en el transcurs de l'obra, el material que utilitza, literari, no és tre del llibre,
en alguns dels temps sí, en altres el he de crear jo, perquè per donar-li continuïtat literària
a alguns fragments o a algunes escenes l'ha creat jo, com és el cas de l'últim temps,
la canció del Buen Escudero. En això tota la literatura és meva, a mesura que anava a llegir-lo
tenia que presentar la figura de Sancho i la relació d'on Quijote,
a mesura que anava a llegir-lo anava buscant paraules i frases i després vaig crear jo el meu text.
Són sis temps en total?
Sis temps, cinc en veu i piano i un exclusivament de piano.
És la meva versió de lo que jo he llegit, de lo que antes, una versió molt romàntica,
però bueno, al fi i al cap una versió.
Aquesta, bé, comença al primer temps, com poden imaginar, es titula En un lugar de la mancha?
Sí, perquè es comença justament en les primeres frases del llibre.
O sigui, les primeres frases del llibre són les que donen introducció a aquest primer temps,
el qual acaba de manera que també utilitza textos meus per, diguem, d'alguna manera,
presentar-se a don Quijote i donar la sensació que anem a escoltar un cuento, una narrativa,
en fi, entón, també vaig haver d'utilitzar ahí alguna cosa de literatura meva.
La segona, ja entrem al diàleg entre Rocinant i Babieca, aquí una cosa molt equina.
Sí, bueno, este, diguem que és el, diguem que és el que, si tot és romàntic,
el que causa en un moment determinat, doncs contrast, no?,
perquè està escrit en tot d'humor.
És molt curiós el text este, perquè jo, a medida que anava llegint,
cada vegada m'encantava més, no?
Com t'ha dit antes, jo és que no l'havia llegit el Quijote,
però a medida que anava llegint, m'encantava.
Entón, este text de Rocinant i Babieca és fascinant.
Entón, el vaig a escriure en clave d'humor.
En clave d'humor, inclús, el piano fa un ostinato en el que dona la impresió
de que quan el caball va caminant, se va cansir, no?,
perquè el pobre estava...
Com el seu amo, com el seu amo.
Entón, doncs, d'alguna manera,
d'alguna manera és descriptiu.
Entón, ell, el que ha de fer en aquesta clave d'humor
és representar dos personatges, Rocinante i Babieca.
Claro, si comparem a Rocinante amb Babieca,
el caball del sí té el...
Clar, allà hi ha...
Entón, ell, d'alguna manera,
ha de intentar fer dos personatges distins.
És un diàlogo.
Si després passes a les cobles de Don Quixote,
a Dulcinea del Tobos, la cosa canvia.
Sí, canvia, claro.
Lògicament, per la temàtica ja.
Sí, també podem dir, també,
que l'obra en si no és a sol, és cant i piano,
o la part del quart temps que és exclusivament piano,
però ha intentat fer una cosa,
que ell també me l'ha comentat, que li ha agradat,
perquè havia fet ja alguna cosa meva,
s'alterna cant i recitatiu.
És a dir, que hi ha moments en els que ell canta en el piano
i altres en els que el piano fa el fondo i ell narra.
O sigui, que és una alternància de cant i recitatiu.
Gràcies.