Magí Sonyer, bon dia.
Bon dia.
Què proposeu des del Departament de Filologia de la Universitat Rovira i Virgili?
Què descobriran la gent que assisteixi en aquesta jornada sobre la postguerra literària a Tarragona?
Jo penso que descobriran força coses,
perquè aquestes col·laboracions que ja fa uns quants anys que duren
entre l'Ajuntament i la Universitat, el nostre Departament de la Universitat,
van sortir de la constatació que la història literària de Tarragona
era terriblement desconeguda, però molt desconeguda,
tant que hi ha alguns aspectes pràcticament inèdits,
com per exemple el que l'any passat vam fer sobre modernisme.
Enguany ens hem plantejat el tema de la literatura de postguerra a Tarragona
amb un programa bastant variat.
Hem hagut de buscar especialistes
i em penso que podem tenir una idea bastant clara, diríem,
de la panoràmica de la literatura de Tarragona
des de l'any 39, diríem, fins aproximadament l'any 75.
Ara entrarem en la descripció del programa d'aquestes jornades,
però així a grans trets.
Quin paper juga Tarragona o té Tarragona
en la recuperació, entre cometes, de la literatura després de la Guerra Civil?
A veure, Tarragona és una ciutat molt condicionada.
Podríem dir que pràcticament fins als anys 70
els mateixos protagonistes expliquen que el tòpic famós
de ciutat de capellans i de funcionaris...
I militars, no m'hi dius.
I militars, és veritat.
Doncs és cert, no?
Evidentment hi va haver des del començament
doncs uns nuclis de resistència que després ja estaven
organitzats, diríem, en els anys 60.
I això es va notar en coses diverses, diríem, no?
Però potser en menys empenta que en altres llocs,
no tan condicionats, diríem, per tot això, no?
Després el panorama canvia d'una manera notable.
Però en aquest moment no tant, diríem, no?
En qualsevol cas, fins i tot en els llibres de secundària,
a nivell general, a nivell de tot Catalunya,
hi ha un nom tarragoní que sí que sobresurt,
especialment quan es parla d'aquest període,
que és el nom d'Olga Xirinax,
que és famós ja no només a Tarragona,
sinó també com un dels exemples,
un dels models a nivell de tot Catalunya.
Sí, evidentment.
Tot i que l'Olga l'hem inclòs dintre de les jornades,
però ella comença a escriure més tard, diríem, no?
Precisament hem agafat com a tema la seva poesia
perquè és el primer que escriu
i el que ens permetia de posar-la dintre d'aquí.
Però, de fet, la seva narrativa,
que és l'aspecte pel qual és més coneguda,
és una cosa més de finals dels 70, 80, 90 i d'ara mateix, no?
Però hi ha altres noms importants, diríem,
com són també el de Josep Anton Baixeres
o, en aquest moment, una mica oblidats, potser ja,
però en el seu moment amb un ressò nacional
com Ramon Comas i Maduell, per exemple.
Què assecaríeu del programa?
Un programa que comença aquest dimarts de la tarda
i que s'allargarà dissabte amb una nova ruta literària.
Sí, les jornades són les tardes avui, demà i demà passat,
i després la ruta a Blader de Zumbila-Tarragona, diríem, no?
Que ja es va fer dissabte passat,
doncs es repeteix aquest dissabte.
A veure, jo, si vols fer una mica de repassada del programa,
començarem avui a les 5 amb una panoràmica
precisament d'això que em demanaves tu, no?,
de la resistència cultural antifranquista a Tarragona,
que ho farà l'Agnès Toda,
que és filòloga del nostre...
que va estudiar aquí a la universitat,
Torbí Virgili,
i en aquests moments lectora a la Universitat de L'Iuliana.
A continuació,
hi ha un canvi en l'alteració en el programa
per un petit problema que ha sorgit,
que és que a dos quarts de set
hi haurà la xerrada sobre Josep Anton Baixeres,
que estava prevista per l'últim dia a les 8.
I després d'una presentació doble,
d'unes jornades que es van fer fa un parell d'anys,
les que es van dedicar a Domènech Guencer,
i a continuació d'un llibre de Miquel Malendres,
una antologia poètica de Miquel Malendres,
del qual enguany celebrem el centenari.
Demà tenim una xerrada sobre Ramon Comas i Maduell,
que va a càrrec de l'Emili Samper,
que va fer un treball sobre el Ramon Comas i Maduell,
i una xerrada que jo penso que és especialment interessant
perquè és d'un personatge d'un gran valor
i que no ha rebut gaire consideració,
que és Joaquim Icard,
traductor del llatí, traductor de César, per exemple,
i se'n farà càrrec Josep Maria Escolar,
que en l'actualitat és professor de Clàssiques,
de llatí, de l'Universitat Autònoma de Barcelona,
i ho havia estat durant molts anys de la d'aquí.
I a continuació a les vuit hi haurà la conferència
de la Maria Lluïsa Julià,
l'escriptora, la crítica secretària
de l'associació del sindicat d'escriptors,
sobre la poesia del Gaxirinacs.
I acabarem les jornades pròpiament el dijous,
quan a quarts de set hi haurà una conferència
de la Carme Mas, professora de secundària
i especialista en el tema,
sobre Joan Antonio Guàrdies,
un poeta, diríem, molt conegut a la ciutat,
perquè, a més a més, va ser llibreter.
I acabarem a les vuit del vespre,
en comptes de la xerrada sobre Josep Anton Baixeres,
que haurà fet ja la Montse Palau el primer dia,
amb un tema, penso que molt interessant,
que és el català i la producció literària a l'església de la postguerra de Tarragona,
del català Viral i Barraquer al Consell Vaticà II,
que anirà a càrrec de Lluís Montconill,
i que tocarà aquest tema al món intel·lectual al voltant de l'església del seminari,
que era molt viu a l'època.
Teòricament, Magí, des de l'església,
durant aquests anys,
estarien més elements a favor,
més elements favorables per poder escriure.
Tenien, potser, certa permissivitat.
Sí, hi havia una certa permissivitat,
però tinguem en compte també
que el cardenal que va,
el arquivisbe i cardenal que va dominar
el moment,
que va ser Arriba i Castro,
era un franquista, diríem, amb totes les de la llei.
Convençut.
Convençut, absolutament convençut.
De tota manera, ell parlarà, doncs, d'això, diríem,
dels nuclis de resistència, diríem,
que és una mica el tema general, diríem,
de totes les jornades.
Tan difícil era escriure en català
durant el franquisme?
Fins en quin moment el règim comença
a tenir un cert grau d'obertura?
Bé, realment era molt difícil, eh?
A veure, això ho explicava sempre el Salvador Espriu,
protagonista en primera línia del tema,
quan deia, diu, el que va passar dels anys 40 fins als 60,
no es pot dir d'aquesta manera,
dels 40 als 60.
S'ha de dir el 40, el 41, el 42, el 43, etcètera.
Ara no ho vull allargar.
Diu, perquè va ser molt llarg de passar.
Hem de pensar que en el primer moment
que es van permetre publicacions en català
van ser en català pre-normatiu,
ja avançats als anys 40.
Quan estem parlant de català pre-normatiu,
estem parlant en català abans de les normes de Pompeu Fabra.
Sí, sí, sí, evidentment sí.
Aleshores, hem de tenir en compte que
fins als anys 60, diríem,
no hi va haver una certa màniga ampla,
només certa, sempre sotmesos,
el que pogués dir la censura,
no sabem mai si un llibre seria retirat i tot això.
O sigui, els problemes van ser enormes,
però absolutament grans.
Per què heu triat, precisament,
enguany al Departament de Filologia
de la Universitat Rovira i Virgili
aquesta temàtica per a aquestes jornades habituals?
Sí, a veure, volem fer una repassada
de la història literària de Tarragona.
Aleshores, ja vam fer unes jornades
sobre el crític i xart,
en vam fer unes altres sobre Domènech Guancé
i l'any passat vam començar
amb una repassada més sistemàtica
i vam fer el modernisme a Tarragona.
La veritat és que per enguany
teníem pensat de fer el segle XIX a Tarragona,
però realment és tan desconegut,
fora dels personatges coneguts,
com Pini Soler o el mateix Ixart,
és tan desconegut que ens vam donar
com a mínim un altre any, diríem,
per poder-ho preparar una mica
perquè no ens hi vèiem en cor,
de muntar les jornades,
perquè era pràcticament treballar sobre el buit, no?
I aleshores vam decidir que la postguerra,
en un sentit molt àmpli,
que agafés del modernisme fins ara
i només alguns escriptors quedarien enfora
i ja veuríem de quina manera el recuperaríem,
doncs podia servir.
Per tant, de cara a l'any vinent,
el tema en principi ja el teniu com a mínim orientat.
Orientat, sí,
però ja veurem si serem capaços de fer-lo.
Ho dic així de clar, eh?
És clar, si no es disposa
d'una bibliografia de base mínima
i d'una investigació
que aplani una miqueta el terreny,
és difícil de fer un cicle d'aquest tipus.
Penseu que és més fàcil
fer un estudi especialitzat sobre un autor
que una panoràmica d'una època
si no tenir molts estudis dels autors.
Realment, la literatura tarragonina
és molt desconeguda,
fins i tot pels propis especialistes.
Sí, jo penso que sí.
Què s'ha fet malament?
Jo diria que hi ha unes coses que no s'han fet.
Hi ha unes coses que no s'han fet.
Hi ha altres ciutats
que ja fa 50 anys o fa més anys
van fer la seva síntesi
sobre la literatura a la ciutat
durant el segle XIX, posem per cas.
Hi havia una base important.
I això a Tarragona no es va fer,
senzillament no es va fer
i és una llàstima,
perquè penso que s'han perdut moltes coses
i al mateix temps s'han perdut moltes fonts d'informació,
perquè hi ha col·leccions de periòdics
que són introbables,
d'altres que se'n conserva un número o dos,
i esclar, has de reconstruir moltes vegades
que són fantasmes.
Falta, per tant, aquesta bibliografia de referència
per entendre'ns.
Sí, sí, clarament, clarament.
Jo me'n vaig adonar clarament l'any passat
quan preparàvem el del modernisme,
perquè jo, que precisament vaig dedicar molts anys
a investigar modernisme,
resulta que estava convençut
que a Tarragona n'hi havia hagut pràcticament res,
deixant de banda els noms de personalitats
que havien sortit de Tarragona,
Robira Vergili, Manuel de Montoliu,
Sabria de Montoliu.
Però, aleshores, em vaig posar jo mateix, diríem,
a mirar el que hi havia,
i realment és considerable.
El que passa és que tot és tan fragmentari
el que es conserva que és una llàstima.
I, a més a més, fa com un cert respecte, diríem,
a enfrontar-te amb un tema
sense ni tan sols una mínima bibliografia de base.
Aquestes alçades, no?, l'any 2005,
l'any passat, el 2004.
Em va fer una impressió forta,
per això vam decidir el del segle XIX
ajornar-ho i no sé si encara podrem fer l'any que ve.
Magí Sonier, felicitats per fer aquesta feina a vosaltres,
felicitats per aquesta iniciativa
i esperem que les jornades vagin molt i molt bé.
Molt bé, moltes gràcies.