també en la nostra vida personal.
Uns horaris que, en fi, ja sabem tots
que són força diferents als de la resta de països d'Europa.
Tot un expert en aquesta qüestió
és el senyor Ignasi Boqueres,
que, com dèiem, estava ahir al vespre a Reus
i fa pocs dies també a Tarraona presentant aquest llibre.
Ell és el president de l'anomenada Comissió Nacional
per a la racionalització dels horaris espanyols.
Senyor Boqueres, bon dia.
Bon dia.
Espanya en hora es titula així.
Això vol dir que som un desastre
a l'hora de tenir uns bons horaris?
Home, tant com un desastre,
a la millor faria exagerar, però inductablement.
Vull dir, de tota la Unió Europea,
de tota Europa, del món occidental,
sens dubte Espanya és una singularitat.
O sigui, vull dir que té uns horaris
que els altres països no els comprenen
i nosaltres, encara que estem ja en la rutina
acostumats amb ells,
doncs vull dir, no els tindríem que tolerar
perquè van una mica, podríem dir,
dins del tema de la racionalitat,
de tindre una certa llibertat,
van, doncs vull dir, a favor d'estressar la nostra vida
i, per una altra banda,
i, per tant, doncs disminuir la qualitat de la mateixa.
On reu el principal problema del nostre sistema d'horari habitual?
Doncs, miri, que el dematí, normalment,
i parlo especialment de les grans ciutats,
doncs vull dir, Tarragona,
doncs com les ciutats del camp de Tarragona,
és, podríem dir, una certa excepció.
Vostès aquí, encara que a vegades no ho reconeguem,
però, doncs vull dir, la qualitat de vida
que té un tarragoní, que té un reusenc,
que té un tortosí, que té un vellens, etcètera,
és molt diferent, per exemple,
a la que té un ciutadà que viu a Barcelona,
que viu a Madrid, que viu a València,
que viu a Bilbao, que viu a Sevilla,
que hi ha uns desplaçaments francament importants
per anar dins de la casa al treball.
I, per tant, doncs vull dir,
nosaltres, doncs, els nostres plantejaments,
aquesta Comissió Nacional veu una mica,
doncs, les grans macrourbes,
en què hi ha una sèrie de problemes
i que la gent, al dematí,
comença relativament aviat la seva jornada
per anar al lloc de treball.
Moltes persones, i cada dia ho podem escoltar
a través dels grans medis de comunicació,
a les set del dematí,
les entrades a Barcelona estan sobressaturades,
les entrades a Madrid,
les entrades a les grans ciutats,
i, per una altra banda,
a la tarda, al voltant de les vuit,
fins a les nou de la nit, o nou i pico,
també això, què és el que passa?
Doncs vull dir que la gent entra
al tema de l'horari
i el seu desplaçament a l'horari,
pràcticament són 12 o 13 hores en molts casos.
I, és clar, això, doncs, vull dir,
va contra tota racionalitat.
És a dir, la llarga durada del desplaçament
de casa a la feina és l'origen del problema
que suposo que després s'allarga amb altres elements,
doncs, amb el pas de les hores,
al llarg de la pròpia jornada laboral, no?
Exacte, exacte, pensi, pensi,
doncs, vull dir que encara que tinguéssim aquest plantejament,
si tinguéssim una jornada contínua,
doncs, inductablement,
les persones, doncs, són set hores de treball,
aproximadament, doncs, diàriament,
i al migdia simplement
tancéssim la feina,
per dir-ho d'alguna manera,
tres quarts d'hora, una hora,
què és el que fa l'estranger?
Per dinar, un dinar més o menys ràpid,
suficient, com és lògic,
doncs, a les cinc i mitja, a les sis de la tarda,
podríem sortir del lloc de treball,
i en molts casos, molta gent,
doncs, al voltant de les sis i mitja,
ja podria estar completament a casa seva.
És a dir, això ens igualaria,
o ens situaria en una situació semblant
a la de la resta de països d'Europa,
on fan un dinar, en fi, més curt, evident,
i també més d'hora.
Aquí, en canvi, el normal és dinar
a partir de les dues o quarts de tres de la tarda,
i, a més a més, després,
allargar la sobretaula molt.
Exactament, exactament.
I això...
Jornada laboral partida amb tot el que això suposa.
Exactament.
I pensi que, doncs, vull dir,
en una ciutat com Tarragona,
la gent pot anar a dinar a casa seva.
En canvi, en ciutats, doncs, vull dir,
de 500.000 habitants per amunt,
doncs, vull dir, això és pràcticament impossible,
a la gran majoria,
perquè les distàncies són molt elevades.
I és clar que al migdia hi hagi dos hores,
entre dues i tres hores,
doncs, vull dir,
que baixa l'activitat indiscutiblement,
no permeten que aquestes dues o tres hores
a les grans ciutats
que la gent pugui anar a casa seva,
pugui dinar, doncs, vull dir,
en la dona, en la família,
en els amics o en els companys
o en els fills, etcètera, etcètera,
i poder, després,
tornar una altra vegada al despatx,
eh?,
o tornar una altra vegada a la feina.
Aquest sistema d'horaris,
doncs, senyor Boqueres,
quines repercussions té,
tant en la nostra vida laboral
com en la nostra vida personal?
Home, doncs, miri,
greus, eh?,
perquè, per exemple,
un altre tema,
doncs, que això té la seva influència,
eh?,
a l'Espanyol mig
dormim aproximadament
55 minuts menys
que qualsevol altre europeu.
Què és el que passa?
Doncs, vull dir,
no hi ha cap país europeu,
eh?,
doncs,
que els seus programes,
podríem dir,
líders d'audiència,
comencin a les deu i mitja,
a les fons o a les fons i mitja de la nit.
Doncs, esclar,
vull dir,
això,
què és el que suposa
que la persona,
a menys que tingui
una força de voluntat,
eh?,
i una consciència
i una responsabilitat,
moltes vegades,
doncs,
està al davant de la televisió
fins a les 12 o 12,
mitja o a la una.
Esclar,
doncs,
vull dir,
aquella persona
que l'any demà,
doncs,
vull dir,
un,
perquè és estudiant
i va a l'escola,
a l'altre,
perquè és universitari
i va a la universitat,
a l'altre,
perquè va a la feina,
doncs,
vull dir,
no està en les mateixes condicions
si no ha dormit,
doncs,
vull dir,
les 7 o 8 hores
que són recomanables.
I,
per tant,
el seu rendiment,
per tant,
no ens estranyi
que aquí,
a la millor,
és el país europeu
que més hores
ens passem al treball
i,
en canvi,
la nostra productivitat
és la de les més baixes
d'Europa.
Per què?
Doncs,
inductablement,
primer,
doncs,
a la millor,
perquè no rendim
el suficient,
perquè,
doncs,
vull dir,
no hem tingut
les suficients
hores de descans,
que això també té
la seva influència,
i hi ha,
per una altra banda,
el tema que,
a la millor,
no s'han incorporat
en moltes empreses
les noves tecnologies,
no hi ha una direcció,
doncs,
vull dir,
per objectius,
etcètera,
etcètera.
Això també,
doncs,
vull dir,
ens porta a un altre
plantejament.
Espanya és líder
europeu
en accidents de tràfic
i en accidents
de carretera.
Els últims
que m'han estat llegint
importants
d'aquesta Setmana Santa
i dies abans
de la Setmana Santa
s'ha demostrat,
o per almenys
han reconegut,
que era
per pocas hores
de son.
És a dir,
moltes hores a la feina,
com deia vostè,
i al voltant de la feina
amb el tema dels desplaçaments,
això vol dir també
menys hores
per la vida personal
o per fer altres activitats?
Sens dubte,
quan aquí tots els partits polítics,
quan vam tindre les eleccions,
doncs,
vull dir,
ara fa aproximadament
d'un any,
tots parlamen
de la necessitat
de conciliar
la vida personal,
familiar i laboral.
Això,
per mi,
a menys que vulguem entrar
en una demagogia,
solament passa per un tema,
el tema dels horaris.
I, per tant,
si no hi ha uns horaris
més raonables,
indiscutiblement
podrem parlar
i podrem,
doncs,
vull dir,
enraonar,
etcètera,
etcètera,
poden,
vull dir,
poques mides.
I aquí,
la gran perjudicada,
ho som tots els ciutadans,
però molt especialment
la dona,
perquè,
inductablement,
aquests últims 30-40 anys
hi ha hagut una incorporació
important,
i continuarà sent-ho,
de la dona
al món del treball.
I la dona,
com és lògic,
té altres sensibilitats
i, per tant,
no li omple simplement
el món del treball,
cosa que és molt natural.
Doncs, vull dir,
té el tema personal seu,
el tema de la seva família,
etcètera,
etcètera.
I, llavors,
clar,
moltes
han de triar
una cosa o l'altra.
I, per tant,
nosaltres fem un preg,
fem un preg,
doncs,
vull dir,
el món empresarial
perquè, d'aquesta manera,
doncs, vull dir,
tingui uns horaris flexibles,
tingui unes jornades contínues,
tingui molt present
el tema de la dona
i hagi més llibertat d'horaris.
Vostè s'ha en un preg,
com diu ara,
el món empresarial,
però des de la comissió,
fins i tot,
per la racionalització
dels horaris espanyols,
es plantegen
de fer propostes concretes?
Sens dubte,
sens dubte.
Pensi que aquesta comissió nacional,
que es va posar en marxa
fa ara aproximadament
any i mig,
el passat dia 15,
vam celebrar
la reunió
número 14,
vull dir,
que hi ha hagut 14 reunions,
està formada
per 83 persones
representatives
d'unes altres
tantes institucions.
Per exemple,
del Govern Central,
hi ha,
en aquests moments,
100 ministeris
que estan representats,
8 comunitats autonòmiques
que estan representades,
com és lògic,
estan UGT,
Comissions Obreres
i la COE,
està el Consell Econòmic Social,
estan 12 universitats
representades
en aquesta comissió nacional,
està el món
de les fundacions,
de la FONG,
etcètera, etcètera.
I, per tant,
doncs vull dir,
considerem
que els treballs
que està fent
la comissió
a través dels seus
8 grups de treball,
8 grups de treball,
doncs vull dir,
estan, doncs vull dir,
elaborant
tota una sèrie
de plantejaments
que es produiran,
jo considero,
en els pròxims mesos,
en la publicació
d'un llibre blanc.
Vostè considera realment
que tenim possibilitats
com a societat,
perquè, clar,
els costums
estan tan arrelats
a la societat,
tenim possibilitats
de modificar,
encara que sigui
de manera progressiva
i lentament,
tot aquest sistema
d'horaris
que, segons vostès,
és tan perjudicial?
Bé, jo considero que sí,
perquè, doncs vull dir,
en el moment
que les persones
sortim de la rutina,
fem una reflexió
i pensem,
doncs vull dir,
el que podríem,
doncs vull dir,
tindre en uns horaris
més normals,
més racionalitzats,
més europeus,
sens dubte,
doncs vull dir,
donaríem el pas endavant.
I en aquest aspecte
jo faig la meva crida
molt especial
a les dones.
Les dones,
sens dubte,
sens dubte,
en el moment
que se'n donin compte,
doncs vull dir,
cada una
en el seu lloc d'empresa.
Per una altra banda,
en emisores
com Ràdio Tarragona
que s'està ocupant
d'aquest tema
i altres mitjans
de comunicació,
sens dubte,
donarem un pas,
doncs vull dir,
molt,
molt important
en aquesta línia.
És,
enlloc d'una qüestió
de qualitat de vida
que cal seguir,
que caldrà aprofundir.
Senyor Ignasi Boqueres,
li agraïm especialment
que ens hagi atès
aquest matí,
poques hores després
d'haver presentat
aquest Espanya Nora,
ahir a la nit a Reus
i fa pocs dies
també ho va fer
al Palau de la Diputació
de Tarragona,
aquí a la nostra ciutat.
Moltes gràcies
per atendre'ns.
I moltes gràcies a vostès
perquè tenen
aquesta especial sensibilitat
i porten un tema
que per tots els ciutadans
és especialment important
i transcendent.
A veure si ho podem anar
arreglant
a mesura que avanci el temps.
Gràcies, senyor Boqueres.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.