El matí de Tarragona Ràdio, la ruta amagada.
4 minuts, 3 quarts de 10 del matí, som-hi.
La ruta amagada aquí, al matí de Tarragona Ràdio.
Ja tenim preparat un nou itinerari.
Recordem que és un espai de participació
que poden aconseguir diferents premis de la ràdio.
I el que és més interessant, que tots podem aprendre moltes coses del territori.
Tenim avui, d'una banda, la bossa, el barret, les xancletes i el porta-cèders.
Les pistes a punt, també tenim un convidat que ens espera
abans de les 10 del matí per contactar amb ell
i que ens expliqui els detalls sobre aquest lloc que visitem avui.
Ja saben que la dinàmica d'aquest concurs és molt senzilla.
Vostès a través del 97724 4767 poden participar.
I a través de les pistes que anirem aportant
han d'endevinar quin és el destí que hem triat avui.
I bé, com que jo crec que a aquestes alçades
tots coneixem prou bé les normes,
quasi que comencem ja amb la primera pista.
Creem un ambient a un pèl misteriós.
La veritat és que avui fugim de l'ambient multitudinari,
que segur que hi ha a la platja, a la localitat de Palamós,
que visitàvem avui.
Ahir se'n recorda, anàvem al Museu de la Pesca
a la localitat de Palamós, al Baix Empordà.
És una zona on hi ha molt de turisme.
Avui també visitem una zona que, déu n'hi do, d'uns anys cap aquí,
també és una zona molt turística, de tall ben diferent.
Ens movem cap al nord de Catalunya, cap al nord-oest,
i ens situaríem en la comarca del Pallàs Sobirà.
Som a la comarca del Pallàs Sobirà
i avui també visitem un museu, eh?
Sí, sí, sí, visitem un museu.
No anem a la comarca del Pallàs Sobirà
a prop de sort a fer ràfting, hidrospit
o qualsevol altra pràctica d'aventura.
No, no, no. Avui també visitem un museu
que està molt a prop de la capital del Pallàs Sobirà.
Molt a prop de sort.
A veure, fàcil, fàcil, fàcil.
Home, tampoc es tracta d'això, però difícil tampoc.
Per què? Per la raó que en aquesta zona, a sort,
molts museus tampoc no n'hi ha.
I aquest museu no està justament a sort.
Està a propet de sort.
És un museu monogràfic
i com que no n'hi ha tants
ni que no n'hi hagin estat mai
amb altres pistes que aniran sortint,
segur que ho endevinen.
Per cert, no sé si ho he dit,
però ens hem jugat a la pista de les xancletes.
Aquesta que ens diu que...
Aquesta que ens situa geogràficament
en el lloc que visitem avui.
Recordem, abandonem la costa,
entrem al Pirineu,
anem fins al Pallàs Sobirà,
arribem a sort,
ens instal·lem còmodament,
prenem alguna cosa...
Home, si volem fer una mica de ràfting,
alguna cosa d'aquestes,
també ens dona temps,
perquè la visita al museu que farem
doncs tampoc no és llarga.
Tot i que pensin, pensin, pensin,
que el que s'exposa de forma monogràfica
en aquest museu,
i ara ja em jugo la pista del porta,
CDS, va ràpida la cosa.
En aquest museu,
no sabem si s'exposen
les 150.000 espècies
que s'han descrit
d'aquests individus
que hi ha en aquest museu,
situat, no res,
a 10 minuts de sort.
És un museu molt singular
on s'exposen
unes espècies,
uns individus,
podíem dir-ho d'aquesta manera,
no són persones, eh,
uns individus
dels quals
n'hi ha
150.000 espècies
a tot el món.
Pensin vostès
que aquests individus
o individues
existien ja
fa
140.000
milions d'anys,
vaja,
que eren
contemporanis
dels dinosaures.
I encara els tenim
i les tenim, eh,
tan amples
pel món,
per tot el món,
a més a més.
977-24-47-667.
Quin museu
visitem avui?
A veure si algú
té la resposta.
De moment
ens hem jugat
les xancletes
que ja les hem perdut
i ara ens estaven jugant
al portacedès.
Donem pas
a aquesta primera trucada
d'avui.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
En Montserrat Gaia.
Què tal, Montse?
Bé.
Bé, sap on som?
Jo em penso que sí.
Home, a veure,
no me n'enrecordo
del nom del poble,
però el museu...
Home,
si em diu
el nom del museu,
exactament,
jo, perfecte, eh?
Bé, és el museu
de les papallones.
Sí senyora,
el museu de les papallones
a pujar al sort.
Sí,
és que l'he visitat.
L'ha visitat.
Sí.
Clar,
jo és el que deia,
dic, aquest museu
o l'ha visitat algú
o amb les pistes
que donarem ja
quan parlem del món
de les papallones
ho poden deduir.
I què tal, Montserrat?
Li va agradar?
Molt, moltíssim.
Hi ha molta varietat
que t'acances
d'hi veure
amb una tarda
llarga, eh?
Però vostè
era aficionada
anteriorment a les papallones
i tot això ho va anar
perquè, mira, calla,
que estic per aquí
i anirem a visitar-lo.
Bé, ens van dir
que hi havia un museu allà
i llavors, a veure,
la majoria dels estius
anem per aquella zona
i llavors,
sempre anem anant
veient coses noves
i ens van dir
que hi havia aquest museu.
Això ja fa potser
un parell o tres d'anys
que hi vaig anar, eh?
I el vam anar a visitar
i la veritat
ens va agradar molt a tots.
Per tant,
que quan ha sentit
doncs ja la segona pista,
ha dit no hi ha dubte,
ha de ser el museu
de les papallones
de Catalunya
a pujar-se.
Ah, 10 minuts
de sort.
M'ha dit Montserrat...
Però una carretereta
que bueno, eh?
La carretera és difícil?
Ara li preguntarem
al nostre convidat, eh?
Que ens confirmi...
No, a veure,
està bé, eh?
En bon estat,
però el que passa
és que, bueno...
Quan ens movem
per la zona del Pallars...
Has de pujar a haver-te amunt.
Clar.
En zona de muntanya
és lògic, no, Montserrat?
Sí, sí,
perquè el tros d'allà
del Pallars
subirà tot.
És muntanya amunt.
I vostè hi va
normalment
cada estiu
a passar uns dies allà.
Sí,
perquè la zona d'allà.
Magnífic.
I en guany ha anat
o ha d'anar-hi?
No, encara no.
Encara no?
No.
Però bé,
vostè es recomana
aquesta visita
i nosaltres
li agraïm molt
la seva participació.
Per cert, Montserrat,
si és tan amable,
em pot dir el cognom
perquè no hem agafat del tot?
Sí, Gaia.
Gaia.
Li dic perquè,
com que ha guanyat
aquests regals
de Tarragona Ràdio,
doncs en volem conèixer
totes les seves dades.
La bossa,
el barret
de Tarragona Ràdio
i el porta ceders,
que li sembla?
Molt bé.
Montserrat,
moltíssimes gràcies
i de ben segur
que li farà gràcia
també a vostè ara
escoltar
la conversa
que mantindrem
amb una de les persones
que acaben creant
el seu dia
a aquest museu
que és l'Elefons Dolce.
Un matrimoni
vam estar parlant,
ens van explicar moltes coses.
També hi va parlar
molt bé, Montserrat.
Doncs escolta,
hi ha estat
una concursant magnífica
que també ha portat
amb dades
a la visita
de la ruta amagada d'avui.
Gràcies per participar,
Montserrat,
i quan vulgui
pot venir a buscar
els seus regals
entre les 11
i la una del migdia,
d'acord?
Gràcies,
molt bon dia.
Doncs com dèiem,
tenim l'Alfonsa Dolce
que és un dels creadors
d'aquest museu.
Senyor Dolce,
bon dia.
Bon dia.
Avui la nostra guanyadora
del concurs
hi havia estat, eh?
Sí,
ja ho sentia.
Hem fet algunes pistes,
amb un parell de pistes
n'hi ha hagut prou
perquè hi havia estat
i ho va quedar
meravellada.
Aquesta va ser
una iniciativa personal,
la creació
d'aquest museu de Pujals
de les papallones de Catalunya?
Sí,
bé,
és un projecte
que teníem nosaltres
perquè tenim
un fons científic
bastant ample,
fruit d'un treball
dels últims 35 anys,
d'estudi
de distribució
d'espècies
de les papallones
de Catalunya.
Llavors,
aquest fons,
com molts fons
que hi ha
de moltíssimes coses,
sempre hi ha
nòvies que surten,
sobretot de l'estranger,
llavors,
amb la idea
que quedés
en aquest país,
en unes condicions,
i que servís
per alguna cosa
d'ensenyar
al món
a tota la gent
aquest món
tan petit,
proper
i desconegut
que és el món
dels insectes
i la importància
que tenen
per al manteniment
de la biodiversitat,
una de les maneres
de fer
és un museu
que a més
servís
també
d'ensenyament escolar
i també
de centre d'investigació.
Probablement,
les papallones,
jo no m'expressaré
en termes científics,
primer perquè ho desconec
i d'altra banda,
tot i que pots buscar
els termes,
jo crec que és més entenedor
si ho parlem així.
El món de les papallones
jo diria que és un món
molt resistent,
perquè abans fèiem la referència
pel que fa a les diurnes,
si no m'equivoco,
que potser fa 140.000 milions d'anys
que són al planeta.
140.000 milions d'anys,
sí.
Hi ha una barbaritat,
no?
A veure,
els insectes,
140.000 milions d'anys,
home,
jo conec fòssils
de papallones
de 60-70 milions d'anys.
Més enllà,
fa...
És molt especular.
És molt especular,
malgrat que els insectes,
com a insectes,
els vam començar
a desenvolupar
fa uns 400 milions d'anys.
O sigui,
els insectes són anteriors
a tots els altres vertebrats.
O sigui,
aquí s'està parlant
molt de didonsaures,
d'animals molt antics,
que realment
tenen la seva importància,
però els insectes
ja hi eren
quan van aparèixer tots
i vivien ells
sols tranquils.
Per tant,
són els únics
que han demostrat
que poden viure sols.
La resta d'animals,
sense els insectes,
no és possible que vivim.
I nosaltres som un animal més,
o sigui, no...
Clar,
és el que jo li anava a dir,
que els insectes
tradicionalment els percebem
com allò molest,
està a l'estiu,
aquest tipus de coses,
i els insectes
i les papallones,
com també vostè apuntava,
de fet han demostrat
que són dels éssers vius
més resistents
i amb més capacitat
per adaptar-se.
Sí, no?
I a més,
els insectes,
clar,
a veure,
la polinizació
de moltíssimes plantes
sense els insectes
no és possible.
Tant és així
que amb la majoria
de cultius
que es fan
amb hivernacles,
que podem tenir tomàquets
al mes de gener,
qui poliniza
les plantes
de tomàquet.
Doncs uns insectes
que es posen
expressament
dins de l'hivernacle,
que es crien
granjes especialitzades
que venen,
són,
clarament,
són borinots.
O sigui,
crien borinots
per polinizar
els tomàquets
que després
podem menjar.
A grans trets,
quantes espècies
o quantes varietats
de papallones
podem tenir aquí a Catalunya?
A Catalunya,
entre papallones
nocturnes
i diurnes,
al voltant
d'unes 4.000 espècies.
Ara bé,
de les que volen
de dia,
o sigui,
que volen
la llum del sol,
nosaltres,
del que és l'estudi
que fem nosaltres,
nosaltres tenim
comptabilitzades
219.
O sigui,
que el món
és de nit.
Jo és el que li anava a dir,
també.
Hi ha moltes més espècies
de nit que de dia.
Jo li volia comentar,
al fons,
que buscant informació
he vist que
tota la informació
que parla
d'aquest món
de les papallones
fa sempre
molta diferenciació
entre les diurnes
i les nocturnes.
Això és molt important
en l'estudi
de les papallones.
Sí,
tenen
particularities diferents,
malgrat que
moltes nocturnes
volen també
de dia
i fins i tot
hi ha nocturnes
que el mascle
vola de dia
i la femella de nit
i, bueno,
coses així.
O sigui,
la divisió
entre nocturnes
i diurnes
que s'havia fet
sempre,
tradicionalment,
cada vegada
ens donem en compte
que no té
una línia
clara
de dir, bueno,
això és nocturn
i això és diurn.
Científicament,
aquesta divisió
no existeix.
Ja sé que és molt
complicat
d'explicar-ho,
però així
de forma més resumida
ens podria explicar
com es fa
el treball de camp
i la posterior
anàlisi
de tota aquesta feina
d'estudiar
el món de les papallones?
Bé,
el món de les papallones
hi ha moltes maneres
d'estudiar.
o com ho fan
vostès
en aquest cas?
Què?
O com ho fan
vostès
en aquest cas?
Nosaltres
com el que estudiem
és distribució
d'espècies,
al final
el que estem estudiant
és el territori.
Nosaltres
hem creat
una base
de dades
per poder
establir
els mapes
de les papallones
a Catalunya,
els mapes
de distribució.
Llavors,
el que has de fer
és recórrer
el territori,
la qual cosa
el que
coneix
una mica
Catalunya
veurà
que també
és una cosa
que gaudeixes
del territori.
Llavors,
en cada punt,
en cada espai,
en cada pam quadrat
del territori
s'ha de
les espècies
que hi viuen.
Tot això
nosaltres
des de fa
moltíssims anys
ho estem recollint
amb dades
o sigui,
la localització
dels punts
de les poblacions
ho recollim
amb GPS
des de fa
moltíssims anys,
tot això passa
a una base
de dades
d'un ordinador
i l'ordinador
és el que dibuixa
els mapes
de distribució
amb una precisió
absoluta,
la precisió
que ens dona
el GPS
que és màxima.
Hi ha zones
més riques
en espècies
que d'altres
dins de Catalunya?
Quines serien
les zones
on hi ha
més varietat
de papallones
i més singulars?
Home,
realment
el Pirineu
té unes característiques
que donen
una gran riquesa.
Malgrat tot,
Catalunya
és un país
molt ric
en espècies
per la senzilla
raó
que a Catalunya
tenim
una gran varietat
de climes,
una gran varietat
d'hàbitats
i naturalment
com més hàbitats
hi ha
més espècies
poden haver-hi.
Aquí al Pirineu
tenim zones
subalpines,
zones alpines
però aquí al Pirineu
una espècie
per exemple
que visqui
en un lloc
de clima
subdesèrtic
com a Catalunya
també en tenim
o una espècie
de llocs
d'estepa
d'estepàries
que per Lleida
les trobem
tenim zones
a Lleida
que són estepàries
inclús Lleida
tot era estepari
el que passa
que amb les
correus
que s'han fet
s'ha canviat
molt el sistema
però amb llocs reduïts
que hi ha
que estan protegits
avui dia
podem trobar
espècies estepàries
amb la qual
cada lloc
de Catalunya
té les seves
particularitats
i algunes espècies
que estan en un punt
i no estan en un altre
puesto
perquè
hi ha un habitat
que a Catalunya
no hi ha un altre
com aquell
Finalment
Alfonso
ens podria explicar
com és la visita
al Museu de les Papallones
A veure
la visita
al Museu de les Papallones
és clar
la gent que ve aquí
primer que
espera trobar
lògicament
pel nom del museu
espera trobar
papallones
evidentment
aquí en papallones
hi ha uns 4.000
ejemplars
en exposició
tot de Catalunya
ara bé
el que ens interessa
més explicar
més que
les papallones
en si
que també ho expliquem
és
les relacions
que tenen
amb l'entorn
i els processos
que hi ha
a la natura
amb els quals
intervenen
les papallones
o sigui
relacions
a vegades
d'anamistat
com és
la de depredador
i depredat
però també
expliquem
amb exemples
que tenim per aquí
que el depredat
també necessita
del depredador
perquè mantingui
les seves poblacions
en un nivell
expliquem també
el per què
hi ha molts insectes
a la primavera
i estiu
i això no és més
perquè és proteïna
que la necessiten
la majoria
dels animals
que estan criant
en aquest moment
el just in time
que ens hem inventat
la natura
fa molts anys
en el moment
que hi ha
la necessitat
de proteïna
que és el moment
que hi ha
més espècies
criant
és primavera
i estiu
és a dir
no és casual
que en aquest moment
hi hagi més insectes
el que estem explicant
és això
tots aquests processos
les interrelacions
que hi ha
entre uns animals
les plantes
les plantes
d'altres animals
explicant
que tot això
és una xarxa
nosaltres també
fem tallers
amb escoles
i els nens
el que els expliquem
diuen
escolta'm
t'hem explicat
moltíssimes coses
com és una tallona
com vol
com tal
amb etamorfosis
tot això
ho has vist aquí
i tal
això no té importància
el que té importància
que no podeu oblidar mai
és que la natura
és una gran xarxa
que cada espècie
és un nus
si tallem els nusos
la xarxa
perd força
i un nus
d'aquesta xarxa
no més important
que uns altres
som nosaltres
aquest animal
que anomenem
homo sapiens
que ens autoanomenem
amb el qual
ens diem sapiens
i quan ja comença
a dir que és sapiens
ja comença a dubtar
però realment
el que ensenyem
és una mica
a través de les cepallones
que són els insectes
que tenen millor vista
que són més macos
i la gent
se tansa
i treu cap a la finestra
d'aquest món
doncs
li ensenyem
tot el món
dels insectes
tot el món
que és
pràcticament
el que estem vivint nosaltres
perquè tot està interrelacionat
i en definitiva
amb això
que explica
una postura ètica
davant de la conservació
de la natura
és una visita obligada
ara hi deuen haver-hi
molts esteuejants
a aquesta zona
el Pallà Sobirà
a sort
jo m'imagino
que és una època
en la qual
en reben força visites
no?
sí, bueno
és un moment
de molta visita
però és que
inclús hi ha visites
que tenim
i gent que diu
escolta
m'he sortit
aquest matí
de València
i he vingut
a veure
el museu
i me'n torno
a cap a València
gent que ha vingut
d'aquí
de Sevilla
i tal
inclús l'any passat
va arribar aquí
aquest any
hem tingut
inclús americans
i hem tingut
gent de bastant lluny
i l'any passat
va venir aquí
un tio
amb bicicleta
i diu
no, vinc de Txèquia
i una de les coses
que volia veure
és això
Déu-n'hi-do
eh
que clar
dius
home
quan ve un tio
amb bicicleta
bueno
era un exposí
en què
li agrada
donar voltes
amb bicicleta
però un dels punts
que volia visitar
d'aquest
dins del seu itinerari
s'havia marcat aquest
nosaltres també
l'hem marcat
a la ruta amagada
al Fons Dolça
li agraïm molt
que hagi atès
la nostra trucada
i li asseguro
que quan passem
per sort
no ens perdrem
la visita
al Museu
de les Papallones
de Catalunya
no tinguin por
agafen la carretera
de Llesui
i fins aquí
són 10 minuts
la carretera
hi ha curbes
com totes les del Pirineu
però és un paisatge
extraordinari
ens ho prendrem
amb calma
moltíssimes gràcies
Alfons
ha estat un plaer
bon dia
moltes gràcies
adeu-siau