Dos minuts i mig, a tres quarts de dotze del migdia,
canviem radicalment de tema aquí al matí de Tarragona Ràdio
i desplacem la nostra atenció fins a l'exterior.
Amb la unitat mòbil avui ens hem desplaçat a aquesta hora del matí
fins al polígon Riuclar per visitar les instal·lacions
de la Protectora d'Animals de Tarragona.
És cosa sabuda que per Nadal un dels regals que es fan
són mascotes, que dius que macos aquells cadallets
que després creixen i a vegades les famílies
no poden o no volen donar resposta a aquesta mascota
que ha agafat unes dimensions considerables.
I a qui opta per dir...
En fi, em vaig equivocar, però he d'assumir aquesta responsabilitat
i a qui opta per anar fins a la Protectora
i a qui opta per abandonar aquests animals.
En fi, sobre aquesta problemàtica i altres aspectes relacionats amb l'entitat
en parlem tot seguit, com dèiem, a través de la unitat mòbil
amb Joan Maria Bertrani, Josep Sunyer, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
D'aquesta problemàtica ho has dit molt bé.
Costa d'entendre que algú pugui comprar-se una mascota,
ja sigui un gat, un gos, una tortuga, en fi, el que sigui.
I després desentendre-se'n, però és una realitat.
I és una realitat que, a més amb aquestes dates
que hem de passar fa poc el Dia de Reis,
ara ja han passat alguns mesos, alguns dies,
i ja veuen que aquella mascota, aquella animal que era de companyia,
i que era, entre cometes, el juguet preferit d'aquell nen o nena,
d'aquell adult també de vegades,
ja comença a ser un problema.
I llavors, quan comença a ser un problema, troben que se n'han de desfer
i el que fan és portar-lo, doncs, aquí, a la protectora.
És així de trist, així de trist i així de real,
perquè això que estem dient, que sembla que no hauria de fer ningú, passa.
Són coses que passen i que ara ens ho podrà explicar
la presidenta de la protectora, l'Anna Duc, que és aquí amb nosaltres,
que ens ha obert les portes de la protectora
i estem aquí, doncs, com podeu escoltar de fons, m'imagino,
doncs, acompanyades de molts animals.
Anna Duc, bon dia.
Bon dia.
Ara ho dèiem, que costa d'entendre, però que és una realitat,
que hi ha gent que ho fa, que es compren la mascota,
es compren l'animal de companyia, el regalen,
i després no en poden saber res, veuen que és un problema,
que se li ha de menjar, que clar, que fa caquetes,
que aquelles caquetes s'han de posar a algun lloc, no?
Doncs sí, és una realitat, però aquest any encara no ens han arribat
aquestes mascotes, que encara deuen estar a les cases d'acollida,
de moment.
El que sí que ens va passar és que a les vigílies de festa,
aquí hi havia una gran cua de cotxes que tothom volia venir malet
per regalar el dia de reis o el dia de Nadal,
però si hi ha encara, des de la protectora,
els animalets que surten d'aquí tenen que sortir amb xip,
si són adults i vacunats, si són cadells,
no em van poder donar gaires perquè tenen una espera
de dues setmanes per poder-ho prendre.
Deies que, imagineu-vos, eh?
O sigui que abans de reis venia gent aquí a fer cua,
a buscar l'animal, perquè a més a més d'aquesta manera
el regal s'hi podia sortir pràcticament gratis, de franc, no?
Sí, més o menys, això, vinga a buscar un regal,
però avui ja, doncs no ho sento molt, el reservem
i d'aquí dues setmanes...
Digues, digues, digues.
D'aquí dues setmanes el podrà vindre a buscar,
dues o tres setmanes quan tingui les dues vacunes
correspondents si és un cadell.
I si és un adult, repeteixo, se li fa una anabítica
d'una malaltia molt comú aquí a la Mediterrània,
que és l'hospeniosis, i se li posa el xip.
Tots els animals de la protectora surten en aquestes condicions.
Crec que això del xip va en bon camí.
Ho dic perquè no fa gaires, no sé si dies o mesos,
però en qualsevol cas el govern català,
a través de la Conselleria de Medi Ambient,
va aprovar una llei a través de la qual
s'intensificaven els controls sobre aquests xips,
els animals de companyia.
El govern català fa les lleis,
però després aquestes lleis es tenen que complir
per part dels ajuntaments.
És el que estem demanant totes les protectores,
que de part dels ajuntaments no solament se'n cuidin
de recollir els animals del carrer
i portar-los a la protectora i aquí ja s'ha acabat,
sinó que hi hagi un personal que comprovi
que les persones que tenim animals
els tinguem censats i amb el xip posat.
On les compren, aquests xips?
És a dir, algú que ens escolti que tingui un animal de companyia,
ja sigui... On, digues?
El xip sempre el té a posar a un veterinari,
té que anar al seu veterinari i que li posi el xip,
i té que anar a l'ajuntament i se'n salta, també.
Llavors aquest xip, que m'imagino que és un aparell electrònic petitó
que es deu implantar sota la pell, què fa?
Aquest xip què fa?
Doncs mira, aquest xip fa que quan ens arriba aquí un animal,
li passem al lector i surt el número de xip,
truquem a la base de dates de Barcelona,
localitzen el propietari
i si el propietari no l'ha abandonat,
abandemà o amb 48 hores, ve a recollir el seu gos.
El que passa és que aquí vull fer un incís.
S'hauria de demanar a la base de dates,
que ja ho farem arribar,
que recalquin molt a les persones que s'hi canvien de domicili,
donin el nou domicili i el nou telèfon,
perquè a vegades ens trobem aquí animalets amb xip
que no els venen a recollir pel canvi de domicili
i que el propietari no sap que el tenim nosaltres.
I vosaltres com ho sabeu que té xip aquell animal que us porten?
Amb el lector.
Li passem al lector i surt-li un número.
Nosaltres no podem arribar al propietari.
És la base de dates.
La base de dates solament ens donen el nom de l'animal
i, per exemple, si és de la província de Barcelona o de Tarragona.
Les dates de propietaris són confidencials.
Què anava a dir?
Si amb els gossos que us han arribat,
els animals que us han arribat, amb xip,
majoritàriament què són?
De gent d'aquí, de gent de Barcelona,
de tot arreu, ja de tot?
Estadísticament de què?
Són més aviat d'aquí.
Ara tenim un còquet que sembla ser que és de la província de Gabà.
De moment no hem localitzat els propietaris.
Pot ser un canvi de domicili,
que ara visquin aquí a la zona de Tarragona
i que no saben que l'animal està aquí.
O pot ser un animal abandonat.
Ara en teniu gaire, si d'animals,
que sapigueu, doncs, tingueu...
Perquè, clar, si ve un animal que se l'han trobat pel carrer,
que porta a Cullar,
que més a més té un nom, una identificació,
encara que no sigui un telèfon,
sabeu que intuïu, si més no, que pot tenir amul.
No teniu algun que algú el pugui estar buscant?
Sí, sí, sí, no tenim...
Doncs ara mateix ne tenim, no massa, dos o tres.
perquè, a veure, amb una mica de sort,
a poc a poc tothom està posant els animals,
però està costant una miqueta.
Anavenen molts encara sense xip.
Ara, per exemple, quin s'enteniu?
Algun que diguis que si algú ens està escoltant
i que potser sigui el seu,
quins teniu per aquí?
Doncs un còquer, que sabem que es diu muñeco,
que és de color ros,
i que tenim aquí fa bé un mes i mig,
que dintre de pocs dies li farem una analítica
perquè potser està malalt i potser aquesta és la causa
que vagin abandonat.
Però no ho sabem segur encara, això.
Això, perquè és cert que tots els animals
que entren aquí a la protectora passen abans,
i això un dia, recordo que vaig vindre,
ho vaig veure, passen per una inspecció,
no hi ha un veterinari?
Explica'm-ho.
Sí, cada dimecres puja aquí el doctor Esteve,
de la clínica del doctor Patino,
que sempre ho diré perquè us hi estem molt agraïts,
que fa 20 anys que ajuden a la protectora.
Tots els dimecres puja aquí el doctor Esteve,
que és de l'equip,
i fa una revisió dels animals que van arribant,
i també els hi fem analítica de la lismaniocis,
els que tenim reservats.
I us hi posa el xip,
llavors ja avisem que ho vinguin a buscar.
Sents com no paren de...
Saps que deuen saber que estem aquí, no, Anna, segurament?
Segurament.
Saben que hi ha alguna cosa estranya avui aquí.
Habitualment aquest xorell no m'ho orden tant, no?
No, perquè estan acostumats a que hi hagi un treballador per aquí,
llavors ja no fan cas.
Però quan hi ha visites, s'alteren una miqueta.
I com ho feu perquè no es nobrallin entre ells?
Perquè m'imagino que amb els grans deu ser difícil,
amb els més grans deu ser complicat, francament complicat.
És molt difícil.
Ahir mateix va arribar un pastor a la mà,
ara ho estem veient, que està aquí davant,
que els propietaris el van portar perquè el tenien amb una per seva,
han venut la per seva i clar, ja no poden tindre el gos.
Llavors, clar, és una mica complicat posar un pastor a la mà adult
a dintre una gàbia que hi ha cinc gossos més.
A l'hi ha un que és el jefe, diguem.
Llavors, o ell es fa el jefe o té que seguir les instruccions dels altres.
Són molt territorials, eh?
Hi ha gossos, hi ha animals.
Moltíssim.
Inclús a vegades, per desgràcia, hi ha baralles.
Però clar, això no ho podem preveure.
I aquí tenim 40 gàbies.
No tenim 60 per posar dos gossets a cada gàbia.
Hi ha animals també que són molt gelosos,
que si li fas una carentonya amb un i l'altre no,
també de seguida estan els que treuen les urpes.
És veritat.
Fa poc no teníem un, que era molt maco, que ja l'hem donat,
que no podies dir res als altres perquè, si no,
se li havia a baralles amb ells.
Vull dir, tots els mimos tenien que ser barells.
Anna Duca, allà al fons, en aquella gàbia que veig més tapadeta,
recordo que hi vinen gats.
Sí, allà és la gàbia dels gats.
I com que han passat aquests dies de tant de fred,
la veritat, sembla ser que els gossos no tenen tant de fred com els gats.
Llavors vam haver de posar capses de captró
i hem tapat una miqueta la porta,
que és per on s'hi veuen els animals.
Ara ja ho trobarem, perquè sembla que el temps ja és més bo.
Vols dir que la gent potser abandonen més gats que gossos?
Però no t'ho preguntaré, perquè tampoc no cal...
No sé si hi ha una estadística...
En fi, vosaltres, tens aquí xifres de l'any passat, del 2004.
Quants animals us van arribar aquí l'any passat?
Doncs mira, ens van entrar 346 gossos i 140 gats.
El que passa que, a veure, aquests gats n'hi ha molts
que estaven en alguna empresa, que ja se sap.
Alguns treballadors li comencen a donar de menjar
i al final de 10 gats n'hi ha 30.
I llavors venen a parar aquí la protectora.
N'hi ha molts que s'adapten i n'hi ha molts que no.
El dels gats és molt important.
La gent que té un gat, sisplau, que us estrevissin, que no criïn.
El mateix demanem pels gossos.
Ja n'hi ha massa d'animals abandonats.
Crec que és una operació estel·litzar un gat,
que la fa el veterinari, que no és massa cara,
perquè sembla que costa uns 60-70 euros més o menys.
Sí, no estic segura.
Jo crec que és una miqueta més, però és un avantatge,
perquè ara mateix aquí la clínica del doctor Patí
no ens estàs estrevissant les gates que tenim aquí,
perquè el recinte que tenim els gats és molt reduït.
Estem intentant ampliar-ho una mica perquè ja queden justos.
I com dic, estem estrevissant totes les gates, de moment.
Després farem els mascles.
Però és que és un gran avantatge pel propietari que té un gat.
Si un dia el té que portar amb una protectora,
és molt millor que estigui estrevissat.
I el que no aconsello és que s'hi treguin les ungles,
perquè si després un animal sense ungles
el deixa abandonat pel carrer, aquest animal no es pot defendre.
Les ungles, el seu, és anar tallant-les de l'antan,
un cop a la setmana tallar-les una miqueta, no?
Perquè no t'ha...
Exacte. Basta que s'ho s'hi tal·li una mica i ja està.
De vegades, ara, hi ha forces majors.
Hi haurà persones que no tenen més remei que per sentida de l'animal,
perquè no pot ser.
Hi ha vegades que no pot ser tenir un animal.
El positiu has tingut en unes condicions determinades
i al cap del temps te'n dones compte que no ho pots tenir.
Que per circumstàncies de la vida,
tu ho has dit abans,
segur que tenia un terreny i ja no ho té.
En fi, persones, per exemple,
que es queden embarassades a la dona
i no poden conviure amb un animal.
En fi, hi ha forces majors que s'entén, no?
Sí, n'hi ha algunes,
però no totes les excuses que venen aquí.
Perquè és que qualsevol excusa és bona
per portar l'animal a la protectora.
Des que ha crescut una mica maés,
que nosaltres ja ho diem,
quan pren un animal d'aquí,
sempre diem, demana, consulta el veterinari,
i ell te dirà més o menys,
perquè si no és un animal de raça,
no podem saber exactament com se farà de gran.
El veterinari ho pot saber més o menys.
El que volem és que sigui una...
Quan venen aquí a buscar un animal,
que s'ho hagin pensat molt bé.
Nosaltres no estem contentíssimes
el dia que venen 20 persones a buscar un animal.
Oi, no, és que un animal,
per què tinc ganes de tenir-ho?
No, els hi fem 20 preguntes,
els mentalitzem molt bé,
que un animal és com si fos una persona,
més o menys,
no igual, no comparem.
Però no és un joguet,
que al cap de sis mesos o un any,
o quan venen les vacances,
com aquest any ha passat d'estiu,
que a l'abril es van abandonar...
No, perdona,
al juny es van abandonar 38 gossos.
Al juny, al maig 31,
a l'abril 30.
Vull dir, això és un disbarat.
Preferem que estiguin aquí
a donar-los malament.
Evidentment,
algú s'ha de pensar molt
abans de venir aquí
a buscar un animal de companyia.
Ho ha de tenir previst tot,
és a dir,
ho ha de pensar en tot,
no només en l'animal.
I evidentment,
pensant també que els animals es fan grans.
Són petits,
són molt monos,
molt bufons de petitons,
però es fan grans.
I viuen molts anys.
No viuen un any o dos
com pot viure un hàster.
No,
un gos pot viure 15,
18 anys
i s'ha de pensar
que el tens que agafar
perquè visqui amb tu
tots aquests anys.
I un gat fins a 20,
o més.
Sí, sí,
un gat fins a 20.
Sí, sí,
tenen molta vida.
Es pensen que serà qüestió
de dies,
d'anys,
i no,
no,
20 anys,
això és tot un compromís.
Aquest any estem contentes
que encara no han arribat
els regals de reis,
que no hem donat nosaltres aquí,
repeteixo,
potser us hem anat a buscar
en altres llocs
que potser
ja sabem que hi ha altres llocs
que no posen tants impediments
com nosaltres.
Vull dir,
no donen a l'animal
ni amb el xip posat,
ni potser
amb els cadells
o amb les vacunes posades.
Què pot passar,
llavors,
a un cadell
que pren sense
que estigui vacunat?
Però és que al cap d'un mes
pot estar malalt.
I per quin motiu
nosaltres els donem vacunats.
doncs aquí a la protectora
com podeu sentir
de fons
els animals
que ens acompanyen
que estan per aquí
continuen molt i molt presents
els podem sentir.
Com es diu per cert
aquest blanc d'aquí
que a pobret li falta una pota?
Sí,
és a l'Òscar
que li falta una pota
que se va quedar enganxat
amb una trampa
al bosc
ara fa un any
més o menys
i que aquí està amb nosaltres
és el més feliç de tots
jo crec
perquè viu lliure
per aquí fora
que els altres
estan amb gàbies
però que també necessita
una casa
i d'aquí demano
a veure si algú
pot acolir.
També vull fer una crida
perquè necessitem socis
necessitem socis
per portar endavant
tota aquesta tasca
que estem fent
des de fa molts anys
i vull dir una cosa
també
que ara hi ha
un gran equip
de voluntaris
que es treballa molt.
Doncs a veure si serveix
aquesta crida
des d'aquí
des dels micròfons
de Tarragona Ràdio.
Anna Dú
gràcies per venir a les portes
de la vostra.
Mira, em vaig a veure
l'Òscar.
Gràcies Anna.
Gràcies a tu.
Doncs aquí tenim
l'Òscar aquí davant
que si veiéssiu
ara mateix
la mirada
que està fent l'Òscar
els ullets
que vols
en fi
és una moneda
de gos
un gos que
per cert
ja fa mesos
com deia l'Anna
que ja és per aquí
i que és un d'escava
per aquí tombant
el sol lliure
i és un veterà
del centre.
És tot un veterà
sí.
Gràcies
Josep Sunyer
amb Joan Maria Bertran
a la part tècnica
i gràcies
com sempre
a l'Anna Duc
per acompanyar-nos avui
i per la tasca
que desenvolupa
ella i la resta
de persones
de l'entitat.
Dos minuts i mig
i seran
les dotze del migdia.