Sí, efectivament, vaig entrar a Catalunya Ràdio pocs mesos després d'haver-se creat l'emissora central a Barcelona.
Aleshores ja vaig estar aquí a Tarragona com a corresponsal primer,
després ja com a delegat a crear la delegació a Tarragona
i des d'aleshores, és l'any 1983, si no recordo malament,
fins ara, fins al dia 30 de setembre, que he estat a Catalunya Ràdio.
I com a delegat a Catalunya Ràdio, consideres que és difícil fer sentir la veu de Tarragona al conjunt de Catalunya?
És difícil, no solament a nivell de Catalunya, fer sentir la veu de Tarragona.
A tots els mitjans de Barcelona és difícil a vegades que puguin entendre què és el que passa realment a Tarragona.
Aleshores cal un exercici, una pràctica per vendre a Barcelona les notícies realment importants de la ciutat.
Barcelona és centralista, però clar, aleshores està aquí el paper dels periodistes de Tarragona
de fer entendre a Barcelona què és el que està passant i calibrar realment quina és la notícia important de Tarragona,
quina no ho és, i aleshores fer sentir la veu de la ciutat, la veu de les comandes de Tarragona
o del camp de Tarragona a Barcelona i lluitar d'alguna manera contra el centralisme
que pot sorgir des d'una ciutat tan important com és Barcelona a nivell informatiu.
20 anys a Catalunya Ràdio, abans però havies passat per molts més mitjans,
has tocat gèneres, estils molt diferents, premsa, ràdio, televisió...
Sí, jo vaig començar, jo dic que vinc de la galà que ha sigut d'invern perquè vaig començar els diaris,
aleshores vaig estar al Corrego Talà bàsicament, al diari de Barcelona també, al Teleexpress,
i a televisió vaig col·laborar a Televisió Espanyola quan feia una desconexió en català,
recordo si no m'equivoco, és la primera desconexió que es feia en català des de la televisió,
i feia un programa setmanal a Tarragona de desconexió amb reportatges de les comarques de Tarragona.
Algun tema que t'hagi quedat per cobrir? Em sembla que comentaves el tema de la façana marítima.
Sí, clar, evidentment no he arribat a temps per poder donar la informació de la inauguració
o posar-la en marxa definitiva de la façana marítima.
És l'assinatura patent que tinc, o sigui, poder informar de la façana marítima.
Espero que un dia o altre el podria viure, si més no.
Al món local de personatges n'hi ha molts i molts interessants.
En llarg d'aquests 40 anys d'història en destacaries algun que des del punt de vista,
per dir-ho d'alguna manera mediàtic, t'hagi agradat especialment per la seva capacitat de parlar
o de generar polèmica o de donar notícies?
En aquests 40 anys hi ha hagut...
Hi ha hagut complicada, eh? Jo ho reconec.
...tot tipus de personatges.
Potser que un d'ells podríem dir que és, per exemple, el Lluís Pasqual Estrevill,
que ara suposo que està a la presó.
Però, arran de la polèmica entre la indústria i el turisme,
va haver-hi un debat ciutadà entre la indústria i el turisme,
la indústria defensada precisament per Lluís Pasqual Estrevill,
que tenia despatx d'aquí a Tarragona, a Ramla Nova,
i l'Antoni Pedro Rius, de Reus, que defensava el turisme.
I va haver-hi unes jornades de debat sobre els dues vessants
d'aquests sectors, de la producció,
i doncs, bueno, van protagonitzar la lluita entre indústria i turisme.
Finalment, la indústria es va assentar a químiques aquí a la fineria,
i a partir d'aleshores la indústria química va anar creixent.
Però el punt de partència va ser aquest debat entre,
recordo precisament, l'Antoni Pedro Rius i Lluís Pasqual Estrevill.
Temes que es van arrossegant des de fa molt de temps, no?
També, la confrontació de la indústria i el turisme,
sembla que sigui un tema d'ara, però ve d'anys enrere.
Doncs no, ve de molts anys enrere, ja et dic,
hi va haver una lluita molt aferrissada entre els dos sectors.
Clar, es de pensava la implantació de la fineria de Tarragona,
quan el sector turístic, capitanejant pel Pedro Rius,
s'hi oposava aferrissadament, perquè pensava que la indústria
seria un perjudici greu, molt greu,
contra el sector turístic, bàsicament, de Salou.
I aleshores, a partir d'aquí, hi va haver un debat molt ampli,
que vam posar a comunitzar els dos personatges aquests.