Ha arribat aquest punt horari
el Ja Tardes tanca la seva programació
o la seva estructura habitual de programa
podríem dir, eh? El que farem serà
anar en directe en un dels apunts calents
de la ciutat de Tarragona, a punt calent
pel que fa les festes de Santa Tecla
Connectarem amb la nostra unitat mòbil situada
a l'Ajuntament, a la plaça de la Font
perquè allí està a punt de començar
la lectura del pregó
un pregó que aquest any va càrrec de l'escriptor
Emili Rosales i que ens va transmetre
íntegrament, junt amb la tronada
i el ball de gegants
el nostre company Josep Sunyer
l'ajuda a la part tècnica a Lluís Comas
Josep Sunyer des de l'Ajuntament de Tarragona
Molt bona tarda
Bona tarda, Núria, bona tarda
Estem aquí, efectivament, al Sol de Plans de l'Ajuntament
És a punt de començar aquest acte
és a dir, que encara no ha donat inici
és previst que comenci en els propers minuts
de fet, veiem com els convidats
es comencen ja fa estones
tancant-se els diferents agents
d'aquí del Sol de Plans
per començar la lectura d'aquest pregó
Com molt bé deies, el fa Emili Rosales
és escritor i edictor
i és autor d'un llibre
La Ciutat Invisible
un llibre que va mereixer el Premi Sant Jordi
el Premi Sant Jordi l'any passat
De fet, el pregó és a punt d'iniciar-se
també, és a punt de començar, com dèiem
i també hi ha previst altres actes
que es donen a terme avui aquí al Sol de Plans de l'Ajuntament de Tarragona
Hi ha, per exemple, també el lliurement
en el curs d'aquest acte del Premi
al Balcó
que en guany recau en Gabriel Chamar
i és un tarragoní
que serà avui homenatjat
amb aquest Premi
el Premi i el Balcó
que anirà a càrrec
que anirà a mans de Gabriel Chamar
Estem baixant el cop
perquè ja està a punt de començar
Hem de dir que
Chamar s'ha de reconèixer
la seva tasca
especialment
en la lluny de curs
en el temps de la Guerra Civil
com va estar formant
integrant part de
va ser militar de l'estat català
en fi, va ser un home
que va ajudar a molts que fugien
d'aquesta situació que hi havia a Catalunya
a l'estranger va ajudar-los
Gabriel Chamar
avui rebrà el coneixement
i d'altra banda
aquest pregó
que com deia
és a punt de començar
l'autor de fet
ja ha avançat
més o menys
per on anirà
és a dir
que és el que verserà
d'aquí a poca estona
aquí al Sol de Plans
de l'Ajuntament de Tarragona
té previst
fer un pregó
que no serà
gaire llarg
això ja ho podem avançar
i parlarà
en fi
de la ciutat
és un home
que té una gran experiència
que tot i que és nascut
a les Terres de l'Ebre
té una gran experiència
arreu
ha estat visquent
fora a l'estranger
habitualment resideix a Barcelona
i és com dèiem
a brengues
a les Terres de l'Ebre
ell ha pronunciat un discurs
on és previsible
que situï la ciutat de Tarragona
i el seu potencial
en aquest marc
en aquesta projecció
que pot tenir la ciutat
en un àmbit més internacional
des de la seva experiència
parlarà
i de fet
ja ens ha avançat
també
que farà alguna mena
de paral·lelisme
entre la seva obra
la ciutat invisible
i la que podria ser
la ciutat invisible
de Tarragona
és a dir
aquella ciutat
que existeix
que és una realitat
però que potser
no és massa coneguda
per alguns sectors
sí
però per altres
no en qualsevol cas
parlarà d'aquesta potencialitat
i per serà per aquí
doncs
el percò que farà
d'aquí a poca estona
Emili Rosales
també citarà
això no ho avançarem massa
però sí que
podem dir-vos
que avançarà
alguns textos
relacionats amb la ciutat
d'autors coneguts
per exemple
del de Xirinax
o també
un que segurament
emocionarà i força
els assistents
perquè citarà paraules
de Jacint Verdaguer
concretament
del poema èpic
L'Atlàntida
serà doncs aquí
en aquest paragol
que com dèiem
és a punt a punt
d'iniciar-se a Núria
ara en aquests moments
estan col·locant encara
els convidats
i és previst que comenci
d'aquí
a poca estona
hem de dir
que després d'aquí
hi ha tot un seguit
d'actes protocolaris
que tindran lloc des d'aquí
des del salò de plenaris
és previst per exemple
que uneixi
després
un cop fet ja el pergó
la bandera antiga
de la ciutat
el balcó principal
de l'Ajuntament
i aquest serà
doncs també
un dels moments emotius
l'acte
o precedirà
l'alcalde
Joan Miquel Nadal
que anirà
doncs acompanyat
fins a aquest punt
per la Guàrdia Urbana
doncs que estan avui
de gala
i en fi
aquí l'Ajuntament
doncs
també ha canviat
una mica
el que és
la panoràmica
diguem-ho així
perquè s'han habilitat
diferents catifes
de color vermell
està tot molt engavanat
tot a punt
per aquest acte
que donarà inici
doncs al gruix d'actes
de les festes
de Santa Tecla
hem de dir també
que ara en aquests moments
el salò de plens
està pràcticament
ple de gom a gom
cada cop són més
les persones
que van entrant
cap aquí
cap a aquest salò de plens
i que estan
i que en fi
com és habitual
cada any
és més que probable
que el salò de plens
del consistori
es quedi petit
per acollir
aquest acte
podrem d'aquí a poca estona
de fet sentir
en directe
el pregó
a mig també
d'un gran desplegament
de mitjans
molts companys
que estan aquí
a punt també
per fer
les seves respectives
connexions
en directe
i que
en fi
sentiu suposo
que els olis de fons
i és que encara
tot i que ja són
les 6 i 5 minuts
encara no ha anat a inici
aquest pregó
però és pràcticament
a punt a punt
d'iniciar-se
per parlar
de la singularitat
d'aquest autor
d'Emili Rosales
recordem que ahir
va estar
el programa
amb el dia de Tarragona Ràdio
vam poder parlar amb ell
i va estar
amb aquest paral·lelisme
entre la seva obra
de la ciutat invisible
i aquesta
que podria ser també
la ciutat invisible
de Tarragona
amb tota la seva puntualitat
d'això en parlarà ben segur
també parlarà
d'allò que no es coneix tant
de la ciutat
però que malgrat tot
té la seva importància
té la seva rellevància
hem de dir-vos també
que Gabriel Chamar
que serà qui rebrà
el premi
pel cor
durant els primers anys
de la guerra civil
abans i al començament
funcionarà
quan ho comentàvem
va ajudar els exiliats
a passar la frontera
de França
i l'any 1937
va ser detingut
un cop alliberat
es va apuntar
la brigada mixta
132
al front de Tarragona
i l'any 1940
es va exiliar
a França
5 anys després
es va casar
i va tenir una filla
que es va tragar a Tarragona
lluny dels controls policials
dels controls policials
barcelonins
va continuar
la lluita activista
per les llibertats
del nostre país
avui doncs
rebrà
aquest homenatge
hem de dir que
d'haver incorporat
a la ciutat
es va involucrar
en la creació
de clubs de joves
va ser dels pioners
a crear i animar
les primeres accions
d'Òmnium Cultural
del Tarragonès
hem de dir que aquest premi
el Premi del Balcó
precisament el convoca
l'Union Cultural
del Tarragonès
també va participar
això
en l'organització
de conferències
actes patriòtics
a la llibreria
a la Rambla
segurament alguns agents
se'n recordaran
de la llibreria
a la Rambla
quan era
doncs
aquest focus
d'activisme
va ser també
president
de la cooperativa
tarragonense
des del 1977
i fins al 1979
i avui
ell ja és aquí
i podrà rebre
doncs
aquest reconeixement
per aquesta
trajectòria
per tota aquesta tasca
d'Utaderma
durant tants i tants anys
al front
doncs
de l'activisme
des d'aquí
des de la ciutat
de Tarragona
és curiós però
l'any passat
el Premi del Balcó
segurament
Núria recordaràs
que es va lliurar
a Sergi Xirinax
això va ser
però l'any passat
també doncs
vinclats evidentment
amb la cooperativa
i també doncs
amb molts anys
d'activisme cultural
al front
d'aquesta entitat
aquí la ciutat de Tarragona
l'any passat va ser
el guanyador
el Sergi Xirinax
que va guanyar
el Premi del Balcó
i aquest any
com dèiem
serà doncs
en Xamar
serà doncs
en Gabriel Xamar
qui rebrà aquest coneixement
pel que fa al Paragó
aquest any
anirà a càrrec
d'aquest escriptor
i editor
i l'any passat
l'any 2004
el Paragó
va anar a càrrec
d'una persona
que és alcalde
de Clark & Furta
a Ústria
una ciutat agermenada
amb la nostra
en Tarragona
des de fa 10 anys
va ser doncs
Harold Schauscher
qui va fer el Paragó
l'any passat
i si anem més enllà
encara el 2003
el va pronunciar
Anton Jordà
de la facultat
de Ciències Jurídiques
a la Universitat
Rovira i Grigili
va ser això
el 2003
una mica més enllà
el 2002
fem memòria
fem recopilació
el Paragó
va anar a càrrec
del periodista
Marius Carol
avui doncs
serà doncs
aquest editor
i escriptor
obrenc
qui pronunciarà
el Paragó
de la festa
les nostres festes
estem pràcticament
a l'equador
d'aquestes festes
el gruix d'actes
però encara està
per pràcticament
arribar
portem molts dies
encara en volem més
de festa
i a partir d'avui
doncs obre una mica
podríem dir
la càssia dels trons
totes les activitats
més sonades
de la festa major
de Santa Tecla
de Rosales
abans ja ho han comentat
ell és fill
de Sant Carlos
de la Ràpita
va néixer allà
el 1968
i després de passar
la seva infantesa
ho dic per conèixer
una mica més
la seva singularitat
la seva obra
i per entendre
també més millor
el Paragó
que farà
ell
com hem dit
és escritor i editor
va passar
la seva infantesa
i la primera joventut
a la ciutat
va viatjar a Barcelona
on va seguir estudis
va estudiar filologia
de molt aviat
va treballar
en diferents
projectes editorials
fins a la seva feina
actorial
actual
actualment és editor
de l'editorial
Paneta
de la col·lecció
concretament
Ramon Llull
i de ficció espanyola
s'esforça
de sempre
a crear un estil
un estil narratiu
que pugui ser també poètic
perquè ell de fet
va començar
en el món
de la poesia
va començar
en poesia
i de seguida
va descobrir
que a través de la narrativa
també podia
encabir
aquests poemes
que tant el feien
sentir
va ser doncs
a partir d'aquest moment
que escriu tres novells
La casa de la platja
l'any 1995
i també
els amos del món
això va ser el 97
després
mentrestant
doncs va anar
dedicant-se
a altres
a l'obra
que ha aconseguit
a posar-se
en la primera línia
dels narradors
catalans
contemporanis
aquesta va
que feia en referència
la ciutat
invisible
guanyadora
del premi
Sant Jordi
2004
està a punt
de començar
l'acte
presidit
per l'alcalde
Joan Miquel Nadal
de fet
les autoritats
ja estan assegudes
i podrem
d'aquí a pocs instants
sentir
la introducció
d'aquest
pregó
de la tecla 2005
escoltem
l'alcalde
Joan Miquel Nadal
que és a punt
d'iniciar
el Parlament
en aquest moment
s'ha passat en peu
i està a punt
de començar
a costat
el president
d'Òmnium Cultural
Joan Andero Torres
a l'altre costat
el president
de la Diputació
Joan Arejo
també veiem
el subdelegat
del Govern Central
Joan Maria
Aballó
i en fill
moltes altres autoritats
que avui ens són aquí
per presenciar
aquest pregó
Santa Tecla 2005
en directe
estan insistint
a punt
a punt
a punt
de començar
mig de molta expectació
i a mesura que es va fent
el silenciar
l'alcalde
escoltarem
està a punt
a punt
a punt
de parlar
l'alcalde
Joan Miquel Nadal
presidint
aquest pregó
Santa Tecla
de l'any 2005
de l'any 2005
i també
el lliurament
del premi
al balcó
al tarragoní
de l'any 2005
benvinguts tots
al saló
de plenari
de l'Ajuntament
benvinguts
a la casa
de la ciutat
de Tarragona
té la paraula
el senyor
Joan Andreu
Torres
i Sabater
president
de la delegació
del Tarragonès
de l'Òmnium Cultural
que aglosarà
la figura
del senyor
Gabriel Chamas
il·lustríssim
senyor alcalde
digníssimes autoritats
amics i amigues
Òmnium Cultural
del Tarragonès
es complau
en aquesta data
significativa
per la ciutat
i per tots
els tarragonins
otorgar el premi
al balcó
tarragoní
de l'any 2005
al senyor
Gabriel Chamar
i Sala
després que el jurat
ha valorat
els seus meris
per fer-se descreix
digne
d'aquest guardó
Gabriel Chamar
i Sala
és el més petit
dels cinc germans
del matrimoni
format
per Estanislau
Chamar
i Lluís
a Sala
nasqué
l'any
1910
al carrer
Pinell
en plena
Vilaclosa
de Juneda
va iniciar
els seus estudis
com tots els seus germans
al col·legi
de les monges
de Juneda
però quan tenia
sis anys
es va haver de traslladar
tota la família
a Barcelona
a causa
de la malaltia
del seu pare
recorda
dels seus primers anys
a Juneda
aquell dia
que no el van deixar
seure a taula
a l'hora de dinar
a casa seva
amb l'àngel Guimarà
que hi va fer estada
amb motiu
de la representació
de l'obra
Maria Rosa
i de dedicar-li
un carrer
amb el seu nom
la mort del seu pare
l'any 1919
va fer que fos
el germà gran
el Josep Maria
en qui va conviure
molt a Barcelona
qui influís
en el seu pensament
i en la seva vida
i també
els altres germans
tots els germans
menys el quart
d'en Lluís
que va morir molt jove
van respirar
un aire nacionalista
i reductible
havent de patir
l'exili polític
i els camps
de concentració
va entrar a militar
a l'estat català
del qual
el seu germà
Josep Maria
es va erigir
en un dels dirigents
més importants
del partit
el seu germà
Ramon
va participar
en la constitució
de l'organització
bandera negra
era el 3 de maig
de 1925
els primers anys
de la guerra civil
col·laborar ajudant
a passar gent
a França
per la qual cosa
el van detenir
el 1937
restant uns mesos
detingut
a governació
els fets
del maig
del 37
permeteren
que fos alliberat
i s'apuntar
a la brigada
mixta 132
per anar
al front
de Tarol
el front
va anar
reculant
i de València
passar a Barcelona
amb el vaixell
anglès
Lucky
a Barcelona
s'assabentà
que la policia
el buscava
amb la documentació
necessària
s'exilia a França
els camps
de concentració
de Sant Ciprià
Barcares
i Argelet
l'agost
de l'any
1940
va ser cridat
a Perpinyà
amb l'ordre
de
de Massos
cap a Barcelona
ordres
del Front Nacional
de Catalunya
en la missió
de lliberar
uns aviadors
anglesos
que estaven
a Ribasaltos
assajats
pels nazis
li van presentar
un grapat
de salvoconduïts
entre els quals
en va trobar
d'un de Juneda
van posar
la seva fotografia
i el segell
del govern civil
així va entrar
clandestinament
per quedar-se
a Barcelona
assumeix
els conreus
de les terres
i propietats
que tenia la família
a la selva del camp
on va conèixer
l'Assumpció Sala
amb qui l'any
1945
es va casar
després
el matrimoni
i la filla Lluïsa
es van establir
a Tarragona
lluny de les batudes
que la policia
feia a Barcelona
va continuar
la seva lluita
activista
per les llibertats
del nostre país
des de la societat civil
ara instal·lat ja
a les nostres contrades
així
al mas dels casaments
esdevé un referent
de reunions clandestines
i antifranquistes
i separatistes
d'intel·lectuals
i escriptors
de la cultura
barcelonina
i tarragonina
un reguitzell
de personatges
i fan estada
a les guardes
moreres
i l'ambient
encollidor
dels amos
del mas
amb paraules
de Josep Anton Baixeres
els senyors del mas
el Gabriel
i l'Assumpció
sabien conjugar
els mèrits
de l'hospitalitat
el patriotisme
i la bona cuina
fins a límits
irreals
i tot això
sense altra llei
que la llei
de l'amistat
entre altres personatges
que hi van fer estada
tenim
Borja de Moll
Eufemillà Fort
Maria Aurelia
Capmany
Jaume Vidal Alcobé
Joan Triadu
Albert Manent
Joan Bastard
Javier Amorós
l'arquivisbe Ponigol
mossèn Montanyola
i el mateix
Josep Anton Baixeres
a Tarragona
s'involucrà
també en la creació
del Club de Joves
el 24 d'abril
del 1971
un grup de socis
d'Òmnium Cultural
es reuneixen
per a constituir-se
formalment
en delegació territorial
la Junta
provisional
presidida
per Josep Anton Baixeres
la completava
un grup d'entusiastes
tarragonins
que crearen
i animaren
les seves primeres
accions
i entre les quals
es comptava
amb
Gabriel Chamar
el notari
Puixalelles
Josep Cendra
Artur Blader
Menendez Cospinera
i Ramon Marrugat
va formar
també part
de la Junta
que organitzava
conferències
i altres actes
públics
sovint vigilats
i controlats
per la policia
a la llibreria
La Rambla
va presidir
la cooperativa
obrera
a Terraconense
del 1977
al 1979
Gabriel Chamar
i Sala
malgrat no anar
mai al davant
de res
sempre estava
al mig de tot
és d'aquelles
persones
que romanen
tapades
per la pinya
però que aguanta
el pilar
que impossible
que la senyeta
la eixaneta
faci l'aleta
ara el traiem
del cor
de la pinya
i ens honora
acceptant el guardó
al balcó
perquè esdevingui
un referent
per a tots
nosaltres
enhorabona
senyor
Gabriel Chamar
i Sala

i Gabriel Chamar
és en aquest moment
Gabriel Chamar
que també està saludant
l'alcalde
Joamica Nadal
el superalcal
del govern
també el president
de la diputació
i la resta d'autoritats
que són en aquests moments
presidint
l'acte
d'aquest pregó
santa tecla
2.100
s'ha fet un moment
de silenci
perquè Gabriel Chamar
s'acosta a l'estrada
per poder pronunciar
unes paraules
per poder adreçar
unes paraules
als presents
aquest activista
que ha rebut avui
aquest homenatge
i és Tarragoni
de l'any 2005
el Premi del Col
escoltem
unes paraules
que m'agradaria dir-vos
aquest regal
aquest verdor
que jo no em mereixo
i que l'OMC
ha volgut concedir-me
recordaré
que l'OMC
fa 32 anys
que es va fundar a Tarragona
fa 32 anys
que junt
amb el
Club de Joves
vam fer
una unitat
per
mantenir-nos
dins del
catalanisme
amb tot el que fos possible
dos anys després
va ser
quan vam organitzar
quan Barcelona
va voler
que la nit
de Santa Llúcia
es fes a Tarragona
fa 28 anys
i en aquell moment
per les circumstàncies
que fos
representava
el president
que era
Josep Anton Baixeres
i per una professió
per un
per un
d'assumptes
professionals
no podia ser
a Barcelona
aquella reunió
va ser
quan es va acordar
fer
crear
que
per primera vegada
seria
que el Premi Santa Llúcia
seria
fora de Barcelona
i la primera
població
que va
tenir
aquest càrrec
aquesta responsabilitat
i aquest honor
de ser
a Tarragona
perdoneu
que no us digui
res més
però
estic una mica
compreneu-ho
són 95 anys
gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies.
Moltíssimes gràcies, senyor Chamar.
Té la paraula el tinent d'alcalde de serveis a la persona, senyor Albert Ballver Navarro,
que farà la presentació del pregoner de les festes de Santa Tecla de l'any 2005.
Senyor Ballver, sisplau.
Senyor alcalde, senyor alcalde, senyor alcalde, senyor alcalde,
senyor general, senyor president de la Diputació, senyor president de la Unió Cultural,
senyor delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya, senyor subdelegat del Govern,
representants de les ciutats de germanades de Tarragona,
senyor pregoner, perdó, mi general.
Senyor pregoner, correspon per tradició memorial i pacífica
al regidor de cultura presentar el pregoner de Santa Tecla.
També és conegut, i que correspon al senyor alcalde,
escoltant a la Junta del Govern local, designar el pregoner.
Hem tingut de tot entre els pregoners de la Santa,
sempre, això sí, personatges il·lustres,
que any rere any han prestigiat l'ofici de pregoner.
Els tarragonins, que com ciutadans d'una seura que bisbal i primada ens agrada pontificar,
feien disquisicions cada any sobre el tarantà i condicions que tenien que tindre,
que tenien que adornar el pregoner, literat, gent de lletra, periodista, historiador,
veí o forà, devoto o agnòstic, opinions per tots els gustos.
Van coincidir amb el senyor alcalde que s'exigia com a mínim un cert arraigo a la ciutat,
al país o a la seva cultura, com una manera d'encertar amb l'encàrrega de pregoner de la Santa Icònia.
L'actri del senyor Rosales ha estat encertada i compleix amb els elements bàsics.
El seu currículum, condicionat per una edat insultantment jove, diu
que l'Emili Rosales va néixer a la Cala de la Ràpita a l'any 68,
i és que té 37 anys, es va fer un nom en el món de les lletres
amb els llibres de poemes, Ciutats i mar, l'any 89, Els dies i tu, l'any 91,
ha publicat la novel·la La casa de la platja, el 95, Els amos del món, el 97,
i Mentre Barcelona dorm, del 99, amb una definició contundent per part de la crítica,
una de les veus més interessants d'una nova generació de novel·listes.
La Estat Invisible, Premi Sant Jordi el 2005, ha tingut una excel·lenta acollida
per part del públic i de la seva edició català, i ha suposat la seva conservació internacional.
El senyor Rosales ha col·laborat de forma habitual amb els diaris d'avui,
l'avantguàrdia actualment és editor.
Doncs bé, la seva hora cap d'alt i premiada, com dèiem, la Estat Invisible,
premiada amb el Nobel de les lletres catalanes, el Premi Sant Jordi el 2005,
l'acredita com un escriptor amb amplia cultura històrica,
que li permet fabular sobre un Sant Carles de la Ràpita,
en època del rei alcalde, nostre senyor, el rei Carles III,
amb una vocació de capital frubial i marítima de Catalunya,
a la manera de Sant Petersburg del Tart Pere del Gran.
La vostra terra, senyor Preboner, dona per això i per molt més.
I com bon carlí que sóc, us encoratjo perquè escriviu una altra novel·la històrica
referida a aquells fets del desembarcament a Sant Carles de la Ràpita,
del general Ortega, les seves tropes mallorquines,
i aquest més important, amb el pretendent, el rei Carles VI,
amb l'artista fit pel general, que el va enfusellar,
i la renúncia dels deshistòrics per part del rei Carlí empresar de Tortosa.
Per últim, senyor alcalde, dir-li que quan vostè va decidir triar el senyor Rossoles com a pregoner,
el Departament de Cultura, que tenim obligació per delegació de vostè d'anar sempre al davant,
ja el teníem fitxat com a membre del jurat del Premi Pini Soler pel 2005.
I també, el senyor Rossoles, serà el que pres presidirà el tas literari dels vins
dintre del programa terragoní de les tèfes a taula a l'octubre d'aquest any.
Per això crec que, senyor alcalde, que ha encertat vostè la viana a potser per ser.
I amb el seu permís, i el organ de potser, privilegi que no tinc,
li donem la paraula al senyor Rossoles perquè comenci el seu discurs.
Moltes gràcies.
El tinent alcalde de la Cultura, Albert Baller, que ha fet aquestes paraules prèvies
al discurs del pregó, que és a punt d'iniciar-se abans i en s'hi hem referit,
que l'autor tindrà record per paraules d'autors terragonins, com molt d'agirinats,
també en Josep Pla, també parlarà de Jacint Verdaguer en el seu pregó,
que és a punt de començar en aquests moments amb l'amili Rossoles que situa, somriu.
Està a punt de començar i ara l'escoltem.
Gràcies. Disculpeu.
I justíssim senyor alcalde, digníssimes autoritats, senyores i senyors,
és per a mi un gran honor pronunciar el pregó de les festes de Santa Tecla d'enguany.
És ben sabut que n'hi ha ben poques de celebracions festives
que tinguin l'esplendor, la tradició, el caliu popular i el renom
del que gaudeixen les festes de Santa Tecla,
que tenen, a més de totes aquestes virtuts,
l'avantatge afegit d'escaures en el final de l'estiu i el començament de la tardor,
en una cruïlla delicada del nostre calendari personal.
Quan hem deixat definitivament enrere l'esbarjo vacacional,
sovint d'expansions emocionals i viatgeres,
ja ens dirigim una mica malenconiosament
al retorn a la rutina laboral, que abastarà tot un any.
Just quan som a punt d'abandonar tota esperança, ja m'enteneu,
arriben les festes de Santa Tecla,
que amb la seva promesa de vespres compartits,
d'emocions comunes,
de tradicions vivíssimes, de celebració ciutadana,
ens regala l'empenta necessària
per encarar el nou curs
amb un nou taranà més optimista.
Santa Tecla, llavors,
és l'últim esclat de l'estiu,
una invitació a l'alegria
que ens pot acompanyar molts dies d'aquesta tardor.
I és que aquesta Tarragona,
la de la festa,
la Tarragona vital, la cordial,
la que et rep amb les mans obertes,
és la primera que jo tinc present.
Tarragona, abans que la ciutat de llarga història,
la dels mites saborosos,
la d'una presència monumental plena d'atractius,
és per a mi la ciutat de la llum de l'amistat,
la ciutat de l'escalf cultural.
Els del sud, jo soc de les Terres de l'Ebre,
hem vingut tradicionalment a la capital tarragonina
per qüestions administratives i oficialesques,
assumptes que no solen resultar d'un gran al·licient.
I en temps més propers, afortunadament,
atrets pels estudis universitaris.
Un assumpte més prometedor
i en una edat decisiva que deixa marca.
No obstant, en el meu cas,
en la meva memòria,
Tarragona no va lligada a cap d'aquests afers.
La meva Tarragona és la de l'amistat i la de la cultura,
en definitiva, la del plaer.
Sempre he vingut a parar a Tarragona
per alguna motivació d'allò més plaent.
La música, el teatre, la poesia,
els llibres en general, els escriptors,
les passejades, la bona cuina.
És possible, llavors,
imaginar una predisposició millor que la meva
cap a una ciutat?
Podria abocar aquí,
malgrat que jo sigui forani,
el pàlpit de la ciutat d'una tarragonina
de soc arrel
com l'escriptora Olga Chirinacs,
que en el seu poema esculpit
a Tarragona,
diu
Obre els ulls sobre la mar
i et veig tan clara
que et floreixen onades a la pell.
Les gavines, la lluna, et fan l'escata.
Vens pensaments
de fum i anells de plata.
Qui ha nascut als teus braços
no t'oblida.
Del teu camí de pedra
en treu la vida
i cull en el silenci
el temps més vell.
Haig d'afegir
que sempre que algun
dels aferts que m'ha endut
en aquesta ciutat
m'ha deixat un temps mort,
aquestes estones
de cap manera,
de cap de les maneres,
s'han pogut considerar mortes
sinó tot el contrari.
Perquè més enllà dels atractius
coneguts i famosos
i reconeguts de la ciutat,
Tarragona té per a mi
tot el que de més essencial
li demano a una ciutat.
La llum i la mar,
que aquí adquireixen
una plasmació urbanística
i ciutadana insuperable,
la Rambla i el balcó
de la Mediterrània.
Hi ha ciutats
que semblen abocades a la mar,
que busquen la mar,
que la reclamen.
Tarragona, en canvi,
té un aspecte més seré,
més convençut
de les seves forces.
I és així
que sembla que és la mar,
la Mediterrània
i la seva claror,
qui entra a la ciutat,
qui il·lumina i amara
la ciutat sencera,
per obra i gràcia
d'aquest passeig
i d'aquest mirador
que tenen la virtut
de deixar
que l'espectacle dels blaus
de l'aire dents
es converteixin
en actors quotidians
de la vida ciutadana.
Aquesta naturalitat
en relació al medi
que més l'ha condicionat,
la mar,
que més l'ha impulsat
al llarg de la seva història,
constitueix
una manera de ser
o fins i tot
una manera que té la ciutat
d'enfrontar-se
a ella mateixa.
Aquesta manera de ser
i d'enfrontar-se
a ella mateixa
és molt visible
i per al meu gust
és molt notable
en un altre aspecte essencial,
la relació
que estableix Tarragona
amb el seu passat
i amb l'empremta
que hi ha deixat aquest passat.
El formidable conjunt
monumental tarragoní,
l'empremta del passat,
un conjunt
i una història
i una mitologia
ben coneguts
i apreciats,
però que ressonen
amb més força
i recorrem
i recorrim
quan els volem sentir així
en les paraules
dels poetes.
Abans citava Olga Chirinacs
i ara me'n vaig
una mica més endarrere,
començant per un dels grans poetes catalans
moderns,
Jacint Verdaguer,
que el seu poema èpic
L'Atlàntida
ens dona idea
del titanisme de la ciutat,
d'aquesta grandiositat antiga.
Diu així
aquest fragment de L'Atlàntida.
s'embarca
i prompte
al veure'l passar
tàrraco antiga.
Tanca el vell mur
que els cíclops
lidaren per sinyell
i abraçada
amb la llança
i escut
sembla que diga
són de color
sors muscles
més jo em batria amb ell.
O si venim més cap aquí
en les línies
dels escriptors viatgers.
Inevitable
citar
a Josep Pla
i a la seva coneguda
guia de Catalunya
però és que el que diu
no té pèrdua.
Josep Pla
s'atura
en la contemplació
si abans parlàvem
de les muralles
en Verdaguer
amb Josep Pla
podem parlar de la catedral.
Josep Pla
hi veu
molt més
que un edifici
i veu la projecció
històrica
i estètica
aquella manera de fer
que deia abans
de la ciutat.
Diu Josep Pla
que la catedral de Tarragona
fa una impressió
de força
assentada i serena
d'una solidesa granítica
d'una presència
matronal.
És una catedral
que suscita
les virtuts
de la romanitat
projectades
a la pedra tallada
contemplant l'apsis
des del claustre
l'apsis rodó
una forma
que fa pensar
en el castell
de Sant Àngel
o de Roma
la pedra
agafa l'aspecte
d'un lleó
reposant
assossegat
d'una força
franca
i clara.
I ja que hem anat
amb Josep Pla
als lleons
anem a les llegendes
de Tarragona.
De totes
n'hi ha una
sobre els orígens
de Tarragona
que és
de les més velles
és la de Júpiter
enamorat
que va descriure
poèticament
Miquel Melendres
i narra
la fàbula
de Júpiter
Júpiter es va enamorar
de Tídia
amb la qual
és casat.
Aquest déu
Júpiter
temerós
de les burles
dels mortals
i dels habitants
de l'Olimp
per la seva passió
amorosa
per una mortal
pren la forma
d'un toro
i es posa
Tídia
al coll
i emprèn
un viatge
sobrevolant
totes les mars
la Mediterrània
les mars
que tan agradaven
a la seva estimada
a la recerca
d'un paratge
on viure
el seu amor
apassionat.
Però
en arribar
als viatgers
a les costes
occidentals
de la Mediterrània
el déu
es distreu
i la seva
estimada
Tídia
cau de la
Europa
i s'estavella
s'enfonsa
a les onades
de la mar.
De tota manera
Júpiter va viu
i ja té
un altre amor
a la Guait
un amor
de nou
arrebatador.
Aquest nou amor
a la llum
de l'alba
és la fascinant
Tàrraco.
Tàrraco
a Tarragona
hi ha ciutats
tan bullicioses
tan presoneres
del present
o tan obnubilades
pel futur
que els ha d'arribar
que s'erigeixen
com una negació
del que han estat.
El passat
els fa nosa
o no en tenen,
les compren,
els rebutgen.
Són ciutats
si no es devenen
absolutament
rutilants
en l'engosarament
del que proposen
que resulten
insípides,
insignificants.
Hi ha d'altres
ciutats
a l'altre extrem
que a força
d'envirallar-se
en el passat
en un passat
pot ser gloriós
però ja clausurat,
extingit,
acaben amortellades
per la seva
pròpia història.
El pes del passat
hi és tan asfixiant,
tan omnipresent
que ja no deixa lloc
per a la vida actual,
per a les il·lusions
dels ciutadans
d'ara mateix.
Com si es tractés
d'un individu
que tenellat
per la glòria
de la nissaga familiar,
es veiés incapaç
de fer res de bo
o res de nou.
Però per fi,
afortunadament,
hi ha les ciutats
que troben
un equilibri
no sempre fàcil
però providencial
entre l'enorme
significació
del que han estat
i el marge
de llibertat
necessari
per poder seguir
existint
d'una manera
il·lusionada.
Tarragona pertany
a aquesta darrera categoria
com poques ciutats.
Tarragona
hauria pogut quedar
convertida
en una mena
de parc temàtic
de l'antiga Tàrraco
i, en canvi,
ha protagonitzat
en l'últim mig segle
un dels desenvolupaments
més impetuosos
del país.
S'ha convertit
en un pol econòmic
important
alhora
que es preocupava
de posar en valor
el patrimoni arquitectònic
i rebia
per aquest motiu
els màxims
reconeixements
nacionals
i internacionals.
I tot això
s'ha fet,
no cal ni dir-ho,
enmig de contradiccions
i marrades,
però s'ha fet.
Tarragona
és avui
una ciutat
que compta,
que està viva
i que no s'oblida
que l'esplendor
del passat
li dóna
solidesa,
identitat.
Tarragona
en aquest sentit,
entre aquestes ciutats
engolides
pel passat
o
absolutament
abocades
al futur
de totes
aquestes ciutats
i de les ciutats
invisibles
és la més visible.
De totes
les ciutats
que amaguen
imperis,
gent que ha
corregut
darrere
de l'amor
i del poder,
ports que s'han
omplert
durant segles
del bullici
del comerç
que va i que ve,
teatres
on la gent
s'ha plegat
per assistir
a una tragèdia
o una comèdia,
circs,
muralles
enderrocades
o triomfants,
viatgers
confusos
o decidits,
somnis
de terra promesa,
mercats
plens de viandes
o de la diària
invitació
del peix,
dic
de les ciutats
invisibles,
de les ciutats
que s'han fet
i refet
cent vegades,
de les que es descobreixen
a elles mateixes
com un indici
d'alguna glòria
passada
o de la que vindrà,
de totes elles,
Tarragona és
la més visible,
la més viva,
la més acollidora.
Tot això
és Tarragona
i tot això
és per a mi,
però una ciutat,
avui,
no es pot conformar
amb la seva presència
física imponent
com la de Tarragona
o amb la seva significació
històrica
ben reconeguda,
sinó
que ha d'encapçalar
també
idees
o tendències,
ha de liderar
un territori
més ampli,
ha de capitalitzar
energies
i potenciar-les.
Em refereixo
a una nova capitalitat,
no a la que
les administracions
ja li reconeixen
a Tarragona
o li hauran
de reconèixer
perquè aquesta ciutat
va més enllà
i pot anar
més enllà
de ser la capital
oficial
d'una província
o d'una regió
o d'una vegueria.
Jo crec
que Tarragona
pot impulsar
encara amb més èmfasi
del que ho fa
i del que ho ha fet
la idea
del sud català,
la idea
d'una Catalunya nova
oberta
a la Mediterrània,
a la llatinitat,
a l'equació
poderosa
a la que abans
em referia
entre passat
i futur,
entre identitat
i innovació.
Catalunya
que tant
s'ha recolzat
en l'imaginari
pirinenc
i empordanès
en un cert
mirall
centre europeu
necessita
que algú
exerceixi
aquest contrapès
amb força,
sense complexos
i Tarragona
compta
amb tot el necessari
per fer-se valdre.
tant de bo
sigui així
i segur
que serà així
però
sigui com sigui
la vella
tàrraco
que la vella
tàrraco
no perdi
mai de vista
la glòria
de la mar
dels camins
de la mar
que encara
s'han d'escriure
i de les cales
felices
i de les barques
carregades de peix
cada dia al moll
i de la pedra
torrada
al sol
de la tarda
i de les converses
cordials
al capvespre
que no perdi mai
la glòria
de la festa
la sort
de celebrar-se
per tot això
molt bones festes
i visca a Santa Tecla
paraules
i aplaudiments
per l'escriptor
Emili Rosales
que pronuncia
pel pregó
un pregó
que podríem sentir
ara
un llarg aplaudiment
ha estat
força
un regit
molt literari
de fet
ha fet
referència
a diferents qüestions
que ara detallarem
ara podrem resumir
escoltem novament
en aquests moments
qui presideix
l'acte
l'alcalde
de la ciutat
Joan Miquel
adreça novament
al públic
permeti'm
en primer lloc
saludar
les ciutats
de germanades
saludar
les digníssimes
autoritats
que ens acompanyen
senyor rector
general Miró
senyor subdelegat
senyor delegat
senyor president
de l'OMI
senyor president
de la Diputació
representant
de l'Arquivisbe
companys i companyes
de Consistori
permeti'm
que inicie
aquesta
salutació
amb el més cordial
agraïment
al senyor
Emili Rosales
que acaba de donar
per començades
les festes
de Santa Tegla
d'en Guany
ho ha fet
amb una excel·lent
predisposició
des del moment
que va rebre
la invitació
des del moment
que la comissió
de govern
em va permetre
demanar-li
que ens acompanyés
aquests dies aquí
de fet
ens ha demostrat
il·lusió
i estima
per la nostra ciutat
i ha fet
un pregó
ple de paraules
amb contingut
ple d'esperances
de futur
i alhora
ple de records
importants
de la nostra ciutat
però
sobretot
ha dit
una cosa
prou important
que Tarragona
no sigui
un parc temàtic
sinó que
sigui
alguna cosa més
que nosaltres
construïm
i que segur
que construirem
alguna cosa més
gràcies
per acompanyar-nos
i gràcies
també
a cadascun
dels representants
de les diferents
administracions
i entitats
per la seva presència
que constata
la cohesió
de la ciutat
també
he de reconèixer
un especial
agraïment
per la seva presència
aquí a les ciutats
de Germanades
amb Tarragona
Alguer,
Avignon,
Glagenfurt
Orlean i Stafor
Els agraeixo molt
que hàgim vingut
a compartir
aquests moments
amb nosaltres
i que
aquest inici
de les festes
que gairebé
no en tenen
també sigui
dit
entre en altres
després
els hi suposi
que els hi suposi
una bona estada
una bona estada
a la nostra ciutat
no en tenen
benvinguts a tots
gràcies
senyores i senyors
a tots vostès
per la vostra assistència
amb aquest acte
emblemàtic
de l'inici
de les festes
que any rere any
ens ajunta
al Saló de Sessions
el Saló
més noble
de la ciutat
de Tarragona
aquest Saló
obre les seves portes
de bat a bat
per rebre
i donar acollida
a tots aquests
tarragonins
i tarragonines
que veuen
amb esperança
i amb desig
de construcció
la seva ciutat
i que volen tindre
unes festes
unes grans festes
com cada any
volem que sigui
moltes gràcies
per vindre aquí
la festa major gran
la de Santa Tecla
té la força més màgica
de totes
les que mouen
la ciutat
té l'avantatge
d'aglutinar
els tarragonins
i les tarragonines
siguin quins siguin
el seu origen
el seu estatus social
la seva edat
el seu sexe
al voltant
d'unes activitats
lúdiques
tradicionals
i religioses
presidides
totes elles
per la nostra patrona
de Santa Tecla
amb la festa major
amb la nostra festa major
també veiem
reforçada
Tarragona
com a referent
de capitalitat
com a punt
d'atracció
de centenars
i centenars
de milers
i de milers
de persones
de visitants
que sens dubte
envairan
amb els propers dies
la nostra ciutat
també podem
comprovar
any rere any
com la festa
de Santa Tecla
es consolida
com la festa
de la capital
de la comarca
del Tarragonès
i com la festa
de la capital
del Camp
de Tarragon
Aquestos dies
hem contemplat
amb satisfacció
com la plaça
de la font
s'omple de gom a gom
com tots i cada uns
dels espais
i dels escenaris
que des de la
del Departament de Cultura
i Festes
es programen
se van omplir
Malauradament
no podem recordar
que sempre
hagi estat així
avui
queden ja
molt allunyades
aquelles festes
majors
tarragonines
on els ciutadans
i les ciutadans
de Tarragona
les utilitzaven
per poder-se
adreçar
a altres ciutats
aprofitant
les diferències
del calendari
laboral
i comprar
o visitar
avui dia
veiem
com els ciutadans
i les ciutadans
de la nostra ciutat
viuen la festa major
no solament
amb la seva presència
sinó amb l'orgull
de qui convida
altres persones
perquè puguin ser visitades
així ha estat
la transformació
de les nostres festes
ha estat
un fet
importantíssim
però
algú es pot preguntar
qui és el motor
d'aquesta transformació
i el motor
de la transformació
no és altre
que justament
les ciutadanes
i els ciutadans
de la nostra ciutat
el que se'n diu
el tarragonisme
aquest
aquest gratificant
esforç
d'exaltació
de la festa
ha estat reconegut
com tots sabem
per la pròpia
Generalitat de Catalunya
el declarar
l'any 96
la nostra festa
com una festa
d'interès nacional
i més
més tard
el govern
de l'estat espanyol
l'any 2002
va declarar
la nostra festa
com a festa
d'interès
turístic nacional
realment
realment
l'esforç
aquest motor
que eren els tarragonins
i les tarragonines
s'ho mereixia
però hem de ser conscients
que l'autèntic contingut
d'aquesta festa major
no redica
únicament
amb la seva
dimensió intrínseca
sinó que
el contingut
d'enguany
rau també
amb una feina
conjunta
que dia a dia
any rere any
s'ha fet
s'ha fet
es fa
a Tarragon
tan bon punt
s'hagi consumit
la traca
plegats
i un a un
sense exclusió
iniciarem
un nou curs
escolar
constatarà
més o menys
però
com sempre
constatarà
com més o menys
com sempre
aconseguim
bons resultats
amb l'esforç
de tots
i cada un
de nosaltres
la festa de Santa Tegla
marca
el mateix moment
on dimensions
de temps
semblants
com s'emarca
l'inici
del curs
de la universitat
la festa de Santa Tegla
marca
l'inici
d'un curs
d'un curs
que complirà
l'any 2005
i el 2006
com a constatació
d'això
podrem comprovar
com el dia 24
és el dia
el dissabte
el dematí
a les 11.30
aquest saló
s'omplirà
de persones
que assistiran
a la signatura
d'un conveni
realment important
i transcendental
un conveni
que signarà
el conseller primer
de la Generalitat
de Catalunya
i el vostre alcalde
per tirar endavant
conjuntament
la Generalitat
i l'Ajuntament
el projecte
de la façana marítima
de Tarragona
això
feia anys
que ens ho mereixíem
i si voleu
entre l'esforç
dels tarragonins
i les tarragonines
i l'esforç
de Santa Tecla
comença a ser
una realitat
comença a ser
una realitat
que amb el treball
del dia a dia
que amb el treball
constant
tècnic
i amb el treball
de gestió
serà
una realitat
que entregarem
a la ciutat
de Tarragona
de Tarragona
entre trons
plegats
és evident
que la sensibilitat
del conseller primer
acompanyant-se
a l'assignatura
a l'endemà
de Santa Tecla
és bona
i esperançadora
per tots nosaltres
i aquest document
és el pas
necessari
el pas
imprescindible
el pas
de cohesió
que marcarà
i que dignificarà
d'una manera
notable
tot el que és
la façana marítima
de la nostra ciutat
vull aprofitar
justament
aquest inici
de la festa major
també
per convidar-vos
a tots els actes
perquè no deixeu
de participar
en tots i cada un
dels actes
de Santa Tecla
i vull
que
amb la vostra
participació
en aquests actes
no s'oblideu
de l'acte
del dissabte
perquè probablement
de les traques
de la música
del bany de bastons
o si voleu
del magí
de les timbales
en podreu tindre
un record constatant
anys rere any
però de la signatura
d'aquest conveni
al que us convido
probablement
no la tinguem
els tarragonins
i les tarragonines
estan
estem carregats
i engrescats
amb els nous projectes
que ens il·lusionen
i crec
que aquells projectes
se'ls mereix
la ciutat
i aquest és avui
un motiu
suficient
d'alegria
per poder
demanar-vos
que continueu
lluitant
i que continueu
treballant
amb la mateixa força
la mateixa convicció
la mateixa eficàcia
que sempre heu tingut
per tirar endavant
aquesta ciutat
tarragonins
continuarem
i farem treballant
plegats
i amb entusiasme
renovat
amb l'exaltació
amb l'exaltació
del tarragonisme
i d'aquesta empenta
que ens serveix
i que ens demana
i que ens demana
i que ens demana
del propi pregó
per això
avui Tarragona
es vesteix de festa
perquè
tots vosaltres
gaudiu
d'aquesta festa
perquè la utilitzeu
perquè la compartiu
perquè la tolereu
i perquè la disfruteu
avui és un dia
de festa
Santa Tecla
és la festa
però a l'endemà
de Santa Tecla
tots plegats
seguirem treballant
molt bona festa
major a tots
i visca Santa Tecla
paraules de l'alcalde
Joan Miquel Nadal
que seguim escoltant
que acaba aixecant
en aquests moments
la sessió
Joan Miquel Nadal
per aquest dia
l'acte
ha tingut paraules
com podíem sentir
ara mateix
per aquesta signatura
important de dissabte
a dos quarts
de dotze del matí
la signatura
que es farà aquí
en aquest mateix
Saló Noble
a l'Ajuntament de Tarragona
per tirar endavant
el projecte
de la façana marítima
de la ciutat
ha destacat
com sentien també
la important
la sensibilitat
del conseller
primer Josep Bergalló
que serà doncs
qui serà aquí
en nom del govern català
per poder signar
aquest acord
entre el Consistori
i la Generalitat
per tal d'impulsar
com dèiem
la façana marítima
Joan Miquel Nadal
doncs ha instat
els tarragonins
i tarragonines
que no s'oblidin
també d'aquest acte
sens dubte
important
que tindrà lloc
aquí a la ciutat
aquest proper dissabte
com era d'esperar
l'alcalde
ha agafat també
el guà
que l'hi ha deixat
en bandeja
a Emili Rosales
quan parlava
de que Tarragona
en el Paragó
doncs
malgrat tot
no s'ha convertit
en un parc temàtic
això ho ha dit
el Paragó
Emili Rosales
fa poca estona
quan deia exactament
que s'ha pogut haver convertit
en una mena
de parc temàtic
de l'antiga tàrraco
i en canvi
ha protagonitzat
en l'últim mig segle
un dels desenvolupaments
més impetuosos del país
i s'ha convertit
en un pol econòmic
important
també anava més enllà
Emili Rosales
quan demanava
que Tarragona
ha d'encapçalar idees
ha d'encapçalar tendències
i ha de liderar
un territori
més ampli
ha de capitalitzar
energies
i potenciar-les
i d'aquesta manera
convertir-se
en alguna mena
de nova capitalitat
ha dit Rosales
no el que les administracions
ha fet referència
ja li reconeixen
o li haurien
de reconèixer
sinó
més enllà
perquè Tarragona
ha dit
ha de ser capital oficial
d'una província
d'una vagueria
i creu que pot impulsar
encara més
amb més èmfasi
del que ho fa
la idea del sud de Catalunya
la idea
de la Catalunya nova oberta
al Mediterrani
també
a la llatinitat
a l'equació poderosa
ha dit
que abans
feia referència
entre passat i futur
entre identitat
i innovació
i innovació
emigri Rosales
que com era d'esperar
també
en aquest pregó
ha comparat
la seva obra
la ciutat invisible
amb aquesta Tarragona
que ha dit
és més visible
del que pugui
semblar
Núria
en qualsevol cas
també s'ha referit
i com han comentat
ja al començament
a l'inici
a diferents autors
doncs que han retratat
perfectament
la imatge
de la ciutat
ha començat
amb paraules
d'una tarragonina
a Socarrel
com ell mateix
la definida
Olga Xirinax
i ha citat literalment
un dels seus poemes
que es diu
A Tarragona
i on Olga Xirinax
deia
que obre els ulls
sobre el mar
i el veu tan clar
que li floreixen
una salapell
també ha tingut referències
al conjunt monumental
tarragoní
com és evident
ha parlat
del conjunt de patrimoni
de la humanitat
ha tingut també referències
doncs
a aquest llegat de tarragoní
i ho ha dit
amb aquest paral·leisme
dient-se
que no s'ha convertit
en una mena
de part temàtic
de l'antiga tarragoní
també ha citat
paraules
d'altres autors
il·lustres catalans
més classes
com és el cas
de Jacint Verdaguer
concretament
del poema
èpica
de l'Atlàntida
que dóna idea
dels titanisme
de la ciutat
ha dit
literalment
d'aquest autor
doncs
que
quan ha citat
aquests fragments
que deia
que s'embarca
i prompta
al veure el passar
a Tarragon Tiga
tant que els vell mur
que els cíclubs
lidaren per xinell
en fi
també ha tingut
paraules
referències
a Josep Pla
quan
Pla
referia
a la seva obra
Guia de Catalunya
a la catedral
de la ciutat
totes les qüestions
que avui ha tractat
Emilio Rosalesa
s'esperava
de fet
un pregó
força literari
ho ha sigut
amb moltes referències
a autors
i també
referències
evidentment
a tota la potencialitat
que té la ciutat
que com dèiem
ha comparat
amb la seva obra
Ciutat Invisible
guanyadora
del Premi
Sant Jordi
hem de dir
que en aquests moments
aquí
al Consistori
de Reunir
quan són pràcticament
cinc els minuts
que falten
per arribar a les set
en punt
de la tarda
hi ha diferents
escenaris
que es coneix aquí dalt
al Saló de Plens
on d'aquí
a poca estona
concretament
a les set
es farà el toc
de pregó
a càrrec
de dues trompetes
del Consellent Municipal
que anuncien
de fer l'aparició
al balcó
de la Senyera
de la Ciutat
aquest és un dels moments
esperats
d'aquest acte
després del pregó
la Senyera
de la Ciutat
anirà escortada
pels massers
mentre que les salves
la saludaran
des de la taulada
alhora
també des del campanal
de la catedral
es farà
el repic general
de Campanàs
que no deixa
dubte
que el nucli central
de Santa Tecla
ja no es pot escapar
ja ha començat
com ara mateix
deia l'alcalde
després
també aproximadament
quan es finalitzi
aquest acte
que espereu
que sigui breu
un cop acabada
hi haurà
la tornada
la tornada
que es fa des de la porta
de l'Ajuntament
una mica més enllà
de fet
ara veiem
des d'aquí
des de dalt
el Saló Noble
de l'Ajuntament
veiem la plaça de la Font
amb nombrós públic
que s'ha situat
just davant
de l'entrada
de l'Ajuntament
i que ara
estan amatent
esperant
aquest moment
la sortida
del so
de les dues trompetes
del Consell Municipal
previ a l'aparició
de l'obacó
de la Senyera
de la Ciutat
estem sortint
cap al bocó
i veiem
com dèiem
aquest nodrit
grup de gent
que estan
aquí
literalment
sota
del Palau
de Consell Estorial
i estan a punt
que doni
inici
la tornada
després
com dèiem
d'aquest acte
que s'ha de fer
aquí des del bocó
principal
de l'Ajuntament
de Tarragona
hem de dir
que els encarregats
d'encendre
la tornada
seran responsables
de la pirotèmia
igual
de Canyelles
del Garraf
que seran
fins per veure
alguna sintonia
de sons
que faci tremolar
la plaça
més emblemàtica
de la festa
aquí baix
també veiem
els gegants
perquè d'aquí
a poca zona
també és previst
que s'iniciï
la despertada
dels gegants
arribaran
tots els gegants
que de fet
ja són aquí
gegants i gegantes
són aquí
davant de l'Ajuntament
des d'on
contemplaran primer
l'encessa
de la tornada
i després
procediran
a sortir
a encercavila
d'aquí a poca zona
també podrem
connectar
amb la nostra companya
Cinta Olivan
que en aquests moments
és baix
a la plaça
de la Font
està a peu
la plaça
i ens podrà explicar
què és el que està succeint
com dèiem
insistint
veiem en aquests moments
els gegants
preparats
a punt
per escoltar
primer
aquest acte
d'ensenyar
la senyera
de la ciutat
escoltada
per Mercès
aquí
al costat mateix
on som nosaltres
al balcó principal
de l'Ajuntament
i després
sentirem el repic
de campanes
el campana
de la catedral
el repic general
de campanes
que donarà
el tret de sortida
a aquesta festa
de Santa Tecla
aquí a la ciutat de Tarragona
tot i que ja portem
insistim
molts dies
de festa
però avui
en qualsevol cas
s'inicien
el gruix
d'actes
d'aquesta festa
de la ciutat
també hi ha més
actes
que tindran lloc
aquí
a la plaça
de la Font
arribaran
al voltant
d'un quart
de vuit
aproximadament
aquesta és la previsió
després pot ser que
s'avanxi una mica
o que fins i tot
retardi
però en qualsevol cas
aquesta hora està previst
que des d'aquí
de la plaça
de la Font
surtin
les bandes
de música
convidades
la banda
de música
d'Artajona
són
navarressos
i també la banda
l'Alegria
d'Amposta
aquí serà
el moment
en què es podrà
escoltar
el primer
Amparito
Roca
de les festes
amb dues bandes
com dèiem
aquestes dues bandes
de música
que serà
el tret de sortida
a l'inici
de l'arrencada
la tradició
de fet musical
Deus Calerí
és absolutament
impressionant
s'ha pogut sentir
ja
en alguns anys
anteriors
i de fet
aquesta banda
de música
no fa gaire
va actuar
els San Fermins
de Pamplones
una de les bandes
clàssiques
que cada any
van als San Fermins
i que avui podrem
sentir d'aquí
aproximadament
un quart d'hora
aquí
a la plaça
de la Font
l'arrencada
dels gegants
es podrà
tot seguit
aproximadament
serà
en el moment
en què nosaltres
estarem fent
l'informatiu
cap a dos quarts
de vuit
a doves
per tant
no sé si podrem
retransmetre
aquest moment
però en qualsevol cas
sí
avançar-vos
l'ambient previ
i evidentment
la crònica
corresponent
amb el que us explicarà
tot el desenvolupament
d'aquest acte
de la sortida
l'arrencada
dels gegants
són
com deu saber ja
els gegants
gegantons negritos
els gegants moros
els gegants vells de la ciutat
el nano
el caleto
del cos del bou
els gegants vells i nous
i els nanos del carrer
de la marceria
els gegants vells i nous
i nanos de Torreforta
els gegants de Sant Pere i Sant Pau
els gegants nanos
i bruixa
del barri del Port
el nano
del club Maginet
els nanos
de l'associació de veïns
verge del Carme
nanos de la Garrotxa
gegants del Serrallo
gegants de la passa de Sant Joan
en fi
i un llarg etc
que no acabarien mai
en qualsevol cas
però aquí
ara en aquests moments
el que podem veure
són els gegants
de la ciutat
que són els que faran
aquesta arrencada
d'aquí
a pocs minuts
són moltes les persones
que estan situades aquí
a banda i banda
de la plaça de la Font
d'una banda
els veiem
doncs aquí
a costat mateix
de l'entrada
de la Palau Consistorial
però també d'altra banda
a l'altre extrem
de la plaça de la Font
també hi ha moltíssima gent
que s'ha anat col·locant
i a la part central
si ho poguéssim veure
doncs
hi ha situat
la tronada
pròpiament dita
doncs que s'encentarà
d'aquí a poca estona
la tronada
que engegarà
que engegarà
la pirotècnia
com dèiem
igual
de canyelles
hem de recordar
també
pel que fa
a l'acte
que ha tingut lloc
fa poca estona
aquí
al Palau
més noble
de l'Ajuntament
un palau
que per cert
ja ha quedat
totalment buit
en aquests moments
només si som nosaltres
vull dir que n'hi ha pràcticament
ningú aquí dins
hem de recordar
d'aquest acte
que també
s'ha fet lliurement
i de fet ha començat així
l'acte que inici
a l'activitat
avui
del pregó de festes
ha estat
primer una prèvia presentació
de Joan Andreu Torres
president d'Òmnium Cultural
que ha parlat
de la figura
de Xamart
que va ser
cap d'alt
per aquells refugiats
que van haver d'exiliar-se
cap a França
i que ell
va ajudar
a traspassar la frontera
s'ha reconegut avui
aquest mèrit
i s'ha emocionat
en el discurs
que ha pronunciat
posteriorment
la presentació
que ha fet
Joan Andreu Torres
hem vist
un Xamart
molt emocionat
un Gabriel Xamart
molt emocionat
que
en fi
ha tingut
paraules emotives
després
de diferents
discursos
hem pogut sentir
les paraules
del pregoner
de la festa d'enguany
un pregoner
que bé
que com
hagin pogut avançar
abans
ha sigut
un pregó
molt i molt literari
com era d'esperar
un pregó
d'un autor
i editor
que ha tingut
paraules
de reconeixement
de diferents
qüestions
i importància
de la ciutat
ha parlat
del patrimoni
ha parlat
en fi
del potencial
que ja ha dormit
d'aquesta ciutat invisible
de Tarragona
que no es veu
perquè malgrat
tot hi és
que tanmateix hi és
i que ell crea
que aquesta
potencialitat
s'hauria de reforçar
encara molt més
i que Tarragona
podria anar més enllà
i és a venir
tot un referent
de ciutat
a nivell
del camp de Tarragona
però també més enllà
algun element
aglutinador
també ho ha dit
l'alcalde
de fet
quan li ha agafat
perfectament
el guà
després del pregoi
l'alcalde
Joan Miquel Nola
que ha precedit
l'acte
també ha parlat
d'aquest potencial
que té la ciutat
s'ha referit
a tot el que
han de fer
i els tarragonins
i tarragonines
ha dit
que evidentment
no ha sigut mai
un partamàtic
Tarragona
i d'aquesta manera
una mica ha agafat
el guà
del que deia
el pregoner
i que és una festa
la nostra
que aglutina
tarragonins
que siguin
com siguin
està feta
per tothom
i que tothom
la gaudeix
de la mateixa manera
recordant
i això també ho ha dit
l'alcalde
Joan Miquel Nadal
l'acte que tindrà lloc
dissabte
un acte
que serà
aquesta assignatura
entre el govern
de la Generalitat
i l'Ajuntament de Tarragona
d'aquest acord
per tal de tirar endavant
d'impulsar
la façana marítima
Joan Miquel Nadal
ha parlat
de reformar
i de reforçar
la capitalitat
de la ciutat
en fi
ha parlat
d'una festa
que també ha dit
capital
una festa capital
que aglutina
a les persones
de diferents llocs
de la ciutat
també
persones
del Tarragonès
i tot el camp de Tarragonès
i que la festa
s'ha transformat
el que havia sigut
en el seu moment
el que és actualment
en un punt
de referència
i en aquest moment
sí que podem veure
com ja
estan situats
just al balcó principal
del Palau Consistorial
de l'Ajuntament
els massers
acompanyats
per les autoritats
estan a punt
d'iniciar-se
el toc de pregó
a càrrec
de les dues trompetes
del Consell Municipal
intentarem escoltar-ho
a veure si és possible
escoltar-ho en directe
i a partir d'aquí
una serà també
la bandera
de la ciutat
una serà
la senyera
de la ciutat
escoltada
com dèiem
pels massers
que ja podem veure
en aquest balcó principal
de l'Ajuntament
de Tarragona
mentre les salves
que també podrem sentir
saludaran
des de la teulada
intentarem sentir aquest moment
veiem molt de moviment
a veure si
es produeix
una mica de silenci
podem
escoltar
com
es fan aquest assal
doncs escoltem
s'han a punt de començar
podrem
escoltar-ho
de seguida
i ara sí
altra
Toc de pregó a càrrec de les dues trompetes del Consell Municipal.
Seguim amatents esperant aquest moment
de la sortida del balcó de la Senyera de la Ciutat.
Fins demà!
Fins demà!
Moments en què aquí la plaça respira tarragonisme
per totes les bandes, la passa a la font.
El noicap ni una agulla, tothom amatent,
esperant el moment de la sortida de la Senyera de la Ciutat,
escoltada pels massers.
Sentim el so, aquest toc de pregó,
a càrrec de les dues trompetes del Consell Municipal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En aquest moment se surt la Senyera de la Ciutat,
portada per l'alcalde, Joan Miquel Nadal,
també acompanyada de la Pregoneu.
escoltem.
molt bona festa amb això a tots!
acompanyada de la Pregoneu.
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
de la plaça de la Font.
Saludem en aquests moments a la nostra companya Cinta Olivan.
Ell és a peu de plaça, a punt de veure l'inici,
després d'aquesta tornada,
l'inici de l'espertada dels gegants.
Cinta Olivan, bona tarda.
Bona tarda, Pep.
De fet, aquí ja des de les 6 de la tarda
que ja han anat arribant els gegants
i amb els gegants també han anat arribant nens, nenes,
famílies senceres,
per poder tenir l'oportunitat de veure els gegants de ben a prop,
tocar-los, aixecar-los les faldilles
i aquestes coses que tan agraden els més menuts de Tarragona.
De fet, encara estan sortint gegants de l'Ajuntament
i ara estem esperant que arribin les bandes convidades
i toquin el primer emperí Torroca
que inicia la despertada
i la que se'n diu l'arrencada dels gegants,
que és el primer cop de les festes
que podem veure els gegants al carrer
ballant els seus balls tradicionals.
Si no ho ha xerrat, Cinta,
crec que també que és l'únic cop l'any
que es poden veure tots els gegants junts aquí a la ciutat de Tarragona.
Sí, de fet, aquest acte es va crear ara fa,
14 anys, el 1991,
per poder aglutinar en una sola cercavila
tots els elements dels barris
de Tarragona,
perquè recordem que en el seguici
no poden sortir tots els elements,
els nanos i els diferents gegants que tenen els barris
i per això es va fer
aquesta cercavila gegantera i de nanos
que cada any té molt d'èxit.
Una cercavila que començarà
d'aquí a pocs minuts. Abans, com deia la Cinta,
hauran d'arribar les dues bandes a convidar
a la Cinta. Uns són de Navarra
i jo no sé si tu has anat habitualment,
és de les que van als Sant Fermins,
però és una de les bandes habituals del Sant Fermins,
són la banda d'Artajona, de Navarra.
Exactament, la banda de música d'Artajona
i també la banda, l'alegria d'en Posta.
Ens explicaven ja, des dels tècnics de cultura,
que enguany s'ha optat per portar una banda
del País Bas, d'Euskal Herria,
quan altres anys venien gaiters i xistolaris,
però mai havíem tingut l'ocasió
de veure una banda de música.
Una banda que no fa gaire va estar a Sant Fermins.
Després jo t'ho preguntava,
perquè aquesta banda, la banda d'Artajona,
són uns dels habituals dels Sant Fermins.
Any rere any van a Pamplona i actuen
i són dels que fan vibrar els carrers
per la festa. I cada d'aquí a pocs minuts
podrem veure com aquesta plaça vibra,
tremola, ja ho ha fet una tronada
i d'aquí a pocs minuts ho farà
amb la música d'aquestes dues bandes,
com deia Cinta, la música
de la banda d'Artajona, Navarra,
i també la banda d'Alegria d'Amposta.
De fet, crec que per aquí,
a l'entrada de l'Ajuntament,
veig des d'aquí dalt, des del meu lloc,
estant jo estic encara dalt,
al balcó de l'Ajuntament,
i veig com hi ha alguns grups de nanos
que es preparen també per sortir.
És a dir, que a més a més dels gegants
també hi ha diferents altres elements,
nanos sobretot,
que també sortiran avui
amb aquesta despertada dels gegants.
Jo no sé, Cinta, si tu,
estant aquí des de la plaça,
te'n pots veure de més a prop,
en fi, la canalla com s'acosta
amb aquests gegants de la ciutat,
ja siguin, doncs bé,
els que són alguns
que tenen molts anys d'antiguitat,
com els altres que són reproduccions
d'altres més antics
que estan guardats
perquè no prenguin mal.
Doncs sí, perquè les persones
que no estan en aquest moment
a la plaça se'n facin a la idea,
penseu que aquí,
els peus de l'Ajuntament,
perquè bona part de la plaça
està ocupada per la tronada,
aleshores la gent s'agnutina
els peus mateixos del Palau Municipal,
hi ha molta gent, moltíssima gent,
i dotze parelles de gegants,
és a dir, 24 gegants diferents
i nombrosos nanos,
no et sabria dir quants nanos,
però Déu-n'hi-do també
la xifra de nanos
que acompanyen els gegants.
Els nens, doncs,
aprofiten com és lògic,
ara que encara els gegants
estan aturats,
estan amb les fustes
que els suporten a terra,
doncs per guaitar
per sota la faldilla,
per tocar les teles,
per tocar les puntes dels dits
d'aquestes estructures
tan estimades, doncs,
pels petits.
Vigila, Cinta,
que s'atancen, eh?
S'acosten cap a tu, eh?
Estim molt a prop.
Aquest que tens aquí a la vora,
ve saltant-ho,
que és molt alt, eh?
Tira-ho molt amunt, això, eh?
Sí, de fet,
n'hi ha de diverses mides, eh?
N'hi ha de ben alts,
n'hi ha...
Els negritos, per exemple,
ja ho sabeu,
que són més baixats,
sobretot quan estan aturats,
perquè són els únics gegants
que es coneixen
a tot Europa
que només són de cintura
per amunt,
que es poden veure
les cames senceres
dels portadors
d'aquest negrito i l'anècter.
Per tant,
ara que no els porta ningú,
es veuen realment baixats
als costats
dels gegants moros de la ciutat.
No me'n mull diria aixecar cap,
a cinta,
però crec que n'hi ha
pràcticament
de tots els punts de la ciutat,
perquè hi ha els gegants
del Serrallo,
en fi, n'hi ha
del cos del Bou,
n'hi ha...
Ara, no me'n mull diria aixecar cap,
perquè això ja sé què passa després,
però vull dir que
n'hi ha pràcticament
de tots els barris
de la ciutat,
del Miracle,
veig, en fi,
de Sant Pere i Sant Pau,
tots acompanyats
dels respectius grups
de carallers
que també estan aquí
i que també amenitzaran
aquesta despertada.
Sí, de fet,
ara ja aquí,
just davant dels nanos vells
i dels nanos moros
de la ciutat,
que són, ja sabeu,
perdó, els gegants,
els gegants vells
i els gegants moros,
que són els gegants
més importants de Tarragona
i els negritos
estan presidint la plaça,
doncs ja comencen
a venir els músics,
ja comença l'arribada
dels músics,
els músics que ja hem anunciat,
la banda de música
d'Artajona,
de Navarra,
i la banda de l'Alegria,
d'En Posta,
estan ja agafant posicions
per començar a despertar
els gegants
perquè els puguem veure ballar.
Diria que els que arriben
ara mateix són els d'En Posta,
no ho sé,
però des d'aquí dalt
crec que els que arriben
són els d'En Posta,
van avillats,
doncs bé,
amb el tratge habitual
de les bandes,
pantaló fosc o negre,
corbata i camisa blanca
i són una bona colla
perquè ja fa uns quants segons
que estan entrant
a l'Ajuntament
i encara continuen,
encara continuen la comitiva,
vull dir que són una bona pila.
Tu veus els d'En Posta,
Pep,
i jo veig els de Navarra
que els tinc també propet,
almenys uns quants
dels components de la banda
que van vestits
doncs amb pantalons blau marí,
camisa blanca
i una boina vermella
molt vistosa.
No sé si valdria de pena
parlar amb ells,
Cinta,
què et sembla?
Podríem parlar amb alguns
d'aquests de la banda
de música d'Artajona
que ens expliquin una mica
què és el que tocaran,
què et sembla?
Pots acostar-t'hi,
no?
Veig que s'és molt a prop d'ells,
no?
Doncs sí, de fet,
els tinc ben apropet, sí.
Buenas tardes.
Buenas.
Molt bona vesprada.
Benvinguts.
A l'altre sou els d'en Posta?
No, no,
nosaltres som del País Valencià,
dolçainers,
sonadors de la guaita.
Ah, sou els dolçainers,
jo buscava els de Navarra.
Els de Navarra són aquests...
Clar,
que tu no portes la boina.
Tu no portes el cap,
jo el cap el tinc pelat.
Ja que tinc aquí un dolçainer.
Cinta,
les boines vermelles,
les boines vermelles.
Em pensava que te l'havies ret.
Ets dolçainer?
Jo dolçainer, sí.
A quin grup acompanyes?
En el Seguici anirem
amb la Moixiganga.
És el primer cop
que veniu a Tarragona?
No, no, no.
N'hem vingut
en altres formacions
i amb aquesta
també hi ha prou anys.
Què us semblen
les festes de Tarragona?
Collonudes,
que han de dir.
Es tracten bé?
Sí, sí.
Si no,
no vindríem
de tan lluny,
no vindríem.
Sí que estem ben tractats
i ben rebuts
i dona goig.
Vindré,
a més,
a les acaballes de l'estiu
i es permet de vindre.
El que passa és que els anys
que cau més entre setmana
tenim problemes amb la gent,
de demanar a la feina.
Només els que ens dediquem
soles a això
podem venir
perquè si no,
no podem vindre.
Doncs moltes gràcies
i a vosaltres.
Que ho passeu bé.
Cinta,
mira aquest de la banda
de música d'Artajona,
aquest del bigot.
El tens ara mateix
davant teu.
El del bigot hi vols tu,
no?
Aquest, aquest, aquest.
Ja el veig.
Aquest, aquest.
Hola.
Hola.
Buenas tardes.
De Navarra, no?
Sí, de Navarra.
Tiene la boquilla en la boca
que no puede hablar.
Sí, ya puedo, ya.
¿Es la primera vez
que venís a Tarragona,
la banda?
No, que va, que va.
No?
Venimos ya,
bueno, yo no estoy seguro,
pero igual la quinta
o la sexta vez que venimos.
Como banda, pero...
Sí, sí.
Bueno, hoy, por ejemplo,
vamos en grupos de tres
y por la noche iremos como banda,
todos juntos.
¿Y qué tal las fiestas de Tarragona?
¿Qué os parece?
A mí particularmente
me parecen maravillosas.
Yo siempre que vengo
me lo paso fabuloso,
muy bien, muy bien.
Me comentaba mi compañero
que sois habituales
de los Anzermines.
Sí, también, claro.
Debe ser muy diferente
el ambiente que se vive allí.
Sí, muy diferente, sí.
Pero, aunque sea diferente,
el ambiente en los dos lados
es fabuloso en los dos lados.
Tanto en Pamplona como aquí,
yo aquí la primera vez que vine
me quedé asombrado
del ambientazo que hay
en estas fiestas
y, bueno,
y lo bien que estamos.
Me parecen unas fiestas buenísimas
y venimos muy a gusto, claro.
¿Cuál sería la principal diferencia
entre las fiestas de Navarra
y las de aquí?
Pues igual en Navarra
la gente está más en la calle,
igual, qué sé yo,
le dan más importancia
a la juerga nocturna.
Aquí es diferente,
pero vamos,
es también otro ambiente
muy, muy bueno,
sobre todo por la noche, claro.
La noche me parece un ambientazo.
¿Hay algún acto en concreto,
vosotros que ya tenéis
experiencia aquí en Tarragona,
que os llame la atención,
que os guste especialmente
de las fiestas?
Bueno, a mí lo de la noche,
lo del desfile ese que hacéis con...
Esta noche,
la bajada,
la baixada de la liga,
la baixada.
Sí, me parece increíble
el ambientazo
y, bueno,
es fabuloso.
Yo me divierto muchísimo,
a pesar de que estoy tocando,
me divierto muchísimo.
¿Tienes la ocasión
que estáis más directamente
con el público,
estáis a tocar del público?
Sí, es que notas
que la gente está disfrutando
y tú lo notas
y tocas mejor,
más a gusto
y, claro,
disfrutas también.
También tocáis el amparito
vosotros cuando estáis
en Tarragona,
el amparito,
la canción más típica
de aquí,
¿también la tocáis?
Sí, sí,
claro,
también la tocamos,
sí.
Es más,
sabiendo que aquí gustaba tanto,
a propósito,
la hemos preparado,
la hemos mejorado
y, bueno,
teníamos un poco
de obligación
de mejorarla.
que este año,
este año vais a estrenar
una versión mejorada
del amparito.
Sí, exacto, exacto.
La teníamos en el repertorio,
pero muy sencilla,
simplemente a dos gaitas
y un tambor.
Ahora la hemos mejorado,
hemos metido arreglos
y más gaitas
y creo que Tarragona
se lo merecía
y, bueno,
la hemos preparado
y yo creo que va a sonar
muy bien.
Pues muchas gracias
desde aquí
por esa mejora,
por ese amparito roca
que habéis hecho
especialmente para Tarragona
y por teneros aquí
con nosotros.
Gracias a vosotros.
Doncs, Cinta,
déu-n'hi-do,
déu-n'hi-do.
A vegades,
les comparacions,
ja ho diuen,
són odioses,
però clar,
evidentment,
nosaltres hem de escomparar
cap a dins
i què hem de dir
de la nostra festa?
No la podem comparar
amb d'altres
perquè la nostra,
evidentment,
és molt millor.
Què fan ara amb la boina?
Què estan fent?
A qui saluden?
No ho sé,
amb una de les boines,
no ho sé, no ho sé.
És que s'estan filmant
des d'aquí dalt,
des del cor principal,
s'estan filmant
els membres de la banda
de música d'Artajona,
de la barra,
s'estan filmant
des de l'Ajuntament
i ells, evidentment,
saluden per poder veure's
entre la multitud
perquè d'aquests moments
són moltíssimes les persones.
Si vostès poguessin veure
l'autèntic riu de gent
que hi ha en aquests moments
aquí a la plaça de Font
i atenció perquè no para d'entrar gent,
és a dir que
pel carreró
que el comunica
cap a la Rambla Vella
no para,
no para d'entrar gent
que va fent acte de presència
aquí a la plaça de Font
per poder veure
aquesta despertada dels gegants
que, Sinta,
deu estar a punt a punt
de començar, això?
Doncs sí,
la gent ja està impacient,
de fet,
l'arrencada està posada
al programa
per dos quarts de vuit,
per tant,
faltant pocs minutets.
De fet,
ja ho sabem
que a vegades,
tal com van les coses,
en fi,
no es pot preveure massa
amb exequitud
l'horari d'inici,
però de totes maneres
no pot faltar gaire,
és a dir,
és qüestió...
A un quart havíem de sentir
el primer emperito,
encara no l'hem sentit,
i a dos quarts
havíem d'arrencar pròpiament
el que és pròpiament dita
l'arrencada dels gegants,
que és quan es posen a ballar
i després comença
la cercavila.
Els gegants
continuen aquí
a la plaça de la Font
cara a cara,
desafiants,
uns a un costat
de la plaça,
d'altres a l'altre costat,
mirant-se,
amb mirades
que podem veure
en aquests moments
fixes,
com desafiants,
per veure quan començarà
aquest acte,
aquesta sortida,
des d'aquí,
des de la plaça de la Font,
amb moltíssima expectació
i vostès podran sentir de fons,
doncs bé,
que rebombori de gent
que s'ha anat aglutinant aquí
i que hem de dir
que la part central,
la part central de la Rambla,
perdó,
de la Rambla,
de la plaça de la Font,
continua encara encerclada,
és on s'ha fet la tronada
i és on hi ha hagut
aquesta tronada
fa pocs minuts
i encara continua encerclada.
Ara,
en aquests moments,
hi ha diferents operaris
intentant treure
tot el que ha sortit
d'aquesta tronada
que ha sigut espectacular
a càrrec de la pirotècnia igual.
Cinta,
més protagonistes,
no sé si avui els més petits.
He vingut
on estan els gegants moros
i els gegants vells
de la ciutat,
els gegants més antics que tenim,
bé,
de fet,
aquests són una reproducció
més nova,
però,
vaja,
se'ls coneix com els gegants vells.
Tenim uns nens
que estan constantment
sota les faldilles
dels gegants vells.
Com us dieu?
Aida.
Pau.
Aida i Pau,
sou d'aquí Tarragona?
Sí.
I heu vingut aquí
només a tocar faldilles de gegants?
No,
hem vingut a veure
la desfilata dels gegants.
La cercavila que ve després.
Havíeu vist mai,
per això,
els gegants per dintre?
Sí.
Jo sí.
Sí,
vosaltres cada any
aixecar faldilles.
Ja sí.
Tu com et dius?
Enric.
Enric,
quants anys tens?
Cinc.
I què t'ha semblat
el gegant per dintre?
Ja comença!
Atenció,
cinta,
atenció,
que comença
la banda de música
de l'alegria d'en Posta,
que surten des de dintre
de l'Ajuntament,
i jo crec que
podria estar tan cert,
i cinta,
si és que t'ho permeten,
perquè hi ha moltíssima gent
per poder escoltar
aquest so en directe
des de dintre,
des de la porta
mateix de l'Ajuntament,
que ara en aquest moment surta.
Escolta'm.
Doncs ja sentim,
si de fons,
el primer emperito
a totes les festes.
Totes les festes.
ANDERGÉoooo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!