S'havien dit que parlaríem d'aquesta campanya per fomentar l'estalvi d'aigua.
Si vostès es pregunten què podem fer des de casa per tal d'estalviar...
Fixi-se bé, d'estaullar-se fins al 50% del que paguen actualment en la factura de l'aigua.
És a dir, el 50%, aproximadament, del consum.
Estem parlant d'estudis, de càlculs, és a dir, que dependerà molt de cada ús,
de cada família, en fi, de molts factors.
Però en qualsevol cas en volem parlar, i també d'aquesta campanya,
per fomentar l'estalvi d'aigua que han engegat l'àrea de medi ambient
de l'Ajuntament de Tarragona, amb col·laboració amb Ematsa,
i també de l'empresa Tàrrec o Energia Local.
Ens acompanya la directora d'aquesta empresa, l'Anna Pérez.
Anna, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, Josep.
I del 50%, la meitat, més o menys, aproximadament,
evidentment dependerà de molts factors, de moltíssims factors,
però si es fa més o menys tot el que es diu amb aquesta campanya,
que arribarà a través d'aquests imants per enganxar la nevera,
a través també de la factura de l'aigua dels consumidors,
creus que podríem arribar a aquest 50% d'estalvi?
Sí, sí que hi podríem arribar, perquè hi ha bastants dispositius,
que et permeten molt d'estalvi.
El doble polsador, el vàter, dutxar-te en comptes de banyar-te...
Bueno, són les tipus coses jo crec que tothom sap, no?
Però que a vegades, doncs, no complim.
Perquè a vegades fa mandra, no?
Fa mandra, i a vegades mira un banyet, doncs,
en comptes d'una dutxa ràpida, doncs mira, però bueno.
Tres dutxes són un bany.
Els filtres aquests de les aixetes, per exemple,
que és un dispositiu que costa relativament poc,
que no costa gaire, i estalvia moltíssim aigua.
Moltíssima. Són els airejadors, que es diuen, més comú,
i estalvien molta aigua.
I són molt fàcils de col·locar.
Qualsevol ferreteria els pots trobar.
És un aparell que es posa a l'aixeta,
i llavors fa que surti l'aigua barreixada amb aire.
Exacte, amb més quantitat d'aire,
i llavors, doncs clar, el volum d'aigua és menor.
A través d'aquesta campanya s'han enviat,
de moment, a 5.000 famílies de la ciutat.
Ho dic perquè si algun s'escolti des de Boscos,
l'Avinguda Catalunya, de la zona catedral,
per exemple, de les Rambles,
potser ja el tindrà a casa, això que tenim a les mans, no?
El que és un imam per la nevera, què explica exactament?
Mira, és perquè la gent, els oients,
es facin una idea, és una casa,
i llavors hi ha diferents habitacions,
i cadascuna t'explica una mica
consells per estalviar d'aigua.
Per estalviar d'aigua.
Des dels consells
com a dispositius del lavabo,
o dutxar-te,
fins i tot també la gent que té jardí,
es pot veure un jardí amb un garrofer i amb cactus,
que és el que...
Què passa amb els cactus?
Amb els cactus, poc rec,
és el que s'entén per gerojardineria.
Xero, que ve del grec, sec,
doncs, a veure,
no fem aquests jardins amb tanta gespa,
que necessiten tant consum d'aigua,
busquem plantes d'aquí,
que no necessiten gairebé rec,
farigola, figueres...
Bé, el que sempre hem vist.
I després, d'altra banda, també utilitzem l'aigua,
la podem amagar-nos en dipòsits,
després, per regar.
Després també hi ha les etiquetes distintives
de la Generalitat de Catalunya,
a rentadores,
que són productes que estalvien aigua.
Això, de vegades, tampoc es té en compte,
de mirar quan un adquireix un producte
quan va comprar la rentadora,
o altres productes electrodomèstics,
que tingui aquest distintiu que es veu,
que és la garantia de qualitat ambiental.
Exacte.
No, mira, una de les que sí que està bastant extesa
és que suposo que tu també has vist,
quan vas a qualsevol centre comercial d'aquests grans,
i petits també,
són els de les etiquetes energètiques,
que va de l'A a la D.
El que passa és que aquests d'estalvi d'aigua
potser no estan tan extensos,
això és la veritat.
Què més t'explica?
Mira, després t'explica una altra
que jo considero fonamental,
que és la depuradora.
quan vaig parlar amb la persona responsable
de la depuradora de Tarragona,
em vaig fer creus del que s'arribaven a trobar.
I ja, no sé si t'hi fixes,
hi ha una pilota de tenis,
i és que realment troben pilotes de tenis,
que la gent tira pel lavabo,
o, bueno,
és que la gent pel lavabo ho tira tot,
des de compreses,
tot.
I després una altra cosa
que també és molt important,
ara que estem amb el tema
de la llei antitabac,
és el tema de les borilles.
Que sempre van a parar...
I que obturen tots els filtres
de les depuradores,
cosa que fa després
que tingui una despesa
molt important la depuradora.
Perquè, per entendre'ns,
l'aigua que va avall,
diguéssim, pel desaigües,
aquí a la ciutat,
va parar directament a la depuradora,
és a dir, d'aquí,
els col·lectors, m'imagino,
es condueix fins a la depuradora
que està situada,
recordem-ho aquí,
els pol·ligons de la ciutat,
i aquesta aigua alli és tractada, no?
Exacte.
Exacte.
Després va cap a mar.
Exacte.
Mar en dins.
Sí, sí, sí.
I alli es troben de tot,
en dius, pilotes de tenis...
De tot, de tot, de tot.
I llavors vam pensar
que era molt important
també posar,
un dels consells,
posar aquest,
que no fem servir el vàter
o l'aigüera
com una brossa.
Són aquests consells
que es veuen en aquest dispositiu,
en aquesta casa
que els arribarà
a través de la factura,
exacte,
perquè es pugui enganxar
a la nevera, no?,
i tenir-ho molt visible.
Al costat també de l'altre,
que és el tema
de la reciclatge, no?,
que també seria interessant
tenir-ho bé a la vora.
Exacte.
Com veus,
és tot amb molt color,
és bastant fet
de cara als nens.
A veure,
hem començat per la ciutadania,
però després,
la segona línia d'actuació
de la Fundació Terra
conergia local
és començar per les escoles,
a fer xerrades als nens.
i després de les escoles,
el que volíem fer,
una cosa que jo dono
molta importància
és la continuïtat
d'aquesta campanya.
No és una campanya d'un any,
sinó que és una continuïtat,
comencem ara
i ja no acabem.
I cada any,
doncs,
una mica fer,
especificar un sector.
Aquest any,
el que volem fer,
sobretot,
escoles
i la ciutadania general
mitjançant les factures de matxa,
després vindran els comerços,
sobretot,
fer,
ensenyar
els comerços,
bé,
ensenyar,
a veure,
jo crec que són els que millor ho saben,
els dependents dels comerços de ferreteries,
dir-los que,
sobretot,
informin el client
del que tenen al seu abast.
Perquè a vegades tu
et fas el canvi
de tot un lavabo
però no ets conscient
que realment hi ha dipòsits
amb doble polsador,
que si t'agafes
un monocomandament
de l'aixeta
doncs t'estalvia més aigua,
totes aquestes coses, no?
Quant consumeix,
més o menys,
una persona
de promitge
al cap del dia?
Mira...
Teniu dades
sobre aquest...
Sí,
es calcula que 130 litres al dia.
130 litres?
Sí,
amb un pis, eh?
Amb un bloc de pisos.
I 200
amb una casa unifamiliar.
Sempre és
tema de piscines
i jardins,
el que fa
augmentar
el tema
dels unifamiliars,
de les cases unifamiliars.
Dutxar-se,
per exemple,
es consumeixen
50 litres d'aigua.
Sí.
Tot i que segurament
n'hi ha qui en consumeix
el triple.
Sí,
això ja ho sabem.
I banyar-se
en consumeix 300.
Exacte.
Fagin números,
50 litres dutxar-se
i 300 banyar-se,
és a dir que
estem parlant
de molta diferència.
Exacte,
tres dutxes,
un bany.
I el que tu deies,
no depèn de les persones,
clar,
si t'estàs dutxant
i deixes la dutxa
tota l'estona oberta
mentre t'estàs ensagonant,
etcètera,
llavors segur que consumeixes
com un bany
o potser més,
no?
Imaginen-se
si,
facin números,
una aixeta oberta
consumeix
10 litres per minut,
és a dir,
que vostès quan s'arrendin
les dents
o estiguin respanyant
les dents,
baixin comptant.
Cada minut que passi
són 10 litres
que han anat
aigüera avall,
és a dir,
cap al de l'aigua
i que faran cap a la depuradora
i després al mar.
És a dir que
10 litres per minut,
això és molt,
és molt.
i després l'altre tema
de les aixetes
que perden aigua,
el degoteig
fins a 30 litres al dia.
30 litres al dia
un degoteig?
Un degoteig.
Clar, que a vegades dius
bueno, ja ho arreglaré,
ja ho arreglaré,
doncs Déu-n'hi-do.
30 litres al dia.
Després un altre tema
interessant,
el cotxe.
Què passa amb el cotxe?
Amb el cotxe,
més val el túnel de rentat
que no comencis tu
a casa teva
amb la manguera,
gastes moltíssima més aigua.
O túnel de rentat
o una galleda
amb l'espongeta.
Com es feia abans.
Com es feia abans,
a l'antiga.
I queda més net,
queda més bé.
Veus?
Sí, sí, sí.
Perquè en té més cura
que la màquina, però...
Després potser també ara,
a hores d'ara,
és un tema que no es parla tant,
no?
Ara no estem parlant de sequera,
però realment els envassaments
doncs estan pitjor
que l'any passat
en les mateixes èpoques.
Això què vol dir?
Doncs que segurament
si no plou
tindrem un estiu
molt pitjor
que el de l'any passat.
Aquests dies,
aquests mesos passats
sentien que perds,
en fer molts debats
al voltant de la sequera,
se'n va per la força
i alguns experts,
meteoròlegs,
deien que estem en un clima
que això,
entre cometes,
és normal.
És a dir,
que vivim en una zona
que és seca,
per definició,
pràcticament.
Vull dir que
no ens hem d'espantar massa.
A veure,
hem de posar el toc d'alerta,
però dir,
això és normal.
És normal, sí.
És normal la zona mediterrània.
El que passa és que
el que no és tan normal
és el consum
que fem d'aigua,
exacte.
Que han fet molt més
que fa uns anys.
L'altre dia
que vau fer la roda premsa
em va sorprendre
les dades que ho donà
de consum,
els percentatges
per sectors,
l'agricultura,
la ramaderia,
el consum domèstic,
el consum industrial...
Record les dades
que les tens per aquí
en ment?
Perquè em va sorprendre
el fet que,
per exemple,
no sé si era l'agricultura
que eren dels que més consumia.
Sí,
el 71%
a Catalunya.
Sempre, clar,
s'ha de tenir en compte
si estàs parlant,
per exemple,
d'una zona metropolitana
o no.
Clar,
és diferent
el consum d'aigua
a Barcelona.
Òbviament,
baixarà el tema
d'agricultura,
que no en unes altres zones
on hi ha molta més agricultura,
però sí,
l'agricultura a Catalunya
de manera general
s'emporta al 71%.
I en canvi,
el consum industrial
d'aigua
era baixarà?
És com un nou,
sí,
sí,
sí.
I a l'urbà,
el domèstic,
un 18%.
Un 18%.
Un 18%.
O sigui,
que el que més consumeix
és l'agricultura.
És l'agricultura,
sí.
Sobretot pel tema
del rec
per inundació.
Els arrossars,
no?
En fi.
Bueno, sí.
L'hortalissa també.
Sí,
que s'haurien de canviar,
fer el degutets,
tot aquest tema.
Que a Catalunya,
home,
doncs encara,
Déu-n'hi-do.
I els pantals,
em comentaves,
que estan respectiu
a l'any passat
força malament,
no?
Estan més malament
que l'any passat,
sí.
Sí, sí, sí.
Tens algunes dades?
Per aquí,
crec que des de Siurana,
per exemple,
aquí a la vora.
Sí.
El pantal de Siurana,
que és un que tenim
ben a la vora.
Mira,
el de Siurana,
l'any passat,
estava al 82%
i aquest any
estava al 50%.
El 50%.
Sí,
que Déu-n'hi-do.
Sí,
que Déu-n'hi-do.
Aquest tot el nom de propet
i Déu-n'hi-do,
el Siurana.
Es va parlar
del que dèiem abans,
es va parlar
de la sequera
aquests darrers mesos,
després van començar
a ploure una miqueta,
no gaire,
ha anat plovent,
en fi,
més o menys,
més o menys,
més seria poc que molt,
i com si s'hagués oblidat
que hi havia sequera.
Sí.
I per això m'he de dir
que la campanya aquesta
voleu que sigui
de forma indefinida
perquè tot l'any
no dir la campanya 2006,
no.
Aquesta té una continuïtat,
marcada en diferents sectors,
perquè també volem tocar
el tema del turisme,
però sí,
que té una continuïtat.
També els comerciants,
com deies,
en altres fases,
comerciants també de la ciutat,
els explicareu la campanya,
no?
Exactament.
Exactament.
Farem uns pòsters,
uns consells
que els posarem
als escaparats,
a les botigues,
també perquè la gent
quan vagi a comprar
sàpiga
doncs que ara
què han de fer.
Exacte,
què han de fer
amb els diferents instruments
que vulguin comprar,
tant aixetes,
lavabos
o el que sigui.
Hi ha un sistema,
ara no sé si,
explica'm-ho,
perquè hi ha un sistema
que se'n parla de vegades
i no sé si fins a quin punt
és efectiu o no,
però és reutilitzar l'aigua
que un utilitza,
per exemple,
per dutxar-se,
per banyar-se,
no sé si també
de la rentadora,
l'aigua que surt
que va cap al de l'aigua,
reutilitzar-la,
enviar-la a un dipòsit,
tractar-la,
perquè aquella aigua
està una mica
enterbolida,
tractar-la
i fer-la servir
per les cisternes
del vàter.
Exacte.
Això és un sistema
que no es posa de sèrie,
m'imagino,
però...
Això, clar,
s'hauria de començar
a implantar
ja en els edificis,
sobretot en els edificis
de nova construcció,
perquè això realment
suposaria un gran estalí d'aigua
perquè tu et dutxes
i aquella aigua perfectament.
Es pot després
utilitzar per lavabo.
Aquests 300 litres
que dèiem al lavabo.
Ah, exactament,
imagina tu.
Exactament,
o el de la rentadora també.
Hi ha un sistema
en un dipòsit, no?,
i després reutilitzar-la,
enviar-la cap amunt
amb els dipòsits
del vàter.
Exacte.
I llavors no utilitzar
aigua potable
perquè és que
hem de ser conscients,
realment,
l'aigua per netejar
a lavabo
és aigua potable,
és l'aigua
que ens podem beure.
És com el tema
dels camps de golf,
etcètera, etcètera.
Clar, jo,
quan veig que Múrcia
vol implantar
no sé quants camps de golf,
doncs, home,
Múrcia, justament.
Després parlarem
d'aquesta qüestió
ampliament a partir
de les 11,
la nostra companya
Joanda García
parlarà amb el director
territorial de Pedi Ambient
aquí de Ràgona
que ens explicarà
una mica els processos
que tenim previstos
de cara a aquest 2006
i, en fi, alternatives
a l'anterior
pla hidrològic nacional
del Partit Popular.
Parlaran d'aquestes qüestions.
Veus, un tema molt interessant.
Perquè, sí,
hi ha tot el tema
de reutilitzar les aigües,
les aigües que van aparar
generalment al mar
i que es poden reutilitzar
per moltes funcions,
per regar els jardins.
Per regar els jardins,
exactament, clar.
Després no sé si vas veure,
d'ara fa poc va sortir,
bueno, va sortir la notícia,
però que ja fa molt de temps
que va,
de l'equífer de Guadiana.
Bueno, l'equífer número 23
que fan pous
per regar les vinyes,
pous il·legals
que la Confederació
no dona permisos
i s'estan carregant l'equífer.
I, bueno,
doncs mira,
les tables de Damiel
així van fatal
i que s'estan carregant
una zona increïblement
amb un valor ecològic
increïble.
Si ara deixin per aquí,
per la zona del Baix Gallà,
per la zona de la embocadura
dels rius,
el nostre,
el Francolí,
però també el Gallà,
i parléssim amb la gent
que treballa al camp,
els pagesos,
ens explicarien que fa alguns anys
els pous tenien una aigua
que era boníssima,
pousada,
i ara aquesta aigua
s'està,
en fi,
s'està salant,
és aigua que
pràcticament s'està salada
ja,
en molts llocs
i com més a plat del mar
encara més.
Encara més, clar.
Els equíferes estan fumuts.
Estan molt fumuts els equíferes,
que és el que es parla
de regenerar una altra vegada
els equíferes,
però, bueno,
això ja és un tema
Toquem el tema econòmic,
va, que no n'hem parlat
del tema econòmic,
abans,
jo al començament ho he dit,
que, a veure,
anem a fer números,
va,
abans,
al començament hem dit
que amb aquesta campanya
qui faci servir aquests coses,
o sigui,
qui utilitzi fil parlant
d'aquests consells,
i a més a més,
posem per cas,
imagina que vostè va treballar
cada dia amb el cotxe
i, doncs,
de cada mes,
dues setmanes ho fa
amb transport públic
i altres dues ho fa
amb cotxe privat.
Si fa això,
i a més a més,
fa...
seguís aquests consells
d'aquesta campanya,
el que s'estalviarà
al cap de l'any
equivaldria
al que es gastaria
vostè d'impostos municipals.
Això va dir l'Agustí Mallol.
Això va dir, sí,
l'Agustí Mallol.
Jo soc més amant
de parlar d'emissions de CO2,
per exemple.
Com estan les emissions?
Perquè realment,
si tu en comptes
d'agafar el teu cotxe particular,
vas amb autobús
i totes les persones
fan el mateix,
un autobús emet molt menys
que no pas el teu cotxe particular.
A part d'òbviament
la teva butxaca
i la teva despesa
amb gasolina,
etcètera, etcètera.
I l'aparcament, eh?
I l'aparcament.
I l'aparcament,
l'aparcament també.
L'aparcament és un problema.
L'aparcament i, sí,
i com està la circulació
també tarda bona.
Sí, sí, sí.
Pensi, ho podem pensar,
jo, si volen, eh?
En fi, aquest estalvi,
doncs, que equivaldria
doncs als impostos,
el que paguen impostos municipals,
segons va dir
el Regió del Mediament ahir,
doncs, si fan això,
si segueixen parlant
d'aquests consells
de la campanya
per estalviar aigua,
és a dir, posar els filtres,
els aixetes,
dutxar-se en comptes de banyar-se,
utilitzar, doncs,
els electrodomèstics
que tinguin aquests sistemes,
doncs,
que siguin curosos
amb el consum d'aigua,
en fi,
reutilitzar l'aigua de pluja,
què més que més hem dit?
Home, mira,
si a damunt,
tots els equips
electrodomèstics
que comprem
tenen l'etiqueta energètica,
la lletra A,
que és la de major eficiència energètica,
doncs,
encara ens estalviarem més.
Aquesta seria una altra,
l'energia també seria una altra.
Clar, exacte.
Perquè, a més,
cada cop hi ha més aparells,
aparells que tots
porten el seu transformador,
la seva connexió
amb la xarxa elèctrica
i tots consumeixen poc,
però consumeixen.
Consumeixen, sí, sí, sí.
I globalment això
és una despesa considerable.
És una despesa també, sí, sí, sí.
Expliquen-se,
perquè va anar a la campanya,
ja hem dit al començament
que ja s'ha fet arribar
a 5.000 famílies de la ciutat,
hem comentat a la catedral,
també a Països Catalans,
Rambles, Boscos...
A partir d'ara què es farà?
A partir de la propera setmana?
És a dir, estem parlant d'allà del 2006.
Com anirà?
Al març, una altra vegada,
tornarem a enviar els rebuts,
a Matxa, tornarem a enviar els rebuts
i tornarem una altra vegada
a enviar els targetons aquests
amb l'IMAN, amb tots els consells.
Farem una altra gran...
O anirem repartint
segons fa a Matxa trimestralment.
Els anem enviant per zones
i anem triant les zones.
A més a menys arribarà a 2.000,
unes 50.000 famílies, no?
Sí, sí, sí.
Les 5.000 que allà el tenen,
unes 55.000 famílies de la ciutat
que tindran això
i que, per tant, podran a partir d'aquí
començar a actuar.
Totes les persones que reben
el rebut de Matxa
tindran els consells d'estalviar aigua.
I què podríem explicar, Anna,
perquè es tingui en compte
el fet que convé
tenir molt present tot l'any
i no només quan es parla
de sequera a través dels mitjans
de comunicació,
que convé estalviar aigua?
Home, jo crec que ens hem de fer la idea
que actualment,
després del petroli i l'aigua,
jo ja no sé si diria
al mateix nivell,
és un dels vents més prouats.
No sé si això
ho tenim prou assolit,
però és així.
I nosaltres som afortunats,
dintre de tot,
però ho hem de tenir en compte
perquè al sud
no són tan afortunats.
Ja ho sabem el que costa.
I hem vist les imatges típiques
de l'Àfrica, no?
Que els costa 5 quilòmetres
anar a buscar una galleda d'aigua,
que damunt són aigües contaminades,
etcètera, etcètera.
Tot això s'ha de tenir en compte.
L'aigua,
que no sigui un motiu de guerres.
amb el petroli.
Ja ho ha estat, eh?
Ja ho ha estat,
per això t'ho dic.
Sí, sí.
I, en fi,
si veus que si en ple de ser del Sàhara
seria més consciès, no?,
d'aquesta realitat.
Sí.
Sí, sí, sí.
A mi sóc a vegades
quan venen nens del poble saharau
i que venen aquí
i els sorprèn molt veure
que pots obrir l'aixeta a casa teva
i que regeix l'aigua.
Es queden al·lucinats.
Pensa que un got
beuen aigua
i un dit
que els hi quedi d'aigua
el guarden.
Perquè realment,
i quan veuen una piscina
es tornen bojos
i deuen pensar
que estem bojos, clar.
Malbaratant tota aquesta aigua.
Què et sembla
aquesta campanya
que estem fent ara
informativa
a través del mitjançament
publicitària
i a través del mitjançament
de comunicació?
Has vist aquest anunci
que fan
d'una noia que es maquilla,
se li va el maquillatge
per aquí,
llavors s'utilitza un paper
per aixugar-se
i el llença al vàter
i una amiga li diu
no, no ho facis,
que això importa, no?
Exacte, exacte.
És veritat.
Tot això,
és que a vegades
jo crec que
no en som conscients, no?
Que llancem el paper,
llancem la cadena del vàter
i no som conscients d'això.
De que 15 litres
van cap a baix.
Exactament.
I que podrien ser la meitat
si utilitzem aquest sistema
de doble polsador, no?
Exactament.
I que el paper aquest
de desmaquillar-te la cara
va a la brossa.
O pitjor,
se'n va al mar
i després
se l'acaba menjant
algun animal,
algun animal no,
algun peix
i es mor.
Exacte.
Sí,
això és el que passava
amb les arandeles
aquelles que agafaven la Coca-Cola.
Sí.
Te'n recordes?
Tot allò,
doncs,
després s'enredaven els peixos
i sí, sí, sí.
Anna Pérez,
directora de Tarraco Energia Local,
com es presenta el 2006,
per cert?
Bé, molt bé.
Ja som a punt, eh?
Hombre,
ja queda gens,
ja no queda res.
Es presenta bé, doncs,
el 2006?
I tant, i tant.
Molts projectes,
engrescadors per davant,
il·lusió.
Sí, sí,
sempre això,
endavant.
Doncs Anna,
gràcies per acompanyar-nos avui
al Matí de Tarragona Ràdio
que aprovi aquest 2006.
Bona revetlla.
Moltes gràcies, Josep.
I, mira,
és la primera vegada que li dic
fins l'any que ve.
Veus?
Igualment.
Adéciao.