Sonarà en dos quarts d'una del migdia, ho comentàvem amb la Imma i la Munsa,
que la Conte Clada té competència, però leial, no competència desleial.
En una altra plaça del casc antic de la ciutat de Tarragona,
tornarà aquesta nit la plaça Friqui.
Estem a sort perquè la veritat era una convocatòria que s'havia instal·lat còmodament
en el programa de les festes de Santa Tecla.
L'any passat ens vam quedar amb les ganes i enguany torna.
I torna amb una companyia que ve, que ens oferirà el seu espectacle,
no només avui, sinó també en els propers dies.
Tenim entre nosaltres el Jordi Aspa, que juntament amb la Beta Miralta
formen part de la companyia Escarlata Circus.
Jordi, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut, venen de tàrrega.
Jo ara li deia adéu-n'hi-do, quines bones crítiques,
tota la premsa nacional, internacional, parla bé de vosaltres.
Ens ha costat una pasta.
Ens ha costat una pasta, sí, per això hem de venir.
Hem de fer molts bolos ara per pagar els sobors.
A mi m'heu preparat el sobre, també, no?
Perquè he de parlar bé de vosaltres.
I el tècnic que riu també tindrà la seva part.
Ja he vist que li donaves un sobre així sota mà,
després primer que li dones a ell i que em dones a mi
per parlar bé de l'Escarlata Circus.
L'espectacle és nou?
És nou, el vam estrenar el juny aquí a una ciutat veïna, a Reus.
El trapeci?
No, el trapeci no, com que som els directors no podem actuar.
Ah, clar.
Ja tenim prou feina.
I llavors el volíem estrenar el juny i a Reus, com que no actuem el trapeci,
vam demanar per la festa major i ens vam contractar i el vam estrenar allí.
i d'ençà l'estreno hem fet unes 10 actuacions per Catalunya i Andorra, també.
Hem sortit a l'estranger, doncs, eh?
Hem sortit a l'estranger i venim aquí a les festes de Santa Tecla amb molta energia
i esperem que la plaça Friqui torni a ser, m'has explicat...
El que va passar l'any passat, i espero que en guany sigui força Friqui.
Veniu de Tàrrega directament.
Gairebé, gairebé, t'aportem la ressaca targarina.
Ha estat molt bé això de Tàrrega, no?
Si més no els mitjans de comunicació.
A nosaltres ha anat molt bé, vam tenir públic,
la resposta del públic en definitiva és la que ens interessa més,
va agradar molt, la gent sortia molt feliç,
i després, si la premsa, doncs, em parla i em parla bé.
Després parlarem de vosaltres i de l'espectacle,
el que dona gust i crida molt l'atenció.
No és que ho digués la premsa, és que a més podia veure, no?
La gran qualitat que tenen els espectacles de carrer.
Sí.
Tenim molta tradició, ja fa molts anys que sabem el que és un espectacle de carrer.
Fa 20 anys era una cosa una mica singular i estranya,
avui en dia, l'espectacle de carrer, el públic l'assumeix
com l'espectacle en un escenari convencional.
Però cada cop hi ha més qualitat en els espectacles de carrer,
vull dir, que no és un recurs, sinó que és una opció ben clara que fan els artistes.
Sí, és una tria, treballar al carrer és una tria.
Vull dir, hi ha un públic que et ve a veure,
hi ha un altre que es troba a l'espectacle de casualitat.
El carrer, per mi, és un lloc de vida, un lloc de comunicació,
un lloc d'intercanvi i, bé, per mi és molt important,
també és molt important els teatres, les sales, és un altre tipus de teatre.
El que fas al carrer costa molt fer-ho a la sala
i el que fas a la sala costa molt fer-ho al carrer.
Cada cosa té el seu medi.
No sé, nosaltres som sovint al carrer, però no és el mateix ni de bon tros
que el que feu vosaltres.
No sé si el carrer és més arriscat, perquè jo penso al teatre,
has actuat ràpidament, vas caps dins,
si ha agradat o no ha agradat, tranquil, per allà al carrer,
és que tens el públic tan a prop teu que és més arriscat, no?
Estàs en igualtat amb el públic, estàs en un terreny de tothom,
diguem, un terreny públic, i no ho sé, hi ha coses més improvisades,
hi ha coses que passen, que surt un veí o que passa una moto
o que passa un que està content, no ho sé, és més imprevist.
Feu un espectacle de circ, ahir justament aquí a Tarragona
es va lliurar el Premi Nacional de Circa, el Circ Cric.
I aprofito per felicitar-los que ja era hora que els Premis Nacionals
donessin un premi al circ, aquesta art tan malmesa
i que entre tots estem intentant refer i generar una mica.
Divendres va estar, mira, en la mateixa cadira que estàs tu
va estar al Tortell Poltrona, i parlàvem amb ell justament,
i deia, no, no, si ara ja estem amb lleis, això ja s'ha de fer amb lleis,
decretos lleis, que es veia.
Sí, hem fet una associació de professionals, estem pel a la vora.
Pinta bé, perquè a més també, jo saps el que sí he trobat,
que encara ja quan parles de circ hi ha aquella mentalitat del circ d'abans
i no pas el circ que feu o altres companyies, no?, aquí a Catalunya.
Exacte, hi ha gent que ho descobreix ara, avui en dia,
home, però aquest circ jo no em pensava que el circ...
No, si el circ és això.
Com que no t'agrada? Com que no t'agrada? El circ, que l'has vist al circ?
Home, tota la vida que he vist al circ, no és aquest al circ.
No, el circ no són els monigotes de la tele, no són anuncis,
el circ té una altra essència que és la poesia, que és el treball,
que és la disciplina, que és, no ho sé, és diferent del que ens han fet creure.
La interpretació, són moltíssimes coses.
El circ és com l'òpera, pot englobar totes les arts,
pot englobar la dansa, el teatre, pot englobar l'arquitectura,
la pintura amb els decorats, perquè en definitiva un circ
no deixa de ser un palau efímer, és un lloc que es munta, es desmunta,
i ara amb les tecnologies noves està avançant tot molt
i em sembla que és un moment d'auge del circ,
que aprofito per demanar a les institucions que ja ho estan fent,
estan posant granets de sorra, però a més que posin un ull a aquest art
i que els catalans, quan sortim a l'estranger,
tenim una manera de fer circ molt singular
i que necessitem l'ajuda del nostre país,
necessitem cantera, necessitem escola, necessitem circuit,
necessitem llocs de creació.
Pública en teniu, jo dissabte vaig anar a veure el circric,
ho explico per aquesta raó, no per res,
i estava ple de gom a gom.
Doncs me n'alegro.
Estava ple, i quan va acabar la funció,
bé, la gent no volia marxar,
no volia marxar, encara en volia més.
I aplaudint, i aplaudint, i van sortir a saludar,
no sé quantes vegades, i dius, home,
plantejar aquesta resposta de públic en un espectacle de circ,
doncs està molt bé.
Molt bé.
Està molt bé.
A veure, què ens heu preparat?
Què us hem...
Jo he estat mirant coses i la veritat...
Un plat de llenties i marabú.
Llenties i marabú.
Llenties i marabú.
Llenties i marabú.
Com deia la dita castellana,
si quieres les comes i si no les dejas,
de las lentejas o què?
Sí, les lentejas, les tomes o les dejas, exacte.
I això.
Ja em penso que sí que ens les prendrem, no?
Doncs una mica és això.
És un espectacle de circ,
és un circ minimalista,
hem apostat amb el Sergi López,
que és el director,
i la Bet,
quan ens vam plantejar de fer un espectacle nou.
volíem crear un espai petit,
íntim, proper,
on sobretot preservar la intimitat,
tant del públic com dels artistes,
i que fos molt sintetitzat,
que no hi hagués palla,
per dir, no?
Que els números de circ
no els haguéssim d'allargar,
com de vegades...
Concentrat.
Exacte.
Ai, hem d'allargar per fer una hora,
perquè els programadors...
I aquest cop vam passar tot,
vam dir, mira,
arrisquem,
apostem pel que creiem,
i els instints,
de vegades,
sovint tenen raó,
i hem fet això,
un espectacle sintetitzat,
de circ,
dura mitja hora,
i s'ha de venir a veure.
Sí, perquè, clar,
què podem explicar d'un espectacle?
És que no es pot explicar.
S'ha de venir a veure.
S'ha de venir a veure.
Ens agrada parlar de coses de la vida,
de sentiments,
de la felicitat.
És un espectacle poètic,
tant poesia d'imatges
com poesia de text,
si hi ha algun text molt xulo,
i em sembla que s'ha de venir a veure,
perquè les emocions,
les sensacions,
el millor és pelpar-les,
per molt que te les expliquin,
has de venir
i que se't posi la pell de gallina,
o no,
o que no t'agradi,
també pot ser,
vull dir...
Té una important càrrega sentimental,
però també té una importantíssima càrrega d'humor.
D'humor?
Humor.
És la base del nostre treball, també.
Vostè dir que ningú es pensi
que es posaran allà a plorar.
No.
Quan parlem de sentiments,
no parlem de tristor,
només,
ni de...
No, exacte.
Ni parlem d'altres coses.
No parlem només de melancolia,
sinó...
Escolta, per plorar em quedo a casa meva,
m'entens, no?
Diem això perquè...
Hi ha tot un ventall de sentiments
i d'expressions,
vull dir que no tot ha de ser trist
i el nostre treball des de sempre
està molt basat en l'humor,
som una parella blanc i august,
i august i blanc,
vull dir que constantment hi ha un joc d'humor
i donar una mica la volta
a situacions quotidianes
que tots ens hi podem trobar.
Sou dos a la pista?
Som dos a la pista
i 90 persones
que poden entrar
en el cirquet
de l'antiga plaça de l'Escorxador,
o plaça de l'antic excorxador,
que per cert estem muntant,
jo no la coneixia,
és una plaça molt acollidora,
amb la muralla allà al darrere.
I va bé per treballar, no?
Jo em sembla que sí,
de moment ens dona molt bona energia.
per posar la xarxa i els trapessis,
tot això que porten al cil.
No, portem una grada per 90 persones,
és un cirquet tancat,
no hi ha paraigües,
espero que el temps ens acompanyi.
Frasqueta sí,
però pluja no, eh?
Frasqueta ja va bé una mica
després d'aquest estiu tan clorós.
Teniu una funambulista impressionant,
tinc entès, no?
Una funambulista vinguda del més profund llunyà.
Jo crec que causarà furor,
no diguem res més.
No diguem res més.
Jo tinc moltes ganes
de continuar parlant amb el Jordi,
però què hem de dir?
No podem explicar gaire's coses.
Que siguin puntuals,
que es comportin.
Que fem tres passes
i els hem d'enquadenar l'un amb l'altre,
llavors intentarem començar en puntualitat.
La durada de l'espectacle,
que és una mitja hora,
com deies abans.
Mitja hora.
Que això també és una esclavitud a vegades
pels programadors, com deies, no?
S'han de fer vestits a mida
i per al teatre i als espectadors de carrer.
Clar, costa una mica.
Home, però fer venir la gent per mitja hora.
Però escolta'm,
amb aquesta mitja hora
les 90 persones
totes ho veuen a primera fila.
Ho veu tothom bé.
Fem tres passes,
ja ho poden veure gairebé 300 persones.
Bé, a primera fila.
És una aposta
i com que ens agrada arriscar
i anar una mica contracorrent també,
perquè s'han de generar nous invents,
s'han de generar nova energia,
s'han de fer noves produccions
i vam apostar per això
i aquí estem.
Després de Saragossa.
Després de Saragossa, exacte.
i després a Blot.
I ja acabeu.
I després a buscar bolets.
Ah, molt bé.
En guanyen que serà bon any, eh?
Diuen que sí.
Ja veurem.
Això ho diuen cada any
i mira després a quin preu les paguem.
Bolets i castanya.
Jordi i Aspa,
que juntament amb la Ben Miralta
són aquesta magnífica companyia,
Escarlata Circus,
que actua,
que restrena la plaça Friqui,
l'antic escorxador de la ciutat de Tarragona.
Ha estat un plaer, de veritat,
conversar amb tu.
Esperem que vagi molt bé
i esperem que torneu a la plaça Friqui
després d'aquest any
en propera Santa Tegles.
Bon dia.
Bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.