Un quart d'onze del matí i un minut.
Temps per parlar ara, una estona al matí de Tarragona Ràdio,
amb alguns dels ciutadans de Tarragona que van viure,
de fet que van patir un gran ensurt el passat cap de setmana
i al principi d'aquesta setmana, en el Creguer Gran Guayager.
Unes imatges que s'han vist ja a totes les televisions
d'aquest gran vaixell que va anar a la deriva durant moltes hores
fent la travessia des de Tunísia cap a Barcelona.
Van estar en aigües del Mediterrani, pràcticament a la deriva,
sense motors i patint molt.
Avui volem parlar amb alguns d'aquests passatgers
que són d'aquí, de la ciutat de Tarragona.
Aquí als estudis ens acompanyen la parella formada per la senyora Carme Ollé.
Senyora Ollé, bon dia.
Bon dia.
També el senyor Antonio González.
Senyor González, també bon dia.
Bon dia.
I saludem a través del telèfon amb una altra passatgera tarragonina,
la senyora Marta Bericà.
Senyora Bericà, també bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que res, senyora Ollé, com es troba?
Doncs bé.
Bueno.
No, primer a la senyora Ollé li pregunto.
Bé, bé.
Bueno, el problema, pues veurem, fa mal tot el cos,
però...
I ara m'està sortint els nervis.
Vull dir que...
Avui estic una miqueta pitjor que ahir.
Ahir estava millor.
Li fa mal tot el cos?
Tot el cos, sí.
Com de contusions?
Sí, perquè és que me l'he pagat molts de cops.
Molts de cops.
M'he acabat la televisió al costat, bueno.
al llit que anava d'un costat a l'altre
I el seu marit, senyor González
com es troba?
Pues muy bien, perfectamente
solamente con algunos golpes
con tensiones también, como se podrá observar
es decir, golpe también del televisor
en la cara, pero aparte de eso
incluso el ánimo, muy bien
Li fa mal en algún lloc?
No, solamente el hombro
que por eso llevamos el collar en este puesto
pero nada más
nada más
I vostè, senyor Avericat, com es troba?
Pues avui bé
Avui? Sí
Ahir no? Ahir no, i estava bastant marejada
i em feia mal tot i molt cansada
però bueno, avui bé
No té cap contusió, ni cap símptoma de dolor
ni res? No, bueno, mal als braços
i les cames, suposo, de la força
i de la pressió de quan tarda
es nota, però bueno
ja s'ha passat
Vostè, senyor Avericat, coneixia els nostres convidats
aquí als estudis? Es van conèixer
al vaixell o sabia que eren de Tarragona o no?
No, no sabíem que hi hagués ningú
de Tarragona abans, també van entrar a l'aeroport de Barcelona
perquè vam parlar amb el seu fill
Vostè, per tant, senyor Avericat, tampoc sabia que
sabia que hi havia altra gent de Tarragona al vaixell?
Sí, a veurem, jo quan sentia parlar el català
doncs parlàvem amb la gent del català
però no sabia que a Tarragona
hi havia gent de Barcelona
però no ho sabia
Què deies, senyor Avericat?
No hi havia molta gent catalana
allò que a vegades vas a un lloc i tothom és català
i així n'hi havia, però no érem molta gent
i tampoc allò de saber que eren de Tarragona
i així doncs no vam saber
després de la desgràcia
i dintre de la bona sort
penso que el que no vam aconseguir en 7 dies
en 45 hores vam aconseguir
fer-nos amics de tothom
i tothom saludar-se
i preguntar com estàs
i ajudar-nos tots en tot moment
a qualsevol cosa
Ara explicarem una miqueta l'experiència
però jo primer que res
els volia demanar a tots tres que em diguessin
si pensen presentar algun tipus de reclamació
o de denúncia
pel que va passar
Senyor González
vostès pensen presentar algun tipus de denúncia?
De momento, en este momento, nada
no tenemos pensado ninguna parte
es decir, creo que lo ocurrido
estamos vivos, que es importante
y yo para nosotros
de momento, si no hay ninguna secuela
de los coherentes que tenemos puestos
pues no, no, no presentaremos nada
Vostè, senyora Uller, presentaria alguna reclamació
en contra del que diu el seu marit o no?
No, no, no, a veurem
els dos pensem igual
però l'únic que, el que no estic d'acord
és que, a veurem, aquest viatge
té un seguro
i que hem estat buscant
perquè es visitin els metges del seguro
que porta el viatge
i ens han dit que no
Això no estic d'acord
però ja veurem el que passarà
Senyora Bericati
vostè és partidària de presentar alguna reclamació?
Home, a veure, entrada
en particular, no
però si es fa conjunta
doncs sí que farem una reclamació
perquè jo crec que no havíem d'haver sortit de túnel
El problema és que, a veure
tothom està dient
en contra del capità
no sabem de qui va ser
l'última paraula de sortir
no sabem si va ser
la pressió de l'empresa
que hi havia gent a Barcelona
esperant un altre creuer per marxar
i els diners
doncs són els diners
o va ser ell
que per decisió pròpia
va pensar que
no hi havia cap problema
que podíem sortir
no ho sé
en tot cas
vull dir, si va sortir ell
per decisió pròpia
doncs en el fons
ens va salvar
i ens va tornar a portar cap a casa
vull dir que
l'home
doncs no sé si en té la culpa
o no en té la culpa
però bueno
no ho sé
Vostè, senyora Bericati
totes les mans
diu que si hi hagués una acció conjunta
de tots els afectats
creu que seria positiu
i s'apuntaria vostè?
sí, sí
sí, perquè ens han dit que
a més des d'Iberogeta
ens han dit que
presentem demanda
contra els propietaris
del vaixell
o sigui
no només contra el capità
sinó contra els propietaris
del vaixell
llavors
no sé per on aniran els tiros
però bueno
si s'ha de fer alguna cosa
i s'ha de fer conjunta
doncs sí
era
diguis, senyora Ullet
que no va dir
és que jo penso
igual que la senyora
que a veurem
tenim de posar-nos
al lloc del capità
si és que
eren hordes
que rebia
o era ell
ara
penso com a ella
que de Túnet
no s'havés tingut de sortir
perquè la mar
ja estava malament
a Túnet ja
hi havia mala mar
ja el vaixell
ja no anava
com els altres dies
vostès eren
la primera vegada
senyora Ullet
que anaven en un creuer
sí
la primera vegada
l'experiència fins diumenge
com havia anat?
meravellosa
meravellosa
inoblable
només tinc ganes
de veure les pel·lícules
la veritat
perquè
m'ho he passat molt bé
és que m'ho he passat superbé
i
molt bé
i això que abans
jo deia que no volia
pujar en un vaixell
però
quan
ens ho van portar els reis
doncs
doncs
molt bé
fins al diumenge
a la tarda
i jo
estupendament
perquè això va ser un regal de reis
sí, sí
va ser un regal de reis
vostè també diu
que l'experiència
del senyor González
és molt positiva
molt positiva
molt positiva
hasta el domingo
vamos
inolvidable
es decir
habíamos pasado unos días
fabulosos
además
habíamos disfrutado
de
de compañía
de otros
de otros
pasajeros
habíamos
es decir
vamos
disfrutado al máximo
es decir
muy bien
además
atenciones dentro del barco
perfectamente
es decir
que era
muy bien
muy bien
muy bien
ningún problema
ningún problema
hasta el domingo
ningún problema
senyor Avericat
vostè era la primera vegada
que feia un creu
eh
sí
la primera i l'última
l'última
ja ho té claríssim
claríssim
ja no em feia molta gràcia
pujar-hi
i la veritat és que
no hi tornaré mai més
i fins i un menys a la tarda
com s'ho havia passat
bueno
jo n'he estonetes de tot
perquè la veritat és que
el mar tranquil tranquil
em sembla només
l'havien trobar dos dies
el resto dels dies
es movia
a veure
suposo que poquet
perquè clar
després del que vam viure
ara penso que era molt poquet
però
dormir allò una nit sencera
no la vaig dormir cap dia
perquè
es movia
i vam estar prenent
biodramines constantment
per si de cas
perquè quan sortíem al passadís
i veies que
anaves a sopar
i sopaves allò movent-te
doncs allò que dius
no sé ni si se'm posarà bé el sopar
però bueno
les meves filles
ho van passar molt bé
i van disfrutar moltíssim
del vaixell
la veritat la tripulació
encantadíssima
molt bé
però bueno
no sé
les hores de navegació
penso que
tantes hores de navegar
per baixar en un país
quatre hores
per poder veure
el mínim
de lo mínim
i tornar a pujar una altra vegada
passar deu hores més
a dintre del vaixell
pensant que bueno
que el millor va bé
però el millor es mou una mica
potser et mareixes
la veritat a mi
no és el seu tipus de viatge
ser ideal
no
jo prefereixo anar en un avió
ni posar-me en un país
i agafar un cotxe
i voltar
està clar
cadascú
evidentment
té la seva opinió
molt bé
l'experiència
per la Carme Ullí
i l'Antoni
va ser fantàstica
fins diumenge a la tarda
i quan comença
a torçar-se tot
quan
és que
a més és que jo
el que diu aquesta senyora
del llit
jo m'aposava al llit
i dormia tota la nit
clar
i encara hi havia altres persones
que eren incapaaces
de dormir tota la nit
però jo no
jo dormia
jo venia
tot el dia cansada
i tot així
i a més ens anàvem
a dormir tard
ens anàvem a dormir
a la un i pico
de la sala
a les xandes
que feien atraccions
i tot
i
estupendament
jo fins aquí
molt bé
i quan va començar
a anar tot malament
quan vostès van notar
en el vaixell
que allò es movia
més del compte
a veure
el domenatge per la tarda
ja es va començar
a moure
quan van sortir de Tunísia
quan van sortir de Tunísia
que no es veus tingut de sortir
jo segueixo dient això
i
quan vam anar cap al sopar
que era el sopar de Gala
eh
doncs
el
el capità
que estava allí
el sopar del capità
bueno
no va estar ni a la taula
es va aixecar corrent
i se'n van haver d'anar
i allò ja es movia
que era una passada
una passada
una passada
que vol dir
una passada
una passada
que ja estant
anaves així
d'un costat a l'altre
vull dir que
que
les gots
les copes de vi
queien
les
de l'aigua
de tot
eh
però en tot això
els
bueno
vull dir que
van fer una festa
molt bé
però bueno
pensaves
bueno
es mou
però bueno
devem passar per algun puesto
que
que es mou
més del compte
l'activitat era normal
en aquell moment
on salvaixell
senyor González
sí
hi havia molta gent
mareixer
sí
sí
sí
la activitat era normal
inclús estuvimos
después de la cena
viendo un espectáculo
¿no?
que duró muy poco
porque
todos los decir
fuimos al espectáculo
muy poca gente
es decir
una quarta parte
prácticamente
de los que
de los que
normalmente íbamos
¿no?
y bueno
es decir
ahí empezó
ahí empezó
vamos
la tragedia
la tragedia
empezó ahí
prácticamente
vostra senyor
abricat
m'imagino
que a aquella hora
ja es trobava
malament
o no?
bueno
trobar-me malament
no m'he trobat malament
o marejada
millor dit
sí
nosaltres
a les 5 de la tarda
vam fer una reunió
per explicar-nos
com es desembarcava
quan arribàvem a Barcelona
com havíem de deixar
les maletes
i el que havíem de fer
quan arribéssim a Barcelona
i a les 6
es va acabar això
nosaltres
vam intentar
anar a berenar
però
el vaixell ja es movia
moltíssim
jo
vaig preferir anar-me
al camarot
ens vam estar al camarot
no vam poder pujar a sopar
i
a les 4 de la matinada
nosaltres
vam sortir
del camarot
perquè estava caient tot
o sigui
les copes s'havien trencat
la tele donava voltes
boges
el llit anava amunt i avall
i vam sortir al passadís
perquè pensava que era el lloc
que segurament
estaríem més segurs
perquè no ens cauria res
al cap almenys
era un camarot de 4 persones?
no, de dues
les 4 estàvem
amb un camarot
perquè
era por
jo estava amb una filla
la meva mare amb una altra filla
i teníem por
i la vaig trucar per telèfon
i vaig dir
mama
veniu aquí
no sé
vaig pensar
nosaltres estarem les 4 juntes
però quan vam ser
res
vam estar un quart d'hora
veient que
el llit se n'anava
d'un costat a l'altre
vam dir
marxem
recollim el que puguem
ens vestim
i vam sortir al passadís
i van sortir al passadís
això era 4 o 5 de la matinada
diu
sí
les 3 o les 4 de la matinada
no sé
perquè va tele
es veia el barco
que anava avançant
amb allò del GPS
i de cop es va desenxufar la tele
i en aquell moment
ja vam dir
bueno
prou
sortim a fora
i suposo que veurem més gent
i estarem a fora
i no ens caurà
ja et dic
la sensació
que no ens caigués res a sobre
i ja et dic
que ens vam estar
al passadís
fins que vam arribar
a Sardenya
i hi havia més gent
al passadís
ja en aquell moment
o no?
sí
hi havia
bueno
hi havia poca gent
hi havia gent
que encara
anaven a recepció
a pagar
les factures
que s'havien de pagar
i després
bueno
a recepció
nosaltres estàvem
al costat de recepció
vam veure com començaven
a rodar les butaques
d'allí
de recepció
el noi
el director
de cruceros
entrava i sortia
però ja anava
d'un costat a l'altre
i el vam veure
passar a xop
a la baix
que suposo que és
quan es devia trencar
el vidre
del pont de Mando
i ja a partir d'aquí
bueno
va ser tot un caos
i vostè senyora Uller
van continuar
el camarot
de tota aquella
nosaltres és que
a veure
vam rebre
una
que deia el capità
que no ens moguessin
per la pronta
de l'habitació
i nosaltres vam obedeir
el capità
ojalà no ho véssim obedeir
perquè
clar
va ser quan ens va caure
el televisor
allí anava
d'un costat a l'altre
fins que
vam dir
i en aquell moment
ens va obrir la porta
que era
cada
passadís
hi havia
un
un camarer
o un senyor
una persona
de la tripulació
i diu
salga
salga
al passillo
i per arriba
i sí
i és el que van fer
sortir
com poguer
estem parlant
també
de la matinada
de dilluns
sí
sí
vostès van tenir
prou informació
que consideren
al llarg
de tot el viatge
senyor González
jo crec que la equivocació
del capità
o de
de esto
fue que
crecimos completamente
de informació
no nos dieron informació
de ninguna clase
incluso
después de
pasar
allí
4 o 5 horas
nos dijeron
que
veiem que el barco
se volcaba
es decir
nos dijeron
la explicación
de que se había roto
que había venido
una ola de mar
que se había roto
la cabina
del capitán
que se había inundado
pero que estaba controlado
que teníamos los barcos
un barco a la derecha
es decir
butanero
concretamente
las fuerzas
es decir
dos helicópteros
y un avión
de las fuerzas armadas
de Francia
es decir
información
es lo que
siempre nos hemos carecido
en el banco
¿Vostè a la vericad
también coincidece
con eso?
No
yo no
porque
a ver
nosotros
cuando nos van
hacer poner
los chalecos
a la vida
nos van
agrupar
la gente
a diferentes
llocs
y había gente
que los van
posar al restaurant
d'altres
los van
posar
a la discoteca
los van
pasar a la sala
de festas
nosotros
yo no
no voy a
voler
hacer caso
de lo que
nos dijeron
porque cuando
entravan al
restaurant
los veía
relliscar
a l'entrada
del restaurant
hi havia
rajola
i cuando
els veía
entrar
relliscar
completamente
aparte
que se sentía
que se trencaven
tots los vidres
y todos los plats
y en va
hacer mucha
por
y nos vam
quedar
en un racón
a la porta
diguem
davant de la
porta del
restaurant
en una
cantonada
que hi havia
una
sortida
d'emergència
y nosotros
nos vam
quedar allí
assentadas
a terra
y allí
és on
vam estar
pràcticament
no sé
moltes
hores
porque después
nos en
vamos
a un
passadillo
estret
allí
passaba
constantment
gent de la
tripulació
van passar
el segon
capità
que era
català
i en tot
moment
cada uno
que passava
li deien
com estem
on anem
què fem
ens deien
tranquils
no passa
res
estem
malament
el vaixell
ha tingut
un problema
amb els motors
però estem
intentant
arreglar-lo
teníem
tripulants
allí
amb nosaltres
assentats
que eren
xinesos
i ens deien
que
hi havia
4
ingenieros
ens deien
en anglès
que hi havia
enginyers
treballant
per arreglar
els motors
i després
al cap d'una estona
va tornar a passar
un altre
capità
o digue-li
com vulguis
perquè ja no sé
els rangos
jo no els
conec
és igual
membres de la
tripulació
exacte
els membres de la
tripulació
i clar
constantment
els anàvem
dient
els motors
s'han posat
en marxa
el que passa
que estem
arribant
a Menorca
però no
podem entrar
i
lleguem
cap a Sardenya
en aquell moment
ens vam
desmuntar
perquè pensàvem
que si arribàvem
a Menorca
que ens deixessin
allí
que ja
tocàvem a terra
i clar
quan ens van dir
que giràvem
tornes a pensar
quantes hores més
he de patir
semblava que ja
estàvem
a tocar terra
i quan et diuen
que tens que girar
una altra vegada
penses
bueno
tornem a girar
però ja et dic
jo
informació
tota l'estona
vam estar molt ben
atesos
per la tripulació
senyora
avui
nosaltres no vam
estar
no vam tenir
aquesta informació
no
a més
el meu marit
estava en un lloc
jo estava en un altre
però quan es van assabentar
justament que no podien
atrecar dins
a Menorca
i que havien d'anar
cap a Sardenya
se'ls va caure
una mica el món
a sobre també
com deia la senyora
a veure
no és com que
a veure
encara més hores
de travessia
més hores
el que pensava
que jo no estaria
aquí sentada ara
la veritat
és que
jo dic
d'aquí no en sortim
he sortit
de tantes coses
i d'aquesta
no en surto
perquè
tenia molta por
tan malament
ho vam veure?
jo molt malament
jo vaig veure
la pel·lícula del Titanic
sense l'aigua
jo aquesta senyora
no sé si és que
veia volar
les cadires
ho veia volar
tot
però jo sí
veia volar
els sillons
veia volar tot
i a més
el meu marit
estava en un altre
lloc
i veia que
com m'agafaven
les persones
que s'anaven
però això
té el braç
més malament
perquè a mi
m'agafaven
jo estava
en un passadís
i de frenta
hi veien
unes altres persones
de la tripulació
i així
i entre els peus
es feien fort
i després
es agafàvem
amb la darrere
i llavors
jo allà estava bé
malament
però bé
però ell
jo veia que
feia així
i veia que agafava
persones que s'anaven
veus que s'anavericà
t'ho va veure
també molt malament
molt
sí
molt no?
hi ha una estona
que sí
nosaltres a més
teníem una porta
una sortida d'emergència
al costat
o sigui
que donava coberta
amb una de les onades
que hi havia gent
que estava per allà dreta
van sortir
un senyor
va sortir disparat
a coberta
el van poder pescar
però ja estava fora
vull dir
se n'hagués anat a l'aigua
el vam pescar
el vam entrar cap a dintre
el senyor
no li va agafar
un infart de miracle
perquè vam estar allí
munt d'hores
gent dient-li coses
i que respirés
molt espantada
sentada a les escales
no gosava ni a venir
després una altra senyora
també va sortir disparada
també vam tindre que pescar
i la veritat és
que les escenes
eren horroroses
el que passa
que escenes de pànic
allò de cridar
i així
no en van viure cap
en cap moment
va ser el moment aquest
de les dues persones
aquestes que sortien
disparades
que les vam poder agafar
i després
a partir d'aquí
no hi ha paraules
no pots parlar
de res
és que no se t'ocorreix
dir res
pensava en això
vèiem els de dintre
del restaurant
perquè les portes
de vidre
grosses
s'obrien
i es tancaven
constantment
i pensàvem
si es trenquen
aquestes portes
serà un desastre
perquè unes portes
bruixudes de vidre
al final
les vam tancar
amb unes estovalles
i vam aconseguir
lligar-lo
perquè no s'obrissin
i es tanquessin
i això representava
que un noi
de la tripulació
tota l'estona
obria i tancava
perquè pogués entrar
a posar el metge
els camarers
per poder portar menjar
i tot això
però ja et dic
escenes
allò de pensar
que no en sortiràs més
si hi ha hagut estones
que pensaves
no sé
i el pitjor
que podia pensar
és que ens posessin
aquells vots salvavides
perquè allà sí
que no hauria sortit
ningú viu
els vots salvavides
els vots salvavides
perquè les oles
ens passaven de tros
i pensava
com ens posin aquí dintre
si el vaixell
en aquell moment
el veiem petit
imagina't un vot salvavides
allà dintre
pensàvem
se'ns menjaran
les ones
senyor González
alguna imatge
la més negativa
el moment més crític
recorda
va haver-hi algun moment
especialment dur
que recordi
de tota aquella travessia
bueno
estuvimos cuatro horas
que fueron durísimos
pero durísimas de verdad
nosotros estábamos
yo estaba en la
la sala de Sander
que se veía
que prácticamente
estaba en el sexto
en el sexto piso
y aquí se veía
aquí se veía todo
es decir
veías las olas
como de enguñía
en el barco
es decir
estuvimos
es decir
más bien a punto
de dar la vuelta
que es decir
pero muchas veces
desde ahí es que se veía
perfectamente
en el oleaje
las olas
que parecíamos
que éramos
una cáscara de nuez
en el medio de
vamos
de olas grandísimas
fuera de decir
que cubrían el barco
es decir
con un pasadizo
entre las dos
que daban la vuelta
es decir
yo creo que
calculo que las olas
sobrepasaban
los 20 metros de altura
entonces
ahí al ser un sitio
más grande
lo pusieron a mucha gente
es decir
volaban la gente
literalmente
es que volaban
de un sitio a otro
es decir
lo bueno
es que no hubo más desgracia
porque
bueno
tiene que haber alguien
porque si no
aquello es para
es decir
para ver
muerto ahí
infinita de gente
solamente de los golpes
y los golpes
de sillas
mesa
de todo
que volaban
de un sitio
para otros
aquests días
que se han sortit
moltes imatges
a la televisión
senyora Ullel
i queden ganes
de veure
de veure
aquestes imatges
per televisión
ara que veu
que ha pogut
veure el vaixell
des de l'aire
en fi
com va
durant
toms
té ganes
de veure-ho o no
a veure
ho he vist
diverses vegades
això ho he vist
per la televisió
perquè és que
clar
no
però vull dir
que com
estava medint
i ho estava passant
tan malament
pensava
amb raó
està tan malament
perquè
clar
és que
el vaixell
perquè és que jo
no ho veia
el que veia el meu marit
no ho veia jo
jo estava un passadís
llavors ell no ho veia
per això
ell no em va deixar
anar cap allà
m'ha dit
tu queda't aquí
i m'ha quedat allà
agafada
i ell va anar cap allà
perquè clar
trient de passar la gent
però com jo no podia anar
a gates
pels genolls
llavors
m'ha quedat allà
i
jo no veia
el que ell veia
no veia les onades
jo sentia
bueno
tot
però
jo ho he passat molt malament
senyora Bericat
vostè
ja per acabar
li queden ganes
de veure les imatges
per televisió
bueno
n'he vist alguna
del vaixell
des de l'helicòpter
quan ho vaig veure
em vaig espantar molt
perquè des de dintre
jo
com diu aquesta senyora
jo estava en un passadís
no veia les onades
només les vaig veure una vegada
per anar al lavabo
agafar dos nois
que em van acompanyar
perquè no ens podien bellugar
i quan ho vaig veure
em va agafar
llavors
potser va ser el moment
que vaig tindre més por
quan vaig veure
les onades
se'ns cobrien completament
vaig pensar que allò era
bueno
d'allí no sortiríem
difícil
poder anar a sortir
però
ja et dic
al no veure-ho més
doncs
bueno
mira
ojo
és que no ve en corazón
que no siente
i
no sé
molta por
i quan vaig veure les imatges
també després vaig pensar
el que havia patit
el meu marit
que estava aquí a casa
i que veia allò
i que ningú li sabia explicar res
que li havien dit
que havien ferits
però clar
no sabia si eren els seus o no
i
jo penso que això va ser
no sé
és una cosa
que no es pot explicar
Marta
Marta Bericat
moltes gràcies per atendre'ns
per telèfon
des del seu lloc de feina
i en fi
a recuperar-se
físicament
i també
mentalment
i moralment
psicològicament
ja ens ha dit clarament
que no tornarà a agafar un vaixell
per anar de creuer
per anar de vacances
no
ni de vacances
vull dir
ni de creuer
ni per anar-me'n d'aquí a les illes
la meva mare viu a Eivissa
i jo
sempre hi he anat amb avió
però allò que a vegades
dèiem
podríem anar amb vaixell
perquè les nenes
els agradarien
les nenes hi han anat amb vaixell
jo crec que elles tampoc
tornen a pujar mai més
l'experiència
per cert
elles estan bé
també les nenes
les filles
sí
elles estan bé
a veure
van passar molta por
elles o no
van passar molta por
el que passa és que
no ho han dit
ahir quan vam anar a l'escola
vaig parlar amb les senyoletes
els vaig dir que no fessin molt
a veure
que és lògic
que els preguntessin coses
i que els diguessin coses
però que no fessin molt drama
ni molta història
perquè són petites
i perquè penso que tampoc
si està passat
i ja està passant
hem sortit
i ja està
però la petita
de tant en tant
plora
i he perdut una maleta
amb tota la seva roba
i ella es va disgustar molt
perquè
i ara què faré
i la roba com ho farem
i jo li vaig dir
mira
la roba la podem comprar
vull dir
al final
tot el que podem comprar
amb diners
és igual
nosaltres estem aquí
i ho podem explicar
i per tant
és el més important
però bueno
són molt fortes
es van portar molt bé
la veritat
perquè només té 8 anys
la petita i la trenta i onze
i com d'estones grans
i bueno
xapó
doncs
a recuperar-se
tota la família
moltes gràcies
Marta Bericat
moltes gràcies
adeu-siau
bon dia
era un dels testimonis
els altres els tenim aquí
els estudis de la ràdio
també els acomiadem
no sé si a vostès
els hi queden ganes
de tornar
a marxar de vacances
en un vaixell
sembla que la Carme Uller
no
jo no
preferirà fer vacances
d'una altra manera
no?
sí
jo ja ho dic
fins al diumenge
a la tarda
nit
molt bé
tornaria a anar
amb un vaixell
ara
a partir de llavors
no
suposo que la seva família
la senyora Marta Bericat
parlava del seu
del seu marit
suposo que també
en el seu cas
els seus fills
van patir
van patir molt
no?
des d'aquí
sí
perquè a més
és que estàvem
molt mal informats
o sigui
nosaltres
estàvem mal informats
ells
perquè el meu fill
gran
ens va anar
buscar
com nosaltres
li vam dir
que arribàvem
dilluns
a les
onze i mitja
i va arribar allí
a Barcelona
i li van dir
que no
que es retressàvem
una mica
no li van dir
la veritat
va ser per cosa
d'internet
i coses
d'anar
buscant
quan van començar
a saber
com la cosa
i quan van veure
la televisió
al migdia
què els han dit
els fills
se la tornava
pues nada
es decir
que
y como lo habíamos pasado
muy bien
es decir
que
bueno
es preocupadísimo
como siempre
es decir
que es que era lógico
es que viven
las imágenes
y esto no salen de ahí
nosotros pensábamos
solamente
pensábamos en ellos
que no sé
que no vieran
las imágenes
que podían haberse
grabado desde fuera
es decir
que era
porque si nosotros
estamos padeciendo
desde dentro
los que están fuera
están padeciendo
lo mismo
que los que estamos dentro
en fi
han estat
moltes hores
i moltes persones
que han patit
per aquesta travessia
que tant de bo
no es torni
a repetir
ara també
Carme Ollé
Antonio González
a recuperar-se
físicament
i també mentalment
mentalment
sobretot
a poder descansar
el màxim possible
i en fi
a recuperar-se
i a fer vacances
quan sigui
com vulguin
i si ha de ser
en un altre mitjà
de transport
que no sigui
el vaixell
per vostès
és molt millor
segurament
Carme Ollé
Antonio González
moltes gràcies
i molta sort
moltes gràcies
adeu-sia
bon dia
bon dia