Un quart d'11 del matí, ja us ho dèiem fa un moment
en el sumari del matí de Tarragona Ràdio.
Avui volem analitzar, d'alguna manera,
repassar el moment econòmic que viu Caixa Tarragona.
Posarem damunt la taula algunes de les dades,
no moltes xifres, però sí farem una mica de balanç
d'aquest 2004, com ha anat per l'entitat financera
i també mirarem d'analitzar les perspectives del 2005
de l'exercici que ja ha començat.
Com és habitual, un cop a l'any com a mínim
convidem al matí de Tarragona Ràdio
el director general de Caixa Tarragona,
així que avui també l'hem convidat justament
per fer aquesta anàlisi.
Senyor Rafael Janer, bon dia.
Bon dia, tingué.
Primer que res, si m'hagués de fer un titular,
una frase per definir la situació
al moment actual de Caixa Tarragona,
quin triaria vostè com a màxim responsable?
Excel·lent.
En una paraula, excel·lent.
Millor que mai?
Sí, sí.
Hi ha idees, hi ha gent treballant amb aquestes idees
i els resultats acompanyen.
Perquè els resultats són també millors que mai,
els del 2004?
Sí, sí, hem arribat a 30 milions i mig d'euros.
Això suposa un increment del 5,7% de l'any passat.
A més, amb una base de creixement molt sòlida,
perquè el crèdit s'ha incrementat més d'un 28%,
els dipòsits més d'un 14%.
I això, i parlant del crèdit concretament,
ha sigut en un any rècord de reducció de morositat.
estem amb un índex del 0,84% sobre cartera,
menys d'un crèdit amb problemes per cada 100.
I això, doncs, no en tenim memòria.
I on està, doncs, la clau de l'èxit?
Quines serien les raons?
Més enllà d'aquestes xifres i aquestes dades
i aquests números que demostren el bon moment,
on està la clau?
Miri, molt bona gestió per part de tot l'equip professional,
centrat, per una banda,
en la qualitat de servei a la clientela,
pensant molt en que no tota la clientela és diferent
i que hi ha necessitats diferents
i s'han de buscar solucions diferents per cada client,
i, per altra banda, molta qualitat en la selecció del risc,
que és el tema que li deia de la morositat,
de donar molt de crèdit, però donar-lo de qualitat.
El moment actual és, doncs, d'alguna manera,
el punt culminant de la gestió realitzada en els últims anys?
Culmina, d'alguna manera, aquesta etapa endegada ja fa un...
Més que culminar és un punt de referència pel pas següent,
que, de fet, l'entitat té aprovat pel Consell d'Administració,
i, de fet, ja està en marxa des de l'1 de gener,
un pla estratègic de tres anys,
que ens fixem noves fites per l'any 2007,
amb tot un procés durant aquests tres anys,
i, bé, sempre estàs començant una nova etapa.
D'alguna manera, doncs, el 2004 és un punt i seguida
de cara a aquest pla estratègic pels propers tres anys?
Sí, sí, és culminació, per exemple,
amb els temes de qualitat de risc.
s'han fet grans inversions tant en tecnologia com en formació
per aconseguir això, i estem molt satisfets.
Abans li deia el de buscar, el de saber distingir,
tenir l'habilitat de conèixer i de donar solucions
a les diferents necessitats de cada client.
Això és el que en diem la segmentació,
i aquest és un dels punts claus del pla estratègic d'aquest any.
Quines seran, doncs, les principals línies de treball d'aquest pla?
En aquests tres anys, quins objectius bàsics es fixen?
Per fixar-lo en la xifra sempre màgica del benefici,
si nosaltres estem aquest any amb 30 milions d'euros,
l'objectiu seria 42,8, quasi 43 milions en el tercer any,
amb un augment progressiu.
I com a línia d'actuació es basa precisament en perseverar
i aprofundir fortament en aquest tema de la segmentació de la clientela,
solucions per identificació, necessitats i solució per cada necessitat.
Per fer això hem de millorar la freqüència del contacte
amb aquesta clientela.
Nosaltres, per exemple, hem tingut un creixement espectacular
de la nostra banca electrònica,
tenim ja una de les tasses d'utilitzacions dels nostres caixers automàtics
més altes del conjunt de les caixes espanyoles,
però clar, ens tenim de veure la cara amb el client.
Tot això està molt bé des d'un punt de vista de donar facilitats de servei,
però hem de parlar amb el nostre client per tindre aquest contacte.
Si el nostre client, en aquest cas, ja és una empresa,
hem de tindre per aquest diàleg,
continuar amb una línia que ja vam ensetar fa uns anys,
d'especialitzar gent nostra en aquesta relació
amb les direccions financides de les empreses,
també amb les pimes,
i després tot això ho hem de tindre amb un suport tecnològic,
que ho faci eficient per un costat
i econòmicament suportable per un altre.
Especialització, segmentació,
són paraules que està utilitzant molt,
d'alguna manera simbolitzant aquesta etapa,
aquest pla estratègic.
De fet, la base és treure el màxim profit
del que és l'element clau de l'empresa,
que són les persones.
Aquestes persones,
persones clients,
persones empleats,
han de poder contactar de forma útil,
llavors aquest útil serà rentable.
Passar de 30 milions de beneficis a 43,
que deia,
en 3 anys,
són unes perspectives realistes,
podríem dir?
Clar, si fas un plan l'has de fer realista,
una altra cosa és que no sigui ambiciós,
ho és, és molt ambiciós,
ens requereix un esforç intens
i selectiu i diferent del que fem ara,
sobretot molt eficient,
i per això es fa un pla estratègic,
no és una cosa automàtica.
Aquesta fase de creixement que preveu
i que, en fi, vostès han aprovat,
també inclou més oficines,
més implantació al territori
o fins i tot anar a fer una expansió
més enllà del que seria
el territori natural de Caixa Tarragona?
Nosaltres tenim a les comarques de Tarragona
la millor xarxa de totes les entitats.
Nosaltres, concretament,
tenim 195 oficines
al conjunt de les nostres comarques.
Després en tenim 69 a Barcelona,
18 a Lleida,
4 a la Comunitat de Madrid,
2 al País Valencià,
que les vam obrir l'any passat,
i un a Aragó, també,
que la vam obrir l'any passat.
Per tant, aquestes 195 oficines
a les comarques de Tarragona
són suficients per donar
un excel·lent servei a la clientela,
llevat que, en llocs puntuals,
hi puguin haver-hi moviments urbanístics
que requereixin modificar aquesta xarxa.
Per tant,
les previsions d'expansió
aquí són més...
són bàsicament
de donar resposta a aquestes modificacions
i el creixement de la caixa
es basaria en aquests anys
fonamentalment sobre aquesta xarxa,
augmentant-ne la productivitat
i després, també,
amb l'apertura d'algunes oficines
en el conjunt dels anys,
serien unes 35, aproximadament,
dels tres anys,
que seria sempre acompanyant
amb els nostres clients.
O sigui,
avui en dia
hi ha un moviment de clients nostres
que van a fora de Catalunya,
altres de fora de Catalunya
que estan treballant aquí.
Això ha donat lloc
a aquesta expansió
a la comunitat valenciana
que li comentava,
a les dues oficines d'aquest allò,
a la de Saragossa,
i a Madrid estem fent
algú assimil·lar
i a la província de Barcelona.
Hem parlat, bàsicament,
de números,
de beneficis,
també ara de la implantació d'oficines,
des del punt de vista
de l'abassant cultural i social
a través de l'obra social,
a través de la Fundació.
Quines són les perspectives
per aquest 2005,
tenint en compte
l'experiència, en fi,
també dels últims exercicis?
Miri,
l'experiència dels últims exercicis
ha sigut excel·lent
des de la creació
de la Fundació,
la Caixa ha fet
un esforç econòmic
molt important.
Pràcticament hem duplicat
el pressupost
d'obra social
ja fa,
segur que va ser,
fa tres anys.
Aleshores,
s'ha augmentat extraordinàriament
l'eficiència
d'aquest pressupost,
o sigui,
el pressupost
efectivament
es gasta
i, a més,
amb criteris
d'eficiència
que ens demanem
a la part financera
i també els demanem
a la part cultiva,
a la part
de l'obra social.
També un canvi important
que hi ha hagut
en aquests anys
és que
aquesta dotació,
penso que estem parlant
de pràcticament
5 milions i mig
d'euros
de dotació anual
que incrementen
els fons disponibles.
Això
s'ha prestat
una atenció
que creixés
l'obra social
i creixés
també
la part
que es dedica
a temes assistencials,
a temes de solidaritat,
a temes...
O sigui,
sense perdre esforç
amb el cultural
que ho guanyéssim,
a més,
amb el assistencial.
Doncs aquí
s'han fet
accions
possiblement
molt més discretes
que les de culturals
que sempre llueixen més,
però amb persones
amb disminució,
amb persones
amb risc
d'emarginació,
en definitiva,
buscar un equilibri.
Equilibri
que també
forma part
d'una política
quasi obsessiva
de l'entitat
que sigui
també
territorialment
homogènia
a les comarques
de Tarragona.
La línia
seguit, doncs,
serà
bàsicament continuïsta
de la fundació
o millor dit
de les instal·lacions
de l'auditori
pel que fa
a temes culturals,
activitats,
exposicions.
El director general
de Caixaterraón
està prou satisfet?
Estem molt satisfets.
És un tema
que hi presta
una especial atenció
tant al Consell
d'Administració
com a la direcció
i estem satisfets
perquè
fem
activitats importants,
estem pensant
del que és
la sala d'exposicions
hem fet
l'exposició
Cuixart,
el Dalí,
la Pèl Esfenosa,
hem fet
la del Petofet,
estem fent ara
una magnífica
exposició
sobre
instruments
musicals,
però
el que és important
és la participació
i la qualitat
de la participació.
Ens ve molta gent
però amb cada una
i estem molt contents
que ens vingui
molta gent
perquè s'ha convertit
en un lloc
de referència
a la ciutat de Tarragona
però a més
ens agrada
que a l'exposició
de Pèl Esfenosa
hagin vingut
persones
amb
carància de visió
i que han vingut
i que hem obtingut
un permís especial
dels propietaris
perquè aquestes persones
poguessin fer
el que mai
poden fer
les exposicions,
que ens les deixessin
tocar
les escultures.
I hem fet
a totes les activitats
hi ha hagut
una participació
activa
i produïda
per la pròpia entitat
de cara
al públic escolar
i als estudiants
de nivells
intermitjos.
I també
activitats especials
per gent
de la tercera edat
basada en aquestes exposicions
i això
dona
ja no solament
número de visitants
sinó
qualitat d'ús
per la població
d'aquestes activitats.
El mateix
amb el que és
el saló d'actes.
Hi ha hagut
programes musicals,
conferències,
unes acompanyant
amb aquestes exposicions,
altres
absolutament independents
i sempre
amb aquest balanç
de lo solidari
amb lo cultural.
hem estat
mirant
les perspectives
de futur.
Hem fet balanç
el 2004,
hem parlat també
d'aquest pla estratègic
2005-2007,
tot això pensant
en el futur
més immediat
de Caixa Tarragona
però tot això
també coincidint
amb les informacions
i amb un toc
d'alerta
com a mínim
públicament
que va fer
l'alcalde
de Tarragona
Joan Miquel Nadal
el passat dimarts
al vespre
en la conferència
sobre l'estat
de la ciutat,
un toc d'alerta
sobre un suposat intent
d'absorbir
caixes catalanes
per part
de l'entitat
Caixa Catalunya.
Tot això vindria
segons l'alcalde
de Tarragona
i segons algunes informacions
per la futura
designació
de Narcís Serra
com a president
de Caixa Catalunya.
Jo recordo
anys anteriors
i amb el propi
Rafa El Janer,
ara potser feia temps
que no en parlàvem
però amb el director
general de Caixa Tarragona
li havíem plantejat
alguna vegada
si hi havia
algun risc,
algun perill
de l'absorció
de Caixa Tarragona
per alguna altra
entitat financera.
D'això semblava
que feia temps
que no se'n parlava
però ara se n'ha tornat
a parlar.
Què hi ha del cert
si és que n'hi ha alguna cosa
i quin és el futur
en tot cas
de l'entitat financera?
Miri,
si Caixa Tarragona
el primer que haig
de fer de reiterar
és que és
una entitat
extraordinàriament solvent
amb capacitat
de donar beneficis
de fet els està donant
de continuar-los donant
d'això hem parlat abans
i que a més
té un lloc
de servei
a una clientela
i un territori
que queden reflexats
amb el que
tothom percebeix.
Sobre la base aquesta
que l'entitat
és absolutament solvent
si Caixa Tarragona
estigués en venda
no en tindríem
un de nòvio
en tindríem 10
perquè realment
és una entitat
que val la pena
per la seva cobertura
territorial
per el seu
número de clients
i sobretot
per la seva solvència.
El que passa
és que té una vocació
absolutament independent
així ens ho recolza
el seu
Consell d'Administració
els seus òrgans de Govern
i per tant
és un tema
que només em preocupa
des del punt de vista
de la distracció
que puguem tindre
els empleats
que estem encarregats
de complir el pla estratègic.
No hi ha per tant
motius de preocupació
després d'escoltar
les paraules de l'alcalde.
En absolut.
Per tant
la independència
i el futur
de Caixa Tarragona
segons vostè
està plenament garantit?
Està garantit
en primer lloc
per la solvència
i la capacitat
de complir
la seva missió
que té l'entitat
i per la voluntat
dels seus òrgans de Govern.
No hi ha cap operació
política al darrere
que pugui...
És que per mi
és incomprensible.
No té absolutament
cap sentit.
Vull dir
la visió actual
és la proximitat
del territori.
Els territoris
són sensibles
a això.
defensem el que és nostre
i políticament
no entenc
quina força política
podria propiciar
aquesta idea
de cap color.
Doncs així acabem
amb aquest missatge
del director general
de Caixa Tarragona.
Acabem aquesta conversa
i aquest repàs també
a l'actualitat
econòmica
i també des de la vessant
social i cultural
de la principal
entitat financera
de les nostres comarques.
Senyor Rafael Gené,
moltes gràcies
per convertir aquests minuts
al matí de Tarragona Ràdio
i en fi, fins la propera.
Que vagi molt bé el 2005.
Moltes gràcies a vostè
i gràcies per el seu desitjo.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies.