L'últim embalat de la setmana anirà avui fins a una població
molt propera a Tarragona que des d'avui fins dissabte acull un festival d'arts psicodèliques
amb música en directe, audiovisuals, tallers diversos i moltes altres novetats.
Es tracta ni més ni menys que de la vuitena edició del Màgic Festival,
una mostra molt curiosa organitzada per l'Associació de Produccions Màgiques.
No podem parlar del Màgic Festival si abans no us parlem del Bluegrass Bar
La traviesa de Torre d'en Barra, un local de música emblemàtic
que compte ja amb 26 anys d'història.
Juan Luis Pardo, alias J, és el membre fundador d'aquest local
i és especialment característic perquè s'esforça a donar a conèixer
un projecte musical diferent i molt personal malgrat les modes.
Es tracta d'un local fet de fusta, ple de fotografies, de músics mítics
i cartells de concerts històrics.
A la traviesa no escoltareu música que estigui de moda.
El rock blues, el country rock, el bluegrass, el rock progressiu,
són alguns dels estils que acostumen a envoltar les parets
d'aquest local tan peculiar.
La música en directe és un dels ingredients indispensables
i és per aquesta raó que cada diumenge es programa un concert en viu
que, depenent de la temporada, es fa dins o es fa fora
als jardins que envolten la traviesa.
Per submergir-nos en aquest món d'utopies i aquesta meravella onírica
anomenada Psicodèlia, tenim avui amb nosaltres
una de les membres de l'Associació de Produccions Màgiques,
que és la Sussu Alive.
I el primer que volem escoltar és la seva definició
de què és el Màgic Festival.
Jo el definiria el Màgic Festival com una petita utopia
que s'està ofegant, podríem dir,
perquè està fet a la traviesa i és un espai molt maco
i està dedicat a la Psicodèlia i li posen moltes ganes,
però s'ha convertit després d'8 anys en amor a l'art.
I tenim un ajuntament que tampoc ens està recolzant suficient,
o sigui, si ens donen alguna cosa de calés,
però no ens recolzen del tot i no podem créixer.
Llavors és un festival que s'està quedant,
és molt maco, hi ha una qualitat,
però no pot créixer més del que hi ha.
Tal com sabem, es tracta d'una mostra d'arts psicodèliques.
Aquesta paraula, però, pot ser interpretada
des de moltíssims punts de vista.
Què és la Psicodèlia pels organitzadors del Màgic Festival?
Bé, la Psicodèlia va néixer al final dels anys 60
i venia a ser, bueno, està bastant relacionada
amb el que la gent que no ho entenc gaire
podia definir els jiquis, les drogues i les coses.
Però la Psicodèlia, bàsicament, és un art, no?,
que es manifesta en qualsevol, bueno, per exemple,
en la música, en la pintura, en la dansa
i bàsicament és una forma, a través de l'art,
d'obrir la ment o d'obrir les portes de la percepció, no?,
de poder sentir amb els sentits a tope.
A nivell musical, jo que sé,
són unes guitarres molt més arrastrades,
a nivell de pintura serien l'ús de les línies curves,
del color, no?, una miqueta,
una forma de transmetre emocions.
Es tracta d'una mostra molt peculiar
i com a tal,
deu acudir-hi un tipus de públic molt específic.
Quin tipus de gent va habitualment
a la traviesa o al màgic festival?
Bueno, nosaltres diríem que ja també és peculiar
precisament pel públic que té,
perquè nosaltres diríem que això
s'ha convertit en la galàxia de los friquis.
I venia a ser una galàxia
de la gent, no te vull dir estranya,
però sí basada en l'original, no?,
perquè, bueno, perquè s'ajunta amb molt tipus de gent pintoresca.
Però el que sí que té debu és que la ciclòria,
encara que sigui una història dels 60 o sigui un revival,
es continua manifestant en la música actual i en les arts actuals.
Per tant, hi ha públic de totes les edats.
És un festival que uneix bastantes generacions, no?,
perquè, bueno, i ja de fet l'altra via s'ho fa molt,
perquè, per exemple, ahir hi havia un concert
i estem amb la gent més gran,
però la primera fila està ple de nens, jugant i, saps?
O sigui que s'uneixen bastantes generacions en aquest festival.
Tot i la falta de suport institucional,
com valoreu les set edicions anteriors
que heu celebrat a Torredembarra?
Doncs per nosaltres és positiu,
perquè ens agrada molt
i la veritat és que la gent que entra al·lucina
perquè no és un festival normal, no?
Tu vas al festival i pot haver-hi una mica de decoració
i un concert i tal, no?
Però és que aquí hi ha de tot,
hi ha performance, hi ha teatre,
bueno, hi ha música,
o sigui, tot el que t'envolta
està suggerint alguna cosa, no?
Cada detall.
I això no ho trobes enlloc, no?
I, bueno, doncs això, el que t'he deia una miqueta abans,
el sentir-se una miqueta
que ningú reconeix el que s'està fent aquí, no?,
de la traviesa.
Ningú sap molt bé què fem n'entros,
perquè no acaben d'ajudar-nos.
Com hem apuntat abans,
seria una barbaritat parlar del màgic festival
sense parlar de la traviesa.
Quina és la història
d'aquest local ja mític a les comarques de Tarragona?
Bé, doncs la traviesa va néixer fa 25, 26 anys,
el Jota, bueno, doncs va venir a Barcelona
i amb la seva dona va muntar aquest espai
perquè tenia molts discos
i tenia, doncs no ha necessitat
de mostrar els seus discos
al resta de la gent, no?,
de compartir-los.
Això és el que explica sempre.
I, bueno, m'ha muntat una miqueta de negoci
i, bueno, doncs mira,
ha continuat amb una línia bastant tranquil·la
perquè hem vist els anys d'un i dos, no?
i, bueno, està aquí encara,
però així, com estava parlant
el mateix del màgic festival,
o sigui, una miqueta amb deixada de la mà de Déu.
Això és com si fos...
A te deia, em sembla terra independent, això.
És com si tinguéssim que fer un ajuntament,
nosaltres aquí,
perquè és que no acabem d'entendre
com en altres pobles com Tarragona
s'apolla, es recolza a bars privats,
en fer concerts,
tal com, per exemple, a Fanímat
i aquí a Torre d'Embarra
sembla que és, bueno,
que siguem una colla de hippies
i no ens facin cas, sincerament.
Quan es parla del màgic festival
també es parla de grups de música
amb una qualitat important
dins el panorama musical més alternatiu.
quin és el cartell de la mostra d'enguany?
El dijous 25
te destacaria els Prost on Tràfic
que, bueno,
faran un gran homenatge a Fran Sapa.
No s'ho pot perdre ningú
perquè segur que serà una actuació super bona,
a part que, bueno,
que tenim una performance molt bona també
d'un noi de Tarragona
i, com no,
el Ferran Gruff
i el Davindap,
que és un incondicional del màgic festival,
i, bueno,
i els Bookie Dreams.
Però per destacar-te el grup
te destacaria el Costin Tart
i el Cruston Tràfic.
El divendres 26
te destacaria els Instant Flight,
que és un grup d'Anglaterra
molt bons
i amb influències del 60,
però també amb algun punt actual.
Però no m'he puc deixar de dir
que els altres grups,
que són el Mater Dronic de Madrid
i els Spy Light,
que són de casa,
que són de Tarragona.
i són uns chavals joves
amb unes ganes terribles
de menjar-se el món
de la música,
tot i que fan música dels 60,
i, bueno,
la veritat és que sonen superbé.
Estaran tant el divendres
com el dissabte.
I, bueno,
i per finalitzar el dissabte
tenim el Solosfer també de Madrid
i els Mastiga,
que és un grup italià
bastant garatgero
que són la bomba.
Bé,
i si t'has fixat,
ara tenim tres dies
en comptes de cinc
que eren abans
i quatre que eren abans
en la reixent.
I com ha destacat
Su Su Alive,
enguany tenen un grup
de Tarragona,
els Spy Light.
Parlem ara
amb un dels seus membres,
Sergi Martín,
per saber què suposa
per ells
tocar el Màgic Festival
de la traviesa.
L'oportunitat
de tocar el Màgic Festival
sempre és un honor,
i més per nosaltres.
Hem anat creixent
i veient com
en aquell local
anaven passant
grups
molt importants
i ara tenir l'oportunitat
d'anar allí
per arrasar,
anar allí
i intentar sonar
el millor possible.
I ja que tenim
l'oportunitat
de tocar dos dies,
tant divendres 26
com dissabte 27,
doncs intentar canviar
una miqueta
al repertori
i donar dos visions
de lo que som
nosaltres,
tant com a trio
com amb el company
Pep Espasa
col·laborant
amb la secció de l'amor.
I com ens ha dit
Sergi Martín,
pels grups que toquen
aquest tipus de música
és una oportunitat
important
tocar el Màgic Festival.
Tornem ara
amb Sussualize
per saber
què ha de tenir
un grup musical
per poder tocar
el Màgic Festival.
Bàsicament
que sigui
Psicodèlia
per començar.
Però com que
no tots els grups,
també la Psicodèlia
és molt àmplia.
No podem dir
aquest grup
és Psicodèlia.
Primer que
agradar-nos
al J.
A mi,
això per començar.
I després
que tinc
una miqueta
de pinzellades
dels 60
des del tema
de la Psicodèlia
i, bueno,
no sé què
entri dintre
el pressupost.
Clar,
com sempre.
I per últim,
si encara no esteu
decidits
a fer cap a la traviesa
aquest cap de setmana,
veiem què ens diu
Sussualize
per acabar-vos
de convèncer.
Bueno,
jo sempre dic
que, bueno,
que la gent
si té ganes
de deixar
aquest,
bueno,
de deixar per un temps
aquesta història
d'estrès
i d'edificis
i de sabates
negres lluents
que hi ha per aquí
que ens estem muntant
una pel·lícula enorme,
doncs si té ganes
de relaxar-se
i de prendre
unes hores
en una forma diferent
i deixar-se emportar
pel forat
que va caure
a l'Alicia
en el País
de les Meravelles,
doncs que no es tallin
ni un pèl
i que vinguin
i que vinguin
i que gaudeixin
perquè realment
mereix la pena,
no?,
en tot.
el sentit
i jo crec que la gent
ho valora bastant
una vegada,
un pic ha pagat
els 10 euros
i entra,
doncs això,
es deixa emportar
i la veritat
és que tothom
queda bastant content.
Tanquem ja l'embalat d'avui
i donem per finalitzada
la setmana
perquè demà tornarem,
però no amb l'embalat
sinó amb l'agenda cultural
del cap de setmana.
Bon dia a tots i totes
i salut!