D'aquí a tres minuts serà un quart d'onze del matí.
Seguim endavant, el matí de Tarragona Ràdio.
Ara ens podem parlar, com us havíem anunciat,
de les tracturades que ja deuen estar duent terme en aquests moments,
perquè algunes havien de començar justament a les deu del matí,
diferents pagesos d'arreu de Catalunya
que estan, com dèiem, fent aquestes tracturades
per exigir ajuts justos per la sequera,
per la sequera que ja ha fet molt bé diferents conreus
dels que ara en parlarem.
Per exemple, aquí a casa nostra encara està per vindre el pitjor,
però en volem parlar de tot plegat
i per això ens acompanya el corneu de territorial,
el sindicat Unió de Pagesos, Jura Maria Coll.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Ara ho comentàvem, abans d'entrar en directe,
que el pitjor està per vindre, encara aquí.
Siguem aquí a les comarques de Tarragona,
encara fora d'una part de la conca de Barberà i l'Alcamp
que fan sembradura,
els altres productes s'han de vindre i s'han de valorar
quan els recollim.
Els problemes que ha tingut la sequera al nostre camp.
Els cereals ja estan d'atxe benaïts?
Sí.
Els cereals ja és una cosa que palpen i que ja ho pateixen.
Vull dir, ja ho han collit,
ja han vist que la producció els hi ha minvat en molts casos,
doncs, a veure, quasi més de la meitat,
el 70-80% en alguns casos.
I això és un greu perquè aquesta assegurança no cobre...
O sigui, l'assegurança del cereal no...
No arribes a cobrir, no?
No arribes a cobrir el que et dona, no?
I això és...
Crec que hi hauria d'haver una línia d'assegurances general per tot,
assegurar tota l'explotació amb una assegurança
que fos raonable i no es trobaria en aquests casos.
Però això no s'hi ha volgut apostar
i, bueno, esperem que, degut a el que està passant,
algú se n'adongui a compte del que té.
Ara en parlarem i aprofundirem més amb aquestes paraules.
Però abans, ho dic per si ens escolta algú des del cotxe,
tant t'agrada que estigui tranquil perquè, si més no,
aquí, al Tarragonès, no hi ha tracturades, no, en principi?
No, a la província de Tarragona no n'hi ha
i totes s'han concentrat, els companys de la Conca
s'aniran a l'autovia 2 a Fonulleres.
En principi s'havia anunciat que hi havia la possibilitat
de fer-ne una a la Conca, però finalment no es farà.
No, no.
S'han al costat, a la Segarra, diguéssim.
A la Segarra, un és a la Segarra, que és a Fonulleres,
l'altre és a la trasbalsal, a la rotonda de Calonge, de Calaf,
l'altre és a la C16, variant de Gironella,
i un altre a Manresa i n'hi havia un altre per decidir vespre,
però no seran a les comarques de Tarragona.
Quin objectiu busqueu amb aquestes tracturades?
No són talls de carretera, que sempre és pitjor,
talla la cartera, que fa una tracturada,
això fa que el trànsit sigui més lent,
però en el cas no és un tall de carretera.
Què busqueu amb aquestes tracturades?
A veure, aquestes tracturades no són grates per a ningú
i principalment pels pagesos, no?
El que sí que voldríem deixar clar
és que quan tenim una gent que ens mana,
que esperàvem més d'ells
i ens giren a l'esquena
en moments molt difícils
per mantenir les explotacions familiars,
doncs alguna cosa s'ha de fer.
I aquesta gent només se mouen
quan tenen la gent al carrer.
És impensable, però només és així.
Vull dir, que dius, ostres,
una gent que ha arribat amb uns càrrecs que tenen
que només se n'adonguin que hi ha problemes
quan hi ha la gent al carrer.
I això és penós.
O sigui, no us sentiu representats pels que manen?
No, no, la veritat.
Vull dir, tenim un departament que és nefast.
Vull dir, es parava més d'ell.
Ens ha deixat,
com vulgarment se diu,
doncs amb el cul a l'aire.
Quan un conseller,
amb els problemes que avui tenim a l'agricultura,
se'ns diu que els problemes s'ha de reglar el sector,
doncs la veritat el que fa és encabronar el personal.
Quins són aquests problemes, Josep Maria?
Perquè ara, jo t'ho dic perquè segurament
molts oients estaran pensant,
de dir, escolta'm, és que sempre us queixeu,
perquè, a veure, això s'ho dic moltes vegades.
Sí, sí, sí, no, no.
Sempre us queixeu, perquè talleu carreteres,
per què el sector del camp, doncs,
els pagesos han de demanar ajuts
tant al govern com a Europa
i altres sectors, en canvi, no?
En fi, no sé.
Això que sempre us pregunten, segurament,
perquè és així, no?
Perquè molta gent ho pensa, no?
Sí, a veure, hi ha productes
que no estan subvencionats des d'Europa.
Principalment els productes mediterranis
no estan subvencionats.
Per què es queixem?
Doncs potser perquè no es fan cas,
potser perquè ens han promès unes coses
que després no s'han fet realitat
i no se sentim representats amb la gent que tenim.
Això no és un problema d'ara fa dos dies
ni de dos anys d'aquest govern.
Això ja ve de l'anterior govern
i de més enrere,
que no s'ha volgut apostar per la pagesia.
A veure, tots els països rics,
els que es deien que eren motors d'Europa,
nosaltres ens ho deien,
però no ho som,
arribàvem a la conclusió
que si fèiem el que ens deien aniríem bé
i no és així.
Vull dir, avui, aquí a Catalunya,
tenim l'1, 1, 2 o 3%
de la població actida,
molt de jovent engrescat
amb el que teníem al davant,
doncs apostat per la pagesia
i ara marxa avorrint,
perquè no es pot viure del que fa.
Aquí, de menjar no em falta,
perquè hem tingut dues glaçades fortes
aquest hivern,
tant al Llobregat com al Maresme,
i vam veure com els productes
es van disparar 3 o 4 vegades.
Vull dir, el que no s'entén
és que el pagès no es pugui guanyar la vida
amb el seu treball
i la gent de la capital
no se'l pugui menjar de car.
Aquí hi ha alguna cosa que falla.
Qui ha de posar,
qui ha de fer d'àrbit,
potser no fer d'àrbit,
però hi ha alguna cosa que falla.
Us van dir que apostéssiu,
ja fa anys que us diuen
que aposteu pel sector,
que reconvertiu el sector,
que compreu maquinària,
etcètera, etcètera, etcètera.
És a dir, està a nivells d'Europa,
etcètera, etcètera.
I vosaltres ho feu, aposteu,
i després, clar, es trobeu que els preus
que us compren el vostre producte
no es pot viure.
No, no.
A veure, aquí ja fa primers d'any
un director general li va dir
que abans d'acabar l'any
podia tindre tres sectors al carrer.
Vull dir, ara voldria rectificar
i veient com està,
podia tindre una vaga general de pagesos.
Perquè és que tots,
des del sector del vi,
sector de la fruita dolça,
el sector de l'arte,
vull dir, són sectors primaris
que aquí a Catalunya
tenim una indústria agroalimentària potent
i això no es potencia.
No entenc com, per exemple,
aquí ara que estem a Terrasse,
a Tragona,
tenim tota la seva influència,
Cambrils, Riudoms,
que es fan una horta
i una fruita de qualitat
i aquesta hagi de marxar cap a França
i nosaltres ens hagin de menjar-la del Marroc.
Sense
tindre la seguretat alimentària
que tenim aquí.
A nosaltres,
en segons quins productes,
ens deixen tractar.
I allà ve el que ve.
Vull dir, ara no fa massa temps
s'ha trobat un vaixell
que descarregava taronja
que venia del Marroc,
que tenia virus
i tenia altres coses,
l'han detectat.
A partir d'ara
ja els faran entrar
per Rotterdam
i d'aquesta manera
ja són dins Europa,
perquè per València
tenen els controls
de qualitat.
Això és una cosa
que la gent hauria de començar
a entendre,
de per què el producte nostre
que avui ens podríem menjar
collit
avui
i menjat al vespre
no es pot menjar aquí.
Vull dir,
nosaltres hem de menjar
la de 1.000 o 2.000 quilòmetres lluny.
Això és el que en diu
la globalització
que té aquestes coses.
Josep Maria,
una carxofa,
o sigui,
t'ho heu dit
perquè això és molt gràfic,
una carxofa
o un quilo de carxofes
quant la paguen a vosaltres
i a quan va al mercat?
Digue un producte que dominis.
A veure,
l'ordre també és el meu tema,
però el que passa
és que les carxofes
són un producte molt localitzat
et diré allò del vi.
Vull dir,
el vi,
el pagès,
el cobra 19 cèntims
al quilo de regim.
Cadascú que em faci els càlculs
quant li costa a ell
una ampolla de regim.
Ai,
una ampolla de vi, no?
A veure,
és un tema
que no...
que el pagès
no es guanya la vida
i el que et comentava
i la gent
que ho ha d'anar a comprar
diu com és
que es queixen els pagèsos
i he de comprar una ampolla de vi
on vaig a un restaurant
i em costa 1.000 pessetes
o em costa 12 euros
o 13 euros
o 14 euros.
Això és el que no s'explica.
A veure,
el mercat està en mans
de dues o tres cases molt grans
i qui fan el que volen.
Vull dir,
ensorren el pagès
i ensorren també
l'industrial petit
que fa poca producció.
No sé com veieu el futur,
també si vols en parlarem,
però
també s'ha dit
en reiterades ocasions
que
els ajuts que venen d'Europa
s'acabaran.
S'ha dit
que es tancarà
l'aixeta des d'Europa.
cada cop s'haurà d'anar
a apostar
per la sostenibilitat
mediambiental,
en fi,
per fer unes
productes de qualitat,
en fi,
sostenibles,
tot això que es diu.
A veure,
que s'acabaran
o que s'acabaran
una mica l'aixeta,
doncs entrar en molts països
i és normal,
cadascú tindrà la seva quota
i tothom voldrà viure
de lo seu.
Que naltros ja apostem,
ja diem que naltros
no podem anar a competir
en aquests països
tercers,
en quantitat,
no podem.
Vull dir,
primera,
tenim la plovidometria
que tenim,
ja ho veiem
la d'aquest any.
Segona,
molts productes naltros
no els podem tirar,
com t'he dit.
Doncs,
esclar,
això
lliga,
de peus i mans,
no podem anar a competir
amb els que em fan molt,
doncs hem d'anar
a la qualitat
i la qualitat
té un preu,
el que passa
que la qualitat
tampoc té un preu
i això és el fumut,
no?
Perquè si avui es pagués
el que ens ha de pagar
per la qualitat,
estic segur
que els països
no es queixarien.
La gent jove,
també,
abans ho comentaves,
cada cop
som més,
menys,
sigui més reticents
a poder treballar el camp,
és a dir,
se'n van i busquen
altres alternatives
que siguin més viables
perquè veuen
que el camp
no es guanya la vida.
No, no,
a veure,
els joves que,
el pagès no s'hi neix,
a veure,
no es fa,
s'hi neix,
vull dir,
jo,
en el meu cas
tinc dos fills,
un no vol seguir
i l'altre vol seguir,
no?
I han pujat
tots dos iguals
i han fet tot el mateix.
El que passa
que a veure
se'ls hi promet molt,
se'ls hi diu
que se'ls ajudarà,
se'ls hi donen
un pla de millora,
que fins ara estava tancat,
fa dos anys que està tancat
o un any i mig,
però bueno,
quan tenen el pla de millora
què han de fer?
Si no poden vendre el producte
es troben el mateix
i es troben
que no tenen res.
D'aquesta manera
el que fan
es abandonen
i no hi ha res més fotut
que un pagès rebotat
que no torna.
Aquest marxa
i plega,
però plega
amb totes
les seves conseqüències.
Tornant una mica
al fil conductor
del tema
de la sequera,
d'aquests ajuts
del govern,
uns ajuts que de fet
ja estan publicats
fins i tot
al BOE,
vull dir que
estan
en ajuts oficial,
aquests ajuts,
és a dir,
ahir es va fer l'anunci,
a vosaltres
quan us arriben?
És a dir,
aquests diners
quant triquen arribar?
A veure,
més o menys,
perquè ens fem una idea,
no ho dic perquè,
a veure,
vosaltres ara teniu un problema
amb la sequera,
no?
Teniu collites
que se niran en l'aire
i llavors,
clar,
això no us donarà
un benefici.
No,
el que reclama el sector
eren els 300,
bueno,
reclamen més coses
que aquí,
però vull dir,
el que reclamen
és els 300 euros
per hectàrea,
el 100%
d'amortització
el primer any
i, bueno,
això és el que demanaven
i aquí ens hi donen menys,
no?
Perquè,
vull dir,
el que costa
tornar a plantar
l'hectàrea,
doncs,
i els gastos
que tenen per hectàrea
són més o menys
els 300 euros.
El que passa
és que han tret l'ordre
abans que la gent
se'ls surtigués al carrer.
Jo suposo
que aquí
hauran de,
d'obrir l'aixeta
o no ho sé,
vull dir,
però aquesta norma
no crec que estigui
i que en conscienciada
ni amb el sector
ni amb ningú,
vull dir,
que ells han tret l'ordre
perquè sí.
Vull dir,
ara ens troba,
a veure,
el que li passa
a aquest departament
és que com que té,
quan hi ha petites coses
no les arregla,
arriba un moment,
al cap del mes,
al cap de dos mes,
al cap de tres mesos,
que se li acumulen
un munt de coses
i llavors no sap
com sortissin
i això és penós
per un departament,
a veure,
la veritat,
nosaltres esperàvem
més que
amb un govern d'esquerres
i progressista
doncs apostessin més
pel sector primari
que és l'agricultura.
De fet,
encara esteu
reclamant
que es paguin
definitivament
les ajudes
del gasò
i compromeses
des de l'any passat.
Exacte,
però això depèn de Madrid.
Uns diuen que els han pagat,
els altres diuen que no els han rebut,
vull dir,
pel camí.
Demà també fareu
una tracturada,
crec que serà
a Vilafranca del Penedès,
no?
Avui heu estat,
esteu de fet
en aquests moments
a diferents punts
del territori.
Aquí,
a la nostra,
a la demarcació de Targonam,
no heu fet
tracturada,
però sí d'altres punts propers,
com ara la Segarra
i en fi d'altres llocs.
Demà,
què fareu a Vilafranca?
No,
a veure,
aquesta tracturada
del sector del vi,
segurament que,
com comentaves
de la sequera,
alguna cosa s'era feta
a Tarragona,
si no hi hagi hagut
la tracturada
de demà a Vilafranca,
no?
Pel sector del vi.
El que passa
és que haver mobilitzat
dos dies seguits
ens sembla
que és molt.
Doncs demà
nosaltres
aquesta ja la teníem prevista.
L'any passat,
en aquest temps,
ja vam anar a Vilafranca
mobilitzats,
que va ser
el tret de sortida.
Aquest any
ja en venim fent,
no sé si es portem
tres o quatre,
la primera va ser
a l'Alcà,
a Valls,
la segona va ser
a Gandesa
i la tercera
al Vendrell
i, bueno,
la gent doncs
està molt,
molt cremada
per el que està passant.
Vull dir,
l'any passat
ens van dir
que tindríem
un pla estratègic,
aquest pla estratègic
ha sortit
ara a la llum
de la llum
perquè ens han mobilitzat
si no,
no era sortit
amb una mobilització
que van fer prèviament
al Parlament,
això algú li va sentar
molt malament
i, bueno,
aquest pla estratègic
havia de recollir
unes línies urgents
per pal·liar
per mortir
el que ens està venint.
Aquestes línies urgents
no estan
ni pressupostades
ni amb ganes
de tirar-les endavant
per aquest any
i aquest any
és el que tenim
al damunt de la taula.
Ells han sortit
a un bulla platarets
dient que
ja el pla estratègic
estava endavant
però aquest pla estratègic
no es pot posar en marxa
aquest any.
Nosaltres el que reclamàvem
eren unes mesures urgents,
després unes a mig pla
i les altres a llarg pla.
Sabíem que no era,
que no tot se podia reglar
un dia
però unes mesures urgents
i no hem volgut apostar
per les mesures urgents
que nosaltres els dèiem.
Quan comença
la brema?
Està a punt, no?
Bueno,
ahir sentíem
per la tele
que, doncs,
a Lleida
a Reimat
ja estàvem barmant,
clar,
algú que vegi allò
diu,
de què és que hi són els pajaos,
no?
Barmaven amb màquina
de barmar
i amb...
i per internet,
per internet,
bueno,
amb satèl·lit,
no?
Tot ha automatitzat
per saber
el pla que és més madur,
no?
i a més a més
d'aigua
és que aquí no
s'ha patit la sequera
perquè, doncs,
requem els ceps
amb rec de suport.
Vull dir,
no tota la pagesia
és així,
això és la d'uns quants
privilegiats.
Com està el tema
de l'aigua
per allà
a la comarca
de l'Alcamp?
A veure,
això el tema
de l'aigua
és molt...
és molt punyent.
Jo crec que encara
hi ha poca sensibilitat.
Vull dir,
avui tenim
la majoria
d'ajuntaments
de diferents colors,
no cal ni dir
uns ni els altres,
que només veuen
els polígons industrials
i les cases adosades.
Això,
també penso
que a algú
se li hauria
de parar els peus
perquè
això no és sostenible
amb el clima
mediterrani
que tenim
i amb un tema
tan important
com l'aigua,
poder,
quan tindrem tot construït,
no tindrem aigua
per veure'ls
qui som.
i això
el que passa
que doncs
això dona calés,
dona prestigi
i sembla que tothom
hagi de créixer
en un volum
desmesurat.
Hi ha els pous,
no?,
que en fi,
que són un recurs
però que cada cop
estan pitjor,
no?,
cada cop estan
més salinitzats,
més esgotats...
A veure,
per les zones aquelles
doncs encara
no tant com això,
però doncs sí
que tenim un recurs
que és molt limitat
i és un recurs
privilegiat,
privilegiat,
no tindrà aigua,
però jo que no trobo
coherent
és aquesta massificació
que es fa
a tots els pobles
de voler tindre
doncs el seu polígono industrial,
les seves cases
aparellades en piscines
i això doncs jo,
vaja,
no ho trobem
correcte
ni que sigui coherent
amb el nostre
modo de viure,
no?,
perquè jo crec
que els polígons industrials
haurien d'estar
mencomunats
comarcalment,
no estic en contra
del progrés,
però sí
que estiguin
mencomunats
i que cada polígono industrial
doncs,
quan es té espleu un,
se n'obrigués un altre
amb les seves depredors
i els seus controls sanitaris,
no?,
el que no pot ser
és que hi hagi
polígons industrials
com a bolets.
Josep Maria Coll,
recordem aquests punts
on esteu concentrats,
aquestes tracturades
són l'autovia A2
davant de la ITB
de Fonolleres,
també l'eix transversal
a la rotonda
de Calonja
de la via
Sagarra-Calaf,
això,
tot això des de les 10
del matí,
també hi ha
la C-16,
la variant de Gironella,
davant de l'oficina comarcal
del Departament d'Agricultura
de la manera de pesca,
prevista també
una concentració
a partir de dos quarts
d'11,
aquesta en aquest cas,
al Parc de Bombers
i ben de dir
que la tractura
recorrerà
diferents
diferents carrers
de la ciutat
fins a arribar
també a l'oficina
comarcal
del Departament.
Demà a Vilafranca
i anem continuant.
I continuarem
al peu de camó
perquè l'estiu
pràcticament
no ha fet més
que començar,
no?
No,
ja se'ls vam dir
que seria un estiu calent
i que algú no tindria vacances,
però com que ells
això tant els fa
que a final de mes cobren,
doncs els pagesos
som un zero a l'esquerra,
som molt pocs
i segurament
que si hi hagués eleccions
d'aquí una setmana
o 15 dies
no farien el paper
que estan fent.
Una darrera qüestió,
Jura Maria,
què se diries
amb aquelles persones
que ara ens escolten
del cotxe
i que estan
dient
ja hi tornem a ser,
oi?
Sí,
ja es tornem a carregar
els pagesos.
A veure,
és molt difícil
quan un està en un cotxe
i surt de vacances
i troba la carretera
tallada,
jo de vegades
he anat a Barcelona
i he trobat
una manifestació
i he hagut de parar
i no he hagut de dir res,
el que passa
és que els pagesos
són els més vulnerables.
Aquí hem tingut
talls de carreteres
amb diferents fàbriques
i diferents d'aixòs
i ningú diu res,
però quan surt el pagesos
només se l'associa
amb el tall de carreteres.
Vull dir,
el pagesos
avui
el que a nosaltres
interessaria
és tindre la població
al costat nostre
perquè el que estic dient
tenim un producte bo
de qualitat
i no el...
no...
Diu,
no,
el pagesos sempre es queixa.
L'hem de deixar
a vegades per collir
tant presses com
tot el que estem produint
i en canvi
la capital
se l'està menjant
caríssim.
vull dir,
jo voldria que només reflexionessin
que estem defensant
el nostre
i quan tenim uns polítics
incompetents
que no saben fer la seva feina
és que l'únic que ens queda
només és això,
no podem fer res més.
O anar-los a pipar amb ells
el que passa
és que estan de vacances
no en trobes cap
i quan veuen els tractors
al carrer
llavors sí,
se'ls posen els pèls de punta.
Hi ha un fet
que és inquestionable
i és que cada cop
hi ha més
més terrenys abandonats,
més conreus abandonats,
abandonats,
vull dir que no en té cura ningú,
gent que abandona
la feina,
a l'ofici
i això també
això ho hem de pensar
que a vegades no ho pensem
això després repercuteix
també en els incendis
a l'estiu
perquè clar,
tenim doncs
terrenys plens
de sota boscos
per tallar
en fi coses d'aquestes.
Sí, no,
a veure,
segons quin conselleria
et diu
no, no,
és que són necessaris
el territori,
però arriba la que ens ha de protegir
i bueno,
sembla que sobrem
totalment d'acord,
vull dir que cada dia
hi ha més massa forestal,
hi ha més terrenys
que estan cooperats
per gent
que només mira
d'especular
i els té abandonats
que això
és l'administració
qui s'ha de fer càrrec
i si estan nets
doncs els ha de,
ai,
si estan bruts
els ha de netejar,
no,
però cada dia en quedarà més,
vull dir,
això és la veritat,
vull dir,
la gent,
tenim una població
al camp molt envellida
i aquesta gent,
doncs,
un pic s'acabi
doncs,
el bosc baixarà fins a les,
aquí ho veieu,
a Tarragona i Reus
que cada vegada
hi ha més camps
per conrear,
no,
i això és un perill,
un any com aquest.
Són dos quarts
d'onze i dos minuts,
Jura Maria Coll,
coordenadora territorial
del Sindicat Unió de Pajeros,
gràcies per acompanyar-nos
al Medià de Got
de Tarragona Ràdio
i sort amb aquestes mobilitacions.
Gràcies a valtros.