És una carpeta amb els vingots de la Setmana Santa de Tarragona,
perquè bàsicament són tots els que surten.
Aleshores, ha estat una tasca molt complexa
que nosaltres volíem fer coincidir
per una banda la programació general de la Setmana Santa
i per altra dintre del nostre any,
del 25 aniversari.
Aquesta tasca ja va començar fa molt de temps,
és a dir, portem molt de temps treballant amb això,
perquè, clar, calia primer buscar les col·laboracions adequades,
després la col·laboració de les pròpies entitats,
sense les quals no podíem fer res,
i després lligar tot el que era l'edició de les lletres,
les músiques, els dibuixos, la plomilla, les notes històriques,
perquè, clar, hem de pensar que un goig
és una estructura poètica determinada,
no tothom ho sap fer,
i després els musicòlegs han de saber que estan composant per un goig,
no per una cançó o un himne.
Llavors, això ens ha portat bastant de fenya.
Cal pensar que aquest 20 goig
hem portat al darrere una col·laboració,
a part de la col·laboració en si,
de les cofredies en quant a donar-nos el seu suport
perquè ho portéssim endavant,
però hem col·laborat més de 25 persones en aquesta edició.
I com ha anat tot aquest procés?
És a dir, quina base tenien al principi
quan van decidir de recuperar tot això?
I, en fi, com ha acabat el procés
que culmina avui mateix amb la presentació?
Bé, teníem la base que dels 20 goig
n'ateníem...
Perdoneu.
Dels 20 goig n'ateníem
aproximadament, diria jo, uns 10 o 11
que estaven ja editats.
Editats d'alguna manera
en funció de...
Les cofredies,
o bé per alguns aniversaris,
o d'acord amb el...
amb els propis goigistes targonins
ja els havien editat.
Aleshores, aquests goig s'han refet
en quant a la seva edició,
perquè s'ha fet una edició conjunta,
amb una orla nova,
amb alguns d'ells
renovant la nota històrica,
d'altres canviant els dibuixos,
o canviant la fotografia dels passos
perquè s'havien fet algunes...
algunes modificacions,
però cal pensar
que els altres nou
s'han hagut de fer de res.
De res i tots alhora.
Això és una fenya
perquè els que saben de goig
és realment complicada.
Però és que aquí
qui ha hagut de participar
pàries persones alhora,
m'imagino.
Clar, jo dic jo...
Tot plegat han participat 25 persones,
algunes ja hi havien participat,
d'altres han participat
en modificacions
i d'altres han participat
fent obra nova.
I cada goig
representa,
fa referència a un pas?
Cada goig
fa referència a un pas.
O sigui,
cada goig
porta
la nota històrica del pas,
la música,
la lletra
i el dibuix.
I una fotografia.
deia que 10 o 11 tenien
la base ja feta
per publicar-lo,
però, clar,
l'altra meitat,
doncs,
pràcticament
s'han hagut de fer
de nou.
Clar,
l'altra meitat
s'ha hagut de fer de nou,
pràcticament de nou.
I això ho hem fet
pràcticament
amb més d'un any de fenya,
pràcticament.
És a dir,
jo vaig fer
amb la base que teníem
i l'estudi
que ja havíem fet
de la possibilitat
de fer-ho,
vaig fer jo la proposta
a l'agrupació
de fer aquesta edició
just acabada
de la Setmana Santa
de l'any passat,
però ja teníem
fenya elaborada
en el sentit
que si no haguéssim fet així
ara no ho tindríem.
Qui ha col·laborat
en tot aquest procés?
Bé,
i han col·laborat
diferents musicòlegs,
diferents d'allò,
és a dir,
plumes importants,
penso jo,
en quant al d'allò,
per exemple,
mossèn Montsenyor
Josep Martí Eixalà,
mossèn Josep Maria Ferrer,
després gent que,
persones que per desgràcia
ja no són nosaltres,
com el mestre Joan Juncà,
que també ha elaborat,
el doctor Miquel Barberà,
també ha musicat
un parell dels gojos,
dels nous,
bàsicament,
i penso jo
que hi ha hagut
molta, molta col·laboració,
després dibuixos importants,
hi ha algun dibuix
de Lluís Maria Saumells,
de Josep Riera,
o sigui,
penso que són obres
realment importants
i penso que és una obra
que realment emociona,
emociona,
a veure,
jo potser parlo molt
amb el cor,
perquè és una mica
una vella aspiració meva,
pel fet d'estar entroncat
amb els gojistes
i amb la Setmana Santa,
és una cosa que
fa molt de temps
m'agradava fer,
llavors,
però a mi realment
m'ha emocionat
i puc dir que
realment penso
que serà així,
i en definitiva
és una obra inèdita
conjunta
d'una història centenària.