La una del migdia, en 10 minuts i mig, com els dèiem,
en la recta final del matí de Tarragona Ràdio,
ens volem fer ressò d'una jornada.
Seran ja les segones que s'enceten endemà
al Museu d'Art Modern de Tarragona,
sota el títol genèric de Jornades de Pedagogia de l'Arte i Museus.
Un títol que és prou eloquent,
però això no treu que vulguem aprofundir
i explicar una miqueta en què consisteixen.
I el que és més important, a qui van adreçades?
Qui pot treure profit material d'aquestes jornades?
Jo m'imagino que són col·lectius molt amplis,
però per això ens acompanya la directora del Museu, Rosa Recomà.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
I Marisa Suárez, que és la responsable pedagògica del Museu.
Marisa, bon dia.
Hola, bon dia.
D'això de la pedagogia, la Marisa,
Déu-n'hi-do, Rosa, no?
Està tot el dia tractant de pedagogia i didàctica al museu.
És l'ecodomina.
Amb grups d'allò més heterogeni.
Nosaltres hem tingut l'oportunitat de comprovar-ho,
i els nostres oients també,
perquè en tan bon punt trobem que hi ha una visita,
una miqueta singular, ens agrada anar-hi.
Sempre que parlem dels museus fem molt d'èmfasi
i fem esment de com ha canviat la mentalitat del visitant,
però també dels professionals que treballen a l'entorn dels museus i de l'art, no?
Han sabut també obrir-se molt
i adonar-se'n que són espais
que han de treure el màxim de persones possibles
perquè en gaudeixin,
no només perquè formin part d'una estadística.
A veure, el que sí que tenim molt clar des dels museus
és que les estadístiques són una cosa poc complerta.
No tan sols ens intentem valorar el nombre dels nostres visitants,
sinó la qualitat i l'ús que en fan dels nostres serveis.
I dins d'aquest camp,
nosaltres estem abocats a treballar
per millorar la qualitat del nostre servei
envers el nostre públic.
I el servei pedagògic és el que contribueix més directament
a buscar aquesta relació entre el museu
i el visitant d'aquest museu.
Quan parlem de servei pedagògic,
parlem de tot l'àmbit de visitants,
no només d'escolars,
sinó que podem adreçar aquesta atenció
a famílies, a gent gran,
a qualsevol col·lectiu que vulgui estigui interessat
perquè part de la seva formació no formal
vingui donada pel que és el museu.
I com a tal estem treballant en aquest sentit.
Hem de dir també que aquestes segones jornades
de pedagogia i art als museus
entra dins d'una sèrie d'activitats
que ens vam plantejar des del 2004
per renovar el servei pedagògic
del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Amb això, per una banda,
també formava part
a entrar dins del món de les noves tecnologies
per difondre les nostres activitats
i per afavorir-les.
Entra també a recuperar aquestes jornades
que vam fer l'any 2000
i que per una sèrie de raons
havien quedat una mica adormides
i que a partir d'ara tenen voluntat de ser anuals
i passa per crear noves activitats
adreçades al públic dels nostres museus.
O sigui que no és un fet aïllat
sinó que entra dins d'una sèrie d'actuacions
que hem previst pel trient i 2004-2006
i que mica a mica anem assolint.
Moltes vegades és possible
que podem caure en el parany
de parlar de didàctica,
parlar de pedagogia,
parlem que no es necessita un esforç
ni un treball a l'hora de contemplar
i gaudir de l'art.
Esforç en el sentit positiu
perquè moltes vegades tenim tendència
a relacionar i a donar-li la paraula
a esforç con notacions negatives
quan no necessàriament ha de ser així.
Ho fem fàcil, no es tracta de fer-ho fàcil,
es tracta de gaudir-ne, en definitiva.
De descobrir com miren els demés.
De que ens doneu els instruments,
les eines,
perquè nosaltres fem el treball solets,
no ens ho doneu mastegat tampoc,
però sinó per l'atracció.
A vegades necessiten segons col·lectius,
quan venen col·lectius d'escoles,
quan venen col·lectius familiars,
que potser necessiten de tenir
aquest aminat de pont o d'eina
que et puguin ajudar,
que puguin aprendre a mirar.
Però jo crec que el que és més important
és saber també des de part del museu
no només ofertar,
sinó atendre l'oferta
que t'estan oferint aquests públics.
Aleshores, quan venen a veure una exposició,
m'agrada molt explicar al museu,
m'agrada molt imbuir-me molt
en les activitats que muntem des del museu,
però el que sí que crec que és molt interessant
és saber escoltar
i saber a veure quines necessitats
i què poden ofertar
a partir de la seva visió,
de la seva mirada als diferents públics,
als diferents col·lectius.
Crec que això és molt important,
perquè a vegades creus tu
que vas per un camí
o que és la manera d'explicar-ho
o d'ensenyar-ho
i ells t'aporten a vegades molt més
del que tu pots arribar a donar-los.
I crec que és un treball en conjunt
de la gent que ve a mirar
i del museu
que ajuda a través de les diferents activitats
a poder gaudir de les obres.
Vosaltres heu pogut assistir
com a espectadores privilegiades
a aquest canvi que ha fet la societat
en respecte al seu patrimoni museístic, no?
A veure, és evident.
Sobretot, quan fem aquest tipus de jornada
fem molt d'èmfasi en l'art contemporani
perquè és el que menys referents tenim
com a espectadors
a l'hora de nosaltres observar una obra d'art.
Ja no dic valorar
perquè això fora un terme molt poc apropiat.
Nosaltres, davant d'una obra d'art contemporani,
moltes vegades no tenim els referents
que ens permetin acceptar-la,
gaudir-la, com dius tu mateixa,
o sigui, obrir-nos, de fet, a l'art.
Llavors, hem de tenir en compte
que l'art contemporani
té un abast molt ampli
en quant a què trenca motlles
en quant a les tipologies d'art habituals
fins a mitjans del segle XX.
Parlem ja no tan sols de pintoria i escultura,
sinó que parlem d'instal·lacions de vídeos,
parlem de noves tècniques fotogràfiques,
parlem de moltes coses
en què nosaltres no tenim aquell referent
que ens pot ajustar
la nostra visió de l'obra d'art.
Llavors, d'alguna manera,
hem d'aprendre a ser receptius
amb l'art contemporani.
Després el temps ja ens dirà
què és el que queda i el que no queda,
però com almenys
hem de ser uns espectadors oberts,
actius,
no simplement passius,
sinó actius davant de l'art contemporani.
I una mica el que pretenem
en aquestes jornades és això,
activar els nostres sentits
en quant contemplem l'art contemporani
i ser com una esponja,
que vagi absorbint tot el que ens ofereix,
les possibilitats de la creació actual.
I llavors nosaltres podem ser selectius o no,
lògicament,
i podem tindre els nostres gustos
i les nostres preferències,
una cosa, l'altra o l'altra.
Però hem de saber
captar tot el que ens aboca
avui en dia a la producció artística contemporània.
Que potser als espectadors,
als visitants,
el que ens manca a vegades
és una mirada crítica també, no?
I que això s'aprèn també
a base de participar d'aquestes visites
i d'anar assumint com a esponxes
gairebé tot allò que ens arriba.
A veure, hi ha una cosa, per exemple,
molt senzilla,
que nosaltres ja procurem donar-la
a les visites a les exposicions temporals
d'art contemporani,
que és el que se denomina
el full de sala.
Moltes vegades entrem en una exposició d'art
i no sabem què ens vol transmetre
a l'artista directament.
Un full de sala és una cosa molt breu,
són quatre paràgrafs,
en el qual l'artista dona unes pistes
del perquè de la seva obra
i què pretenem allò.
Aquestes breus pistes
obren els ulls moltíssims
als nostres visitants.
Ja no és allò de dir
és que entro en una sala d'art
i no entenc el que em vol dir
o quedo fred.
O quatre pistes
et poden ajudar a reflexionar,
et poden ajudar a buscar
doncs alguna manera de paral·lels,
et poden ajudar
doncs a ser més receptiu
davant d'aquesta obra d'art.
I llavors són petites actuacions
a vegades
que és el que ens ajuden
és a incorporar-nos
en aquestes noves tendències
de la creativitat actual.
És on hi ha el repte més important
en el que s'anomena
art contemporani,
les instal·lacions.
Han fet una instal·lació
i quantes vegades
no heu parat l'orella
perquè això ho feu
que ja ho sé
i és que s'ha de fer
perquè com a visitant
jo també m'agrada molt
escoltar el que diuen els altres.
Som tafaners de mena,
aquest ofici ja ho té això
i dius
escolta,
jo no entenc res.
Quantes vegades
no heu sentit això al museu?
Quan sentiu aquesta frase
així, fluixeta,
escolta,
jo no entenc res,
com s'ho posa el cos?
Dient això,
dient això,
mira,
jo no entenc res,
això t'està dient
que aquest visitant
està fent un esforç
per mirar.
No és passotisme,
de la negació
també surt una altra tesis.
Aleshores,
jo quan tinc grups
ja d'alumnes d'ESO,
de batxillerat,
aquestes jornades
diuen mirades múltiples.
Totes les mirades
són bones.
Jo quan venen
els alumnes de batxillerat
o ja...
I més les que diuen
que no entenen res, no?
Sí,
i diuen
no entenc res.
Jo faig aquest simil
amb la música.
Dic,
com sabeu
que us agrada aquest conjunt,
aquest tipus de música,
doncs o fichop
o rap
o la música
que estem acostumats
a escoltar
els adolescents
d'avui en dia?
O és que estem acostumats
a escoltar-la
i com ho sabeu?
Però com ho sabeu?
Perquè l'escoltem.
Per què ho sabeu
que l'escolteu?
Perquè la coneixem
i teniu l'údia acostumada.
Amb les obres d'art
passa el mateix.
No entenc res.
Deixa't anar.
Mira.
M'és igual.
Jo no estic aquí
perquè el museu us agradi
o perquè les obres d'art
us puguin dir moltes coses
o poques.
les obres
i deixar-vos anar.
Torneu un altre dia sols
i reflexioneu.
El debat el que pretén
o les jornades
el que pretén
és obrir debats
i mirar les mirades múltiples
des de la perspectiva
de les obres,
no del visitant.
Efectivament.
Que s'obrin les obres.
Això és el que pretenem a nosaltres.
I qui està cridat
a participar
en aquestes jornades?
Qui pot treure
a aprofitar el públic
en general?
Naturalment,
partint d'aquesta base
d'aquests comentaris
que estem fent,
però una miqueta
tenint en compte més
l'experiència
de les primeres,
qui creieu
que després poden
treure a profit
i transmetre
tot el que es parlarà
en aquestes jornades?
Aquestes jornades
estan organitzades
amb col·laboració
de l'àrea didàctica
de plàstica
de la Universitat
Rovira i Virgili.
Llavors,
d'alguna manera,
pensem
que tenim ja
un públic,
un públic que ve directament,
que pot estar interessat,
lògicament,
i un públic que ve generat
per les visites escolars,
per exemple.
Allò ens interessa molt
treballar
amb les persones
que porten aquests alumnes
al nostre centre,
com els futurs
mestres i professors
que puguin tenir
sota la seva tutoria
nois, noies, nens i nenes
que puguin donar-los
aquest cop de mà
a traçar-los
cap a l'art contemporani.
També hem de pensar
en els estudiants
de l'especialitat
de la història de l'art,
lògicament,
que existeix a Tarragona,
i també,
a vegades,
en programadors culturals
dels centres
culturals
de petits municipis,
que treballen,
que acullen exposicions
d'art contemporani
o que en produeixen,
que també vegin
quines possibilitats
tenen a l'hora
d'obrir les portes
dels seus espais
a col·lectius
que a vegades
no es preveu
o no es consideren
com a prioritaris
dins del seu ventall
de possibles visitants.
Aquí al museu
tenim molta experiència
perquè hem de fer visites
des de nens
molt petitets,
pràcticament de preescolar,
fins a grups de jubilats.
Vull dir que...
De tot, sí.
Ensenyeu el museu
a tothom.
Ara tenim unes visites
programades
per als voluntariats
del català.
Aleshores,
vindran al museu.
Jo els intentaré
explicar
o acompanyar-los
a que ells m'ajudin
també a mirar.
A les parelles
que hi ha formades
del voluntari.
I a les hores després
ells altres dies
que vulguin a altres hores,
durant la setmana
o els caps de setmana
que puguin ells
acompanyar els seus...
Les obres del museu
és un bon punt de partida
per practicar la llengua.
Déu-n'hi-do.
Ho fareu el dia 6,
demà és la primera,
la segona és el dia 13.
Són diferents
perquè també
la del dia 13
són més
de tipus pràctic
i les de demà
de tipus teòric
i és d'una forma intensiva
durant tot el dia
tota una sèrie de persones
que estan vinculades
al món de l'art
i dels museus, no?
Bé,
el primer dia
que em ve
és més conceptual,
més de debat
i el segon
és una mica
per aplicar
tot aquest...
tot aquest...
idees
que puguin sorgir
en uns casos pràctics
adreçats
sobretot
doncs
als alumnes
de la Universitat
Rovira i Virgili
que després
poden treure
doncs
una...
una forta experiència
d'unes jornades
d'aquest tipus.
En quant a les jornades
aquestes més pràctiques
jo crec que la Marissa
és la que ens pot informar
una mica més
de quin vessant tindran.
Sí,
ara estem
amb l'Ablès Macalla
que és el professor
també que ha coordinat
les jornades
estem establint
els paràmetres
de quina manera
actuarem
per a fer aquesta pràctica
aleshores
com aniran ben adreçades
com ha dit la Rosa
als alumnes
de la URB
que estan acabant
tercer curs
o història de l'art
o també pedagogia
eh
doncs
o educació
intentarem doncs
establir unes pautes
que sigui una cosa
àgil
i que
faci reflexionar
i pensar
triant unes obres
ara exactament
doncs
tampoc
la teoria
ja no puc explicar ben bé
però
a partir d'uns paràmetres
que li donaran al museu
ells sols
en grups
hauran d'analitzar
i de buscar
unes obres
i com ells
les explicarien
o com ells
doncs
les posarien en pràctica
amb els seus alumnes
aquesta part
del dia 13
està més adreçada
això
als alumnes
de la Universitat Rovira
i Virgili
perquè jo crec
que des dels museus
hem d'estar
molt contactats
amb el nostre entorn
aleshores
el nostre entorn
més proper
dels museus
també és la universitat
i crec que
el contacte
ha de ser constant
i així és a través
d'aquestes jornades
que es pot establir
el debat
i d'aquí poden sortir
doncs
moltes visites
o coneixences
i o si no
doncs això
només poder conèixer
les persones
i que sàpiguen
doncs que assistim
que estem allà
del carrer Santana
i que nosaltres
estem sempre oberts
a totes les propostes
i a totes les ofertes
que ens puguin fer
des de les escoles
des de la universitat
o des de les famílies
o els particulars
que són moltes
estem molt contents
i com a espai
per presentar llibres
i conferències
que són un espai
molt actiu
de la ciutat
imagino que conté
un rebent
moltes sol·licituds
per visites guiades
allò al pla
i d'intentar
doncs
moltes visites
de poder combinar-ho
tot plegat
i preparant-vos també
pel Dia Internacional
dels Museus
jornades de portes obertes
i tot allò
també el que volia comentar
és que enguany
el que hem tingut
ha sigut una sorpresa
molt agradable
que molts companys
d'altres museus
de Catalunya
s'han apuntat
en aquestes jornades
o sigui d'alguna manera
tot i que hi ha
altres llocs
en què realitzen
doncs
projectes similars
han considerat
doncs que aquest
tenia
potser per aquesta
vinculació
amb la pedagogia
directament
tenia interès
per ells
i ens han ja confirmat
la seva assistència
des d'altres punts
de Catalunya
cosa que també
vol dir que difonem
i que fem una programació
i uns projectes
que van més enllà
de les nostres comarques
és important
perquè també fa temps
que no només
anem nosaltres
als llocs
sinó que som receptors
també de professionals
que gaudeixen
del que s'oferta
des de la ciutat
de Tarragona
fruit d'aquesta col·laboració
que apuntava la Marissa
d'aquest treball conjunt
universitat
en aquest cas museu
però se'n donen
moltes línies
de col·laboració
que normalment
el treball
amb diferents col·lectius
sempre és important
perquè pots difondre
molt més
del treball que fas
i llavors
l'aposta aquesta
per la universitat
ja hi hem treballat
en diferents ocasions
també en l'àrea
d'història de l'art
amb difusions
de les jornades
Jujol
d'altres actes
i doncs creiem
que és una font
de col·laboració
molt important
per nosaltres
per cert que avui
han començat
una jornada
Jujol
a primera hora del matí
de Tarragona
Ràdio
Déu-n'hi-do
una activitat
realment intensa
la que es du a terme
des del Museu d'Art Modern
de Tarragona
però això no treu
que vostès
passejant
dels dilluns
s'acosten per allà
entren
miren
fan una passejada
els museus
tenen aquesta virtut
que no cal anar-hi
una vegada
es pot anar-hi
moltíssimes
i cada visita
és nova
cada visita
és diferent
gràcies
per venir
i per convocar
aquestes jornades
que en definitiva
el que assegura
és que els visitants
sempre ens trobem
algú disposat
a donar-nos
aquestes eines
d'interpretació
moltíssimes gràcies
Rosa Ricomà
directora del Museu
Marissa Suárez
responsable
de l'àrea pedagògica
del mateix
que siguin un èxit
bon dia
moltes gràcies
moltes gràcies
bon dia