Bé, com els dèiem immediatament després de la publicitat,
tenia moltes ganes ja de saludar en directe el nostre convidat,
Tortell Poltrona, molt bon dia.
Bon dia i bona hora.
Sempre fem servir Tortell Poltrona i no Jaume?
A vegades no, jo em dic Jaume, però...
Però com t'agrada, perquè estiguis còmode,
ja m'has dit que estaves molt a gust, doncs perquè ho acabis d'estar.
Quan parlo de circ i de pallassos, si soc el Tortell, la gent sap qui soc.
Molt bé.
Si soc el Jaume, també ho soc, però la gent no sap qui soc.
Abans em deies...
De Tortells només estic jo solet, em sembla.
Abans deies, una vegada m'hi vaig trobar a un nen i li vaig dir que era el Tortell Poltrona,
no s'ho creia.
No, perquè els pallassos, quan anem vestits de civils, anem disfressats.
No us identifiquen, no us reconeixen.
No, de fet el pallasso ja porta això, porta una sèrie d'elements,
una màscara molt petita i la més útil que ja he conegut mai,
que és la de pallasso, que serveix per posar-te-la i poder-te transmudar,
una sèrie de coses que t'impliquen el fet de ser un personatge
que ja està destinat per una cosa, que és per provocar emocions,
per provocar somriures i, en definitiva,
per intentar que els altres se sentin menys mortals
l'estona que ens veuen a nosaltres.
El Tortell Poltrona, entre altres coses, moltes altres coses,
és molt puntual.
Hi ha vingut una estoneta abans de la una
i ens ha donat ocasió, per exemple, a comentar,
ell ens ha comentat que ell va viure a Tarragona de petitet.
Sí.
I ens ha sorprès molt, va dir, però molt petitet?
Sí, sí, molt petitet, no?
Sí, quatre anys, quatre, cinc, sis anys.
I com es va donar la circumstància?
Els meus pares, jo soc de Sarrià, de Barcelona,
i els meus pares van, no sé per quins ars ni quines coses,
van vindre a dirigir una pensió que es deia
Pensión Hotel o Pensión, no ho sé ben bé, Imperial Tarraco,
que està en un d'aquests carrers que hi ha anant cap a mar
per la Rambla Nova a Madrid, d'aquests d'aquí al final,
i era un carrer que feia baixada, que baixava fins al tren.
I en allà, doncs, és on t'hi parava.
Jo tinc el record de veure sortir els toreros
que anaven a torejar aquí a la plaça d'Abraus,
de veure com arribava la volta ciclista,
de veure senyores que fumaven, que jo no sabia per què fumaven,
però també estaven allà allotjades,
i a més a més d'haver passat per les escoles d'aquí a Tarragona
i d'haver tornat a Barcelona fent servir l'idioma tarragoní,
el català d'aquí, i haver-me sentit,
doncs, per això, quan vaig arribar allà i parlava així,
se me'n mirava malament, no?
Jo parlava bé, i ells em deien que jo parlava malament, no?
I va ser una cosa, doncs, que sempre, doncs,
quan es parla de Tarragona, doncs,
a mi com els Tarragona m'enamora i Constantí em fa patir.
Has recordat abans també una fàbrica de xocolata que hi havia,
que és un dels records que tens, no?
Sí, sí, perquè ens escapàvem a la fàbrica de xocolata
a menjar una mica de xocolata que quedava per allà.
24 anys ja té el Circ Cric?
El Circ Cric, sí, tots comencem a tindre una edat,
i el Circ Cric des del seu començament, doncs, mira,
sí, inclús en algun mes.
O sigui, la primera vegada que vam fer servir el palíndrom Circ Cric,
que és el circ emmirallat o el circ del dret i de l'inrevés,
va ser l'any 78.
O sigui, que 78, 20, 22, 27.
Abans ja feies de Pallasso, abans de crear Circ,
que és com crear companyia, com aquell qui diu, no?
Si parlem d'actors.
Sí, nosaltres vam descobrir que el Circ tenia moltes coses
que ben bé que en aquests moments encara no sabíem bé
què era el que ens fascinava,
però de fet ens fascinava el mateix que li fascina la gent del carrer.
O sigui, el Circ està fet de coses,
i de moments poètics, de molta destresa,
de coses que una mica són virtuoses,
per dir-ho d'alguna manera,
que són capaces de sorprendre.
Amb el temps me n'he adonat que de fet el que fa el Circ
és desafiar l'equilibri i la gravetat,
que són les lleis que són el sentit comú,
el trapecista, l'acròbat, el malabarista,
totes aquestes tècniques que estan vinculades a la pista d'un Circ,
desafien això i això.
És una cosa que té un llenguatge universal.
Tothom ho pot veure i tothom es pot sentir cautivat d'aquesta visió.
De totes maneres, la manera de fer Circ que té el Circ Cric
l'heu hagut d'explicar moltes vegades,
perquè la paraula Circ ja sabem que és molt enganyosa,
és molt tramposa.
La que des de tramposa és la de paraula Circo.
Circo, ja.
I tenim un problema en el país,
que és el problema de que duran molt de temps
per arrel de la dictadura franquista,
totes les arts escèniques se'n van anar al carai.
Així és que, per exemple,
sobretot, bàsicament, jo penso que el teatre es va mantenir
per aquesta cultura de teatre religiós tan forta que tenim,
amb les passions i amb els pastorets,
i allà, doncs, ja entrava la dansa i entraven aquestes coses,
la cultura de circ es va esvair totalment.
En canvi, en els altres països on no havien tingut aquests drames,
el que és el Circ dels Estats Units,
o Amèrica del Nord, Amèrica del Sur, la Xina, el Japó,
inclús a l'Àfrica,
doncs tot això s'havia mantingut.
Nosaltres no vam tindre la sort
que en el moment que arribés la transició
o el final del franquisme,
depèn de com es miri,
que hi haguessin uns suports.
Llavors ens hem quedat una mica endarrerits.
Però, així i tot,
nosaltres vam ser motors a tota Europa
del que és la concepció del nou circ.
el fet que, per exemple,
el Cirque de Soleil,
que és potser una mica el que ens ha salvat a nosaltres
d'estar encara visquent a la marginalitat,
no deixa de ser fruit del circ
que nosaltres vam començar a desenvolupar
a l'any 78.
Arrel d'aquesta història,
l'any 84,
el Jacques Lang,
ministre de Cultura francès,
va canviar la llei de Cirque a França,
i en aquests moments el Cirque a França
té una reputació pràcticament igual o superior
a la que pot tenir l'Òpera.
Hi ha 270 escoles de Cirque a França
i el circ és una licenciatura universitària.
Aquest és el nostre objectiu.
Per això estem amb el Cirque Vic
i, a més a més,
nosaltres sí que tenim un esponsor molt clar,
que és el públic que ens ve a veure.
I en aquest confiem plenament.
parlaves del nou circ,
el vell circo,
aquest que deies,
però no com es farà,
sinó com es feia,
perquè, com deies també,
tots tenim una edat.
Jo no sé si és que, clar,
la memòria fa de gran angular
i és un record equivocat,
però jo de petita
recordo haver vist aquells circs enormes,
aquells circos,
millor dir,
tipoprice, aquella cosa.
Jo la primera vegada que vaig anar al circ
va ser aquí al Serrallo.
Jo vaig anar al circ aquí al Serrallo
i a mi allò m'agradava molt.
Però llavors va arribar un moment
en què el circ ha tingut que baixar,
ha tingut molts problemes de papers,
ha tingut problemes de realitats legislatives,
ha tingut que començar a agafar moltes vegades
una línia que no en diríem il·legal,
però sí que és paralegal.
I això ha portat el circ
en una franja de marginalitat.
Mira, per dir-ho d'alguna manera,
l'altre dia vam estar a Lleida.
Jo a Lleida hi he anat moltes vegades a actuar
i mai m'havien demanat documentació.
Jo vaig arribar a Lleida
i els Mossos d'Esquadra van vindre
a demanar la relació de totes les persones del circ
amb tots els documents d'identitat
i d'acreditatius de tothom.
Què vol dir això?
Doncs que la visió que la gent té al circ
no és exactament la que jo tinc
i que segurament té la gent que ve al circric.
I aquí és una cosa que l'administració,
igual que no s'inhibeix
quan estem parlant de teatre,
quan estem parlant d'òpera,
quan estem parlant de dansa,
quan estem parlant de música,
també ha de tindre-hi el què.
Jo no penso que s'ha de negar
el dret al treball a ningú,
sinó que aquest procés que han fet les alces escèniques
des de la transició fins ara,
el circ també se'l mereix.
I jo crec que qualsevol país civilitzat
i en temps de pau mereix circ.
Aquí el circ que ja els romans el van fer,
mentre era en pau,
quan va haver-hi la guerra,
es va acabar el circ.
tots els països civilitzats
s'enorgulleixen de tindre circ.
I jo penso, a més a més,
que un país com el nostre,
que a més a més té turisme,
que té totes aquestes històries,
el fet de tindre circ
seria un dels recursos importants a tindre.
Però estem en camí, eh?
De totes maneres,
el circric té aquesta dignitat
guanyada a base de treball
que quan tu et planteges anar al circ,
en aquest cas al circric,
t'ho planteges com anar,
com podries venir aquí al Teatre Metropol
o podries anar al Teatre Auditori del Camp de Mare
a veure un espectacle de dansa.
Sí.
El vostre públic és així
com es plantegen a veure el circric?
Sí, però tenim,
penso que tenim una virtut,
que és que l'espectacle de circ
pot emocionar igualment amb un pare,
el pare del pare i el fill del pare,
encara que el fill sigui adolescent
o que sigui un infant.
I aquesta història,
jo penso que és un espectacle absolutament popular,
que és un espectacle que està molt a prop
de la gent i de les famílies
i que no necessita la inversió
que ha necessitat, per exemple,
el teatre o que necessita aquest tipus d'estructura,
però sí que el que necessita és treball i feina,
perquè això és un dels nostres objectius,
l'empresa que porta el CRI,
que es diu CRAC,
que és el Centre de Recerca de les Arts del Circ,
i un dels nostres objectius és que el país,
el nostre país,
tingui circ,
tingui un circ digne,
tingui un espectacle familiar de qualitat
i que a més a més es passegi territorialment pel país,
cosa que molts teatres de pedra no poden fer.
Algú que ens està escoltant pot dir,
sí, el circcric,
ja vaig veure l'espectacle l'última vegada que vam venir,
doncs han de tornar perquè l'espectacle és nou.
L'espectacle és nou,
l'espectacle el vam inaugurar el dia de Sant Joan,
el dia de Sant Joan,
just el dia 23 de juny,
d'allà ens hem anat a Blanes,
de Blanes a Palaforgell,
d'allà a Sant Feliu,
de Sant Feliu a Figueres,
de Figueres a Olot,
d'Olot a Ripoll,
Ripoll, Berga,
Berga, La Seu,
La Seu, Solsona,
ojo, Solsona,
vam fer dues funcions amb 950 persones cada una,
i és una població de 8.000 habitants,
de Solsona a Balaguer,
Balaguer-Lleida,
Lleida-Tarragona aquesta setmana,
la que ve,
i d'aquí seguirem cap al Vendrell,
del Vendrell-Esparreguera,
Esparreguera-Molins de Rei,
Molins de Rei-Rubí,
i no pararem fins al dia 8 de gener.
Sense menys tenia ningú la funció que fareu diumenge aquí,
és especial perquè us donaran un premi nacional.
Són premi nacional,
sí, home,
és un privilegi que ens donin el premi,
a més a més hem aconseguit una cosa
que és una altra de les nostres reptes,
encara que jo sóc serrianen i barceloní,
i jo fa molts anys que visc fora de Barcelona,
i per tant estic en contacte amb el territori,
i hem aconseguit,
amb el que sigui per casualitat,
o per ganes,
que els premis de cultura
que otorga la Generalitat de Catalunya
no es donin a Barcelona,
com a mínim tots,
perquè aquest any un d'ells es donarà a Tarragona,
i esperem que l'any que ve
es donin a tot el territori.
es farà en una funció,
es farà en un acte protocolari,
en un escenari determinat?
Sabeu com s'ha plantejat?
Sí, s'ha plantejat,
o sigui, de fer l'entrega de premis
és a càrrec del president de la Generalitat
i de la Consellera de Cultura,
Cristina Mieres,
i es donen al Teatre Nacional,
on hi seran presents tots els guardonats,
menys nosaltres que no hi podrem ser,
tindrem el nostre enviat,
que serà el Claret Papiol,
que va ser el meu germà Poltrona
de fa 30 anys,
que és ell el que el rebrà,
i nosaltres farem la funció normal a les 6,
la passa a la mitja part,
en comptes de ser de 20 minuts
l'haurem d'escolzar a 15,
per acabar exactament a les 8 i 10,
perquè a les 8 i 14
hi haurà connexió en directe
a mitjançant els equips mòbils de TV3
que estaran desplaçats aquí al parc central,
i allà ens comunicarem
amb el president de la Generalitat,
la consellera,
un interlocutor que allà ens presentarà,
que no sabem ben bé qui és,
i també una persona que vindrà aquí al Premi,
o sigui que qui vulgui,
que li agradi viure moments històrics,
és la primera vegada
que es dona un Premi Nacional a Tarragona
i a més a més amb la història
que serà de CIR també per primera vegada.
Ara que has esmentat el germà Poltrona,
saps que m'he recordat?
De què?
D'aquells programes que fèieu
al circuit Miramar de la Televisió Espanyola a Catalunya?
Temps, era temps.
I tot es recorda, sí, hi era.
Sí, hi era.
Fèieu un programell, llibus, allò, i coses,
i és que ho recordo, eh, els germans Poltrona.
Ens ho passàvem molt bé, ens ho passàvem molt bé,
fèiem...
Era curiós perquè les càmeres de la tele
tenien la mida d'un quart de bany sencer,
i aleshores l'Antoni Chic, que era el realitzador,
ens marcava tres ratlles a terra,
i una ratlla era plano curt, l'altra plano mig,
i la ratlla de darrere, plano general.
Hi havia un operador de càmera que canviava el foco,
i quan deien plano mig, ja ens ho deien signes,
nosaltres anàvem retirant, entre darrere, entre darrere,
per arribar al plano mig i avançàvem endavant,
perquè les càmeres no es podien moure.
Es gravava amb dues polsades,
o sigui, dues polsades són...
És una cinta del gruix de dos dits grossos, de veritat,
i els empalmes es feien amb la tisora,
i es tallava...
Es feia com a Sant Palme al cine,
i els empalmes es feien amb cel·lo.
I llavors, com que recalentaven les movioles,
el cel·lo es desenganxava,
i tenien sempre una càmera davant d'un cartellet
que posava, rogamos, disculpen esta interrupción.
Però no deien, s'ha desenganxat el cel·lo.
Por causes ajenas a nuestro programa.
És que el cel·lo també estava calent.
Que era quan a les cases dèiem, és d'ellos.
És d'ellos.
És d'ellos, eh?
Quan s'espatllava la terra, és d'ellos.
No és nostre, no és nostre.
Hi ha qui no entén la cultura sense compromís,
i el circric és una mena de seu itinerant
de Pallassos sense Fronteres.
No, una mena no.
És la seu itinerant.
És una de les seus itinerants.
Ara en tenim una banda H, per exemple,
de seu itinerant.
Hi ha uns companys que van sortir ahir cap a banda H,
que estan treballant allà.
Acaben de tornar també una altra quantitat de gent
que ha tornat de Palestina,
que va estar fins que van haver-hi els canvis
a la Franja de Gaza.
Seguim treballant intensament.
Hi ha gent a França, a Suècia, al Canadà.
Els d'Estats Units estan preparant coses pel Katrina,
cosa que l'altre dia em van trucar
i em va semblar de viure en un món absolutament subrealista,
que quan els companys d'Estats Units,
amb els quals sempre treballem a Mèxic,
a El Salvador, a Guatemala,
et truquint i dient
estem organitzant coses per la gent de New Orleans.
Et sembla que estàs veient visions.
De fet, nosaltres, a part de col·laborar-hi,
nosaltres ara estem preparant una cosa pel dia 8 de gener,
quan acabem la turner, doncs marxarem.
Però a més a més, a part de donar informació,
tenim tota una botiga de merchandising
i tot el que es ven, samarretes del circric,
clauers, pins,
tot el que és merceria i forreteria,
per entendre'ns, que ara se'n diu merchandising,
va per fer aquestes històries
i l'última cosa que hem fet,
a més a més amb els companys d'aquí del circ,
va ser estar 20 dies després que passés el tsunami,
nosaltres aterràvem a Bangladesh
per treballar a la regió d'en Pare.
Va ser absolutament emocionant
de poder començar a tornar la vida
a la gent després d'un drama d'aquest tipus.
Vam estar actuant, jo recordaré,
tota la vida una escola
on abans de la onada hi havia 1.500 nens,
en quedaven 700.
Vam actuar i quan vam acabar,
tots els mestres amb llàgrimes als ulls
ens donaven les gràcies per haver-los tornat la vida.
Com que no ens enteníem bé,
els vam demanar que ens especifiquessin.
Diu, home, sí, home,
fins ara només podíem parlar de la onada assassina.
Diu, a partir de demà nosaltres tenim el motiu
per poder tornar a fer les classes
amb l'alegria que pot portar a la vida
perquè ja ens ha passat una cosa
que no és la mort com ens va passar fa 20 dies.
Tortell, tu ets un pallasso, no ets un pedagòg.
Tots els nens són iguals al final?
Tots som nens.
Mira, i els grans pallasos són els nens
fins que s'han dit mentides,
que és quan tot el que senten
ho transmeten amb el cos.
Fins que s'han dit mentides,
que llavors tot el que senten
ja s'ho guarden i fan teatres,
es converteixen en actors.
Però en el fons,
tots quan naixem i morim,
som tant nens com al començament.
I els nens són iguals a tot arreu.
Sí, tots els nens tenen ganes de viure,
no tenen por,
i això els fa intel·ligents.
Estaríem xerrant més estona,
però s'acaba el programa.
Podem tancar els micròfonos i podem seguir.
Podem continuar xerrant.
Jo el que sí vull recordar
és que estaran aquí
a partir d'avui i fins al proper diumenge,
amb diferents funcions,
que no m'equivoqui, eh?
Avui, demà, diumenge...
Avui a les 10,
demà a les 8.
Diumenge a les 12 i a les 7,
si no m'equivoco.
Després al cap de setmana següent?
El mateix,
divendres a les 10,
dissabte a les 8
i diumenge a les 12 i a les 7.
El de diumenge pot ser que sigui a les 6, eh?
Però bé, els pallassos ja se sap mai,
i ho saben tots.
Són com són, els pallassos.
Per això són pallassos.
Ui, si estem fora de temps,
una última cosa.
Mira, s'han anat del cap,
però tant se val.
Shakespeare no hi haurà en aquest espectacle.
No, no, hi ha Shakespeare
i l'espectacle és nou, nou, nou, nou.
I molt bonic.
Com el nou que faran,
com el nou que faran aquí
els xiquets de Tarragona,
que jo conec l'enxaneta,
que la saludo des d'aquí.
Preparada, eh?
Tens informació privilegiada, doncs?
Sí, sí, sí, sí.
Jo sé que en faran un i ja el sé.
Tortell Poltrona,
una abraçada ben forta,
gràcies per venir, molt d'èxit.
Una abraçada, us esperem al Parc Central.
Adeu-siau.