Passen dos minuts d'un quart del matí.
Aquesta setmana començaran les negociacions
entre la direcció del Tadis
i el comitè d'empresa de la factoria de Tarragona
després que justament la setmana passada
es presentés l'expedient de regulació.
Un conflicte, un tema que afecta a més de 200 treballadors
que estan empleats aquí a l'antiga fàbrica de tabacalera.
Ara mateix tenim línia directa
amb el president del comitè d'empresa del Tadis,
aquí a Tarragona, el senyor Antoni Aguilar.
Senyor Aguilar, bon dia.
Bon dia.
Quina és, primer que res,
quin és l'estat d'ànim del col·lectiu
d'aquests més de 200 treballadors
que estan aquí al Tadis a Tarragona?
Hombre, nosaltres, a veure, preocupats lògicament,
però també amb esperança d'aconseguir
el que millor es convé per nosaltres.
En el seu dia ja primer dèiem no al tancament.
Això, bàsicament, ho hem abandonat.
amb l'acord que va haver a Andalusia,
nosaltres què pretenem?
Com a mínim, l'acord d'Andalusia.
Quina serà el seu plantejament de negociacions?
A veure, en principi, com que l'empresa,
ja sabem que ha sortit amb el mateix del dia 23 de juliol
de l'any 2003, vull dir,
per jubilacions, a partir de 53 anys.
I no hi ha cap moviment de cap tipus,
tot i com li deia, nosaltres ja hem fet moviments,
perquè hem abandonat el no al tancament
i entenem que s'ha de tancar
o que s'hauria de tancar per el més tard possible.
És a dir, com a mínim, el 2007,
perquè això pogués donar pas a un cert número de prejubilacions
que agafaria el 90% de la plantilla.
Les negociacions, senyor Aguilar,
començarien aquesta mateixa setmana, no?
Efectivament, estem citats amb l'empresa
per la negociació el dijous d'aquesta setmana.
Bé, nosaltres tornarem a plantejar el mateix.
Hi ha maneres de fer-ho, vull dir,
si no fos allò d'Andalusia,
al 100%, nosaltres també estem disposats
perquè hi ha camins,
però el problema al final s'ha de resoldre
igual que Andalusia en el tema de les baixes,
vull dir, en de les prejubilacions.
A partir de 50 anys, com ha acordat allà,
ens aniria bé perquè podríem d'alguna manera
solucionar el problema pràcticament per tota la plantilla.
És a dir, que voldrien buscar una solució
a mig camí del que s'ha aconseguit a Andalusia,
perquè difícilment el que ha passat a Andalusia
es pot aconseguir aquí,
tenint en compte que el govern de la Generalitat
ja s'ha negat a finançar econòmicament aquesta operació.
Doncs efectivament, i nosaltres ho podem entendre,
i de fet ho entenem com a treballadors,
vull dir, no estàs finançat amb una empresa que té beneficis, no?
L'única cosa que nosaltres diem
és que el que sí es podria donar un pas bastant positiu
per nosaltres és adquirir per part o bé de l'Ajuntament
o la Generalitat o totes dues institucions,
doncs arribem a un acord per haver d'adquirir l'immoble, no?
Que al final tenim clar que serà
o bé per l'Ajuntament, la Generalitat,
o amb les administracions, no?
I això donaria un pas molt gran perquè l'empresa sempre es diu també ara
que està pendent que la Generalitat o l'Ajuntament
tinguin d'alguna manera un compromís
que se compraran a l'edifici, no?
Llavors, bueno, nosaltres no demanem que sigui amb diners públics,
vull dir, sinó que no financiar,
en una paraula no financiar,
que el financiar, financiar el tema de l'experiment,
això ho ha de fer l'empresa,
que al cap i a la fi és el que el problema l'ha plantejat ella, no?
Però, bueno, si a l'edifici s'ha de comprar
i ha de quedar per l'administració,
doncs bé, nosaltres el que demanem
és una miqueta de moviment
i que la nau es mogui, com deia l'altre dia el senyor Ranyer.
A veure, de tots els treballadors
que hi ha actualment aquí al Tadis, a Tarragona,
quants es poden acollir perfectament a una prejubilació?
A una prejubilació, amb els termes que s'ha arribat a Andalusia,
vull dir, els companys de l'any 1956 i 57,
nosaltres, creiem, a veure,
serien, aproximadament quedarien
unes 30-31 companys i companyes
que no es podrien acollir.
Per tant, si som 244,
fem números i veiem que és una cosa positiva.
Tot i que nosaltres també intentem
que el rest de la plantilla,
aquests 30-31 companys,
almenys tinguin una opció més,
no només la d'anar a Logroño o a Alicant,
com planteja l'empresa,
sinó, per exemple, poder-los ubicar-los a Barcelona,
que també l'empresa té una altra empresa de grup,
i almenys, bueno, si és que tingués aquesta opció més.
Vull dir, que nosaltres pensem al 100% de la plantilla, no?
Perquè vostès saben, els companys,
suposo que ho han pogut dir
i ho han explicat els membres del comitè d'empresa,
n'hi ha alguns que estan disposats a anar a Logroño,
per exemple, a Alicant,
a altres factories del Tadis?
A veure, en principi, clar,
els de més de 50 anys,
tots estarien pràcticament per quedar-los a Tarragona,
per jubilació.
Després hi ha companys que no.
Després també hi ha un altre problema.
Aquí s'ha de negociar després
quin seria el percentatge del sou que ens quedaria.
Doncs potser tenim algun company o companya
que diria, jo amb això no m'arriba,
o no ho sé, vull dir, a veure...
Però almenys tindria aquesta opció.
Nosaltres el que volem és plantejar
i poder oferir als companys l'opció de dir,
tu pots anar a Logroño, pots anar a Alicant,
però també et pots per jubilar, no?
Però saben si n'hi ha alguns
que han mostrat la seva predisposició a canviar de ciutat?
Hombre, moure d'aquí de Tarragona
no es vol moure ningú, no?
Perquè tenen la família, tenen les seves arrels.
Els que no som catalans, també,
tota la vida que estem a Catalunya
se sentim catalans i no volem marxar d'aquí.
Això és així, no?
Però bé, jo no ho sé,
a mi cap company m'ha dit,
doncs bueno, jo voldria...
o sigui, voldria anar a Logroño.
El que passa és que algun,
que per exemple, que no té opció,
perquè té 30 o 35 o 40 anys,
doncs aquests sí que ho tenen clar.
Si no poden anar a Barcelona,
doncs a Nisana, a Logroño o a Alicant,
clar, aquests sí que t'han dit,
a mi, passi el que passi,
veuré de marxar d'aquí, no?
Però bé, la resta,
que seria un percentatge molt elevat,
lògicament es volen quedar aquí.
Com dèiem, les negociacions amb la direcció
començaran dijous.
Quin termini de temps
calculem vostès que estaran negociant?
A veure, en principi,
si sap de...
A veure, ells és que independentment
de qui ens ho van presentar nosaltres a l'expedient,
també ho van fer directament
aquell mateix dia de la setmana passada
a l'administració.
Això et dona un plaç de 30 dies per negociar.
També hem de dir
que si les negociacions van,
es van avançant,
es van...
A veure,
doncs l'administració no té per què complir
aquests 30 dies
si es poden allargar, no?
Però en principi són 30 dies, un mes, sí.
I el consideren un temps raonable?
Nosaltres no.
Nosaltres creiem que...
que s'han de parlar de moltes coses,
independentment de...
El que ens interessa a nosaltres
és la fàbrica Tarragona,
perquè aquí heu de comptar
que hi ha més fàbriques,
hi ha més companys i companyes
que estan afectades per aquest expedient
i nosaltres creiem que en un mes
seria difícil,
pràcticament impossible.
Però si és veritat
que l'empresa ja va plantejar
que a veure,
que els plaços d'un mes
si s'anava treballant,
s'anava negociant
i hi havia avanços,
doncs, bueno,
no tendria per què ser un mes.
Però nosaltres també creiem,
des de la nostra part,
també vam plantejar
aquesta voluntat
de voler negociar.
Per tant,
creiem que un mes
no és suficient
i per tant s'allargarà aquest termini.
Vostès donen ja per fet
que la factoria
tancarà al llarg d'aquest 2005,
que és impossible
prorrogar una mica,
encara que sigui uns mesos,
el tancament
evident de la fàbrica.
Això és el que nosaltres
no podem acceptar.
No es pot tancar la fàbrica
l'any 2005
perquè és impossible.
Si no,
no aconseguiríem
la nostra fita
que seria
el que hem parlat abans.
Per tant,
s'ha de mantenir oberta.
Nosaltres plantegem 2007
com Sevilla
però també
podem dir
que farem
altres plantejaments
davant de l'empresa,
però des de llavors
el 2005
és impossible
per nosaltres.
Quan diu que faran
altres plantejaments
m'imagino que formarà
part de les negociacions
però que si no
arriben a l'objectiu
del 2007
en un punt intermig,
no?
Hauria de ser,
segons vostès.
Bueno,
nosaltres
si diem
que tenim
voluntat negociadora,
efectivament,
si no és el 2007
però seria
2005 des de llavors
per nosaltres
és impossible,
2007 seria
l'any ideal
però bueno,
estem disposats
a parlar.
De manera paral·lela
a les negociacions
que començaran
aquest dijous,
vostès com a comitè
d'empresa
pensen convocar
algun tipus
d'accions
de protesta?
Doncs segurament
i a veure com anirà
aquest dijous
com la primera
toma de contacte
i amb aquest contacte
nosaltres veurem
si l'empresa
de veritat
té voluntat
negociadora
o no.
Depenent d'això
nosaltres farem
una o altra cosa.
És a dir,
primer faran la reunió
i després m'imagino
que faran una assemblea
i seran els treballadors
qui decidiran.
Efectivament,
nosaltres segurament
que si dijous
veiem a l'empresa
possiblement divendres
que vindrem
un parell d'aquí
de la fàbrica
o tres
que anem allà
a Madrid
doncs igual divendres
o dilluns
farem una assemblea
i nosaltres
d'alguna manera
explicarem
com ha anat
tot allò
i quina és
la voluntat
si és veritat
que hi ha
per part de l'empresa
o no.
Què esperen
si és que esperen
alguna cosa
de les institucions
d'aquí?
Els hi demanen
alguna cosa en especial
ara que arriba
el moment clau
de la negociació?
El que li deia
al començament
nosaltres estem segurs
perquè aquest edifici
és un edifici catalogat
i al final
serà per una
o per les dues institucions
bé ajuntament
al final quedarà
per la ciutat.
Nosaltres què demanem?
Doncs que si han de fer
aquest esforç
diguéssim d'aquí
tres o quatre anys
que ho facin ara
perquè d'alguna manera
a nosaltres
també ens hi anirà bé
com a treballadors
deixant clar
que no és financiar
l'expedient de regulació
d'ocupació
que plantegi a l'empresa
que això és cosa
de l'empresa
i nosaltres
com a treballadors
ho entenem
però el valor que tingui
X pel que sigui
si l'han de comprar
que ho facin ara.
Molt bé, doncs
amb aquest missatge
ens quedem.
Senyor Antoni Aguilar
president del comitè
d'empresa dels treballadors
d'altar d'Isaac i a Tarrona
moltes gràcies
per atendre aquest matí
en directe
la trucada de Tarrona Ràdio
i que vagin bé
les negociacions.
Gràcies a vostès.
Gràcies i bon dia.
Adéu.