Tres minuts i seran dos quarts d'onze del matí.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
En aquesta quarta hora ara parlàvem de reivindicacions laborals.
Parlàvem amb aquest representant de la UGT,
del sindicat que convoca vaga en l'empresa de la neteja a Tarragona i a Reus.
Però avui també volem parlar d'un altre sindicat i per un altre motiu.
Volem parlar de la Unió de Pagesos,
que, evidentment, a més de defensar els interessos del camp català,
té altres funcions o, com a mínim, això és el que pretén.
Per això va impulsar en el seu moment una mena de fundació
anomenada Pagesos Solidaris.
I d'això en volem parlar justament durant els propers minuts en aquest programa
per donar a conèixer justament aquesta activitat d'un sindicat com la Unió de Pagesos.
Saludem el senyor Jaume Font, responsable d'aquesta fundació Pagesos Solidaris.
Senyor Font, bon dia.
Bon dia, bon dia a tothom.
Primer que res, expliqui'ns, posi'ns una mica en situació
del que és aquesta fundació impulsada per la Unió de Pagesos.
Doncs la fundació va néixer l'any 2001,
va impulsar Unió de Pagesos,
i des d'aquests darrers 4 o 5 anys,
el que hem estat fent és, amb el programa d'Unió de Pagesos,
que té de contractació en origen dels cavalladors temporers,
doncs hem posat en marxa tot un programa d'acollida d'aquests temporers
i també un programa de desenvolupament,
si vol més detall li puc explicar,
d'un cop estan aquí els temporers a casa nostra,
fem uns cursos de formació, un curs d'agenda de tot co-desenvolupament,
que un cop tornen a les seves comunitats d'origen,
bàsicament de Colòmbia, Romania i Marroc,
doncs els recolzem i posen en marxa iniciatives socioeconòmiques
de les seves comunitats d'origen.
Per tant, el primer que fan vostès és gestionar la contractació de treballadors estrangers.
Sí, això directament a Unió de Pagesos té un sistema de contractació
amb la Colòmbia i Romania principalment,
i en una mesura a Marroc.
Allà es fa una selecció en origen,
ja amb les condicions contractuals i establertes en origen,
i quan venen aquí, després d'organitzar tot el tema de visats i logística,
llavors la Fundació, un cop estan aquí,
entrem a treballar, diguéssim, amb el col·lectiu de temporers,
a través, mitjançant uns gairebé 55-56 allotjaments
que hi ha arreu de Catalunya
i també d'unes 300 i poc cases particulars,
amb l'acollida, el que diem, la primera acollida d'aquests temporers.
Quan diem primera acollida vol dir facilitar,
tant per arribar a casa nostra,
que es puguin desenvolupar amb autonomia personal
dintre del municipi on t'estiguin,
coneixin els recursos propis de la localitat,
nocions bàsiques de català,
per poder anar a comprar el pa,
per poder anar inclús a acollir la poma,
com es diu una poma,
una sèrie d'habilitats comunicatives o socials,
perquè es puguin integrar el més ràpid possible
a la nova comunitat d'acollida.
Aquesta seria, bàsicament, la finalitat del programa d'acollida.
Exacte, bàsicament aquest.
També fem formació a part d'aquesta primera acollida,
que nosaltres anomenem el bloc introductori,
que li fem a tothom que arriba a casa nostra.
També oferim altres possibilitats,
en funció també de les pròpies interessos
o demandes temporers,
altres tipus de formacions,
que pot ser ja cursos de català o de castellà,
de forma ja més intensiva,
temes de planificació familiar,
riscos laborals,
també ho fem als allotjaments comunitaris,
teràpia corporal o llei d'estrangeria, etcètera.
Quants allotjaments diu que hi ha repartits per tot Catalunya
i que impulsen des de l'Unió de Pagesos?
Actualment hi ha uns 55 allotjaments comunitaris.
Llavors també hi ha molta gent que està en cases particulars
dels propis pagesos,
que també hi ha més de mil i pico treballadors
vivint en cases particulars,
el mateix pagès que o en la Masia o en el poble,
té un apartament i té tres, quatre temporers,
també uns 300, 300 i pico, 340 allotjaments particulars.
I en un any, senyor Fon,
quants treballadors estrangers poden arribar a estar
sota aquests programes de formació i d'acollida
de pagesos solidaris?
El 2004 vam atendre gairebé 4.000 temporers.
Aquest any 2005 estimem que la xifra serà
significativament superior,
poden arribar a 4.500, 4.800,
quan acabi campanya fem el recompte,
però més o menys estaríem per aquesta xifra.
La majoria d'on són?
La majoria estaríem parlant d'uns 1.000...
Hem de diferenciar entre el que és contractació en origen,
és a dir, quan anem a buscar-los pròpiament a l'exterior,
o sigui, contractació d'exteriors, que dèiem nosaltres,
en els seus propis països,
i també contractació a interiors,
són immigrants que ja estan residents a Catalunya
o a la resta de l'Estat,
diferenciant aquests dos tipus de contractacions,
estaríem parlant dels que es contraten directament a l'exterior
d'uns 1.000 colombians,
uns quanten desenes de marroquins i de romanesos,
aproximadament aquest any serem uns 2.000 i poc.
I a part els altres ja són residents,
que hi ha també molts magrebins, sudsaharians,
paquistanesos, etcètera.
I a què és dedicant?
És a dir, a què destinen les seves feines
aquests treballadors temporers?
Doncs bàsicament poden diferenciar dos tipus de feina,
el que seria pròpiament la col·lita de la fruita dosa,
bàsicament poma, pressec, pera,
el raïm, ara aviat,
i també tot el tema llavors de manipulació de fruita
en les centrals d'emmagatzem de les cooperatives
o les empreses del sector.
Els allotjaments i, en fi, aquestes residències,
què es troben, bàsicament,
repartides per tot el territori o concentrades en alguna zona?
Estan repartides per tot el territori,
però, òbviament, hi ha zones on es concentren més allotjaments,
des de la zona de Lleida, del Baix Segre,
zones de l'Empordà,
zones també del Camp, Baix Camp, etcètera.
Però, bàsicament, si m'haguessin de dir un tamer,
són bàsicament Baix Segre, que és on hi ha la majoria
d'explotacions de fruita dolça,
poma, peti, pressec, bàsicament.
Per tirar endavant, en fi,
tots aquests programes d'acollida,
de formació i, en fi,
d'integració d'aquests treballadors estrangers,
és evident que es necessiten tota una sèrie
de recursos econòmics.
Com els treuen des de la Fundació de Pagessos Solidaris?
Bé, tenim diversos convenis,
tant des del Ministeri de Caball,
com del Departament de Benestar i Família de la Generalitat,
que ens permeten una mica,
i a part també amb el Departament de Treball de la Generalitat,
a través d'uns plans ocupacionals,
ens permeten tenir, bueno,
cobrir una mica la necessitat de recursos econòmics,
tant per contratació de personal
durant la campanya,
que, òbviament, la Fundació,
bàsicament la feina es concentra,
on hi ha més necessitat de contratació
de recursos propis,
de laborals propis,
des de la campanya,
llavors, contractem aquesta gent de reforç de campanya,
i a part, tot el tema també de desplaçaments,
òbviament, és una feina que implica molt de desplaçaments,
no pots estar a l'oficina,
és estar en els allotjaments,
és estar coordinant,
és estar en el terreny,
en moltes desplaçaments en cotxe, etc.
Llavors, tot el tema, òbviament,
de recursos informàtics i de més.
Ha millorat molt la situació
d'aquests treballadors estrangers
que venen a Catalunya.
En els últims anys,
dona la percepció, com a mínim,
als ciutadans que potser no tenen
una vinculació directa amb el món de la pagesia,
segurament tenen una percepció
que ha millorat molt
la situació d'aquests treballadors estrangers,
i la forma d'integrar-se
en l'entorn d'aquí, no?
No és que creiem que sí,
creiem que és molt important
la tasca que portem a terme.
Òbviament, no és el mateix
que arribin els temporells,
diguéssim, per l'efecte crida,
que no vagi a un lloc, igual no hi ha prou feina,
no tenen allotjaments on està,
han d'estar igual a la plaça
o en un acampament.
Llavors, si es fa la forma organitzada
de tant la contratació com és pròpiament l'acollida
amb uns allotjaments dignes,
hem de pensar que aquests allotjaments tenen,
inclús el pla de allotjaments de Generalitat,
tenen categories,
una poma, dos pomes, tres pomes,
equivalent, diguéssim, per entendre'ns,
a un estrella, dues estrelles, estrelles, estrelles, estrelles.
Cada cop els allotjaments són realment més dignes,
són realment espais que afavoreixen la integració,
l'estada, salons socials,
perquè també els temporells puguin dedicar el temps d'oci
a relacionar-se amb altres temporells,
amb altres persones de l'entorn.
Òbviament, això facilita i disminueix
temes de conflictivitat,
o segurament de,
sempre amb la premsa,
que ho hem pogut tenir en alguns municipis d'acollida.
Òbviament, jo crec que això té un impacte social molt important
i per això apostem des de Pajasos Solidaris
i en tot el nivell de Pajasos
en aquest sistema de treball
que entenem que és en benefici mutu,
tant dels temporells, com dels Pajasos,
com de la societat en general.
Deia que en el 2004
vostès havien tractat uns 4.000 treballadors estrangers,
que això es pot augmentar de manera significativa aquest 2005,
però aquesta quantitat,
què representen el conjunt de treballadors estrangers
que venen a treballar temporalment al camp català?
A nivell de tant per cent?
No, home, no...
De fet, no hi ha xifres oficials
i en aquest sentit és complicat aventurar alguna xifra,
però el que sí que és important és veure que ha hagut una evolució.
Estem parlant d'igual 2.000 treballadors temporers
que un mil i escaig gestionava la Unió de Pajasos
l'any 2001-2000,
anem incrementant,
per tant entenem que molta part d'aquesta necessitat de mà d'obra
durant la temporada es va canalitzant
a través de la Unió de Pajasos
i per tant d'una forma amb contracte
i amb unes condicions que entenem que això també tenim encara,
òbviament, força camp per créixer,
i no m'atreviria a dir una xifra,
però és important saber que estem creixent,
no sé si serà un 30%,
no m'atreviria a dir una xifra en concret,
però l'important és que de moment
el creixement anual és molt important
i entenem que la gent des dels alcaldes de municipis
veuen que això és bo pels seves localitats,
estan impulsant allotjaments comunitaris,
estan posant-se en contacte amb la Unió de Pajasos
i amb Pajasos Solidaris
per intentar, diguéssim,
entrar en aquest esquema de treball,
de gestió integral de fluxes dels treballadors.
I de cara al futur, senyor Font,
alguna iniciativa nova?
Continuaran potenciant aquests programes?
Què és el que volen fer?
Des del tema de l'acollida,
crec que el tenim prou consolidat,
el sistema d'integració, d'acollida,
de resolució de conflictes,
d'acompanyament en els temporers.
El que estem potenciant molt cada cop més
és el treball amb els propis temporers
un cop tornen a les seves comunitats d'origen.
En aquest sentit,
actualment estem fent convenis,
inclús amb autoritats i entitats locals de Colòmbia,
tant públiques com privades,
per poder fer un acompanyament
i poder cada cop fer més projectes,
més productius a les unitats d'origen,
que també permetin d'alguna forma
tots els estalvis que fan els temporers
i que envien en forma de remes.
Les seves comunitats també tenen un impacte
per a tota la comunitat.
Se beneficia la família, els veïns,
i que hi hagi realment un impacte social
d'aquest sistema de treball,
diguéssim,
anomenem co-desenvolupament.
Com els temporers beneficien,
gràcies a temporers,
el sector agrari a Catalunya
té una sostenibilitat garantida
per tot el tema de les collites,
sinó difícilment,
sense aquests 5.000 o 8.000 treballadors
que el dia demà poden ser,
vinguessin aquí,
difícilment es podria collir la fruita del camp.
Llavors, d'alguna manera,
intentem potenciar cada vegada més
que aquest benefici també sigui mútu
i també participem nosaltres d'alguna forma
en el desenvolupament de les seves comunitats.
En aquest sentit,
en el futur podem intentar fer,
estem dissenyant una estratègia també
de temes de comerç social,
amb les comunitats, etcètera.
Doncs aquestes són algunes de les coses
que fan des d'aquesta fundació,
anomenada Pagesos Solidaris,
està impulsada pel Sindicat Unió de Pagesos
i, en fi, avui volem conèixer una mica més
les característiques i les funcions
que fan amb aquesta quantitat important
de treballadors estrangers
que venen cada any al camp català
per treballar al camp.
Jaume Font, responsable de la Fundació
de Pagesos Solidaris,
moltes gràcies per atendre aquesta trucada
i per fer-nos aquestes explicacions
als oients de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.