puguin participar.
Si encerten el nom de l'establiment,
m'han de dir el nom, això sí, m'ho han de dir bé,
i m'han d'ubicar bé l'establiment,
perquè el regal, la veritat és que val la pena,
és un regal molt bo,
que tampoc no desvellem ara perquè seria una pista,
però primer que tot saludem el Rafael Olivier.
Bon dia, Rafael.
Hola, bon dia.
Ell és el president de la Via Tenda
i molt amablement ens acompanya una setmana més,
perquè val la pena conèixer no només els establiments,
que ja ho fem a través del concurs,
sinó també el que és l'entitat.
És una entitat oberta absolutament
a tots els professionals comercials de la ciutat de Tarragona,
però també a restauració i altres tipus de serveis.
Tot el tema de serveis, sí, sí.
Inclou, evidentment, les botigues,
però també està la restauració,
hi ha algun tipus de servei,
com hi ha alguna assessoria,
hi ha alguna casa segura també associada,
o sigui, els primers pisos que veiem per la Rambla
també hi participen.
Els bancs també no poden col·laborar directament com a associats,
però també, de quan en quan,
quan hi ha algun esdeveniment,
però també ajuden.
Qualsevol establiment que estigui a la ciutat de Tarragona,
s'hi pot adherir a la Via Tenda?
Sempre que estigui en el món del comerç,
del que anomenen comerç tradicional,
per entendre'ns, no?
Exacte, el món de l'estrellà el forma part
i ens agradaria que hi estigués, no?
Evidentment, el que és l'estrella són les botigues,
perquè realment són les que estan al contacte al peu de carrer,
les que faciliten i donen vida
a el que és tot l'entorn de Tarragona
i, evidentment, potser són les més conegudes, no?
L'objectiu fonamental de la Via T
és fomentar, potenciar aquest comerç,
que és nostre, de sempre, més familiar, més proper,
i fem, com ho diríem, allò?
Que la gent ho conegui de prop, no?
Exacte, exacte.
O sigui, Tarragona sempre ha sigut tradicionalment poc associacionista,
evidentment, en el món del comerç...
És la fama que tenim, no?
És la fama que tenim,
però, bueno, jo crec que tots ens necessitem.
Jo també, a vegades, quan m'arriba això,
és que som poc associacionista,
diu, potser és perquè som prou líders cada botiga
i ja funcionem prou bé per no necessitar-me'n.
Evidentment, hi ha una realitat...
Però podem canviar les persones, eh?
Exacte, exacte.
I llavors, evidentment, ens necessitem molt
perquè, a veure, quan més som, més...
Més també discutim,
perquè és evident que hi ha moltes més opinions,
però també hi ha molta més riquesa
i, sobretot, les aportacions de cada un,
intentem que siguin parlar,
unificar tots els criteris que últimament...
Clar, cadascú s'ocupa del seu negoci,
però això no treu que en moments puntuals i determinats
es puguin prendre iniciatives conjuntes
en determinades campanyes, en determinats moments, no?
Exacte, és el problema que tenim,
bàsicament, en el comerç que...
Doncs, com som petits,
no tenim una infraestructura mínima suficient,
doncs, fem de tot.
Fem de caps de personal,
fem de directors,
fem de cap de màrqueting,
ho fem tot, no?
I a vegades, doncs, aquestes petites coses,
doncs, bueno,
ho deixes una mica aparcat per més tard, no?
Ja ho farem més tard.
Llavors, clar, necessitem algú amb empenta,
com és ara, doncs, els que estem a la Junta,
de dir, bueno, anem a intentar
donar aquell pellizco,
aquest pessic
en el botigué,
recontant-li que el necessitem, no?
Ara què deies aparcar?
Parlarem d'aparcaments,
d'aquí uns moments relacionats amb la via T,
però si et sembla,
anem a veure'm a Esbrina,
on és la nostra unitat mòbil,
amb Joan Maria Bertran i Josep Sunyà,
que porten un matí que no paren,
voltant amunt i avall de la ciutat de Tarragona.
Josep, bon dia de nou.
Hola, bon dia, Yolanda, què tal, com estem?
Doncs, mira, nerviosa,
i amb molta por de dir-ho malament,
i que digui el nom de l'establiment on ets,
i que, en fi,
jo el que sí imagino és que
la persona que t'acompanya,
no direm de moment si home o dona,
cada dia quan va treballar,
segur que saluda l'almirall
per anar a la seva botiga, no?
Doncs jo diria que sí,
que el saluda perquè...
Jo no és que el saluda allò amb molta devoció o poca,
però saluda l'almirall, eh?
No sé si molta,
de fet li preguntarem, eh?
Però és que el té molt a la vora,
el té molt a la vora.
I els almiralls ja sabem
on tradicionalment es troben, no?
A prop del mar.
Sí, sí, sí,
però molt a propet del mar, eh?
És a dir, pràcticament a tocar,
i això seria una altra orientació,
a tocar mar.
A tocar mar.
I clar, mira,
ara a mi se m'acuta alguna altra cosa,
perquè quan vas a tocar mar,
o a tocar ferro, ja va, vinga, va,
tenint en compte que és un establiment
molt veterà,
molt veterà de la ciutat de Tarragona,
però molt, eh?
Parlem de dècades.
Clar, jo ara penso que
fa molts anys,
si anaves al cinema,
mentre feies cua,
podies mirar l'aparador.
per exemple.
Ara ja no,
perquè ara ja no fan pel·lis allà.
Però al costat hi havia un lloc
que feien pel·lis
i miraves l'aparador.
Abans es podia veure,
exactament, eh?
És a dir,
a un dels costats, diguéssim,
del cinema,
podies mirar l'aparador.
Després, més endavant,
quan el cinema ja no funcionava,
podies veure-ho a banda i banda.
I ara actualment
pots veure,
a dir, l'aparador,
a banda i banda
de, diguéssim,
d'on també veies les pel·lícules de cinema.
Jo no sé si hi ha algun personatge
que es podria fer
amb algun article
d'aquest establiment,
algun personatge de cinema
així com a més...
No sé, no sé,
què et sembla a tu,
en Josep?
Tu que estàs ara dins de la botiga
i veus tot el que hi ha.
Doncs mira,
ara que ho dius,
jo no fa gaire vaig veure
aquella pel·lícula,
te recordes,
de Matrix?
Sí.
Aquella pel·lícula
que sortia aquell personatge
que caminava per les parets,
amb una mena de, diguéssim,
de complement
a la part superior del seu cos,
molt específica, molt...
Però Matrix és un noi.
Doncs mira,
la Catwoman, tu,
la Catwoman.
Ah, la Catwoman sí que trobaria alguna cosa.
El Matrix no ho sé.
No estem parlant de les ulleres,
eh, que costi.
Però la Catwoman sí.
Tenim una primera trucada.
Donem pas.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Maria.
Maria, què més, sisplau?
Baena.
Marina, d'on...
Ai, Maria,
d'on ens truques?
Del centre de Tarragona?
Estàs treballant?
Explica'ns una miqueta qui ets.
Doncs estic,
la mateixa,
amb el cotxe.
Amb el cotxe,
molt bé.
Saps de quin establiment estem parlant?
Tomàs Calbó?
Tomàs Calbó.
No és el nom de la botiga.
No és el nom de la botiga.
T'hi has aproximat per...
Geogràficament parlant,
podríem dir,
però no és el nom de la botiga.
I t'has quedat allò a punt a punt.
Maria,
truca'ns un altre dia, eh?
Vale, gràcies.
Gràcies per participar.
De totes maneres,
si anem descartant,
això també dona avantatge
a la següent persona
que ens pugui trucar.
Clar,
les pistes que hem donat
fins a l'última
podríem fer pensar
que era aquest altre establiment
conegut,
més que conegut
de la ciutat de Tarragona.
Però quan ha dit el Josep
allò del Matrix,
ha dit,
escolta,
el Matrix més aviat no.
Jo diria que més aviat
la Catwoman,
que ja saben que també porta
així com a peces
d'un material.
En fi,
fins aquí puc llegir.
977 24 47 67.
És el telèfon que han de marcar.
No tenim una altra trucada.
Aviam,
Josep,
més pistes?
Podríem donar més pistes?
Aviam.
Més pistes?
És que jo,
home,
les pistes d'abans
estaven molt bé.
I estaven curradetes.
La o el propietari,
que no direm encara
si som o dona,
m'està apuntant a alguna cosa
però que no podem sentir la veu
perquè si sentís la seva veu...
Clar,
no,
si parla aquesta persona
immediatament a Tarragona
l'identificaran.
És que estem parlant
d'una comerciant veterana.
Però mira,
abans s'han dit un nom compost.
Doncs diguem
que el nom de la botiga
no és un nom compost
sinó que només té una llengua.
És un nom,
és un nom i així
com a molt contundent.
Donem pas a una altra trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Fina.
Fina.
Fina,
què més?
Roger.
Em penso que també
truques des del coix.
Fina.
Sí.
Digues,
aviam,
tu saps de quina botiga
estem parlant?
Sí.
De quina?
De quina?
M'assembla.
A veure.
M'assembla que és la Franci.
La Franci.
Sí, senyora.
Molt bé.
Molt bé,
molt bé, Fina.
Podem saludar la Francesca?
Doncs sí,
sí,
podem saludar la Francesca Puig
que està aquí amb nosaltres
efectivament a la botiga Franci.
Francesca,
molt bon dia.
Hola,
bon dia.
Hola,
Francesca,
l'han encertat a la segona,
no està gens malament,
eh?
Molt aviat.
Fina,
quina ha estat la pista
que t'ha dit,
escolta,
que sí,
que és aquesta,
que n'estic segura?
La de l'Almirall.
La de l'Almirall,
no?
Francesca saluda l'Almirall
que ha de dir,
ei, Roger,
si té aquestes confiances
després de tants anys
de tenir la seva botiga,
no, Francesca?
Sí, sí,
cada dia vaig a tocar ferro.
Francesca,
per què no li dius tu a la Fina
el regal que ha aconseguit?
Espero que estiguis asseguda,
eh, Fina?
Sí.
Perquè ara dirà la Francesca
el regal que has aconseguit
per encertar el nom
del seu establiment.
Doncs mira,
és una cartera d'executiu
o ejecutiva.
De pell,
perquè tot el que tenen allà a Franci
és bo.
És tot de pell.
És tot bo,
imagina't, Fina, eh?
Què ha de fer, Francesca,
passar pel teu establiment?
Sí, sí,
quan vulgui,
només que em digui el seu nom
i ja està.
Escolta,
Francesca,
molta feina aquests dies, eh?
Doncs bé,
ara comença a fluixar una miqueta
perquè ja comença a venir
a bon temps
i lògicament
la gent, doncs,
ja comença
a treure'ls els abrics,
però bé,
fins ara molta feina.
A Franci teniu els abrics,
peces de pell,
no només abrics,
sinó faldilles,
pantalons,
tot allò que és moda en pell, no?
Sí, sí, exactament.
Què és el que s'ha portat més
aquest passat hivern?
Doncs mira,
sobretot,
degut al fred
que ens ha fet,
s'ha venut moltíssim
el doble faz,
són unes prendes
que no pesen res,
i ha abrigat moltíssim
i ha durat molt.
Home,
ara,
el que són abrics de pell,
evidentment que ara a l'estiu no,
però amb la quantitat d'articles
que teniu aquí a Franci,
el que tu dius,
doncs,
les carteres
i altres complements,
bosses, no?
Sí, sí,
clar,
i jaquetes de molts colors
i de primavera
i coses molt maques.
Clar,
perquè allò de la pell
es treballa en un altre tipus
de disseny,
un altre tipus de peça de roba
que és perfectament compatible
amb el temps més calorós,
no?
Clar,
lògicament,
la pell és una cosa
que no abrigues
si no està forrada
o no porta el mateix pèl,
però llavors hi ha
l'ante o la napa
i que és com si fos
una roba de llig,
pràcticament,
no?
Francesca Puig,
ha estat un plaer de veritat
que ens hagis deixat venir
a casa teva,
amb la unitat mòbil,
moltíssimes gràcies
i bé,
ja vindrà la Fina
i ja us coneixereu,
eh?
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Gràcies,
molt bon dia.
Josep,
Joan Maria,
ens retrobem d'aquí una estoneta?
Doncs fins aquí,
sí,
d'aquí de fet pocs minuts,
eh?
I escolta,
vigila perquè a cada botiga
que visites et compres alguna cosa.
Aquí hi ha una sàxiga de pell
de color verd,
una altra,
una altra,
una altra,
que acaba de cobrar,
que estem a començament de més,
ja s'ha encapritxat.
Potser me'n compro alguna,
mira què et dic, eh?
Executiva,
poca broma,
que no és un regalet d'anar per casa.
Bueno,
moltes gràcies per tot.
Gràcies a tu per participar,
per escoltar-nos
i el que has de fer
és passar per Franci,
t'identifiques,
ja parlarem,
en tot cas,
no pensis i deixes el teu número de telèfon
al Lluís,
per línia interna
i res més,
donar-te les gràcies un cop més.
Gràcies,
Fina,
bon dia.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.
No costa mai encertar-los,
és el que dèiem,
el comerç de tota la vida,
el tradicional familiar
són establiments que coneixem,
que passegem per la ciutat
i els veiem allà
i formen part de la nostra història cotidiana.
Exacte, exacte,
ja formen part del mobiliari històric.
Nosaltres,
jo que sóc veïn d'allà,
de Roger de Llúria,
a vegades passem tan sovint,
tan sovint pel davant
que quasi ni apreciem per l'ombra.
Mirem, poc broma.
La sort és que tenim els estrangers
i els turistes que fan fotos
i llavors quan veus que fan fotos,
ostres,
està el nostre mirall.
Déu-n'hi-do,
el Rafa cada dijous
en la via Teta Escolta,
marxa amb la meitat de la informació
sense adonar-nos,
però ja veus,
ens posem a parlar
i ens perd això de parlar.
És bonic,
és interessant,
és emocionant
perquè pels establiments
es poden donar que a nèixer
i això que ho tinc d'encertar
dona aquesta màgia
que és positiu,
és molt important.
I ni que estigui malament
que jo ho digui,
quins regals,
quins regals.
La setmana passada
una samarreta de la Mercè Ferrer,
aquesta setmana
una cartera d'executiu
de la França
i de la Francesca Puig.
Que li hem d'agrair,
li hem d'agrair a la Francesca,
de directament,
però que evidentment
donar-les gràcies
per aquestes col·laboracions.
Anem una mica accelerats
aquí a la ràdio,
Rafael,
ja ho has vist.
S'acaba ja.
Bueno,
sapigueu que teniu el pàrquing gratis
que demaneu a tots els clients
que vagin a l'Aviaté
poden aparcar
i si compren les botigues,
els pàrquings municipals,
aviat tot el que forma part de l'Aviaté
i estan els pàrquings municipals
i algun privat
que hi ha allà a la vora,
però quan entran els botigués
i els demanen els tíquets
perquè evidentment val la pena
i pels nostres associats
evidentment que tenen uns descomptes
a l'hora d'escriure els tíquets
pels nostres clients
a uns preus molt bons.
Per què no fas un raconet a l'agenda
i tornes dijous vinent?
Aviam si podem explicar
amb més detalls, d'acord?
Perfecte, i tant, estarem aquí.
Gràcies, Rafa.
Fins la propera setmana.
Són les 12 a les notícies.