Quatre minuts i serà un quart de dues del migdia.
Continuem al matí de Tarragona Ràdio.
Com dèiem, no volem abandonar aquestes qüestions de mercat accent social
i ara volem parlar d'una iniciativa d'UNICEF a Tarragona
perquè aquesta tarda s'inaugura, aquest vespre concretament,
a les vuit del vespre, s'inaugura a la Galeria Òdena de Tarragona,
al carrer Cervantes, al centre de la ciutat,
una exposició ben especial.
Un més de 40 artistes de la ciutat de Tarragona
i de les terres tarragonines han donat obres,
en aquesta han fet una seguida de treballs,
els han cedit en aquesta exposició
i els diners que es recaptin de la venda d'aquestes obres
aniran a parar una causa força justa
per lluitar contra el tràfic de persones,
especialment nens i nenes,
que s'ha detectat en els últims anys
en alguns països de l'Europa de l'est.
Per parlar d'aquesta iniciativa,
ens acompanyen la Dolors Fontana i la Montse Domènech,
presidenta i vicepresidenta respectivament d'UNICEF a Tarragona.
A totes dues, hola, molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Dolors, a què consisteix exactament aquesta iniciativa?
Bé, mira, vam tenir la sorpresa un dia
del Jaume Odena i del Joan Odena, pare i fill,
que ens van venir a proposar que ells havien vist que...
Bé, ells estaven molt sensibilitzats
amb tot el tema aquest del tràfic de noies als països de l'est.
I llavors ens havien vist a través de l'internet,
que avui en dia és una gran eina,
que UNICEF estava treballant amb aquests programes
i ens van venir a oferir la idea que ells tenien
de demanar als pintors de Tarragona, capital i comarques,
una obra personal de cada un d'ells
i que ells el tassessin.
Llavors, avui inaugurem aquesta exposició,
hi haurà unes llistes amb el preu de cada obra
que el propi pintor ha posat
i fins al dia 30 tenen ocasió tothom que avui no pugui venir
de passar tots aquests dies per veure i comprar, evidentment.
I llavors, nosaltres esperem que no hi hagin d'arribar,
però si el dia 30 tinguéssim la mala sort que ens quedés molta obra,
llavors el que faríem,
doncs fora una subhasta
que ja tenim preparat el subhastador,
que serà l'Enric Pujol.
Un mestre de cerimònies on realment ben encertat,
en qualsevol cas, esperant que no s'hagi d'arribar.
Vostès ja han tingut oportunitat de veure aquestes obres?
Com són?
Què es pot trobar la gent aquests dies que vagi a la Galeria Odena?
Doncs mira, a la Galeria Odena trobareu 46 quadros
de 46 pintors importants aquí a Tarragona
i comarques, com ha dit la Dolors,
els que els hi estem molt agraïts
perquè estem molt contentes de la seva cooperació
i ens ho han facilitat des del primer moment,
tant a la sala d'art com als pintors.
Així que els hi estem molt agraïts
i val la pena passar-hi, a veure-ho.
A més a més hi ha alguns noms
a la carta d'invitació al darrere,
doncs hi ha tota la llista dels artistes
que ja han col·laborat
i vaja, és difícil poder fer categories
però hi ha noms importants
de les nostres comarques.
Sí, per nosaltres, la veritat és que jo
soc molt reàcia sempre
a voler nomenar algú
perquè per mi, a veure, uns poden ser més coneguts,
uns altres ho poden ser menys,
però per mi la col·laboració és igual a per tothom.
O sigui que m'és molt difícil
dir el nom d'algun d'ells.
A mi m'agrada donar les gràcies globalment
i la veritat és que estem molt, molt agraïdes.
Si no ho vol dir vostè,
noms que la gent conegui,
el senyor Joan Velazca.
Podem dir, doncs, que a part que el Jaume
i el Joan Òdener són els de la sala,
Òdener també donen el seu quadre,
podem dir gent com Mariano Rubio,
Joan Siuró, el senyor Josep Sales,
el senyor Caral,
Bartolozzi, que vam anar nosaltres
a recollir l'obra a Vespelle.
Bueno, són quantitat...
Val la pena, eh?
Val la pena anar a veure-lo una mica a la sala.
Com funciona aquest procés?
Quan vostès i els responsables
de la Gal·lia Òdener
s'adrecen a tots aquests pintors,
a tots aquests artistes,
quina és la seva resposta?
Com ha funcionat tot aquest procés
al llarg de les últimes setmanes?
Doncs mira, això és una de les coses
que a nosaltres ens facilita moltíssim
el que la gent sigui tan receptiva, no?
Perquè, clar, a veure,
moltes vegades per tu no ho faries,
però, bueno, ens veiem obligades a fer-ho
perquè no tenim un altre mitjà, no?
I llavors, clar,
d'entrada quan ho penses dius
ai, el que he de fer ara,
però et facilita moltíssim
el que l'altra persona
de vegades no tens temps
d'acabar d'explicar-li
que ja et diu
bueno, doncs no pateixis,
pots comptar amb mi.
O sigui que això
ens facilita moltíssim, moltíssim.
Això sí que estem molt agraïdes
perquè a tots nivells
sempre podem dir
que ens faciliten moltíssim la fenya.
Sabem que demanar és una mica pesadet, no?
Que som molts els que demanem,
hi ha moltes ONGs,
hi ha moltes institucions,
vull dir, clar,
i llavors
des de les químiques,
el port,
a tot arreu,
jo crec, clar,
que semblen cases de caritat
de vegades, dic,
però no tenim més remei,
hem de raure allí.
A més, a més,
em comentava
abans de començar l'entrevista
que hi ha algun d'aquests artistes
que és reincident
amb el bon sentit de la paraula,
que ja ha col·laborat amb vostès
amb altres oportunitats.
Sí, sí, sí, tant.
No, o sigui,
és que la gent,
jo sempre dic, a veure,
que la gent és molt maca,
vull dir,
avui en dia,
tot i que vivim estressats
i que no tenim temps per res,
però jo crec que la gent,
quan té l'oportunitat
que tu li apuntis el mínim
per fer qualsevol tipus
de cosa desinteressadament,
la veritat és que és molt maca,
molt maca la reacció que té.
No hem d'oblidar
que els guanys
que s'obtinguin
d'aquesta exposició,
de la venda de les obres
que es podran veure
aquests dies fins al 30 de novembre
a la Galeria Òdena de Tarragona
aniran a parar
per lluitar
amb un programa d'UNICEF
per lluitar
contra el tràfic de persones,
especialment nens petits,
en alguns països
del sud-est d'Europa.
Des d'UNICEF,
vostès quines edades tenen?
Quin és exactament aquest fenomen?
Sí, a veure,
nosaltres, mira,
l'any passat teníem els resultats
d'uns estudis
que es va fer,
sobretot en vuit països
de l'ES,
i llavors és un tema
que és bastant complicat
de tractar.
Hi ha, o sigui,
hi ha unes estratègies
de prevenció,
però,
en contra del tràfic humà,
però que no estan coordinades.
Suposo que els grups
que per desgràcia
es dediquen
amb tots aquests afers
són grups molt tancats,
no és una cosa
que pugui centrar-hi fàcilment,
i també, a veure,
les persones
que per desgràcia
s'ofereixen
aquests tractes,
doncs queden molt tocades.
Llavors,
la gent necessita
molt de suport psicològic,
molta ajuda,
perquè la persona
es tanca molt,
és molt difícil,
molt difícil
de poder-ho fer.
Llavors,
el que s'intenta
és mirar,
a veure,
de poder arribar
a coordinar
tot això
per veure
si tot es pot
lligar
d'una manera
ben ordenadament,
sobretot
amb les oficines
que hi ha
amb les organitzacions
de seguretat
i de cooperació
a Europa
per la lluita
contra el tràfic
dels sers humans.
A més a més,
molts d'aquests nens
en moltes ocasions
molt petits
que han patit
aquesta circumstància
després queden
tan tocats
que no tenen
ni ganes
de tornar
al seu país d'origen.
No, no, no.
Aquest també és un problema.
Moltes vegades
per pors,
de vegades
amb la gent
una mica adolescent,
els fa molta por
de parlar,
o sigui,
costa moltíssim
que s'obrin,
molt.
Unicef ja ha posat
en marxa aquest programa,
suposo que és un programa
a nivell estatal
o gairebé fins i tot
a nivell internacional
per combatre-ho.
Sí, sí,
el sistema que té Unicef
sempre de treballar
en els països,
això tant a Centroamèrica
com a Àfrica
que és allà
on treballa moltíssim,
el que sempre intenta
és implicar
o treballar
bé
amb ONGs
del propi país
o intentar
d'alguna manera
implicar
els governs
perquè
una cosa
de muntar-la
no costa massa.
El que passa
que Unicef
pensa
que el que ha de fer
és fer-ho sostenible.
Llavors,
clar,
engegar una cosa
no costa,
però que tingui
una continuïtat,
jo crec que el sistema
és bo
d'implicar-se
amb ONGs d'allà
o bé
si quan se pot
lograr
que el govern
s'impliqui
és una meravella,
no?
Segurament
ara es fa difícil
potser poder calcular
quants diners
es poden obtenir
aquí a Tarragona
però suposo que
vostès han fet
una suma
de les tassacions
que han fet
cadascun dels artistes
dels seus quadres
i si es venguessin
aquestes més de 40 obres
quants diners
es podrien
aconseguir?
No,
la veritat és que
no ho hem sumat.
No,
perquè la veritat
és que la gent
ens ho anà portant,
vull dir,
avui abans de la inauguració
encara hem d'anar
a acabar a donar
una última mà
amb el Joan
i el Jaume Odina
i bueno,
suposo que llavors
ja tindrem la cosa
més organitzada
llavors mirarem
a veure la caixa
com pot sortir.
No sé si avui
aquest vespre
també seran
alguns d'aquests artistes
a l'exposició.
Home,
nosaltres els esperem
a tots,
si no a una majoria.
A mi em fa molta il·lusió
que vinguin ells
precisament,
a part de tota la gent
de Tarragona
que vulgui venir.
Comentava ara
que UNICEF
sempre quan posa en marxa
una iniciativa
té ganes
que tingui continuïtat.
Vostès han pensat
en altres
iniciatives
semblants
per combatre aquesta
o altres problemàtiques?
Doncs,
a veure,
aquesta és una problemàtica
bastant difícil.
A veure,
jo he tingut la sort
d'anar a veure
els programes
que hi ha
sobre el terreny
que diem
a UNICEF,
no?
I això la veritat
és que és una cosa
molt, molt, molt
enriquidora
de poder-ho veure.
Jo, per exemple,
a Venezuela
que sembla que, bueno,
que sigui un país
que és ric
però és molt contrastat,
no?
O sigui,
hi ha molta petroli
i hi ha una part
que és molt rica
i hi ha una part
que és molt miserable,
molt miserable.
Llavors, per exemple,
la gent allà
no estaven,
o sigui,
neixen
i no es registren,
no tenen papers,
no poden anar a l'escola,
no poden treballar,
no tenen res.
Llavors,
un dels programes
que jo vaig veure
era que en els propis hospitals
on naixien els nens
ja havien aconseguit
amb el govern
deixar-los que els registraven.
Llavors,
com la qual,
els nens
ja no es quedaven
sense papers
sinó que ja
podien tenir
la continuació
després sense cap problema
per anar a l'escola,
l'administració
allà funcionava
d'una manera,
segons m'ho van explicar,
molt a la seva manera,
o sigui,
que potser
es tenien que fer
unes cues enormes
i quan hi ha cas
hi estaven
per accedir
i no podien arribar,
o sigui,
intentar ajudar
sobretot
a la gent
el més vulnerable,
com en aquest cas
que a Uniceu
sempre treballa
que són els nens.
Segurament
aquest és un exemple
perquè moltes vegades
molta gent
té moltes ganes
de col·laborar
però tampoc
no sap cap on
canalitzar
aquesta disposició
perquè
tothom coneix
malauradament
casos d'estafes
en condicions,
diners,
aportacions
que finalment
no han anat a parar
on realment
havien anat a parar
però que el seu cas
el segell d'Unicef
dona un aval
i unes garanties
que en aquests casos
sempre són especialment
d'agrair.
Home,
jo sí,
veia,
m' sorprendria molt
que algun dia
tingués un desengany,
no ho espero
perquè la veritat
vull dir
no m'ho penso,
jo,
vaja,
tinc tota,
si no,
la veritat
és que no estaria
treballant-hi.
Dolors,
Montse,
moltíssimes gràcies
per venir a explicar-nos
aquesta iniciativa
i esperem que l'exposició
sigui tot un èxit.
Això esperem.
Això esperem
aquest vespre
i donar les gràcies
als artistes col·laboradors
i a la sala Odener.
Gràcies a vostès.
Moltes gràcies.
Com venit això.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.