Les 10 del matí, gairebé 13 minuts.
Seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio d'aquest dimarts.
Parlant avui també, durant uns minuts, del nou Estatut de Catalunya.
El nou text que, per cert, demà dimecres arribarà a Madrid
al Congrés dels Diputats.
El president del Parlament de Catalunya, Ernest Banach,
enllirarà el nou text aprovat la setmana passada
al president del Congrés dels Diputats, Manuel Marín.
D'aquesta manera començarà un recorregut,
que a priori serà força llarg i complicat,
un recorregut de mesos de negociacions a Madrid
entre els diputats d'acords i els diputats
de la representació del Parlament de Catalunya.
Ahir, en aquest programa i aquesta hora,
vam parlar del nou Estatut de Catalunya
amb cinc diputats per Tarragona
de les formacions polítiques que tenen representació al Parlament.
Avui volem parlar del nou Estatut de Catalunya
fent una mirada al passat, una mirada a la història.
Avui volem recordar com ara, fa 26 anys,
es va seguir el mateix procés de negociacions a Madrid
amb l'Estatut de Sau.
I ho volem fer amb el diputat tarragoní Josep Sendra,
que va ser un dels ponents,
un dels membres de la comissió dels 20
que va redactar el text de l'Estatut de Catalunya
aprovat l'any 1979.
Senyor Josep Sendra, bon dia.
Bon dia, tingueu.
Bon dia i benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Divendres es va viure una jornada històrica,
ho diuen mitjans de comunicació,
ho diuen polítics,
ho diuen molts representants de la societat civil.
Vostè, que va ser un dels ponents de l'Estatut de l'any 79,
què va pensar el passat divendres
quan s'aprovava el nou Estatut de Catalunya al Parlament?
Bé, en principi vaig estar molt satisfet
perquè jo era més aviat 50% pessimista,
50% optimista,
perquè s'aprovés un Estatut aquí a Catalunya
tenint en compte les forces polítiques
que estan governant.
Però, per tant,
el que s'aprovés un inici d'Estatut
va ser satisfactori per a mi.
Com valora tot el procés de negociacions que hi ha hagut?
Perquè molta gent ha parlat durant aquests 18, 19, 20 mesos
gairebé de negociacions entre els partits polítics.
Vostè, des de la perspectiva d'un polític
que va estar actiu durant molts anys
en aquell moment de la transició,
com ha vist tot aquest procés?
Ha estat massa llarg?
Sí, ha estat massa llarg.
De totes maneres, és molt diferent
el que va passar l'any
que es va aprovar l'Estatut de Sau i en Guany.
Tingueu en compte que aleshores
teníem dues coses a destacar.
Primer, que veníem d'una dictadura
i, per tant, teníem els diputats,
tots teníem moltes ganes de fer coses democràtiques,
de ser demòcrates,
de donar coses per Catalunya.
I, per altra banda, teníem certa por
pels residus que encara hi havia dels governs anteriors.
recordo que a Sau, el govern central,
ens va enviar una custòdia,
és a dir, hi havia una protecció de Guàrdia Civil
al redor del petà, de nit i de dia,
i en certa manera seriosa o en broma dèiem
no sabem si és que ens protegeixen
o si ens vigilen i ens volen agafar.
Per això era l'aspecte d'aquella època.
Ara és diferent.
Ara tothom és demòcrata.
Hem tingut 25 anys de democràcia
i semblava la cosa més fàcil,
però no ha sigut així.
No ha sigut així.
La negociació veig que ha estat molt dura,
molt llarga, dos anys és molt de temps,
i, per tant,
si al final s'ha aconseguit alguna cosa positiva,
benvingut a seguir.
Vostè creu que és un bon estatut per Catalunya?
Aquest que tenim ara ja porta 26 anys de vida.
Creu que l'estatut aprovat el passat divendres
és un bon estatut pel país?
Jo crec dues coses.
Primer, que el que hi havia era bo
per aquests 25 anys,
si no, no s'hagués pogut fer tot el que s'ha fet.
el que passa és que s'havia d'innovar.
Hi ha hagut coses que s'han produït
després de l'aprovació d'aquell estatut,
com és la integració d'Espanya a Europa,
cosa que a nosaltres ens interessa molt,
els catalans,
i els mitjans tècnics han canviat molt,
en tots els sentits,
i s'havia d'incorporar l'estatut,
els medis de transport, etcètera, etcètera.
Per tant,
s'havia de fer un estatut nou,
i crec que és bo el que s'ha aprovat.
Però el que passa és que tinc els meus dubtes
que tal com vagi a Madrid,
vingui aprovat de Madrid.
Els que l'han aprovat,
que recordem són gairebé el 90%
dels diputats del Parlament de Catalunya,
bàsicament diuen que és un estatut ambiciós, potent,
un bon estatut per aquest inici del segle XXI.
Vostè estaria d'acord amb aquests adjectius?
Sí, sí, és potent, i és ambiciós, i és bo.
El que passa és que tres dies després
d'haver-se aprovat aquí a Catalunya,
ja es comença a sentir veus alarmants.
És a dir, ahir el president del Tribunal Suprem,
ahir també el jefe de l'estat major de defensa,
tots amb una certa por per la unitat d'Espanya.
És a dir, per altra banda,
el primer secretari del Partit Socialista de Catalunya,
el senyor Montilla,
ja acaba de dir que moltes de les propostes
que li van ser refusades aquí a Catalunya
les tornarà a presentar a Madrid.
Això vol dir que les guanyarà.
Les guanyarà perquè el PSOE votarà junt amb el senyor Montilla,
no cal dir-ho, el senyor Montilla junt amb el PSOE.
És a dir, estic una mica desconfiat.
Com veu, doncs, aquest panunamac ara sobre
de negociacions a Madrid?
El veig difícil.
El veig difícil.
Tant de bo no durir tant com durar l'elaboració de l'Estatut aquí a Catalunya,
que ha durat dos anys.
Però serà difícil i crec que ens haurem d'envalontonar una mica,
si no, no tindrem res a fer.
Com va ser la de fa 26 anys?
Com va anar el procés?
Vostè, com dèiem, va ser un dels ponents de la comissió
que va estar tancat a SAU redactant l'Estatut.
Com va anar després les negociacions a Madrid?
En primer lloc, nosaltres a SAU vam redactar l'avantprojecte d'Estatut
entre els 20 representants dels partits polítics d'aquella època.
Després, el que vam aprovar nosaltres aquest avantprojecte
el va aprovar l'Assemblea de Parlamentàries,
que era tots els diputats i senadors
que havien estat elegits a les Corts Generals aquí a Catalunya,
de tots els partits polítics.
Allí ja hi va haver una mica de modificació, el redactat,
i després, naturalment, el que es va aprovar aquí
per l'Assemblea de Parlamentaris,
llavors, recordem que no teníem Parlament,
va anar a Madrid i allí va començar la negociació dura,
perquè llavors ja havíem de discutir
amb partits d'àmbit estatal molt forts,
que eren, en certa manera, centralistes,
com era l'UCDE i com era el PSOE.
I va ser una negociació dura,
però va sortir, a fi de compte, va sortir un bon estatut,
com és proper,
el que ha estat en vigor durant 25 anys, que és molt.
Com era l'ambient a Madrid en aquella època?
Quin ambient es trobaven, per exemple,
a vostès, que eren parlamentaris catalans al Congrés o al Senat?
Bé, l'ambient, aleshores, era tal com us deia,
dintre del grup de parlamentaris,
tant catalans com de l'Estat espanyol,
doncs era bo perquè tothom volia ser demòcrata,
tothom volia demostrar que eren demòcrates.
Molts no ho havien estat,
recordem que hi havia el Fraga i Barne,
hi havia l'Antonio Carro,
que havien estat ministres de Franco,
ministres molt importants de l'època franquista,
i, per altra banda, hi havia l'Edoleu Gimarruri,
hi havia el Carrillo, que era l'extrem oposat polític.
I, però, entre tots, hi havia una certa bona harmonia personal.
Això no m'ho dic que cadascú tingués les seves idees,
però m'enrefereixo...
L'ambient va ser bo,
l'ambient va ser bo,
es va retallar alguna cosa,
o bastant, diguem-ne, del projecte d'Estatut,
però el que em va acabar sortint,
on podem estar satisfets.
Es va retallar bastant, diu.
Bastant, sí.
Més del que segurament hagués volgut vostè.
Molt més del que voldríem nosaltres,
que és el que entenem el que passarà ara.
Mentre sigui una miqueta, rai.
El que passa és que si és bastant, ja és pitjor.
I si és molt, no cal dir que serà decepcionant.
Què recomanaria vostè als diputats actuals,
al Parlament de Catalunya,
a les quatre forces polítiques
que han d'anar ara a Madrid a defensar el projecte d'Estatut?
Bé, és clar, jo el que puc recomanar
són els que pensen igual que jo, no?
I aquestes que es mantinguin ferms amb els seus plantejaments.
Però, pel que he vist aquí,
hi ha alguns partits polítics,
que diem-ne nacionalistes,
que ja han començat a afluixar una mica,
posant-se d'acord amb el Partit Socialista
que rebia instruccions de Madrid.
I, per altra banda, ja dic,
les manifestacions recents del primer secretari
del Partit Socialista, per mi, són decepcionants.
Però creu que és bàsic que hi hagi unitat?
Unitat d'acció?
Naturalment.
La unitat sempre és bàsica.
La unitat és bàsica per lograr qualsevol cosa.
Si ens veuen units,
doncs a Madrid tindran més condescendència, diem-ne.
Si ens veuen desunits,
ho aprofitaran de totes, totes.
Què creu que pot sentar més malament a Madrid?
El tema del finançament,
del que es parla molt,
perquè és un canvi significatiu amb l'actual Estatut,
el fet que s'inclogui el terme nació en l'Estatut.
Quines són les claus que creu vostè
que va estar a Madrid durant molt de temps en aquella època?
La veritat és que són dos temes molt diferents,
molt contraposats,
perquè el terme nació serà una cosa de tipus polític
que ni va ni bé, ni afavoreix ni desafavoreix
a ningú de l'Estat espanyol.
A cert punt,
tant els hauria de fer que Catalunya sigui una nació com no.
Per tant,
Catalunya és una nació i nosaltres ho hem de defensar.
Ara, l'altra cosa,
el finançament,
ja és una cosa que els toca a la butxaca,
perquè si fins ara Catalunya està dient una mica de mamella
que ha alimentat moltes altres autonomies
amb demasia,
amb massa,
doncs això es pot afectar.
I ja en tenim constància de manifestacions
per part d'altres presidents d'autonomies,
com és el senyor president d'Extremadura,
per exemple,
el d'Andalusia,
aquests o el mateix bon o que actualment és ministre de Defensa,
aquests sembla que estan en contra
del finançament que ha proposat l'Estatut de Catalunya.
El finançament, per cert,
que es proposa en aquest projecte d'Estatut,
creu que és bo?
És millor el que hi havia.
Per tant, ja és bo.
Tot el que sigui millor del que hi havia és bo.
I aquest és molt bo.
El que passa és que em temo
que aquí sí que no hi haurà acord.
És a dir, que hi haurà retallada?
Em penso que sí.
voldria que no, però em penso que sí.
Deia al principi de l'entrevista, senyor Sendra,
que vostè la setmana passada,
just abans d'aprovar-se l'Estatut,
era 50% positiu, 50% negatiu,
és a dir, que ho veia jo amb clars i obscurs.
Ara diria vostè que davant la negociació amb Madrid
és més aviat pessimista que no pas optimista?
Bé, jo soc optimista pel fet
que l'Estatut ha anat cap a Madrid.
I soc pessimista en el sentit
de quan torni i com vindrà.
I em penso que vindrà...
Em temo, vaja.
que em vindrà una mica retallat.
Una mica massa retallat.
No servirà el 90% de diputats,
del suport de diputats del Parlament
per dir endavant el projecte?
Tingué un coste que aquest és una cosa de tipus moral,
perquè el 90% de diputats de Catalunya
segurament representa el 9% dels diputats
del Congrés de Madrid.
I això és molt poca cosa.
si no s'obté el convenciment del partit polític
que actualment està governant,
que és el PSOE, del seu president,
que ha fet moltes promeses,
però veig que ja s'està decantant una mica
amb manifestacions que no són les mateixes que feia,
si no hi ha el suport d'aquest gran partit,
que és el PSOE,
doncs poca cosa tindrem a fer.
En el ple d'aprovació de l'Estatut,
pràcticament tots els partits van parlar
o van expressar-se en el sentit que el projecte
és una mena de mà extesa també a Espanya
per justament reformar,
regenerar l'estat espanyol actual.
I es parla molt de pedagogia.
Vostè que va ser parlamentari i diputat a Madrid
durant aquella època difícil i apassionant
a l'hora de la transició,
creu que serveix fer pedagogia?
Creu que s'ha de fer pedagogia a Madrid
i a Espanya en general?
Sí, sí, s'ha de fer pedagogia,
naturalment que s'ha de fer.
I això serveix,
el que passa és que s'ha de fer tanta
que no sé si es podrà fer.
És a dir, s'ha de fer moltíssima pedagogia.
Com aquell que diu,
si a Espanya tenia en Catalunya
i hi ha 30 o 35 milions d'habitants,
s'ha de fer pedagogia per 30 milions,
perquè se'ls ha de convèncer
que quasi tots són reacis
a que Catalunya tingui alguna cosa especial
que no tinguin ells.
Alguna recomanació final?
Abans ja l'hi he preguntat,
però algun detall que cregui que sigui bàsic
a l'hora de negociar amb Madrid l'estatut?
No, que hi hagi molt de seny,
que hi hagi molta força
entre els representants catalans
de tots els partits polítics,
almenys si se'ns retalla,
que no sigui per culpa de nosaltres mateixos.
És a dir, que els diputats que hi ha a Catalunya
vagin a Madrid,
que es mantinguin amb les seves propostes
que van fer aquí
i que s'abstinguin
de voler rebre una altra vegada
les menes de l'estatut
que aquí no es van aprovar.
Seny i força, per tant.
Exacte.
Seny i força, com els castells.
Josep Cendra, diputat tarragoní,
diputat de Convergència i Unió
en l'època de la transició,
va ser un dels parlamentaris,
un dels membres,
els ponents de la comissió dels 20,
d'aquella comissió
que va redactar l'estatut de Saúl,
l'estatut de l'any 1979.
Avui l'hem volgut portar
al matí de Tarragona Ràdio
per recordar aquell moment
i aquelles negociacions a Madrid
just ara,
que el nou estatut de Catalunya
comença a caminar.
Demà ho farà ja
pels passadissos
del Congrés dels Diputats.
Seny i senyor Cendra,
moltes gràcies per acompanyar-nos aquest matí.
Moltes gràcies a vosaltres
i salutacions a tots.
Gràcies i bon dia.