Dos quarts d'una del migdia, tres minuts,
seguim amb tots vostès des del mati de Tarragona Ràdio.
No abandonem del tot el món infantil, podríem dir-ho així,
però no des d'una perspectiva tan plaent com la que tractàvem anteriorment,
sinó per parlar d'una qüestió realment problemàtica
de la nomenada epidèmia del segle XXI al món desenvolupat.
Estem parlant de l'obesitat, un problema que afecta la població
de forma general, a la població adulta,
però també a la població infantil, als nens i a les nenes.
De fet, si ens quedem al nostre territori més immediat,
el problema de l'obesitat afecta uns 4.000 nens i nenes
de la demarcació de Tarragona, menors de 12 anys.
La Fundació Ideasana Eroski i la Fundació per la Diabetes
han decidit engegar una campanya per millorar-ne els hàbits alimentaris.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic,
Mari Carmen Marín, de la Fundació per la Diabetes.
Mari Carmen Marín, molt bons dies.
Hola, bon dia.
Gràcies, primer que tot, per atendre la nostra trucada.
Jo m'adreçava en castellà perquè havíem trucat un telèfon
de la capital de l'Estat i ara veig que no, clar.
Jo soc catalana, el que passa que...
L'americana, quan està en català, dic, mira, ja saps allò, la cortesia, no?
No, no, no, podem parlar en català, podem.
Molt rebé.
Doncs parlàvem d'epidèmia del segle XXI del món desenvolupat
i al començament aquest terme s'utilitzava amb una certa timidesa,
però des del sector sanitari, des del món de la nutrició,
s'afirma que realment és una epidèmia,
perquè és un problema que afecta ja un percentatge de la població
molt elevat amb unes conseqüències sobre la seva salut importants, no?
Exacte, exacte.
Sobretot és que això no té cap vista de canviar,
és a dir, hem donat un canvi en el nostre estil de vida tan gran
que el que estem és abocats a ser obesos,
una part de la població molt important, si no fem res per evitar-ho,
per tornar a canviar el nostre estil de vida, no?
Per això se'n diu epidèmia, i no només a Espanya,
sinó a tots els països desenvolupats.
És un mal una mica d'avui, dels països que estan desenvolupats.
Clar, les xifres ens espanten una mica,
ara parlem de 4.000 nens i nenes d'entre 6 i 12 anys a la demarcació,
que es considera que tenen un problema d'obesitat.
No estem parlant d'una mica de sobrepesc,
que aleshores la xifra seria molt més gran,
sinó una obesitat, diguem-ne, allà diagnosticada com a tal.
Exacte, exacte.
Una obesitat que no és això amb esquilets de més,
és que estem parlant d'un índex de massa corporal superior a 30.
Un índex de massa corporal és una cosa que es calcula molt, molt fàcilment.
És un indicador que et diu com estàs en relació amb el teu pes,
i es calcula dividint el que és el quilo, els quilos que un pesa,
partit entre els metres d'alçada al quadrat.
Això ens dona una xifra, que si ens dona entre 21 i 24 estaríem bé de pes,
per a sobre d'allà estaríem obesos, o sigui, primer amb sobrepes i després a partir de 30 tindríem obesitat.
Per tant, és un percentatge molt elevat.
Estem parlant d'un 9%.
Parlem del 9% de nens entre 6 i 12 anys.
Que superen aquest 30 d'índex de massa corporal.
Exacte.
És molt preocupant, no?
És molt preocupant, sobretot perquè són edats en què els nens sempre s'han mogut moltíssim.
O sigui, què faran aquests nens si avui en dia ja no es mouen o ja mengen malament?
Quan siguin adults, només faran que empitjoraran.
És molt important que puguem els nostres nens inculcar els hàbits de vida saludables,
que no només es menja bé, però sí que és molt important.
Hem vist que amb això, amb les noves generacions, han baixat el consum de verdures, de fruites, de llegums, de peix,
i ha anat en augment tot allò que és menys saludable, entre cometes.
Sempre parlem d'abús, no?
De carns, de greixos.
Llavors, si no ens acostumem a menjar la famosa dieta mediterrània, que nosaltres sí que menjàvem,
doncs estan abocats a tenir malalties en el futur.
I, per altra banda, està l'exercici.
Els nens avui ja no corren al carrer.
Avui estan tot el dia enganxats a la televisió, a internet, als videojocs.
Són jocs molt més sedentaris que fan que aquestes calories que ingereixen no les cremin.
Llavors, aquí tenim una mica de problema que s'ha d'intentar canviar.
El sedentarisme és una part important.
I, a vegades, també caiem una mica en el parany aquell de donar-li tota la culpa a la rebusteria industrial,
quan realment no és una causa única, sinó que són moltes causes les que provequen aquest problema, no?
Exacte, són moltes causes.
És a dir, a la rebusteria industrial no hi ha problema sempre que es mengi amb moderació.
I sempre que després no t'escarxofis al sofà.
És una mica tot barrejat.
En definitiva, la canella no fa ni més ni menys que seguir els hàbits alimentaris de la seva família.
Això també és veritat.
Si no veuen fruit a casa, és evident que no la demanaran mai.
I si tu no intentes que al nen li agradi la verdura,
i és més fàcil que el nen mengi arròs o pasta,
i com s'ho menja bé li dones sempre, doncs tampoc l'ajudes gaire, no?
Si parlem dels nens, d'aquests nens i nenes d'entre 6 i 12 anys,
tot es pot esmenar en aquesta vida,
però el més important és la prevenció.
Per tot i així, quines són les conseqüències immediates?
En un futur són evidents, i en parlarem si convé,
però més immediates, un nen o una nena obès,
quines conseqüències té sobre la seva salut?
Bé, sobre la seva salut, moltes.
En principi, ara estem veient avui en dia
que apareixen casos de diabetis,
que es parla de la T tipus 2,
que és la que es diu que és de l'adult i de l'encià,
estan apareixent casos en els nens.
Per què? Perquè estan posant el seu pàncreas
a treballar en un ritme massa fort.
No és capaç el seu pàncreas
de fer front a tot el sucre que tenen a l'organisme, no?
I aleshores estan apareixent als Estats Units
i aquí a Espanya també comencen a aparèixer.
Una malaltia que se la podien estalviar perfectament,
que fins ara no s'havia donat cap cas.
I com aquestes, doncs m'imagino que d'altres, no?
El meu tema és una mica la diabetis
i és el que estic veient ara mateix.
Aquesta campanya de la que parlarem en uns moments en el detall
és una campanya interdisciplinar.
Contemplem que hi prenen part metges, psicòlegs, dietistes, nutricionistes.
També hem de fer una mica d'exercici autocrític tots plegats, no?
Les famílies, les escoles,
pensem que la majoria de nens dinen a les escoles,
els menús dels menjadors escolars,
el que mengem a les cases...
Jo tinc la sensació, no sé si és cert, Maria del Carme,
que la informació la tenim tots plegats, no?
En general, tots sabem el que ens convé i el que no.
Sí.
No podem dir que no ho sabem.
No, no es pot dir que no se sàpiga.
El que passa és que, bueno,
potser és més difícil entrar a menjar bé,
a deixar el cotxe,
a pujar les escales caminant.
Tot això ens costa molt més esforç
que agafar el menjar preparat i fer-lo per sopar
perquè arribes tard a treballar
o que agafar el cotxe i anar a la feina
i no caminar ni 200 metres.
Sempre és una mica el món aquest de les presses, no?
I de les pressions.
Llavors, la falta de temps pot ser un culpable,
però, bueno, hem de deixar davant les culpes
i, de veritat, com tothom sabem el que hem de fer,
perquè és que se sap.
No està de més que el que pateixin,
però, bueno, és una mica aplicar
el que ens estan dient contínuament.
Aquesta campanya que presentàveu la passada setmana
és una campanya que es vol fer a tot l'estat,
però, de fet, arrenca aquí, a Tarragona, no?
Bé, aquesta campanya ha arrencat a diverses ciutats,
el que passa que es fan diferents activitats,
depèn de la ciutat on es vagi, no?
Llavors, això és una campanya molt àmplia
que planeja fer Ideas Aneroski
que duri més o menys un any, un any o potser més.
Per això que és una feina continuada,
que això no és una cosa d'un dia i s'ha acabat,
sinó que sigui una tasca continuada.
Llavors, amb això es faran una sèrie d'activitats molt diverses
que es faran uns llocs amb altres d'Espanya,
depenent dels mitjans en cada lloc.
Activitats que ja s'aniran anunciant i materialitzant
a mesura que es facin, no?
Exacte, exacte.
Conformi vagin sortint, s'aniran anunciant.
Doncs el que dèiem, la informació la tenim,
només cal l'empanteta aquella,
que ens facin, doncs, un dia canviem un petit hàbit,
l'endemà un altre, no?
Perquè aquelles coses que les agafem així amb moltes ganes
i tot de cop,
sembla que es queden al camí més val ser discrets en l'arrencada.
Sí, s'esgoten ràpid.
I anar consolidant aquests bons propòsits.
Mari Carme Martín, de la Fundació per la Diabetes,
gràcies per atendre la nostra trucada.
Gràcies a vosaltres.
I restarem atents a aquesta campanya.
Molt bon dia.
Bon dia.
Adéu-siau.