Un minut i serà un quart d'onze del matí.
L'any que acabem d'estrenar, l'any 2005,
serà, sens dubte, l'any del Tractat de la Unió Europea.
Només d'aquí un mes i mig, el proper diumenge 20 de febrer,
tindrà lloc l'estat espanyol al referèndum,
la consulta popular per aprovar aquesta Constitució Europea.
Les institucions totes s'han marcat, entre d'altres objectius,
sobretot fomentar, donar, conèixer aquest document,
aquest Tractat de la Unió Europea,
i també fomentar, en la mesura del possible,
la participació ciutadana a la consulta,
com dèiem, convocada pel proper 20 de febrer.
Avui volem comentar qüestions relacionades,
qüestions tècniques i de difusió relacionades
amb el Tractat de la Unió Europea.
Volem comentar tot això amb la delegada a Tarragona
del Patronat Català ProEuropa, la Maria Targa.
Maria Targa, bon dia.
Bon dia.
Abans que res, Tractat de la Unió Europea o Constitució Europea?
Perquè, en fi, em sembla que hi hagi com divergències d'opinions.
Bé, les divergències d'opinions,
doncs, és una mica relacionat amb matisos jurídics, no?
Però, en tot cas, el que parlem és d'un contingut
d'una Constitució Europea,
en quant a que parlem d'una Carta de Drets fonamentals,
parlem de les normes de joc de les institucions europees,
és a dir, quines institucions hi ha,
què han de fer, com es relacionen,
com se l'exigeixen els membres de cada una de les institucions,
i quina és la tasca, les competències d'aquesta Unió Europea
i com les ha d'exercir, com es prenen les decisions.
És a dir, l'ABC del que és aquesta Unió de Països
que s'ha posat d'acord per, a través d'uns pressupostos
i a través d'unes idees comunes,
portar endavant polítiques comunes
que afecten directament o indirectament el ciutadà.
El desconeixement del ciutadà sobre el tractat
és bastant generalitzat, així ho diuen les enquestes,
per tal, mirarem d'explicar com a mínim algunes coses bàsiques.
Primer, de com ha anat fins ara,
és a dir, com s'ha discutit el contingut d'aquesta Constitució Europea
que ara els ciutadans espanyols hauran de votar,
sí o no, en el referèndum del dia 20 de febrer.
Bé, s'ha discutit aquest contingut de la Constitució
a través d'una convenció,
una convenció que formaven part experts,
però sobretot qui formaven part eren parlamentaris.
Hi havia uns 105 membres que formen part de la Convenció Europea,
70% dels quals eren parlamentaris,
o bé dels parlaments nacionals dels països,
que es posen d'acord,
o bé del propi Parlament Europeu.
I a part dels parlamentaris,
també hi havia representants dels governs,
o representants o observadors també dels països
que han entrat recentment,
i també de les institucions, representants de les institucions,
ja sigui de la Comissió Europea, etcètera.
Però en tot cas, s'han posat d'acord
i s'ha discutit capítol per capítol,
això, sobretot representants directes dels ciutadans,
els parlamentaris.
D'aquesta discussió ha sortit un document, per cert,
alguns diuen que molt gruixut,
alguns diuen també que excessivament gruixut,
perquè són molts articles, no?,
i moltes pàgines, per tant,
és una Constitució realment densa.
Sí, efectivament, és una Constitució àmplia,
i que, bé, intenta, a través d'aquesta amplitud,
tot i l'amplitud, simplificar els processos.
Sembla potser una contradicció,
però en tot cas, el que s'ha volgut amb aquest tractat,
amb aquesta Constitució Europea,
és tots aquells textos que hi havia dispersats,
que hi havia dispersos en diferents tractats,
reunir-los amb un sol text que sigui més comprensible,
i més ara, que hi ha una ampliació de la Unió Europea,
són 25, en serem més,
i, per tant, es necessitava fer un esforç
de reunir-ho tot, de compendiar-ho tot
i de tenir un únic text de referència
a partir del qual, doncs, funcioni aquesta Unió Europea.
Des de la perspectiva catalana,
des de la perspectiva de Catalunya,
quin és el paper que tindran,
fins ara han tingut un paper les regions,
quin paper tindran a partir d'ara
amb la Constitució, amb el tractat de la Unió Europea,
perquè si és veritat que canvia o no,
d'alguna manera, aquest paper
de les regions en el marc europeu.
Podríem dir que hi ha uns certs avenços,
uns certs avenços, o passes endavant
amb el que és la participació de les regions
amb tot el que és la presa de decisions
de la Unió Europea.
Uns certs avenços, però en el marc de què?
Fins ara, com estaven representades
les regions a la Unió Europea?
Estaven i estaran representades
les regions i els poders locals
en una institució que és el Comitè de les Regions.
Llavors, el paper d'aquest Comitè de les Regions,
format per càrrecs electes
de comunitats autònomes o de municipalitats,
la funció continua sent la mateixa,
que és una funció consultiva,
merament consultiva,
i això no canvia.
És una funció consultiva
i, per tant, el que a l'hora de prendre
de les decisions es consulta en aquesta institució
per veure quina és la seva opinió
des del punt de vista de les regions.
Ara bé, un principi o un punt
o un avenç que es pot dir
que consolida la participació
o el punt de vista de les regions
i de les institucions municipals
és potser que es consolida
el principi de subsidiarietat.
Què vol dir això?
Doncs vol dir que la Unió Europea
només legislarà sobre aquells actes
o aquelles accions
en les que sigui més eficient.
És a dir, si hi ha una autoritat nacional
o una autoritat regional o local
que sigui més eficient en una acció,
la Unió Europea no podrà legislar.
Llavors, les autoritats nacionals
i les regionals tenen més poder
per controlar que realment sigui així.
És a dir, que la Unió Europea
només actui en aquells àmbits
i en aquelles accions
en les que sigui més eficient.
I els altres àmbits
els deixi per a les altres nivells
de les administracions,
que siguin nacionals o locals i regionals.
El 20 de febrer hi haurà referèndum
a l'estat espanyol.
Per tant, d'alguna manera,
Espanya serà un dels primers estats
que ratificarà o no el tractatge.
Espera que sí, en principi.
Seria aquest el cas, no?
Seria dels primers.
Sí, sí.
Per aprovar o per ratificar
la Constitució Europea,
cada estat té el seu sistema
segons la seva pròpia Constitució.
Llavors, l'estat espanyol
podia optar
o per fer una ratificació parlamentària,
és a dir, una aprovació
en el si del Parlament,
però optat per fer un referèndum.
Llavors, hi ha altres estats
que fan referèndum,
altres que només aprovació parlamentària.
En general, els països
que s'han incorporat de nou,
el que han optat és, sobretot,
per la ratificació parlamentària.
i en els estats que fins ara
han format part, els 15,
doncs hi ha diversitat.
Hi ha alguns que passaran
pel Parlament
i els altres que ho passaran
pel ciutadà
a través d'aquests referèndums populars.
Perquè la Constitució Europea
quan entrarà en vigor?
La Constitució Europea
no té una data concreta
per entrar en vigor,
sinó que l'aniran ratificant
els estats,
ja sigui per un sistema
o per un altre,
i com molt aviat
entrarà en vigor
el novembre del 2006.
Però, en tot cas,
quan tots els països
hagin firmat
aquesta Constitució Europea
a través del procediment
que preveguin,
doncs dos mesos després
d'haver dipositat
aquestes còpies firmades
entrarà en vigor.
Per tant,
no hi ha una data concreta,
però com a més aviat
el 2005,
estem...
2006.
2006.
2006,
el novembre del 2006.
Estem parlant d'un projecte
que no és
de compliment d'aquest any
que ara en setem,
sinó que ara,
l'any que ve,
tot i que es rectifiqui aquest any.
I quins canvis s'estableixen
per millorar
la legitimitat democràtica
d'aquesta Constitució Europea?
La Constitució neix
en un context
de molta polèmica
i de molta acusació
de la Unió Europea
de potser ser poc...
una institució
potser poc transparent
o poc participativa.
Tenim resultats
al Parlament Europeu
que ens donen molts missatges
que potser s'ha de fer alguna cosa
per aquesta legitimitat
d'aquesta institució.
Què s'ha fet?
Doncs,
per exemple,
el Parlament Europeu
cada vegada
amb aquesta Constitució
agafa més terreny
en el seu àmbit
de poder
i d'actuació.
És a dir,
si, per exemple,
ara hi havia cinc àmbits,
ho dic així per simplificar,
però cinc àmbits
en què el Parlament Europeu
realment tenia
un poder de co-decisió,
doncs ara aquests àmbits
s'amplien molt més.
I el Parlament Europeu
podrà dir coses
i podrà co-decidir
amb molts més altres aspectes
dels que decidia fins ara.
I, de fet,
el Parlament Europeu
està triat
i designat directament
per als ciutadans.
Per tant,
aquesta, per exemple,
és una mesura.
Més participació
del Parlament Europeu
en més àmbits
i en més polítiques europees.
Altres accions
que s'han fet
per millorar
aquesta legitimitat
democràtica,
democràtica,
doncs es preveu,
per exemple,
que hi hagi
la possibilitat
que s'impulsi
una normativa
per part dels ciutadans.
És a dir,
si hi ha
un número
de ciutadans
suficients
que es manifesti
que s'ha de fer
una legislació
en un àmbit determinat,
hi pot haver
una iniciativa
legislativa popular
que impulsi
les noves accions
de la Unió Europea.
I, d'altra banda,
per aquesta legitimitat
democràtica,
també és fonamental
aquest principi
que regirà
tota l'execució
de competències
de la Unió Europea,
que és aquest principi
de subsidiarietat.
És a dir,
que no estengui
la Unió Europea
els seus tentacles
amb totes
les accions
de la Unió Europea,
sinó només
amb totes
aquelles accions
públiques
que s'hagin de fer
dins els estats,
sinó que només ho faci
i estengui
aquests tentacles
d'actuació pública
només en aquells punts
que siguin
més eficaç
que les altres
administracions
que potser estan
més a prop del ciutadà,
com puguin ser
les de l'Estat
o les regionals
o les locals.
Però sempre
que hi haurà
una actuació
de la Unió Europea,
s'haurà de mirar
amb aquest prisma
i amb aquesta lupa
i amb aquesta justificació,
inclús quantitativa
i qualitativa,
que aquesta actuació
és justificada
i que és més eficaç
per part de la Unió Europea
que no pels altres,
per les altres administracions.
I com es millora
l'eficàcia,
d'altra banda,
amb la nova Constitució Europea?
Si és que millora?
Bé,
la millora
de l'eficàcia,
no hi ha mesures concretes
per millorar l'eficàcia,
però, per exemple,
fins ara hi havia
molts actes legislatius,
molt diversos,
des de directives,
decisions,
reglaments,
dictàmens,
moltes accions
i això conforma molt
el ciutadà.
Per tant,
el que s'ha fet
és simplificar els tractats,
els diferents tractats
els han reunit
en un sol text
i el dret derivat,
el dret que es publica
en el Diari Oficial
de les Comunitats Europees,
doncs,
en vez de tenir
12 o 13 denominacions,
ara passa a tenir-ne
6
i, per tant,
això vol dir
que els actes legislatius
s'entendran millor.
Per tant,
es fa una mica
d'esforç
amb la simplificació
i la claretat legislativa,
ja veurem,
això sí,
aquesta simplificació,
aquesta claretat
es tradueix
en una millora de l'eficàcia.
Falta un mes i mig,
ho dèiem,
pel referèndum,
és a dir,
estem pràcticament a les portes,
tenim, en fi,
un poc més de 45 dies,
estava calculant 45-50 dies,
les institucions
s'hauran d'afanyar,
el mateix govern espanyol
ha dit que,
en fi,
mirarà d'explicar
i d'arribar als ciutadans
els continguts bàsics
del Tractat de la Unió Europea.
També des del Patronat
Català Pro Europa
us heu plantejat de fer
algun tipus de campanya
informativa als ciutadans?
Nosaltres el que fem
com a Patronat Català Pro Europa
és d'intentar,
per tots els mitjans,
entre ells,
per exemple,
aquest d'avui,
d'apropar aquest Tractat
de la Unió Europea
als ciutadans
i també us convidem
a fullejar
la nostra pàgina web,
per exemple,
per concretar
aquells aspectes
que més us interessin,
ja sigui com a ciutadà
o si us interessa,
per exemple,
aquí a Tarragona,
temes de política agrícola comuna,
com afectarà,
o temes d'indústria,
temes químics,
com afectarà.
Doncs la pàgina web
del Patronat
és la
www.infoeuropa.org
i allà hi ha
tot un apartat
dedicat
precisament
a la Constitució Europea.
Perquè aquests sectors
que ara comentaves,
el sector agrícola
i el sector industrial,
serien segurament
de tots,
tots els ciutadans
ens veurem afectats,
evidentment,
per l'entrada en vigor
de la Constitució Europea.
Però aquests,
des del punt de vista
del territori
de les comarques
de Tarragona,
serien,
i des del punt de vista
econòmic,
els dos més importants?
Bé,
el que no fa
la Constitució Europea
és fixar
el contingut
d'una política.
Per exemple,
el que no podem esperar
a l'hora de fullejar
aquest tractat
tan ampli
i tan dents
que havíem dit
era que ens digui
quin serà
l'aplicació
d'una reforma
de la política
agrícola comuna.
Això no ho podem esperar,
sinó que el que hi ha
en aquesta Constitució
són les normes de joc
de com es farà
política agrícola
europea.
I, per tant,
si es farà
amb la participació
del Parlament
o sense la participació
del Parlament
o la co-decisió
del Parlament
o no.
Però, en tot cas,
el contingut
com a tal
de les polítiques,
un cop fixat
què fa cada institució
i quin és el procés
de decisió,
seran els estats
que hauran de posar
el fil a l'agulla
en un futur.
Per tant,
no podem entrar
dins de la Constitució
europea
i adivinar
quines són
les línies de futur
o les tendències
de cada una
de les polítiques.
Això no seria possible,
però sí
les regles de joc
de com es posaran d'acord.
I això ja és prou important.
Per la gent
que fa tants anys
que esteu treballant
en organismes
vinculats a Europa,
ara que arriba
un moment tan important
com el del referèndum
de ratificació
del tractat,
aquesta sensació
de desconeixement
que té general
la ciutadania,
quina sensació
us deixa
a vosaltres
personal
personalment.
Perquè sembla
que arribem
al punt culminant
després
de tants anys
d'esforç
de lluita
per la Unió Europea
i en canvi
malauradament
no acaba d'arribar
al general
de la població.
Bé,
els que ens hi dediquem
doncs clar,
ho veiem
potser més estrany
que els altres,
però és normal
també,
perquè clar,
el ciutadà
tampoc no,
a l'hora
que li afecta
una decisió
determinada,
no sap ben bé
si és la Unió Europea
qui la impulsa,
qui l'executa
o si són els altres nivells
d'administració.
El que és important
és saber una mica
quines són les regles
del joc general
i quan se'ns pregunta
en un referèndum
doncs saber una mica
què és el que,
és evident,
és indispensable
saber què votem
i sobretot
quan estem ara
en un punt tan important
per exemple
aquí a l'estat espanyol
doncs fa 20 anys
que formem part
i que estem adherits
a la Unió Europea
si ara s'ha un pas
més endavant
i s'ha volgut fer
a través d'un referèndum
doncs crec que val la pena
que el ciutadà
s'ho plantegi una mica
i com ho plantejo
jo mateixa
i jo mateixa
em plantejo
ara quins canvis
quins canvis
representen
i què em suposa
a mi com a ciutadà
les meves llibertats
com es garanteixen
i els meus interessos
com es negocien
a Brussel·les
de fet
el diari
el director del diari
de Le Monde Diplomatique
deia que
a França
el 70%
de les decisions
o de la legislació
francesa
està molt emmarcada
i molt condicionada
pel que legisla
la Unió Europea
per Espanya
no tinc la xifra
però de ben segur
que gran part
de la legislació
que al final
es publica
ja sigui
el diari oficial
de la Generalitat
ja sigui
el BOP
o ja sigui
el diari
que sigui
l'àmbit nacional
procedeix
i ve determinat
i enmarcat
per la Unió Europea
per tant
és
una organització
d'estats
que ens afecta
en el dia a dia
com a ciutadans
i val la pena
plantejar-se
el ciutadà
en qualsevol cas
no s'ha de convertir
en un especialista
en temes relacionats
amb la Unió Europea
però sí que alguns
ciutadans
poden estar interessats
especialment
en aquesta qüestió
i justament
per això
amb la voluntat
de formar especialistes
en qüestions relatives
a la Unió Europea
el patronat
organitzeu
oferiu
dues beques
conjuntament
amb la Diputació
de Tarragona
per fer estudis
de postgrau
m'imagino
que va
gent que ja
ha fet uns estudis
i que ara
s'està interessada
especialment
en estudiant
temes europeus
Sí
els licenciats
de la Universitat
Rovira Virgili
que estiguin
interessats
en ampliar
coneixements
en temes europeus
quan diem
temes europeus
és això
les institucions
o polítiques
europees
compten unes beques
de 17.000 euros
quasi
el de 3 milions
de les antigues
pessetes
per anar a estudiar
a qualsevol
dels 25 estats
de la Unió
i aprofundir
en les polítiques
europees
n'hi ha dos
reservades
per la demarcació
o les comarques
de Tarragona
i per tot el que és
el conjunt de Catalunya
n'hi ha
12
n'hi ha 12 beques
i des de la seva
posada en marxa
aquest programa
de beques
hi ha hagut
163
becaris
que han disfrutat
d'aquestes beques
i que ara
es troben
en diferents àmbits
professionals
per exemple
em podries preguntar
d'aquí a Tarragona
on han anat
els becaris
de la promoció anterior
per exemple
doncs
un està
en una institució
econòmica
de promotor
de comerç
exterior
i l'altre
per exemple
està en un despatx
d'advocats
els de l'anterior
on?
doncs per exemple
en un ajuntament
o bé
en institucions
europees
és una altra
sortida
professional
de les beques
és a dir
que l'àmbit
de sortida
professional
del coneixedor
i del becari
de Unió Europea
és molt divers
i molt ampli
aquests estudiants
que opten a les beques
que poden optar
a la beca
han de tenir
alguns requisits
en concret?
han de tenir
un bon expedient acadèmic
i han de complir
una sèrie
doncs
de requisits
i de tràmits
administratius
no?
presentar
doncs
la seva
presentar el seu expedient
presentar unes cartes
de suport
de professors
d'assignatures
relacionades
o amb Unió Europea
o amb temes internacionals
etc.
jo us animo
que es poseu en contacte
amb nosaltres
per tenir més informació
i si voleu
per pàgina web
per telèfon
pel que vulgueu
recordem pàgina web
doncs
si alguna persona interessada
vol tenir més informació
de les beques
doncs
la pàgina web
és
www.infoeuropa.org
i el telèfon
és el 977
24 59 58
molt bé
doncs
aquestes dues ofertes
de beques
del patronat
català
per Europa
aquí a Tarragona
i també
de la Diputació
de Tarragona
amb un import
de 17.000 euros
per a cadascuna
d'aquestes beques
una de les qüestions
també que avui
volíem comentar
amb la delegada
a Tarragona
del patronat
català
per Europa
Maria Targa
en un dia
d'inici d'any
del 2005
que com dèiem
al principi
de l'entrevista
serà prou important
pel tema
del tractat
de la Unió Europea
amb la consulta
amb el referèndum
convocat
pel diumenge
20 de febrer
aquí
al conjunt
de l'Estat espanyol
Maria Targa
moltes gràcies
i que vagi molt bé
la difusió
de la Constitució Europea
moltes gràcies
a vosaltres
bon dia
bon dia