Un quart d'onze del matí.
Matí de dimecres parlem d'una iniciativa del Consell de Ministres
que podria aprovar el divendres 22 d'abril la vigília de Sant Jordi.
Podria aprovar l'avantprojecte de llei
que està preparant el govern central
per fer efectiu el retorn dels documents incautats
a la Generalitat Republicana
i que recordem es troben a l'arxiu de la Guerra Civil de Salamanca.
Un anunci que feien la setmana passada
la ministra de Cultura del govern espanyol, Carmen Calvo,
i també la consellera de Cultura de la Generalitat, Caterina Mieres.
Era una reunió que mantenien les dues administracions
per parlar d'aquesta qüestió que tanta polseguera,
tanta polèmica va provocar fa uns 100 mesos
i que, en fi, amb tanta insistència,
ha perseguit el col·lectiu anomenat Comissió de la Dignitat.
Avui volem valorar aquest anunci
i el que pot passar en els propers mesos
volem valorar aquesta qüestió
amb el president de la taula del Camp de Tarragona
de la Comissió de la Dignitat,
que és l'escriptor i professor universitari, Magí Sunya.
Magí, bon dia.
Bon dia.
L'anunci del 22 d'abril,
com a data que el Consell de Ministres
aprovi aquest avantprojecte de llei,
com l'heu rebut des de la Comissió de la Dignitat?
A veure, en principi, amb cautela, en principi,
perquè, esclar, és un procés molt llarg i molt estrany,
tot el que han seguit aquests papers, no?
O sigui, a veure, esperem, doncs, que o a aquesta data o aviat, doncs, es produeixi això, no?
I després s'han fet tota una sèrie d'accions,
doncs, per assegurar, diríem, que aquest lliurement,
si es produeixi, quan es produeixi,
doncs, es produeixi d'una manera correcta, diríem.
A veure, m'explico.
La Comissió de la Dignitat ha parlat
amb els partits polítics catalans
per assegurar-se,
per reassegurar-se, diríem,
el suport,
i, efectivament, tots els partits polítics catalans,
si no m'equivoco, no s'ha parlat
amb el Partit Popular,
però la resta de partits polítics catalans
han reformat aquest suport.
Aquest ha estat un dels passos
que s'ha fet.
Va fer una reunió, també, amb la
consellera de Cultura, la Caterina Mieres,
doncs, que també,
va expressar el seu suport.
I una altra reunió,
darrerament,
amb el president del Parlament de Catalunya,
amb l'Ernest Banach,
en què es van plantejar
dues coses concretes
que penso que són, potser,
les més interessants,
si aquest lliurement, diríem,
es du a terme, no?,
es du a terme aviat.
Dues coses, bàsicament.
Una, que és que
es faci un decret d'ofici,
o sigui,
que tot allò que va marxar de Catalunya
torni de Catalunya,
perquè tinguem en compte
que el compromís d'aquest moment
del govern
són els papers de la Generalitat,
que és una cosa diferent,
que és una cosa diferent.
Clar, aquí, entremig,
hi ha un problema
que tothom pot comprendre fàcilment.
Aquests papers van marxar de Catalunya
l'any 39.
Fa molt de temps.
Clar, els papers de particulars,
la majoria dels quals són morts.
Alguns dels hereus,
potser són a l'exili.
Els papers d'entitats
que van desaparèixer
precisament perquè les va fer
desaparèixer el nou règim.
Doncs, esclar,
aquests papers, segons com,
són una mica difícils de reclamar.
Per tant,
es troba lògic
des de la Comissió de la Dignitat
que aquests papers
facin cap a la Generalitat,
els que no tinguin
un altre propietari,
diríem que ho pugui acreditar.
Perquè, per aclarir-nos,
i perquè, sobretot,
els oients ho tinguin clar,
aquest avantprojecte
que prepara el govern espanyol
fa referència,
insistim,
als documents
del govern de la Generalitat,
de la Generalitat Republicana.
Exacte.
O sigui, a veure,
diríem que el govern planteja,
o va plantejar
quan ho va anunciar
el mes de desembre,
plantejava, diríem,
com a dues fases, no?
Una primera,
que donava com a prou immediata
i que esperem
que es produeixi clarament,
diríem, de seguida,
doncs que era pels papers
que es podien acreditar
de manera senzilla, diríem,
doncs que tenien
un propietari directe
que era la Generalitat de Catalunya,
Generalitat,
en un sentit ampli, no?
El Parlament, etcètera, etcètera.
I una segona
que és per la resta
de papers.
Clar,
aquesta segona,
doncs,
pot ser molt dificultosa
perquè,
voler dir
comprovacions particulars,
i això que he dit,
no?
En segons quins casos,
de persones
i d'entitats,
doncs,
que no existeixen,
ha passat molt de temps,
i en algunes
no existeixen
precisament,
doncs,
perquè les va acabar,
diríem,
el règim,
doncs,
que se'n van dur els papers,
per tant,
això és una mica
l'absurd.
Per tant,
la cosa que troba lògica
la Comissió de la Dignitat
és que es faci
un decret d'ofici
i el que va marxar
de Catalunya
que torni a Catalunya
i que torni tot d'un cop.
A més,
em penso que és
la millor mesura
política possible,
perquè
amb
el darull
que sembla
que estem disposats
a fer,
diríem,
determinats sectors,
diríem,
respecte
d'aquesta qüestió,
jo em penso
que allò que es fa
en una vegada
no cal que es facin
dues vegades.
Perquè el que temeu
des de la Comissió
de la Dignitat
és que si només
torna els papers
de la Generalitat
Republicana,
difícilment després
o serà molt més complicat
fer,
retornar
els papers
de particulars,
de col·lectius,
d'associacions
de tota mena
que també
van anar a parar
a l'arxiu
després de la Guerra Civil.
Clar,
pot ser moltíssim
més complicat.
Hi ha una segona cosa
encara
que es va plantejar
en aquesta reunió
amb el president
del Parlament
que és que
també es tornin
també d'ofici
els papers
del País Valencià.
A veure,
aquí sembla que hi hagi
com una mena
de negociació
que és absurda,
no?
Que és
dir,
com que a Catalunya
reclamen
i reclamen
amb molta força
aquests papers,
tornem aquests,
o sigui,
tornem els mínims
que puguem tornar.
A veure,
si això és
resultat directe
d'un espoli
en un moment determinat,
després d'una guerra,
doncs,
i la conclusió
és que s'han de tornar,
la conclusió
democràtica
és que s'han de tornar,
s'han de tornar tots,
és evident,
no s'han de tornar
només,
diríem,
els de Catalunya.
Esclar,
des d'aquí es reclama
també els del País Valencià
perquè, a més a més,
hi ha una connexió
important,
diríem,
amb els sectors
del País Valencià,
doncs,
que ho reclamen,
esclar.
Del mes de desembrança,
que és el moment
en què el govern espanyol,
a partir també
de la decisió
que pren els experts,
és el moment
en què el govern espanyol
mostra la seva predisposició
a publicar
el retorn dels papers
de la Generalitat Republicana.
Del desembre ençà,
com valoreu
l'actitud justament
del govern central,
des de la Comissió
de la Dignitat?
Esclar,
al començament,
quan m'has preguntat
la valoració,
diríem,
respecte d'això
que es va anunciar,
ja vaig dir que,
ja he dit,
vaja,
que la Comissió
en principi
ho valorava
amb cautela,
no?
Vull dir,
a veure,
quan els papers
siguin aquí,
aleshores ho podrem valorar
pròpiament,
diríem,
no?
I de manera positiva.
Esclar,
si això és un procés
que s'acaba aviat
i s'acaba
de manera satisfactòria,
evidentment,
la valoració
serà positiva.
Hi ha un respecte,
evidentment,
perquè les coses
es facin
amb el mínim
de cost,
diríem,
emocional
i de la manera
que es vulgui,
o polític,
diríem,
possible.
Si això serveix,
diríem,
per començar
una negociació,
que ara aquests papers
sí,
aquests papers no,
o sigui,
estem en definitiva
a l'expectativa
en funció dels resultats.
és claríssim.
Pel que fa
a papers
de particulars,
de col·lectius,
o, en fi,
d'associacions
de tota mena,
que no formen part,
en principi,
d'aquest primer paquet,
que serien els papers públics
del Govern de la Generalitat
de l'època republicana,
vosaltres teniu constància
de quants
poden afectar
a persones,
famílies
i col·lectius,
per exemple,
d'aquest entorn
de les comarques
de Tarragona,
o això és impossible
de...
En fi,
fins i tot,
encara que sigui una xifra
una mica general,
és impossible de dir-ho.
Bé,
jo no ho puc dir.
Potser hi ha algú
de la comissió
que ho sap millor
i ho podria dir, no?
Esclar,
aquí hi ha una dificultat
evident
darrere de tot això.
A veure,
pensem que
de Catalunya
van marxar,
penso que van dir,
11 vagons de tren
carregats de paper.
Que ara,
si tornen tots,
tornaria,
si tornessin
al mateix tren,
per entendre'ns,
tornaria
menys d'un vagó.
Menys d'un vol.
Tinguem en compte
que tot això,
tot aquest paper
s'ha venut
durant tots aquests anys,
s'ha venut com a paper,
s'ha llançat,
s'ha cremat,
s'ha fet el que s'ha cregut.
Convenient,
diríem,
sense cap mena de respecte,
diríem,
pel que era la documentació.
Tinguem en compte
que no hi havia
una autèntica catalogació.
Quan aquí a Tarragona
va venir a presentar
l'acte
de presentació
de la taula
al Pol Preston,
doncs,
va dir,
a banda que amb ell
no l'havien deixat entrar,
en el moment
en què va voler anar
a investigar,
ja fa anys,
però ell va dir
que era rancuniós
i que se'n recordava,
doncs,
a banda d'això,
doncs,
esclar,
ell sabia
per altres persones
que havien anat
a fer-li la feina,
ja que no l'havien deixat
entrar amb ell,
doncs,
que no hi havia
un autèntic catàleg,
diríem,
no?
Clar,
allò,
segons sembla,
jo pròpiament
no soc historiador,
jo soc filòleg
i no m'he ocupat mai
d'aquests papers,
però,
segons sembla,
aquest,
diríem,
aquests papers
estan organitzats
purament
com un arxiu
policial,
no amb criteris
de,
diríem,
d'arxivística,
i aleshores,
és difícil,
realment,
és difícil,
de tota manera,
jo,
a veure,
dic directament
que sóc jo
que no sé,
diríem,
el que hi pot haver d'aquí,
sé que hi ha ajuntaments
que han anat a veure
els seus papers
i tot i això,
això sí.
Fa uns mesos,
abans que,
en fi,
els experts
designats
per les administracions
fessin pública
la seva decisió,
la tardor passada
la Comissió de la Dignitat
va tenir una activitat
pública
considerable,
en fi,
amb moltes aparicions,
amb la presència
de l'historiador
Paul Preston,
entre d'altres,
ara us plantegeu
una rabifalla
d'aquesta activitat
pública
de la Comissió de la Dignitat
o justament
esteu a l'expectativa
de les decisions
que es prenguin
i, de moment,
mentrestant,
manteniu una posició
de darrera guarda.
Sí,
és ben bé això,
vull dir,
a veure,
es fan actes contínuament,
eh,
es fan actes contínuament,
es publiquen articles,
doncs,
a la premsa de Salamanca,
per exemple,
es presenta el llibre
en la versió catalana
i en la versió castellana,
doncs,
allà on sigui,
es publiquen articles
també,
per exemple,
tinc constància
que l'últim mes
se n'ha publicat
a la premsa portuguesa,
per exemple,
o sigui,
tots els camps,
diríem,
es toquen,
continua l'activitat.
Ara,
tens raó
que aquesta activitat
hem invad,
diríem,
dintre del que és
de Catalunya.
Esclar,
després de l'anunci
del desembre,
doncs,
es tracta de veure
què és el que passa,
no?
Aquí,
el que sí que volem
deixar constància
d'una cosa,
que és que
la Comissió de la Dignitat,
per dir-ho d'alguna manera,
no es dissoldrà
o no acabarà
les seves funcions
fins que no hagin tornat
tots els papers.
Aquesta és una cosa clara.
Per acabar,
Magi,
si el Consell de Ministres
del dia 22
dona el vistiplau
aquest avantprojecte de llei,
serà motiu de celebració,
encara que sigui amb cautela,
de celebrar-ho,
per exemple,
l'endemà,
que és Sant Jordi?
Sí,
esclar,
evidentment,
haurem de celebrar.
No sé si amb algun acte públic
o què,
no crec que tinguem temps
de fer alguna cosa,
si fem alguna cosa
l'endemà,
però bé,
en tot cas,
tindrem una gran alegria,
és evident.
Molt bé,
en tot cas,
esperarem a la decisió
del govern central
si és que es produeix
en aquesta reunió,
com a mínim,
així anunciada
per d'aquí dos divendres,
pel divendres 22 d'abril.
Magí Sunyer,
president de la taula
del Camp de Tarragona
de la Comissió de la Dignitat,
moltes gràcies
per fer-nos aquestes explicacions,
per aclarir-nos
el moment en què es troba
tot aquest tema,
tot aquest embolic
conegut popularment
com els papers de Salamanca
i, en fi,
estarem pendents
de les decisions polítiques
que es prenguin
en els propers dies.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Gràcies.