logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
Dos minuts, seran tres quarts de dotze del migdia,
és el temps de la Via T, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
és el temps de passejar una vegada més
pel més gran centre comercial a cel obert de la ciutat de Tarragona.
La Via T, que ens ofereix tots els serveis en el nostre territori,
cada setmana visitem un dels establiments de la Via T.
A través d'una sèrie de pistes, vostès han d'endevinar on som
i si l'encerten, doncs ja saben, tenen un premi.
El telèfon, el de sempre, el 977-24-4767.
Però avui és un dia especial, deixin-me fer un petit parèntesi.
Acaba de sortir un altre cinquè premi en el sorteig de la loteria.
És el número 53.863.
Acaba de sortir i bona part d'aquest número s'ha venut a l'administració.
Atenció per proximitat, número 2 d'Amposta.
L'administració número 2 d'Amposta, el número 53.863, és un altre cinquè premi.
Falten quarts premi, segons premi, i naturalment la grossa va la cosa lenta.
Però nosaltres ara tornem, tornem a la Via T.
De totes maneres, a mi m'agradaria recordar-los que aquestes festes de Nadal,
la Via T està obsequiant els seus compradors, els vianants, els tarragonins,
amb tota una sèrie d'iniciatives adreçades a les festes de Nadal.
Sense anar més lluny, en el recinte del mercat d'artesania hi ha un patge
que anirà recollint totes les cartes dels nens i nenes de la ciutat, les cartes dels reis.
Però a més a més, també volem recordar-los la campanya d'Estapa,
a través de la qual per una compra mínima de 50 euros les botigues associades a la Via T
regalen als seus clients una guardiola serigrafiada per estalviar.
Dintre de les 8.000 guardioles que es distribueixen a les botigues,
hi ha premis directes d'aventura per a dues persones.
A més, les persones que hagin estalviat diners a la guardiola
i tinguin més varietat de monedes d'euro o cèntim d'euro de diferents països,
entraran en un sorteig que es farà el proper mes de febrer.
I atenció als premis, un viatge per a dues persones a una ciutat europea
amb les despeses de l'estada pagades, més de 100 euros.
Segon premi, un cap de setmana marinador, més 100 euros per a dues persones
i el tercer premi, una estada per a dues persones a Termes de Montbrió,
amb entrada al balneari, més 100 euros.
Fins a l'octubre del 2006, tots els comerços de la Via T, a més a més,
donaran entrades gratuïtes pel casino per una compra superior a 50 euros.
Què més volen? Podem caminar, anar a peu als establiments
i, a més a més, ens obsequien amb tota aquesta sèrie de regals.
Visitem un d'aquests establiments de la Via T de Tarragona
i està instal·lada la nostra unitat mòbil.
Josep Soñé, bon dia de nou.
Hola, bon dia, Jolanda.
Dic, ha marxat, perquè jo estava explicant això,
dic, no sé, suposo que sí que el trobaré,
però sí perquè estàs atent, eh? Estàs molt atent avui.
Estem amb atenses, a dues bandes, a més, a dues bandes.
Home, atents d'una banda, aviam si podem aconseguir
algun d'aquests magnífics premis de la Via T
i, d'altra banda, la loteria, que avui està costant moltíssim.
La grossa, la grossa, que encara no ha sortit.
A veure si ve a Tarragona, eh?
A veure si ve a Tarragona, que ja ens tocava.
Nosaltres, de moment, avui ens hem instal·lat
en un lloc molt cèntric.
Molt, molt, molt.
Més cèntric impossible.
Mira, abans connectava des d'aquí al costat.
Clar, que abans has anat a una de les administracions de loteria,
també molt cèntriques.
Per tant, estàs a la mateixa via
on estava l'administració de loteria
que has visitat fa una estona.
Sí, sí, sí, estic molt a la vora, molt a la vora.
Estàs en un establiment que, bé,
moltes pistes tampoc no podem donar
perquè és un d'aquells establiments històrics,
emblemàtics de la Rambla, de la ciutat de Tarragona,
conegut de tothom.
Jo no sé quants anys té aquest establiment,
però és d'aquells, diguem-ne, de tota la vida.
Doncs mira, més de 40, eh?
Podríem dir més de 40.
És a dir, que sí, que és dels establiments antics
i que, en fi, que té un nom molt característic
que segurament qui és client habitual ho sabrà, eh?
De fet, té el nom, el nom propi, podríem dir,
dels propietaris, de la família
que regenta aquest establiment des de fa 40 anys.
I que aquests dies que venen sopars, no?,
que hi ha sopars d'empresa i tot això,
doncs bé, qui vulgui venir aquí, doncs, ho tindrà molt bé.
Hem de passar per aquí, si volem anar elegants.
Ja siguem homes, ja siguem dones.
Clar, 977-24-4767, però és el que et deia, Josep,
o no donàvem cap pista o a la primera pista que donéssim
l'encertàvem, perquè estem parlant d'aquells establiments
de tota la vida de Tarragona.
Em diu el Lluís que em penso que tenim una altra trucada,
primer que tot, perquè no hi hagi confusió.
Necessitem saber el nom exacte de l'establiment,
no vol dir sí aquell que inventar-se noms, no.
El nom exacte.
Per tant, donem pas a aquesta trucada.
Bon dia.
Ui, doncs, potser diu, calla, que el nom exacte no el sé,
no em vull arriscar.
Home, ens hem d'arriscar, ens hem d'arriscar una mica.
Que no l'encertem, no passa res, no passa absolutament res.
Una altra trucada.
Per tant, Josep, recapitulem, recordem les pistes.
Aquest oient jo crec que li ha tocat la grossa,
li acaben de dir, i ha penjat, i mira, ha sortit corrent-se a celebrar-ho.
Sí, perquè ha tocat la grossa.
L'últim premi que ha sortit era un altre cinquè premi,
el 53.863.
Jordi Ciorinià, que està molt atent, eh?
Si hi ha alguna novetat, entrarà immediatament a l'estudi
i ens dirà com està la cosa.
De moment sembla que no, que no hi ha cap premi així important.
977-24-4767 és el telèfon que han de marcar
per dir-nos el nom de l'establiment que avui visitem.
Establiment adherit a la Via T de Tarragona.
De fet, és un establiment tradicional d'aquell comerç proper
i que tots coneixem a la ciutat de Tarragona.
amb els ulls envenats passarien pel davant i sabrien de quin establiment es tracta, no?
Sí, sí, ho sabrien més a més a dues bandes o fins i tot a tres bandes, eh?
Després ho explicarem, després ho explicarem.
Però no, no, és fàcil, costat i costat.
A prop del teatre.
A prop del teatre.
Molt a prop del teatre.
A tocar ferro pràcticament, una mica més a vall, no riem dalt de tot.
A veure, tenim una altra trucada. Bon dia.
Sí, buenos días.
Amb què parlem?
El senyor García.
Què tal? Des d'on ens truca? De quina zona de Tarragona?
Del Polígono.
Molt bé. I sap de quin establiment estem parlant?
Hombre, exactamente no lo sé, pero por lo que han dicho,
yo soy cliente de alguno de los comercios de la Rambla,
¿podría ser plovinet?
Podría.
No, senyor, és plovinet, és plovinet.
Ah, és plovinet.
És plovinet, sí senyor, l'ha encertat, eh?
Ah, pues será la primera vez que decirte algo.
Doncs miri, aviam si això farà que no li toqui la grossa,
que m'ha tocat el premi de la vida.
Té número de loteria, vostè?
Sí, llevo seis números de loteria.
Ah, i de moment no ha tocat res?
Pues un par de terminaciones.
Miri, dues terminacions, i a més a més el premi,
el premi i el regal que l'obsequiaran a plovinet.
En tot cas, Josep, jo em penso que estàs acompanyat
del Sebastià Plovinet en aquests moments.
Sí, sí, el saludem ara mateix.
Sebastià, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I que saludi el senyor García,
que es posin d'acord pel premi i pel regal, si et sembla.
Hola, buenos días, senyor García.
Buenos días.
Bueno, encantado.
Felicidades por acertar, por el premio,
y cuando quiera ya puede pasar por aquí,
que se lo entregaremos.
A ustedes, muchas gracias.
En tot cas, senyor García, si és tan amable, no pengi,
i al nostre company, el Lluís,
li podria donar algunes dades més d'identificació,
perquè bé, quan vostè vagi a l'establiment,
es pugui identificar
i li puguin, doncs, fer aquest obsequi.
Muchas gracias.
A vostè per trucar-nos.
Felicidades.
Igualment, i sort amb la loteria, eh?
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Molt bé, doncs,
tenim entre nosaltres,
com ara ens presentava el Josep Sebastià Plovinet,
comentàvem, Sebastià,
que és un dels establiments coneguts de tothom.
Això no és una falca, perquè és una evidència, no?
Home, és que la idea és que fa...
Seu tota la vida aquí.
Des de fa pràcticament 40 anys
que estem aquí a la Rambla,
amb la primera botiga a la Sastreria,
que llavors era tot Sastreria i Sastreria a mida,
i fa uns 10 anys vam obrir la segona al costat,
just al costat,
al número 40,
de dona,
i fa 4 anys vam obert just enfrente,
a Ramonó el 45,
on tenia abans la dimany,
la de jove, diguem,
amb prova més juvenil,
per noi i per noia.
Sí, perquè tot i que es mantenen línies modernes
i esteu molt al dia,
sempre fins que va obrir aquest establiment
tenia aquest perfil del vestir elegant.
Modern però sense estridències.
Sí,
actualment...
Una moda actual,
mirem de trobar les millors marques
i les coses més actuals i més modernes,
però sempre dintre del nostre estil i la nostra elegància.
Sempre ha estat un negoci familiar, no?
Sí, sí, va començar,
de fet,
l'origen és de l'avi,
que l'avi estava a Valls,
i llavors el meu pare va ser el que va venir a Tarragona
a obrir la primera sastreria,
i ara, doncs,
que el pare ja està a Jiu i Grat,
ho portem entre els germans.
El meu germà Marc,
que ja fa 10 anys també pràcticament
que està el negoci,
i la meva germana i jo.
De fet,
l'oient que ara ha aconseguit l'obsequi
del concurs de la Via T,
comentava que ell és client
dels establiments de la Rambla.
Probablement sigui un client vostre, també.
Segurament.
Teniu clientela habitual, no?
Sí, sí.
Clients que ja són coneguts...
De fet,
la base del nostre negoci
és la clientela habitual,
la clientela de sempre.
Sempre hi ha gent, doncs,
que va passant,
turistes,
però el fort nostre
és la clientela d'aquí de Tarragona,
de sempre.
I d'aquest nou establiment,
no tan nou establiment,
adreçat més als joves,
aquí garantiu el relleu generacional
de la clientela, també, no?
Exacte, exacte.
I ara hi ha molts pares i mares
que els pares compren la botiga
a l'estreria original
i els fills els porten aquí
per trobar coses més juvenils
i més modernetes.
El Josep,
sempre que va a alguna botiga de roba,
perquè és capritxós aquí on el veus,
se m'encanta mirant el que hi ha.
Jo no sé
si aquests dies
heu previst
de mostrar,
ja sigui als aparadors
o a l'interior de l'establiment,
determinades peces
cara a la celebració de les festes.
Sí, home, tenim sobretot la decoració típica nadalenca,
amb llums
i tots els articles aquests de Nadal
i després, clar,
aquesta ha estat sobretot molts complements,
per fer petits regals,
pel arbre,
pel tió,
pels reis,
bufandes,
guants,
jerseis,
camises...
I en guany els colors,
quins són els que,
en tots aquests complements,
quins són els colors que es porten més?
En guany continua molt tot el que és el carabassa,
potser a casa és més mandarina,
no tan fort com a l'estiu,
i tota la gama de marrons,
xocolates,
cacaus,
caquis,
tot això més fosquer.
El Josep,
jo no sé si s'ha encapeixat d'alguna cosa
que ha vist per aquí.
Ja, mira,
perquè sempre t'agrada alguna cosa,
tu, eh?
Sí, sí,
hi ha unes caçadores per tu,
per tu, eh?
Ara que ve Cap d'Aig i tot això.
Oi, gràcies, Josep,
un detall, eh?
Hi ha una caçadora per tu,
la mar de bona,
per allà,
per la part de dins, eh?
Però per mi també hi ha una aquí fora,
també?
que m'aniria de la mar de bé
per cada any,
perquè tu a vegades per cada any
no saps què posar-te,
no saps si posar-te l'americana,
el tratxer i la corbata
o no és informal.
Doncs ara, bueno,
les últimes tendències
són barrejar molt
el formal amb el informal.
O sigui,
que igual te pots posar...
Posa'ns un exemple, Sebastià.
...una americana de smoking
amb un texat estripat.
Això seria una proposta
per cap d'any, per exemple?
Sí, sí.
Una americana de smoking.
Sí, una americana de smoking.
En quin color faria?
Amb un negre, com sempre.
Negre, amb una mica de ras
i combinat perfectament
amb un texat
o amb un texat inclús
d'aquests tan moderns
i tan necessitats
que es porten ara.
És obvi que el pret-aporter
ja fa dècades
que funciona
i a tots els nivells,
però encara hi ha qui
li agrada aquella cosa,
aquell detall
més de sastreria
o allò que dius
és un pret-aporter,
però vaig a un establiment
que sàpiguen donar-li la forma
o si he de fer alguna coseta.
Això també ho teniu vosaltres
molt per rar.
Sí, sí, nantos continuem
ara que hem evolucionat
cap a la confecció,
però continuem fent
la sastreria,
la sastreria a mida,
perquè sempre hi ha
el client
que està acostumat
a vestir-se a mida
i que vol les coses
una mica especials.
I aquell que vol la camisa també,
i la inicial
i aquella cosa.
Exacte, sí, sí.
Tot això també
el que us caracteritza.
Iolanda,
què regalen les padrines
per reis?
Les padrines?
Sí, a part dels mocadors,
les samarretes,
els calçotets...
Em fa unes preguntes a aquest home.
S'ha fet aquest regal
de reis,
de les padrinetes.
Ah, sí, sí.
Aquí també, eh?
És més clàssic aquest noi.
Aquí també podem venir
a comprar aquests productes,
però de qualitat.
És a dir,
pots comprar, per exemple,
jo ara estic veiem per aquí
a la secció d'home,
doncs calçotets d'aquests
macos, eh?
poders.
Sí, sí,
tenim tot tipus d'articles,
complements,
detallats per aquestes festes
i també,
que abans m'havia comentat
del que és la sestreria,
també tenim,
som especialistes
en el que és tot nuvis
i vestits de cerimònia,
que això sí que
és una cosa
que quan hi ha una cerimònia
que està tan importants,
la gent fa coses especials.
Per tant,
que aquí a Plovinet
ja ho sabem,
però és bo recordar-ho,
des del vestit a mida
fins a l'esport,
si volem sortir
arregladets un cap de setmana
per anar a treballar
i fins i tot
per casar-nos.
Exacte.
Tot?
Tot.
Tot el que és
el vestit,
la moda
i els complements.
Molt bé,
i amb aquesta confiança,
i el tracte personal,
que això ho cuideu molt.
Això és el principal
i és el que nosaltres cuidem
perquè és el que
ens ha fet
arribar fins on estem ara,
poder-nos-ho mantenir
tants anys
i d'aquí al centre de Tarragona.
Molt bé, Sebastià,
doncs deixem que assessoris
el Josep,
que ara cap d'any,
aviam si es posa una caçadora
o l'americana d'Esmoquin
o què es posa.
Molt bé.
I bé,
desitjar-vos bones festes
i ha estat un plaer
compartir amb vosaltres
aquesta estona
del matí de Tarragona Ràdio,
l'espai de la Via T.
Igualment,
gràcies a vosaltres
i molt bones festes.
Moltíssimes gràcies,
igualment.
Bon dia,
Josep,
gràcies.
Fins ara,
fins ara.
Ens retrobem d'aquí una estona.