Un quart d'onze del matí.
Avui se celebra la segona i última jornada
d'una trobada a nivell estatal de mercats municipals detallistes.
Unes 500 persones estan reunides des d'ahir a Tarragona
parlant justament del present i del futur
d'aquestes infraestructures,
d'aquests equipaments comercials dels mercats municipals.
Tot això es fa aquí a Tarragona en un moment de gran interès
perquè s'està ja en plena fase de projecte
per tirar endavant una reforma en profunditat
de les instal·lacions del mercat de la plaça Cursini.
Avui hem volgut anar amb la unitat mòbil
fins al Palau Finali de Congressos
per veure com van aquestes jornades,
que ahir inaugurava el conseller de Comerç, Consum i Turisme, Josep Boguet.
Però avui el que volem també és parlar d'aquestes jornades
i del projecte de reforma del mercat central
amb el president de l'associació de venedors, Albert Enribot.
En fi, de tot plegat, ampliem ara mateix les dades
en connexió amb la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran
a la part tècnica i Jordi Sorinyac als micròfons.
Jordi, bon dia.
Hola, molt bon dia, Ricard.
Efectivament, ens trobem al costat del president
de l'associació de venedors del mercat central de Tarragona,
el senyor Albert Enribot.
Aquí saludem tot seguit.
Senyor Enribot, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ens comentava ara, durant la pausa publicitària,
que la jornada d'ahir va ser especialment interessant,
aquesta quarta trobada de mercats.
Sí, sens dubte.
Nosaltres estem molt contents
per tota la gent que ha demostrat l'interès.
Fins i tot podríem dir que ha estat,
de fet ho diem,
que ha estat la quarta jornada que organitza Mercasa
i ha estat el que més assistència ha tingut.
Per això nosaltres ens omple d'orgull,
perquè veiem que els mercats,
tal com diu el cartell que anuncia aquest congrés,
és un valor de futur.
N'estic plenament convençut
que aquest criteri comercial que tenim nosaltres
és tan favorable i defendible com qualsevol altre.
També ens comentava que sembla que en les diferents ponències
que van tenir lloc durant el dia d'ahir
hi ha com un cert consens, una certa unanimitat
que cal dur a terme a una certa dinamització
que vostès, els periodistes de Tarragona,
ja fa temps que reclamen.
Sí, és cert.
Nosaltres fa uns nou anys que el que avui s'ha dit
i ahir s'ha dit en aquest congrés,
ho anem dient, ho anem expressant
sempre sense cap to de discòrdies amb l'Ajuntament,
simplement informant i mirant de conscienciar la gent
i que els hi pertoqui aquesta obligació
i aquest deure que tenen
no només amb el comerç de Tarragona,
sinó amb els ciutadans,
que això és així.
Ahir ens donaven la raó
i avui se l'acabaran de confirmar,
desiggem sentir amb el president d'Esfims,
el senyor Raül Font,
la confirmació que el que hem dit i el que hem lluitat
ja està amb el peu al coll, com se sol dir,
i que això sigui així.
Ara comentarem-se en cas aquesta compareixença
del senyor Raül Font,
però abans ens agraïsia bé,
com es pot dur a terme aquesta dinamització
que vostès reclamen
perquè la gent ens entengui en fets concrets
quines actuacions s'haurien de fer?
Aviam, nosaltres pensem
que el mercat és un motor dinamitzador d'aquesta zona,
que no tan sols afavoreix els comerciants d'aquest centre,
sinó que, a més a més,
potencia i revaloritza tota la zona.
Llavors volem ser més extensibles
i creiem que si nosaltres tenim un bon motor,
un pol d'atracció,
necessitaríem una sèrie de complements,
com pot ser un aparcament,
una superfície que vengui el producte
que nosaltres no toquem
perquè no és la nostra feina,
i uns serveis que poden anar des d'una guarderia
fins a una biblioteca,
mil serveis complementaris
que podrien gaudir els nostres clients.
Tot això afavoriria,
no tan sols el nostre comerç,
com he dit,
sinó el comerç del voltant,
amb sones peatonals
i mobiliari urbà ben conservat
i amb condicions.
Són aquests els serveis complementaris
als quals feiesment ahir
el conseller de Comerç, Consumir i Turisme
de la Generalitat,
el senyor Josep Poguet?
Sí, a grans trets van per aquí.
La idea és fer tot un mix
que estigui ben complementat
i que cobreixin les necessitats
en definitiva del nostre client.
Ara a les 12,
en tindrà lloc una ponència
a càrrec del senyor Raül Foniplana,
el tindent alcalde de l'Ajuntament de Tarragona
i president d'Espimsa
sota el títol de mercat provisional
i projecte del nou mercat central.
Ara, en aquests moments,
des de les 10 fins aproximadament
dos quarts de 12,
s'estan explicant altres projectes
que s'han dut a terme
o s'estan dut a terme en aquests moments
a altres punts de Catalunya.
Què és el que dirà d'aquí a una sona
el senyor Raül Fon?
Bé, el que dirà no ho sé,
el que voldria sentir
és aquest gran compromís
que sembla ser que ja els tenim assolit
que el mercat de Tarragona
serà un mes d'aquests projectes,
d'aquests mercats reformats
i que el temps ha donat la raó
que tornen a tenir vida
si s'adacuen a les necessitats d'avui dia.
Això és el que voldrem sentir
i el que espero sentir.
De fet, l'alcalde,
que ahir també va estar en aquest acte,
bé, tot apuntava,
que ja comencem a tenir el suport
d'aquest personatge tan important
a la nostra ciutat
perquè això sigui així.
Avui en alguns mitjans de comunicació de la ciutat,
com per exemple el diari de Tarragona,
es reprodueixen plans
d'alguna de les propostes
de remodelació del mercat central,
en concret una proposta de l'any 2000.
Això indica, senyor Ribot,
que aquest projecte fa molts anys
que està a la recàmera,
però que també fa molts anys
que està aturat,
ha estat paralitzat.
Per què?
Bé, no ho sé,
potser aquesta pregunta
no caldria fer-me-la a mi
o no soc jo potser
la persona més adequada
per contestar-la.
Jo penso que nosaltres
el que hem vingut demanant sempre
ha estat sempre el mateix
i és el que us deia al començament.
Ahir i avui
s'acaba de confirmar
fent veure a tota Tarragona
i tota la gent que se n'assabenta
d'aquest congrés ha estat així
que el que hem anat reivindiquant,
el que creiem que és necessari
per al mercat,
per als comerciants i per a la ciutat
és el que és.
Llavors,
el per què s'ha aturat?
doncs suposo que ha de ser
a la cara política
doncs força complicat
assumir
una obra d'aquest cost,
d'aquesta embargadora
i d'aquesta problemàtica, no?
No pensem que
o no oblidem
que seran dos anys
molt dificultosos
no tan sols per als de dintre del mercat
sinó per als clients
i els de la gent del voltant, no?
Això serà força complicat
però que en definitiva
serà positiu.
Jo crec que van més per aquí els trets, no?
La complicació
d'aquesta gran obra.
En d'altres punts
de l'estat espanyol
o de Catalunya
ja s'ha dut a terme
una remodelació
i un canvi de concepció
fins i tot
tan ambiciós
en els mercats?
Sí, potser no
amb un grau tan elevat
com el que ens pretenem
afrontar aquí a Tarragona
però sí que han estat
força, força
força alts
en el nivell
que han assolit, no?
Nosaltres pretenem
superar
i anar més enllà
perquè
ja que triguem tant
a aconseguir-ho
el bo és que agaféssim
un avantatge considerable
ja pensant
en la propera reforma, no?
Tot i que no hem començat
aquesta.
Com li agradarien
als paradistes
que fos
el futur
mercat central
de Tarragona?
que és
a quin consens
han arribat
els paradistes?
Aviam, nosaltres
l'Associació de Venedors
del Mercat Central
el que volem
és ser
un centre
especialitat
en producte fresc
amb gent
a darrere
que coneixi
el producte
i que
sàpiga
el que està fent, no?
Que siguem
una escola
d'ofici
que
tinguem
una venda assistida
que és el que avui dia
fins i tot
les grans superfícies
no saben fer
el que jo no voldria
és tindre
que viure
de subvencions
perquè hem deixat
morir
aquest tipus
de ventes
que és tan
digne
com qualsevol altre
és més
crec que és una especialització
que dona molta professionalitat
i que no tothom
ho sap fer
jo això
crec que és un valor afegit
Estaníem parlant
per tant
d'un mercat central
com s'ha donat
a conèixer
en els últims anys
amb una mitjana
superfície comercial
amb un parquing
subterrani a sota
i amb d'altres serveis
Sí
a més a més
del que us he explicat
de com vol dir
que sigues el client
el seu entorn
tindria que afavorir això
doncs amb aquesta sèrie
de serveis
que ara no tenim
i que són necessaris
per al client
d'avui dia
no?
la rapidesa
la pulcritud
la informació
els horaris
tot una sèrie
de coses
que avui dia
per mancança
d'espai
i de situació
doncs
no els podem
ni tan sols
pensar en oferir
Ara vostè
ho plantejava
aquesta qüestió
el punt dels horaris
des de diferents sectors
ja fa un cert temps
que es reclama
que el mercat central
hauria d'obrir
més temps
per poder així
adaptar-se
es comenta
a les noves necessitats
dels clients
molta gent que treballa
és impossible
apodent els matins
ara el mercat
només obre
els divendres
una tarda
a les setmanes
si no vaig errat
la tarda dels divendres
des de l'associació
de venedors
del mercat central
com veuen
aquesta qüestió?
Aviam
és positiu
jo crec que es tindria
que obrir
les hores
que fem utilitat
o que tenim utilitat
per als nostres clients
de fet
haurien de ser
tots els matins
i totes les tardes
això és el que
el client demanda
també per una altra banda
entenc la postura
d'algun
d'algun
usuari
del mercat
com a
professional
al ser
uns negocis
familiars
detallistes
doncs
és complicat
que una persona
o poques persones
familiars
puguin cobrir
aquest horari
d'extens
no obstant
el que nosaltres
demanem
és el suport
o l'ajut
necessari
per poder
acabar aplicant
aquesta necessitat
però no oblidem
que tot i que
en el comerciant
de mercat
és dificultós
arribar
amb aquest
tram horari
que ho aconseguirem
evidentment
no oblidem
que
en el fons
el propietari
de l'edifici
és l'Ajuntament
el que marca
els horaris
és un reglament intern
i en definitiva
és l'Ajuntament
de Tarragona
el que decideix
o no
l'horari del mercat
i fer el complir
evidentment
Què passaria
si no es dugués
a terme
a curt termini
aquesta reforma
aquesta remodelació
del mercat municipal
que fa tants i tants anys
que s'espera
bé doncs
que seria jugar
amb la font
d'ingressos
de moltes famílies
i això no està bé
això no és
gens positiu
pensem
que ara estem passant
una època
molt dificultosa
molt feixuda
perquè
estem a mig gas
hi ha gent
que potser sí
que
la seva visió
de futur
és doncs
arribar a la jubilació
evidentment
i des de la ciutat
els entenem
i els
mirem d'ajudar
però també entenem
que tenim
que apostar
encara més
si cap
per als que
faran mercat
dintre d'un temps
no?
el que faran mercat
de futur
que són els que
tenen l'ambició
de continuar
d'afrontar
els nous reptes
i de tirar endavant
jo crec que seria
molt molt trist
que els comerciants
que estiguin aquí
en el mercat
tinguessin que continuar
en l'estat
en què estem
primera per la seva imatge
i segona
per tot el que això
representa
famílies
ingressos
i sistema de vida
durant aquests
últims mesos
l'associació
de venedors
ha anat explicant
que
a conseqüència
d'aquest mal endèmic
que anaven comentant
del mercat municipal
ja hi ha hagut
algunes parades
alguns punts de venda
que han hagut de tancar
i ara en aquests moments
comentàvem abans
de l'entrevista
que ja
vora 51-52 punts de venda
del mercat municipal
que s'han tancat
aquest fet
denota
alguna cosa
sí
denota dues coses
bàsicament
la gent que
per si
ja es tenia
que jubilar
perquè la seva
edat laboral
ja havia assolit
el seu límit
i
de fet
ja els hi tocava
i l'altre
l'altre sector
doncs que
se'ls hi ha fet
molt cost amunt
doncs potser
aquesta possible reforma
i hem decidit
negociar amb l'Ajuntament
que és el parc
la part que sí
que ha assumit
l'Ajuntament
fins a dia d'avui
que ha sigut anar
doncs amortitzant
per dir-ho d'una manera
molt còmode
i agradable
aquella gent
que no estava disposada
doncs a enfrontar
el cost
ni el temps
ni tota aquesta obra
no
llavors ha estat un acord
entre enves parts
i bueno
doncs ha estat així
i per això
s'ha anat superant
doncs aquest nombre
de parades tancades
per aquest motiu
no?
Hi ha aquest nombre important
significatiu
de parades tancades
però no hi ha relleu
no se n'obren
no se n'obren
moltes de noves
aquestes parades
no es tornen a ocupar
aviam
no es tornen a ocupar
primera
perquè les condicions
en què està el mercat
doncs no és favorable
perquè qualsevol empresari
pugui fer una inversió
i destinar
doncs a tirar
un negoci endavant
no?
i segona
perquè no oblidem
que des de l'Ajuntament
estan retinguts
tots els permisos
i traspassos
del mercat central
en previsió
d'aquesta obra
per no
que no ens trobéssim
amb especulació
no?
doncs ja
no oblidem
que fa dos anys
que aquests permisos
s'han estat retenint
o han estat retinguts
perquè no tinguin
la seva viabilitat
per poder-los tirar endavant
per no trobar-nos
amb aquesta problemàtica
d'algú
doncs que vulgui fer
el negoci del dia
no?
no oblidem
que el mercat de futur
serà un mercat
que molta gent
hi voldrà costar
Albert Ribot
president de l'Associació
de Venedors
del Mercat Central
moltes gràcies
per fer aquest exercici
de divulgació
aquí als micròfons
de Tarragona Ràdio
en el marc
d'aquesta quarta trobada
de mercats municipals
a nivell estatal
i vaja
esperem que
el deixem ja lliure
perquè puguin escoltar
els comentaris
de Raül Font
i de la resta de ponents
moltes gràcies
i això Ricard
és tot el que us podem explicar
des d'aquí
des del capdamunt
del Palau
del Palau de Congressos
en aquests moments
continuen
les ponències
ara mateix
hi ha una taula rodona
sota el títol
d'experiències pràctiques
en què s'expliquen
doncs això
experiències que s'han dut a terme
per exemple
al Mercat Central de Sabadell
al Mercat de Santa Catarina
i en d'altres centres
en d'altres centres
de Catalunya
a les 12
després d'una pausa
s'ha previst
com dèiem
l'esperada intervenció
de Raül Font
el tinent d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona
que porta per títol
el mercat provisional
i projecte
del nou mercat central
de Tarragona
des d'aquí
des del Palau de Congressos
això és tot
el que us podem explicar
des del moment
gràcies
en Jordi Sorinyac
amb l'assistència tècnica
d'en Joan Maria Bertran
tema sens dubte
interessant
el que s'està debatant
des d'ahir
i fins avui
al Palau de Congressos
de Tarragona
amb les experiències
d'altres mercats
d'arreu de Catalunya
i de l'Estat
i també
amb el projecte
del mercat central
de Tarragona
són dos quarts
11 del matí
anem a la publicitat
i de seguida
parlem d'una qüestió
d'un tema molt interessat
relacionat amb l'habitatge