.
Benvinguts i benvingudes a l'Embalat,
la secció de festes de Tarragona Ràdio.
Ens acostem a unes dates molt assenyalades
i l'Embalat d'aquesta setmana està ple de propostes fantàstiques.
Avui tractarem dues festes majors de dos barris tarragonins
amb molta tradició.
Primer de tot agafarem el cotxe i anirem a direcció
Altafulla i Tamarit, a un dels barris que antigament
era poble de les contrades tarragonines
i que cap als anys 50 es va anexar a la ciutat
juntament amb la Canoja.
Ens estem referint al barri de Ferran.
I en segon lloc recularem i anirem fins a un dels barris
de Ponent més antic i amb més història
que va crear-se amb l'arribada d'immigrants extraments i andalusos
arribats al camp de Tarragona.
Us parlo, doncs, del ja mític barri de Bona Vista.
Concentrem-nos ara, però, en el barri de Ferran,
un lloc excepcional per la seva tradició rural.
En primer lloc, imagino que l'audiència voldrà conèixer
els orígens d'aquest barri que té un caràcter tan rural.
Per parlar-nos de tot això i de molt més,
hem convidat avui a l'embalat el president
de l'Associació de Veïns de Ferran, en Jordi Virgili,
que ara ens explica la història del barri.
El nucli històric és Ferran-Tamarit-Montnàs,
i aquest terme municipal, de fet, era més gran
que el de Tarragona Ciutat.
Tarragona Ciutat, als anys 50, van accionar la Canonga
i després van accionar el nucli de Tamarit-Ferran.
I llavors va passar a ser una ciutat important amb territori.
Però inicialment, quan no tenien accionada ni la Canonga
ni Tamarit-Ferran, doncs era més gran el terme municipal
de Tamarit-Ferran que el de Tarragona pròpiament dit.
L'anecció es va produir el 1950-51,
però cap al 1900 els nuclis històrics eren Tamarit.
I llavors es va anar traslladant la població cap a l'interior
i es va anar creant el nucli de Ferran.
Les festes, per tant, tenen un origen força llunyà
tenint en compte que es tracta d'un poble en essència.
Com eren abans les festes i com són ara?
Les festes abans les organitzava i les pagava als solters.
I eren els únics, vull dir, que pagaven econòmicament
i que organitzaven les festes.
Però és que costava molt perquè eren molt poquets.
A lo millor hi havia set, vuit, nou persones que se'n cuidaven
i a més a més que pagaven ells.
I després es feia el Vall de Ram i es feia algun ingrés d'aquest tipus.
Però des de ja fa uns anys, des de fa 15 o 16 anys,
hi va haver un grup que ja organitzava les festes
que l'única viabilitat que hi havia era
ja que pagués tothom per família,
perquè de fet la festa la vivia tothom.
Es va produir aquest canvi,
hi va haver una mica de xoc,
amb un parell d'anys hi va haver una mica de xoc
al pagar totes les famílies,
però al final es va consolidar i es va aconseguir.
I va ser jo crec que un canvi històric
amb les festes de Ferran.
D'alguna manera hi va haver
alguna cosa més d'estabilitat econòmica
i a partir d'allí també vam entrar en un grup de jovent
amb bastanta força, amb molta il·lusió,
que també les vam sapiguent atirant endavant.
Jo tenia una casseta por el mar.
Després d'aquestes anècdotes volem saber des de l'embalat
quin és el caràcter d'aquestes festes
que sovint s'esperen a Masglai des de tots els pobles dels voltants.
És una tipologia de festa de poble,
el de tota la vida,
i llavors tots els actes són populars i gratuïts
i estan fetes i organitzades
amb el sentiment de tota la gent que viu a Ferran,
que tot i sigui en un barri,
però té un sentiment de poble.
I llavors són unes festes acollidores,
basades principalment en l'acte central
que ara tenim, que és la sardinada,
que ja fa més de 14 o 15 anys que l'organitzem,
que fem una sardinada,
fem després unes habaneres i una xaranga,
i despatxem entre 800 i 900 plats de sardines cada any.
I un dels actes més destacats de la festa de Ferran
és la popular sardinada del proper divendres a la nit,
que ja fa 15 anys que se celebra.
Per què es va pensar, ara fa més d'una dècada,
en un acte multitudinari com aquest,
en un poble de tan sols 75 habitants?
Van començar de broma.
Em sembla que un parell de veïns
abans de la festa major, el dia abans,
van dir, escolta'm,
comprem una caixa sardines o dues,
les paguem nosaltres i fem una sardinada.
I va començar una miqueta així.
Un any o dos després,
es va enllaçar la sardinada,
es va fer, quedava curta,
i llavors es van llogar unes habaneres
per fer una cantada d'habaneres,
que eren aquells anys que teníem molta fama,
que es van començar a introduir les habaneres.
I després, com que era el primer dia de festa,
al cap d'un any o dos,
veiem que la sardinada de les habaneres,
però és clar, les 12 a la nit
es havia acabat la festa,
i hi havia moltes ganes de gresca,
llavors vam dir, ostres,
per què no fem una xaranga?
Que aquí les xarangues a la nit no es feien mai,
es feien despertades,
o es feia alguna cosa així amb les xarangues.
Llavors vam introduir la xaranga a la nit,
i aquest canvi d'ambient de les habaneres,
tranquil·les,
amb el batibull de la xaranga,
tothom ballant,
ha sigut un èxit increïble
i inesperat totalment.
Però a més d'aquest acte estrella
que ja s'ha convertit en tradicional a la zona,
quins són els actes del cartell de festes
que convé recordar a l'audiència?
El diumenge, a la tarda tenim l'animació infantil,
després fem una xocolatada,
i a la nit tenim el ball de nit amb l'orquestra Aquarium.
I llavors el dilluns,
que és el dia de la festa major,
el dia 15, a les 12 fem l'ofici,
després de l'ofici fem un toc de vermut
que convidem a tots els socis i tot el poble
a fer un vermut,
i fem una actuació infantil
que actuen els nens que durant tot l'estiu
estan a l'esplai de Ferran,
tot i que són molt poquets,
però organitzem l'esplai cada any,
amb dos monitores que tenim aquest any,
llavors fan una actuació,
fent o playbacks o fan teatre,
amb la qual cosa agrupem tant els avis com els nets,
com les generacions intermitges,
i és un èxit,
perquè la veritat és que és un acte que baixa tothom,
a la tarda a les 7 fem la trencada a l'olla,
a les 8.30 tenim una altra actuació infantil
que es diu el petit circ,
que és una petita cercavila
que fan actuacions de circ,
i a les 11 aquest any tenim una actuació
d'un grup de salsa cubana,
que es diu Baivent,
que actuen al Port Aventura,
i llavors per acabar el dia 16 de dimarts
a la plaça O Pobla fem una mica de cinema a la fresca.
I acabarem la primera part de l'embalat
amb la pregunta estrella,
per què hauríem d'anar a Ferran el proper cap de setmana?
És una festa a l'aire lliure,
és totalment popular,
i la gent pot entrar i sortir lliurement,
i els pobles de la contornada,
tot i que nosaltres depenem de Tarragona,
però tots els pobles del voltant
sempre han dit que Ferran és la festa major de la comarca,
té pobles més grans com Torrembarra,
com Altafulla, com la Riera Gaià,
però sempre la festa major de Ferran
havia tingut una tradició,
no ho sé, potser el ser petit,
s'ha intentat fer sempre una festa popular,
acollidora, oberta,
inclús quan molts anys
tots aquests pobles es va tenir una tendència
a fer pagar per molts dels actes de la festa major,
Ferran va intentar sempre mantindre
la gratuïtat de les seves festes.
I el que volem és això,
que sigui una festa acollidora,
que la gent vingui,
que sempre, normalment,
fa molt bon temps en aquesta època,
i la gent, doncs,
ve a fer una passejada per Ferran
i gaudeix de la festa.
I del barri de Ferran anem fins al barri de Bona Vista,
una zona de Tarragona força coneguda
pel seu extensi popular mercat dels diumenges
i per oferir les millors tapes de Tarragona.
El segon protagonista del dia és, doncs,
el president de l'Associació de Veïns de Bona Vista,
el Ramon López,
que comença explicant-nos l'inici de l'associació,
que és de les més antigues de Tarragona.
Bé, l'associació de veïns,
per a mi,
o crec entendre que és de les més antigues,
perquè Bona Vista foi un barri
que nació un poc d'aquella manera
d'immigrantes i tal,
i foi en els seus anys
una de les principals promotores
de tot el que és l'evolució de Tarragona
en sentit de reivindicacions
de tot tipus,
des de les carences que tenia
des d'un ambulatorio,
des de les línies d'autobus,
des de calles sin asfaltar,
tierra, en fi,
en tot,
i foi una de les que més peleó
en aquells temps,
i, bueno,
sigue treballant
per tots els temes
que sean necessaris
per al barri.
I com hem dit abans,
Bona Vista és un dels barris
de Ponent més característics
de la zona,
però i les festes?
Com són les seves festes?
Creo que son unas fiestas,
ante todo,
que son populares,
que todo lo que se hace
es totalmente gratuito,
unas fiestas donde viene gente
de Tarragona,
fuera de Tarragona,
incluso de Zaragoza,
de Valencia,
pero teniendo en cuenta
que Bona Vista tiene un mercado
y que atrae mucha gente
los domingos
y que las fiestas,
pues bueno,
ya tienen uno de los barrios
más antiguos que hay en Tarragona
y que son unas fiestas
que normalmente populares
y que son muy atractivas.
La patrona del barri
és la Mare de Déu,
de manera que el dilluns 15
és el gran dia
per a tots els veïns
i veïns de Bona Vista.
Escoltem quins seran els actes
més destacats d'aquest dia.


más caribeños y tal. Y pasaríamos a partir de la once con la verbena popular a cargo
de la orquesta doble R, que ya es famosa de Borsidia hace muchos años y tal, que también
la ha patrocinado otra empresa de construcción, bueno, de ferrallados, que se llama Poke2,
que hay que agradecerles también. Y después ya iríamos a los fuegos artificiales con
la pirotecnia igual, S.A., que sería ya, digamos, el colofón de la fiesta y a continuación
seguiría la orquesta doble R. O sea, ese es el programa que lo que hace es lo que hace
atractivo la fiesta.
I abans de tancar l'embalat d'avui, és important saber què pensa Bona Vista de la situació
actual de la integració de les festes dels barris com una part més de la ciutat.
Bueno, yo creo que hoy en día sí que hubo un tiempo en que los barrios estaban muy separados
de lo que es Tarragona, pero hoy en día los barrios se han ido unificando. Lo que pasa es que, claro,
cada barrio nació de una manera y cada uno tiene sus características. Bona Vista de por sí
tiene unas características que nació desde gente inmigrante, desde extremeños, andaluces,
mayoría. Y claro, ha sido otro tipo de ambiente. No digamos el catalán-catalán típico, pero
bueno, hoy en día está arriesgado totalmente porque la gente joven es de Tarragona, se siente
identificada con Tarragona. Yo mismo soy de Tarragona y estoy orgulloso de ser de Tarragona.
Pero claro, la costumbre es un poco diferente, aunque con los años ya se ha ido entrando.
Sobre el tema de qué queda, pues sí que es verdad que a veces siempre se ha reclamado
desde los barrios que las fiestas de Tarragona, como Santa Tegla-San Magí, no tienen, en los barrios
no tienen, no tienen el, digamos, el sentido de que se podían hacer muchas más actividades.
Porque nosotros, por ejemplo, da la casualidad que hoy en día tenemos una de las planadas más grandes
que hay en Tarragona donde se podía aprovechar, pues como hace unos años, me acuerdo que
hubo un grupo que fue uno de los más punteros y que fue Leño, que actualmente sigue siendo
Rosendo y que tuvo una, bueno, fue apoteósico, ¿no? O sea, el lleno total. Y creo que a veces
se podría aprovechar para hacer orquestas, para hacer eventos, pues como Castillez y otras
cosas que se podrían hacer ahí.
Finalmente, dejamos que tanqui un embalado el nuestro segundo protagonista del día,
que nos explica ahora qué tienen las festas que hacen tan atractivo al barrio.
Bueno, yo, aparte de... siempre, siempre los de Buena Vista siempre hablan un poco del
paraíso, ¿no? Paraíso famoso y nadie le puede quitar, es íntimo amigo mío y somos compañeros
y del barrio, conocemos de toda la vida. Pero yo creo que no solo es el paraíso, es paraíso,
cazadores, en fin, hay tantos bares y tantas tapas que es lo que lo hace atractivo.
Luego el temple ese de la gente en las calles con sus terrazas y luego, pues eso también,
aparte de que la gente, pues como es por naturaleza, es campechana, es gente que se lo pasa bien,
es gente de alegría, de chiste, o sea, es un ambiente muy bueno y bien selectivo, ¿no?
Y por cierto que, ya te digo, que viene gente... Tengo bastantes amigos de Zaragoza, de Huesca,
de Valencia, andaluces que vienen a ver a los familiares, gente que se va de Buena Vista
a ver a sus familiares de Andalucía y un ambiente muy agradable y eso es lo que realmente lo hace
atractivo, aparte de que, lo que ha dicho, el mercado también es muy atractivo y atrae
mucha cantidad de gente. Y sobre todo esos días, pues claro, entre fiesta y mercado,
pues hay una expectación enorme.
Després de totes aquestes declaracions dels barris de Ferran i de Buena Vista,
esperem que no us quedi cap dubte sobre les seves festes i que us animeu a visitar-les,
que mai està de més conèixer altres parts de la ciutat.
Des de l'embalat us desitgem que passeu una bona setmana i us convidem a sentir-nos demà
a Tarragona Ràdio a la mateixa hora.
Que ha sido construido dentro de él, encima de las montañas viviremos, el día que tú aprendas a querer,
y así podrás saber cómo es el cielo, viviendo en mi casita de papel.
¡Qué felices seremos los dos, y qué dulces los besos serán!
Pasaremos la noche en la luna, viviendo en mi casita de papel.
¡Qué felices seremos los dos, y qué dulces los besos serán!
Pasaremos la noche en la luna, viviendo en mi casita de papel.
La noche en la luna, viviendo en mi casita de papel.
¡Qué felices seremos los dos, y qué dulces los besos serán!
¡Qué dulces los besos serán!
Pasaremos la noche en la luna, viviendo en mi casita de papel.
¡Qué felices seremos los dos, y qué dulces los besos serán!
Pasaremos la noche en la luna, viviendo en mi casita de papel.
Viviendo en mi casita de papel, de papel, de papel, de papel.
Olí a ti, huuuu...
¡Huuuu!
¡Huuuu!
¡Huuuu!
¡Huuuu!
¡Huuuu!
¡Huuuu!