Ara són dos quarts d'una del migdia.
Seguim amb tots vostès al matí de Tarragona Ràdio.
En el temps del sumari apuntàvem que avui miraríem
una part de la història local
i una part molt concreta del nostre territori,
el naixement dels barris del Port.
Amb aquest títol assistim a una recopilació,
a una cronologia, a una sèrie de dades
que ens expliquen com s'han anat construint
al llarg del temps aquests barris del Port de Tarragona.
És un llibre que ha editat l'autoritat portuària
i és un llibre que s'ha realitzat des del Centre d'Estudis Marítims.
La coordinadora de l'Arxiu Central, la Coya Escoda.
Bon dia, Coya.
Bon dia.
És una de les autores perquè també és autor d'aquest llibre.
Lluís Ballester, bon dia.
Bon dia.
Anem a dir-li, doctor Ballester,
perquè és una persona que professionalment
s'ha dedicat a la medicina tota la vida, no?
Sí, sí.
I moltes persones aquí a Tarragona el deuen conèixer
en lloc de senyor Lluís Ballester, doctor Ballester.
Això s'hi queda molt als metges, no?
Sí, sí. En principi és una espècie cognom.
Quasi, quasi.
El naixement dels barris del Port.
Clar, les generacions més joves
i que probablement no estiguin molt pel tema de la història local.
Els barris del Port és el serrallo i punt.
I la cosa no és tan senzilla ni se simplifica
perquè tot això ho veig en una evolució històrica
amb la mateixa ciutat de Tarragona
i amb el mateix Port de Tarragona
que també déu-n'hi-do la història que hi ha al darrere.
Si parlem dels barris del Port,
i probablement sigui un bon punt de partida per la conversa,
de quina època estem parlant
com a barris del Port com a concepte?
Com el que nosaltres entendríem ara barris del Port?
O barri del Port?
A veure, primer, els barris del Port
que apareixen en aquell llibre són dos.
El barri del serrallo, per una banda,
que neix a mitjans del segle XIX, 1869,
i, d'altra banda, el barri de la Marina,
que podríem dir, per fer-ho així molt planer,
des de la plaça del Prim o de la mitja lluna
a Navall, fins al Port.
Llavors, aquest és més antic.
Aquest barri neix a partir del 1800,
de començaments del segle XIX,
tot i que s'inicia a finals del XVIII,
quan al 1790 es reprenen les obres del Port modern.
I com entenem que era aquella zona
des del punt de vista de...
perquè hi ha el Port, però, clar,
costa molt visualitzar, no?,
com devia ser allò abans que es creix.
El barri de la Marina, que és el més antic.
Sí, el barri de la Marina,
de fet, era una successió d'horts
i d'alguns llocs acotats,
com a parcel·lat,
i magatzems.
Hi havia una àrea de magatzems,
no excessiva,
però hi havia com a font
del que generava el Port en aquell moment.
però realment eren horts
i anàvem ben bé fins al que avui és el carrer Apodaca,
ben bé quasi fins al Jaume I o més.
Tot allò era horts i se seguia més cap allà.
Era un sector d'horts com a terres depòsit
de la propi mar
i del francolí,
que també hi ajudava bastant
a crear aquests terrenys.
No s'entenia com una zona habitada,
la gent vivia a la part alta,
fins i tot els pescadors vivien a la part alta, no?
Sí, sí, sí.
Els pescadors realment,
ja s'entra una mica en alguna part de l'obra aquesta
que presentem o que xerrem,
que els pescadors,
jo dic els patrons pescadors,
vivien a la part alta,
els propietaris dels seus vaixells,
però tenien tota una quantitat
de mariners pescadors humils
que guardaven les eines de treball
i les eines de pesca
a unes barraques al redor,
sobre la mateixa sorra
de la platja de la Marina.
Això seria on està ara l'escala reial,
més o menys?
Just davant del carrer del mar.
Davant del carrer del mar.
Just davant del carrer del mar.
I allà tenien aquelles barraques?
Hi havia unes barraques,
i allà vivien malament,
perquè vivien allà,
les dimensions dels homes,
eren petits,
eren coses petites,
i feia molts anys que hi era.
I aquest va ser un nucli socialment,
un nucli que faria,
però bueno...
Era una època.
Era una època en què això es podia permetre.
Això de l'antigua etat,
això de l'antigua etat, perdoneu,
hi havia a l'arxiu del port,
conservem escriptures d'aquestes,
que es deien botigues de mar,
des de la més antiga,
em sembla que és del 1640 i poc,
o sigui, del segle XVII.
Per tant, ja feia molt de temps
abans que reprenguessin les obres del port modern
que aquesta gent vivien en aquestes barraquetes.
I són molt curiosos els documents de l'època,
perquè descriuen com mal vivien aquesta gent,
sotmesos als oratges del mar
i a les inclemències del temps
que vivien allí amb els nanos,
la família, les dones,
esperant que arribaven les barques de pescar,
ajudaven a treure el peix
i llavors es quedaven allí a la intempèrie.
Aquesta situació es va conservar molt de temps?
Com va anar evolucionant?
Home, pensa que fins a...
El que coneixem com a barri del Serrallo,
el que és ara, la zona on està ubicada ara,
no neix fins al 1868,
aproximadament és la data que es considera de fundació del barri.
Doncs compte, des del 16 i pico que hi ha les primeres escriptures,
són gairebé 200 anys visquent d'aquesta manera.
Com es va creant el barri del Serrallo?
Bé, el barri del Serrallo va néixer una mica
com a conseqüència d'alguna manera
de l'evolució econòmica del port
i de l'evolució, el creixement normal del port
i també del creixement de la pròpia barri de la Marina.
La Marina empentava per la part de dalt
intentant progressar cap al mar,
creant nous carrers,
el carrer del mar, el carrer Lleó,
i per l'altra part, el port,
que tenia tots els drets jurídics
com a propietari de tots aquests terrenys
que anaven des de la vora del mar
fins a tot aquest apòsit
que havia fet la pròpia mar
i el riu Francolí,
doncs intentava progressar
pel bé del propi port,
havia de fer les dragues,
necessitava espai.
Tot això, d'alguna manera,
va, d'alguna manera,
portar a una espècie de pacte de sessions
en què el port,
com que tenia terrenys fora de la pròpia platja,
doncs va pactar
amb els propietaris d'aquelles barraques
per cedir-los uns terrenys fora de la platja
i es va anar creant aquests carrers del mar
i el carrer Lleó
a base de sessions entre les barraques i els terrenys.
Aquells 100 veïns que van anar a viure
aquests carrers que es mantava ara
eren els antics habitants d'aquelles barraces.
Aquest és un problema.
Aquesta és una qüestió.
En tota l'evolució històrica del serrallo
sempre hi ha un dubte
entre si eren,
jo crec que no,
si eren els propis pescadors humils
els que passaven el carrer del mar,
per dir-ho d'una manera,
o el carrer Lleó,
o si eren els propietaris d'aquelles barraques
els que compraven els nous terrenys
del carrer del mar i del carrer Lleó.
I això, bueno,
allí es traslladaven aquesta gent.
Però bueno,
ja era una manera de treure'ls d'aquell mal ambient.
I aquestes barraques,
la propi autoritat,
llavors es deia la Junta Protectora de l'Arbres del Port,
doncs els anava tirant cap a...
fora del port, d'alguna manera.
i així se'n van anar cap a un sector
que es deia el Llesaret,
que era una estructura sanitària,
un establiment...
Sí, per quant a antenes i persones malaltes,
malalties contagioses i tot això, no?
Els anava cap allà,
que ja resultava poc airós, no?
Que les persones s'anessin cap a un sector
teòricament contaminat, no?
Per la qual cosa,
aquest Llesaret que estava més o menys,
diguem,
a nivell del Jaume I tocant a mar,
doncs ja s'anava aproximant
cap al sector del Serrallo.
Ells van anar,
diguem,
tirant a fora,
tirant a fora.
D'esta manera van arribar un moment
que conjuntures polítiques
i que situacions,
jo diria que d'avorriment de tots,
llei d'aigües entre mig,
que també hi va ajudar.
També, perdona,
l'arribada del ferrocarril
també és un dels fets
que precipita, diríem,
l'anada cap al Serrallo actual, no?
El ferrocarril havia de passar,
les vies del ferrocarril
havien de passar,
doncs pel que és ara el moll de costa.
I actua posant límits
al territori.
I llavors això també
és un dels fets
que provoca
que tot aquest personal
que habitava les barraques
s'hagués de traslladar.
O sigui,
abans d'ubicar el barri actual
van fer com a mínim
tres trasllats
de les barraques.
I això
ho demostren els plànols
que hem ajuntat
amb el llibre, no?
Que són
en diferents èpoques.
En quant als habitants,
tot fa pensar
per l'època
que estem tractant,
en què no pensem
que els hi cregués
cap problema
fer fora
persones
que eren
d'un estatus social
molt baix
perquè sabien
que els podien fer fora
que no passava res,
però més enllà
de queixar-se
tampoc no tenien alternativa.
Evidentment es queixaven.
És una interpretació
raonable,
tot i que no hi hagi
constància d'això.
Sí que hi ha constància
perquè també
va ser una mica
d'instrumentalització política.
Pensa que és una època
que és molt
revolucionària,
el sexení liberal,
en fi,
hi ha una conjuntura política
bastant
afervescent,
i llavors molts sectors
ho van aprofitar,
això per posar-se
de costat
al barri
aquest, diríem,
tan desprotegit
i fer una miqueta
de propaganda
del tema, no?
El tema de...
O sigui,
han de ser una miqueta
instrumentalitzats, també.
De la via del tren
que una mica
fa marca
aquesta línia
divisòria,
és a partir d'aquí
que comencem
a aconyar una mica
el concepte aquest
de part alta i per baixa
de la ciutat?
Què us sembla?
O això és posterior o...
Part alta i per baixa
bàsicament
neix
amb l'època
de les fortificacions
i de les muralles.
Quan es crea
la població
de la Marina
hi havia una fortificació,
la muralla
que diuen
de Sant Joan.
Aquesta és la que
realment marcava
la part alta
amb la part baixa,
fins que s'enderroca
aquesta muralla,
perquè esclar,
la població
de la Marina
diríem que va néixer
desprotegida,
així com tots els habitants
de la part alta
tenien unes fortificacions
que els protegien
entre cometes
perquè després
durant la Guerra
de Franceses
es va veure
que tampoc
no els protegien
tant com semblava,
tots els habitants
de la part baixa
no tenien
aquestes fortificacions,
tot i que també
se'n construiran
el Forti del Francolí
i altres fortificacions
que es creien
de posteriori.
Parlen de construccions,
em va dir que
el llibre
té un treball
d'investigació,
d'arxiu,
de moltíssimes coses,
però també hi ha
moltes imatges,
fotografies,
plànols
que et donen una idea
de com es va construint
tot el barri
del Serrallo,
com es van fent
aquestes grans naus
que han de donar
servei al port
en si mateix
a la tasca
com a port,
però també
a tot el que és
la feina
dels pescadors.
Per exemple,
això ha sortit
a l'atzar,
la planta baixa
d'una casa
del Serrallo
emprada com a magatzem
pels estris de pesca,
que tot aquest tipus
de construccions
que ara ens semblen
molt boniques
i tot plegat,
en aquella època
vivien en unes condicions
molt dures
des del punt de vista
material i físic,
ara és molt bonic,
la nostàgia
i tot plegat,
però troba-t'hi,
treballant-hi cada dia allà,
és molt diferent.
Com es va fent gran?
Perquè aquí veiem
al costat d'una nau
que ara entendríem
com a nau industrial,
al costat de les barques
que estan en un descampat,
com es va construint,
com es va distribuint
tot aquest espai
per la convivència
del port
i la seva activitat econòmica
i el món dels pescadors?
Jo diria
que hi ha un moment
important,
com apuntava la Coya,
que és
la construcció
del ferrocarril.
El ferrocarril
va obligar
a treure
tota una cortina
de fortificació
que hi havia
entre el mar
i el que ara
és el carrer del mar,
diguem-ho així,
tota aquella cortina
es va tenir a terra.
Però, a més a més,
els propis
potencials econòmics
de la ciutat
necessitaven expandir,
necessitaven tindre lloc.
I llavors,
entre tots,
van sol·licitar
l'endarrocament
de les morelles,
una morella
que hi havia
que anava
des de la porta
a Lleida,
que va ser
el carrer
no sé si
és Prat de la Riba
o alguna cosa així,
més o menys,
des de la porta
a Lleida
fins baix
a el que és
avui el Serrat.
Hi havia
tota una cortina
que es va tirar a terra.
Tot això també
va donar
una apertura
important
cap a noves
construccions
civils,
però a la vegada
també
per poder
tindre més
accés,
que inclús
hi ha un alcalde
que diu
d'aquesta manera
també donarem
més vida
i accés
a aquest pobre
perquè a més
els tracten
d'una manera
que ja eren humils
però sobres
i diuen
que viuen allà
perquè vivien
en males condicions
inclús
a punt de vista
mèdic
i d'enfermetats
eren uns focus
importants
de malalties
perquè bueno
estaven
en una riera
que sortia per allí
estava el llacaret
al costat
i hi havia
uns rentadors
municipals
i això
el tema
de canalització
d'aigua
està tot plegat
jo tinc entès
i vostès em corregiran
només faltaria
i m'han explicat
que fins i tot
en determinats moments
de la història
l'Ajuntament
no reconeixia
determinats nuclis
de població
com a tals
com a pertanyents
a la ciutat
a veure
i tot això
té a veure
també quan tornem
al barri de la Marina
quan és al barri de la Marina
com que érem terrenys
de la Junta d'Obras del Port
o de la Junta Protector
de les Obres del Port
fins i tot
la titularitat
diríem
era del port
i la gestió
d'aquests terrenys
era del port
o sigui que quan s'havia
d'aixecar una casa
el permís d'obres
el donava el port
no l'Ajuntament
això també és una mica
i en el llibre apareix
el cavall de batalla aquest
entre les lluites
entre el port
i l'Ajuntament
i els permisos d'obres
i tot això
després es va definir
però per una
una real ordre
em sembla que és del 1807
deix molt clar
que el director del port
que era un enginyer
era el que tenia la potestat
doncs de dir
si els carrers
havien d'estar nivellats
en aquesta alçada
o l'altra
o sigui
totes les característiques tècniques
les tenia el director del port
no l'Ajuntament
hi ha hagut
al llarg del temps
doncs anaven succeint
diferents transformacions urbanístiques
a la ciutat de Tarragona
evidentment
però clar
aquí parlem
barris del port
i el barri
no només ho fan
les construccions
les casetes
ja siguin de fusta
o d'obra
sinó que ho fan
les persones
i el sentiment
que pertanyen
a algun lloc
o a alguna cosa
en quin moment
es comença a detectar
ja sé que això
és molt difícil de veure
però en quin moment
podem dir
que es comença a detectar
que el col·lectiu
de persones
que viuen
en aquesta part
de la ciutat
se senten
que formen part
del serrallo
d'aquest barri
del barri del port
quant creieu vosaltres?
no
una data
jo no
no una data
sinó un moment
més aviat
jo crec que de fet
Pronte
ja van formar part
de la pròpia ciutat
perquè hi ha una redistribució
de barris
i en aquesta redistribució
de barris
doncs igual que
a principis
del segle XIX
ja existeix
o que ells diuen
un anexe
a un barri
que li diuen
barraques
eh
també existeix
tota
l'alcalde
de les alcaldes
del barri
del barri
de la Marina
i posteriorment
del barri
de la Serralla
perquè ja dic
va ser més posterior
però realment
estaven integrats
ara
la gestió
d'aquests alcaldes
doncs era una gestió
més
jo diria
més
a lo millor
sanitària
a lo millor
de denúncia
de fets
perquè el que diu
la coia
que hi havia
una responsabilitat
de la Junta
de la Junta
de la Junta
de la Junta
de la Junta
de la Junta
del Port
doncs feia
que actuessin
una mica
i ha passat
en freqüència
que a Tarragona
que entre les relacions
o les activitats
entre el Port
i la ciutat
doncs tenen
a vegades
punts de vista
discretament
diferents
però
en aquest cas
ho és més
perquè
la pròpia
la Junta
de la Junta
de la Junta
de la Junta
de la Junta
de la Junta
com a herència
del pacte
establert
amb l'Esmit
en quant
a l'urbanització
d'aquest sector
del barri
de la Marina
doncs inclús
va programar
i va
enderrocar
unes cases
i unes altres
per tapar
una sèquia
que anava
que la deien
la sèquia
dels molins
i la va haver
de tapar
per poder
fer carrers
a sobre
sí
que la infraestructura
sanitària
i infraestructura
de serveis
estava quasi
més en mans
de la Junta
de la Junta
de la Junta
de la Junta
de la Junta
de la Junta
era una época
que l'urbanisme
s'improvisava molt
no hi havia
aquelles planificacions
urbanístiques
com les entenem ara
lògicament
no obstant
tampoc
la Ciutat Alta
tenia una gran
estructura
no tampoc
formava part
de l'època
era una manera
de fer de tothom
és ben cert
no
te volia dir
que una muestra
d'aquest poder
del port
en aquest moment
sobre l'urbanisme
de la part baixa
és també
el nom dels carrers
el nom dels carrers
de la part baixa
el carrer Smith
el carrer Apodaca
Smith i Apodaca
són grans
enginyers portuals
del segle XIX
llavors
el port tenia també
la potestat
de batejar els carrers
que amb el tema
de la nomenclatura
també hi ha una moguda
important
amb l'Ajuntament
a mitjans de segle
perquè
fins i tot
canvien rètols
i carrers
que hi havia
rètol
amb un nom
que havia posat
l'Ajuntament del Port
l'altre que havia posat
l'Ajuntament
fer tot això
és una miqueta
un tema
diríem
una miqueta complicat
però que
amb el temps
s'anirà resolent
quan perd
el barri
de la Marina
el seu nom
com a
la Marina
mira que és bonic
no?
jo crec que
el barri
de la Marina
va néixer
com
bueno
tots els noms
dels barris
a vegades
neixen
del poble
del dia a dia
per poder-se
ubicar
però realment
en el moment
en què
el meu
que va pensar
en el moment
en què
s'urbanitza
i s'edifica
el carrer
a la Unió
i es perd
el barri
un pic s'enacciona
la ciutat
diríem
es perd
perquè
ja neix
tot aquest gran carrer
després ja
creix la part
que dona més
cap a l'estació
de ferrocarril actual
que tot allò
era molt rocós
i es va fer
més a posteriori
i ja
d'alguna manera
com a barri
barri
doncs
va perdre
aquest nom
que
tampoc crec
que existe
jo no l'he llegit
més que
amb els planos
els planos
sí que parlen
de la població
de la Marina
però era un nom
que amb el qual
van batejar
aquesta zona
les pròpies persones
que hi vivien
segurament
sí, sí
una manera
d'obicar
en la veritat
una manera
de saber en som
el barri ja es consolida
en quin moment
allò mira una miqueta
la cronologia
com a tal
a veure
el primer carrer
diríem
que s'urbanitza
que és el carrer
Podaca
ho fa el 1807
que passa que després
hi ha l'intermedi
diríem
de la guerra del francès
que durant aquest temps
es construeix
i a partir de la guerra del francès
1815
o així és quan ja es comença
a urbanitzar de debò
jo pel que veig
aquest llibre
a mi em dona la sensació
que no és un llibre per erudits
sinó per persones
que estiguin interessades
per la història local
perquè és un llibre
planer
entenedor
aquesta és la sensació
que a mi em dona
i probablement
aquest era l'objectiu
de vosaltres dos
com a autors
del mateix
no?
sí, aquesta era la intenció
bàsicament
d'anar a conèixer
no pots evitar
no pots evitar
fer les cites
pròpies
de tipus
d'escritures
de tipus
de llocs
en tu has trobat
tot aquest
desdevenir
de coses
però
en el fons
si es llegeix
entre línies
hi ha com una mena
de seguiment
pas a pas
dels que ho hem estat fent
d'alguna manera
està inclús
convivint
amb aquest prologat
jo recordo un moment
en que
en que els mitjans
els diuen
que poden edificar
entre aquest lloc
tot el Llasaret
i el
que ara és
el
el Serrallo
que hi havia una platgeta
i com que ja n'estaven tips
cada vegada els diuen
més cap allà
més cap allà
arriba un
i comencen a edificar
i edifiquen sobre un
un vivero
que hi havia d'arbres
i es posen dins del vivero
i tal
per la brava
llavors
diu
home que això no pot ser
és que
no sabem qui és Llam
però vull dir
que va arribar un moment
en què el poble
d'alguna manera va dir
prou
però ja s'ha acabat
que ens facin fora de tot arreu
és tota una successió
de cartes
d'oficis
d'uns i els altres
però això no pot ser
però la realitat
és que a partir d'aquell moment
ja van començar
a edificar
i s'ha acabat
les fonts
sí, perdona
no, que una cosa curiosa
una de les
de les condicions
en què s'estableix
quan els van deixant edificar
al barri del Serrallo
és que les cases
havien de ser de fusta
i mòbils
o sigui que era una cosa
totalment provisional
jo diria que fins a molt
avançat el segle
no es constitueix ja
com un barri
diríem definitiu
no ho tenen com un barri definitiu
sempre pensen
que és una cosa provisional
moltes hores a l'arxiu
aquí és una feina
d'arxiu
de remenar molts papers
de mirar moltes fotografies
de destriar
el gra de la palla
que és una feina
doncs
realment
titànica
d'hores
si més no
bueno
és algo
en el fons
les coses agraden
i en el fons
són gratificants
perquè
bueno
si insisteixes
vas veient que les coses
tot està
ja està tot descobert
i tot organitzat
l'únic que és de fer
és posar-lo a la llum
i res més que això
però és
jo per mi personalment
ha estat molt gratificant
poder
en fi
col·laborar
amb una
troballa
en algunes troballes
que hi ha
més que res
perquè jo sempre
m'agrada dir-ho
i no me n'amago
jo soc
de la província
però no de Tarragona
i porto
40 anys aquí
40 anys
que
bueno
doncs
d'alguna manera
se m'ha respectat
i
suposo que m'he fet
respectar
les dues coses
però com a mínim
és com una espècie
de
no de pagament
però sí
de
reconeixement
aquesta actitud
de la ciutat
amb mi
i en això em sento feliç
és un regal
realment
i jo no sé
si heu fet
alguna
troballa
o alguna descoberta
personal
amb aquest treball
perquè sempre
tot i que
el cas teu
que treballes
que ets una persona
que està estretament
vinculada
a l'arxiu central
del port
sempre es descobreix
alguna cosa
a més que res
que es posen
moltes idees
amb salfa
que dic jo
que
per exemple
en aquell llibre
una de les troballes
que han fet
entre cometes
que tampoc
no és una novetat
però que com a mínim
crec que estableix
un punt de partida
ja
que es pot seguir
posteriorment
és que
el barri de la Marina
neix a partir
de l'edifici
de la Duana
i l'edifici
de la Duana
es permet edificar
el 1776
me sembla
que ha donat l'ordre
perquè es pugui edificar
llavors
ja ens n'estem anant
fins i tot
abans
que es reconstrueixi
el port
en època moderna
que la data
és 1790
i ens avancem
uns 20 anys
i em sembla
per això
per les escriptures
que hem pogut consultar
que sempre és
a partir
d'aquest edifici
de la Duana
que va naixent
tot el que és
el barri
que és de la Marina
que posteriorment
aniran poblant
bàsicament
comerciants
i gent
que tenen
els negocis
vinculats
amb l'activitat
portuària
a diferència
del Serrallo
que és un barri
ja més homogèni
poblat per pescadors
doncs el de la Marina
tu abans deies
el dret característic
el de la Marina
jo crec que es va anar
desvirtuant
tot i que inicialment
sí que tenia
un dret característic
tots els seus habitants
que eren
gent que estaven
vinculats
a una activitat
portuària
després ja
va ser més heterogèni
aquesta població
que dedicava
la seva activitat
al món de la pesca
però també
a tot el negoci
la feina
que generava
el port de la ciutat
per exemple
una de les
grans activitats
d'aquest sector
de la Marina
va ser
tota la indústria
botera
per fer
perquè hi havia
una forta exportació
de vins
i d'alcohols
hi havia
tot un àrea
molt important
de boters
el llibre
el van presentar
fa uns dies
públicament
imaginem
que van assistir-hi
moltíssimes persones
lògicament
però també
moltes persones
vinculades
al Serrallo
sempre hi ha
uns comentaris
després
us ha arribat
algun comentari
respecte a aquest treball
què heu fet
a veure
una persona
que va assistir
una de les persones
que van assistir
que era del Serrallo
precisament
sí que em va comentar
almenys
que ja era hora
que algú fes alguna cosa
sobre el Serrallo
és un dels comentaris
tots n'hem tingut
pas és que no saps
gairebé
si val la pena
perquè bueno
amb tot això
tornem a lo que és
una mica
la història verbal
per exemple
però de prontat
però escolta
posa't un llistat
dels mal
com si diuen
mal noms
o com si digues
dels mal renoms
doncs no
clar
tothom
quan llegeix
alguna cosa
desitja allò
que en aquell moment
ell coneix
jo en conec un munt
i tal
però la veritat
és que
si s'ofereix una mica
a les primers
habitants
del barri
i tot això
ara en general
els ha fet gràcia
això que deia la coia
que d'alguna manera
es posés de manifest
al barri
sempre han tingut
aquesta inquietud
que al barri
no se li presta
prou
atenció
és un llibre
de veritat
d'aquells
per entretenir-se
perquè
des de mirar
els oficis
els oficis
de les persones
dels habitants
d'aquest barri
amb els seus noms
i cognoms
rebendedor
cobero
calafate
mariner
pescador
labrador
carreter
fuster
mosso
d'amagatzem
sastre
mestre de vela
molts oficis
relacionats amb el mar
lògicament
però d'altres
que mantenien
una miqueta
el que era
la vida quotidiana
i els oficis
normals
de l'època
d'aquells llibres
de veritat
i ho diem
allò
sincerament
per entretenir-te
estona
i per anar
descobrint
aquest
record de la ciutat
de Tarragona
no només la gent
del Serrallo
que és molt gelosa
del seu espai
ja sabeu
que jo soc del Serrallo
aquesta frase
que vosaltres segur
que heu sentit
moltes vegades
un llibre molt interessant
un llibre a descobrir
perquè s'acaba
de publicar
molt recentment
i s'ha presentat
en societat
per això nosaltres
doncs creiem
que era molt important
donar-lo a conèixer
i agraïm moltíssim
tant a la Coya
com a Lluís Coya
Escoda
Lluís Ballester
que hagin vingut avui
al matí de Tarragona Ràdio
i ens hagin donat
algunes pistes
per després nosaltres
aprofundir una mica més
Coya Escoda
Lluís Ballester
doctor Ballester
enhorabona
per aquesta feina
i moltíssimes gràcies
adeu-siau
bon dia
adeu