Un minut i mig, un quart de dues, dediquem els darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio
a fer-nos en ressò d'una nova iniciativa del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona.
Ens acompanya a la seva cap d'activitats, en Roser Barberà, molt bon dia.
Hola, bon dia.
És una iniciativa que no és desconeguda, estem parlant de la cinquena edició
del curs bàsic de primers auxilis en l'àmbit esportiu
i el segon curs bàsic de salvament i socorrisme aquàtic.
És una iniciativa del Patronat, tot i que fóra impossible desenvolupar-la
si no fos amb la col·laboració d'altres entitats i institucions de Tarragona, no, Roser?
Sí, evidentment, des del principi, quan vam començar el curs bàsic de primers auxilis,
vam comptar ja i es van mostrar totalment oberts
i estem parlant de professionals que ho fan d'una manera totalment altruista
amb l'Axerça Sanitària i Social de Santa Tecla,
més concretament a la Unitat de Medicina Esportiva,
que ens ajuda a muntar-ho amb els seus professionals de la medicina.
O sigui, tots els ponents d'aquest dia, tots els professors,
són professionals d'aquesta entitat
i també comptem amb altres monitors de respiració assistida
i tal, que són d'altres entitats, però vaja, bàsicament,
és la Unitat de Medicina Esportiva que ens dona tota la seva col·laboració,
inclús ho fem a la sala d'actes de l'Hospital de Sant Pau i Sant Tecla.
I també, per al curs de salvament i socorrisme,
comptem, des del primer de la primera vegada,
l'any passat va ser la primera vegada que ho vam fer,
amb l'empresa Calabar i Salvament,
que és l'empresa que té adjudicada la piscina municipal de Camp Clar.
Parlem del cinquè curs bàsic de primers auxilis,
segon de salvament i socorrisme aquàtic.
El que és curiós és que el primer que vau muntar,
el vau muntar pensant bé,
fem un curs de primers auxilis en l'àmbit esportiu,
perquè vau detectar unes necessitats,
una demanda pensant que faríeu aquest curs i punt.
Sí, faríem net o com a molt un més.
La sorpresa és que hi va haver una llista de sol·licituds,
que ja aneu pel cinquè,
i cada any queda una llista d'espera que integren els que s'inscriuen de nou
i aquells que no van poder fer l'any anterior.
Exactament.
La veritat és que no ens pensàvem...
Des d'un principi ja vam pensar que era molt important
el tema dels primers auxilis i més a nivell formatiu.
No és allò que tinguis que estar una setmana fent un curs ni un mes,
sinó que és un dissabte tot el dia d'una manera intensiva
i que era una cosa que podia interessar molt,
sobretot nosaltres pensàvem en la vessant esportiva,
en el que són monitors d'esplais, monitors d'esports,
que estan inclús professors d'educació física i d'altres matèries als col·legis,
que es poden trobar amb certes coses i no saps què fer,
com ens passa moltes vegades a nosaltres.
Llavors vam pensar que això fora interessant,
però pensàvem que era un públic una mica reduït
i que en un any o dos de cursos tindríem més que suficient.
Estem al cinquè i la gent segueix apuntant-se
i segurament se tornaran a quedar gent amb llista d'espera per l'any que ve.
Cosa que agraïm moltíssim perquè veiem que és una necessitat
i ho fem amb molt de gust, igual que a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla,
perquè veiem que és una cosa que realment aprofiten els ciutadans de Tarragona.
Amb alguna cosa deuen tenir aquests cursos,
quan partim de la base que no és un títol que aporti cap titulació
que pugui engrandir el currículum d'algun professional,
sinó que realment el que s'imparteixen són coneixements pràctics,
teòrics, que són d'utilitat en el dia a dia.
Avui dia no estem parlant d'un curs per tenir un diploma
per unes necessitats acadèmiques, sinó gent que realment treballa
en temes de lleure, d'esport, que tinguin les habilitats
per poder respondre davant d'una situació d'emergència.
Sí, sí, és per respondre senzillament i bàsicament
davant una urgència sobtada o qualsevol cosa
que et pugui passar des d'un desmai, des d'una epilepsia,
qualsevol cosa que els nanos a vegades ens donen molt de sustos amb aquests temes.
Inclús una cosa tan senzilla que ens ha passat segurament a tots
és com estar reunits amb la família a taula
i una persona que s'està ennuegant.
i saber què fer, no és el típic de pegar-li copets,
no és el més adient.
Llavors, almenys en aquest curs surt sabent el que no has de fer
quan te traves qualsevol urgència.
Que ja és molt, des de moure, immediatament després de la caiguda
d'alguna persona, moure aquella persona,
pensant que li estàs fent un favor portant-lo a urgències corrents
i potser el que has de fer és trucar i que el vinguin a buscar.
Coses, és importantíssima, el que no s'ha de fer.
El que no s'ha de fer, sí, sí, és important.
Un pas més enllà, ja mirem què és el que hem de fer.
No cal tenir una formació ni una titulació prèvia
per fer aquests cursos.
No, no, en absolut.
Són cursos molt bàsics, com estàvem dient.
Els temaris, per exemple, de curs de primers auxilis,
és molt bàsic i molt entenedor per a tothom.
Comencem amb una definició de primers auxilis,
més que re per donar a l'alumnat de què es parlarà aquell dia allà.
Després tenim la reanimardió cardiorespiratòria,
que és l'RCP bàsica, que ho fem amb uns ninos que ja són adients per això,
ensenyar a fer el que popularment es diu el boca a boca.
O massatge cardiorespiratori per a tornar una persona en si.
Això, diguéssim, es fa d'una manera molt pràctica
perquè tothom ho hagi fet almenys una vegada o dos durant el curs.
després, evidentment, són d'aquelles coses que es tenen que seguir practicant
perquè trobes una persona que no respira o que no li va el cor al carrer
i no és tan fàcil d'aplicar-ho i això, però almenys coneixeu.
Que si no hi ha ningú més ho intentes.
Exactament.
Coneixer el que s'ha de fer, no és que no sé per començar,
per almenys la teòrica la saps i la pràctica l'has fet alguna vegada.
Després també està una cosa bastant important
per reconèixer lesions osteoarticulars i de pertobes.
Quan un nano jugant a bàsquet se desloca a un turmell o qualsevol cosa,
reconeixer una cosa així, que és molt.
Després, altres urgències de presó assoptada,
que és el que parlàvem, un ennuegament o qualsevol altra cosa,
com fer-ho.
Necessitats d'una farmaciola, això també és molt important
per la gent que treballa als pavellons,
que treballa a qualsevol lloc,
què és el que necessitem realment a una farmaciola
i què és el més important.
No tindre tantes coses que a vegades no es cabeu a una farmaciola
que realment no serveixen per res.
I també una cosa que jo crec molt important
és enveneix i mobilitzacions.
Tot això és pràctic, saber com se fa una immobilització.
Sortim nosaltres a caminar per ahir amb tantíssima gent,
pots immobilitzar la cama, el peu, un braç o una persona,
simplement immobilitzar-la amb quatre canyes o un drap,
coses molt, molt pràctiques.
I els envenats, que una persona es fa una ferida,
sàpiguer-li envenar a qualsevol part del cos.
Són coses tan pràctiques que ens pensem
que això és el més fàcil i a vegades tens una vena a la mà
i una ferida i no saps ni per on començar.
Sí, sí, et penses que saps i al final et sobrevena,
et falta mà i des de saber...
Exactament, llavors aquestes coses és bé, és bo,
jo crec, sàpiguer-les fer.
Una mica per als anteriors cursos
que van mestres, monitors d'esplai,
monitors d'esport...
En general són professors,
educació física i altres matèries,
monitors d'esport,
també bastanta gent per reciclar de protecció civil,
que són els que també estan més a prop d'aquests riscos,
i també alguna persona, poques,
però reciclatge d'infermers
que volen reciclar-se amb aquestes coses tan bàsiques
que potser ells fan coses molt més difícils,
però aquestes coses potser tan del dia a dia, tan pràctiques,
però se'ls han quedat una mica oblidats.
Després, al mes de març,
teniu el curs de salvament i socorrisme aquàtic.
Es poden fer aquests dos cursos independentment,
també en funció de les necessitats de cadascú.
Aquest curs va néixer l'any passat.
vam veure la necessitat de...
Ja que fèiem primers auxílies en un marc terrestre,
vam pensar que aquí a Tarragona,
aquí a mar i tantes persones que treballen
amb nens i nenes que van a les piscines i tal,
i que no tenien opció de fer un curs
de salvament i socorrisme tal com d'humana,
perquè primer és car,
després necessites unes nocions de natació molt importants, etc.
I vam pensar que per complementar els primers auxílies
necessitàvem també els primers auxílies a l'aigua,
al medi aquàtic.
I d'aquí va sortir,
amb la col·laboració de Calamà i Salvament,
va sortir complementar aquest curs
amb un segon curs,
que és el de salvament i socorrisme aquàtic,
que és igual que el primer auxílies,
igual amb el sentit,
que és igual de bàsic
i de nocions bàsiques de ser bé de fer.
No estem parlant de cobrir grans distàncies nedant,
ni de sopa aquàtic, ni res de tot això.
Simplement nocions molt pràctiques
per si ens trobem una persona a la platja
que s'està ofegant
o que ha sortit i que té alguns problemes respiratòries i tal,
què puguem fer.
Que de fet, el tema del salvament
i el socorrisme aquàtic
comença a ser una pràctica esportiva,
segons com també,
i fins i tot a les activitats d'estiu,
als més jovenets també se'ls intenta introduir
en aquest món amb un company,
una company a la piscina,
doncs saber una miqueta com han de comportar-se
i quines habilitats han de tenir justament
per afrontar una situació de risc.
Sí, avui en dia el socorrisme aquàtic
és un esport.
És un esport, sí.
I hi ha competicions de socorrisme aquàtic
on els socorristes de,
podem dir, són competicions mundials de tot el món,
competeixen entre ells
per poder millorar les marques
en quant a sortides de salvament,
en canoes,
nedant,
arrastrant, etcètera.
Però, més que res,
en aquest curs,
o bé, també nosaltres a l'estiu,
amb totes les estades d'estiu que tenim,
ho fem amb els nanos,
per introduir-los des de petits,
aquest curs és més per adults,
però els nanos pensem
que aprofitant les estades esportives
com tenim que baixen a la piscina,
apropar-los una miqueta
al salvament i socorrisme
perquè des de petits
ja creixquin sabent
què és el que es pot fer,
què és el que no es pot fer,
o qual cosa,
quan siguin grans,
potser aquests cursos ja no els hi ha de fer.
Aquesta és la idea.
A veure, dèiem,
qui ho desitja es pot inscriure
en el curs de primers auxilis,
en el curs de salvament i socorrisme
o tots dos alhora.
Es pot fer la inscripció en el mateix moment.
Sí, el dilluns es va obrir la inscripció
a tots dos cursos,
llavors, més que res,
demanar a la gent
que qui estigui interessat,
aquest curs és gratuït,
per tant, és gratuït,
i el curs de primers auxilis
té 70 places
i el de salvament i socorrisme en té 60,
per la qual cosa demanem a tothom
que estigui interessat que s'apunti ja,
no sé què arribi al final de setmana
i ens trobem que no tenim places,
i que truqui al Patronat d'Esports
per informar-se,
recordem el número de telèfonos,
el 977-5502-99,
i, bé, ja es pot dirigir directament,
si ho té molt clar,
dirigir-se directament
al Patronat Municipal d'Esports
en horaris d'oficina,
al matí entre les 10 i les 2
i a la tarda de 4 a 7,
i emplenar la bulleta
que tenen que emplenar personalment
i signar-la per poder donar fe
que estan inscrits en aquest curs.
Aquests cursos es faran en una jornada
intensiva, cadascun,
vull dir que és un dissabte,
un dissabte,
es repassa absolutament tot,
i acabar a la tarda
tant teòric com pràctic,
o sigui que tenim les dues vessants.
Un detall,
l'edat mínima?
Setz anys.
Setz anys,
a partir de setz anys
ja poden participar-hi.
Sí, sí, l'edat mínima és setz anys,
exactament,
i que tinguem en compte això,
que la inscripció estarà oberta
fins que cobrim
les 70 o 60 places
d'una i de l'altra.
Un cop estiguin cobertes,
doncs sempre es poden quedar
una mica en llista d'espera
per si hi hagués alguna baixa,
però vaja.
Sí, és el que fem.
Normalment agafem llista d'espera,
o bé per cobrir alguna baixa,
o bé també per donar-los opció,
diguéssim,
prioritat,
a l'any següent.
Jo sospito que l'any que ve
tornareu a convocar aquests cursos.
Sí, jo sospito que també,
a veure,
que no ens...
Que és una bona cosa, clar.
Sí, sí,
que és una bona cosa,
que tothom pugui
estar informat d'això,
i que quan acabem amb la gent
que es dedica a l'esport
puguem començar
amb els ciutadans de peu,
que diuen,
bé,
això és una cosa
que hem de saber
com, no sé,
com se saben
les senyals de trànsit.
Clar,
igual que tenim
un accident domèstic,
podem anar pel carrer,
mil coses que poden passar.
O si ens podem trobar
en un accident,
a veure,
mil coses.
Molt bé,
doncs ja ho saben,
per més informació,
977 55 02 99,
que és el telèfon
de la Patronat Municipal
d'Esports de Tarragona.
Avui ens ha acompanyat
la seva cap d'activitats.
José Barberá,
gràcies.
Molt bon dia.
Gràcies a vosaltres
i bon dia.
Adéu.