Doncs estan molt ben equipats també els nostres companys de la unitat mòbil.
S'han desplaçat fins a l'antiga fàbrica de licors,
fins a la Xartrés ha desaparegut per robatori la maquinària del rellotge de la Xartrés,
una peça de col·leccionista de gran valor.
Volem anar, de fet ja són allà la nostra unitat mòbil,
l'antiga fàbrica de licors,
i molt ben acompanyats amb tot un expert, Jordi Vidal,
la persona que durant més de 50 anys
s'ha encarregat del funcionament del rellotge.
Contactem amb la nostra unitat mòbil, Joan Maria Bertran Josep Sunyer, bon dia.
Molt bon dia, Jolanda.
Ja ho has dit molt bé, aquesta persona que tinc aquí al costat
és un expert, ha estat molts anys aquí a la Xartrés,
ara és un home jubilat, però durant molts anys va treballar aquí a la fàbrica,
i ell, entre altres tasques, s'encarregava d'aquest rellotge,
que ara es pot veure aquí a la façana,
però que al darrere no té la maquinària dient per funcionar,
doncs s'encarregava que funcionés al minut, a la perfecció.
Jordi Vidal, molt bon dia.
Bon dia.
I anava bé el rellotge, no?
Anava bé, no?
Sí, home, esclar, esclar.
Era tot el barri que se'n regia per aquest rellotge,
i molta gent que passava cap a treballar,
i tots regien aquest rellotge.
Molt bé, anava, molt bé.
Un rellotge que vostè suposo que la notícia aquesta
de que hagin robat part de la maquinària,
doncs no li deu haver agradat gaire gens.
No gens, va ser un altre disgust,
de tants disgustos que hi ha hagut,
però això suposo que ha robat,
perquè si no algú hi hagués dit el contrari,
si l'haguessin tret per portar a algun post,
oficialment, suposo que ja ho haguessin dit,
per això veig que no ha tingut dit res,
però suposo que deu ser sostreta, sí.
Vostè que la coneix bé, com és aquesta maquinària,
que crec que és del 1910, no?
Sí, aquesta maquinària, ara últimament,
als 40 anys últims, va anar només el rellotge,
el rellotge, 6 rellotges, 6 esferes,
per això antigament, o sigui fins al 57 o així,
va anar amb campanes i tot,
o sigui, tocava campanes,
veure una meravella d'aquell rellotge.
És un rellotge de campanar,
que deia una maquinària de campanar,
per això té la particularitat que el campanar
està allà mateix el rellotge, l'esfera.
Aquest, de la maquinària a les esferes,
havia de recórrer un recorregut enorme.
Què és el que estem veient ara, no?
Ara estem davant de la façana,
aquí a la plaça dels infants,
veiem el campanar, veiem el rellotge,
però el que seria la maquinària
no està ni de bon tros aquí, no?
No, no.
No estava.
Estava al fons, al fons del pati,
entrant, davant, enfront del pati,
amb un quarto que hi havia, ja per això.
Jo encara guardava amb un armariet
que hi ha allà al quarto del rellotge,
les antigues maquinàries de les campanes,
que per anar a la campana.
Com era aquesta maquinària,
allò, per parlar en detalls,
què hi havia, rodetes?
No sé, jo ara m'imagino un rellotge d'aquests
d'abans, de butxaca que es portaven,
doncs, que quan un veu la maquinària,
doncs, tot són rodetes, dentades,
com era aquesta maquinària?
Sí, rodetes, sí, rodetes n'hi ha en un món,
per això es l'engros,
engros vull dir, i dobles,
eren, doncs, de metall, de bronze,
tot ara, l'any 57, i així, no, 58,
que van fer tot nou, els colls d'ací,
com si diguéssim colls d'ací guanyal,
i tot això, tot ho van fer nou,
per anar, doncs, una infinitat d'anys,
altra vegada.
I, bueno, doncs, mira, hem arribat aquí.
Crec que als anys 60 va venir un expert,
un expert en rellotges de campanar,
per arrelar-lo, no, reparar-lo.
Sí, de roquetes.
Cada dia s'ha de veure al diari
un senyor amb una maquinària com la nostra,
bastant, que era de roquetes,
que a mi em semblava que aquell senyor
s'assemblava bastant amb el pare,
que aquí va vindre el pare d'aquell,
i el volia escriure per entrar,
a veure si és qui era ell,
per tindre aquesta alegria,
i mira, i abans de poder escriure això,
he rebut això,
i aquesta notícia trista,
i ja heu deixat que ho reparar de moment.
Per això, vaja, potser encara ho faré més endavant.
Imaginin-se com era aquest rellotge,
que aquí a la façana tenim l'esfera,
el que es pot veure des de fora,
però després hi havia 120 metres,
imaginin-se-ho, 120 metres de barillatge
fins al que seria la maquinària en si,
això que han sostret aquests dies,
això que han robat.
Sí, sí, i tot passava per una capsa de fusta ben feta,
que no hi ha interessat en ratolins i altres,
perquè, esclar, alguna vegada havia passat,
si un ratolí s'enganxa amb l'engranatge de la barilla,
llavors quedava parat,
epa, què passa d'aquí?
Anaves a seguir i trobaves el ratolí.
Per això tot estava ben tapadeta,
i l'únic que n'hi havia uns metres,
allà el que era el campanar abans,
sota les campanes,
que passava tros de barillatge,
i això ara estava molt deteriorat,
perquè s'havia de desreparar la fusta,
tot el que estava d'això,
a la tauladeta aquesta,
i no s'havia fet, no s'havia fet, esclar.
I els ratolins ja feien nius a l'interior, home?
Últimament sí,
últimament se'n feien.
De la barilla que passa de fora a dintre l'edifici,
perquè passa per dintre l'edifici,
per dalt de tot sota de la volada,
hi havia uns metres,
7 o 8 metres,
exteriors,
i llavors hi havia un forat a la façana,
que passava cap dintre.
I doncs allí aprofitaven per Andrai,
i per això estava tapant-ho
i llavors ja es va solucionar el conflicte,
amb els ratolins.
Abans he dit que estava la gent d'aquí del barri
pendent del rellotge,
però no només a les hores,
tinc entès,
no sé si vaig malament,
però em sembla que també deia,
aquest rellotge també deia els mesos,
els dies, no?
No, el rellotge aquest era el rellotge cartucià,
que deien que aquest estava a l'interior,
no es veia de fora.
Quan el visitaves estava al costat de la capella,
que sí, tenia una esfera,
que feia totes aquestes coses.
per això no hi estava el servei públic.
On ha anat a parar aquest rellotge?
Doncs tampoc ho sé.
Suposo que està a dintre de la Generalitat,
com les altres peces que van al Museu de Terrassa,
de la ciència i del treball.
Suposo que està per allí, suposo.
No sé, per això he perdut, diguéssim,
de moltes peces i he perdut ja el destí.
Aquest també deia la lluna,
si era lluna plena, lluna...
Sí, també, també.
Totes les d'això,
les fenyes que havien de fer als Flares,
tot ho indicava allí.
A vostè, Jordi,
li agradaria que algun dia aquest rellotge tornessi a funcionar?
Home, esclar, esclar.
Quan vam comprar la Generalitat, la Governació,
la fàbrica,
parlant amb el conseller,
llavors em havia dit que sí,
que tornaria el rellotge a funcionar
i funcionarien les campanes.
que si no eren les...
I llavors vaig fer passos per veure què són a venir a fer sal,
les campanes.
Vaig fer passos per veure si podien retornar aquí.
Aquelles monjes van dir que no perquè ja estaven empleades allí
i tenien una utilitat.
Llavors, el conseller em va dir que no,
si no són les mateixes,
en farem unes altres.
Això, bueno,
això va dir que no em passa llavors.
En fi.
I va traspassar,
perquè això com va ser,
el traspass que quan Governació es va quedar a aquesta fàbrica,
com va ser això, més o menys?
El 91.
El 91.
El 91 va ser l'1 de març,
es van firmar els papers
i dintre la fàbrica també incloïm dos xicots,
el Jordi,
perdó, el Javier i el Jordi.
Llavors no quedava cap activitat a la fàbrica?
Què s'hi feia llavors?
No.
Els últims anys,
els últims mesos,
tot l'any 91,
quasi va ser,
doncs estava a la botella plena de licor,
encara íbam anar carregant camions cisterna,
que va a França.
Venien i l'havíem de presentar i tot això.
Pesar i sapia els vitres que marxaven
i fer un anàlisi també
per portar a la duana del licor,
que tingués la corresponent densitat i grau.
Jo m'imagino, Jordi,
estem parlant amb Jordi Vidal,
una persona que ha treballat
durant més de 40 anys
aquí a l'antiga fàbrica de la Xerteres.
Jo m'imagino que vostè,
en tant de temps aquí treballant,
hi hauria de tenir contacte,
si no de tant en tant,
encara que fos amb els monjos cartoixants, no?
M'imagino que hauríem baixar per aquí
a veure com anava tot plegat.
Què va aprendre d'aquells monjos?
Què li van ensenyar?
Home,
doncs bé,
ensenyam...
Com eren?
Ells ensenyaven res,
ells estaven només exclusivament a la fabricació.
Fabricaven el licor
i llavors quan acabaven de fabricar
ja ho deixaven i s'anava.
Llavors corria càrrec
de la companyia,
que era l'Uni Agrícola
i després va ser Xertre,
i a càrrec dels treballadors
i d'això de l'encarregat.
Hi havia un director,
un gerent,
un carregat,
i el carregat general
que feia el que portava
els altres encarregats de secció
i tot això.
Sí, ells havien fet la fórmula, diguéssim, no?
Ells feien la fórmula.
Els flores, sí,
els fos fent la fórmula,
ho deixaven tot acabat
i llavors ells s'anaven cap a ell.
Venien cada tres mesos
al principi d'any que feia més fred.
Allà a França estava tot nevat,
que feien més bona temperatura,
més bona vida
i triaven aquests mesos
per vindre aquí a treballar,
a fer la fabricació.
I a vostès es portaven
de tant en tant cap a França?
Una vegada hi vam anar.
Quan van fer...
no me'n recordo quina edat era,
centenari,
no me'n recordo qui era.
Hi vam anar tots els treballadors
i els que teníem vinculació
amb el d'això aquí
hi vam anar cap allà.
Ens vam portar a visitar la fàbrica,
vam visitar tot...
En fi,
la cartoixa també,
fora i molt bé,
molt bé,
va estar molt bé.
Em sembla que van estar tres dies.
Últimament hi vam anar,
aquí vaig estar jo,
per això això ja era fora de la G3,
el novembre del 2003 era,
sí,
el novembre del 2003
que van fer aquell allò
d'aquell itinerari
aquí a Tarragona
de seguir a la G3,
diguéssim,
a les estacions del G3.
Començàvem el clàusula catedral
i baixàvem,
i van fins a l'estació
i l'últim va ser aquí.
I llavors aquella persona
no és la tia ni la Marian.
La Marian molt simpàtica.
Molt simpàtica, sí.
Me'n recordo que va venir a la ràdio
i és molt...
Sí, sí,
va vindre també,
llavors jo,
ella la vam telefonar
amb la Yolanda,
Yolanda es diu?
Yolanda, sí,
la Yolanda que és a l'altre costat
de l'antena.
Sí,
doncs vull dir,
hem fet un viatge,
ens van convidar allà
i jo em vaig poder encara
entrar dintre la cartoixa
i despedir-me del fabricant,
d'un dels fabricants
d'un Flada.
Eren hermanos
els que fabricaven,
eren germans,
els pares no.
El pares venia
per dir la missa
i les seves confessions
i això.
I està molt bellet
i encara en va poder
tenir una gran alegria
a ell
i jo també,
digui que serà l'última vegada
segurament que ja
ja no ens veurem més.
Doncs és veritat
una llàstima
el motiu
que ens ha portat avui aquí
que és el robatori
de l'aparell
de l'engranatge
d'aquest rellotge
d'aquí de la façana
de la Xartrés.
Uns aparells
que no sé,
jo no sé
per què hauran robat.
M'imagino que clar
que estem parlant
com que estem parlant
d'una peça
de 1900
deu tenir
alguna mena de valor.
M'imagino,
és que no ho sé.
No ho sé tant.
Pel què?
Home,
fora una verdadera llàstima
suposo que
hi ha una miqueta
de consciència
d'això
que la desfessin
peça per peça
com diu el diari
i la venguessin
així
per fondre
o pel que sigui.
Home,
això fora una verdadera llàstima
i ja que has dit
robada
almenys que s'aprofités
en algun lloc
tu,
m'ha sabria molt de greu
i potser
encara es podries recuperar
però això és que
si l'hem desfet així
i llavors ja sí que
fora una verdadera llàstima.
Escolta,
en Jordi,
si qui l'ha pres
ens està escoltant
que la torni.
Sí,
home,
això,
sí,
si la consciència
si l'hi diu alguna cosa.
A veure,
però això vaja,
n'hi ha hagut
tantes de llàstimes
que la primera
i em sap greu
sortir del tema,
la primera
va ser
deixar perdre
la G3,
la G3 de la fàbrica
no havia de marxar mai
de Tarragona.
Si algun cent
dels que tenen
o tenien
poder per fer-ho
doncs van fallar.
Per què va marxar
la fàbrica?
Per què va deixar
de produir
aquí a Tarragona?
Home.
O és molt llarg
d'explicar?
No sé,
tenim més o menys
cinc minuts.
És molt llarg
d'explicar
i potser
fora una miqueta
una miqueta
delicat.
Delicat,
delicat.
I vull dir,
va marxar
perquè
ells feien un altre
producte,
van fer un altre
producte,
a més a més
de l'Ecord
i no van tindre
ajudes,
no van tindre
no subvencions,
però ajudes,
necessitaven permissos,
necessitaven coses
i tot arreu
trobaven impediments
i poca
col·laboració
i van marxar
mig avorrits.
El que és una llàstima,
Jordi,
suposo que estarà
d'acord amb mi,
és que aquí
en aquest edifici
de la xarxa
i de l'antiga fàbrica
hi pugui entrar
tothom qui vulgui.
Sí, això, això.
Perquè ara per aquí davant
no es pot entrar,
està tancat,
però miri,
allà hi ha una finestra oberta.
Aquí hi ha un aparell
a la façana d'alarma
que m'imagino
que no deu funcionar
perquè, clar,
si funcionés
no podria entrar la gent, no?
Clar, suposo que sí.
Bueno, jo suposo
perquè encara quan estàvem
amb actiu a la governació
cada, quasi cada vespre
plegant
m'anava canviant l'uniforme
principalment a l'estiu
que era més llarg
que el temps
i baixava aquí baix
i donava un cop d'ull.
Entren per dalt
i em havia trobat
moltes vegades
la porta oberta.
Jo hi havia posat un candau
per això me l'havien trencat
i l'havien tret.
Llavors, si havien de prendre
alguna cosa
sortien per aquí
ja anàvem el candau
sortien per aquí a la porta
com que la podien obrir
per dintre
i sortien.
Últimament van fer
van tapar
tapar unes quantes portes
i resulta que
per això
a mi no m'han dit res
per això.
No hi pots entrar
allà dintre
i en canvi els de dintre
poden vindre cap aquí.
Això és el que ho he pogut, saps?
I nosaltres, bueno,
home, saltant finestres
i d'això sí
saltant taulells
no ho som encara.
M'imagino que vostè
quan venia per aquí
doncs clar,
d'haurien el moment
que ja no devia venir tranquil
sàpigant que
podria trobar-se dintre
qualsevol persona.
No, no, no.
A última hora
quan va estar parat
l'oratge
va estar parat
doncs mitjà any
o així una temporada
i un dia
que estava oberta
que treballaven uns paletes
treballaven
i ja era d'ensenyament
vaig vindre
i vaig parlar
i dic
eh, l'oratge
i posibilitat
i diria el jefe
i diu
vols cuidar
tota la vegada?
Dic, home,
dic, bueno,
dic massa greu
vostè no ho és
d'ensenyament.
Dic,
si m'ho digués
d'ensenyament
potser sí.
Llavors m'han dit
d'ensenyament
vaig venir a cuidar-ho
i fins fa un any
un any i mig
que la vaig anar cuidant
o sigui tres anys
em sembla que
després d'això
i esclar
llavors ja
separat
separat
separat
ja
hi haurà
en fin
et poses
sentimental
i trist
i tot el que vulguis.
A vostè
què li sembla
Jordi
el que volem fer
amb aquest local
amb aquesta
antiga fàbrica?
Doncs no ho sé
no ho sé
jo ja vaig dir
en una de les cartes
que vaig fer al diari
que d'això
que aquí
hi havia puesto
per tot
hi havia puesto
per tot
que això
és extraordinàriament
gran
però
esclar
aquell edifici d'enfront
que és la més antic
s'està
derrumbant
les taulades
estan aixecades
estan deixant les teules
entra aigua
i esclar
llavors
no sé com s'ha rebre d'això
s'ha de tirar tot a terra
o no ho sé
que també és una llàstima
aquest està bastant bé
aquest d'aquí
que dono la façana
a la plaça
aquest està bé
interiorment
l'any 82
va fer l'Ajuntament
un noi
que també es diu Jordi
que va fer
que és enginyer tècnic
va fer una valoració
de tot
i el va trobar
fantàsticament bé
suposo que l'Ajuntament
i aquest treball
i vull dir
aquest sí
està ben conservat
per això
el de més
és una llàstima
haurem d'esperar
per veure què passa Jordi
i Vidal
li gris molt que ens hagi acompanyat
avui aquí baix
a la plaça dels infants
hem après moltes coses
algunes ja les sabíem
d'altres no les recordàvem
d'altres no les sabíem
i en fi
hem après doncs
d'aquesta experiència seva
vostè doncs que ha estat aquí
més de 40 anys
en aquest lloc
aquí a l'antiga
xar 3
treballant
i en aquest especial
record el motiu
cap al rellotge
un rellotge
en què vostè
en va tenir cura
durant molt de temps
que anés el segon
el segon pràcticament
sí
com vols dir el segon
vull dir que anés a vora
ah sí
el segon
el segon
sí
home
procurava
procurava
i diria bastanta feia
i a vegades
havíem de ser dos
perquè un m'ajudés d'allà
o aquí
perquè si no
s'hi havia de fer 50 dies
pujar una miqueta d'això
però això vaja
sí
és una pena
és una pena
tu
és una pena
jo ho voldria dir
xins ara
fora d'això
si algú ho sent
almenys que s'hi posi
una miqueta més d'interès
que mirin de salvar
el que queda
si encara queda alguna cosa
i mirar
aquí s'havia de fer un museu
almenys van ser aquestes
les d'això
i vam tindre
molta feia
perquè els flars
deixessin
unes quantes peces
per veure clar
el museu
de la història
de l'Elletresa
a Tarragona
i bueno
algú
ha de tindre sensibilitat
i dir
anem-hi
anem-hi a fer-ho
a part de 50 coses
que es poden fer
que és grandiós
això que em dic
un dia en parlarem
d'aquestes idees
Jordi Vidal
moltes gràcies
per res
adéu-siau
doncs això és el que us podem explicar
des d'aquí
des de la plaça
dels infants
davant mateix
de l'edifici
de la Xar 3
l'antiga fàbrica
veient aquest rellotge
doncs que ara
amb unes agulles
que marquen dos quarts
de 4 de la tarda
és a dir
que no funciona
com és normal
doncs perquè bé
la maquinària
ha estat sostreta
doncs gràcies
Josep Sunyer
en directe
des de la façana
de la Xar 3
acompanyat
a la unitat mòbil
per Joan Maria Bertran
i Jordi Ramos
4 minuts
i seran dos quarts de dues
i Jordi Ramos