Quatre minuts i un quart d'una de la mitja.
Continuem al matí de Tarragona Ràdio.
Durant aquests dies, durant aquests primers dies de setembre,
anem comentant aquesta tornada a l'activitat,
però no només torna a l'activitat
els diferents representants dels partits polítics,
sinó que tothom qui, més o menys, en major o menor mesura,
va tornant de les seves vacances
i es va tornant damunt de...
i es troba damunt de la taula un seguit d'equacions.
Volem parlar d'aquesta tornada a l'activitat
del president de la patronal tarragonina,
del senyor Sebastià Cabrera, el president de l'ACEPTA.
Senyor Cabrera, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per acceptar la invitació del matí de Tarragona Ràdio.
A vosaltres per convidar-me.
S'han trobat moltes qüestions pendents amunt de la taula?
Penso que no, perquè el mes d'agost,
encara que és un mes estacional,
en què la gent té poques ganes de treballar,
les coses van sortint
i quan tornes d'aquestos dies d'aturada
sempre hi ha algun tema que resoldre,
però penso que no hi ha urgències,
no hi ha necessitats imminents
i és reemprendre les activitats que teníem
en el mes de juliol
i penso que així ho estem fent.
Deixem començar per una valoració general.
Com veu la situació econòmica
a les comarques tarragonines
en aquests moments des del punt de vista dels empresaris?
Nosaltres som optimistes,
ja ho som des de fa una sèrie d'anys
i creiem que tenim que seguir-ho sent.
l'economia de les nostres comarques
és una economia diversificada,
és una economia basada en el sector industrial,
en el sector serveis i en el sector de la construcció.
Som una província costera i costanera
i, per tant, aquest últim sector que he dit,
que és el de la construcció,
i basat en l'edificació de vivendes residencials,
que és motor en el país, també ho és a Tarragona
i creiem que aquesta situació ho serà pels propers anys.
La situació de deslocalització industrial,
que hi ha hagut en altres indrets de Catalunya,
per la tipologia industrial de les empreses de Tarragona,
és molt més complicat
i, per tant, estem convençuts
que el gran pes que té la indústria en aquest territori,
que és el de la indústria química en el tarragonès,
i amb inversions consolidades
pels pròxims 25 anys també serà difícil de morre,
però, per tant, creiem que la situació és bona,
hem de seguir treballant perquè ho segueixi sent,
però, evidentment, som optimistes
en aquesta condició que estem passant actualment.
Comentava que el sector de la construcció
és un dels motors de la demarcació,
un altre dels motors econòmics, sense cap mena de dubte,
és el sector petroquímic.
Com valora el moment d'aquest sector,
tenint en compte les amenaces, entre cometes,
d'algunes empreses per deixar Tarragona
fa unes setmanes al cas de Méser
o fins i tot al pantalà del Rapsol.
Un cas que sembla que està en vies de solució,
però que també ens havia deixat en alerta
durant les últimes setmanes.
Tots i tot hem de treballar
perquè aquestes alertes no es produeixin,
perquè aquestes situacions
d'intentar generar la decisió
de si una empresa pot tancar portes aquí
o pot no invertir una determinada quantitat
aquí és preocupant
per aquesta tipologia industrial,
perquè són empreses que unes són complementàries
de les altres i en el moment
que una pugui tindre problemes amb la seva implantació
pot portar problemes en totes les demés.
Per tant, el pantalà de Rapsol
és absolutament necessari
per la pervivència del sector químic
i nosaltres seguirem sent conscients
d'aquesta necessitat
i per tant sent defensors d'aquesta concessió.
i els carburos Messer o lances en el seu dia
que van anunciar possibles uns tancaments
i altres dificultats amb la seva inversió
en aquí també són necessàries
perquè el polígono surte a Tarragona
segueixi funcionant al ritme que ho està fent.
Però són necessàries aquestes empreses
com són necessàries els planejaments
i les inversions que estan duent a terme
DAU i BASF i Bayer
i evidentment estan fent que aquesta química bàsica
que es produïa aquí a Tarragona
es transformi cap a una química ja més elaborada
i més d'aquelles considerades com a química fina
i que això és el que li donen per vivència en aquest sector.
Tots aquests sectors que són tecnològics
que donen estabilitat a l'economia
són els que criem prioritaris per aquestes comarques
sense deixar de veure que nosaltres
evidentment també som una província
amb un component molt important del sector serveis
i evidentment nosaltres som dels que pensem
que poden conviure tots els sectors
a l'industrial i al turístic
i seguirem treballant perquè això sigui possible.
Les amenaces que es van produir temps enrere
penso que ja han deixat de ser
amb la terminologia d'amenaces
va arribar a un primer acord
perquè la inversió de carburós
pogués ser realitzable
l'Ajuntament de Vilaseca va posar tots els mitjans
perquè això ho fes possible
i penso que ara ja és una qüestió
d'eliminar determinades dificultats
d'aquelles planeres
que no són les muntanyes
en què es podíem trobar
fa 3 o 4 mesos enrere.
És qüestió d'adequar-se
en el pla territorial
o en el pla director urbanístic
de la química i del turisme
que és el que demana
l'Ajuntament de Vilaseca
però jo penso que
tant l'Ajuntament de Vilaseca
com les químiques
com l'EQD
com la mateixa
excepte estem en disposició
de poder fer
totes aquelles
posar tots aquells
instruments damunt de la taula
perquè això sigui possible.
Comentava ara
que el cas de Mésser Carburós
està en vies de solució
també al pantalà de la Repsol
sembla que finalment
es renovarà la concessió
les diferents administracions
i les diferents parts
han aconseguit
sembla un pacte
gairebé a última hora.
De totes formes
jo això no ho he vist
jo com a membre de president
de la Confederació Empresarial
som membre del Consell d'Administració del Port
i en cap moment
el pantalà
sobre el pantalà de Repsol
s'ha dubtat
de la seva continuïtat
en el Port de Tarragona.
Sí que és veritat
que va haver-hi un defecte de forma
en la seva renovació
de la concessió
però superat aquest defecte
de forma
pensem que això segueix endavant.
Si li sembla
que canviem de qüestió
a finals d'aquest mes de setembre
l'ACEPTA té previst
presentar el seu pla estratègic
per als propers 5 anys
del 2005 al 2010
de moment ja sabem
que aquest pla
proposarà per exemple
impulsar Tarragona
com a capital
de la dieta mediterrània.
Com es pot aconseguir
en què consisteix
aquesta petició?
Bé
tampoc voldria
centrar
algunes de les idees
que tenim
en l'objectiu estratègic
del pla.
El pla
el que intenta
és
trobar
projectes
o idees
que dinamitzin
el nostre teixit
econòmic
empresarial
i social.
Aquest pla
sobretot
el que tracta
és d'establir
aliances
i partenariats
de la nostra organització
amb altres organitzacions
que també vulguin
reflexionar sobre el territori
i pensar sobre
aquest territori
i evidentment
establir planejaments
a 10
a 10
i 15
anys.
És un procés
d'obertura
i de consolidació
de la nostra
organització
amb les altres
organitzacions
institucions
i administracions
que estan treballant
per aquest territori
i enllaçant-ho
amb el projecte
de la dieta
mediterrània
no és altra cosa
que buscar
singularitats
d'aquest territori
que ens puguin
destacar
a nivell internacional.
Nosaltres
pensem
que és
molt important
que amb una
economia
globalitzada
amb una economia
mundialitzada
com la que estem vivint
el nom de Tarragona
sobresurti
com un territori
que quan a vegades
anem pel món
i l'intentem definir
diem que és un territori
que ens trobem
a 100 quilòmetres
de Barcelona
i no hi posem nom.
Voldríem que dient
Tarragona
algú li identifiqués
amb algun projecte
i dient Tarragona
volem dir Tarragona
Reus Valls
al camp de Tarragona.
I si volem buscar
alguna cosa
que el caracteritzi
busquem alguna cosa
que sigui
propi d'aquest territori
i pensem
que tenim tots els factors
tots els actius
per dir que la dieta mediterrània
que és un producte
del que se n'està parlant
molt als Estats Units
perquè vostè sap
que la principal preocupació
dels americans
és la salut
i dintre de la salut
de l'element cardiovascular
i dintre d'aquest element
la dieta mediterrània
es configura
com una de les alternatives
de la vida sana
del fitness
i de tot això
que els agrada
als americans.
Allò que nosaltres
que ho vivim quotidianament
no li donem importància
als Estats Units
ho veuen
com un paradigma
i quan algú
ho veu algú
com un paradigma
quan ho explica
ho explica
amb els seus bons ulls
per tant
si nosaltres
no ho sabem explicar
potser els americans
sí que ens ho saben explicar bé
si nosaltres ens situem
com a referència
d'aquesta idea
que aquesta idea
la podem utilitzar nosaltres
però també pot ser Sicília
pot ser Itàlia
pot ser fins i tot Grècia
o Turquia
diria jo
no som exclusivistes
perquè sumari
el clima
amb la gastronomia
amb el vi
amb l'oliva
amb els fruits secs
pot ser qualsevol punt
del Mediterrani
jo diria que
obtenir l'hidratge d'això
és situar un nom
en un producte
i aquest producte
és bàsicament turístic
és intentar complementar
a la indústria turística
del sol i platja
que tenim
i que té de ser
el referent mundial
pels pròxims anys
de les nostres comarques
perquè Salou
és un nom consolidat
i la Costa Dorada
és un nom consolidat
buscar alternatives
en aquest escenari
de serveis turístics
i alternatives dirigides
a altres segments
i altres despeses
turístiques
que es realitzen
a la zona
i llavors busquem
un turisme
que vingui
destinat
a petits
hotelets
a buscar
a la gastronomia
a buscar
el relax
a buscar
el disfrut
i identificar-lo
amb la dieta
mediterrània
en aquesta setmana
disculpis senyor Cabré
la setmana passada
hem llegit alguna informació
en que vostè també apostava
per un turisme gastronòmic
i ho enllaçava
amb un turisme
de la tercera edat
no sé si és aquest
si és el mateix tipus
de turisme
pensem que és un tot
que pot vindre
destinat a això
segurament el nostre
màxim mercat
és el mercat
de la població catalana
el mercat de Barcelona
o el mercat d'Aragó
o el mercat de Madrid
però també tenim un mercat
que és el mercat
del nord d'Europa
totes aquestes persones
de gent gran
aquí sempre s'ha dit
que nosaltres som
la Califòrnia d'Europa
o la Florida d'Europa
però Califòrnia
i Florida
no som més que això
que és el període
de descans
de la gent
quan es fa gran
dels llocs
que són freds
i que busquen
uns llocs
bonics de viure
i amb facilitats
crec que
amb el nostre respecte
pel paisatge
que hem tingut a Catalunya
en els últims anys
fa que això sigui
més fàcil de fer
que amb altres punts
d'Espanya
com pot ser
el Llevan
o pot ser
Andalusia
però crec que queda
molt treball per fer
però ja li dic
que això és una de les idees
Quins són els altres eixos
d'aquest pla estratègic?
Els altres eixos
sobretot n'és un
és el pla territorial
del Camp de Tarragona
perquè això sigui possible
el que li he dit
d'un turisme diferent
del que s'està projectant
fins ara
però com a complement
del que s'està projectant
fins ara
és assignar-hi un territori
amb aquest turisme
nosaltres pensem
que el pla territorial
del Camp
és bàsic
hem demanat
a l'administració catalana
que ja assenyali
les dates
amb les que vol
tindre confeccionat
aquest pla
perquè creiem
que és molt important
ordenar
on se té de situar
la indústria
on se té de situar
els espais d'oci
evidentment
els espais turístics
i on se tenen
que situar
altres espais
en els que Catalunya
jugarà un pes
molt important
en els próxims anys
com és la logística
per tant
nosaltres apostem
per aquests camps
apostem per la logística
apostem per l'oci
pels serveis
en aquest turisme
que l'intento definir
com de la dieta mediterrània
però també apostem
per la indústria
per una indústria
de referència
una indústria
de base tecnològica
apostada
sobretot
en el Camp
de Tarragona
i en tenim
una referència
és a dir
si som un dels principals
pols químics
del sud d'Europa
i a més
amb empreses importants
que treballen
en el món
de l'automoció
evidentment podem seguir
desenvolupant
aquests capítols
i nosaltres en som
una part important
per tant jo diria
que si tenim que fer
tres divisions
d'aquest camp de Tarragona
així mirant-los
des de la costa
i centrant
una mica
a Tarragona
com el vèrtix
d'aquestes tres zones
diríem que
de Tarragona
mirant cap a Barcelona
cap al Vendrell
cap a
jo diria que
entre l'Eix
Valls Vendrell
es té de configurar
en el futur
com una gran
plataforma
logística
aquesta plataforma
logística
que es busca
a Catalunya
per intentar
donar servei
en els pols
de Tarragona
i Barcelona
que si obrim
un àngel
que vagi
des de Tarragona
cap a Constantí
de Tarragona
cap a Vilaseca
i cap a l'interior
això pot ser
allotjament
de l'espai industrial
que té Tarragona
i si mirem
que ja tenim
una indústria turística
consolidada
fins a Canbrils
jo diria
fins més avall
de Canbrils
donar-li
força
també
a una indústria turística
sobre el gol
de Sant Jordi
que aposti
per termes
com pot ser
Vandellós
Pratdip
Riudoms
Vallmoll
jo penso que
Montroig
són aquests
pobles
de l'interior
que no són tan franja
costera
però que segurament
poden tindre
un paper molt important
a jugar
en complement
amb les comarques
d'interior
el Prioral
la Terra Alta
la Ribera
i la Conca
de Barberà
com factors gastronòmics
d'aquesta indústria
complementària
per tant
nosaltres diria
que dintre d'un ordre
i demanant el pla territorial
com a màxim element
situem la logística
la indústria
i el turisme
com fets molt importants
i un quart punt
sobre el que volem pivotar
és sobre el món
de l'energia
nosaltres
som dels primers
generadors d'energia
d'aquest país
el futur
no està clar
amb aquest mapa energètic
la Generalitat acaba de treure
el seu pla
l'Estat està a punt
de treure
el pla energètic nacional
i llavors
tenim dubtes
tenim dubtes
de quina serà
la configuració
si acabaran
havent centrals
de cicle combinat
per substituir
les nuclears
si el mapa eòlic
de Catalunya
se centralitzarà
sobretot
en la província
de Tarragona
doncs aquests dubtes
volem que aquest pla territorial
també els despegi
que aquestes incògniques
se resolvin
i no es resolguin
tal com vam veure
abans de començar l'estiu
amb un titular
amb un diari
de primera tirada nacional
com era el Mundo
que amenaçava
que un cementeriu nuclear
podia vindre
a ubicar-se
en el camp de Tarragona
i en concret
a les antigues instal·lacions
de Vandellós
això ens fa pànic
això ens fa por
nosaltres no tenim
que ser
jo crec que el nostre
quota de solidaritat
en determinats
punts
ja ha arribat
fins al màxim
dels extrems
que pot arribar
i ara tenim que intentar
que aquests territoris
tinguin aquell dinamisme
que ha de servir
pels pròxims
jo diria que
25 anys
d'aquest territori
i amb això
és amb el que estem treballant
sempre quan es parla
en qüestions energètiques
sempre s'insisteix
és a la gent que en parla
és dels experts
que quan es parla
en qüestions energètiques
sempre a mirar
a molt llarg termini
que 20 anys
en qüestions energètiques
no sent res
és evident
si li sembla
senyor Cabré
canviem de qüestió
aquest cap de setmana
una informació periodística
donava a conèixer
el retorn de l'EQT
l'associació empresarial
química de Tarragona
a dins de l'ACEPTA
què suposa aquest retorn?
home
sobretot
el que suposa
és
habilitar
un nou instrument
una nova taula
de consens
entre empresaris
de diàleg
que els problemes
dels empresaris
no s'esbendeixin
no hi hagi guerres
entre empresaris
que s'acabin llegint
en els mitjans
de comunicació
quantes més taules
de diàleg
hi hagi
més fàcils farà
que això es pugui produir
des de les cambres
de comerç
des de les organitzacions
empresarials
entre els nostres principis
sempre havia estat
recuperar el màxim
de sectors empresarials
d'aquest territori
cap a la nostra
organització
perquè si en un moment
determinat
ja hi eren
i l'EQT fa 15 anys
que va produir
la seva sortida
de l'ACEPTA
quan en un moment
si no va gerrat
per discrepàncies
amb el tema
de Port Aventura
nosaltres en un moment
nosaltres en un moment
nosaltres vam creure
indispensable
aixecar la bandera
de Port Aventura
com a element dinamitzador
d'aquest territori
però igual que en aquell moment
ho vam considerar
per Port Aventura
fa dos mesos
també vam considerar
que la inversió
de carburos
més serà
en el Polígono Sur
determinant
perquè la indústria
seguís
visquent
en aquest territori
de forma complementària
amb el turisme
nosaltres
no
valorem més
una tipologia industrial
que una tipologia
de serveis
una tipologia
sectorial
amb altres empreses
com la construcció
o altres sectors
com el Gràcia
nosaltres pensem
que hi té d'haver
convivència
i que evidentment
el que té d'haver
és un espai
per tothom
existeix en tots els països
del món
i aquest territori
no pot ser d'altres
per tant
que finalment
ens hagin posat d'acord
l'EQT
i nosaltres
per estar
treballant
plegats
no és més que el resultat
d'aquesta negociació
dels últims mesos
que es té de
no posar
en el mateix
cistell
que es posava
l'altre dia
en un mitjà de comunicació
com a conseqüència
diu que un sector
empresarial
surt de l'ECEPTA
n'entra un altre
no és això
el que volem
el que volem
és que la nostra
organització
sigui un punt
d'acollida
un lloc
on totes les organitzacions
empresarials
s'hi puguin trobar bé
i jo diria
tampoc desmereixer
unes paraules
però la crítica
que se'ns va fer
fa
alguns mesos
per part d'un sector
empresarial
com en aquell cas
en els hotelers
de Salou
que ens deia
nosaltres hem sortit
de l'ECEPTA
perquè l'ECEPTA
és imparcial
amb les seves decisions
a l'hora de
no aposta
per un sector
clarament
nosaltres no creiem
que haguem d'apostar
per un sector
nosaltres hem d'apostar
per aquest territori
aquest territori
és una suma
de sectors
i això ho hem manifestat
des del primer dia
aquest retorn
de l'EQT
pot dificultar
el retorn
del sector hoteler
a l'ECEPTA?
jo penso que no
jo penso
que és qüestió
de temps
segurament
una última decisió
de donar
un recolzament
que es va entendre
malament
que s'entenia
com a perjudici
per un altre sector
és bo
és bo
que hi hagi
tots els sectors
i sobretot
perquè uns sectors
viuen dels altres
també
escolti miri
el sector hoteler
o restaurador
de Cambrils
o de Reus
o de Tarragona
entén molt
que es reconeixer
de la indústria
que hi ha hagut
en aquest territori
perquè han sigut
els seus
principals
clients
evidentment
hi ha interessos
que difícilment
es poden separar
de l'activitat
econòmica
i en moments
quan el pla territorial
no està clar
que és el que
hem determinat
va passar
quan s'acabar
posant
aquesta línia
fronterera
entre la indústria química
i el turisme
de la Pineda
això provoca
no agressions
sinó mals entesos
i aquests mals entesos
es tenen d'evitar
segurament
el mal entès
que es va produir
quan la CEPTA
va pensar
que tenia
que apostar
perquè la inversió
del manteniment
del polígono sur
fos possible
creiem que és equivocada
i suposo
que
nosaltres
intentant
convèncer
el sector hoteler
i el sector hoteler
reconeixent
que alguna cosa
d'aportacions
es fan
des de la nostra
organització
en els propers
setmanes
mesos
o en un proper
pròxim
jo crec que
tornaran a estar
a la nostra
organització
si jo com a president
sóc el que
ho impedeixo
escolti segurament
que hi haurà
un altre president
que em farà espai
l'EQT
va sortir de la nostra
organització
quan jo no era president
i he entrat
senyor president
no
entrat
estem en aquell
procés
de maridatge
que tot
és possible
doncs penso
que
si les coses
no es personalitzen
en persones
si els problemes
no es personalitzen
en persones
hi ha possibilitats
de solucionar-los
i quan tots
apostem
pel territori
i tots apostem
pel camp de Tarragona
evidentment
aquesta solució
serà molt propera
una última ocasió
si li sembla
per abans d'acabar
en la mateixa informació
periodística
que comentàvem abans
s'apuntava
a que vostè
ja tenia clar
quin és el seu candidat
per a la presidència
de la cambra
de comerç
de Tarragona
es tractaria
sempre segons
aquesta informació
del diari de Tarragona
de José Antonio Belmonte
president
d'Està Bé
és veritat?
moltes vegades
les informacions
es manipulen
jo crec que aquest
és un cas clar
de manipulació
informativa
en els mitjans
de comunicació
en cap cas
la CEPTA
ha assenyalat
un candidat
per a les eleccions
a la cambra
de comerç
i en cap cap
s'ho farà
la CEPTA
participa
en les eleccions
a la cambra
de comerç
perquè la llei electoral
de les cambres
de comerç
així ho diuen
i ens assignen un paper
és a dir
els nostres representants
competiran
entre els d'altres
organitzacions
empresarials
per tindre
uns llocs assignats
en el ple
de les cambres
de comerç
i així
hi participarem
que evidentment
a nosaltres
ens agradaria
uns determinats
candidats
sí
però busquem
aquells candidats
que puguin oferir
el consens
si el senyor
Belmonte
ho és
serà un candidat
com pot ser
qualsevol altre
que nosaltres
hi puguem apostar
jo crec que
el sector del comerç
el sector del transport
el sector de l'automoció
el president
de la cambra de comerç
de Tarragona
igual que el de la cambra
de comerç
d'arreus
té de procedir
d'un sector
que no sigui
un sector
predominant
en la nostra
economia
perquè
això pot crear greuges
amb l'altre sector
que és el que ara mateix
pot ser
el que passi
a la cambra
de comerç
de Tarragona
llavors
el president
té de ser una persona
d'equilibri
té de ser una persona
de consens
i entre tots
aquells candidats
que ho siguin
tindran el nostre
recolzament
però exclusivament
el nostre recolzament moral
la nostra participació
en les eleccions
de les cambra
de comerç
ens dona un paper
molt reduït
i per tant
dir que
nosaltres tenim
un candidat
el senyor Cabré
evidentment
no en té cap
però
la nostra organització
el candidat
que el tinguem
l'escollirem
si
és possible
escollir-lo
no com a candidat
a la presidència
de la cambra
de comerç
sinó com a candidats
en aquells llocs
que ens corresponen
en els processos electorals
és a dir
a un nomenament
d'una llista
d'unes persones
que entre els membres
del ple
escolliran
exclusivament
aquests seran
els nostres candidats
a les cambres de comerç
senyor Sebastià Cabré
president de la CEPTA
moltes gràcies
per assistir
avui a aquesta entrevista
a Tarragona Ràdio
estarem pendents
d'aquest procés electoral
de la cambra de comerç
i estarem també
pendents
de la presentació
del pla estratègica
per als propers cinc anys
el 2005 al 2010
moltes gràcies
moltes gràcies a vostès