La xarxa sísmica es va començar, es va iniciar l'any 1985, és a dir, fa 20 anys,
i des de l'any 1999 el que s'ha fet és una renovació de tota la instrumentació
amb una filosofia diferent, perquè la xarxa antiga era capaç d'enviar-nos,
de transmetre una part del senyal, però no en temps real,
sinó després que havia passat el terratrèmol, un temps després.
I la xarxa aquesta nova, el que tenim és el registre en continu i en temps real
del que està passant en el territori a diferents estacions.
Per tant, aquesta permet la prevenció d'alguna manera d'algun problema
que es pogués produir després d'un moviment de terres?
A veure, la xarxa el que ens dona és el terratrèmol en temps real, pràcticament.
És a dir, que podem tenir una localització molt ràpida
i podem donar la informació a la protecció civil
i als mitjans de comunicació i a la població en general.
Però no ens permet predir el fenomen.
És a dir, el que fa és registrar un cop ja ha passat.
Perquè hi ha alguna manera de fer alguna predicció
en quant a algun moviment o algunes conseqüències
que podria tenir un moviment, no a partir d'aquests paràmetres,
sinó d'altres que puguin tenir els experts?
Doncs no, malauradament la predicció és un camp que s'està treballant
però que no està resolt ni aquí ni en cap lloc del món.
El que s'ha treballat força és en el camp de la prevenció,
és a dir, de detectar el màxim possible,
de conèixer molt bé la sismicitat,
detectar quines són les zones potencialment més perilloses,
on és més probable que s'hi produeixi un terratrèmol important.
i, en tot cas, fer unes normes de construcció
d'acord amb els coneixements que es van tenint.
I en aquest sentit és important,
quan millor coneguem la sismicitat,
més bé podrem prevenir els seus efectes.
Entenem que la fiabilitat de les dades
que genera aquest tipus d'estacions és alta.
El que vostè explica, no?
Sí.
Com més densa sigui la xarxa,
més fiable és la localització que podem tenir.
Per això, en aquest moment,
enregistran vuit estacions,
estan funcionant,
i estan programades de construir-ne set més.
A partir de quins criteris es distribueixen
aquestes estacions en el territori?
Doncs, a veure,
per poder localitzar bé els terratrèmols,
necessitem,
sobretot a quina fundària es produeixen,
necessitem estar a la vora d'on es produeix el terratrèmol.
Per tant, el que tenim és que el criteri
és posar-nos en les zones on coneixem
que hi ha més activitat sísmica,
tant a l'època instrumental com fins i tot històrica.
Llavors, les zones més sísmiques serien els Pirineus
i tot el que són les ferralades costaneres
i algun terratrèmol a mar.
Per tant, és aquí,
aquestes són les zones on hem densificat més.
Per exemple, la depressió de l'Ebre
és molt menys freqüent que s'hi produeixen terratrèmols
i no s'han situat estacions.
Aquests dies s'ha incidit molt
que la terra està en constant moviment,
el que passa que poden ser d'una contundència
més alta o més baixa,
però el moviment és constant, no?
Sí, sí.
La majoria dels terratrèmols
que es produeixen en el món
són imperceptibles.
Nosaltres, en el territori de Catalunya,
aproximadament localitzem a l'any
els 200 terratrèmols
i, en canvi,
es poden percebre un, dos, tres,
depèn de l'any.
La zona del Camp de Tarragona,
i parlem des de la perspectiva històrica,
és una zona amb particular moviment
de terratrèmols
o no és de les més importants en aquest sentit?
No, els terratrèmols més importants
es van produir
al segle XIV a la Vall d'Aran
i al segle XV
tota una sèrie de terratrèmols
que va durar un any,
els anys 1427-28,
van afectar el Ripollès, la Selva,
la Garrotxa, la Cerdanya,
tota aquesta zona.
Són diferents.
Va ser tota una seqüència de terratrèmols
l'any 1427
i el terratrèmol més important
el 2 de febrer del 1428.
Potser sigui una pregunta molt evident per vostè,
però pels oients i per mi mateixa
doncs, clar, no sabem ben bé
com funcionen aquest tipus d'estacions.
Físicament,
com s'instal·larà aquesta estació sismològica
tenint en compte que s'instal·la al mar, a la costa?
Sí, doncs, a veure,
per nosaltres, evidentment,
és una experiència pilot
perquè no en tenim cap.
Llavors, com s'instal·larà?
Doncs el sensor ha d'anar enterrat,
suposem que seran llims,
doncs el que trobarem,
o sigui, s'ha de deixar dipositat
en el fons del mar
i que quedi enterrat a ser possible
perquè l'oleatge no,
diguem, es quedi,
l'efecte de l'oleatge sigui mínim
i llavors, mitjançant un cable
que arribarà fins a la plataforma Casablanca,
allà hi haurà una antena
que transmetrà les dades
a l'Institut Cartogràfic.
Aquesta és, d'una manera simple,
la instal·lació que imaginem
que serà força complicada.
Imagino que són aparells molt sofisticats
en la majoria dels casos?
Bé, no, vull dir, són sensors,
els sensors, doncs, són sensors d'ampla banda
que enregistren tots els terratrèmols
de totes les freqüències,
és a dir, que els terratrèmols,
tant els locals,
com els que estan a distàncies més grans,
com els terratrèmols, doncs,
que es protegeixin a qualsevol part del món,
mentre siguin suficientment grans de magnitud
perquè les zones arribin.
Però, de fet, és el mateix sensor
tant a terra com a mar.
El que passa és que el sensor de mar,
doncs, necessita estar molt,
bé, doncs, molt més protegit, no?
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!