Hola, molt bon dia. Efectivament, estem aquí al Palau de la Diputació.
Estem envoltats més o menys d'un centenar de bonsais
que ara els explicarem, intentarem explicar-ho a alguns a través de la ràdio,
que no és fàcil, amb el Lluís Semanós,
ell és el president de l'associació Bonsai Tarragona.
Lluís, molt bon dia.
Hola, bon dia, tingué.
Cent bonsais.
Sí, més o menys cent entre bonsais.
Bé, bonsais de grans i de petits hi ha molts màmets, hi ha grans i hi ha dos menes.
Suposo que, clar, això és un món, no? Vull dir, deu haver molts tipus de bonsai.
Ara vostè feia referència a alguns, no? Vull dir que no tots són iguals.
No, he fet referència més que a un estil.
Estils n'hi ha molts també, però no.
El que sé és que hi ha molta varietat de...
Sí, de varietats, això m'ho referia.
Hi ha molts varietats, hi ha el ficus, hi ha els oms,
hi ha l'ars, hi ha el peix, hi ha l'olivera, hi ha...
En fi, ja s'intenta que n'hi hagi, com a mínim,
una varietat de totes les que hi ha de per aquí més autòctones.
M'acompanya, Lluís, a veure aquella olivera que té 100 anys.
Jo he voltat per aquí, no sabrí dir quina és,
vostè segur que la té molt controlada, no?
Bé, jo culo que té de més de 20, 100 anys.
Ara bé, saber exactament els anys que té,
es tindria de tallar el tronc,
i llavors sí, se poden comptar les anells i saber els anys.
Però pensa que aquesta olivera...
Aquesta olivera fa més de 20 anys que la vaig recuperar jo del camp,
ja estava en un lloc molt sec,
té uns gincs ja morts,
o sigui que ja estava allí així, cuidat-ho.
És a dir, ha demostrat que té molts anys.
Per això dic jo, en 20 anys que fa que la tinc jo,
no li he vist créixer el tronc, i en canvi el tronc és bastant grosset ja.
On és aquesta olivera? Quina és, Lluís?
Ens hi acostem, que la podrem veure de prop, així me la va explicant.
M'imagino que ha de ser aquesta d'aquí, no?
Això mateix, és aquesta olivera d'aquí.
Almenys jo considero que tindré molts anys,
pensa que tot això, aquest gincs, tot això ja estava mort quan se va recuperar.
A més viu per una veta que té aquí,
que les oliveres això ho fan molt,
però està clar, on estava ella, pensa que ja era grossa, eh?,
quan es va morir, però es veu que en falta d'aigua a l'estiu,
es pateixen moltes set i s'havia mort una part d'allà.
És el que demostra dels anys que té amb el gruix del tronc
i, vaja, jo considero que de sense gust,
pot ser més i tot.
Aquesta olivera fa olives o no?
Bé, aquesta olivera no és una olivera de queixes de producció,
però són això, com n'hi diem...
Bordes?
Sí, són bordes, són bordes que neixen pels moixons, els ocells,
llancen el pinyol i a vegades neixen...
Ara bé, produir olives també en produeixen,
però pensa que nosaltres, per produir olives,
inclús els pagesos, necessiten podar i deixar créixer.
Clar, nosaltres podem,
però perquè no es faci massa llarg els trams,
llavors anem podant.
Llavors sí pot fer amb alguna oliva, però en fa poques.
Lluís, en qualsevol arbre, en qualsevol matoll,
es pot fer un bonsai o no?
O té que tindre unes característiques determinades per fer el procés?
Bé, un bonsai s'ha de fer de qualsevol cosa.
Pensa que jo n'he fet bastants d'arbres que venen com a jardí
i després el vas transformant.
Ara, el que sí que t'interessa és quan busques una soca o un arbre
per fer un bonsai, que tingui ja un moviment,
que no sigui un pal recte.
Pot ser també un pal recte, però que tingui compaginat
totes les rames, perquè llavors també és un vertical formal.
Però, per regla general, veus,
és que tingui un moviment, doncs...
que siguin més bonics, per suposat.
Mira, aquest mame d'aquí és molt recte, però és petitet.
Això, sí, això és un estil escombra, que diem.
Però, doncs, sí, té un ramatge que té una cap a una banda
i l'altra cap a l'altra,
i omples l'arbre, doncs, és més vistós.
La torreta també té alguna importància,
perquè veig que més o menys totes venen a ser similars,
semblants, no iguals.
Sí, és important posar una bona qualitat de torreta,
perquè llavors l'arbre ressalta més.
i, segons la varietat d'arbres,
s'hi posen o de queixes que són vitrificades
o d'aquestes altres que són de color fosc,
que no estan esmaltades.
Pel que és juníperus,
s'hi posen més que res les que són fosques sense esmaltar,
i les altres s'hi posen més aviat les esmaltades.
Hi ha molts colors i hi ha diverses formes.
Anem, Lluís, a veure aquest m'acompanyar,
a veure aquest d'aquí baix,
que és una forma espectacular.
És com si, imagines un jardí penjant,
doncs es veu això un arbre penjant, eh?
Sí, això és un bonsai que l'estil és en cascada.
En cascada representa que surt de dalt de la torreta,
que és una mica alta,
ja es planten en aquestes classes de torretes,
i llavors cau com si fos l'aigua,
que l'aigua cau en cascada.
i l'estil és cascada.
Això és un teix.
Justament n'hi ha per aquí, és autòcton,
però n'hi ha pocs, no n'hi ha massa boscos.
Per aquí dalt el poblet i per aquí n'hi ha.
Aquest d'aquí que tenim, que seria un pi?
Sí, aquest és un pi, però que és un pi d'importació,
per cert que és molt maco, està molt ben format.
Llavors, aquest pi també té més tants anys,
però clar, aquest esforament que està fet al Japó,
llavors ells, per donar-los més,
o sigui, perquè en menys anys tinguin la semblança,
que tinguin molt més anys,
els planten a terra, els formen,
i després quan ja estan formats, allà els posen en test.
Aquest veig que porta com una mena de filferros
que cargolen, per dir-ho d'alguna manera, les branques.
Per això quina finalitat té?
I uns fils també, està com a lligat?
La finalitat del filferro
és per donar-li forma a les rames.
Les rames, per regla general,
com més vella és l'arbre,
més horitzontal o més caient
se'n fan les rames.
El filferro és per donar-li també,
a més a més d'això, cap a un moviment,
cap a un costat o cap a l'altre.
A més a més, hi ha aquesta altra classe
de filferros que són tensors,
llavors també perquè tinguin cap baix,
perquè no puja, o sigui,
per tirar cap baix serveixen els tensors
per a planar-los.
Quantes hores pot dedicar-hi vostè al dia
als bonsais, Lluís?
Perquè a vostè aquesta afició em sembla
que li ve de lluny, no?
Sí, ja fa...
Doncs mira, fa 19 o 20 anys fa,
que vam començar així i la veritat.
El que passa, jo no tinc temps
per fer el que ha fet aquest arbre, aquest pi.
perquè allò es necessita molt de temps
i, a més a més, molta experiència.
Jo sí que tinc bastants arbres,
però tenim anys entre jo, mon fill,
la dona i la neta, tots el tenim.
Però, doncs, el treball de filferrari,
d'això, al llavors sí que es necessita molt de temps.
Ara, per poder-li, transformar-lo en bonsai
i canviar-li la terra cada 3 o 4 anys,
això es pot fer, és fàcil.
Bueno, és fàcil, necessites temps,
però, doncs, no és tan en engurros com el filferrari.
El filferrari també té d'estar molt de cuidar,
perquè, si no, després, quan s'engreixen les rames,
llavors s'aclava el filferro.
Per tant, és estar molt al tanto.
En canvi, si només et fas podar el sol,
tardes més anys, més temps, poder,
però, doncs, és més natural.
M'imagino, Lluís, anem cap allà,
que deu fer molta, molta,
vaja, que deu fer molta ràbia,
doncs, que després de, no sé, de molts anys,
un arbre d'aquests, tot d'un es mori, no?
Sí.
Això passa a vegades, és a dir...
Home, pot passar una vegada.
A mi, en passat, l'explicaré amb el pi.
El pi és molt delicat.
El pi, quan, a l'hora de trasplantar-lo,
però fer el tiberat darrere,
jo, una vegada, fa uns 5 o 6 anys,
vam vindre un expert de Barcelona,
un tècnic,
fer una demostració,
que fem cada any, cada any,
fem demostracions,
i vaig portar un pi, va estar maco,
que havia recuperat jo.
Però, no sé què, no sé si era perquè no estava,
el temps adequat, o pel que sigui,
va brustar, però a la llarga va morir.
Em va saber que era molt de greu.
Me se'n moren molt pocs, cuidador.
Ara, els pins són delicats,
jo el pits, jo tinc fòbia,
i per pocs, pocs no tinc.
Aquests d'aquí veig que també tenen com una mena de verdeta,
per aquí la superfície de...
Molts ho tenen, això, del que seria la terra.
Té alguna finalitat?
No, la finalitat que té és decorativa.
Per això, per tindre aquesta molça verd aquí,
necessita bastanta humitat,
i segons quins arbres, massa humitat,
també li és perjudicial.
L'arbre pensa que estan plantats amb testos petits,
i el que necessiten és drenatge.
Tenen una terra bastant grosseta,
a fi a fer que l'aigua no quedi enxercada,
perquè si queda enxercada,
llavors a la llarga es podreixen les arrels.
Primordialment, pel que li agrada un bonsai,
o el que té gàtint de tenir un bonsai,
té de saber que és regal.
Regal és el primordial.
No deixar massa dia sense regar,
i a l'estiu pensa que es té a regar cada dia.
Inclús professionals aquests,
que he parlat jo, quan són més petitets i així,
mames, els tenen de regar dues o tres vegades al dia.
I clar, llavors tens d'estar constantment per ells.
És el més important, s'apríem a regar.
I podar-los cada quan es poden?
Bé, el poden més important és a fer l'hivern,
però doncs se van pinçant tal com va creixent,
també es poden.
Per exemple, veus aquest aquí,
que s'ha pinçat ja perquè era massa llarg.
Llavors vas formar-lo el més normal,
que és un arbre.
Hi ha que es poden més...
Es tenen de podar més sovint i hi ha que no.
Per exemple, es tardarà més temps a sovint,
però aquest altre, com que creix bastant ara a la primavera,
doncs se t'ha d'anar podant.
Lluís Amanós ens acompanyarà a fer un petit recorregut
per aquesta mostra de 100 bonsais aquí al Pati de la Diputació.
Jo crec que podem recomanar a Lluís que tothom vingui cap aquí.
Em sembla que fins al dia 14, no?,
que està obert,
que vinguin fins aquí i que ho vegin,
que vinguin a mirar-s'ho,
que si passaran hores, ja els ho diem ara.
Lluís, gràcies.
Molt bé, doncs sí, fins al dia 14.
Moltes gràcies a vosaltres.
I per força anys podem continuar.
Per cert, que ja fa 17 anys
que la Diputació de Tarragona
ens concedeix aquest privilegi
de poder exposar aquí a Tarragona.
Lluís, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.