Alicia, hola.
Et vinc a buscar, vine cap aquí,
que així ens veurem les cares en el bon sentit de la paraula,
que hi ha llum.
L'Alicia González és la secretària del teatre.
L'Alicia canta, i no només com podem cantar,
doncs, privatament, a casa,
molts de nosaltres canta professionalment,
forma part d'un espectacle.
De fet, ara ens comentaves que has estat participant
d'un espectacle de cabaret, no?
Sí, és una producció que hem fet Teatre Estudi Tarragona
i justament fa un mes el vam estrenar aquí, al teatre,
i bé, és de cabaret, del període d'entreguerres,
i tocant una mica, doncs, fent un passeig.
Que bonic, eh?
I això teniu intenció, doncs, de portar-lo a algun lloc.
Tot i que ja sabem que els circuits són molt complicats,
però hi ha possibilitats?
Sí, hi ha possibilitats.
De fet, s'ha fet precisament per poder-ho treure a fora.
Però avui no ens oferiràs una peça de cabaret,
tot el contrari, t'atreveixes una peça a capela?
A capela és una peça d'origen àrab d'Ofra Hadza,
interpretada per Ofra Hadza.
I bé, és curteta, és una cançó d'amor, i bé, espero que...
Doncs l'escoltem jo, i tant, jo estic segura que ens agradarà.
Anem a escoltar aquesta peça que ens interpreta l'Alicia.
A l'escoltar aquesta peça que ens hagués una peça.
A l'escoltar aquesta peça que ens hagués una peça.
A l'escoltar aquesta peça que ens hagués una peça.
A l'escoltar aquesta peça que ens hagués una peça.
A l'escoltar aquesta peça que ens hagués una peça.
Déu-n'hi-do, ens hem quedat així com a sense respiració, Alicia.
Aviam, magnífic, magnífic.
Realment és una cançó d'amor, però amb una certa tristesa, no?
Sí, de desamor, semblava com a més...
Possible, és possible.
Que consti que l'Alicia, mig l'hem enganyat perquè no estava previst que canteris, però quan hem sabut que l'Alicia cantava i com cantava li hem demanat, i ella amablement, sense escalfar, sense reta, va bé, d'acord, cantaré.
Molt, sí, molt improvisat.
T'ho agraïm doblement, doncs, eh?
Molt bé.
Tenim un altre senyor que ha quedat tingut temps de preparar-s'ho. Li donarem temps perquè s'ho acabi de preparar, no cal que corri. És el José Juan González, més conegut artísticament. Hola.
Hola.
Jota, és el teu nom artístic?
Jo què sé, no?
Sí, o així com a més... O tens nom artístic, d'entrada?
Jo estic en un grup que es diu Cocina i ara els concerts que estic fent jo sol me... bueno, es diu Espalt de Maceta, avui.
D'acord, mira, seu que jo vaig a prendre apunts de tot això, vaig a organitzar-me perquè no sé exactament quin tractament li hem de donar a aquest cantautor que ha vingut avui.
Jo vull saludar la Núria del Clos. Fa una estoneta que és aquí i jo la vull saludar un momentet, després ja parlarem amb ella.
Així com a més estona, mentre el següent cantant, el José Juan González, s'instal·la.
Núria, com estàs?
Molt bé, molt bé.
Que bé que hagis vingut.
Mira, que ha de dir més ballata, però bueno...
Però això totes, eh? Això totes, eh?
Tota la raó.
Tu et faràs més belleta, però les altres no ens quedem com érem abans, tampoc, eh?
Comencem a anar per ball.
Jo què els he de dir de la Núria del Clos? Parlar de música a Tarragona, d'ensenyaments musicals, doncs ja està.
No cal que fem currículum, Núria.
No, em sembla que soc coneguda.
Perquè ets prou coneguda.
Sí, soc nascuda a la Rambla i ni tot me coneix.
I una persona que ha estat vinculada a l'ensenyament de la música en aquesta ciutat a través del conservatori,
ha estat una persona que no només ha ensenyat música, que ha viscut apassionadament per la música.
Sí, veritat.
Una persona que també ha volgut reconèixer sempre aquells noms, personatges de la ciutat relacionats amb la música.
Ara penso en el mestre Gols.
Exacte.
Ha vingut al cap, però bé, podríem trobar tants exemples.
Quina és la teva relació ara que dius que estàs belleta amb la música, Núria?
Doncs mira, a casa meva tinc un estudi i tinc un piano i allí està obert a tothom.
I sempre tinc, doncs, molts exemples i companys, tinc a vegades la Teresa,
i faig un violí amb la Meritresa Martínez, i faig coses molt de cant també,
tinc un gendre que també canta i també fem molts lits i moltes coses d'aquestes.
Sempre estic a disposició de tots.
Com que tingui temps, cosa que no teniu els joves, jo els dedico sempre a qui el necessita.
No sé si és una percepció des de fora, com que jo no estic dins d'aquest món de la música,
jo tinc la sensació que actualment hi ha moltíssims joves que estudien música, més que abans.
Sí, sí, sí, moltíssims, moltíssims.
Perquè hi ha moltes escoles i tothom se'n preocupa molt,
vull dir, no és allò de dir, tampoc, ho fan per damunt, no, no, ho fan molt a fons, trobo.
Abans hi havia noietes i noietes que anaven una mica obligats, no?
I avui dia sembla que hi ha com a molt de...
Però perquè està de moda també, no? La conseqüència també està de moda ara.
Bona moda, doncs.
I tant, que sí, que sí, que sí.
Molt bé, Núria.
També el que cal és no ser massa restrictiu només amb una idea de la música.
Abans només se'n podia fer la música clàssica, no?
I llavors els que feien la música clàssica molts i se'n podia fer res dels que no ho feien.
I això és una tonteria, perquè tothom serveix per tot i tota la música és bonica.
Si es fa ben feta, tot és bonica.
Fixat, abans dèiem amb l'Elisabet que aquests dies estan fent les audicions dels alumnes més joves,
i no sé amb qui ho comentàvem l'altre dia, que poc o res tenen a veure aquestes audicions
amb allò que es feia abans en els estudis de música, que era l'examen.
Sí, oi.
Amb uns nervis, amb una seriositat, amb una cosa.
Jo recordo, a més, Canelleta molt jove, i allò que havien de moure la mà, aquella cosa que feien.
Com ha canviat tot.
I llavors el tribunal, el tribunal, que et pises a posar allà darrere i fer de tribunal.
És horrorós fer de tribunal.
És una cosa molt desagradable.
Veies aquelles criatures mortes de por?
Per això.
I ara van tan panxos, eh?
Ara van anar a l'examen audicions.
Bacet, que és el teu fill, que em va encantar que em toca la bateria.
Bueno, la bateria.
La pròxima bateria.
La pròxima bateria.
El que em va agradar més de tot és un nen petit que estava al costat.
No ho sabia, eh?
T'ho asseguro que si no, no t'ho diria.
Si no, no fos veritat.
Però em va fer tanta gràcia, amb l'afició, se'l veia, se'l veia que li sortia d'ell.
A veure, ara no t'hi negaré que m'ha fet molta il·lusió que em diguis això.
No em faré la modesta.
Mira com cau la baba.
Mira, mira, mira.
Porta un clínex, Teresa, porta un clínex.
T'ho porti a la Teresa, que li vaig dir.
I ella em va confessar que era el teu fill, perquè jo no ho sabia.
És un petitet que ho feia magníficament.
Em va agradar moltíssim.
És que per la música, a banda de coneixement, de talent, d'aprenentatge,
s'ha de tenir molta passió, no?
Sí, es porta molt dins.
I ara hi ha criatures nostres que tenen el ritme.
L'afició també hi fa molt.
Però és que és allò del ritme.
Primer és un misteri, el ritme.
T'ho poden apuntar, si vull corxers, i les fuses, i les que sigui.
Però no, no, si no hi ha ritme, no hi ha res.
El ritme és el ritme.
I el ritme es porta dins.
I nosaltres aquí, els blancs, tenim molta dificultat pel ritme,
perquè no en tenim de ritme.
No és un tòpic, doncs?
No, no.
Això de dir que els blancs, doncs, el tema del ritme no condolem tant com els negres.
Nosaltres, el que sí que sabem molt bé és l'escola de Viena,
i l'escola d'aquest, això, ho diminuem molt bé, el Bach, el Beethoven, i tot això.
Però la qüestió del ritme, i que és difícil.
Per això que és bonic que el de petits ho facin d'una manera bastant espontània,
perquè ho vaig veure que ho feien espontània, aquells nens.
Estava ensajat, allò, s'ha de ser ensajat, però hi havia el que picava el moment,
i el que la picava el moment, no? I això es nota.
Però fixa't que amb això que deies d'abans i ara, i el tema del ritme,
ara, com que d'un temps cap aquí hi ha tot el tema de la fusió, del mestissatge,
tota aquesta manera de fer que arriba d'altres cultures està impregnant la nostra manera de fer també.
Això sí, això serà molt...
o fombrirà molt, eh? Sí, sí, perquè és veritat.
Tu veus com caminen els negres i caminen d'una altra manera que nosaltres, caminen en ritme.
Jo a vegades...
La cadència, que diuen.
A vegades veus noies que jo a vegades...
Dicen, noia, com voleu que toqui bé la guitarra si no sap caminar?
És impossible si no sap caminar que toqui bé la guitarra o que toqui bé una altra cosa.
Però tu quan dius això la gent ho entén, que diu, com voleu que toqui bé la guitarra si no sap caminar?
Diu, què tindrà que veure?
Bueno, no, però jo soc una mica poca solta, ja m'ho excepten.
És a dir, Núria, que tu estàs en aquell punt de dir, jo puc dir el que penso.
No, t'ho diràs, jo no ho puc dir quan ho diré.
Sempre ho he dit, eh? Bé, tant.
També és veritat.
Sempre ho he dit bé, tant.
Però ara més encara, ara és el tot, i ara ja tinc la llibertat per del món de tot, ja.
Quina sort que tenim de tenir la Núria i que hagi vingut avui.
És un privilegi, eh?
Gràcies.
Tu potser no te n'adones, però és un privilegi tenir-te amb nosaltres.
Jo amb la Teresa no puc negar-li mai res.
Després continuem parlant i cantem una mi...
Bé, cantem, no, cantes tu i la Teresa, jo no.
Bé, la Teresa tu al piano.
Ara, el José Juan, em penso que ja està.
Veus tot preparadet, ben assegudet.
A veure, quan fas un esquema o m'ho expliques, com a cantautor, qui ets?
Com t'hem de dir?
José Juan González.
No, bueno...
Veus, ja comencem.
Es diu espalda maceta, quan vaig sol.
Espalda maceta.
Espalda maceta.
Espalda maceta.
En algun sentit, la cosa, és un jeroglífic?
No, no.
Sí, bueno, és una estona molt llarga.
Bueno, és la idea de...
És una idea gràfica.
Que et sonava bé i vas dir, calla, que em posaré aquí en dalt.
Molt bé.
Després estàs en un grup.
Sí, que ens diem cocina, que som tres.
I què feu?
De moment, doncs fem rock, pop rock, castellà, i ens barallem a veure com acaba.
A veure, no sé com dir-ho, som tres i anem fent.
Molt bé.
Estem buscant un bateria, estem provant.
I a més de tot això, el que vagi sortint.
Sí.
Bueno, ara estic amb això d'Espalda maceta, estic buscant concerts.
He trobat un parell i vaig buscant.
És a dir, que ja has entrat en el circuit, com aquell que diu.
O intentes entrar en el circuit?
Intento, però clar, com que no ho he fet mai així sol, ho desconeixo bastant.
Però clar, a mi pare és una mica més fàcil, perquè no sé, en qualsevol lloc, saps?
I ja està.
I al juliol vaig a gravar uns quants temes d'això d'Espalda maceta.
Per poder també distribuir-ho, poder aconseguir concerts i moure i a veure què tal funciona.
A veure, clar.
Molt bé.
Canta els temes propis?
Sí.
Música i lletra d'Espalda maceta?
Sí.
Se nota, eh?
Que no s'entén de nada, per això.
Sí?
Jo tinc moltes ganes d'escoltar-lo, eh?
Que sí?
Bé, Teresa, em penso que ja la...
Home, jo...
A veure, pels oients fidels del matí de Tarragona Ràdio.
Entre altres coses, són realment inoblidables les seves interpretacions del Si jo fos rico.
Te'n recordes?
Ostres, tinc un passat, eh?
Tens un passat, ja radiofònic, i a més et queda enregistrat.
Va ser el dia del sorteig de la Loteria Nacional...
El Dame Suerte, no? Era el Dame Suerte?
Sí, el Dame Suerte.
Que va sortir La Grossa, no?
Sí senyor, i va sortir La Grossa tot just quan ell cantava Dame Suerte.
Des d'aleshores, és una cançó fetitxa, eh?
Que molta gent, quan compra la Loteria, la taraleja.
És veritat, no me'n recordava jo del Dame Suerte, del Si jo fos rico...
En fi, que...
El dinero.
El dinero.
Ay, lo que hacemos por dinero, eh?
Què hem de dir?
Què interpretaràs ara? El Dame Suerte, no?
Un altre, no?
Tranquilo. Quiero estar más tranquilo.
Doncs quan vulguis.
A mi aquest noi em desconcerta, francament.
Que canti, que canti.
Quiero estar más tranquilo.
No hago daño a nadie Si me toco el ombligo
Ni hacer gracia Ni provocar un llanto
Quiero estar más tranquilo.
Quiero estar más tranquilo.
Quiero estar más tranquilo Estar solo en mi nube
No haga ruido a nadie Si soy como yo quise ¿Por qué de preocuparme?
Por lo que piensen otros O si me quedo solo Quiero estar más tranquilo
O si me quedo solo Quiero estar más tranquilo
Si me quedo solo Quiero estar más tranquilo
Las cosas que conozco Da igual que no funcione Me siento bien si lo intento
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
telepatia, que vau triar aquest tema, o què?
Home, com això no, però
vam dir, què farem? Mira, potser allò.
Vinga, doncs va. Doncs digue'ns
què és allò. Allò. Doncs mira,
és d'un musical que es diu Flo de nit,
que es va estrenar l'any 92,
l'any de les Olimpiades, saps?
I el va escriure a l'Albert Guinovar,
que a nosaltres ens agrada molt, saps?
I som com una mica fans. Si féssim que el club de fans
seríem de l'Albert Guinovar.
I aleshores farem dues cançons, una ara i una altra després.
Ara és la Flo de nit i més endavant
és la ciutat d'Ibori.
Doncs per què no ens parles una mica
d'en Guinovar, Núria, i si també fem una mica
de cultureta musical, tots plegats?
Home, jo crec que el Guinovar és l'artista
que avui dia
que trima aquest país, que sap fer de tot.
Perquè ell potser fa
la música dels Culebrons, que fa
musicals, que
fa acompanyament,
està cansat d'acompanyar la Victòria
de les Àngels i la Montsegla de Cabellet,
i totes les grans. I és un noi
que dona per tot. A més a més,
és compositor,
sap, per exemple,
les òperes de Montsalvatge
les sap ell instrumentar.
O sigui, que és un noi complet,
és un músic complet, que ara
generalment
tots ens dediquem a una cosa només, no?
Passa com amb els metges.
I ell no, ell ho és tot.
És el músic
ple.
I per això,
llavors és capaç
d'un diumenge al dematí
o un diumenge a la tarda
de tocar un concert de Chopin
amb l'orquestra de Barcelona.
I també en sap.
o sigui, que és pianista i ho és tot.
I per això li tenim aquest...
I a més a més, és un noi
que té un gran encant
perquè és molt...
com t'hi diré jo,
molt sencer
i molt noble
i que mai
es posa malament amb ningú ni res.
és un noi que és com
una preciositat de músic.
Una joia de músic reconegut,
reconegut.
La música de Flo de nit
és d'Albert Guinovar,
la lletra de Manuel Vázquez Montalbán.
Flo de nit.
Quan ve la nit
Sota la lluna blanca
Totes les flors a contracor
es tancen
Quan ve la nit
Sota la lluna blanca
Solts una flor s'obre de sobte
I canta
Surto al carrer
Sota la llum
de bombetes celestes
I sóc com tu
Ciutat del desig
Ciutat de la memòria
Blanca de dia
Blanca de dia
Però de nit
Vermella
Sóc flor de nit
Sota la lluna canto
Sóc flor de nit
De dia
Tot som penes
Quan ve la nit
A la ciutat d'Ibori
Surten els gats
I couen les caretes
A la ciutat d'Ibori
Quan ve la nit
Sota la lluna plena
Canto l'amor
Que em puja per les venes
Que em puja per les venes
L'amor
Com ve la nit
Sota la lluna nova
Sotlis de mort
Em deixen
Sense
Esma
Surto al carrer
Sota l'esclat
De bombes
I pistoles
I sóc com tu
Ciutat de la lluna
Ciutat de la memòria
Ciutat de la memòria
Blanca de dia, blanca de dia, però de nit vermelha.
Sóc flor de nit, sota la lluna canto, sóc flor de nit.
De dia tot són penes, quan ve la nit a la ciutat d'Ibori.
Surten els gats i couen les caretes.
Ramon Romeu, no lo sé, associació de músics.
Activista musical, m'ha agradat molt, això de dir-te activista musical.
T'agrada a tu?
Sí, perquè ho soc fa 20 anys que estic en el mateix grup,
però abans ja havia fet coses amb altres grups.
Fa molts anys que estic fent música, la música la porto a dins,
és una cosa que crec que no deixaré mai.
Llavors, el de Ram-Rom ve del meu nom i cognom,
i a més relacionat, com que moltes coses de les que faig amb solitari
tenen molt a veure amb l'altra passió meva, que és la informàtica,
doncs allò de la memòria Ram i Rome em va semblar encertat.
potser poc, com diríem, poc promocional, però tampoc em preocupa massa.
De fet, és de les primeres vegades que jo en directe,
crec que la primera que faig,
que ensenyo alguna cosa del que jo faig al públic.
M'ho estàs dient de veritat?
Sí, jo he gravat coses,
fins ara he fet quatre treballs discogràfics, entre cometes,
perquè no ho arribo a plastificar, no ho arribo a...
Ho penjo a internet, a la meva web i cadascú que s'ho descarregui
i faci el que vulgui.
Llavors, aquesta és la meva filosofia, no?
La meva música és cultura i jo amb ella faig el que em dó la gana.
I es nota que el Ramon d'això d'informàtica té una lleugera idea.
Si no s'ho creuen, tan fàcil com entrar a la seva web.
Sí.
Com ell diu, veus que és una web, doncs pels que som analfabets informàtics,
molt senzilla, molt complerta.
Com bé deies, es pot escoltar tota la teva música
amb una qualitat de so impecable.
Vull dir, que si tenen dubtes només cal que entrin en Ram-Rom
i ja surt la cosa...
.org.
Molt bé.
Com a No lo sé, continueu funcionant.
Sí, sí.
Aquest any volem celebrar, de fet, els 20 anys que toquem en directe.
Des de la primera actuació en directe portem una mica més,
però el primer actuació en directe, i aquest any volíem celebrar,
no sé si ho podrem fer, perquè és un projecte bastant agosarat,
on participen altres grups, fent versions nostres i tal també,
dels nostres primers discos.
I volíem estrenar el disc que estem ara mateix també gravant.
El que passa és que és un disc gaire interminable.
El problema de tenir un estudi propi és que mai estàs content
amb el que graves i sempre ho tornes a gravar.
vas retocant, vas retocant i al final...
Però mai s'està satisfet amb el que ho fa, no?
No, mai, mai.
Quan s'hi ha un nivell d'autoexigència.
O quasi mai, però hi ha un moment que has de parar, has de dir,
bon, ja n'hi ha prou.
L'Associació de Músics, heu estat de les entitats
que immediatament vau prendre diferents iniciatives
per celebrar el Dia de la Música.
Avui, de fet, l'experiència a la qual convideu a tota la ciutat
és ben original i ben maca, molt atractiva.
Anireu amb un autobús per Tarragona, no?
Amb un autobús obert, sortint...
Descapotable.
Descapotable, amb els músics tocant dalt,
fins a arribar, sortint de la plaça Imperial Terraco,
fins a arribar al balcó del Mediterrani.
Allà hi ha un escenari on vuit grups,
aprofitem, vuit dels que vam gravar l'últim CD
fet per l'Associació de Músics,
l'últim CD d'aquests interactius,
multimèdia, hi ha informació i tal.
Avui aprofitem per presentar aquest CD en directe.
Serà el Passeig de les Palmeres.
De les Palmeres a partir de les vuit de la tarda.
De les vuit, això.
I tirar milles perquè la cosa està prevista per la mitja nit, no?
Se durarà fins a les dotze o alguna cosa així,
perquè encara que cada component o cada grup
farem un quart d'hora d'actuació o alguna cosa així,
doncs com que hi ha un sol escenari,
preveem uns deu minuts de canvi,
situar-se damunt de l'escenari
i poder demostrar una mica el que és la música de casa nostra,
que és el que perseguim.
I en aquest escenari, aquest vespre, actuaràs com a run-room?
Sí, per primera vegada.
I trauràs cançons de l'últim disc?
Faré coses de l'últim disc,
que avui aquí no podré fer per qüestions tècniques,
avui aquí faré una altra cosa,
una cosa molt tranquil·la i que té bastant de temps,
que la vaig anomenar poemes,
perquè surt d'uns poemes d'un nebot meu
amb aquella edat del pavo que tothom fa,
tothom és poeta i s'enamora i tal,
però que em van semblar que tenien molta qualitat
i les vaig musicar.
És una cosa senzilla,
però és una cosa senzilla i directa
i el dia de la música hi ha que fer l'aportació que cada un...
Molt bé.
Doncs nosaltres ja,
després t'ho tornarem a agrair,
perquè som gent agraïda en aquesta casa de Tarragona Ràdio,
però ja t'ho agraïm.
I a més ho fem molt sincerament.
els oients pensen,
tot el dia està donant les gràcies,
doncs clar,
és que hem de donar les gràcies a aquelles persones que convides
i no et pregunten res,
et diuen que sí
i després pregunten per poder-se organitzar.
Per tant, jo crec que s'ha d'agrair moltíssim.
El primer tema és pensamiento.
Pensamiento, exacte.
Doncs l'escoltem.
Gràcies.
Estúpides voces al amanecer Resuenan en mis oídos, aun cansados
Como golpes de martillo en la fragua de un infierno incierto
o finalidad o ficción.
No lo sé,
quizás ambas cosas,
acaso ninguna.
Incredula visión
de mis ojos cansados
Estúpides voces al amanecer
Ramon, el teu nebot,
quan va veure que agafes els seus poemes i els musicaves?
Home, es va emocionar molt.
És que clar, jo m'hi poso la seva pell.
A més llavors va estar millor que ara
perquè ara la veritat és que fèiem molt de temps que no tocava això
i com que ahir em va dir que no podia fer el que estava pensat
ho he hagut de recollir del baú de los recuerdos
i retomar-ho.
Però la veritat és que li va fer molta il·lusió.
El següent tema, com es titula?
Per ti.
Doncs vinga.

El següent.
El següent.
El següent.
El següent.
El següent.
El següent.
El següent.
El següent.
El següent.
.
El següent.
El següent.
debullo.
El següent.
El següent.
El següent.
El següent.
El següent.
El següent.
El següent.
El següent.
Cada mañana oigo tu voz, siento tu cuerpo, tu respiración.
Cada minuto que paso sin ti parece una vida que no tiene fin.
Si no saliera el sol, no importaría, me basta con tu luz, con tu alegría.
Si no brillara la luna, ¿qué más daría? Con mirarte a los ojos, me bastaría.
Cada mañana oigo tu voz, siento tu cuerpo, tu respiración.
Cada minuto que paso sin ti parece una vida que no tiene fin.
Cada segundo lo vivo por ti, el mundo se para si no estás junto a mí.
No existen palabras que pueda decir lo que yo siento dentro de mí.
Por ti, por ti, por ti, por ti.
De todo lo que digo, lo digo por ti.
De todo lo que no digo, lo callo por ti.
De todo lo que hago, lo hago por ti.
Si no lo hago, también es por ti.
Por ti, por ti, por ti, por ti, por ti.
Ya veus, de quina manera més tonta, Ramon, que estàs ara amb el disc nou que podrem escoltar aquest vespre en directe,
de quina manera més tonta, dic jo, t'has trobat amb cançons del passat, eh?
Sí.
Qui t'ho havia de dir?
Que un dia com avui estaries aquí tocant.
Sí, a més, bueno, ahir a la tarda última hora estava traient-les de...
I fent una mica la tria, no?
A veure, ensegem-ho, això.
Fem una altra?
Com vulgueu.
Sí? Jo crec que sí que ens dona temps de fer una altra.
A més, aquesta és una de les que més m'agrada.
La trobo un tema molt bonic.
Doncs vinga, fem aquesta.
I després ens has de llegir el manifest del Dia de la Música.
on manifesten de la Federació de tots aquells que celebren avui el dia.
Espejos que reflejan felicidad y alegría, dos amplias cascadas de agua clara que desbordan vida.
Fem una altra cosa que desborda el dia de la Música.
Y resultando ser grandes astros que alimentan galaxias y nunca se rompen.
Fem una altra cosa que desborda el dia de la Música.
Profundos, como el alma misma, te dominan y te hacen estremecer.
No, como un rey tirano, sino como un amigo.
Bellos, simplemente bellos.
Bellos, simplemente bellos.
tus ojos.
Músics amateurs.
Músics professionals.
Músics que es dediquen a la pedagogia, a l'ensenyament musical.
una mica com a mostra de tot el que engloba el món de la música.
La primera convidada i convidat era una acordonista i una clarinetista polonesa.
i dèiem, això de la música...
A mi m'ha agradat perquè el Simil estava molt bé.
Diu, això de la música és com la cuina.
Diu, no només cuinen els grans cuiners.
Clar, és correcte.
No toquen només els grans músics.
Hi ha músics magnífics que portes endins.
Primer que tot, disfruten i fan gaudir els altres.
Aquesta deu ser una mica la línia
de la gent que, després de molts anys, continueu amb la música
i creieu i us ho passeu bé.
Jo crec que l'important de la música és, una,
passar-s'ho bé amb el que fas, creure-t'ho,
i transmetre sinceritat.
Jo crec que quan algú el que fa ho fa de veritat
i perquè li agrada i transmet sinceritat,
això la gent ho nota.
Estem acostumats avui en dia, per desgràcia,
crec, en la meva opinió, per desgràcia,
que hi ha massa música estereotipada
i massa música que ven i que...
molta fórmula i tal,
que jo trobo que no transmet de veritat
el que aquella persona, potser,
inclús, li agradaria fer.
Música de consum ràpid.
Música de consum ràpid.
Escolto, la consumeixo, la llanço, i una altra, i una altra.
Clar, jo he passat per una etapa semblant,
quan vam gravar els nostres primers disc,
posats dins de les, no lo sé,
dins de discogràfiques i tal,
i la veritat és que ho vam deixar córrer voluntàriament,
perquè ens vam adonar que no érem artistes,
que era el que volíem ser, millors o pitjors,
sobre això tothom pot opinar
i tothom, contra gustos, no hi ha res escrit,
però el que no volíem ser era un producte.
Ho teníem molt clar.
I estàvem destinats a ser un producte.
I vam decidir no ser un producte,
no ser, potser, tan famosos i no viure d'això,
però fer el que realment ens agradava.
Hi ha algú que diu que l'important és el que fas
i no on ho fas, no sé si és veritat o no,
però jo crec que a la llarga sí que probablement
no renunciar a determinades idees,
doncs està molt bé.
Exacte.
Hi ha un manifest de la Federació d'Unió de Músics de Catalunya
que té un to reivindicatiu,
perquè és un manifest que vol denunciar justament
la situació, no de la música en general,
sinó de la música en viu.
Això que s'experimentarà avui a diferents escenaris de la ciutat.
Exacte.
I ens encanta que l'hagis portat
i que el puguis llegir perquè l'escolti tothom.
Hem cregut que avui era un bon dia,
ja que és el dia de la música,
per reclamar el que és la dignificació dels músics
i la denuncia del que està patint ara la música en viu.
El llegiré.
La Federació d'Unió de Músics de Catalunya
denuncia la situació de la música en viu.
Dignificació del concepte del músic,
per tal que sigui entès com un professional d'art
i que gaudeixi dels drets inherents a qualsevol treballador.
Modificació de les normatives i reducció de les taxes
que afecten negativament els espais de música en viu,
per tal que s'adocuïn a les diferents característiques dels locals,
capacitats, situació, etc.
i que siguin considerats equipaments culturals.
Potenciar la presència d'actuacions en directe
i ampliació de temps dedicat a la música en viu
als mitjans de comunicació,
amb més d'incidència a la televisió.
Foment de la cultura musical,
increment de la seva presència a l'ensenyament,
gratuïtat dels anuncis de sales i concerts
a les cartelleres dels diaris
i suport a les associacions professionals
de la creació, interpretació i gestió
i el reconeixement d'aquestes com a interlocutors vàlids
per planificar polítiques d'actuació.
Això ho signa a la Unió de Músics,
que les entitats federades són
l'Associació Catalana de Compositors,
l'Associació Catalana d'Intérprets de Música Clàssica,
l'Associació de Cantants i Intérprets Professionals en Llengua Catalana,
l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya,
l'Associació de Músics de Tarragona,
a la qual jo represento,
i l'Associació MusicCat.
A més, després s'hi han adherit una sèrie de gent
recolzant el manifest.
és d'un sentit comú, Cacau, pel seu propi pes.
Jo imagino que els signarien moltíssimes persones
que s'hi dediquen a la música,
però que també són oients i espectadors de música.
Ramon, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Sabem que has deixat la feina per venir avui
i esperem retrobar-nos l'any vinent.
Nosaltres et trucarem.
Aquí estarem.
Si encara estem amb això, espero que sí.
Molt rebé.
Moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé aquest vespre.
i la Núria i la Teresa, si en són tan amables,
a mi m'agradaria que tanquessin el programa
posant, doncs, una altra de les peces de flor de nit.
Abans n'hem escoltat una.
Ara n'escoltarem una altra.
I servirà per acomiadar aquesta edició del matí de Tarragona Ràdio.
Quasi que ens acomiadem ara,
perquè no m'agradaria parlar ni trepitjar aquesta peça,
i m'agradaria que servís justament per acabar el programa,
agraint, doncs, una vegada més a totes les persones
que han participat en aquest programa,
la seva presència, la seva companyia.
Hem vingut al teatre, al magatzem,
i hem fet aquest programa.
Modestament, de debò.
Però la veritat és que amb moltíssimes ganes
i amb moltíssima passió,
que és el que abans dèiem amb la Núria,
que és un dels ingredients fonamentals per fer música,
però també per gaudir-ne.
Gràcies per la seva atenció.
Tot un luxe per l'oïda.
Núria del Clos, Teresa Valls.
Un pan ja guanyat, és vostra la ciutat.
Ho diuen els canons que criden a festa,
la festa popular, fogueres i petars,
soroll de llibertat, foc a les trinxeres.
Ciutat d'Ibori, avui rosa de foc.
Ciutat família, avui ja tens amor.
Ciutat d'Ibori, avui rosa de foc.
Ciutat família, avui rosa de foc.
Ciutat família, avui ja tens amor.
Barcos de guerra al port arribaran,
traurà les banderes, banderes d'amor.
Tanqueu vent fora el puny,
el seu lubent a l'aire.
A dintre hi ha un perfum,
roig com el destí.
Ciutat d'Ibori, avui rosa de foc.
Ciutat família, avui ja tens amor.
Ciutat d'Ibori, avui rosa de foc.
Ciutat família, avui ja tens amor.
A dintre hi ha un paul.
Ciutat família, avui ja tens amor.
Ciutat família, avui ja tens amor.
Ciutat família, avui ja tens amor.