Les 10 del matí i 36 minuts, seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarraona Ràdio.
Ara parlàvem fa uns moments d'un estudi que havia realitzat la Secretaria Territorial de Joventut de la Generalitat a Tarraona
a propòsit de les preocupacions dels joves de la nostra ciutat.
I ara volem incidir i analitzar altres dades d'un altre estudi, d'una altra enquesta
que ha realitzat aquesta vegada l'Observatori per a la Societat de la Informació,
més conegut com Oasi o Nens, que depèn de la Diputació de Tarragona.
I una enquesta de la que parlarem ara, que es realitza cada any,
per analitzar d'alguna manera el comportament dels ciutadans de les nostres comarques
sobre l'ús de les noves tecnologies.
Per analitzar i per comentar aquestes dades, avui ens acompanya el director d'Oasi, l'Enric Brull.
Enric, bon dia.
Bon dia.
Algunes dades. L'ús d'internet ha pujat en l'últim any un 2% a la demarcació de Tarragona.
Estem situats en un 43% aproximadament dels ciutadans de la demarcació
que utilitzen habitual internet.
Un 63% de les cases de la demarcació tenen ordinador.
Clar, són un parell de dades, o tres, xifres estadístiques
que cal anar més enllapar a analitzar-les.
Això, per l'agenda oasi, pels responsables de l'Observatori
per a la Societat de la Informació de Tarragona, això què suposa?
És una dada bona, dolenta, negativa, positiva, regular?
D'entrada, podríem dir que és una dada lleugerament positiva.
No és positiva del tot perquè ens agradaria que fos molt superior,
perquè encara estem notablement per sota de les millors zones europees.
Si ens comparem a nivell de l'estat espanyol,
com si sembla comentarem després, estem en una excel·lentíssima posició.
Però en relació amb altres zones més punteres, estem pel darrere.
Deies que, efectivament, estem en un 63,2% de llars
que disposen d'ordinador a casa seva,
la qual cosa ja limita que, com a molt, avui,
de la manera que estan les coses en aquest moment,
el percentatge d'internautes podria arribar a ser aquest 63%,
perquè avui, per entrar a internet, es necessita ordinador,
diríem que en línies generals.
Per tant, ja veiem que hi ha un sostre.
Els 80 i els 80, quasi 90% que hi ha en els països nòrdics,
no hi arribarem, almenys en el parc actual.
Per tant, una dada una mica preocupant
és que el nombre d'ordinadors està en aquest sostre,
diguem-ne, d'un 63,2%.
Què cal perquè aquest sostre deixi de ser un sostre?
Doncs, primera, cal que els preus siguin uns altres,
perquè el cost que té un ordinador en el nostre entorn
és notablement superior al que hi ha en altres entorns,
diguem als Estats Units, diguem als preisos nòrdics,
i, per l'altra banda, també fa falta que hi hagi una disseminació
i que les persones ens anem acostumant a necessitar internet.
Encara estem en un percentatge, diguem-ne, de costum d'ús,
encara relativament baix.
I des del punt de vista del ús d'internet,
que comentaves que han pujat dos punts,
en relació a l'any passat, ara estem en un 43,1%.
Tot i que, ja avanço pel davant,
tot i que les comparacions són una miqueta difícils de fer,
no fa massa ha sortit un estudi de l'EGM
en el qual està dient que, per comunitats autònomes,
la Comunitat Autònoma de Madrid està en un 41,9%
i és la primera de l'estat espanyol.
Per tant, si ell està en un 41,9% i nosaltres estem en un 43,1%,
podríem dir que estem en una excel·lència, en la primera situació.
Dic que això ho hem de tenir una miqueta en reserva,
perquè quan se pregunta
vostè està utilitzant internet,
clar, què vol dir utilitzar internet?
Que l'he utilitzat avui, ahir, abans d'ahir, fa un mes, fa un any, no?
I, per tant, com que aquestes dades, diem,
no estan preses tots en les mateixes condicions,
costa una miqueta la conversió.
Però, en principi, podríem dir que des d'un punt de vista
relatiu a l'estat espanyol estem en molt bona situació,
però ens agradaria estar més amunt.
És a dir, si mirem Europa, realment, encara estem bastant lluny,
sobretot dels països del centre i del nord d'Europa.
Una de les conclusions a les que arribeu a Oasi,
a través d'aquesta enquesta,
és que la connexió a internet no millora gaire
i, entre altres coses, vosaltres ho atribueu
al tema del cost, no?
De les tarifes, és a dir,
que costa molt, costa diners, evidentment,
connectar-se. I això pot ser també un fre?
Sí, sí, és un altre element, efectivament.
A part de l'ordinador, que ja ho és,
pel cost que té, que avui per menys de 600 euros
és difícil arribar a trobar un ordinador
que et puguis manegar adequadament.
L'altre element que posem intermig,
que es complica, doncs és el tema
de la connectivitat, no?
És a dir, avui, diem, hi ha dos grans blocs,
nosaltres hem detectat dos grans blocs, no?
El que és el mòdem,
el clàssic mòdem, el que fa 10 anys,
doncs quan vam començar, doncs ens teníem
que connectar per mòdem, el que és l'ADSL,
que en guany, en relació a l'any passat,
hi ha hagut un canvi. L'any passat, la majoria
de persones que es connectaven a internet
ho feien mitjançant mòdem, i en guany,
la majoria ja ho fan per ADSL.
Això, sense solució de continuïtat,
arribarem al moment en què, per la pràctica,
totalitat, estarem treballant.
Però en un any ha canviat la majoria ja.
És a dir, s'ha fet un salt bastant...
Ja s'ha canviat, el percentatge,
diguem-ne, de persones que estan
amb internet, tenim...
L'any passat hi havia un quasi bé 60%
amb mòdem, i en guany el mòdem
és el 40%, i l'any passat hi havia
quasi bé el 40% amb ADSL,
i ara en guany és quasi bé el 60%.
S'agirà a la truita.
S'agirà a la truita.
L'altre inconvenient semblant
dels ordinadors, que el cost és notablement
alt, el cost ADSL
de l'estat espanyol és el més car
d'Europa. Per tant, clar, si anem
sumant els ordinadors, anem sumant
la connexió d'una certa qualitat
que podríem dir que exclusivament
és l'ADSL, doncs ens estem trobant
en unes situacions que no ens ho faciliten.
Podríem dir en línies en general,
Enric, que tot el procés de connexió
a internet en els últims anys
va experimentar en el seu moment,
al principi, fa un temps,
una embranzida molt forta i que ara
s'ha frenat molt aquest moment?
Sí, sí, sí.
Des del punt de vista
de l'antiguitat de les connexions,
l'últim any i els últims dos anys,
és a dir, fa dos anys, que es van connectar
a internet fa dos anys, és vora un 30%
de la població, no?
I l'any passat, vora el 20%.
Per tant, veiem que estem creixent,
però de cada vegada menys.
És a dir, podríem dir que hi ha més
internautes en l'any que l'any baixat?
Sí, però amb un creixement inferior
fa dos anys. És a dir, que s'està veient
que si no es fa alguna cosa,
en dos o tres anys arribarem
en un punt de saturació.
Si no es fa alguna cosa, què s'ha de fer?
Doncs, per una banda, que arribin
les infraestructures de qualitat
a tot arreu. Avui per avui, encara,
a la demarcació de Tarragona,
hi ha vora 60-70 municipis
que no els hi arriba l'ADSL.
Estem parlant de molts municipis,
de 185.
Doncs que n'hi hagi 60-70
que encara no els hi arriba,
doncs això és un fre.
Perquè, esclar, tenir que entrar avui
a internet amb un mòdem
amb unes velocitats relativament baixes,
doncs, esclar, desanima qualsevol.
Per tant, aquest és un punt
el que arribi l'ADSL a tot arreu.
I l'altre, doncs,
el que hem comentat abans,
que els preus siguin uns altres
i que ho facin més atractius
en una franja que avui per avui
no tenen cap intenció
de gastar-se 40 euros al mes
per entrar a internet.
Noves tecnologies,
internet continua sent sinònim,
bàsicament, de ciutat
i de gent jove?
Bàsicament, són ciutats grans,
bàsicament és gent jove,
efectivament, estudiants.
Vull dir, també, igual com enguany
hi ha hagut un canvi de mòdems ADSL,
hi ha hagut aquest canvi que dèiem ara,
l'any passat va ser el canvi
de la franja dels 25 anys
a la franja dels 17.
I enguany s'ha confirmat.
És a dir, la gent jove, jove,
utilitza internet.
Una altra cosa és que em pregunta
si, què fan aquests dels 17 anys, no?
Internet, internet,
no ho sé si podrien dir internet, eh?
Estan, doncs, en un entorn de xat i tal.
Bé, que és internet, no?
Però el que sí que és cert
és que hi entren i estan habituats,
el ratolí, el teclat,
aquesta pràctica,
doncs, la tenen molt assumida.
Per tant, aquests nois,
quan, dins de dos o tres anys,
quan es posin en un entorn d'estudis
i ho necessitin,
els serà facilíssim introduir-se a internet.
Veiem, doncs, que va baixant amb edats,
per exemple, quan arribem
als 50, als 55 anys,
doncs, ja baixem, baixem pràcticament,
a partir dels 55 anys ja només és el 20% de la població
i a partir dels 69, el dos.
És a dir, que pràcticament dels 40 anys per amunt
baixem de manera dramàtica.
Dramàtica.
I aquí no acabem de millorar la situació.
És a dir, no millorem aquestes estadístiques gaire
en els últims anys?
Millorem, perquè hem pujat, per exemple,
amb la franja dels 55 al 69,
hem millorat 6 punts,
amb la dels 40 al 54 hem millorat 5 punts,
però, esclar, encara estem molt lluny.
Tot i que hem millorat 5 punts en l'edat del 55 al 69,
que ara estem al 20.
Estàvem al 15, i ara estem al 20.
Però, esclar, serà molt difícil
perquè són un tipus d'edat
en la qual no sé què hi hagi
el que els interessi molt, molt, molt, molt.
És un fre.
El tema del ratolí,
que per nosaltres és un tema molt fàcil,
per la gent que s'hi comença a posar,
és un fre.
La comunicació del ratolí és un fre.
I augmenta, Enrique, la freqüència d'ús d'internet?
Sí, jo diria que la part més interessant del...
Bé, interessant n'hi ha moltes, no?
Però una de les parts realment rellevants
de l'estudi aquest
és que, tot i que estem en un 43,1%,
podríem dir que han pujat dos punts
en relació a l'any passat,
però el que sí que ha hagut un canvi molt notable
és en quant s'utilitza internet,
quantes vegades, no?
Per exemple, l'any passat,
cada dia l'utilitzava el 47% de les persones.
en guany cada dia el 59%.
Per tant, han pujat 11 punts,
que és molt.
És a dir, podríem dir que els que estan...
I són, cada dia.
I són, de cada vegada més.
Allò que aquell programa de televisió
que es deia Malalts de tele, no?
Doncs Malalts d'internet.
Hi ha fidelitat.
Sí, clar, n'hi ha molts fixis
que n'hi ha que es connecten
més de 10 hores a la setmana,
hi ha un 30%, quasi,
més de 10 hores a la setmana,
que ja són hores, eh?
Per tant, vol dir que en aquest nivell,
i això és una de les característiques, entenyo,
de la demarcació de Tarragona
i probablement molt degut
a que Tinet en el seu moment
doncs es va crear i vam ser un lloc pioner,
doncs hi ha un hàbit de treballar amb internet
que el caracteritzi i que el qualifica, eh?
Per tant, un dels elements diferencials,
no tant el nombre, que també el percentatge global,
sinó la qualitat d'aquest percentatge global.
Sí, fem una mica de previsió
de cap a on poden anar les coses.
S'és optimista?
La gent que esteu al capdavant d'identitats
o d'ennys com Oasi,
sou optimistes en aquells punts
que ara, a partir d'aquestes enquestes,
d'aquests estudis,
es presenten com a més negatius?
Sí, sí, sí.
Jo soc notablement optimista
en el sentit que hi ha la pròpia,
diem-ne, la pròpia dinàmica del mercat,
la pròpia evolució social,
és que és imparable
que hi hagi d'haver connexió
d'alta qualitat a tot arreu, eh?
Tot i que costarà, eh?
Perquè, lògicament,
hi ha una operadora molt dominant
que és telefònica
i bé, doncs,
com que no hi ha un entorn competitiu,
diem-ne, teòricament perfecte,
doncs serà una miqueta més lent, no?
Però és que és imparable, no?
Fixi's vostè que en el moment
en què ara ens estan dient
que aviat ens donaran,
amb la mateixa quota
que estem pagant per 500 o tots a casa,
ens donaran un mega, no?
Amb un mega, bé, amb dos megas,
que suposo que l'any que veia
ja estarem a sobre,
amb dos megas ja es pot veure
pel·lícules, es pot veure vídeo,
ja amb una certa qualitat.
Per tant, en el moment
que puguem obtenir una infraestructura
que ens arribi a aquests dos megas a casa,
internet ja no serà només internet
des del punt de vista d'enviar
missatges de correu electrònic
i de navegar,
sinó que també serà televisió, eh?
Serà oci, serà...
I això serà el que el farà canviar,
perquè llavors sí que ho demanarem.
no és el mateix dir,
mira, jo vaig a demanar una quota de Sile,
que només me serveix
per negar-me per internet,
que em serveix per baixar-me pel·lícules,
per fer videoconferència,
per parlar amb els meus amics
que estan als Estats Units
i els vegi.
Llavors serà probablement un punt
que farà decantar la balança, no?
Per tant, l'optimisme hi és.
El que passa és que ens agradaria
que això fos una miqueta més ràpid, no?
I que lamentablement no ho serà.
I el risc de fractura tecnològica,
del que s'apunta ja a alguns,
s'espreses de fa temps,
en el sentit que hi hagi una part de la societat
que quedi al marge d'aquesta evolució tan ràpida?
Es manté el risc?
Sí, sí, el risc es manté.
Probablement conforme anem millorant amb tecnologia
i les inalàmbriques vagin agafant pes,
això es redueixi, aquesta fractura,
perquè és que ara avui,
per tenir una connexió amb una certa qualitat,
necessites una infraestructura fixa.
Parlem de DCL, parlem de cable, de fibra,
però ja tenim wifi, tenim wireless,
tenim tot un conjunt de tecnologies
que en un parell o tres d'anys
permetran connectivitats a molt alt nivell.
Miri, recordi que al Reina Unit
hi ha un alt nivell d'implantació
de les xarxes inalàmbriques
i fa uns sis o set mesos
vaig estar en unes conferències aquí a vora Manresa
en les quals va venir un responsable
d'una xarxa d'aquestes
i allí estan a 42 megas,
és a dir, dins d'una ciutat petita
doncs estan donant servei de 42 megas inalàmbric.
42 megas inalàmbric
és que, bueno, és televisió gran, no?
Pots estar a casa teva
veient inalàmbricament televisió gran, no?
En el moment que això agafi una miqueta més,
que això amb un parell d'anys,
ja li dic que és molt probablement
que estigui a l'abast de tothom,
ens trobem en una situació
notablement diferent de la d'ara.
Jo crec que no estem en condicions
d'interpretar o d'adivinar
la situació dins de 5 anys,
és que ni ens la imaginem com estarem.
L'enquesta anual d'Oasi
també pregunta per Tinet,
per la xarxa ciutadana,
que per ser enguany compleix en 10 anys.
N'esteu satisfets del coneixement
que té la gent de Tarragona,
de les nostres comarques de Tinet,
i de l'ús que se'n fa de Tinet?
Sí, hi ha un aspecte que anem reduint,
com té una certa lògica,
que és com a proveïdor d'accés.
Això ha empujat molt lleugerament.
Per què? Perquè és lògic.
Nosaltres no podem donar DSL,
nosaltres només donem connectivitat
a través de mòdem.
Llavors el creixement en aquest sentit
és molt petit,
perquè ja hem vist abans
que moltíssima gent se'n va cap a DSL.
Per tant, en aquest aspecte anirem decreixent.
El que sí és cert
és que hi ha un increment important.
Per tant, estem en una sisena posició.
Considerant que primer hi ha Hotmail,
Telefònica, Terra,
considerant aquests,
nosaltres estem en una cinquena posició
amb un 6% de la població.
Estem en aquests moments
al voltant d'uns 20.000.
Tenim 20.000 adreces de correu electrònica
en funcionament,
de les quals que s'hagin utilitzada
en els últims tres mesos n'hi ha 10.000.
Vull dir, 10.000 persones
que en els últims tres mesos,
i això podríem considerar
que és al voltant de l'últim mes,
hi ha la majoria,
doncs que estan 10.000 persones
de la demàgació de Terrona
que estan utilitzant el correu de Tinet,
bé, ens dona una solidesa, no?
Nosaltres estem notablement satisfets.
Però hem de caminar més encara aquí.
Voldríem ser més referència encara
a la demarcació.
10 anys, deia ara,
10 anys de Tinet.
Segurament també va començar
amb una gran embranzida.
No sé si després tot això també,
en fi, s'ha anat situant,
doncs, en la mesura que li correspon.
En qualsevol cas,
la valoració que s'enfades d'oasi
d'aquests 10 anys
de la xarxa ciutadana de Terrona,
quina és?
Miri, jo, quasi...
Nosaltres fem una valoració excel·lent, no?
Positiva.
Però la valoració que ens fan des de fora,
jo quan he tingut que...
Quan haig de sortir a diferents llocs
que ens maneguen a nivell de l'Estat
per temes de tecnologies de la informació,
m'en dono compte de l'important que és Tinet
més quan soc fora que quan soc aquí.
És a dir, quan soc a fora,
ens presenten com la primera xarxa,
com la xarxa referència,
com som una referència,
perquè a nivell de l'Estat som una referència,
i a nivell d'Europa també, no?
Però aquí, des del punt de vista de les nostres comarques,
bé, que hagi hagut una iniciativa,
en aquest cas, va ser la iniciativa
al voltant de l'Universitat Rovira i Virgili,
liderada per la Manel Sant Romà,
doncs, que es cregués una xarxa
que sigui la primera de l'Estat espanyol,
que sigui la segona d'Europa,
i que encara estiguem avui funcionant
i amb un nivell d'activitat relativament important,
jo crec que té una valoració excel·lent.
Ja l'idea nosaltres,
probablement no som capaços de donar-li aquesta valoració, no?
Però que fixis que fa 10 anys, quan vam néixer,
hi havia tota una sèrie d'empreses i organitzacions
al voltant d'això d'internet,
que ja no n'hi ha cap.
És un mercat molt dinàmic.
Són empreses que entren, que surten,
doncs no, doncs Tineta ha continuat, no?
Hi ha un conjunt de persones,
que Tineta al final és un conjunt de persones, no?
Un conjunt de ciutadans,
doncs, que en el seu moment van creure
que aquesta era una tecnologia interessant,
no necessàriament tecnòlegs,
que de vegades es diu massa que només eren tecnòlegs.
No, no, no.
Hi ha moltíssima gent que no eren tecnòlegs,
que també són dels primers usuaris de Tineta,
i després, ara mateix jo,
quan venia cap aquí i he entrat,
i ve un senyor, aquell senyor devia tenir uns 50 i alguna cosa anys,
que venia i deia, vull ser internauta, no?
Jo era quan baixava cap aquí.
Doncs cada mes en tenim un voltant d'un centenar, no?
Què vol dir, doncs?
Que hi ha un interès per tots els temes d'internet,
i jo crec que és interessant que hi hagi una organització,
anem a dir referència a l'Estat,
en el qual, doncs,
tiri endavant tots aquests temes d'internet.
Enguany, tal com diu vostè,
fem 10 anys a l'octubre,
i estem preparant tot un seguit d'actes,
i el que voldríem és reafirmar aquesta posició,
i que els propis tarragonis de les comarques de Tarragona
probablement li donem més valor,
perquè efectivament és una referència, no?
I nosaltres ho volem donar a conèixer, això.
Com ho celebraran?
Doncs farem un seguit d'actes.
El primer començarem a la segona quinzena de juny,
en el que tenim intenció de presentar el nou portal Tinet.
Tinet, lògicament, doncs, ha d'evolucionar,
i llavors, doncs, presentem una nova estructura,
que no només és un canvi d'estructura d'imatge,
que també, sinó que també hi ha tot un tema intern.
Ens estructurarem a base de canals, de canals temàtics.
Cada canal, doncs, tindrà, per exemple,
el canal de les tecnologies d'informació,
el canal de la cultura, el canal de la salut,
i cada un d'aquestos canals tindrà
tota una sèrie d'informació molt estructurada,
hi haurà dinamitzadors d'aquests canals,
per tant, la nostra idea és que hi hagi un alt nivell de participació.
En definitiva, que els ciutadans de la demarcació de Tarragona
trobin alguna cosa interessant,
perquè si troben interessant, voldran connectar-se a internet.
Per tant, aquest serà el primer element,
i també aprofitarem en aquell moment per presentar la mascota.
Tenim una mascota, ja la tenim dissenyada,
una miqueta més endavant, doncs, ja en parlarem una miqueta més,
però tenim una mascota que voldríem que ens caracteritzés
i perquè anés pels diferents col·legis, escoles,
doncs, presentant internet, doncs, als estudiants,
i entenem que en forma d'una mascota ben, ben, ben, ben caracteritzada,
doncs, pot ser un element dinamitzador,
sobretot per aquestes edats, no?
I llavors ja centrarem les nostres activitats a l'octubre,
que l'octubre és quan va néixer Nitiniet,
amb un punt central que serà un congrés,
que serà el primer congrés que farem al Palau de Congressos
relacionat amb les xarxes ciutadanes,
en el qual, doncs, farem venir, doncs,
persones rellevants en els diferents àmbits del que és una xarxa ciutadana,
tant la connectivitat com el que és la participació,
com que és, per la tarda, la nostra intenció és de fer venir
aquelles xarxes europees més rellevants,
i el Manel Sant Romà, doncs, com a moderador d'aquesta taula,
doncs, ens ajudarà, doncs, a fer una presentació
d'aquestes històriques xarxes ciutadanes
i les actuals xarxes ciutadanes més potents,
com estan estructurades, no?
I després, també, una altra de les coses que farem
serà presentar la Tinet Història,
és a dir, deu anys amb internet són moltíssims anys, no?
I enteníem que ja teníem que fer una història,
com que ara ens n'en recordem de coses,
encara podem trobar papers a casa,
encara trobem fotos,
doncs, hem encarregat la Cinta Vallmunt,
doncs, que ens faci la Tinet Història
i que presentarem molt probablement
en la primera quinzena de desembre.
Hi ha altres coses més que hi haurà intermitges, no?
Però, bàsicament, ens manegaríem
amb aquests tres grans eixos.
Molt bé, doncs, això, evidentment,
en tindrem temps a parlar
en properes converses, en properes entrevistes,
perquè serà un any important, sens dubte,
aquest 2005 per Tinet com a xarxa ciutadana,
com la primera xarxa ciutadana de l'estat espanyol.
D'això, tornarem a parlar d'ots, com dèiem,
amb l'Enric Embrull, director d'OASI
de l'Observatori per a la Societat de la Informació.
Enric, moltes gràcies per venir aquest matí
i comentar-nos una mica aquestes dades a l'enquesta anual.
En fi, fins aviat, fins la propera.
Fins aviat, moltes gràcies.
Gràcies.