Mig minut, tres quarts del migdia d'un espectacle a l'altre.
La Festa de l'Espectacle 2005, el proper dilluns,
al Teatre Metropol de Tarragona, ja tenen unes quantes pistes,
ja coneixen alguns detalls d'aquest espectacle
que premia tots els professionals que han passat per l'escenari tarragoní.
Ara mirem cap a un altre escenari, el del Palau Firal i de Congressos.
Aquest proper diumenge s'estrenarà l'obra guanyadora
del Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona.
Recordem que és l'obra corresponent a l'any 2003.
És un programa força atractiu perquè no només es farà aquesta estrena,
sinó que, a més a més, tindrem l'ocasió de gaudir de la interpretació
d'altres peces, d'altres obres de Tchaikovsky en aquest cas.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
al director de l'OBC, que serà l'orquestra
que interpretarà aquest concert.
Xavier Puig, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Serà un moment important per la ciutat de Tarragona
perquè suposarà l'estrena d'aquesta obra guanyadora,
però també serà un moment important perquè ens retrobarem
amb peces clàssiques conegudes, en aquest cas, de Tchaikovsky.
Expliqui'ns una miqueta què suposa,
no és la primera vegada ni de bon tros per l'OBC,
estrenar una obra com aquesta, com la d'Andrés Luis Maupoint,
El prisionero de la luz.
Bé, per l'orquestra, doncs, suposa un contacte
amb les noves tendències de la música.
O sigui, d'alguna manera, com en la moda,
les passarel·les marquen les tendències
i els concursos premien aquestes noves tendències,
en aquest cas, amb la música.
I bé, és una cosa que l'orquestra no la pot deixar de banda
en cap cas, de tenir en compte la música que es fa actualment
i concretament de donar suport en aquesta iniciativa
de l'Ajuntament de Tarragona d'aquest concurs de composició.
Generalment, quan es fa l'estrena d'aquest premi,
s'acompanya amb un altre repertori.
En aquest cas, quin repertori han triat per aquest concert?
Bé, en aquest cas, l'acompanyaran música de Tchaikovsky.
La primera, diria que és potser la música més coneguda de Tchaikovsky,
que és la cinquena sinfonia,
és una de les pàgines més cèlebres del compositor russ.
I l'altra, doncs, diria que potser és injustament poc coneguda,
és una suite de la Vella Durment.
Tchaikovsky té tres ballets
i probablement el menys conegut és el del Ballet de la Vella Durment.
I oferiríem una suite d'una música magnífica que es toca molt poc
i que ja ho veuran els més atents i els més coneixedors
que és un pròleg tant pel que fa als temes que sentirem
i en les formes de composició
del que serà precisament després la cinquena sinfonia.
No hi ha dubte que és una cita singular.
Justament vostè apuntava aquesta possibilitat
d'escoltar les noves tendències musicals
amb clàssics, no?
Sí, és amb clàssics on en realitat hi ha més experimentació
en el món de la música.
Concretament, l'obra que estrenarem a Tarragona aquest diumenge
és una obra que combina la música sinfònica,
o sigui, la música orquestral,
amb també la música electrònica.
Entremig hi ha fragments que són de música pregrabada,
que sentirem fragments i pregrabats de música electrònica.
i, a més a més, en aquest cas té la peculiaritat
que hi combina també instruments de música tradicional.
Hi haurà dos solistes que toquen instruments dels andes,
les tarques i les zamponyes.
En realitat, aquesta obra té la gènesi en un grup de músics xilens
que van tenir la iniciativa d'incorporar els instruments tradicionals dels andes,
incorporar-los en la música culta, entre cometes.
I d'aquí va sorgir aquesta idea que combina aquests tres àmbits,
la música sinfònica, per una banda,
la música electroacústica
i, per l'altra, la música popular, direm-ne.
Són interpretacions, és una obra que requerirà,
en certa mesura, i ho diem com positiu,
l'esforç del públic, no?
Sí, naturalment, naturalment requerirà l'esforç del públic,
en el sentit que tothom ha de saber què és el que hi va escoltar.
Si algú espera escoltar-hi un acord perfecte amb això,
no l'hi trobarà,
sinó que la gent, jo penso que sí que ha de seure
amb una ment molt més oberta
que no pas amb un altre concert més clàssic, no?
O sigui, s'ha d'escoltar amb la curiositat
de poder escoltar diferents efectes acústics.
Els músics, a més a més, de tocar el seu instrument,
també tenen efectes parlats,
també tenen efectes xiulats,
o sigui que, diguem-ne que hi ha molts recursos sonors
que normalment potser no ens trobem en un concert
i en aquest cas, bé, experimentarem a veure aquests efectes,
si els trobem curiosos,
si els trobem encertats,
si ens agraden, si no ens agraden.
Naturalment, després, tots som lliures d'opinari,
però, diguem-ne, convidem a que la gent
s'assegui a la butaca
amb una orella més àmplia i més oberta.
En general, i per la seva experiència,
vostè diria que el públic català
és un públic una mica conservador
respecte a la recepció d'aquest tipus d'obres?
Bé, jo penso que no només el públic català.
En general, diria que potser cap a la zona mediterrània
s'és potser més reticent en aquestes experimentacions
i segurament cap al nord d'Europa
hi ha hagut molt més suport,
hi ha hagut molta més escola també
pel que fa a la composició.
De totes maneres, al nostre país, a Catalunya,
concretament, doncs, en realitat,
hi ha moltíssims estudiants de composició,
hi ha molta gent, diguem-ne, que vol dir-hi la seva
i precisament penso que el que falta
són iniciatives com la dels concursos de composició
o com la d'altres encàrrecs que hi pogués haver.
O sigui, en realitat el que hi ha
és molta gent que vol estudiar composició,
que té curiositat pel tema
i potser falten iniciatives
que els donin suport.
I les orquestres, en general,
s'hi troben còmodes
i s'hi estrenen aquest tipus d'obres?
Bé, no hi ha dubte que l'OBC no és una orquestra
que estigui molt acostumada a interpretar aquest tipus de repertori.
O sigui, hi ha hagut orquestres o conjunts instrumentals
que han estat ja creats
amb la idea d'interpretar música del segle XX
i, evidentment, l'OBC és una orquestra
que està especialitzada en el gran repertori sinfònic
més tradicional.
De totes maneres,
sobretot des que el titular n'és Ernest Martínez Izquierdo,
hi ha hagut també una atenció especial
cap a la música contemporània,
un compromís que, en realitat, tots els músics hem de tenir
amb la música del nostre temps.
Després, naturalment, podem decidir què és el que ens agrada
i què és el que no ens agrada.
En totes les èpoques hi ha hagut bona música
i música menys bona
o música dolenta, fins i tot.
Però bé, estem en la nostra època
i, per tant, jo crec que el compromís és almenys fer-les escoltar.
Després cadascú hi ajutjarà
si li agrada o si no li agrada.
Doncs això és el que farem, no ens perdrem,
no faltarem a la cita aquest diumenge al Palau Firal
i de congressos l'estrena d'aquesta obra guanyadora
del Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona,
recordem corresponent a l'any 2003 del compositor xilè André-Lluís Mapuany.
L'interpretarà l'Orquestra Sinfònica de Barcelona
i Nacional de Catalunya.
Agraï molt al seu director Javier Puig
que hagi atès la trucada de Tarragona Ràdio.
Gràcies, molt bon dia.
Gràcies a vostès.
Adéu-siau.
Adéu-siau.