logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bon dia, Néstor.
Bon dia.
Ell és un dels integrants del comitè organitzador d'un festival
que, òbviament, ara ho comentàvem el Néstor,
pot créixer molt més, com tot en aquesta vida,
però ja ha quedat, si es mira el programa sobre el desplegable
que ha apuntat tot el programa de l'Incúrdius,
Déu-n'hi-do, ja parlem d'un festival ben arrelat i molt ben cosit.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Aquest any presentem més de gairebé 60 curtmetratges
de tota Europa i la Mediterrània,
que és el nostre àmbit d'actuació geopolític,
i podrem veure curtmetratges que, d'altra manera,
si no fos per festivals com l'Incúrdia,
seria molt, molt difícil de veure peces, per exemple, aquest any,
que venen des dels països de l'est,
països com Armènia, per exemple, Lituània, Estònia,
podrem veure documentals d'aquests llocs,
també de països mediterranis, com Espanya, Grècia,
per exemple, Israel, també de països nòrdics.
Vaja, hi ha una tria bastant potent
que intenta representar tota la cinematografia europea
dins del món del curt.
Només el que dius, sense festivals com aquests,
no ens quedaríem sense poder veure obres realment extraordinàries
dins del curtmetratge.
Abans ho dèiem, que fa molts anys,
i per llei s'obligava a passar un curtmetratge
abans de la pel·lícula a les sales comercials.
Ara ja no hi dius, home, pel preu que paguem l'entrada,
vols dir que no ens podríem posar un curtmetratge abans?
Però no hi ha manera, eh?
No hi ha manera.
O els hi fas la llei, o escolta, no surt, eh?,
per generació espontània, els exhibidors.
I és una llàstima, perquè, com comentàvem abans,
la durada d'una obra no determina la seva qualitat.
De fet, hi ha grans curtmetratges fets per grandíssims directors
que són autèntiques joies, autèntiques meravelles.
I, malgrat tot, tenen una difícil sortida,
tant comercial, tant industrial,
com a les sales de cinema, com a la televisió.
I, bueno, aquí és on entren festivals com el nostre,
que permeten donar visibilitat
en aquestes petites joies ocultes.
Fer cinema és caríssim, ja ho sabem tots,
i més aquells que s'hi dediquen.
El curtmetratge, com abans comentava el Néstor,
i tots sabem també,
és un pas per, en un futur,
arribar al llargmetratge,
perquè hi ha curtmetratges que, com comentàvem,
tenen vida pròpia,
no és un gènere menor, el del curtmetratge, ni de bon tros.
No és un gènere menor, i a més,
a mi m'encanta veure curtmetratges,
perquè un entra a una sala de cinema
i es deixa emportar per diferents petites narracions
durant una hora i mitja,
que és el que proposa el nostre festival,
sessions d'una hora i mitja a una hora a tres quarts.
Potser algun no ens agradarà,
però potser algun ens sorprendrà,
potser algun serà una comèdia,
potser un altre serà un drama.
Vaja, és molt interessant deixar-se emportar
pels curtmetratges.
Si un no t'agrada,
al cap de cinc minuts ha acabat
i en comença un altre.
Jo crec que si es creés aquesta cultura
d'anar,
de fer sessions de curtmetratges,
d'anar a veure curtmetratges,
realment podria tenir una sortida industrial,
una sortida comercial,
perquè realment el món del curtmetratge
et dona molt de joc.
Són tan suggerents, no?,
bona part d'ells,
perquè, clar,
amb aquesta precarietat de mitjans
que moltes vegades es treballa al curtmetratge,
la creativitat encara creix més
del realitzador
i et trobes amb moments realment brillants.
Sí, una mica és l'esforç del cineasta
per en cinc minuts
intentar convèncer,
intentar explicar
que aquesta obra
és una gran obra,
que el que estem fent és molt rodó
i que tindrem oportunitat
de continuar fent cinema.
Per tant, el cineasta vol que allí
tota la seva creativitat
i tot el seu talent
perquè allò pugui tirar endavant.
És una mica com un tour de força
amb el món del cinema, no?
Hi ha una responsabilitat
amb els diners invertits
que, naturalment,
moltes vegades les produccions
no són grans produccions,
no hi ha molts mitjans,
doncs el suc que se li treu
als pocs diners
que s'inverteixen als crometratges
moltes vegades és absolutament sorprenent.
Sí, sí.
I en general,
Nesta,
parlem molt en general,
hi ha tendències també
a dins del gènere documental?
Per exemple,
el cinema que s'ha fet a Catalunya
en un determinat moment,
cinema, llargmetratge,
doncs era una mica
explicar el moment
de la vida barcelonina,
el que sigui,
el cinema espanyol
que es va fer als 80,
recuperar la memòria històrica.
En el tema del crometratge
també hi ha tendència?
Sí, hi ha tendències.
fer coses més estranyes,
fer coses més explícites.
Sí, jo penso que
s'ha superat l'època del videoclip,
hi havia una...
durant els anys 90,
doncs hi havia una tendència
amb els crometratges
a utilitzar una estètica
molt videoclipera,
amb un muntatge molt picat,
amb imatges molt ràpides,
molt estètica musical,
i últimament estem tornant,
jo crec,
una vegada més
al realisme.
A la cosa més narrativa.
A la cosa més íntima,
més narrativa,
i l'incur aquest any
reflexa bastant això.
Hem fugit d'aquests crometratges,
diguem-ne,
més espectaculares
però sense xitxa,
per anar a buscar més
aquell crometratge
sugerent, narratiu,
que busca la realitat
dintre d'aquesta petita narració
que és el crometratge.
Amb aquesta tendència
s'ha de valorar
per sobre d'altres elements
més tecnològics el guió,
que diuen que és del que
més està faltat al cinema actualment.
Sí, jo penso...
És el que diuen, eh?
És el que diuen,
és el que diuen.
Jo a vegades penso que potser
el cinema és massa d'autor del guió
i podria alliberar-se una mica del guió,
però naturalment
els crometratges,
la majoria d'ells,
el guió és la clau,
perquè hem d'intentar impactar
amb molt poc temps.
Per tant,
les divergacions,
les divergacions,
moltes vegades,
més que ajudar,
molesten.
I tots els crometratges
que passem nosaltres,
doncs es veu que hi ha un guió
molt, molt, molt treballat.
Sortosament veurem de tot
i també hi haurà una presència important
de les noves tecnologies
en alguns d'aquests crometratges
que deuen ser molt atractius
per a determinats realitzadors.
A més,
amb el que implica
de reducció de costos, no?
Sí,
una mica
és l'arribada també
de la tecnologia digital
al món del crometratge.
Moltes vegades
es critica
la banalització
que pot suposar
el fet
que hi hagi tantíssimes
i tantíssimes obres.
Naturalment,
es produeixen
molts més crometratges
que mai
perquè la tecnologia
ho permet,
cada vegada
és molt més barat
fer un crometratge.
Les càmeres digitals
són molt més barates
que les càmeres tradicionals
de 35 mil·límetres
i molts joves realitzadors
estan optant
per utilitzar aquestes tècniques.
Naturalment,
hi ha més producció,
també hi ha més coses obviables.
Però, vaja,
dintre de tota
aquesta gran producció digital
que s'està produint,
sempre un pot trobar
petites joies
i realment
permetre que tothom
pugui fer una pel·lícula
doncs és una...
aquesta suposada
o possible
futura democratització
del cinema
que estigui a l'abast
de qualsevol noi
de Tarragona,
de Reus,
de Baix,
de Ribarroja,
d'Ebre,
poder fer un crometratge
doncs
és molt important
per el futur del cinema.
Néstor,
com feu la tria
a l'hora
de fer la selecció
de pel·lícules?
Doncs amb moltes hores
divisionats
i molta feina.
És el que t'anava a dir
que aquí no compta.
Doncs mira,
aquesta té bona pinta,
no, no.
S'ha de mirar,
s'ha de mirar.
I moltes vegades
les coses que un es menja
doncs no són molt agradables.
Clar,
no ho senten bé de tot.
Bé,
aquest any estem molt contents.
Hem rebut més
de 300 produccions
que és una quantitat
molt, molt, molt considerable
i hem fet una tria
bastant acurada.
Realment,
la majoria
de curtmetratges
que nosaltres passem
són curtmetratges
d'una gran qualitat
tant tècnica
com artística
com de producció
i molts d'ells
venen avalats
pel seu èxit
en altres festivals
internacionals.
En quant a origen,
ja ho comentaves tu
a l'inici de la conversa,
des de Sud-àfrica
passant per la Irlàndia,
Alemanya,
Itàlia,
diferents països europeus,
en fi,
hi ha una gran varietat.
Com a bon festival
que és,
es deu dividir
en diferents accions,
en diferents dies,
com temàticament
o com heu organitzat
el que és el festival?
Ho dic des d'un punt
de vista pràctic
per a aquelles persones
que per primera vegada
de dir,
calla,
que no m'he acostat mai
a l'incurt,
com ens recomanes
o fes-nos una visita
guiada pel festival?
Doncs,
el festival bàsicament
es projectarà
a dues sales
de la ciutat de Tarragona,
que és l'Auditori
de la Fundació Caixa Tarragona
i a l'Antiga Audiència
i les sessions
començaran a partir
de les 4 de la tarda.
Per tant,
podrem veure curtmetratges
el dijous,
divendres,
dissabte i diumenge
a partir de les 4 de la tarda
a la Fundació Caixa Tarragona
i a l'Antiga Audiència.
Els blocs,
com et comentava abans,
els hem fet
d'una hora i mitja
a una hora i tres quarts,
per tant,
podrem veure a cada bloc
uns 6 o 7 curtmetratges
i tenim sessions
a les 4,
a les 6,
a les 8 i a les 10.
A les 10,
com comentarem ara,
doncs,
tenim també
una novetat
i és que aquest any
a l'Incurt,
a més a més
de presentar
curtmetratges,
s'obre també
el llargmetratge.
En aquest cas,
el llargmetratge
en format documental.
Però no han recuperat
relíquies, eh?
No.
Precisament,
són documentals
absolutament actuals
i en alguns casos
comptareu amb la presència
del director.
Sí,
en tots els casos.
En tots els casos?
En tots els casos,
els documentals
que presentem aquí
estaran avalats
per la presència
del seu director.
Són documentals,
tots ells,
molt recents,
tots són inèdits
aquí a Tarragona
i fins i tot tenim
una estrena mundial
que és el documental
Sirlot,
que és d'un jove
autor tarragoní,
el Gerard Gil,
i és un documental
de gran qualitat
produït pel Paco Poc
que indaga en la vida
del filòsof
i simbolista
Juan Eduardo Sirlot.
Us ho recomano a tots,
aquest documental
serà el divendres
a les 10 de la nit.
Hi haurà també
una actuació
d'un violonxelista
abans i després
de la projecció
d'aquest documental
i és una de les grans apostes
d'aquest festival.
Clar, però pensin que,
per exemple,
en l'Incurt
també es projectarà
a Tierra Negra,
aquest treball realment
extraordinari,
treball etnogràfic,
quasi podríem dir,
que han fet
el Ricardo Iscar.
Sí.
També hi serà el director?
També hi serà,
el Ricardo Iscar,
a l'antiga audiència,
el dijous
a les 10 de la nit.
La doble vida del Fakir?
Presentat per l'Elisabet Cabeza,
que a més a més
de ser la realitzadora
d'aquest documental,
també formarà part
del jurat de l'Incurt
que atorgarà
els premis d'aquest festival,
un documental fantàstic
que va tenir un gran èxit
a l'últim festival
de Valladolid
i que s'ha estrenat comercialment
a diferents sales
de l'estat espanyol.
I va entre anys no és nada,
que és de la setmana passada,
l'estrena.
Sí,
es va estrenar
a poques sales a Barcelona
la setmana passada
del Joaquim Jordà,
del mític Joaquim Jordà,
un dels realitzadors
més importants
que compta el nostre país,
que vindrà també
a presentar-lo aquí a Tarragona
en exclusiva.
Serà la primera presentació
que farà en públic
d'aquest documental.
Les sessions,
com deies,
l'entrada és oberta?
L'entrada
a la sessió inaugural
és gratuïta.
Les entrades
a les sessions
de curtmetratges,
com deia,
són sessions
d'una hora i mitja
a una hora i tres quarts,
doncs tenen un preu
bastant econòmic,
que són tres euros
per sessió,
amb descomptes
per gent jove
a un com a vuit euros.
Aquí no,
Voliana,
no pot argumentar
el tema de l'economia,
eh?
M'acabem
per fer aquestes entrades.
Hi ha un altre aspecte,
aquest també ja
està molt consolidat
en el mar del festival,
que és la Marató
d'Escriptura
de guions
de curtmetratges.
En guanyen
la cinquena edició ja?
Cinquena edició,
la Marató
d'Escriptura
de guions
és una de les
grans festes
que proposa el festival,
és on es crea realment
un ambient
molt, molt, molt especial
que ens agrada moltíssim
portar a terme
cada any.
Reunim,
aquest any
seran prop de 50 guionistes
en equips
que poden anar
d'una fins a quatre persones,
els reunim
en una sala
de l'Hotel Royal Tàrraco
i durant 24 hores
en una mena
de gran hermano
guionista cinematogràfic,
doncs estan tancats
escrivint un guió
a partir d'una imatge
que nosaltres els hi donem.
Per exemple,
els hi donarem,
que no serà el cas,
evidentment,
la fotografia
d'una noia
enxercada al terra
amb una pistola
al costat
i a partir d'aquí
dispara la imaginació
i a veure què surt.
El millor guió
de curtmetratges
tindrà un premi
de 3.000 euros
per portar a terme
aquest guió
que aquest equip
de guionistes
haurà escrit.
Però ha de fer aquest guió.
Ha de fer aquest guió.
El guió
s'ha d'entregar
al cap de 24 hores.
No us heu plantejat
l'organització
fer un curtmetratge
d'aquesta sessió
d'aquesta reunió
de guionistes?
Sí, seria una pel·lícula.
O filmar-ho,
com a mínim,
i agafar moments determinats.
Esperem que la gent
que documentarà
tot el festival
tant
en fotografia
com en vídeo
es fiqui ben dins
d'aquesta marató
i a veure què surt.
potser amb les imatges
podem fer una pel·lícula
per l'any vinent.
Hi ha molta afició
aquí a Tarragona,
el camp de Tarragona
que té tota la zona,
el cinema
i els curtmetratges
com a espectadors
però també
molts joves
que volen fer cinema.
Sí, de fet,
per exemple,
tenim curtmetragistes
que han tingut
una gran carrera
en diferents festivals
internacionals
com per exemple
José Luis Montesinos
que és d'aquí a Tarragona
o el Jesús Montlleó.
El Jesús Montlleó
presentarà
dins de la secció
a competició nacional
un curtmetratge
la seva última peça
que es diu
El legado
diumenge a les 6 de la tarda
i recomano a tots
perquè és un fantàstic
curtmetratge.
La sessió inaugural
com deies
serà demà dimecres
al Teatre Metropol
presentarà
Vicenta Ondongo
una actriu presentadora
coneguda
sobretot per la televisió
i el cinema
òbviament
i aleshores
hi haurà
diferents projeccions.
La Cluenda
també té un caràcter especial,
no?
La Cluenda
també té un caràcter
molt especial
perquè tancarem el festival
amb una activitat
que crec que és
molt interessant
i molt suggerent
que és l'espectacle
Secrets Compartits
que presenten
el Gerard Quintana
i el Joel Joan.
Aquest espectacle
el Gerard Quintana
i el Joel Joan
l'estan movent
per Catalunya
només durant dos mesos
i una de les últimes actuacions
seran aquesta
que faran a Tarragona.
Per tant,
és un espectacle
que ells han preparat
amb molt carinyo
i molt mimo
només
durant una temporada
molt petita
de la seva vida
i que mai més repetiran.
És una oportunitat única
que jo animo a tothom
que d'en molt poques entrades.
Per tant,
si voleu anar-lo a veure
són 12 euros
espavileu-vos
perquè realment
queden molt poques entrades.
En aquest espectacle
el Joel Joan
i el Gerard Quintana
tots dos junts
cantaran
i passejaran
una mica
per la seva vida.
Recitaran
els seus poetes preferits,
parlaran
de les seves experiències vitals,
serà alguna cosa
realment
molt especial
i molt interessant.
Joan,
una mica
amb les paraules
se'ns farà curt
aquest festival
perquè realment
hi ha una activitat
trepidant,
es podran veure
moltes pel·lícules.
Podríeu fer també
una mena de premi
a la fidelitat
i al rècord.
Aviam,
qui és capaç
de veure més curtmetratges
durant aquests dies?
Sí,
realment serà difícil
veure tota la producció
de curtmetratges.
Per això t'ho dic,
crec que tindria
molt de mèrit
de dir
jo em planto allà
el primer dia
i fins l'últim
i m'ho miro tot.
Em miro 60 curtmetratges,
realment li donaríem
un premi a aquesta persona,
sí, sí.
Bé,
els que heu organitzat
el festival també,
Déu-n'hi-do,
perquè la cosa
és que havíeu de visionar
tots aquells
que es presentaven.
Hi ha una altra qualitat,
no?
Hi ha una altra qualitat.
El jurat ho tindrà
difícil.
Sí,
el jurat ho tindrà
molt difícil.
El jurat també
és un jurat
de primera línia,
comptem amb la directora
Mireia Ros,
amb el guionista
Albert Espinosa,
amb l'altra directora
que t'havia comentat
abans,
realitzada de Cabeza,
amb el productor Paco Poc,
amb el muntador
Sergi Díaz,
és un...
Diguem-ne,
intentem cobrir
amb el jurat
totes les branques
de la producció audiovisual
i a més
amb professionals
de reconegut prestigi
que donaran
els més de 20.000 euros
en premis
que reparteix el festival.
Per tant,
el festival
dins de l'àmbit europeu
està molt ben posicionat
i tothom vol venir,
encara que només sigui
per aquest al·licient
dels premis.
En aquest cas,
per exemple,
el Premi El Millor
curtmetratge nacional
són 6.000 euros
que dona Jameson
i que realment
és un gran al·licient
per tots els curtmetragistes
per poder tirar endavant
la seva carrera cinematogràfica
i donar suport,
que una mica és
la nostra funció
com a festival,
donar suport
a aquests joves talents,
en aquests nous realitzadors
perquè continuïn,
per animar-los
a seguir endavant,
per fer més curtmetratges
i per donar el salt
també al llargmetratge.