Ara passen gairebé sis minuts,
de dos quarts de dotze del migdia.
El seguim acompanyant des del matí de Tarragona Ràdio.
Encara afegim una altra proposta al cap de setmana.
El primer concert de bandes
que inicia un cicle programat per la Fundació Caixa Tarragona.
Els protagonistes del primer concert
són una banda veterana,
perquè sí, estem parlant de la lira amb pustina,
que tocarà a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona
aquest diumenge, a dos quarts de vuit del vespre.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el director de la lira amb pustina, Octavi Ruiz, bon dia.
Bon dia.
Gràcies, primer que tot, per atendre la nostra trucada.
La veritat és que estem encantats
que la lira amb pustina enceti justament aquest cicle.
És una de les bandes veteranes de Catalunya, no?
Bé, ja fa quasi 90 anys que se'n funcionen.
Hi ha altres bandes que porten un centenar d'anys,
però, de totes formes, des de la boca,
la lira ja porta molts anys lluitant
i, bé, és una de les més conegutes, potser, que hi ha a Tarragona.
I des d'aquesta veterania, Octavi,
com contemplen el fet que, afortunadament,
s'enformin noves bandes arreu del territori?
Meravillosament bé,
perquè pensem que tot això mereix una continuïtat,
ja que portem tants anys
ja practicant aquesta forma de cultura,
a llavors una satisfacció que la gent jove
se vagi implicant poquet a poquet en aquest món, no?
Perquè creem que és un món idoni
per sortir d'esta, potser,
d'uniformitat que s'està vivint actualment, no?
de la part més material,
viure de la part més material,
la part de consumisme, etcètera.
Aquí jo penso que les associacions
és molt important,
perquè, bueno,
de lo menos treballes per un ideal
i, sobretot, per una satisfacció,
que és la interior, no?,
la evolució de la persona.
O sigui, que jo valoro positivament
que cada vegada que vagin sortint
i que en sortien cada vegada més.
I més quan, en molts casos,
com en el cas de la lira amb Pustina,
aquestes bandes estan estretament lligades,
òbviament, a un centre de formació musical,
com és el cas de l'escola de música de la lira, no?
Sí, és important.
La cantera, bueno,
les bandes de música amateurs,
gràcies a les escoles de música,
poden tirar endavant.
Si no hi hagués l'escola detrás o davant,
doncs difícilment les bandes podrien subsistir.
Llavors, doncs, el treball és vital
i, sobretot, l'afluència de la gent
que va a les escoles
i la formació que puguen tenir
és la característica de cada banda de música.
una banda de música
que tingui, bueno,
que tingui una solera
o, sobretot,
que tingui un bon so
o que la gent que l'escolta
li pugui agradar,
doncs vol dir que detrás
està treballant bé
i que la feina de l'escola
hi ha bons professionals
que l'estan fent
i llavors els músics que surten
són els que realment fan sonar la banda.
Poques coses podem dir de...
Bé, moltes,
però poques en el sentit
que tenen un currículum extraordinari,
i no només pels 90 anys d'història
que té la formació,
sinó perquè han actuat a tants llocs
a través de concerts en directe,
però també els mitjans de comunicació
tenen enregistrats sis cedies,
si no m'equivoco.
Sí, sí.
Sí, no?
Fins a sis.
Déu-n'hi-do.
Sí.
I el que dèiem,
el tema de formació.
En conjunt,
el que crida l'atenció satisfactòriament
de les bandes de música de casa nostra
és que estan formades
per músics de diferents edats.
Sí.
I això és bo, no?
Molt.
I sobretot,
és un estímul i una guia, no?
Perquè,
per exemple,
jo el que conec més,
que és la Lira,
hi ha gent gran,
gran em refereixo
com jo a gent de 70 i escaig d'anys,
i hi ha senyors que des de sempre
han estat dins de la Lira
i llavors és un referent
per a la gent jove, no?
Perquè veuen aquesta gent allà
i veuen que se'ls ha fet
tot tipus d'homenatges.
És a dir, bueno,
tothom els respecta
i els valorem
i ja dic que llavors
és un objectiu a seguir, no?
És un punt de referència
per a la gent jove
que vegin en aquesta gent
això,
la dedicació.
Però sobretot,
a part de la musical,
sobretot és
aquell estima
per a alguna cosa
no material, no?
Que és el que,
bueno,
nosaltres,
o jo en aquest cas,
intento imprimir
els missatges de la gent
que, bueno,
fer música no és fer música
per fer música,
sinó, bueno,
aprenem música
perquè és un art,
però a més,
l'aspecte de col·laborar,
de compartir,
d'estar a l'altura de tothom,
de donar-ho tot
a canvi de res,
però és molta la satisfacció,
o sigui,
que hi ha una serie de valors
que val la pena.
I llavors és molt important això,
que hi haguin
aquestes barreges d'edats
perquè, bueno,
tothom som referència
de potser de les més grans,
però, bueno,
la gent més jove
també es poden fixar
en aquells que tenen
trenta i pico
o quaranta, no?,
que són pares
i han de venir
als assajos
i llavors,
bueno,
si l'esforç
per a un que està estudiant
a l'ESO
veuen que hi ha
un pare de família
o una mare de família
que es deixa als fills
per atendre
la banda de música,
però, bueno,
és un objectiu
que llavors
ells també ho volen acomplir,
no?,
o sigui que crec
que és positiu,
sí.
La Lira,
en Pustina,
tota una referència
en l'àmbit de les bandes
al nostre país,
de fet,
tenen també la creu
de Sant Jordi,
no sé,
per guardons
i per currículum
no serà.
Octavi Ruiz,
expliqui'm una miqueta
com han,
què han preparat
i quin repertori
ens oferiran
diumenge
aquí a Tarragona.
Sí,
hem fet un programa
variat
perquè,
bueno,
ens vam dir
que féssim
una miqueta
de tot,
des de sarsueles
fins a temes catalans,
a música potser
ja una miqueta
més elaborada.
Farem,
primer que tot,
un pas doble
perquè normalment
a tots els concerts
que vas a fer
la gent agrada moltíssim
sentir primer un pas doble
que és potser
el més típic
de les bandes.
Després,
una obertura
d'una sarsuela
que es diu
el Tambor de Granaderos
de Ruperto Chapí
i la primera part
l'acabarem
en una peça
contemporània.
És un,
se diu
tres doble
capritxis
d'un compositor
holandès
que és Jeff Pender.
El nom de doble
capritxi
que ningú s'assusti
perquè no,
anem,
és doble
de cafònic
però té un tractament
actual,
té un tractament
tirant el jazz
i jo penso
que pot agradar.
La segona part
comencem
amb una selecció
de coplets
catalans,
bueno,
dels que ara
Guillermina Mota
o la Mari Sampere
quan cantava
Pau Estigui,
doncs aquells
coplets
catalans
que recordem,
doncs farem
una selecció
de coplets
la segona part,
la primera peça.
Després farem
tres cançons
i dues dances
que són
dels països catalans
i al final
una peça
també
que està composada
per banda de música
és una suït sinfònica
que es diu
Ceremonial.
És un compositor valencià
que també és molt conegut
en el món bandístic
perquè és una persona
que treballa
molt bé
l'aspecte timbric
i el color
dels sons
de la banda
i sobretot
és un professor,
és un catedràtic
del Conservatori
de Castelló
i acabarem
amb aquesta peça
que és referent
perquè és una peça
pensada
i escrita
per una banda de música.
Déu-n'hi-do
un programa
prou atractiu
i que pot atreure
perfils diferents
en demanen de la música
i en particular
de música de banda.
Octavi Ruiz
en director
de la banda
de la Lira
en Pustina
moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada
i bé
esperem que el concert
doncs
vagi molt bé.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, molt amables.
Recordem en tot cas
que el concert
és el proper diumenge
9 d'octubre
a dos quarts de vuit
del vespre
a l'Auditori
de Caixa Tarragona
al carrer
Pere Martell.
Les entrades
es poden adquirir
anticipadament.
El preu de les entrades
i aquí ens volem aturar
sempre en aquest tipus
d'activitats
que organitza
la Fundació
Caixa Tarragona
el preu de l'entrada
és de dos euros
i mig
però pensin que
com expliquem sempre
és un preu donatiu
perquè tota la recaptació
que es fa
dels diferents cicles
que organitza
aquesta fundació
van adreçats
a una entitat
o a una organització
determinada.
En aquest cas
el cicle
van desenconcert
tot el que es recapta
absolutament tot
anirà adreçat
a la Fundació
Leura
de Tarragona
que com vostès saben
perquè és una fundació
que ha passat
algun cop
al matí
de Tarragona Ràdio
treballen mitjançant
tres pisos assistits
amb capacitat
per a 14 persones
a treballar
amb joves
que tenen situacions
de dèficit
de dificultat social.
Per tant
el preu de l'entrada
dos euros i mig
sempre adreçat
a una entitat
en aquesta ocasió
a l'Eure
es pot comprar
una mica abans
de l'espectacle
i també
de forma anticipada
a la sala d'exposicions
de la Fundació
Caixa Tarragona.
Mig minut
tres quarts
a dotze
del migdia
no parem
fem una petita pausa
i tot seguit
fem una mirada
diferent
a una altra convocatòria
del cap de setmana.