seus estímuls
però també
de les seves pors
les seves pors
tenen molta importància
i va sorgir d'aquí
tot plegat
de la por dels teus fills
de qualsevol nen
avui dia
quan se'n va dormir
una determinada
de Telefuscó
sí, és molt curiós
perquè estem treballant
a nivell d'escoles
i treballant a nivell
d'escoles
quan tu preguntes
si els nens
si tenen por
ningú no té por
cap nen no té por
s'hi fa com a vergonya
reconeixer-ho
és igual que
que facin primer
que segon
que tercer
que quart
no, ells no tenen mai por
tenen por els seus germans
les seves mares
les seves àvies
els seus pares
fins i tot els seus gossos
tenen por
però ells no tenen por
com aquell que va al psicòleg
que té una mica
i realment l'amic
no és l'amic
sinó que és ell
és l'amic invisible
que diuen
sí, sí, sí
és una cosa
impressionant això
de la por
i d'alguna forma
els meus fills
doncs
la tenien de por
sobretot el gran
cal dir que
la fada
espantava
el dimoni
a l'hora d'anar a dormir
fent-li veure fantasmes
i coses així
a les foscor
llavors l'altre
doncs
es revelava
i finalment
doncs vam decidir
que potser una bona manera
de perdre por a la foscor
i d'anar-se'n al llit
era explicar-ho uns contes
uns contes que van començar
sent uns contes
els contes de sempre
els contes
contes de sempre
i contes actuals
d'autors actuals
i que al final
van agafar forma
amb un personatge especial
que era el tonet
i els seus llits
perquè cal dir que
l'aportació d'aquests contes
bàsicament
a part del tonet
i l'Anna
és que
tot el món aquest
funciona a través dels llits
els llits són els personatges
importants del conte
vols que et faci una confessió
ara
després parlant
amb altres persones
així com de la nostra edat
hem coincidit
que molts
quan érem petits
i ens anàvem a dormir
sempre teníem
o intentàvem provocar
el mateix somni
que el llit sortia
per la finestra
i et portava tot arreu
m'ha fet molta gràcia
perquè això que és molt íntim
i molt personal
quan ets gran
que et poses una mica
així en dret
i comences a recordar coses
m'he dit que
moltíssimes persones
quan eren petites
tenien sempre aquest somni
del llit
per tant és curiós
tu també ho has pensat
alguna vegada
no Mar?
deies
em taparé bé
perquè el llit començarà
sortirà per la finestra
i veuràs tu on em portarà
no?
sí
tu ens podries explicar
una miqueta només
perquè els llit
com va l'argument
de la primera aventura
perquè han sortit
tres aventures
directament d'en Tonet
explica'ns la primera
per exemple
el Tonet va començar
que sempre
mai no s'adormia
a la nit
i llavors
esclar
de matí a la classe
sempre s'acabava dormint
a la nit
mai no s'adormia
perquè
si no
teníem els sons
i no li agradaven
un dia
va demanar tan fort
que es pogués adormir
aviat
que li va aparèixer
una fada
i la fada
li va concedir
aquest desig
es havia quedat
molt parat
no?
sí
jo
si estic allà
al llit
i m'apareix una fada
què vols que et digui
una mica d'impresa
es va quedar assustat
clar
tu diràs
i a partir d'aquí
què passa?
doncs que llavors
li parla
al seu llit
al rondinaire
i se'n van
a la primera assemblea
de llits
una assemblea
de llits
i allí
coneix una nena
que es diu Anna
i al seu llit
que es diu Valent
i ja no diem res més
que llegeixin
què et sembla
Mar?
és que
si expliquem el final
no?
ho deixem aquí
o vols que expliquem
una mica més?
tu què creus
que és millor?
pels nens i nenes
ho deixem aquí
que comprin el llibre
i el llegeixin
clar
que és molt important
que se'n llegeixin
i si encara no tenen allò
l'avi
doncs que el llegeixi
algú
el pare o la mare
a la nit
abans d'anar a dormir
tu ens ho recomanes
que ho fem així
amb aquest llibre?
sí
tot i que els llibres
es poden llegir
en qualsevol moment
però potser és el moment aquest
és important la il·lustració
les il·lustracions
són de la Toni Álvarez
sí, sí
malauradament
m'ha trucat
que ha tingut problemes
ella venia de Cambrils
aquí va ser una col·laboració
molt divertida
perquè ella i jo
realment ens vam conèixer
d'una forma una miqueta especial
dintre del
amb una festa
dedicada al rock and roll
ella és una balladora
de rock and roll
entusiasta
i del swing
i tu de claquer
del claquer
i el swing
i el rock and roll
i també m'agrada
totes coses
llavors ella sempre havia volgut
participar
i fer il·lustracions
ella realment és pintora
no és il·lustradora
i bé
quan vam tornar a coincidir
va ser quan jo ja tenia
el projecte aquest
aquest projecte
que es va anar fent
cada nit més llarg
perquè d'alguna manera
els nens proposaven un títol
o sigui cal dir
que treballàvem
amb un equip
totalment compenetrat
o sigui
un dels dos
cada dia triava un títol
i jo improvisava un conte
sobre aquest títol
i ells m'ajudaven
a vestir el conte
o sigui jo deixava portes obertes
perquè ells ens actiressin
l'aventura cap endavant
això és important
que dius
perquè l'aportació dels teus fills
no ha estat l'aportació
diguem-ne anecdòtica
sinó que realment heu fet un treball sistemàtic
és un treball d'equip
i heu col·laborat tots tres
tots tres
és a dir que l'obra és dels tres
sí, sí
perquè
o sigui
realment els crèdits
els crèdits del llibre
surten ells dos
i no surten d'una forma
com una broma
o una cosa aquesta és meva
mira, li fa gràcia
que sortin els seus fills
no va per aquí la cosa
no és així
no és així
vull dir
tothom que coneix aquests contes
i que sap com han anat
sap que ells han participat
d'una forma molt efectiva
a més a més
i entusiasta
jo recordo que fa uns dies
que parlàvem
em vas comentar
que feies la presentació
a la biblioteca de Reus
i que volies fer-la
doncs justament
amb els protagonistes
que eren els llits
sí
no van poder tornar a parlar
jo no vaig poder venir a la presentació
no sé si al final
ho vas aconseguir
sí, sí, sí
van muntar dos llits
allí
els van pintar uns ulls
ni pel damunt dels llits
llavors a més a més
la il·lustratora
el que fa és
els ensenya a dibuixar als nens
una miqueta
els personatges
perquè insisteixo
que una cosa interessant
és que normalment
la majoria dels llits
en els contes
sobretot infantils
funcionen com un objecte
que ajuda a volar
o sigui
que ajuda a arribar
en algun lloc
és un mitjà
aquí no
aquí són personatges
que s'enfaden
que rondinen
que pensen
que lluiten
que s'enfronten
que valoren les coses
i crec que això és divertit
aquest ha estat
jo crec que un gran repte
per a l'il·lustradora
que és donar vida als llits
no és fàcil donar vida a un llit
i des de la pedagogia
la Marta ens podria dir
està molt bé
que es familiaritzen
amb aquests objectes
etcètera
però primer que tot un conte
el que ha de fer
és distreure
i després hi entrarem
en altres anàlisis
però són molt macos
perquè els conec tots tres
els hem treballat a l'escola
i la veritat és que són
molt macos
ens deia l'Alfred aquest matí
que han apostat
i fort pel llibre infantil
cada cop es cuida més
el tema del llibre infantil
cada cop se li dona
més importància
i no només
en quant a forma
i en quant a producte editorial
sinó en quant a contingut
hi haurà moltes aventures
d'en Torens
i més no
aquesta és la intenció
mira que diu
la merdiu
treballareu molt
sospito que treballareu molt
en aquests moments
hi ha una vintena
entre una vintena
i una trentena
de contes
que han estat explicats
llavors d'aquests trenta
n'hi ha alguns
que estan més treballats
i d'altres
que estan així
més embrionàries
però ells
encara me'n demanen
de contes de tonets
abans d'anar a dormir
i això
crec que és un bon senyal
perquè això vol dir
que d'alguna forma
s'identifiquen
amb els personatges
i els agrada
i crec que això
és el millor
que li pot passar
a una persona
quan treballa
en un conte
i escriu un conte
i el dibuixa
en aquest cas
la Tònia
jo crec que pot estar
realment molt satisfeta
perquè jo crec
que el treball
que ha fet la Tònia
a nivell d'il·lustració
jo penso que és
dels millors treballs
que jo he vist
d'il·lustració
en molt de temps
hi ha molt bons
il·lustradors
Catalunya
a més a més
és un lloc
que té tradició
també de molt bons
il·lustradors
però jo
hem fet així
un tantèm
un tanteig
a nivell europeu
i tot això
jo penso que
realment
els personatges
tal com ells
dibuixen
amb aquarela
i llapis
i amb alguna cosa
d'acrílic
els donen
una personalitat
i una força
els dibuixos
de la qual
estem realment
entusiasmats
llibres magnífics
mar
per què no
recomanes
tu
ho expliques
o convides
els nens i nenes
que t'escolten
a que coneguin
el Tonet
que serà un bon amic
sobretot a la nit
per ells
què et sembla
tu per què els diries
que han de ser amics
d'en Tonet
quina pregunta més rara
que t'acabo de fer
no?
sí
de totes les aventures
digue'ns
algun altre personatge
que t'agradi molt
que vagi amb el Tonet
la teva preferida
de totes les aventures
la meva preferida
és una
que el papa va explicar
n'hi ha bastantes
sé que m'agrada
oh ja m'ho penso ja
una
per exemple
que el papa va explicar
que
sempre hi acaba sortint
un lladre
que va robant les coses
i ells
tenen que salvar la gent
i
el llegirem
el llegirem
perquè ens han entrat
jo ja m'he llegit
el primer
el primer me l'he llegit
per conèixer el personatge
però me'ls llegiré tots
perquè
els grans a vegades
també tenim por a la nit
oi Marta?
sí
però són molt macos
estan molt bé
com dèiem
en quant a contingut
en quant a les històries
i en quant a la forma
que tenen com a objecte
són llibres que entran
molt bé pels ulls
per aquest primer contacte
molt bé
moltíssimes gràcies
per venir a mar
ha estat un plaer
conèixer't
que continuïs creant
amb el teu germà
i el teu pare
d'aquestes aventures
Marta
moltíssimes gràcies
a vosaltres
Aleix
enhorabona
fins la propera
ha estat un plaer de veritat
a vosaltres
i moltes gràcies
bon Sant Jordi
gràcies
Gràcies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amb els mitjans de comunicació.
El pontífex fa aquest matí una roda de premsa
on se sotmetrà a les preguntes dels periodistes.
Demà oficiarà la missa solemne, cobre el seu pontificat.
El president xinès, Wuxin Tao,
i el primer ministre japonès, Junishiro Koizumi,
es trobaran avui a Jakarta per abordar la crisi
que enfronta els dos països.
Prèviament, el cap de govern nipò
havia expressat el remordiment de Tòquio
per el sofriment causat durant l'ocupació de la Xina als anys 30.
Catalunya Informació.
Esports.
I Toam ha vist que Dani, el jugador del filial Sergio Sánchez,
són les novetats de la convocatòria de l'Espanyol
per rebre demà al Saragossa.
Aquest migdia també Fran Rijker ha de donar la llista
per anar a jugar demà al camp de la Màlaga.
I Toam ha de passar una última prova,
però tot apunta que serà baixa per segona setmana consecutiva.
I pel que fa el temps avui dia de Sant Jordi,
les temperatures seran molt agradables
i en alguns indrets s'arribarà als 20 graus.
A partir del migdia creixeran intervals de núvols
sobretot a zones de muntanya
i poden caure alguns ruixats al terç nord del país.
Es mantindran alguns bancs de núvols baixos
a la costa daurada i a la costa central.
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Les dotze del migdia i tres minuts.
El matí de Tarragona Ràdio
I aquí seguint ens atem la tercera hora del matí de Tarragona Ràdio
en directe aquest dissabte, edició cap de setmana, edició especial Sant Jordi.
I continuem des de la Rambla Nova.
Déu-n'hi-do, hi ha moments que tenim com una barrera humana,
la qual cosa ens encanta,
perquè vostès s'acosten aquí al nostre stand.
Els volem obsequir amb aquests punts de lectura,
que són reproduccions de fotografies de Josep Maria Albarí,
que quantitat de persones els estan recollint
perquè són d'una bellesa extraordinària
com les seves fotografies.
Venen aquí perquè estem regalant llibres també
d'autors d'editorials tarragonines
mentre quedin existències.
Estem regalant els punts de lectura
de la campanya Dona Corda al català.
Tenim una queta gegant aquí,
et vull dir perquè si tenen canalla petita
segurament els farà gràcia veure aquesta queta
enorme damunt en la taula
que està presidint domèndu obsequis
del matí de Tarragona Ràdio
però també del centre de normalització lingüística de Tarragona.
Punts de lectura, globus, enganxines...
I em penso que el Josep,
que està a l'altra banda de la Rambla,
en aquest cas a la Jaima,
em penso que ella ens pot explicar
novament alguna coseta d'aquest escenari, no, Josep?
Sí, efectivament. Hola, bon dia.
Jolanda, estem a l'altra punta de la Rambla.
Estem exactament al lloc de la Jaima.
Se fan diferents activitats en el de curs del dia
i que ara en aquests moments, fa poca estona, fa res, escassos minuts,
s'ha acabat una lectura que han fet alumnes,
els joves alumnes del taller d'escriptura.
Tornaran a fer-ho, es diu ho hem fet ara, fins a les 12,
ara està a punt de començar una obra de teatre del col·lectiu Calilé,
que ho fan en col·laboració amb el gremi de llibretes d'aquí de Tarragona.
Està just a punt de començar, però abans volem parlar d'aquesta lectura
que s'ha fet amb la Lourdes, malgrat, del taller d'escriptura.
Lourdes, bon dia.
Hola, bon dia.
Com ha anat? Perquè he vist que estàvem molt animats, no?
Sí, ha anat molt bé perquè, a més a més, han preparat unes lectures
que eren així com a diàlegs, debats sobre el tema de Sant Jordi
i ha quedat la cosa molt animada.
He vist que, a més a més, hi havia una mica de sanificació
amb una caixa fúnebre, és una caixa fúnebre, això?
Sí, sí, Sant Jordi sortia d'un taüt, ressuscitava, sortia del taüt
i donava l'explicació del que era el seu mite, no?
I també hi ha un...
No, que s'ha parat aquí a mirar-ho o a poder...
Això ha estat un globus, eh?
Digue'm, digue'm, digue'm.
Això que ha patat ha estat un globus, que aquí...
Ha patat un globus.
És que no sé si s'ha arribat a vosaltres per aquí,
oi, hi ha alguns que han dit que és un globus que no passa res.
Vale, vale, d'acord.
Perdoneu la interrupció.
No, no, és que no ho he...
Que bé, no, que havia patat un globus.
Ens deien que explicaves-ho al taüt, aquest taüt d'on ha sortit Sant Jordi, no?
Doncs sí, perquè ells han volgut fer una mica de sanificació,
una mica d'escenari, llavors amb el taüt, el Sant Jordi dins del taüt,
que de sobte ha ressuscitat per explicar-se, no?
Per explicar el seu mite i per explicar la funció de Sant Jordi
en el que pugui ser la cultura catalana.
Per als alumnes del taller d'escriptura,
poder expressar en veu alta les seves creacions
és tot un...
Ho suposo que una gran alegria, no, avui?
És una alegria, i a més a més,
poder participar en la Diada de Sant Jordi,
en aquesta festa de la literatura,
doncs per a ells és una cosa extraordinària, no?
I poder-hi participar d'aquesta manera activa,
contribuint amb els seus textos,
que són els futurs escriptors de la nostra literatura,
doncs poder-hi contribuir mostrant-los, no?,
al públic, i que de fet és això que comentaves tu,
que s'ha aturat moltíssima gent a escoltar-los,
fins i tot entre gent, s'ha sigut al davant de l'escenari,
i bé, doncs ha tingut èxit, no?,
cosa que sempre és molt d'agrair.
Quan hi torneu?
A l'altre, em penso que hi ha un altre al migdia, aquí no res?
Sí, tenim dues lectures més programades,
una de les dues del migdia,
que és la lectura que falta i estable,
també de l'Escola de Lletres,
i l'altra, un quart de vuit de la tarda,
que és la lectura que falta i a itinerant.
Un dels tallers, a l'itinerant,
vindrà amb un suport de titelles.
Ah, està molt bé, està molt bé.
Sí, han anat pensant, clar,
com que tenim aquest escenari tan maco aquí enmig de la Rambla,
en cada grup ha estat una mica creatiu
i ha pensat diverses maneres
de poder expressar, a més a més de la paraula,
els seus textos.
Lourdes, gràcies, que vagi bé.
Josep, espera't, deixa'm afegir una petita cosa,
i és que la Lourdes, que és com és ella,
i és tan modesta, no dirà res,
però hem fet esment aquest matí,
quan parlàvem amb els editors,
i com que ella està tan atabalada
amb el taller de lletres,
no volem passar l'oportunitat de dir
que la Lourdes, aquest Sant Jordi, també té llibre,
que es titula Amat,
i que és un llibre d'imatge i paraula
que ha fet amb l'Anton Roca, que és magnífic.
I com que ella no ho dirà,
perquè és molt modesta, ho diem nosaltres.
Que diu la Jolanda, que com que tu no ho diràs,
que és molt modesta,
però que has fet llibre per Sant Jordi,
que estàs com a autora, també.
Doncs sí, sí, avui es presenta el primer llibre,
i és el meu primer Sant Jordi, també,
un llibre de poesia,
que es titula Amat, o Amat,
té els dos significats,
i és un llibre de poesia i fotografia
que l'he fet amb l'Anton Roca,
un artista que és d'Alcovei,
que ara viu a Bologna,
i sí, m'estrena.
A quina hora signereu el llibre?
Bé, durant el dia aquí a la Jaima
hi ha diverses signatures.
Jo signo de 6 a 7.
Doncs vinga, recomanem aquest llibre.
L'ordre, gràcies, ara sí.
Què més tenim per aquí, Josep,
que ens puguis explicar?
Que tenim moltes ganes d'anar-hi,
però no podem deixar els micròfons.
Què més tenim?
Doncs mira, tenim, per exemple,
aquí a la Jaima,
davant del Col·legi Les Teresianes,
a la Ràmina Nova,
aquesta obra de teatre del col·lectiu Caliglè,
que s'ha de punt de començar.
M'han dit que són dos venedors d'un mercat.
El mercat ja està instal·lat aquí a l'escenari.
És un mercat, per mi,
pel que estic veient, com a mig medieval.
Llavors, el que faran és
fer aquesta representació singular,
diferent, perquè aquests actors
estaran venent aquí sobre l'escenari
i tot d'una se'ls girarà
com si diguéssim el xip
i començaran a fer lectures d'altres èpoques.
Entre elles l'època del Quixot
i també d'altres, diguéssim,
protagonistes de llibres coneguts.
Això és el que faran aquí,
aquest col·lectiu Caliglè,
amb el recolzament del Gremi de Llibertés.
I també aquí a la vora
estan duent-se a terme altres activitats,
com són, per exemple,
al costat mateix,
el fet de poder comprar paraules,
comprar mots,
que després aquests mots
es poden engairar amb uns globus
i també s'hi poden posar
d'autors d'aquí del Camp de Tarragona,
que s'engairaran després tots
de forma col·lectiva.
Hi ha molta gent aquí baix, Holanda,
ara en aquests moments,
molta gent que tira amunt i avall,
que van passejant per aquí, per la Rambla,
però també, sobretot,
a persones que ara s'han parat aquí davant
per poder veure aquest espectacle
que és a punt de començar en directe.
I a l'interior de la Jaima
que ja són nens molt menuts,
petitons,
que estan jugant amb els globus
mentre no comença la representació
que és a punt de començar.
Què t'arriba a dir, Josep?
Sabem si trigarà molt
a començar aquesta representació.
Ho dic per rèvia'm,
si fora possible,
agafar una miqueta de so en directe.
Si vols que ha de trigar molt,
ja tornaríem d'aquí uns minuts.
Com ho veus, el panorama?
A veure, havia de començar a les 12,
que s'ha dit que...
Sembla que aquestes coses ja se sap,
i a més amb la quantitat de gent
que hi ha per la Rambla.
Imagina't,
a les 12 del migdia
no vull ni pensar-hi
què pot passar aquesta tarda.
Jo estic, mira,
estic veient des d'aquí
els actors,
els dos actors,
l'actriu i l'actor,
estic veient
que estan mirant-ho
des de la carpa,
s'ha dit que estan a punt
de fer un pas
per venir cap aquí.
Si vols podem parlar,
no sé si...
No sé, abans de la representació...
Mira, s'estan instal·lant
ja els micròfons inalambres.
Sí, probablement podem pescar
una miqueta d'actuació en directe.
Podríem, crec que sí,
perquè s'estan ja instal·lant
els micròfons inalambres
que porten els actors,
també com ella.
Què te n'anava a dir?
Josep, veus molta gent
amb llibres sota el braç?
Poca, poca, poca.
Perquè roses jo des d'aquí
em veig mal,
però llibres no em veig gaires.
Potser és que el que fan
és mirar, remenar
i compren a la tarda.
Jo crec que també,
perquè ara mateix aquí
no veig absolutament ningú
que porti un llibre a la mà.
El primer que porti un llibre
li dius que vingui aquí
que l'enregalarem un altre.
Fet, fet.
No, per a més a més
estic en una posició privilegiada
perquè m'ho estic mirant
des de dalt l'estant,
estic a l'escenari ara mateix
de la Jaima
i ho veig des de dalt
i no veig ningú que porti llibres.
Roses sí, però llibres
de moment canvien
tots i que per aquí a la vora
n'hi ha uns quants
que s'ho miren,
que s'ho van mirant
i que sí,
que deuen estar triant i remenant.
Deuen mirar
quina s'agrada més
i a la tarda
on se'ls deuen comprar.
Doncs nosaltres aquí, Josep,
si tu estàs envoltat de persones,
aquí hi ha moments
que és fantàstic.
Moltíssimes persones
que venen a buscar
aquests punts de lectura
que ha fet Tarragona Ràdio
amb les fotografies
de Josep Maria Alberic.
Persones que venen a buscar
llibres d'autors
i editories locals
que també estem regalant
globus, enganxines
i punt de lectura
de la campanya
Dona corda al català
i és que aquesta queta
està tenint un èxit magnífic.
Els nens petits
que han tingut aquesta queta
que li donaven corda
i clar, feia allò amb les dents.
Ara tenim una de fusta
gran, enorme
aquí a la taula
i venen molts
i la toquen
i bé, això
vulguis que no
també és un atractiu
i entre altres coses
també ens permet
prendre un contacte
més directe
amb els oients
que també avui surten
al carrer, òbviament.
Com tenim el tema
de l'espectacle?
Doncs l'espectacle
està per començar,
està per començar encara.
Doncs no sé si dir-te
que fem una miqueta
de publicitat
i tornem d'aquí uns moments.
I tornem d'aquí una estona
a veure si ha començat.
Doncs vinga,
una mica de publicitat
que no només
de llibres i paraules
viu l'home i la dona.
Arriba el Sant Jordi.
Prepara't.
Viu la festa del llibre
amb Llibreria La Rambla.
Et prometem
llibertat, terror, somnis,
viatges, vibracions, vida.
No esperis a última hora
per comprar-li el llibre.
A Llibreria La Rambla
trobaràs el regal perfecte
per la Diada de Sant Jordi.
Llibreria La Rambla.
a la Rambla Nova,
número 99.
Telèfon 977-23-83-20.
El 23 d'abril
t'esperem a la Rambla.
No hi faltis.
23 i 24 d'abril,
campionat del món de trial
a l'aire lliure a Tarragona.
Sortida i arribada
al Moll de Costa.
Les zones de competició
a l'amfiteatre,
l'Espigó del Moll
i la Platja del Miracle.
Des de les 10 del matí
fins a les 5 de la tarda.
L'accés al circuit estarà tancat
al trànsit rodat.
El desplaçament intern
es podrà fer caminant
o amb autobusos municipals.
Aquest cap de setmana
no et perdis
l'esdeveniment esportiu de l'any.
El Mundial de Trial
a l'aire lliure.
Torra Comana,
Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
L'estua estimulina
de Laura Helmer.
Records perduts
de Marina Robledo.
Veritats i mentides
sobre set pecats capitals
de Marta Roqueta.
Recull d'impossibles
de Carme Bardoi.
Tres tortures
en dos actes
d'Albert Pijoan
i el recull poètic
de Georgina Busquets
Nita Gradolsa.
Blastua estimulina
i altres textos.
Selecció de narrativa
i poesia juvenil
del 21è concurs
literari juvenil
Domènec Guancé
dels Premis Literaris
Ciutat de Tarragona 2004.
És un llibre
d'Arola Editors.
Aquest dissabte
no te n'oblidis
del més important.
La Rosa de Sant Jordi.
A Floristeria Romeu
trobaràs
la rosa tradicional
i una gran varietat
amb flors
per fer
de la diada
quelcom més especial.
Vine a buscar
la Rosa de Sant Jordi
a Floristeria Romeu
a la Rambla Nova
davant del Teatre Metropol.
Som conscients
del que ara diré
jo tens les paraules
tu les pots ordenar
totes les paraules.
Té ben clar
que pot adonar
la tinta de la clima
on quedarà tot gravat.
És tan clar
que no el pots agafar
ja poden passar dies
que no el faràs canviar.
Té ben clar
cap on vol anar
si els dracos
són de dia
ja dormirà demà.
No us té cap capital
passar dies
sense veure'l pensarà.
Escriuràs
és un nou bon llibre
mai hi ha dies
que no te vols aixecar.
Vols continuar
sombriant
que t'has perdut.
Aquí seguim
amb tots vostès
des de la Rambla Nova.
Ens deia el Josep
que sembla que ja ha començat
aquest espectacle teatral
dedicat al món de les lletres.
Són els venedors
de paraules,
de lletres,
de contes.
Josep, ja ha començat, no?
Doncs sí,
Jovanda acaba de començar
fa 30 anys.
segons
són la Munça Plana
i en Joan Sánchez,
els dos actors
que estan en aquest moment
a l'escenari
al seu mercat de paraules
i escoltem,
escoltem-ho en directe
que és el que es proven de vendre.
Contadores
decidides
enrabiades
màgiques
fantàstiques
reivindicatives
i per les dones d'avui com vostè
res millor
que un bon grapat de verbs.
Amb ells podrà fer un munt de coses
des de caminar,
viatjar,
volar,
menjar
fins a descansar,
somiar,
o enamorar-se.
Una dona, com cal,
necessita els verbs
per estar sempre activa
i plena de vitalitat.
Però també els hi recordo
que planxar,
fregar
i
cuinar
no són pas verbs
d'ús exclusiu femení.
aquí és millor compartir-se amb la parella
per aconseguir aquesta paraula tan desitjada,
igualtat.
i vostè, jove, que no necessita res, segur?
Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui.
que em sembla que jo tinc just el que un jove com vostè necessita.
Un saquet ple d'adjectius.
Què li sembla serveixen d'allò més bé per viropejar?
Sol pot posar la butxaca i deixar-los anar quan més li convingui.
Amb la meva selecció té l'èxit assegurat.
Ai, és que en papets sap molt bé com triar-los.
Nosaltres oferim només qualitat, literatura, poesia.
que tots els llibres que hi ha per aquí al voltant
s'alimenten del rebost del nostre gremi.
Mireu si no, Rocinante,
que don Miguel de Cervantes va comprant al Mercat de Paraules d'Oran.
Al Mercat de Paraules, una acció lúdico-literària
que recordem va proposar Calilé
i que està patrocinada pel gremi de llibreters de Tarragona
amb motiu de la Diada de Sant Jordi,
però també aglutinen fets com el quart centenari del Quixot,
de l'any Andersen.
Eren les veus de la Montsa Plana i Joan Sánchez
aquestes paraules perfectament construïdes,
ubicades en aquest espai de la Rambla.
Val la pena atensar-s'hi, ho faran en diferents sessions.
Ara ho estan fent a l'una del migdia,
fan un altre passi i després ja que ara la tarda
a dos quarts de set i a les vuit del vespre.
Gràcies, Josep.
En tot cas, el que sí, et demanaria més que tornessis cap aquí
perquè, mira, tens com un quartet d'hora, més o menys,
perquè tinc entès que a dos quarts d'una, aquí darrere,
al Metropol, fan una recepció amb els escriptors.
Ui, què em dius, Sara?
Però si et vaig cap allà, eh?
I haurem de ser allà, hem de treure el cap, eh?
Escolta, bé, ja em dic que és per tots els públics
aquesta representació de teatre,
el Mercat de Paraules,
perquè és que només hi ha infants a dintre
i els grans no s'atreveixen a entrar.
Doncs és per tothom.
I a més, home, hi ha d'entrada un bon guinyo, eh?
amb el tema de les dones, vull dir que han fet l'ullet allò
amb la perfecció molt bé i magníficament interpretat.
Val la pena.
Josep, ens retrobem d'aquí uns moments, si et sembla, d'acord?
Fins ara mateix.
I jo ràpidament presento la nostra següent convidada.
Cinta, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Val a dir que en aquest moment,
per parlar una miqueta de música,
de música amb els llibres,
de música en directe, però també de castells,
també havíem convidat el Guillermo Soler,
l'autor del llibre Periodisme Casteller,
un cas d'identitat.
Però el Guillermo, a més a més,
és la persona que està, juntament amb altres companys,
evidentment, al capdavant de l'organització d'aquest concert
que es fa aquesta nit, aquest vespre,
als Jardins de la Chartres,
un concert de l'Associació de Músics,
a benefici dels damnificats pel tsunami,
un sant diners, la recaptació
de tot el que es pugui aconseguir a través d'aquest concert,
ho vehicularà una organització prou coneguda, com és UNICEF.
Vull dir recordar que el preu a l'entrada per aquest concert,
tant si anem com si no, és de 3 euros,
val la pena participar-hi,
i el Guillermo havia de venir, però està molt atabalat,
muntant els escenaris, de totes maneres,
no perdrem l'oportunitat de parlar amb ell del seu llibre,
del concert de l'actuació Castellera del Vespre,
però en tot cas estarà a la tarda,
a partir de la seta, amb la nostra companya,
Núria Cartanyà.
Per tant, el Guillermo entenem perfectament
que no pugui estar justament per aquest tema de feina.
La Cinta Bellmunt sí que no hi és el Josep Ramon Grau?
No.
Està al priorat?
Sí.
No sé si l'època de barema no és,
però alguna cosa s'ha de fer amb el Raïm ara, no?
Sempre van xilen, sí.
Així va la cosa.
El cas és que no sé si recordaran que la Cinta Bellmunt
i el Josep Ramon Grau,
doncs en el seu dia van publicar un llibre
que també cataloguem dins d'aquesta festa del llibre de Sant Jordi,
perquè aglutina moltes coses.
Aglutina l'estimació per la terra,
El món de la literatura i el món de la música
és Lluís Llach, el noi de Calvall,
un viatge pel seu món a Porrera.
Es va presentar ja formalment,
es va presentar a diferents llocs,
es va presentar a Porrera?
També, el primer lloc va ser a Porrera
perquè era evident que havíem de començar pel poble,
que era el protagonista.
Saps que ens agrada molt que hagis vingut, Cinta?
Perquè moltes vegades parlem de llibres
que són estrictament novetats editorials
i no es pot parlar de com funciona,
com ha acollit el públic aquest llibre,
perquè clar, està per veure.
En el teu cas, com aquest llibre,
tot i que és un dels llibres d'aquest Sant Jordi,
ha rodat una miqueta,
sí que podem parlar.
Sí.
I a més l'hem pogut llegir.
Per tant, tenim tots els elements
per parlar d'aquest llibre,
d'aquest treball que a tu et va entusiasmar
des del primer dia.
Sí, a mi va ser molta il·lusió.
Molta tirada cap al llac, no?
Sí, de tota la vida.
Jo recordo la meva primera música pràcticament d'escoltar el Lluís Llac
i una música que has crescut amb ella
i que sempre t'ha acompanyat, però des de superjoveneta.
I així ens continuem.
Com va sorgir, ho recordem,
el fet que, a més que fos un treball conjunt amb el Josep Ramon Grau,
bona amica, persona molt vinculada al Priorat,
per naixença i per feina?
Sí, ell és de Porrera
i la idea del llibre va sorgir perquè jo el Josep Ramon
el vaig conèixer quan el Saiguats del 94,
que ell era regidor a Porrera,
jo estava al Nou Diari com a periodista,
el Lluís Llac uns anys abans, però poquet,
s'havia instal·lat a viure allí,
jo hi anava sovint per fer-li entrevistes al Lluís Llac
dels treballs com a músic que anava fent
i amb això del Saiguats,
doncs encara hi vam anar més sovint,
vaig conèixer el Josep Ramon,
vam fer bastant de seguiment
i ens vam anar fent amics.
I ara quan venia el darrer aniversari del Saiguats
vam pensar que hi havien passat moltes coses en aquest poble
en aquests deu anys
i que valia la pena d'explicar-ho.
I quan li vau dir a en Lluís com s'ho va prendre?
Molt bé, ell molt col·laborador vam anar un dia,
primer li va comentar un dia al Josep Ramon
mira que se'ns ha ocorregut fer el llibre,
doncs endavant, endavant,
li vam fer una mica de projecte o perquè veiés,
perquè clar, tal com ho havien plantejat,
era molt necessària la seva implicació.
I s'hagués pogut fer d'una altra manera,
però penso que no hauria tingut la mateixa gràcia,
hauria estat més fred.
I ell quan ho va veure és que jo pràcticament ni s'ho va mirar
i va donar tota la confiança del món
i va tenir molta paciència per les entrevistes que li anaven fent,
que va haver-hi un treball previ de cada mell llargues estones
i que anés recordant.
Perquè el llibre s'inicia ja quan ell és petit
i de molt petit el porten a Porrera a passar els sis tius.
I vull que no has de fer tot un esforç d'anar recordant
i ell molta paciència sempre.
Hi ha moltes coses importants en el llibre, interessants.
El que crida l'atenció és que clar,
estem acostumats en aquest món que ens toca viure ara,
que determinats personatges,
alguns amb una carrera professional important, d'altres no,
doncs no són gelosos de la seva intimitat
ni de la seva història personal d'infantesa
i tot ho expliquen i tot ho xerren.
Clar, personatges com Lluís Llach i altres artistes i creadors
són persones que evidentment el que fan és mostrar la seva feina,
però són molt hermètics en quant a la seva vida personal.
No privada sinó personal.
La seva història personal de vida, els seus antecedents,
em va cridar molt l'atenció perquè jo justament en Lluís Llach
el tenia com una persona...
És molt afable en el tracte i és un gran conversador,
que no ho sembla, però quan el tens a la distància curta
és un tipus fantàstic.
Però et sobte que una persona com en Lluís Llach
pugui explicar la relació o no relació que tenia amb el seu pare,
com era la seva mare per la qual tenia autèntica devoció,
com era la seva vida quotidiana,
l'economia familiar, el que feien, el que deixaven de fer...
Clar, això és pura intimitat, no?
I el Lluís Llach es deixa anar i ho explica,
i amb molta tranquil·litat, no?
Sí, és una mica la primera vegada...
També vosaltres us recolliu amb molta delicadesa, no?
Sí, ell potser és la primera vegada que s'esplalla més
des d'aquest punt de vista,
però crec que es trobava molt còmode parlant
i que li venia una mica de gust de fer com una mica de balanç
i de trajectòria i potser d'obrir altres facetes de la seva vida
que no es coneixien.
I ell doncs crec que va agafar de seguida confiança
i va facilitar molt que ell parlés i xerrés amb tranquil·litat
i anés una mica, no simplement recordant,
sinó també valorant cada moment i interpretant.
I ara que ja és més gran i ho pot veure amb una mica de perspectiva,
trobar més potser el sentit o el ressò que ha tingut anys després.
De fet, enllà que amb els anys ha adquirit un sentit de la ironia,
de l'humor i d'anar relativitzant determinades coses
que quan era jove no tenia, no?
Sí, suposo que...
Com tothom, més o menys.
Sí, que a mesura que vas fent gran i interpretes i valores
i tens més capacitat per analitzar situacions que has viscut
i ho expliques i ho interpretes diferent,
més relaxat i amb una visió més madura.
Quan li vau donar el llibre fet i acabat, què us va dir?
A veure, li van enviar, o sigui, no li vam donar nosaltres a mà,
sinó que de seguida se li va enviar des de l'editorial
i ell també és molt prudent, no?
Però, de fet, la primera valoració així més del llibre
ho va fer en públic a la presentació de Porrera
i ell va mostrar la seva satisfacció
perquè ell va comentar
que aquest és el tercer llibre que li dediquen
sobre la seva persona, la seva obra,
en diferents enfocs, però és el que fa número 13.
i ell va dir que era el que se sentia més còmode,
que no sabia si és que ella es feia gran
o potser perquè tractava aspectes així més de la seva intimitat,
més de petit i d'adolescent
i també vivències de la darrera època.
De Porrera, que és molt important per la seva vida.
Que s'havia sentit molt de gust
perquè parlava, d'alguna manera,
parlava dels personatges que han tingut més ressò
també en alguns anys determinats de la seva vida.
Deia, Cinta, que ho vau presentar,
òbviament el primer lloc va ser Porrera,
a més amb un ressò important,
els mitjans de comunicació,
la personalitat d'allà que ja té moltes persones,
després l'ha anat presentant a diferents llocs,
a Barcelona també?
Sí, Barcelona vam fer després de Nadal,
perquè no va ser possible abans
i finalment després de Nadal vam anar a Barcelona
a la llibreria a la central del Raval,
que és un lloc, que és un barri
pel qual sempre el Lluís ha tingut molta sensibilitat també
i ens va fer il·lusió tots plegats.
Jo també vaig néixer, vaig viure allà al costat
d'on vam presentar el llibre i el Raval
i hi havia moltes afinitats
i ho vam fer en aquella llibreria i va anar molt bé.
També va venir molta gent
i va ajudar que el llibre tornessi a tenir una altra emprensida.
I des d'aleshores, comentaris que us han arribat,
les vendes també, que és important, no ens enganyem, va molt bé.
No queden masses, realment.
I o sigui que suposo avui amb una mica de sort
i ja rematar amb Sant Jordi pràcticament.
I les opinions?
Ha agradat, no?
La prova és aquesta, que s'han venut.
Suposo que perquè tractem aspectes que es desconeixien d'ell
i com ell parla, parla molt directament,
el lector, aquest sistema, a la gent també li ha fet gràcia
perquè senten el personatge molt pròxim.
I així és el llibre i és ell que et parlen
i això li dona proximitat
i com ell parla, doncs molt obertament
i sobre temes i aspectes també més íntims,
més íntims però més de relació humana també, no?
I de com ell veu moltes etapes de la seva vida
i d'aquests deu anys a Porrera,
però fent sempre des d'un punt de vista local
però obert al món també.
I et va entrellaçant opinions d'aspectes molt diversos
sobre el que ell opina també.
No sé si compres llibres per Sant Jordi, Cinta,
o t'esperes el dia tranquil.
Tens algun títol al cap?
No, perquè jo ja compro molt de llibre normalment
i avui és més allò de tombar.
Per dir, mira, compraré un perquè toca.
És que ja contínuament o per feina o per plaer ja estàs molt bé.
En compres i en fas, doncs aleshores no tens cap preferència.
Cinta Ballmunt, de veritat que ha estat un pla i que ens hagis acompanyat.
Avui en vam parlar en el seu dia del llibre
però no volíem que aquest títol passés en desapercebut.
Moltíssimes gràcies i bona diada de Sant Jordi.
Gràcies a vosaltres, igualment.
Adéu-siau.
Aquest dissabte no te n'oblidis del més important,
la rosa de Sant Jordi.
A Floristeria Romeu trobaràs la rosa tradicional
i una gran varietat amb flors per fer de la diada quelcom més especial.
Vine a buscar la rosa de Sant Jordi a Floristeria Romeu,
a la Rambla Nova, davant del Teatre Metropol.
Teatre Metropol de Tarragona, temporada de primavera 2005.
Prepara't per gaudir de la millor música.
Diumenge 24 d'abril, Nacho Mastreta.
Nacho Mastreta presenta Música d'Automòbil,
una de les propostes més personals i més sòlides del panorama musical estatal.
Venda d'entrades a les taquilles del teatre,
al Cervicaixa o al 902-33-22-11.
Primavera intensa, al Teatre Metropol de Tarragona.
Déu anys amb tu!
Aquesta setmana viatgem a Galícia.
Diumenge, a partir de les 5 de la tarda,
escolta Tarragona Esportiva.
Des de l'estadi de Passarón,
la retransmissió en directe del partit de la Lliga de Futbol
de Segona Divisió a Pontevedra-Nàstic.
Amb la narració de Jordi Blanc,
les entrevistes de Quim Pons
i la més àmplia cobertura informativa
des d'una hora abans de l'inici del partit.
A més, el joc de la porra
i el seguiment de la resta de marcadors de la jornada.
Aquest diumenge,
torna el futbol.
A partir de les 5 de la tarda,
Pontevedra-Nàstic,
la passió de la Lliga,
a Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
Ei, no et perdis les aventures d'Antonet i els seus amics.
La fa de poca traça,
el llenyat aire boig i els caça-núvols.
Viatja amb Antonet, l'Anna i els seus llits
a través dels set cels
i viu aventures increïbles al País dels Somnis.
Antonet i els seus amics
t'esperen a totes les llibreries de Tarragona.
Arriba al Sant Jordi.
Prepara't!
Viu la festa del llibre amb Llibreria Atzarà.
Et prometem emoció, suspens,
enyorança, esperança, il·lusió, reflexió...
No esperis a última hora per comprar-li el llibre.
A Llibreria Atzarà trobaràs el regal perfecte
per la Diada de Sant Jordi.
Llibreria Atzarà, a la Rambla Nova,
número 94, BIS,
telèfon 977-23-58-15.
El 23 d'abril t'esperem a la Rambla.
No hi faltis.
Quan els problemes es precipiten
i et sents a l'ull de l'huracà,
caiem de dret pel forat de l'infern.
dissimula, fes veure que no hi és
quan el que has fet saps...
Ara passa un minut de dos quarts a dotze del migdia.
És, podríem dir, eh?,
pràcticament la recta final del matí de Tarragona Ràdio
que acabarem, en part,
fent esment d'algun dels temes
que abordàvem al començament del programa.
Aquells que ens estiguin escoltant des de les deu
doncs segurament recordaran
que han parlat del llibre més especialitzat
i de la importància que tenia també dins del món editorial
llibres absolutament útils i pràctics
com són les guies de viatges
o les guies d'excursions.
Abans, i això ens ho explicaran els nostres convidats,
jo recordo que més que guies
el que es venien eren mapes molt especialitzats
que havies de ser, doncs, un excursionista
una mica experimentat per poder-los interpretar
i afortunadament d'uns anys cap aquí
el tema de les guies, també perquè ha canviat
una miqueta la concepció del temps de lleure,
del contacte amb la natura, doncs, han crescut
d'una manera extraordinària.
Guies cada cop més professionalitzades
però ara també guies que són capaces
d'arribar a les mans de tothom
i que són, que contenen informació
molt útil i molt senzilla.
Avui en volem parlar de dues
que són també novetats d'aquest Sant Jordi
tot i que no tenen data de caducitat
i es poden fer servir en qualsevol moment de l'any
i comprar en qualsevol moment de l'any.
Ens acompanya el Rafael López-Montner.
Rafael, bon dia.
Hola, bon dia.
L'any passat parlàvem del primer volum
d'aquesta guia a peu per les comarques de Tarragona.
Eren 25 passejades, també?
Sí.
Ara 25 més.
Jo no he fet les 25 totes de l'altra guia.
He de córrer, acabar les que em queden
per començar a fer aquestes, o les puc compaginar?
Ja estaria bé.
Segurament ens les recomanaran,
no aquestes sinó totes,
anar a caminar com una de les grans maneres de fer salut,
és a dir, que tard o d'hora les acabarem fent.
Ens insisteixen molt, eh?
Que diu, gimnàs, el que vulgueu,
però caminar és allò més pràctic,
més econòmic i més saludable.
Sí, sí, per percepció facultativa.
Doncs ja està.
Un motiu com a mínim, però n'hi ha molts més.
Tenim un altre guia,
l'autor és el Javier Martorell i Boada,
excursions pel Tarragonès per fer a peu i en BTT.
Javier, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut aquí, dues opcions, dues modalitats.
Sí, es poden fer amb les dues modalitats, sí.
Passa molt, no?, en famílies i en grup,
que hi ha gent que li agrada més la bici
i dius, escolta, el que no farem
s'ha de quedar-nos nosaltres a casa,
vosaltres sortiu, sortim tots i cadascú que vagi
com li agradi més.
Que cadascú faci com vulgui.
Són dues maneres ben lliures i ben boniques
de fer els recorreguts.
La Rafael fa, ni el sap quant de temps fa
que es dedica a fer excursions a banda d'altres coses,
però això que jo he dit és veritat, eh?
Abans guies no n'hi havia.
Quatre mapes una mica complicats
i les guies portaven una informació
molt d'excursionista de Xiruca.
Ara porten una informació molt més àmplia.
Sí i no, eh?
A veure, les guies que van fer a començaments de segle,
però aquestes jo no les conec, veus?
Clar, però són les nostres grans referències, eh?
Sí que no estan a l'abast, que has d'anar a les biblioteques,
però les guies de la Iglesia són extraordinàries,
és una qualitat enorme,
que fins i tot avui en dia ens costa d'arribar-hi
a la qualitat d'aquelles guies.
Però en quant a efectes pràctics, no sé si,
tal com ens plantegem nosaltres les excursions i les sortides,
tindríem tot allò que necessitem quan sortim avui en dia.
A què et refereixes de tenir?
Material, allò de llocs...
Cames, cames, necessitem unes cames.
Unes cames, ja està.
Ja està.
És minimalista, el Rafael, en quant a les excursions també.
A vegades ens podem complicar la vida
i fer coses molt especials,
però la gran majoria,
i a més en el plantejament d'aquestes,
són perquè les pugui fer gairebé tothom.
És a dir, passejar per veure.
No és una concepció purament esportiva,
com poden haver-hi altres,
sinó és una concepció molt més cultural,
de descoberta del territori.
Jo sempre poso l'exemple de què fem
quan arribem a una ciutat que no coneixem.
La majoria de la gent el que fem és caminar-la,
patejar-la,
per agafar-li el pols una mica.
Sense un destí concret, vas fent.
El caminar és una de les grans maneres
d'entrar en contacte amb el patrimoni,
per al ritme que et porta,
per al tempo del caminar.
I per tant estem parlant d'això,
de coses senzilles.
Necessitem cames i ganes.
Aquestes guies no es fan duida,
es fa la ruta.
Es trepitja el terreny, no, Javier?
Molt de treball de camp,
moltes hores coneixent el territori,
pujant, baixant,
mirant guies antigues,
mirant mapes antics,
mirant informació actual,
parlant, preguntant.
La informació dels vells,
per desgràcia només la dels vells,
perquè la cosa s'està aturant bastant
en aquella generació,
és primordial per transcriure
tot el que saben ells
i que desgraciadament
doncs ara s'està perdent, no?
Hi ha un treball absolutament sistematitzat
a l'hora de plantejar-se fer una guia, no?
Sí, suposo que cadascú fa com vol,
però si no ets una mica...
Tu com ho fas, per exemple?
A veure, molt de treball de mapa,
començant per un mapa cartogràfic
d'escala bastant generosa,
i mica en mica és quan vas entrant
i decideixes un lloc,
el penses aproximadament
quina pot ser la ruta,
i després és quant t'acostes al poble,
fas allò d'aturar-te a la plaça,
de seure en un banc,
de preguntar qui del poble
és la persona que et pot ajudar més
per donar-te informació,
i a partir d'aquí vas trassant
l'itinerari.
No és un dia de dir,
me'n va, i la fa, i l'escric,
i ja està feta, no?
Requereix una excursió com a mínim,
requereix haver-la fet 3-4 cops com a mínim,
i haver parlat moltes hores
per poder-la transcriure finalment.
Home, jo no em vull posar transcendent,
però és molt important la informació
que vosaltres poseu a la guia,
per això això que dius, no?
No és fer l'excursió i ja està,
vull dir, allò que jo reflecteixo a la guia,
la gent hi creu,
no em puc equivocar.
Exacte, això, vaja,
crec que és important...
És una gran responsabilitat.
Home, gran, gran responsabilitat.
En aquest àmbit, en aquest àmbit.
Tampoc diria això, però crec que sí que és important
que els que fem aquestes coses
ens sentim mínimament responsables
amb el que fem,
perquè estem donant una informació
que pots donar d'una jornada
que ha de ser una jornada tranquil·la,
i ha de ser per passar-s'ho bé
i per conèixer coses,
el que no pots fer és que es transformi
en un dia desagradable
per la gent que hi va,
perquè no trobi el recorregut,
o expliques una cosa
que no acaba de ser prou concreta,
o confonguis amb informacions
que no són del tot correctes.
Jo crec que bonament intentem
que tot el que fem estigui contrastat
i sigui el més fidel possible a la realitat.
Rafael, tu com fas les guies?
No és gaire diferent.
Cada guia més o menys
t'ho vas plantejant
en funció de la circumstància?
Bé, en aquest cas,
aquestes guies són especials
perquè són els articles
que van sortir a l'avantguàrdia.
Els anem agrupant de 25 en 25,
i per tant,
no és una guia d'excursions clàssica,
els textos estan a mig camí
entre la descripció clàssica
de recorreguts
i el que seria
una crònica periodística.
Hi ha vegades
que els recorreguts
són tan senzills
que et permets
seguir aquest camí
o aquest GR i tal,
i el que carregues més
és en explicar coses,
explicar per què val la pena anar-hi.
Aleshores,
hi ha una...
hi ha anteriors referents
de cultura popular,
d'història,
aspectes curiosos...
Sí, a vegades fins i tot
aspectes polèmics,
no?
En molts casos,
aquí es fa esment
de tot el problema
d'implantació
de centrals eòliques,
de com canvia el paisatge,
de temes d'aquest tipus,
no?
Deixa'm dir una cosa,
tu d'un temps que aquí
no fas les passejades sol,
perquè ja en la fotografia
et veiem amb un acompanyant,
una fotografia
que de la solapa del llibre,
ja tens un company
d'excursions magnífic, eh?
Sí, ja veurem,
a veure com anirà.
Donarà una mica de feina
al començament?
De moment encara pesa
més o menys com l'equip, no?
Bé, el pots portar amb la motxilla.
10 kilos, una cosa així.
Però bueno,
si vaig realment a treballar
i necessito portar
l'equip de fotografia,
m'han d'ajudar,
perquè tots dos ja no...
El relleu generacional,
de moment,
el tens els primers anys,
com si més no...
Sí, ja veurem què decidirà.
En el tema de les excursions.
per què no parlem de la guia?
La teva guia
és més tècnica
des d'aquest punt de vista, no?
No afegeixes aquests elements
com a més,
com comentava el Rafael,
més polèmics
o més de cultura popular.
Fas referències, evidentment, però...
No, precisament he intentat
fer molt de treball de...
És que la teva no la conec,
ho dic així obertament.
Doncs he intentat precisament
fer molt de treball
de parlar amb la gent gran,
tal com et comentava,
i jo crec que he recollit
molts testimonis
de petites llegendes,
petites històries
que es poden donar
en el que seria
el patrimoni natural
que envolta els pobles, no?
I per mi és un valor afegit
que té qualsevol excursió,
perquè els excursionistes
no hem estat,
tot com deia el Rafael,
fer-ho simplement
com una via purament esportiva.
Sempre ens ha agradat
tot el concepte general
de l'excursionisme
i això engloba precisament
el coneixement del territori
i el coneixement
de la realitat social
que comporta aquell territori, no?
I més amb un paisatge
tan humanitzat
com en aquest cas
el tarragonès,
que és l'àmbit de la guia, no?
Les persones
que ens acostem
a aquestes guies
per fer esporàdicament
alguna excursió,
és a dir,
que no ens hi dediquem
ni som excursionistes
allò habituals,
agraïm molt
quan detalleu
el grau de dificultat
i la durada de l'excursió,
sobretot si hi vas en família.
No deu ser fàcil
mesurar això,
sobretot perquè
vosaltres sí que esteu acostumats
i deu costar
posar-se la pell
d'aquella persona
que potser no camina
tota la setmana
però es planteja
fer una excursioneta.
El criteri per dir
el grau de dificultat
i les hores que han desmarçat
en aquella passejada?
És difícil,
és difícil.
El Rafel ha pujat
muntanyes de 8.000 metres,
per tant,
posar-se a l'escala
d'aquí
deu ser complicat
i en el meu cas
no pujo muntanyes
de 8.000 metres
però bueno,
faig coses
que tenen més dificultat
que...
Jo crec que l'àmbit
de les...
parlo en aquest cas
de la guia del Tarragonès
totes les excursions
són aptes per tothom.
En el cas
que hi hagi
algun pas delicat
delicat entenc
que pot haver
una mica
d'estimball
de precipici
o en el cas
de la durada
o del desnivell
que sigui una mica
acusat
és el que menciono
i és l'únic
que fa referència
quan parlo
de la dificultat.
Tenir en compte
la duresa
i la durada
del recorregut
i si hi ha
algun pas delicat.
A grans trets
quantes rutes
o quines rutes
aportes a la guia?
La guia
té 15 itineraris circulars
que bàsicament
són per l'interior
de la comarca
i aleshores
a més a més
hi ha 8 itineraris
de ronda
entenent com a itineraris
de ronda
aquells senderons
que van seguint
la costa
doncs en el cas
de la guia del Tarragonès
des del cap de Salou
fins a la roda de Barà
doncs agafa
tot el que és
el perfil de costa
i es va reseguint
i ho he dividit
en 8 trams
entre platges
no?
El teva 25
ja ho diu
el títol
no es veiem
res
algunes es deuen
entrar a l'assar
o deuen tocar
d'altres
de les anteriors
perquè clar
el mateix territori
té diferents vies
diferents camins
i molts espais
per descobrir
sí, però no pensis
en les 150
que vam publicar
que vam publicar
la vanguardia
no se'n repeteix cap
sí que en algun moment
pot estar
en un costat de l'altre
i algun trosset
però no
perquè realment
jo dic que el territori
és tan extraordinàriament ric
que és relativament fàcil
de trobar propostes
perquè finalment
el que es tracta
no és
de buscar
sempre coses diferents
sinó
que les mirades
sobre el territori
siguin diferents
la manera
en què ens aproximen
aleshores
una excursió
pot estar molt dedicada
a un personatge històric
i una altra
pot estar dedicada
a una flora
o el tema essencial
pot ser un tipus
de flora
de fauna
de qualsevol cosa
és a dir
és la mirada
la que fa diferents
els espais
i per tant
són inesgotables
però a banda
tenim
a banda
encara
físicament
no ens cal repetir
perquè
una bona
doncs mira si tenim
territori per recórrer
amb BTT
caminant
passejades
itineraris
són
de portar la butxaca
de portar la motxilla
les vostres guies
sí
jo crec que és indispensable
no mirar-la a casa
i deixar-la ja
no no
a la motxilla
jo crec que hi ha dues lectures
una excursió
comença molts dies abans
amb el treball que fas a casa
i una guia precisament
és per això
per llegir
per saber si aquella excursió
et pot interessar o no
per a partir d'allí
buscar més informació
si s'escau
i a l'hora de fer l'excursió
doncs és important
portar-la damunt
perquè sempre hi ha
algun dubte
que pots consultar
i te pot acabar
d'aclarir
algun dubte
no?
Llibres útils
les guies per excursions
ens hem quedat
al nostre territori
però la veritat
és que en podríem trobar
de molts altres
perquè hi ha cada cop
més persones
que volen compartir
els seus coneixements
i el seu contacte
amb la natura
direu
estem parlant de llibres
però vosaltres
que trepitgeu molt la natura
en guany
és una mica perillós
el tema
de la falta de pluja
en tot cas
vosaltres
sou
persones molt indicades
per dir
sortiu
feu servir les guies
però sisplau
molt de compte
exacte
és un any
és un any molt difícil
vosaltres que trepitgeu
vos
està molt sec tot
de totes maneres
la gent que surt a fer
que utilitza aquest tipus
de guies
rarament
constitueix un factor
de risc
rarament
els problemes
venen
en el nostre territori
d'altres bandes
el problema d'incendis
està més focalitzat
en altres coses
la gent que porta
aquestes guies
i es va caminar
no va amb l'encenador
encès
és evident
Xavier tu ara deies
que sí
que realment està fatal
aquest tema
ahir mateix
ahir a la tarda
vaig estar
pujant cap a
la Mossara
i cap a la zona
dels avencs
i realment pensava
pistes que són
de terreny bastant argilos
i que en aquesta època
sempre hi ha tolls
i regalim aigua
per molts llocs
realment està molt molt sec
jo crec que tant
el Rafael com jo
ens sentiríem
molt malament
si les nostres guies
en algun moment
haguessin de ser
un indici
a alterar el territori
crec que això sí
que hem de tenir-ho
com a base
i és un dubte ètic
que ens hem de plantejar
sempre
al mateix temps
que fem la guia
educar
la gent
a conèixer
i estimar
però mai
a maltractar
el territori
això és molt important
ningú va amb l'encenador
com deies
però de vegades
una falta de prudència
o una
no donar prou importància
dins d'això
hi ha tota una ètica
com diu el Xavier
de respecte pel territori
en el sentit més ampli
de la paraula
això se'n suma
en totes aquestes guies
quan les tens a les mans
clar, precisament
el que busquem aquí
són aquesta complicitat
i aquesta manera
de veure
i de valorar
molta gent et deia
bueno, però
que d'alguns dels racons
que es publiquen
no seria millor
no donar-los a conèixer
i aquest és un dilema
que tots els que
ens hem dedicat
a això
se l'hem fet
alguna vegada
o l'altra
jo he arribat
a la conclusió
que no
que precisament
l'interessant
és donar-los a conèixer
perquè només el que es coneix
es pot valorar
i només a partir de valorar
pots arribar
a protegir
o fer el que calgui
les grans amenaces
sobre el nostre territori
tenen altres dimensions
i precisament
quan una cosa
no és valorada
i no té valor
es pot arribar
a fer qualsevol cosa
amb ella
per tant
la idea
és precisament
la de mirar
i a partir de mirar
poder valorar
l'esquena
doncs les podem mirar
en forma de llibre
i després
passejar aquestes rutes
aquests itineraris
que ens proposen
des de dues
en guies
les excursions
pel Tarragonès
per fer a peu
i amb BTT
del Javier Martorell
i Boada
t'agradin molt
que hagis vingut
moltes gràcies a vosaltres
la pública
cosetània
i tenim a peu
per les comarques
de Tarragona
25 passejades
i excursions
és el volum 2
n'hi hauran més
perquè sabem
que hi ha totes
aquelles altres
sí
al principi
i a més
se'n preparen
d'altres
ja específiques
però la idea
és seguir
publicant
les que van sortir
a l'avantguarda
la pública
Arola
com ja hem comentat
a primera hora del matí
i gràcies per venir
com us dèiem
i per la vostra feina
Javier, Rafel
bona diada de Sant Jordi
gràcies
igualment
tat
recull de moixaines
jocs
i cançons
per infants
una compilació
de 107 propostes
procedents
del folclori
tradicional
català
tat
de Marta Badia
i Àngels Vidal
és un llibre
d'Arola Editors
Aquesta setmana
viatgem a Galícia
diumenge
a partir de les 5 de la tarda
escolta
Tarragona Esportiva
des de l'estadi
de Passarón
la retransmissió
en directe
del partit
de la lliga de futbol
de segona divisió
a Pontevedra
nàstic
amb la narració
de Jordi Blanc
amb les entrevistes
de Quim Pons
i la més àmplia cobertura informativa
des d'una hora abans
de l'inici del partit
a més
el joc de la porra
i el seguiment
de la resta
de marcadors
de la jornada
Aquest diumenge
torna el futbol
a partir de les 5 de la tarda
Pontevedra
nàstic
la passió de la lliga
a Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
Arriba el Sant Jordi
prepara't
Viu la festa del llibre
amb Llibreria La Capona
et prometem aventura
riure
nostàlgia
suspens
intriga
amor
no esperis última hora
per comprar-li el llibre
a Llibreria La Capona
trobaràs el regal perfecte
per la Diada de Sant Jordi
Llibreria La Capona
al carrer gasòmetre
número 40143
telèfon 977 24 12 33
El 23 d'abril
t'esperem a la Rambla
no hi faltis
23 i 24 d'abril
campionat del món de trial
a l'aire lliure a Tarragona
sortida i arribada
al Moll de Costa
les zones de competició
a l'amfiteatre
l'espigó del Moll
i la platja del Miracle
des de les 10 del matí
fins a les 5 de la tarda
l'accés al circuit
estarà tancat
al trànsit rodat
el desplaçament intern
es podrà fer caminant
o amb autobusos municipals
aquest cap de setmana
no et perdis
l'esdeveniment esportiu
de l'any
el Mundial de trial
a l'aire lliure
Torra Comana
Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
Teatre Metropol de Tarragona
temporada de primavera 2005
prepara't per gaudir
de la millor música
diumenge 24 d'abril
Nacho Mastreta
Nacho Mastreta
presenta
música d'automòbil
una de les propostes
més personals
i més sòlides
del panorama musical estatal
venda d'entrades
a les taquilles del teatre
al Cervicaixa
o al 902-33-22-11
primavera intensa
al Teatre Metropol de Tarragona
10 anys amb tu
unes minuts a la una del migdia
recte final del matí
de Tarragona Ràdio
a dos quarts d'un
estaven convocats
els escriptors
tarragonins
al Teatre Metropol
a una recepció
el Josep
jo no sé si el podríem
considerar escriptor
tot i que escriu molt
durant el dia
està allà
no sé què ens pot explicar
i si ens pot explicar
alguna cosa
si estan tots allà
en què consisteix l'acte
Josep, hola
gràcies per l'escriptor
no no m'hi considero
però sí que em faig
un tipus d'escriure
i tant i tant
al cap del dia
aquí n'hi ha d'escriptors
però de veritat
n'hi ha
cent
cent vint
i n'hi són tots
no
no hi són tots
però van arribant
van arribant
des de dos quarts
de mica en mica
de mica en mica
en comptagotes
i els reben a l'entrada
llavors
hem aconseguit
la llista oficial
de convidats
veig que hi ha
aquests escriptors
amb noms i condoms
que porten
a més a més
acompanyants
he vist entrar
per exemple
l'Àngela Octàlia Brunet
en Jordi Tinyena
també hi ha
no sé
la Montserrat a Balló
el Jordi Foc
molts noms
que potser uns
més coneguts
altres
no tan coneguts
la Isabel Olesti
la Marianne Sassoller
no sé
la Maria Rosa Pedró
Jaume Palau
Montse Palau
Òscar Palazón
vaig de la llista
però és que és llarguíssim
però escolta
és que
aviam
en principi
no s'ho vol perdre ningú
això d'aquesta recepció
als autors
no?
tots
efectivament
tots estan
aquí
estan baix
al jardí exterior
al pati exterior
del Teatre Metropol
que és aquell
aquell pati
que té aquells
llimoners
són llimoners
tarongers
pati dels llimoners
dels llimoners
allò dels tarongers
em penso que ens agafa
una mica més lluny
és un altre
és un altre
doncs estan per allà baix
i s'ha habilitat
una mena d'espai
amb l'equip de música
i en aquests moments
està fent un discurs
l'alcalde de Tarragona
Joan Miquel Nadal
és qui està
adreçant-se
a aquests escriptors
i escriptores
i és previst
que després
tots plegats
puguin fer una mica
de pica-pica
doncs també
en aquest pati
dels llimoners
d'aquí del Teatre Metropol
hem de dir
que a part dels escriptors
també hi ha representats
dues entitats
hi ha empreses
d'aquí del Camp de Tarragona
col·lectius
diferents i variats
en fi
hi ha una mica
de tot
i tot allò
doncs ara
està com dèiem
parlant l'alcalde
Joan Miquel Nadal
l'estem veient des d'aquí
tot i que no el podem escoltar
i tots escoltant atentament
fins ara
feien allò tan típic
de xerrar entre ells
que també
això està molt bé
ho comentaven alguns
dels escriptors
en què hem pogut parlar
que una mica es troben
que ja és el de cada any
que cada any s'hi troben
cada any hi van
i que bueno
aprofiten per parlar
per veure's
molts que no s'han vist
al llarg de l'any
aquí es retroben
i parlen
i s'explicen
les coses que s'han d'explicar
doncs allò
trobades
i tu com tens el teu llibre
doncs jo no hi treto
tu no
doncs com veus el Sant Jordi
aquelles coses
que parlen els escriptors
no Josep?
dic jo
pensa que n'hi ha molts
que clar
són d'aquí del Camp de Tarragona
però que potser treballen
fora de la ciutat
o molts que inclús
al llarg de l'any
no estan aquí
aprofiten Sant Jordi
per trobar-se
i aquest és un dels actes
amb el que aprofiten
per trobar vells coneguts
companys de fatigues
en fi
allò que passa
i des de dalt abans
m'he fixat
i es veia des de dalt
doncs allò
els típics grupets
3 o 4 per aquí
3 o 4 per allà
i es veia
que parlaven
com si fes temps
que no s'haguessin vist
aire com de còctel
allò del còctel
el còctel està a punt de començar
està a punt de començar
el còctel
el còctel està a punt de començar
a la 1 allà
per això tu fas temps no?
sí jo vaig fent temps
ja dic calla
que allargaré la connexió
a mi queda una estoneta
aviam si
eh?
després sí
després potser trec el cap
per baix
a veure si
si podem pescar
de totes maneres
no sé
perquè fixa't
estem molt a prop
de la 1 del migdia
tenim
que acabar el programa
a la 1
perquè després arriba
el temps
de les sardanes
l'Àngel ja ha arribat
el tenim aquí
a punt de prendre
el relleu del programa
no sé si serà possible
sempre en funció
del que durin
el Parlament
que està fent
l'alcalde
Joan Miquel Nadal
és una miqueta
doncs
la seqüència
que segueix
aquest acte
Josep
a grans trets
tu que
nosaltres no ens hem mogut
d'aquí de l'estandar
a Tarragona Ràdio
hem vist moltíssimes persones
que venen a buscar
els punts de lectura
i els llibres
bé llibres
ens queden ja
ben poquets
ben pocs
jo diria que gairebé cap
perquè tothom ha vingut a buscar
tothom que ha volgut
i ha pogut
el seu llibre
punts de lectura
de les fotografies
del Josep Maria Alvarici
que ens queden
però bé
allò que jo et volia comentar
com has vist
l'ambient a la Rambla
ja des de primeres hores
del matí
doncs l'ambient
mira
ara mateix
a la Rambla
estic una mica més amunt
he anat davant
del metropol
estic davant
a veure com es diuen aquests
la colla de Diables
Boramar
hola
doncs mira
a la colla de Diables
Boramar
com a representació
d'una entitat
podríem parlar-ne una mica
doncs mira
aquí tenim per què
a veure
qui vol parlar de tots
són uns quants
ella
mira diuen ella
hola què tal
hola què tal
com va això de fer de dimoni
per allà
Diabla
baixa'm
bé bé
estem aquí
des de les 7 del matí
i anem fent tours
tours
què teniu per què
a veure
què teniu això
que és la vídria
la vídria
el diable
els clauers
una camiseta de vídria
després
una samarreta
com es diu
una sudadera
una sudadera
el mocador
i una bossa
està molt bé
i unes patatones
perquè qui vingui
pugui anar picant
i ara anem a buscar
més roses
que les hem acabat ja
ja ho s'han regalat
roses avui o no
encara no
s'esperen
a última hora de la tarda
em penso jo
que dolents no
no
mentre arribi
ja està bé
vinga que baixi bé
vinga
adeu
els Diables de Boramar
els Diables de Boramar
del Serrallo
hem agafat
una entitat
com
mira mira
estan contents
estan contents
perquè hi ha moltes entitats
aquí a Tarragona
hi ha moltíssimes
és que clar
és el que passa sempre
he vist fins i tot
una parada
de la protectora d'animals
tothom
una parada de la protectora d'animals
en fi
hi ha de tot
hi ha de tot
aquí ara estic passant
per davant
de la parada
d'un partit polític
en concret
que tampoc no cal dir el nom
però vaja
també hi són
sindicats
també hi són
Intermonoxfam
també està aquí
aquest sí que m'agrada dir-lo
perquè doncs bé
que per cert
que per cert demà
fan la festa
de la solidaritat
la onzena festa
sí de la solidaritat
un dia per l'esperança
demà diumenge
la faran Intermonoxfam
del que em van parlar
en fi que no ens ho acabaríem
aquesta descripció
d'aquest Sant Jordi
de totes maneres
tampoc no ens ho acabarem
perquè hem de deixar
alguna cosa per la tarda
a la tarda hi haurà
moltíssima animació
també aquí a la Rambla
està previst que així sigui
i per això
hi haurà també
el programa
una edició especial
del Ja Tardes
amb Núria Cartanyà
Cinta Olivant
a partir de les 5 de la tarda
i fins a dos quarts de vuit
aproximadament
nosaltres ara ja
ens acostem al punt de la una
aviam si ens posen
un fons musical
veus, veus si és que
fantàstic
sols a punt de darme
és la llibertat
és la seva dama
no els hi volen dar
hauran d'agafar-la
hauran d'agafar-la
doncs d'aquesta manera
posem el punt i final
el matí de Tarragona Ràdio
aquesta edició especial
que començava
a les 10 en punt
que ha intentat
fer un tastet
donar doncs una perspectiva
una miqueta àmplia
del que es cou
en aquesta dada
de Sant Jordi
de tot el que s'ha hagut
de preparar prèviament
per això hem parlat
amb editors
amb autors
amb persones que transiten
per aquesta Rambla
de Tarragona
res més
agrair-los
la seva atenció
si han seguit el programa
a través de la ràdio
si no han pogut estar
al carrer
esperem que ho puguin fer
al llarg del dia
perquè és una festa bonica
per viure-la
precisament trepitjant
el terreny
i aquest programa
ha estat possible
gràcies a la feina
ben feta
de Núria Cartanyà
de Josep Sunyer
de Lluís Comas
de Jordi Ramos
de la Judit
que aquí davant
doncs ha estat
parlant
i atenent a totes les persones
que també han passat
pel programa
i qui els parla
Iolanda García
ens retrobem el proper dilluns
se'n recordin
al punt de la seta
del matí
en festa o sense festa
serà un dia normal
però avui esperem
que vostès acabin de passar
un bon dissabte
i que tinguin
un feliç cap de setmana
a la una
escoltem les notícies
i després ja estarà
immediatament
ja està a punt
d'agafar la cadira
l'Àngel
i el temps
de les sardanes
i el temps
Catalunya Informació
Bon dia, és la una
Els llibraders calculen
que aquest Sant Jordi
es vendran
més d'un milió
i mig de llibres
La festa literària
està marcada
aquesta copa
en l'any del llibre
i la lectura
i el quart centenari
de la publicació
del Quixot
dues celebracions
que haurien d'impulsar
la venda de llibres
més enllà
d'aquesta jornada
Aquest migdia
es fa la recepció
de Sant Jordi
que ofereix
el president
de la Generalitat
Pascual Maragall
que en guany
canvia de seu
es fa al Palau
de Pedralbes
de Barcelona
on s'ofereix
un aperitiu
d'alta cuina
de restauradors
catalans
prèviament
i fora de programa
oficial
s'ha celebrat
una missa
al Palau
de la Generalitat
oficiada
per l'arcabisbe
Martínez Sistac
a la qual han acudit
quatre consellers
i el cap de l'oposició
16 detinguts
i més de 10.000
obres d'art
confiscades
és el balanç
d'una operació
policial
que s'ha fet
en diversos punts
de l'estat espanyol
contra una xarxa
de falsificadors
d'art
a Catalunya
s'ha detingut
un presumpte
integrant
d'aquesta estructura
el papa Benet XVI
diu que seguirà
amb el mateix diàleg
amb la premsa
que tenia
el seu predecessor
Joan Pau II
el pontífex
ha rebut prop
de 2.000 periodistes
en una sala
del Vaticà
Zacarias Massau
i l'únic detingut
dels Estats Units
pels atemptats
de l'11 de setembre
pot ser condemnat
a mort
Washington
ha confirmat
la intenció
d'aplicar
la pena capital
al detingut
que s'ha declarat
culpable
de conspiració
terrorista
Catalunya Informació
els esports
ara la una
ha de començar
la primera semifinal
del godó
de tenis
Ferrero
Davidenco
a la mateixa hora
entrenaments oficials
del Gran Premi
de Sant Marino
de Fórmula 1
pendents
aquest migdia
de la convocatòria
del Barça
per jugar
amb el camp
del Màlaga
amb un nom
propi
Samuel Eto
a l'espanyol
Ito Dani
Amavisca
i Sergio Sánchez
són les novetats
de la llista
per rebre
demà
al Saragossa
i pel que fa
el temps
avui
dia de Sant Jordi
les temperatures
seran molt agradables
i en alguns indrets
arribarà als 20 graus
a partir del migdia
creixeran
intervals de núvols
sobretot
a zones de muntanya
i podran caure
alguns ruixats
al terç nord del país
es mantindran
alguns bancs
de núvols baixos
a la costa d'Aurada
i també a la costa central
Vella lluna treu el nas
poemes i endevinalles
per als xiquets
de fin a anglès
amb il·lustracions
de Jasmín Berguedà
i Silvana Salvador
Vella lluna treu el nas
és un llibre
d'Arola Editors
Aquesta setmana
viatgem a Galícia
Diumenge
a partir de les 5 de la tarda
escolta Tarragona Esportiva
des de l'estadi de Passarón
la retransmissió en directe
del partit
de la Lliga de Futbol
de Segona Divisió
a Pontevedra
Nasti
amb la narració
de Jordi Blanc
les entrevistes
de Quim Pons
i la més àmplia
cobertura informativa
des d'una hora abans
de l'inici del partit
a més
el joc de la porra
i el seguiment
de la resta de marcadors
aquest diumenge
torna al futbol
a partir de les 5 de la tarda
Pontevedra
Nasti
la passió de la Lliga
a Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
23 i 24 d'abril
campionat del món de trial
a l'aire lliure
a Tarragona
Sortida i arribada
al Moll de Costa
les zones de competició
a l'amfiteatre
l'espigó del Moll
i la platja del Miracle
des de les 10 del matí
fins a les 5 de la tarda
L'accés al circuit
estarà tancat
al trànsit rodat
el desplaçament intern
es podrà fer caminant
o amb autobusos municipals
Aquest cap de setmana
no et perdis
l'esdeveniment esportiu
de l'any
El Mundial de Trial
a l'aire lliure
Torra Comana
Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
L'esdeveniment
Molt bon dia
Benvinguts
a una nova edició
de l'1-2
i seguit
molt, molt especial
perquè també ho és el dia
Sant Jordi
i entre altres coses
l'hora
ja ho veieu
una miqueta més tard
a l'hora habitual
del programa
i a més a més
us parlem
des del Rovell de l'Ou de Tarragona
i sobretot
d'aquesta diada
de Sant Jordi
des de la Rambla
des d'aquest
diguem-ne
estudi
mòbil
diguem-ho així
de Tarragona Ràdio
bon dia
els companys
s'ha quedat així
com aturats
el canvi d'en Viena
és que és un gran canvi
estem acostumats
a tanta rebomboli
tantíssima gent
la Rambla
més plena que mai
de gent
remenant llibres
portant roses
etcètera
nosaltres avui
tenim menys temps
de l'habitual
l'1-2 i seguit
per parlar-vos
de sardanes
dels bars
i de música
per a Cobla
això vol dir
que haurem d'aprofitar
molt aquest temps
perquè també tenim moltes coses
per dir-vos
entre altres
una nova eliminatòria
de semifinals
del concurs
la sardana
de l'any
després tindrem
aquí gent de la Cobla Reu Jove
que acaben de presentar
o han presentat un disc
i estan a punt de presentar-ne
un altre
ells ens en parlaran
aquí mateix
des d'aquest estudi
aquí al mig de la Rambla
de Tarragona
Ràdio
però què us sembla
si com deia
anem aprofitant el temps
i entrem en matèria
comencem amb un altre
eliminatori del concurs
de sardana d'any
que organitza
la Federació Sardana
i que servirà
per determinar
el més vinent
la que serà
sardana
de l'any 2004
serà la setena semifinal
que com cada setmana
ens presentarà
tres sardanes
de les quals
en sortirà una
que passarà
a la final
en aquest procés
tothom hi pot participar
votant cada setmana
una de les tres sardanes
que s'emeten
només cal emetre el vot
per algun dels sistemes
que després recordarem
a més de participar
en aquesta tria
es pren part
en un sorteig setmanal
de llibres i discos
de sardanes
i en l'actual fase
de semifinals
també s'opta
a alguna de les quatre
invitacions
per a la final
del certamen
que es farà
al Palau de la Música
el dissabte 28 de maig
de 2005
unes invitacions
que sortejarem
entre aquells
que votin
el màxim
d'eliminatòries
de semifinals
l'eliminatòria d'avui
la setena
de semifinals
en primer lloc
escoltem la sardana
la iaia Maria
de Francesc Teixidor Ponce
el pianista
i compositor
Francesc Teixidor
que va néixer
a Montcada i Reixac
l'any 1966
ha estat coordonat
en alguns dels concursos
de composició
en què ha participat
és el cas
per exemple
de la sardana
Aigües Tortes
que va guanyar
el memorial
Francesc Basil
de l'any passat
i que també
va participar
en aquesta edició
de la sardana
de l'any
sense passar
la primera eliminatòria
la iaia Maria
va ser una de les dotze
finalistes
del primer concurs
sardanes
a plaça
de Vila Sada d'Abal
juntament amb una altra
sardana
Francesc Teixidor
titulada
Puig Castellà
escoltem-la
interpretada
per la Copla
Ciutat de Girona
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Aquesta era la primera sardana
de la setena eliminatòria
de semifinals
del concurs
sardana de l'any
anem a veure ara
quin és el resultat
de la cinquena semifinal
corresponent a l'emissió
d'ara fa 15 dies
la sardana número 1
era
que d'aquest estimi
d'Antoni Masbou
que va obtenir
1.185 vots
la segona
el moliu de Capdevànol
de Maria Teresa Monclús
que en tingué 331
i la tercera
el Sant Ramon
de Joaquim Som
amb 443 vots
això vol dir
que passa a la final
la sardana número 1
que d'aquest estimi
d'Antoni Masbou
anem ara a escoltar
la sardana número 2
d'avui
porta un nom similar
a l'anterior
la Llaia del Llafranc
aquesta ha estat
una de les últimes
sardanes
de Ricard Vila de Sau
que es van estrenar
abans de la seva mort
concretament ho va fer
la Cobla Montgrins
a la Plec de Gràcia
de Barcelona
el dia 9 de maig
del 2004
està dedicada
Rosa Carrera
a la dona del compositor
ara l'escoltem
interpretada
per la Cobla Marinada
de Connoador
a la Cràcia
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Va tocar matinar, ha anat a Terrassa, tirar-nos allà 12 hores
i a més, esclar, feia 15 dies que ens ho havien demanat,
és a dir, fer assajos entre setmana, que no és l'habitual.
Algunes eren estrena o són estrena en aquest disc
i ens les van donar dos dies abans de l'enregistrament
perquè les havia acabat el Tomàs Gil.
I en aquest cas és la de Seguda Calafell i Vendrellanca
que les va acabar res el dijous abans.
i a més era el febrer, en un lloc on no hi ha calefacció,
eren aquells dies que feia aquest fred terrible
i vam anar a fer un assaig la setmana aquella
però que era per fer fotos, vull dir, amb guants i bufandes i amb norac.
A vegades sents parlar de grups de rock, que òbviament és un altre món,
per exemple, que enregistren discos i a vegades duren mesos aquestes coses
i vosaltres ho veuen estir en un dia.
Sí, apretava el temps, a més la discogràfica demanava
que en un termini de data s'havia d'entregar tot,
s'havien de fer les mescles, tota la masterització
i això implica més feina que la pròpia gravació.
Jo vaig haver d'anar 5 o 6 dies seguits a Sabadell,
en diferents dies, però, i apretar molt d'hores
i a vegades s'han hagut de passar coses una mica pel damunt
perquè és que la discogràfica apretava, si no, no sortia.
Seguirem parlant, però potser que escoltem una d'aquestes sardanes.
Primer comencem a escoltar-ne una, em sembla, de l'Ametlla de Mar, oi?
Comenta'ns quina heu triat.
Bé, aquesta tarda, justament, la Reu Jove actuem aquí a Tarragona
i sentirem la sardana d'en Carles Martí, la meva gent,
i la sardana que vaig escriure jo el 2003, que és un món màgic,
és una sardana que potser no és eminentment de plaça
i que penso que, doncs, amb un enregistrament i per escoltar,
doncs, potser fa més que no el que vol saltar i ballar, no?
I us porto aquesta, que és la meva última sardana, de moment,
i a veure si us agrada, perquè sé que s'ha tocat molt poc
i que poca gent la coneix, la veritat.
Doncs bé, anem a escoltar, doncs, aquesta sardana, que es diu, concretament?
Un món màgic.
Un món màgic, endavant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Explica'n tu!
Fins demà!
Doncs ascoltàvem la cerdana Un Mont Màgic d'Eduard Cendre,
que és un dels convidats d'avui al nostre programa,
que és un treball a a la Claire Katie everytime
i d'una cerdana inclosa en aquests 10 cerdanes de la Petlla de Mar,
que ahir precisament ahir al vespre
es presentava oficialment
en aquesta població. I abans ja comentàvem
que dissabte vinent es presenta
un altre disc, també un disc
doble, amb un
enregistrat per la Cora Reu Jove
i l'altre, amb la ciutat de Terrassa, tot amb sardanes
del mestre Tomàs Ili
Membrador. I també el cap de setmana vinent
la Reu Jove té un altre compromís
que és un concert a Reus,
que podem dir que és concert al dia avui, oi?
Sí, és un concert que
periòdicament celebrem allà
al Bravium Teatre, que és on assajem,
on ens acullen
per fer-hi els assajos, i
bé, és un concert que
l'haurem de dividir en dues o tres parts,
perquè hi haurà una mica de part
de concert plenament clàssic,
amb autors com Oltra, com Serra,
i doncs, d'aquest detall
classificats com de concert.
També hi haurà una part més popular
amb sardanes d'aquestes de tota la vida,
que la gent, doncs,
les associa, no sé,
a l'àmbit popular,
com la Moreneta i coses d'aquestes
que tothom les ha sentit i les ha cantat i tal.
Els clàgics, els clàgics.
Sí, i llavors hi haurà
dues sardanes
precisament de presentació
d'aquests dos discos,
la d'en Carles Martí, la meva gent,
que aquesta tarda la podrem sentir aquí a la Rambla,
i una d'en Tomàs Gil,
i com que n'hi ha tantes,
no sabíem quina escollir,
i hem triat la més universal,
que és la Flama de la Sardana,
que com que avui es celebra el pobillatge,
doncs, ja la posarem,
perquè a més és una sardana que es toca molt,
però que la cobla a Reu Jove
potser fa 4 o 5 anys que no l'hem tocat.
Aquest dia la recupereu.
La tocarem.
I bé, anirà així una mica,
un parell o tres de vuit centistes,
així variats,
una polca, un balc,
el que sigui.
Per cert, la Flama de la Sardana,
una sardana que la setmana passada,
la principal de la Tarrona va tocar a la Rambla,
a la ballada dins d'aquest homenatge
al mestre Tomàs Gil i al Membrado.
Jo no sé si el David,
que el pobre el tenim aquest raconat,
avui es quedarà sense xafaderies,
em sembla, sospito,
no sé si tenia previst comentar-ho,
en tot cas, la setmana que ve,
l'obligarem a que comenti tota aquella diada.
Per cert, la principal de la Tarrona
va interpretar en alguna tirada cantada,
a part de la melodia cantada.
La curiositat d'aquesta actuació.
Doncs bé, aquest concert,
no sé si ho vam dir,
recordem les dades concretes
per a qui és que estiguin interessats.
L'hora, el lloc...
Diumenge 1 de maig,
al Bravium Teatre de Reus,
al carrer La Presa número 13,
a les 7 de la tarda.
I, doncs bé,
qui vulgui escoltar una mica de música
de cop l'està convidat
i de pas pot adquirir els dos CDs,
perquè ja s'hauran presentat tots dos
i els tindrem a la venda així en un pack.
I bé, i després,
aquí a Tarragona el dia 8,
virem a veure'ns les cares tots.
A l'Oplec, ciutat de Tarragona.
Això mateix,
a part ja l'homenatge
a la colla de Tarragona dansa
pels seus 25 anys
i tocarem la sardana
que us vam estrenar
el mes de gener,
25 i seguim.
I després ens n'anem a Sevilla.
Ah, ara t'anava a preguntar, eh?
I tu te'n mories de ganes de dir-ho?
Quin morro.
Jordi,
el David,
perquè no ha pogut reprimir-se?
Quin morro.
Això és l'enveja, eh?
No hi ha cap colla.
Hi ha n'hi van, dos.
A veure,
parlem-ne d'això de Sevilla, Jordi,
per exemple.
Doncs crec que és un viatge,
doncs,
molt...
que ens fa molta il·lusió
a totes les membres de la cobla,
perquè és un viatge, doncs,
és divulgar la sardana
més enllà de les nostres comarques,
d'aquí,
les que formen a Catalunya i tal.
i, doncs, sí,
tal com a dir l'Eduard,
doncs,
anem a Sevilla,
passarem un cap de setmana allà
i farem el juntament
amb la cobla...
Viladolesa.
Amb la cobla Viladolesa
i nosaltres,
i entre tots,
doncs,
intentarem divulgar la sardana
més enllà.
Sí,
bé,
fem un parell de ballades,
ells fan ballets d'esbar,
nosaltres fem una cercavila
dintre de tot el seguixi festiu
i després fem un concert
a la catedral,
sota la direcció d'en Jesús Ventura
com a director convidat
de les dues cobles.
La primera part la farem nosaltres
amb sardanes de concert
i alguna obra
i a la segona part
farem tot de sardanes
i obres a dues cobles
que és el que potser té més mèrit,
no?,
i que no podem fer-ho mai,
això de fer
tota una segona part
en repartoria dues cobles
és inèdit per nosaltres.
I això dins la catedral de Sevilla?
Això mateix.
I crec que són jornades culturals,
alguna mena de...
A l'estil plec internacional,
però sembla que ho volen engegar
a nivell del territori
de l'estat espanyol.
Molt bé,
i aquesta primera edició
com a mínim
que hi haurà,
un dels representants
serà la Cobla Reu Jova.
Felicitat.
També hi van, crec,
les...
Les Bars Santa Tecla,
sí,
les Bars Santa Tecla,
és veritat,
ja en parlarem també
amb ells d'aquesta actuació.
Bé,
no tenim massa temps més,
però volem escoltar
una altra sardana
i, evidentment,
de l'altre disc
que ho hem registrat
i que es presenta oficialment,
com dèiem,
la setmana vinent,
precisament,
no sé si en aquests moments
o al llarg del dissabte,
dels actes que es realitzen dissabte,
Horta Sant Joan,
i heu triat una sardana,
em sembla que era
pràcticament obligat,
triar aquesta
entre el món que n'hi ha.
Per què?
A veure.
Bé,
doncs aquesta sardana,
la que hem triat nosaltres
és a Horta Sant Joan,
que és el lloc de naixement
del mestre Tomàs Gili Membrado,
i crec que potser
és la sardana més completa,
que hem gravat
del nostre CD,
que hem gravat nosaltres,
la Cobra,
i és una sardana
que es va estrenar
el 4 de maig de 1979,
és la més emblemàtica
de les més de 30 obres
que ha dedicat
el seu poble,
i això ho demostra
el fet
que va ser guardonada
amb un excèssit
en el precisó sardament musical
Francesc Basíl de Figueres
d'aquell mateix any.
Molt bé,
doncs gràcies
per estar amb nosaltres,
i novament
al programa
un dos i seguit,
i acabarem el programa
escoltant, doncs,
aquesta sardana de Tomàs Gili,
això com diem,
primícia total,
amb la Cobra Reu Jove,
dirigida per Francesc Gregori,
amb la sardana de Tomàs Gili,
membrador Horta
de Sant Joan.
Amb ella, doncs,
amics, gràcies
per estar amb nosaltres,
us parlem,
recordem des d'aquí
al mig de la Rambla,
segueix la festa,
malgrat l'hora
que és les dues del mig
i pràcticament
aquí a la Rambla
plena de gent,
i recordem també
que és aquesta tarda
a partir de les 7,
la Cobra Reu Jove
estarà aquí
tocant sardanes,
amb més també
aquesta programació
de festes
de Sant Jordi.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!