Tres minuts, serà un quart d'una del migdia.
Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona,
alguns d'ells de l'edició d'enguany,
ja tenen nom, guanyador, nom i obra, evidentment.
El primer premi que es va fer públic
ha estat el Premi Rovira i Virgili
en aquesta edició de Biografies, Memòries i Dietaris.
És aquell premi, el Rovira i Virgili,
que abans es dedicava a l'assaig.
En aquesta edició, precisament, va estar a aquest àmbit.
El guanyador d'aquest premi és en Josep Gironès.
Bon dia, en Josep.
Bon dia.
Benvingut i enhorabona.
Ell ha estat el mereixedor d'aquest premi
per la seva obra Planysam de Figuerra Blanca.
Ahir al vespre també es donava a conèixer
el guanyador del Premi de Narrativa Curta per Internet, Tinet.
El guanyador ha estat Lluís Olivan
per l'obra Dos germans asimètrics.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el Lluís Olivan. Bon dia, Lluís.
Bon dia.
Enhorabona.
Moltes gràcies.
I, Josep, si no et sap greu,
parlarem primer amb el Lluís
perquè ell és professor
i em penso que ha d'entrar a classe d'aquí no res.
Sí, d'aquí una estoneta.
Doncs mira, molt ràpidament,
a banda de donar-te l'enhorabona
i esperar llegir l'obra
per poder parlar amb més coneixement de causa,
com que no ets nou en aquestes coses
de la creació literària ni de bon tros,
perquè ja tens altres llibres,
no en format digital,
sinó allò de forma més tradicional,
de paper, com si diguéssim.
Explica'ns primer que tot una miqueta
quin és el fil argumental
o per què es caracteritza la teva obra,
perquè tinc entès per les primeres informacions
que és un pèl singular, no?
La meva obra vols dir el conte en concret.
Sí, el conte en concret.
Després ja parlaríem d'altres coses.
Diem que és un relat que està ple d'asimetries, no?
Curiosament el títol es diu
Dos germans asimètrics,
però el que parla és bàsicament
d'aquest joc d'asimetries.
I el narrador és una persona
que està parlant davant d'un mirall,
s'està mirant al mirall
i està explicant una mica la seva joventut
i parla d'un germà bessó
que va morir en un accident de trànsit
i com la presència d'aquest germà bessó
ha marcat, en certa manera,
la vida de la família, no?
El premi de narrativa curta per internet
és una de les convocatòries
dels literaris ciutat de Tarragona
que reben més obres.
És pel format, creus,
o perquè el tema de la narrativa curta
sembla que té molta tirada entre els creadors?
A veure, clar,
la narrativa curta moltes vegades
és un camí per iniciar-se, no?
És més fàcil escriure, per exemple,
una novel·la que és una concentració
i una disposició de temps
que moltes vegades no es té, no?
Llavors molta gent que s'inicia
comença a escriure un relat curt.
Tot i que jo penso que és un gènere difícil.
I a més aquest premi té la particularitat
que com que s'ha d'enviar per internet
resulta fins i tot una mica més fàcil, no?
Que posar-te a fer les còpies,
fer un paquetet, un sobre, un lema, no sé què.
Jo crec que les dues coses contribueixen, no?
L'extensió que és breu
i el fet que s'enviï per internet.
Per formació ets enginyer tècnic,
que ets professor de secundària
a l'IES de Lliçà,
de Lliçà de Munt, al Vallès Oriental.
Explica'ns una miqueta
quines han estat les teves experiències prèvies
amb la literatura,
perquè deies que és una bona manera d'iniciar-se
però tu no ets un autor novell, precisament.
A veure, jo porto uns quants anys
escrivint més o menys seriosament,
però es pot dir que fins aquest any
no ha començat, la meva obra no ha començat a sortir, no?
Allò en pública, vull dir, no m'han començat a premiar,
no ha començat...
Llavors jo vaig començar escrivint contes,
després fa uns anys vaig escriure una novel·la
que es diu El taxidermista,
que ara fa poc que ha estat premiada a Sant Salon
i està publicada per Vien Edicions,
el mes de setembre,
i de fet és el primer llibre que porta el meu nom.
Llavors tinc uns quants contes
publicats arrel d'uns quants premis semblants
a aquest del Tinent, no?
De fet, els premis són un dels camins
interessants i importants, no?
Sobretot no a la dotació econòmica,
sinó sobretot al tema de la publicació de l'obra, no?
Sí, especialment això és interessant,
sobretot per gent com jo,
que clar, la meva formació és allunyada una mica
de la gent que potser és els periodistes
o els que filòlegs tenen accés
a una sèrie de gent que treballa a editorials
o potser el seu accés a la mona editorial
és un pèl més fàcil.
Per mi, que no en conec ningú,
és més complicat, no?
L'única manera que coneixia per fer-ho
era presentar-me premis.
Lluís, quina assignatura dones a secundària?
Jo ensenyo tecnologia.
Tecnologia.
Aquest matí has donat alguna classe?
Sí, sí, sí.
I els has comunicat als teus alumnes de confiança
que has guanyat un premi?
Doncs, sí, ho vaig dient,
però tampoc m'agrada fer molta propaganda.
Avui he penjat una cosa
que ha sortit del Diari de Tarragona
a la sala de professors
i, sí, algun alumne ho sap.
Home, però t'hauran felicitat, no?
Sí, sí, home i tant.
És que no es guanya un premi cada dia.
No.
Bueno, de fet,
això és una frase,
sempre una frase feta,
però aquesta setmana vaig guanyar
un premi dilluns i una altra dimarts.
Escolta, ens heu de donar la fórmula.
I ara et diré, ens heu de donar,
perquè precisament el Josep Gironès,
que ha guanyat el Rovira i Virgili de Biografies,
ha estat un dels finalistes.
Per tant, en el mateix llibre anirà amb tu.
Si us voleu saludar.
Ah, doncs mira,
m'agradaria felicitar-lo també.
Gràcies, i es correspon.
Per tant, és dels teus, eh?
És dels que en una setmana
o en un període de temps curt,
dos premis, en aquest cas un premi
i un reconeixement.
Molt bé, Lluís,
doncs com que segurament
tindrem ocasió de parlar amb tu
quan en alliurament dels premis,
de moment et volíem felicitar
en el dia d'avui
i conèixer-te.
Enhorabona una vegada més
i esperem que continuïs escrivint, eh?
Doncs moltes gràcies.
I si de casa,
deixa'm un moment
fer una mica més de propaganda.
I tant, i tant.
Que es diu El taxidermista
i està publicada a Bien Edicions,
jo crec que us pot interessar.
És una novel·la curta
que es llegeix molt ràpid,
té molt ritme.
I fa una hora el títol,
fa una hora el títol,
va d'un taxidermista?
Fa una hora el títol.
És un taxidermista autodidacta,
però hi ha un taxidermista.
Molt bé.
Doncs targeta de presentació
a aquest llibre,
a aquests dos germans asimètrics,
per després passar al taxidermista.
Ho fem al camí contrari, eh?
Comencem pel taxidermista
i anirem a aquests germans asimètrics.
L'ordre dels factors
no el té el producte, com diuen, no?
Molt bé, Lluís.
Doncs és Lluís Olivan,
que ha estat el guanyador
del Premi Tinet de Narrativa Curta
per Internet.
Gràcies per atendre la nostra trucada
i no t'ho ha entratat ni més.
Gràcies, bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu-siau.
Doncs déu-n'hi-do, Josep,
ara ho comentàvem.
Clar, és allò que dius,
el Lluís ha guanyat
el Premi de Narrativa Curta,
el Josep Gironés
al Premi Rovira i Virgil
i ara comenten,
dic, home, però si amb el relat,
ella també has estat
dels finalistes
del Premi de Narrativa Curta
per Internet.
Quin any que portes, no, Josep?
Més bo.
Ens trobem amb persones
molt generoses,
entre elles els jurats.
Si són modestos,
aquests escriptors, eh?
Realistes, més aviat realistes.
Sí, vols dir?
Sí, cert.
Aviam, Josep,
parlarem del llibre
que ha estat el mereixedor
d'aquest premi,
però no hem de perdre de vista
que aquest és un any
molt interessant
pel Josep Gironés,
el seu llibre
sobre els templers,
l'arquitectura dels templers,
ja va per la segona edició,
el presentava aquest 2005.
Aquest 2005
també ens sorprenia
amb aquesta cuina tradicional
de la Fatarella,
que també, déu-n'hi-do,
el ressò que ha tingut,
i ara, doncs,
aquest que vens també
a recuperar les arrels
i les arrels personals,
tot i que hi ha alguna part,
més o menys,
de ficció,
però està basada una mica
en la teva trajectòria personal,
a la Fatarella,
en tot el que es va ser,
no a l'època de la guerra,
sinó més aviat de la postguerra,
perquè la guerra,
òbviament,
per una raó d'edat
no la vas viure,
però sí la postguerra
que els més grans
hem sentit moltes vegades
de dir,
va ser pitjor la postguerra
que la guerra,
no?,
perquè, a més,
aquesta postguerra
va ser molt llarga.
És cert,
i més a un lloc
com la Fatarella,
perquè inclús nosaltres,
que vam néixer a l'any 54,
en aquell temps
ja respiràvem
aquell ambient de postguerra,
de prohibicions,
de por,
sobretot molta por,
i quan sorties de casa
i anaves al camp
et trobaves
amb els refugis
de quan la guerra,
bombes,
metralla,
inclús ossos
de persones,
de soldats,
morts,
que s'havien quedat
per a ell escampats
pel terme,
i bé,
era un ambient
molt difícil,
molt espès,
i fet i fet,
allò va condicionar molt
la meva infantesa,
i aquest llibre
de fet vol ser
una mica
un mirall
d'aquell temps,
més que res
per donar a conèixer
uns fets
que van desembocar
en una guerra,
una guerra que va tenir
una postguerra horrible,
i que d'alguna forma,
malauradament,
això s'està repetint
al llarg de la història,
no la guerra,
però sí potser
una mica
l'ambient previ
a aquell moviment
que hi va haver-hi.
Ara,
aquests dies,
el proper 20 de novembre,
s'escau
l'aniversari,
el 30 aniversari
de l'amor
de Franco,
per tant,
aquests dies
subintegen,
és casual,
subintegen molt
els relats
i la referència
a aquesta història
recent
del nostre país.
Se n'està parlant molt,
però a mi,
particularment,
em crida l'atenció
a un dels valors,
probablement,
no hem llegit l'obra,
perquè evidentment
s'ha de publicar,
ho farà Arola
en el seu moment,
forma part
del que és
la seqüència
dels premis,
però em crida
molt l'atenció
i crec que és molt interessant
aquesta visió rural
de la postguerra,
que és molt diferent
a la postguerra urbana.
És diferent
més que res
perquè
la fatarella
físicament...
Intueixo que
devia ser més dura,
fins i tot,
per la proximitat
de l'autoritat...
Per diverses circumstàncies,
començant
inclús
per les geogràfiques,
la Terra Alta,
sobretot la part nord,
és una zona
de Conreus
de Secà,
l'Ebre
fa tot un tom
per no passar-hi,
si us hi fixeu,
ens diuen
que pertanyem
a les terres
de l'Ebre
i allí
l'Ebre
no el veiem,
ens diuen
que allí
durant la guerra
hi va haver
una batalla
de l'Ebre,
quan en realitat
aquella batalla
va tenir lloc
a la fatarella,
a Vilalba,
a Gandesa,
que és precisament
Terra Alta,
bé,
i realment
l'únic que defineix bé
el que va passar allà
va ser
els fets
de la fatarella,
que va ser uns
fets molt luctuosos
de sang,
en els quals
uns anarquistes
van donar mort
a 34 pagesos
en un sol dia.
l'única referència
és això,
els fets
de la fatarella,
no?
Doncs bé,
a partir
d'aquells fets
hi va haver
una guerra
en la qual
van entrar
successivament
els nacionals,
els republicans,
altre cop
la batalla
de l'Ebre
fugida
de republicans,
entrarà de nacionals,
represal·lis d'uns,
represal·lis de l'altre,
postguerra,
empresonaments,
execucions,
exilis,
i tot plegat
va ser molt dur
i a més a més
penseu que les terres
estaven gairebé
abandonades,
va costar molt
tornar-les
a posar en producció,
les famílies
estaven desestructurades
perquè a la família
que no hi havia hagut
un mort
era que n'hi havia hagut dos
i tot això
va costar molt
d'aixecar
i va costar molt
d'aixecar
a més a més
en aquell ambient
de prohibició,
en uns mestres
que te deien
que havies de parlar
en castellà
i que cada matí
aixecaves les tres banderes
i cantaves
l'himne oficial
i clar,
aquests records
m'hi van aconsellar
escriure'ls
perquè d'alguna forma
al jovent
els hi ensenyem
una mica
el que va passar
més que res
perquè no es torni
a repetir
i també val la pena
a les persones
de la meva edat
i persones més grans
recordar-los
i uns obstacles
que ens vam trobar
una mala vida
que vam tenir
més que res
perquè no la tornem
a tenir
en les mateixes
circumstàncies.
En aquest escenari
de grans fets
d'aquesta cronologia
però no perds de vista
el que era
la vida quotidiana
a la zona
des dels aspectes
més bàsics
del món laboral
les tasques
del camp
la ràdio
la vida social
els diaris
la manera de fer
el dia a dia
el que s'anomena
vida quotidiana
no ho perds de vista.
D'alguna forma
en aquests 25 anys
que relatem
a partir del dia 14 de maig
de l'any 54
i fins l'any 79
quan se va publicar
un esperançador
a Estatut de Catalunya
i va entrar en vigor
doncs
passem
encara d'una postguerra
a una esperança
i en tot aquest camí
es relata
el moment
que van aparèixer
els primers aparells
de ràdio
la forma que s'escoltaven
les notícies
quan se sintonitzava
l'emissora
la pirinaica
que estava prohibida
aleshores
quan apareix
el primer televisor
de la forma
que arriben
les notícies
a un poble
tan rural
com és la Fatarella
com vivíem
els diferents
esdeveniments
que l'home
pujava a la lluna
no sé
les diverses guerres
tot plegat
era d'una forma
diferent
a com se feia
a la ciutat
i bé
això ens marcava
un dia a dia
que en cap cas
defugien l'obligació
que teníem
tots i cadascú
de nosaltres
que a primera hora
del matí
incorporar-se
a la nostra feina
ja fos al camp
o fos al poble
fent de paletes
o de qualsevol cosa
els esdeveniments
anaven per un camí
però les famílies
malgrat el seu dolor
malgrat estar d'almades
per les guerres
passés el que passés
s'havia d'anar a treballar
i es treballava
i d'alguna forma
aquí intentem explicar
el dia a dia
de la pagesia
els diferents labors
però també
expliquem
com podien anar
les festes
perquè també
en acabat
d'un cert temps
passat la guerra
i van començar
a haver-hi festes
les festes majors
dels pobles
i bé
tot això
ha dobat
amb altres fets
que només
es poden relatar
des de l'àmbit rural
és
insistim
una crònica
autobiogràfica
però clar
la proximitat
en aquests temps
fa que
en alguns moments
del relat
i fins i tot
jo m'imagino
per no ofendre
ningú
doncs has de
recrear
determinats aspectes
aludir
o esmentar
determinats
noms
o no
no ho sé
t'ho pregunto
sí
de fet
les bases del concurs
ens han ajudat molt
a vestir
aquesta obra literària
és cert que
l'eix vertebrador
és la pròpia existència
els meus 25 anys
primers de vida
però
prèviament
esporgats
en aquells aspectes
més personals
inclús adobats
amb alguns altres aspectes
que ajuden a donar
un cert contingut
una certa continuïtat
a l'obra
hem de dir
que aquí
no s'anomena
ningú pel nom
ni molt menys
i
és molt difícil
que ningú pugui
relligar
un relat
que es pugui situar
a un lloc
perquè
ja els han canviat
de marc
convenientment
perquè ningú
es pugui sentir
aludit
perquè
hi va haver fets
molt punyents
que la gent
si ho vas fer
per què no t'has de sentir
aludit
però ja sabem
com són les coses
però ningú podrà dir
és que aquest sóc jo
o aquest era l'iaio
o aquest era la iaia
Has estat absolutament escrupolós
en el respecte a les identitats
Perfectament
perquè pensem
que el que volem descriure
són unes situacions
i no les accions
de cap persona
més que res
perquè
tothom a la vida
fa el que pot
i de vegades
les persones
són com els arbres
que fem fruita
una
se'ns la menja el cuc
l'altra es podreix
i l'altra
finalment
arriba a bona fi
madura i gustosa
doncs penso
que les persones
a la vida
tothom
ens hem pogut equivocar
i va haver gent
que en aquella guerra
en aquella postguerra
es va equivocar molt
moltíssim
però que no cal
que el senyalem amb el dit
ens limitem a reflectir
un fet
perquè
quedi més aviat
a l'ambient
i es pugui analitzar
sobretot
amb la previsió
de no
de no tornar-hi a repetir-lo
Has hagut de
fer memòria
de vell nou
o ja anaves escrivint
fa molts anys
alguna mena de diari
alguna mena de dietari
o has fet memòria
allò de dir
en un moment determinat
quan es vas plantejar
fer aquest planix
de Figuerra Blanca
de dir
a partir d'ara
començo a recordar
ho dic perquè a vegades
la memòria actua
com a gran angular
i ens fa veure les coses
una mica distorsionades
a tots
Bé
d'alguna forma
aquesta memòria
vol ser la pròpia
un punt de vista propi
i em sembla que
va relligada bastant
a la història
a la història
que la història que s'explica
aquí en aquest llibre
és la història real
tant si ens agrada
com si no
i els escriptors
així diguem
no sé quin qualificatiu
però diguem-ne
com direm això
humils
de poca traça
i amb més voluntat
que en cert
doncs
de tant en tant
se'ns apareix
la musa
i és cert
hi ha escrits
que els comencem
a vehicular
i ràgia una pàgina
rere l'altra
i així
n'arribem a omplir
més de dues centres
aquest cas va ser així
de tant en tant
és cert que hem hagut
de fer alguna consulta
als llibres d'història
però bé
ha estat tot
gairebé tal com ràgia
i personalment
què has suposat
per tu fer aquest exercici
de memòria
i donar-li forma
del llibre
doncs
m'ha agradat
perquè d'alguna forma
hem vist
allò que hem viscut
ho hem vist escrit
ho hem comparat
amb la realitat
la realitat nostra viscuda
l'hem comparat
amb la realitat
que pensem
que és la de bo de bo
i bé
ha sigut un exercici
molt plaent
perquè d'alguna forma
hem volgut recordar
les feines de la pagesia
els pobres
represaliats de la guerra
les relacions
que hi havia
entre els amos
de les terres
els mitjers
els Mossos
que es llogaven
gairebé
per un tros de pa
per treballar
les Mossos
que havien d'anar
a treballar
a les ciutats
i bé
tot allò
que configurava
la nostra vida
d'aquell temps
tan dur
en aquell lloc
tan especial
com és
la Fatarella
i els pobles
que l'envolten
Josep
una pregunta personal
tu quan celebres
l'aniversari?
la celebro
el dia 14 d'abril
dia
de molt senyalada
per cert
però el teu
carrer d'identitat
posa 15 d'abril
perquè vas néixer
un dia
i els teus papers
figuren un altre
sí
perquè
vas devenir
que el dia 14
era una diada
molt senyalada
festa
festivitat
de la proclamació
de la república
i mon avi
havia estat
fundador
del comitè local
d'esquerra republicana
a la Fatarella
el pare
també
sempre ha tingut
una gran significació
i d'alguna forma
entre unes circumstàncies
i les altres
es va evitar
posar
la data real
i es va
optar
per aquest dia 15
convenientment
assessorats
i aconsellats
ets un coqueto
t'amagues un dia
més d'edat
sí
és cert
és curiós
és una anècdota
que jo imagino
que alguna vegada
l'has comentat
crida l'atenció
sí
és un detall més
perquè
la gent que manava
els pobles
la precaució
que s'havia de tenir
i aquella mentalitat
de por
era un domini
no era un govern
era un abús
i per qualsevol cosa
podies
tindre un perill
i bueno
podies fer cap a la presó
i entraves
i no sabies
quan sorties
i bé
va ser temps
molt complexos
que d'alguna forma
intentem
explicar
perquè
és així
com va passar
i també expliquem
una mica
què va passar
quan hi va haver
les gelades
les glaçades
que van matar
molts olivers
la gent del poble
va haver d'emigrar
i bé
tots aquests moviments
doncs
val la pena
que siguin
el nostre present
ja que formem part
del nostre passat
de cara a un futur millor
és una mostra
més de la teva estimació
per la Terra
amb aquest llibre
sempre en aquesta línia
de l'estimació pel territori
per la Terra
en la que has viscut sempre
és cert
és que
tampoc podem fer altra cosa més
que escriure sobre persones
que coneixem
i sobre la Terra
que ens estimem
no podem escriure
no podem escriure altres camps
que és difícil
que hi tinguem accés
però tot això
que forma part
gairebé
de la nostra vida
quotidiana d'abans
doncs
és un plaer
doncs
és el
Josep Gironés
guanyador
enguany del Premi
Rovira i Virgili
de Biografies
Memòries
i Dietaris
a l'acte
del lliurament
dels Premis
posteriorment
Arola
editarà aquest llibre
que esperem poder llegir
i poder parlar
amb coneixement
de causa
òbviament
que també estarà
el teu relat
ella
per cert que no hem parlat
però com és que et vas presentar
també el de narrativa curta
per internet
que a més ha estat
un dels seleccionats
mira
de vegades
tenim el costum
d'anar a dormir d'horeta
i algun dia
que ens despertem
també d'horeta
i mentre estàs al llit
allò se t'acuta
alguna cosa
i bé
aquest relat
és una mica duret
perquè el relat
té una mica
la mort
dintre d'una família
i un desenllaç
com a bastards
bastant sorprenent
que no vull avançar
en aquest cas
i bé
és un relat
d'aquells
que se t'acudeixen
una nit qualsevol
perquè
de fet
també
he escrit
tinc un llibre
de contes publicat
i també en tinc uns quants
a punt de publicar
i bé
és això
t'arriba la inspiració
i li dones
algun gir
i bé
ho acabes escrivint
i aquest
se'n va acudir
enviar-lo
ho acaba de dir
té alguns per publicar
Josep Gironés
és una persona
molt modesta
quan parla
de la seva obra
però realment
està imparable
amb
escrius molt
és cert
i després tens
la fortuna
o l'habilitat
que bona part
de la teva obra
es pugui publicar
ja sigui a través
d'un llibre
l'esforç
i la col·laboració
de moltes persones
que recolzen
aquesta obra teva
esperem aquest llibre
i després el proper
que segur que sortirà
i hi haurà
una següent obra
Josep Gironés
sincerament enhorabona
moltes gràcies
fins al proper llibre
que publiquis
fins quan vulgueu
adeu-siau