comencen les inscripcions per als cursos d'aquest proper curs,
per al curs 2005-2006.
Per tant, hi ha diferents temes damunt de la taula,
temes que repassarem amb el president del Centre de Normalització Lingüística
i regidor de l'Ajuntament de Tarragona, senyor Santi Pallà.
Santi, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
I la directora del centre, la senyora Rosa Maria Ibars.
Rosa, què tal? Com estàs?
Molt bé. Moltes gràcies.
Senyors, si el sembla, comencem fent balanç de l'anterior curs,
del curs acadèmic 2004-2005.
Possiblement la dada que més sobressurt de la resta
és aquesta davallada en el nombre d'alumnes,
percentualment un 4,3%, però que té una explicació.
Bé, sempre tenen explicacions.
El que succeeix és que jo diria que quan parlem d'uns nivells de 2.829 alumnes
i quan parlem d'uns nivells prou importants,
una petita davallada a vegades ve motivada per situacions collondurals,
en l'organització de cursos i a vegades també de les mateixes administracions.
El més important d'aquest tema és que es manté un alumnat important.
Quan estem parlant que hi ha quasi 3.000 persones,
i aquest any crec que les superarem,
que d'una manera o altra en cursos presencials o en cursos a distància
aprenen català o volen estudiar català,
doncs veiem que existeix un interès i que hi ha unes necessitats.
També he de dir que els cursos a distància estan pujant
i seguiran pujant.
I demanen el notable.
I seguiran pujant.
Per tant, això és una dada que a vegades les tendències és el que s'ha de mirar.
Jo diria que hi ha dos aspectes importants.
Per un costat, hi ha una sensació que estem fent una feina ben feta,
que estem donant un servei a la societat,
perquè al cap i a la fi ensenyar català, explicar el país,
doncs és un servei que fem a la nostra societat.
Prou important, perquè hem de tenir en compte
que més d'un 65% dels alumnes són no catalanoparlants.
Però per l'altre costat també he de dir que hi ha una altra sensació,
que sempre ens queda la sensació si es fa prou.
Que sempre es pot arribar més any.
Amb els mitjans que tenim, fem molt.
I la rosa, vostès no ho veuen, òbviament,
però ho va sentint, va dir que sí, amb el cap.
Clar, perquè el que sí que voldríem tots plegats,
estem molt satisfets de la feina feta,
però voldríem tindre més mitjans, inclús,
perquè la feina, amb la normalització del català,
doncs és molt gran.
I a vegades voldríem arribar a llocs que encara no arribem, no?
Com per exemple, Santi?
Per exemple, a veure, hi ha uns certs col·lectius
que anar a la plaça del Pallol
o anar a les aules que tenim a Vilaseca o a Salou,
doncs tenen certes dificultats,
sigui per temes horaris,
sigui per rons socials,
per exemple, la senyora que ha vingut del Marroc,
que té una família,
els nens estan escolaritzats,
perquè tenim una societat a Tarragona i a Catalunya
prou avançada per assumir des d'un punt de vista sanitari
i d'ensenyament a totes aquestes persones.
Però aquesta mare que està a casa
té dificultats per desplaçar-se
i per anar a aprendre català.
Per tant, li hem de facilitar a nosaltres
si volem que aquestes persones s'acabin integrant, no?
Llavors, amb això sí que som molt autocrítics
perquè creiem que les administracions
han d'aprofitar millor un instrument
com és el Consorci.
El Consorci de Lengüística és un instrument
de totes les administracions,
autonòmiques i locals,
i que és el millor instrument que tenim
per l'ensenyament i el coneixement
de la llengua catalana a persones adultes.
Per tant,
i per exemple de les mateixes cases,
però també estic parlant de persones
que estan treballant al camp
o que estan treballant de paletes,
persones que tenen uns nivells molt complicats,
amb uns horaris complicats
i que hem de buscar fórmules
perquè aquestes classes
també s'aproximin a més.
Perquè si no, acabem tenint
allò que en diem amb noves tecnologies
un trencament social, no?
Que hi ha una sèrie de gent
que s'adapta a les noves tecnologies,
hi ha una sèrie de gent
que s'adapta al català,
però hi ha molta gent que queda al marge.
I aquesta gent que queda al marge
pot ser un problema en el futur.
I per tant,
cal que de la mateixa manera
que els xiquets i les xiquetes
siguin del país o d'on vinguin,
sí que entren en el coneixement
de la llengua catalana
gràcies a l'escolarització,
aquestes persones adultes,
unes venen als nostres centres,
però altres,
per motius socials o culturals,
cal anar i buscar fórmules
perquè també puguin tindre
les mateixes oportunitats, no?
I aquest és el gran repte
que tenim de cara al futur.
Podríem aprofundir-hi
quins són aquestes possibles fórmules,
aquestes maneres, Rosa Maria,
per intentar evitar
aquest possible trencament.
No, a veure,
nosaltres el que estem intentant,
és a dir,
vosaltres sabeu que tenim els cursos generals
i que ara...
La matrícula ha començat avui,
que passa pels antics alumnes,
pels nous comença dilluns.
Fem propaganda d'això també?
Sí, sí, ara també.
La propaganda no cal perquè...
També en parlarem una mica, no?
Però vull dir que
aquesta oferta general,
diguéssim, de cursos
que són per a tothom
que li puguin interessar
segons el nivell que tingui de català,
doncs és una cosa
que està establerta
des de fa molts anys
i funciona.
El que sí que ens hem plantejat,
juntament amb el president
del Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona,
és el fet de poder treballar
amb altres col·lectius.
És a dir,
nosaltres sempre hem tingut
una part de la nostra feina
que no és coneguda,
que és treballar
amb col·lectius professionals.
Fins ara,
o fins fa poc,
havíem treballat molt
amb els col·lectius
de l'administració pública,
perquè una de les nostres feines
era precisament
que la gent de l'administració pública,
la gent que treballa
a l'administració pública,
tingués un nivell determinat de català
que ve fixat
i que, per tant,
l'havien de tenir.
Bé, això diguéssim
que va ser una fase,
però ara,
davant de la realitat social,
el que intentem
és treballar amb col·lectius,
col·lectius d'immigrants
o altres col·lectius socials
que necessitin
o que vulguin accedir
diguéssim al coneixement
de la llengua catalana.
Llavors, clar,
és molt difícil dir
amb quins col·lectius
estem treballant,
amb gent molt diferent
i jo penso
que al llarg dels propers mesos
s'anirà concretant una mica
perquè és una feina
que no es veu,
però és una feina molt pesada
de reunir-se,
posar-se d'acord
i sobretot intentar coordinar
els esforços de tothom.
I llavors això costa una mica,
però estem fent-ho
i esperem tenir resultats
abans que s'acabi l'any.
Estarem pendents
d'aquest treball,
d'aquesta voluntat,
perquè ara mateix
el nombre de gent
que ve,
les vies d'arribada,
els interessos,
les motivacions
de la gent
que s'apropa
al centre de normalització
lingüística a Tarragona,
suposo que són
molt diferents.
És d'aquesta persona
que vol entrar
a l'administració
i necessita
en nivell B
o en nivell C
de català
o a la persona
immigrant.
Aquest ha sigut el client...
Aquest és el client tradicional
fins ara, suposo.
Aquest és el client tradicional
dels últims anys,
però aquest està de baixa ja.
Sí, sí.
Ara el client més important
és aquell
que porta poc de temps
aquí al nostre país
i que no té coneixements
del català
i que per tant
necessita
primer entendre el català
i després parlar-lo.
I aquest ara
és el client
més nombrós, no?
Sí,
que passa que també
dels cursos alts,
del que abans
era conegut
com el nivell C
i el nivell D,
Déu n'hi do
la demanda que hi ha.
És curiós,
però pensàvem
que precisament
ens quedaríem
sense aquesta mena
d'usuaris,
diguéssim,
dels nostres cursos
i al contrari
cada vegada
mantenim el nombre
i sobretot
dels cursos segons,
quin tipus de curs,
dels cursos intensius,
doncs de vegades
no tenim places
per tothom
dels nivells C.
És que hem de partir
de la base
que a veure
que la democràcia
encara que ja porta
uns 25 anys
en realitat
el tema
de l'escolització
plena en català
doncs,
bueno,
podem parlar
de 15,
16,
17 o 18 anys
i encara
entre cometes,
perquè una cosa
és el que diuen
les estadístiques
i una altra cosa
és la realitat
dels instituts
i dels col·legis
i també
podem veure
que persones
més grans
de 35 anys
no hi ha hagut
tanta escolarització
en català
com voldríem.
O sigui,
estem parlant
que hi ha una població
menor de 35 anys
que d'una manera
o altra
doncs el català
el té
molt assimilat
perquè l'escolització
ha sigut
molt important
però encara
quan estem parlant
de persones adultes
si parlem
de persones
de 40,
45,
50,
55 anys
hi ha molta
molta població
molta gent
que parla
el català
correctament
perquè
estem
llengua materna
i que a l'hora
d'escriure-la
un cas
molt perill
gent
que parla
un català
perfecte
que la parla
tota la vida
a l'hora
d'escriure-la
escriuen
en castellà
o quan ha intentat
fer el pas
d'escriure en català
doncs
feina ratlla
i es troben moltes dificultats
i que quan vol accedir
a un càrrec
de l'administració
doncs es troba
que l'administració
li demana
un tipus de nivell
sí, sí
perquè està establert
com un requisit
el coneixement
de la llengua catalana
i l'administració
ha fet molt
en aquest sentit
totes les administracions
sobretot l'autonòmica
i les locals
no tant l'estatal
l'estatal
amb això sí que
creiem que
té un camí
a fer
que encara no ha fet
no ha fet els deures
l'administració estatal
no ha fet els deures
però també hem de dir
que la societat civil
les empreses privades
també tenen un camí
llarg per recórrer
perquè moltes empreses
encara no treballen
en català
a Catalunya
i això és
des del nostre punt de vista
és de certa forma
incomprensible
i per tant
encara
hem de crear
més necessitats
que el català
sigui utilitzat
en la vida social
i en la vida empresarial
etc.
amb això hem de treballar
però sabem
que és una feina
a llarg termini
Comentava ara
la directora
del Centre
de Normalització
Lingüística
de Tarragona
que en els nivells
avançats de català
l'antic nivell C
i l'antic nivell L
doncs
Déu-n'hi-do
la demanda que hi ha
que fins i tot
hi ha vegades
que no es pot cobrir
tota aquesta demanda
que no hi ha prou
oferta
en aquests casos
concrets
la demanda
quina és?
De gent aquesta
que necessita
el certificat
o hi ha molta gent
castellà no parlant
o gent immigrada
que arriba aquí
i no només es conforma
en saber
i en parlar
i escriure mínimament
el català
sinó que vol aprofundir
i anar més enllà
Mira, tenim una mica
de tot
en el sentit aquest
de la gent
que s'ha incorporat
fa poc
el coneixement
de la llengua catalana
encara diguéssim
que és un fenomen
molt recent
i encara no han arribat
a aquests nivells
tan alts
perquè ara
sobretot
estan en els nivells
més baixos
que nosaltres
més baixos
diguéssim
per no català
no parlant
s'aprenen una mica
i arribaran
igual que ara
per exemple
tenim molta gent
que la seva primera llengua
no és el català
amb aquests cursos
estem parlant
de nivell C
de nivell D
com es coneixien abans
que venen també
que venen
és a dir
de la seva llengua habitual
que era el castellà
normalment
i que han fet
tot el procés
que s'han interessat
hi ha un grup de gent
com és normal
amb qualsevol
col·lectiu de gent
un grup de gent
que li agrada estudiar
el que sigui
han anat pujant
és a dir
que els nostres cursos
que nosaltres posem aquí
de català no parlants
de català no parlants
vol dir que estan
incorporats a la llengua
no que el català
sigui la seva primera llengua
perquè després
ja hi ha una part
jo diria important
de gent
que es vol incorporar
a l'administració
a l'administració
a través d'oposicions
o proves de selecció
que d'una manera o d'altra
ja tenen
algun justificant
o alguna mena
de títol
de títol de català
en aquest sentit
però vull dir
i després hi ha
el cas del nivell D
que és sobretot
el nivell D
diguéssim
que el nivell administratiu
hi ha en algun lloc
que et poden donar
algun punt
però no
no és indispensable
ni de vosaltres
no és indispensable
pot ser un mèrit
però hi ha
la gent que li agrada estudiar
la gent que li agrada
el coneixement de la llengua
etc
doncs també els s'agrada molt
fer aquest curs
perquè
bé
s'aprenen coses
diguéssim
una mica diferents
del que és
aprendre ortografia
sí
el nivell D
s'intenta anar
més enllà
més qüestions
dialectals
fonètica
i tot
i tot plegat
ahir es va presentar
la nova programació
per al curs acadèmic
2005-2006
què en destacaria
amb Rosa?
a veure
nosaltres
novetats
en tenim poques
jo sempre ho dic
perquè no ens deixen
tenir novetats
perquè
és a dir
hi ha molta demanda
de cursos inicials
i per tant
tampoc
no podem fer
grans innovacions
el que sí intentem
és a poc a poc
amb el poc espai
que tenim
és introduir
alguna altra
modalitat de curs
hi ha per una banda
els cursos a distància
que n'havíem parlat
que van creixent
progressivament
perquè és una modalitat nova
que la gent
li permet aprendre
sense haver d'anar a classe
en uns dies determinats
i ara
en guany també
el que consolidem
és el que anomenem
els cursos semipresencials
que és una manera
de fer dos cursos
nosaltres fem cursos
normalment de 45 hores
i és una manera
de fer dos cursos
en un
es fan 45 hores
en un programa
d'ordinador
amb un CD
i els altres 45
a classe
i és una manera nova
diguéssim
d'anar introduint
una altra tipologia
de cursos
però dic
tampoc
no podem fer
molta innovació
perquè no ens deixen
perquè a vegades
és complicat
fer innovacions
d'aquest tipus
perquè avui en dia
totes les innovacions
van
diguéssim
de cara a les noves tecnologies
i nosaltres treballem
amb adults
i a vegades
també és una mica
complicat
introduir-les
amb els mitjans
que es disposen
i amb els mitjans
suposo que es volen
tenir en mig termini
però el més important
és poder continuar
oferint
aquesta programació
de cursos
perquè a cap i a la fi
és l'oferta
més important
que hi ha ara
Santi
la realitat
dit en poques paraules
és que nosaltres
estem contents
que hi hagi
quasi 3.000 persones
que d'una manera
l'altra
estiguin vinculades
al consorci
això vol dir
que arribem
a més de 3.000 famílies
el que també he de dir
és que
dels objectius
que ens hem de marcar
com a país
això és insuficient
i per tant
el consorci
segueix sent
el millor instrument
que tenen
les administracions
per intentar
que tothom
visqui en un país
on la llengua
normal i habitual
sigui el català
també he de dir
i per això
sempre m'ha de fer
un petit incís
que totes aquestes persones
que ens estan escoltant
també poden fer
molt més
perquè a vegades
deixem
el tema de la normalització
de la llengua catalana
en mans de l'administració
com si fos
l'administració
la que ha de
preservar
la que ha de
administrar
la que s'ha de preocupar
i si fos
perdona
si fos per l'administració
el català
va estar molts anys
prohibit
i depèn de quina
administració
ara tenim unes
administracions
més favorables
no l'estatal
per cert
encara
però bé
el fet és que
aquelles persones
que ens escolten
també poden fer molt
i és molt senzilla
el que poden fer
i que malauradament
el percentatge
de gent que ho fa
és molt poca
que és parlar en català
sempre
no costa tant
a veure
si totes aquelles persones
que ens estan escoltant
allà a la botiga
al treball
a la feina
al futbol
parlessin sempre
en català
primer
en aquelles persones
que no són catalanoparlants
els facilitaríem
l'ensenyament
de la llengua catalana
de la manera
més normal
i senzilla
com van aprendre
els primers immigrants
que van arribar a Catalunya
que s'aprenia
el català
al carrer
i és la manera
més normal
segona
si nosaltres
parlem sempre
en català
en el treball
en qualsevol lloc
farem
i ensenyarem
que aquelles persones
que encara
no parlen català
perquè han vingut
ara
o alguns
ja porten temps
aquelles persones
es veuen
amb la necessitat
d'aprendre
la llengua del país
com passa
en qualsevol
país normal
del món
per tant
si no fem
aquest esforç
els catalanoparlants
de parlar
sempre
en català
tots els esforços
que pot fer
el consorci
o les administracions
no serviran
de gaire cosa
perquè de què
serveix
ensenyar català
a una persona
si després
aquesta persona
aprèn català
i en una societat
no l'acaben necessitant
perquè amb el castellà
ja s'ha de fèncer
i ja és suficient
per tant
el que hem de fer
els catalanoparlants
el millor que podem fer
i això sí que no representa
cap esforç
és parlar en català
amb normalitat
no en català
amb un sentit imperatiu
sinó en un català
simpàtic
agradable
com una cosa
normal
no parlem català
per fer la punyeta
parlem català
perquè és la nostra llengua
parlem en català
perquè ens expressem
perquè és un mitjà
de comunicació
i perquè és normal
que en el nostre país
parlem la nostra llengua
però ho hem de fer
de manera molt planera
molt simpàtica
agradable
i que inclús
si alguna persona
al principi
no ho acaba entenent
doncs
li hem de facilitar
de tal manera
que ho pugui entendre
i ho hem de fer
d'aquesta manera
per tant
no és només
una qüestió
de l'administració
és una qüestió
de tota la societat
que el català
vagi avançant
és allò que diu
la campanya
d'un acord del català
que parla sense vergonya
parla en català
Rosa Maria
què ha de fer
tota la gent
que estigui interessada
en anar
en algun d'aquests cursos
o que tingui interès
en aprendre català
centrat de normalització
lingüística
com ho ha de fer?
Aquí a Tarragona
doncs
estem fent
la matrícula
la fem centralitzada
per qüestions
també de programes informàtics
a la plaça
del Pallol
som allí
a l'edifici
a l'edifici
de l'antiga audiència
i ara
durant aquesta setmana
estem fent
la matrícula
dels antics alumnes
de les persones
que ja havien fet
algun curs
amb nosaltres
de 9.30
a 1.30
al matí
a partir de dilluns
fem també
la matrícula
ja també
per als nous alumnes
i també fem
de 9.30
a 1.30
al matí
i a partir del dia 16
també a la tarda
de 4 a 6
poden venir
fins a pràcticament
Santa Tecla
fins al dia 21
per fer
la matrícula
i recordar
que els primers nivells
que fem de català
són gratuïts
perquè són d'inscripció
gratuïta
s'han subvencionats
per la Generalitat
de Catalunya
i també
pels entitats locals
i pels ajuntaments
i que
aquests primers nivells
que són possiblement
els que més demanda
tenen
o sigui que
sí
nosaltres de moment
allò
no ens queixem
perquè tenim demanda
de tots
però
la veritat
és que la demanda
dels cursos
d'aquests inicials
del que nosaltres
anomenem
el nivell bàsic
supera
tot el que
cada any
ens plantegem
vull dir que ja veurem
a veure com aniran guany
que la gent
no s'adormi
Santi Pallàs
Rosa Maria i Barça
moltes gràcies
per explicar-nos
la programació
d'aquest curs
de camèdic
2005-2006
del Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
moltes gràcies